Governança i tecnologia, què fa avançar a què? · Governança i tecnologia, què fa avançar a...
Transcript of Governança i tecnologia, què fa avançar a què? · Governança i tecnologia, què fa avançar a...
Governança i tecnologia, què fa avançar a què?
3 de novembre 2016
Víctor Martínez– Director Ambit Qualitat Urbana i [email protected]
Pàgina 2
Plantejaments preliminars
A l’any 2050, el 70% de la població es
concentrarà al voltant de les grans ciutats.
El ciutadà del futur serà un ciutadà
compromès amb la gestió de la ciutat,
empoderat, amb opinió i participació.
Les ciutats ben dissenyades son la
forma més eficient i sostenible de viure.
Cal trobar fórmules innovadores per organitzar millor la vida individual i col·lectiva. El gran repte
és oferir la millor qualitat de vida a les persones, enfortir el teixit empresarial i econòmic que
generi riquesa al territori.
Pàgina 3
Introducció
Una ciutat amb 90.000 persones
Una ciutat d’emprenedors:
2.900 empreses que ocupen a 55.000
treballadors. És un dels motors econòmics de
l’àrea de Barcelona
Una ciutat universitària:
Quatre campus i més de 17.000
estudiants
Una ciutat jove:
L’edat mitja dels habitants és de
36,5 anys, amb un 25% de població
per sota dels 18 anys.
Una ciutat verda:
Hi ha 1 milió de metres quadrats de
zones verdes. Hi ha gairebé un arbre en
zon aurbana (parcs i carrers) per
habitant
Pàgina 4
Introducció
Ciutadans formats:
El nivell d’ingressos i d’educació es
troben per damunt de la mitjana a
Catalunya. 34% de la població té
titulació universitària
Ciutadans connectats:
91% dels ciutadans de Sant Cugat tenen
connexió a Internet. El percentatge global
de llars amb accés a Catalunya és del 71%.
El 74% d’ells disposen d’un smartphone
amb accés a Internet
Per tant, tenim establertes unes bones
bases per implementar un sistema de
gestió urbana intel·ligent:
SMART CITY i GREEN CITY
Pàgina 5
Context actual
1. Creixement de població i
desenvolupament urbà forts
2. Increment dels ingressos
municipals
3. Esforços municipals centrats en:
• Provisió de serveis
• Vertebrar el creixement de la
ciutat
1. Estabilització del creixement demogràfic i
urbanistic. La ciutat està gairebé ‘acabada’
2. Decrement dels ingressos municipals. Esclata la crisi
econòmica.
3. Esforços municipals centrats en:
• Eficiència de la gestió dels recursos
• Mantenir la qualitat dels serveis lliurats
Context anterior
Antecedents: canvi de paradigma
Pàgina 6
Proves pilot
Desplegaments
Creació de la Smart Street per a
l’aplicació de sistemes de gestió urbana
intel·ligent abans d’un desplegament
global. Col·laboració públic-privada amb
10 empreses.
Desplegament per a tota la ciutat dels projectes
amb estalvis i eficiències més espectaculars.
Principalment:
Resultats
Antecedents: projectes smart (1)
Enllumenat públic
Reg Intel·ligent
Neteja viària i recollida de residus
Gestió energètica dels edificis municipals
Gestió energètica dels
edificis municipals
Pàgina 9
Antecedents: projectes smart (4)
Gestió energètica dels
edificis municipals
Estalvis
ambiental / anyenergètic / any
Consum gas natural,
gasoil i electricitat/
any
Pàgina 10
Antecedents: projectes smart (i 5)
Gestió energètica dels
edificis municipals
• La nova flota consumeix menys
combustible i emet menys CO2
• Les freqüències de pas dels vehicles
s’ajusten a les necessitats
• Sensors i camions sensoritzats
Pàgina 11
La ciutat innovadora: la nova governança
1. L’existència de moviments ciutadans que impulsen
noves lògiques socials i col·lectives, basades en la
cultura digital.
3. La captació i explotació de dades com a font de
coneixement del comportament ciutadà, els seus hàbits,
interessos i necessitats.
En base a l’experiència adquirida amb els projectes tecnològics duts a terme a la ciutat,
entenem que els instruments que configuren una ciutat innovadora son:
2. La innovació tecnològica, impulsada per
empreses, persones emprenedores o administració
pública.
4. La col·laboració público-privada per a la
configuració d’un nou model de ciutat eficient i
sostenible, basat en els punts anteriors.
Pàgina 12
La ciutat innovadora: eixos de desenvolupament
1. El Consum: Posada en comú de béns, temps i serveis.
2. L’Educació: Coneixement obert i aprenentatge continuat.
3. El Treball i l’Ocupació: Competències digitals per a l’èxit professional.
4. L’Oci, la Cultura i la promoció de la ciutat: Segmentació i personalització, les dades com a font de
coneixement.
5. El Transport: Mobilitat eficient a través de la informació en temps real.
6. La Gestió Domèstica: Connexió de la demanda amb l’oferta.
7. La Salut i l’esport: Apoderament del pacient i l’accés a l’esport per a tothom
8. La Producció: Creació i fabricació a l’abast de tothom.
9. La Consciència Social: La col·lectivitat com actiu.
10. L’energia, el manteniment i l’hàbitat urbà: el funcionament eficient i sostenible de la ciutat.
La combinació d’aquests 4 instruments es tradueix en un canvi de paradigma global. Les
iniciatives dins d’aquestes 10 tendències il·lustren aquest paradigma canviant.
