1.1. De l’economia de subsistència a l’economia de mercatSegle XIX:-Noves tècniques agrícoles rotació triennal Augment Pº agrària - Excedents -Nous conreus-Concentració de capital – els grans propietaris obtenen més ingressos per la venda dels productes i arrendaments-Desenvolupament d’indústries i creixement de ciutats augment demanda d’aliments.-El sector agrari entra als circuits de l’economia de mercat: pagès venedor i comprador.-Objectiu de l’agricultor: obtenir el benefici màxim dels seus productes.

Compra maquinària, adobs, bones llavors, etc. per tal d’augmentar la collita en quantitat i en qualitat

-Capitalització del camp: S’inicia un procés d’èxode rural quan la indústria creix i es necessita mà d’obra. Per no quedar-se enrere, els agricultors han adoptat noves tecnologies i s’han capitalitzat* per augmentar la superfície del regadiu, comprar màquina, etc. Per facilitar-ho, han rebut crèdits i subvencions estatals.

1.2. Població rural i població agrària-Disminució de la població agrària degut a la mecanització dels treballs agrícoles i baixa rendibilitat.-A finals del segle XX però, molta gent se’n va anar a viure a municipis rurals i va augmentar la població que vivia al camp.CAL DIFERENCIAR:

Població rural: viu en una zona rural/camp encara que treballi en el sector secundari o terciari

Població agrícola: treballa en el sector primari.

1.3. El treball agrari a Espanya-Finques petites i mitjanes, els propietaris són els qui treballen la terra amb l’ajuda de la família(explotació familiar) o amb la participació d’un o més assalariats fixos.-Les dones pageses no només s’ocupaven de les feines domèstiques i familiars, també s’ocupaven de l’hort, l’aviram, d’anar a vendre els productes de l’hort al mercat local o comarcal.-Baixos rendiments, especialització o mecanització dels conreus, només el cap de família es dedicava a l’explotació agrícola i a temps parcial, per poder també treballar en la indústria, construcció o serveis per tenir un altre sou.-A les finques grans, amb la mecanització disminueix el nombre de treballadors fixos i augmenta la demanda de treballadors eventuals.

1.5. La terra i l’estructura de les explotacions agràriesGran explotació o latifundi:-Explotacions de grans dimensions on es practica agricultura extensiva. Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia-Anteriorment era una agricultura de baix consum però actualment es troben en una situació favorable perquè ara s’ha pogut mecanitzar, obtenir collites importants i obtenir grans beneficis. Aquestes grans explotacions creen un nou tipus de treballador especialitzat per fer anar la maquinària.Petita explotació o minifundi:-Explotacions de petites dimensions. Predominen a la meitat nord de la Península i als dos arxipèlags. --Les parcel·les en fa difícil la mecanització i això fa que no es pugui fer una bona comercialització.Actualment són rendibles si es dediquen a una agricultura intensiva.

Explotacions mitjanes:-A Espanya han augmentat aquestes explotacions. -Explotacions familiars i s’hi practica una agricultura intensiva per tal d’obtenir productes de qualitat.2.1. La Política Agrària Comunitària (PAC)-Fundada l’any 1957.-Objectius:

Proveir els països comunitaris i elevar les rendes agràries. Augmentar la productivitat de l’agricultura Desenvolupar la indústria agroalimentària Millorar el medi ambient i l’entorn rural i també la qualitat de vida i la diversificació

a les zones rurals.

2.2. La producció agrícola-La producció agrícola depèn de la superfície de terres dedicada a cada tipus de conreu, la qualitat del sòl i de la intensitat dels conreus.-L’aportació d’aigua és un factor bàsic per augmentar la productivitat de la terra i és imprescindible en els conreus d’horta.

