INSTITUC[O CATALANA D'HISTORIA NATURAL 7

Helix (Xerophila) Penchinati Bourg. Un exemplar wort aprop

1' avench.Helix (Tachea) splendida Drap. var. microstoma Salvanya. Di-

ferents exemplars junt al avenc, axis coin en el fons del mateix,

essent aquestos morts, fent suposar, qu' hi caigueren y que no hi

habita per mancarli conditions favorables.

Helix (Macularia) apalolena Bourg. var. lucida Fagot. tin her-

mos exemplar entre 'Is rochs d' un marge enfront el Maset de ca 'n

Dispanya.

Pupa (Torquilla) Montserratica Fagot. Del mateix modo que'l

H. splendida ja citat.

Cyclostoma elegans Mull. Ab iguals ;conditions que l'anterior,

trobantne a dins y a fora.

Barcelona 2 Janer 190n.

DR. BALTASAR SERRADELL

Gollhrihllc!b g la $omncIaIllra oroitmbgicaSabre el Iambi de nom del genre

Capi•iinulgus, Linnaeus

Hi ha en 1' estudi de 1' Historia Natural tanta materia, que no

es extrany que niolta cosa estigui per fer. Ocupats els sabis en les

questions fonamentals, no han descendit a certes questions de de-

tall, dexades als petits aimauts de ]a ciencia dels dssers de la Te-

rra. Avuy, vinch a parlarvos d' una d' aquestes questions de detail,

que, no per esserho, crech mancada d' interes pera la ciencia zoo-

logica, y especialment pera la bona inteligencia o popularisaci6 de

la meteixa entre la multitut.

Crech que es necessari tenir un bon nom pera cada especie; es

dir, un nom que 'ns evoqui ab ]a major justesa la caracteristica del

esser; y a aquesta creencia crech que tots hi assentirr u. Perque

tenint cada osser una caracteristica, essent un agent de treball en

8 Iwti uCid CATALANA D'lli:ruRIA NATURAL

el laboratori terrestre, ,que mes natural que, una vegada s' esposat en clar el treball que ell porta a' cap, se li dongui el nom que1' expressi? No es axo to que es just 6 indicat pera 1' aven< enel cami de la cultura, y en el ordre que on el camp de la ciencia had' existir? No es per ventura ax() un alicient pera que 1' estudide 1' Historia 'Natural tingui entre el poble miss atractiusY Essentaixis, es impertinenta la tasca de cambiar els noins que no res-ponguin at catheter dominant d' una familia, d' un genre o d' unaespecie?

Al considerar baix aquest punt de vista els diversos noms orni-tologichs m' ha cridat de tot temps 1' atencio de 1' impropietat re-marcable del d' un dels genres miss coneguts y mes interessants;me referexo at genre anonienat per Linneu Caprimulyus en 1760,ab quin sembla volgue conntemorar la dita popular, destitaida defonament, que presentava al aucell com a mania-cabres, ja que noes possible que 1' accepts com a una veritat. D' ell winch a ocupar-men breument, manifestant la conveniencia de que 's cambii perun altre, que indico at final.

El nom Caprimulgus donat per Linneu en 1760, ha sigut acceptat

per tots els ornit(ilechs, excepcio feta de Montagu on Ornithologi-

eel Diet ionnar,y, 1831, qui 1' anomena Ngctichelidon,y do N uttall en

Manuel of the Ornitology of united States and Canada 1840, que va

anomenar-lo Antrostomus, noms quo considerem superiors at do

Caprimulgus, mes quo creiom no son suticientment acceptables.

Sembla extrany que quan tants ornitolechs han cambiat tants

noms , cambi moltes vegades innecessari, res hagin vist b volgut

veure de la necessitat del cambi del del Caprimulgus, desprOs de

haber transcorregut ja 147 anys d' haverlo rebut de Linneu.

Com sabreu segurament, el genre Caprimulgus de Linneu to dos

especies europees (el C. Europaeus, Linn.eus, el C. ruticollis, Tem-

minek, conegut el primer en tota nostra part de mon y el segon en

son extrem meridional), forma part de la familia Caprimulgidae,

pertanyenta at agrupament de la Fissirrostra, Sub-ordre de la Deo-

daetila y Ordre de la Sediped.e. Les especies d' aquesta familia se

distingexen per la grandaria de la cavitat bucal, y per tenir aquesta

on la hasa tins pels llarchs, groxuts y dirigits en avant, que donen

INsTIrucIO CATALANA D'HISTORIA NATUR'L :)

a la metexa una major grandaria efectiva, ja que fornien com una

continuacio de ses parets, to que es un medi enginyus de donar

grans facultats de captura a la boca, sens aumentar el tamany de

la eintexa, cosa per altra part molt difieil de concebir.

Les especies d' aquesta familia, que ascendexen d 8(t segons

Hartert, poden esser considerades, donchs, corn a cassadores delsgrans insectes voladors nocturns, y on especial dell lepidopters,

que son els quo presenten major superficie alada.