Pàgina 13
La ciutat innovadora: el consum (1)
1. El Consum: Posada en comú de béns, temps i serveis. De la compra, al lloguer,
intercanvi o compartició.
• El govern d’una Ciutat Innovadora, ha de detectar quins moviments ciutadans estan actius,
identificar a quines necessitats donen resposta, com estan organitzat si, en definitiva,
obtenir-ne el màxim coneixement per poder articular línies d’actuació en aquest àmbit.
• va iniciar l’activitat fa 10 anys
• 480 socis
• 1.900 intercanvis de temps
• 4.000 hores d’ajuda
Pàgina 14
La ciutat innovadora: l’educació (2)
2. L’Educació: Coneixement obert i aprenentatge continuat.
• Una Ciutat Innovadora ha d’impulsar la divulgació oberta del coneixement per part d’agents
educatius, econòmics i socials.
• 216 activitats col·laboratives empresa/escoles
• Agrupades en 19 àmbits temàtics
• Per a tots els nivells educatius
Pàgina 15
La ciutat innovadora: el treball i l’ocupació (3)
3. El Treball i l’Ocupació: Competències Digitals per a l’èxit professional.
Dels títols acadèmics a les habilitats transversals.
• Una Ciutat Innovadora ha d’impulsar la cultura digital de la ciutadania i del teixit empresarial
com a base de la intel·ligència individual i col·lectiva que dóna forma al nou model urbà.
Pàgina 16
La ciutat innovadora: l’oci, la cultura (4)
4. L’Oci i la Cultura: Segmentació i Personalització De l’oferta massiva a les propostes
personalitzades
• Una Ciutat Innovadora ha de ser capaç de generar o de facilitar una oferta cultural, lúdica i
esportiva personalitzada i adaptada als interessos i necessitats de cada segment.
Sant Cugat
experience
Pàgina 17
La ciutat innovadora: el transport (5)
5. El Transport: Mobilitat Eficient a través de la informació en temps real de la improvisació,
a la presa de decisions en base a dades
• Una Ciutat Innovadora ha de garantir l’accés a informació de valor al voltant de la mobilitat a
la ciutat quan i on el ciutadà la necessiti.
Pàgina 18
La ciutat innovadora: la gestió domèstica (6)
6. La Gestió Domèstica: Connexió de la demanda amb l’oferta. De la complexitat, al tot en
un click.
• Una Ciutat Innovadora ha de facilitar la conciliació familiar i laboral i ha d’impulsar noves
lògiques que redueixin la complexitat en la vida domèstica de les persones.
• E-administració
• Facilita el treball dels treballadors públics
• Facilita l’accés dels ciutadans a l’adminsitració
Pàgina 19
La ciutat innovadora: la salut i l’esport (7)
7. La Salut i l’esport : Apoderament del Pacient. Del metge com autoritat, a l’obtenció
directa de dades. L’esport com a activitat que millora la qualitat de vida i aporta valors
• Una Ciutat Innovadora ha de facilitar a les persones integrar de forma àgil i funcional en el
seu dia a dia la gestió de la seva salut i benestar personal
• Alhora, en una Ciutat Innovadora, s’ha de garantir que l’apoderament del pacient va
acompanyat de la seguretat necessària al voltant de la informació gestionada
Pàgina 20
La ciutat innovadora: la producció (8)
8. La Producció: Creació i fabricació a l’abast de tothom. D’un model centralitzat i
estandarditzat a un model distribuït
• Una ciutat innovadora ha de facilitar i apropar la fabricació digital a la ciutadania per tal que
aquesta pugui cocrear el seu entorn i gestionar el seu propi consum de manera responsable i
intel·ligent.
• Fab Lab
• Dataton
Pàgina 21
La ciutat innovadora: la consciència social (9)
9. La consciència socials: la ciutat la fem entre tots, amb la col·laboració de tots i
participada per tots,
• Una Ciutat Innovadora s’ha de posicionar com a “SharingCity” i fomentar les oportunitats per
a noves iniciatives ciutadanes dirigides a solucionar grans o petits problemes urbans.
Consell
assessor
Smart
Pàgina 22
La ciutat innovadora: energia i hàbitat urbà (i 10)
5. Energia i Hàbitat Urbà: Eficiència energética, racionalització de recursos i millora de
l’hàbitat urbà i resiliència urbana
• Una Ciutat Innovadora ha de garantir l’esforç adequat i proporcional per a resoldre els seus
reptes com la recollida de la brossa, o la participació ciutadana en el manteniment de la
ciutat.
Pàgina 25
La nova estratègia smart se centra en el ciutadà: la seva qualitat de vida; la seva facilitat per
accedir a l’administració; la seva capacitat de participar. Parlem del cicle de l’empoderament del
ciutadà.
Els eixos de desenvolupament de la nova ciutat smart neixen doncs en el ciutadà, es desenvolupen
amb la informació que disposem i s’executen eficientment amb l´ús de la tecnologia.
Reptes
Neces
sitats
Partici
pacióDades
Dades Da
DadDades
DadesDades
Visió Global = hol·lística
Serveis
(transversalitat)
Millora contínua =
ús de les dades
Eficiència = ús de
la tecnologia