2.3. La producció ramadera-Espanya és el segon país de la UE en importància ramadera. És un sector molt tecnificat i relacionat amb la indústria transformadora.-Combina sistemes de producció tradicional amb les tecnologies més avançades. Les produccions més destacades s’obtenen a partir de quatre tipus diferents de bestiar:

Bestiar boví: Producció de carn i de llet. Bestiar oví: Producció de llana Bestiar porquí: ha assolit un gran desenvolupament. Fabricació d’embotits

(xarcuteria) Avicultura: té rendiments molt alts i molt industrialitzada. Producció d’ous.

PAISATGE AGRARI

1.Formes de les unitats de conreu, segons

els límits

Bocage (petita propietat) o camp petit.

Tancat per bardisses verdes o murs.

Open field o camp obert (sense límits

visuals). Cereals

Horta (hi ha sistemes de regadiu.

Policonreu)

Bancal (les zones de muntanya, en

feixes). Espai amb forma d’escala

2.Tipus de conreu

Conreus herbacis: blat, ordi(cervesa) i

civada. Paisatge monocrom, uniforme

Conreus llenyosos: vinya, fruiters,

cafè, cacau, te.

3.Sistemes de conreus

Regadiu: necessita aigua de forma

artificial

Secà: rep aigua de precipitacions.

Trilogia mediterrània

(vinya/olivera/cereals)

4.Formes d’hàbitat rural

Forma concentrada: de forma

allargada o radial

Forma dispersa

TIPUS D’ACTIVITATS

AGROPECUÀRIES

A. Segons la finalitat productiva

Agricultura i ramaderia de

subsistència

o No excedents

o Treball i consum familiar

o Rendiment baix

o No tecnologia

o No mecanitzada

o No productes químics

o Policultiu

Agricultura i ramaderia de mercat

o Orientada al mercat

o Monocultiu

o Molt mecanitzada

o Ús de productes químics

(adobs, pesticides, herbicides)

o Molta productivitat

o Dependència d’empreses de

fitosanitaris

B. Segons el sistema d’explotació

Agricultura intensiva(hivernacle)

o Obtenir el més nº possible

de collites en parcel·les

petites

Ramaderia intensiva

o Obtenir el màxim B en un

mínim de temps i espai

reduït. Estables o granges

Agricultura extensiva

o Obtenir grans rendiments a

preu molt baix i en grans

extensions de terreny.

Cereals, etc.

Ramaderia extensiva

o Els ramats pasturen en

grans extensions de terreny.

S’alimenten de forma

natural. Porcí, boví,

cabrum...

o

PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC

- Cornisa Cantàbrica i Galícia

- Relleu molt accidentat

- Clima plujós i temperatures suaus

Agricultura

Poca extensió

Monoconreu (blat de

moro/pomeres)

Prats per pastures

Estructura agrària: minifundi

Ramaderia

País Basc, Cantàbria, Astúries

boví per a llet (raça frisona)

Galícia Boví per a carn

Explotacions ramaderes petites

(familiars/petites empreses)

Indústria agroalimentària

(làctica/càrnica)

Poblament

Dispers

Petits pobles

PAISATGE AGRARI MEDITERRANI

- Localització: litoral i prelitoral

mediterrani, depressions de l’Ebre, Bètica

i Balears

- Planes i valls fèrtils i molt relleu

accidentat

- Precipitacions escasses. Estius secs i

calorosos.

Agricultura

Secà Trilogia mediterrània

(cereals/vinyes/oliveres)

Hivernacles

Regadiu

Horta hortalisses

Fruites tropicals

Cítrics

Ramaderia

Extensiva

o Oví

o Cabrum

Intensiva

o Boví

o Porquí

Estructura agrària

Explotacions de secà

[............]

PAISATGE AGRARI D’INTERIOR

- Localització: interior Castella i Lleó i

Castella la Manxa. Interior Depressions

Bètica i de l’Ebre

- Clima: mediterrani continentalitzat

(temperatures estivals altes i hiverns

freds amb glaçades)

Agricultura

Conreu: cereals amb rotació

biennal o triennal

Molt mecanitzada

Ús d’adobs químics, llavors de

qualitat

Prop de rius, producció

hortofrutícola

Ramaderia

Zones de secà, ramaderia ovina

extensiva

Prop de ciutats: ramaderia

industrial (porquí/boví/avicultura)

Deveses Extremadura i

Salamanca

Ramaderia extensiva

(Porquí/boví/oví)

Estructura agrària

Molt parcel·lada

Molts latifundis (agricultura i

ramaderia extensiva)

Població escassa. Pobles grans o petits,

però molt envellida i èxode rural elevat.

