Gòtic

39
Gòtic

Transcript of Gòtic

Page 1: Gòtic

Gòtic

Page 2: Gòtic
Page 3: Gòtic

Arc ogival

L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllat

Arc ogival

Page 4: Gòtic

Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta..

Volta de creueria

Volta de creuerianervis

pilars

clau de volta

arc ogival

Page 5: Gòtic

Multiplicació dels nervis de la volta de creueria fins aconseguir voltes de creueria estrellades.

Page 6: Gòtic

El gòtic és un art urbà, gremial, artesanal i burgès.

La història explicada per Ildefonso Falcones, se situa a Barcelona, al segle XIV. En un dels moments de màxim esplendor de la Corona Aragonesa.

S'està construint l'església oficial (l'actual Catedral de Barcelona) i al barri marítim també hi ha una construcció d'un temple religiós, Santa Maria del Mar. A diferència de la Catedral és un temple fet directament pel poble.

Bernat Estanyol, serf dels senyors de Bellera a Navarcles (Bages) fuig, l’any 1320, amb el seu fill Arnau, acabat de néixer, cap a Barcelona. Van a cercar la llibertat i deixar de ser serfs (és a dir, de ser virtualment esclaus a ser ciutadans d’aquella gran ciutat).

Arnau Estanyol, serà el protagonista central de la història. Inicialment, com a noi, viu al Palau dels Puig i després treballarà com a palafrener, bastaix, soldat i canvista fins aconseguir, per gràcia del Rei Pere III el Cerimoniós, un títol nobiliari. També es nomenat Cònsol del Mar de Barcelona.

Page 7: Gòtic

Reforma del Cister

A meitats del segle XII, neix un moviment de renovació monàstica impulsat per Sant Bernat (monjo benedictí). Aquest moviment es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el naixement de l’Orde del Cister.

Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins, construeixen temples amb un sistema constructiu completament nou, basats en l’arc ogival i la volta de creueria.

Page 8: Gòtic

Poblet és el monestir cistercenc habitat més gran. Fou fundat l’any 1150 sota el regnat d’Alfons II el Cast .

Poblet

Page 9: Gòtic

Santes Creus

Fou fundat l’any 1153.

Page 10: Gòtic

Vallbona de les Monges

Fou fundat l’any 1150.

Page 11: Gòtic

Va néixer a França

Als regnes hispànics i Anglaterra el van acceptar amb facilitat

Alemanya ho va fer més tard.

Itàlia que l’acceptà a contracor, l’abandonarà ràpidament per fer el Renaixement.

La catedral o Duomo de Milà, és la construcció gòtica més genuïna de tot Itàlia.

Catedral d’OrvietoItàlia

Expansió del gòtic

Page 12: Gòtic

Catedral de SienaItàlia

Page 13: Gòtic

Pinacles

Arcs boterells o arcbotants

PilarArc ogival

Volta de creueria

Sistema constructiu

Page 14: Gòtic

Diferents moments de la construcció de la volta de creueria.

Volta de creueria

Page 15: Gòtic

Torres campanars

Triple portal atrompetat

Rosassa

Catedral

Catedral de Reimssegle XIII

Page 16: Gòtic

Absis

Pinacle

Arc boterell o arcbotants

Catedral

Catedral de Reimssegle XIII

Page 17: Gòtic

Girola o deambulatori

Volta de creueria i pilars

Nau central i naus laterals

Planta de greu llatinaAbsis amb capelles disposades radialment

Presbiteri

Catedral

Vitralls

Catedral de Reimssegle XIII

Page 18: Gòtic

Catedral de Notre Dame de Parísfinals segle XII

Page 19: Gòtic

Catedral de Notre Dame de Parísfinals segle XII

Page 20: Gòtic

Arcs boterells de Notre Dame de París

Page 21: Gòtic

Gàrgoles de Notre Dame de París

Page 22: Gòtic

Cantàbria

Catedral de Chartressegle XIII

Catedral d’Amienssegle XIII

Page 23: Gòtic

Catedral de Lleósegle XIII

Catedral de Burgossegle XIII

Page 24: Gòtic

Construccions més netes, més austera, amb menys punxes i sense adorns superflus.

Menys verticalitat.

Augment de la superfície dels murs i reducció de l’espai dedicat als grans finestrals plens de vitralls.

Quasi ni han arcbotants.

Gòtic català

Page 25: Gòtic

Santa Maria del Marsegle XIV

Page 26: Gòtic

Catedral de Gironasegle XIV

Page 27: Gòtic

Planta amb tres naus, totes quasi,

amb la amb la mateixa alçada, aconseguint un

espai diàfan.

També s’ha que la distància entre els pilars que separen les naus, és major que en la

resta de catedrals europees.

Santa Maria del Marsegle XIV

Planta de Saló

Page 28: Gòtic
Page 29: Gòtic
Page 30: Gòtic
Page 31: Gòtic

En la catedral de Girona destacar-hi la supressió total dels pilars amb la construcció d’una sola i àmplia nau.

Catedral de Gironasegle XIV

Page 32: Gòtic

Planta de Saló

Santa Maria del Marsegle XIV

Catedral de Reimssegle XIII

Page 33: Gòtic

Vitralls

Page 34: Gòtic

Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra) XIV

MNAC

Marededéu de Boixadors (Anoia) XIVMuseu Episcopal de Vic

Marededéu de BesalúXVCol·legiata de santa Maria de Besalú

Page 35: Gòtic

Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra) XIV

MNAC

Marededéu de GerSegona meitat del segle XII

MNAC

Page 36: Gòtic

Majestat Batlló Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (mitjan segle XII)

Crucifix de GiottoMuseu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (mitjan segle XII)

Page 37: Gòtic

carrer central

carrers laterals bancal

àtic

guardapols

Retaules

Page 38: Gòtic

Retaule de la Mare de Déu dels Consellers XVLluís Dalmautremp i oli sobre taulaMNAC

Page 39: Gòtic

Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (XV)Lluís Dalmautremp i oli sobre taulaMNAC

Absis de Santa Maria de TaüllXII

frescMNAC