El genre Caprimrdgus presenta una grandaria extraordinaria

d' ulls y una insuperable finura de plomatje, y abdues cores indi-

quen ben clar que '1 genre es de vida nocturna. En efecte, es al cap-vespre, a la nit do lluna d d la matinada on que se '1 von rondar

pe'ls camps y per les prides cassant als insectes voladors. No es

estrany que 'Is pobles de 1' anti-or, al veurel volar per les pastures

durant la nit quan els rernats dormen, haguessin pogut pensar quo

1' aucell ana,va a mamar de les cabres o de les ovelles, quan en ve-

ritat no s' hi acosta nines que pera devorar els dipters que volen al

entorn dell remugadors y quo tanta molestia y perills representenab llurs picades.

Una particularitat to la boca del Caprimulgus, que la fa una

poderosa arena de captura, y es la secreci8 que de son paladar

ttueix durant el temps en que 1' auceil esta en son exercici de cassa.

L'ajuda d' aquesta secreci6 ha sigut de necessitat pera conseguir

que les grans especies lepidopteriques nocturnes cone la Deilephila

Nerii, Sphinx Convolvuly, Sphinx Ligustri, Smerinthus Populi y

Saturnia Pyri, que tenen una superficie molt superior a la de la boca

del Caprimulgus, poguessin esser capturadas pe'l metex. El lepi-

dopter que toca al paladar del aucell de que 'ns ocupem ja pot dir la

frasse aquella quo Dante posy al portal de son Infern: <Lasciate

ogni speranzaa. En efecte, es tan engafitos el liquit,y 1'insecte es

tan lieu, quo resta apresonat sons reiney en la boca del Caprinaul-

gus que en un moment se 1' empassa. El millor lepidopterl,lech al

cassar, provehit del millor aparell, no agafa ab mes prestcsa y se-

guretat a sa presa.

El poble frances ha donat al aucell do que'ns estOr ocupant el

nom de Engolavent (Engoulevent), y aquet nom, adhuc y no essent

recomanable, es incomparahlement mOs acceptable qu' el quo cien-

tificament se Ii dona. No cal entretenirshi molt pera provarho. Per-

que si aparentment volant ab la boca oberta, pot significar quo

10 INSTITUCIO CATALANA D'HISTORIA NATURAL

1` aucell engoleix el vent, en realitat no fa mes que tenirla a puntpera darhi entrada als insectes, y especialment als lepid6pters mit-jans y grans, son predilecte aliment.

El poble alemany dona al Caprimulgus el nom de Aureneta denit (Naehtswalbe), no tenint per res la Ilegenda antigua que '1 pre-senta com a mama-cabres, tenint mes acert que '1 poble ingl6s, quedemostra esser encara esclau del antich prejudici (que pesa sobrealtres pobles), al anomenario Goat-Sucker 6 mama-cabres.

Entre nosaltres el Caprimulgus ha rebut el nom d' Enganya-pastors, ab motiu d' un fet observat en la especie vulgar a Cata-lunya, el C. Europceus. L' aucell quan se troba extenuat de fam, aconsegiiencia de la manta d' aliment ocasionada per el mal temps,en el que `Is insectes voladors romanen amagats en slurs taus, yper consegiient, 1' aucell, que no en menja d' altres, no pot cacar-los, se fingeix malalt, se dexa agafar pe'l pastor a fi de que aquestIi dongi menjar y `1 segueix com un gosset, y quan se troba refetrepren sa llibertat. Hens aqui, donchs. un motiu de non1, una carac-teristica veritat, que el nostre poble ha aprofitat ab molt acert;hens aqui un nom que val incomparablement mes que 'I de mama-cabres.

Ningu ha de pretendre que tal nom basat sobre un prejudicisigui digne de conservarse. Ni en Ciencia ni en Folklore pot adme-tres un nom que 's basi sobre una aberraci6 6 atentat contra elsentit couiu perque el Caprimulgus no sols no to la costum de ma-mar de les sabres, sino que ni pot ferho encara que volgues 6 se Iiobligues a ferho. No pot, donchs, esperarse m6s a retirarlo.

Aneni ara al nom que en opini6 meva deurfa substituir al queavuy porta.

Pera mi, el catheter m6s sortint, la caracteristica indiscutible esel de devorador de lepid6pters nocturns. Es veritat que la Strixflammea ii Oliba tamb6 devora els esmentats insectes. Ales els lepi-d6pters nocturns no s6n pera aqu6sta, ni l' aliment preferit, ni sonuna part important de son consum. Semblanta cosa podriem dir delOtus vulgaris 6 Mussol. No hi ha cap mes genre a Europa que a lanit cassi als lepid6pters. IIen1 de dir, donchs, que essent el Capri-mulgus aucell que cassa abans tot els esmentats insectes, pera toqual disposa de medis com havem vist aprop6sit, ha d' esser prouA motivar el nom de devorador dels esmentats insectes. Per conse-guent manta sols indicar el nom compost que ha d' expressar la

INSTITUCI6 CATALANA D'HISTORIA NATURAL 11

idea de la caracteristica del aucell. Crech que '1 nom que, segons

me sembla, mes be escauria al Caprimulgus fora el de Nyctilepi-

dopterophagus 6 devorador de lepid6pters nocturns , mes com que

realment el nom resulta excessivament llarch en comparaci6 dels

altres noms adoptats pe'ls naturalistes, no den esser admes y se 'n

deu adoptar un altre que, si be no tant precis, no topi tant ab lo

torrent, y aquest nom es el de Lepidopterophagus, es dir devorador

de lepid6pters. Be es veritat que ell no remarca la condici6 noctur-

na de les preses, Ines tamb6 no la contradiu y dexa evident de tots

modos el caracter primordial del genre, el de devorador d' aques-

tos grans insectes alats. He composat el nom ab les radicals deri-

vades del grech, perque crech que es ]a llengua grega la que deu-

ria esser prou a provehir nostre vocabulari cientifich, descartant

tota altra, obtenint una unitat , que, a mes de esser desitjable baix

el punt de vista est6tich, contribueix a la claretat y a ]a popularisa-

ci6 de la ciencia.Potser se fara 1' objecci6 de que 'Is Caprimulgus devoren, a mes

dels lepidOpters, els neurOpters, himen6pters y dipters, segons ho

evidencien les fidedignes observaci6ns de Florent-Prevost, eminent

preparador del Museu de Paris, mort fa una trentena d' anys. Ales,

si es cert ax6, ho es tamb6 que 'Is aucells de que parlem cassen

abans tot als lepid6pters, a quina cassa 'Is hi porten liars medis de

captura y llurs instints que cap mes que ells a Europa posseexen,

de modo que si be no seria cap erro anomenarlo devorador d' in-

sectes voladors nocturns (Nickemtomterophagus), no fora de molt

tant acertat aquest nom com el de devorador de lepid6pters, perque

expressaria un concepte mes allunyat de ]es caracteristiques dels

aucells en giiesti6.

Altre objecci6 pot esser presentada pe'ls escrupulosos. Es la de

que Linneu formula, segons se din, la regla de que 'Is noms no

tinguessin mes de cinch silabs pera no esser sa pronunciaci6 pe-

sada al oido. A ax6 dir6 que si es convenientissiuia la brevetat

sernpre en el llenguatje cientifich, com en tot, no pot admetre que

s' hagi de rebutjar un nom que expressa mes que cap altre la ca-

racteristica d' un aucell, cols porque eonte set silabes, dos mes del

nombre maxim acordat per un naturalista, digne del major respec-

te per son eminent valer, mes que no pogue pretendre que sa opi-

ni6 hagues de substituir en tots els cassos, fins quan la claretat y

el avenc. de la Ciencia.lio demanessin

12 INSInucio CATALAN, DJIISTORLA NATURAL

Ens sembla, donclis, que sera reconeguda la necessitat de dexarun nom que suposa un descuit imperdonable de part dels natura-listes, o una aceeptacio d' un perjudici ridicol. ;(wants noms encaraper canlbiar! Siguim dispensat que sens autoritat in' hag! atrevita proposar el cambi d' un, que 'in sembla constituir un dels Bassosmes urgents.

EMILI TARRL.

UIl mot Sur IBS gisements de pierres proCiellses

Ayant dans un precedent travail paru an bulletin de iiotre <Ins-titueion>> traite de 01' INFLUENCE DU RADIUM SUR LEB I'[ERRES l'RE-CIEUSES• et emmicre les constantes recherches faites par les profes-seurs Berthelot, Bordas. William Ramsay, Max Garnet, ainsi glue]es brillants resultats par eux obtenus jusqu'a nos jours, it m'estaujourd'hui agrcable de parlor des fanieux gisements ininiers situes

dans le massif Central de 1' Ilede Madagascar, actuellement exploitspar ]a Soeicte Nantaise des Mines de Madagascar.

An pied de In chaine des moats Ankaratra et du mont Bityse trouvent les concessions eonstituees par des schistes cristallins(gneis, micachistes, cipolins) od predomine I' element pegmatites

& quartz.

La presence de l'or Bans ces terrains est justifiee, toutefois quedes eruptions postericures a 1' origine des Bits terrains, ont traverseon reconvert en differents endroits ces massifs de leurs produits.Etudie tres se rieusement le giselnent de ce metal precieux, it a etcpermis d'obtenir un rendement de pros de 40 grammes a la tonne.Les roches eruptives appartenant d in ligne aurifure da pie Andra-nofito contiennent des gros cristaux octaedriques de fer magnetique,tourmaline noire, ainsi que de beaux cristaux de malacolite.

Le rendement le plus important est celui obtenu' par 1'exploita-tion des gisements de pierres precieuses, et entr'elles des belles