AGRICULTURA CATALANAAgricultura extensiva molt productiva

Façana marítima

Planes litorals

Cursos baixos de rius

Zones urbanes

Agricultura a temps parcial

Maresme hivernacles (flor

tallada)

Baix Llobregat horta

Prelitoral i litoral de secà

Vinya Penedès i Priorat

Avellanes Camps de Tarragona i

Reus

Prepirineu i Girona

Farratges

Blat de moro

Interior Cereals i oliveres

Estructura agrària

Petita propietat i explotacions

familiars

Problemes:

Sobreexplotació d’aqüífers

Ús abusiu de productes

fitosanitaris* *(producte destinat a

la protecció dels conreus)

PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA

-Localitzats en altituds baixes i mitjanes

del nord peninsular i en altituds elevades

i mitjanes del sud.

Relleu abrupte i de clima fred.

Precipitacions en forma de neu.

-S’hi realitzen activitats agropecuàries* i

silvícoles*.

-Terres de pastura, hortes i conreus al

fons de la vall, boscos als vessants i prats

d’alta muntanya.

Feixes, actualment abandonades.

Explotació forestal

Aprofitament de faigs i castanyers.

Repoblació de pins i eucaliptus

Ramaderia bovina i ovina criada de

manera extensiva.

Estructura agrària

Petites propietats en valls i peu de

muntanyes.

Poblament escàs i nuclis petits a les valls.

Terres molt parcel·lades i separades.

PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIESFactors físics

Arxipèlag de sòls volcànics i relleu

abrupte.

Clima càlid subtropical amb

pluviositat escassa es recorre a

conreus arenaments artificials* per

conservar la humitat.

Sistemes agrícoles i ramaders

Producte principal: plàtan.

Segon: tomàquets

Tercer: patates

Grans superfícies de conreus

protegits amb plàstic per

augmentar el rendiment

-Ramaderia més nombrosa: cabrum.

Seguidament el bestiar oví.

Estructures agràries

Tipus de propietat variat.

Propietats petites, en canvi, a la

costa propietats extenses

destinades a la comercialització de

la producció.

Explotació forestal

Anteriorment van patir els boscos

tales per explotació o per

aconseguir espai agrícola.

Actualment bona part està

protegida (boscos de pi canari i

laurisilva*).

4.1. CALADORS DELS VAIXELLS DE PESCA ESPANYOLS-Els bons caladors* estan situats a les plataformes continentals, zones on hi ha corrents marins freds. --Les plataformes continentals espanyoles* no són gaire aptes per pescar-hi. Atesa aquesta situació, la flota pesquera espanyola busca caladors rics en altres llocs.LA PESCA A ESPANYARegió nord-est

Inclou totes les costes gallegues. Regió més important, tant pel volum de pesca com pel seu valor. Port de Vigo

Regió cantàbrica S’estén des del riu Eo fins al Bidasoa La segona més important pel que fa a tones de pesca desembarcada Ports de Pasaia, Sant Sebastià i Gijón entre d’altres.

Regió mediterrània Ports pesquers poc actius. No reben gaire peix, han d’importar-lo.

Regió Sud-Atlàntica Comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algesires, on desembarquen espècies de gran

valor econòmic (escamarlans, llagostins, gambes)Regió canària

Important port de Las Palmas i amb el d’Arrecife. Practiquen pesca de gran altura a les costes africanes.

4.2. Política pesquera comunitària-Amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea s’ha aconseguit una quota de pesca important en aigües comunitàries i un acord pesquer amb el Marroc, però això va comportar per als armadors* espanyols haver d’adoptar un tipus de vaixell més petit i perdre capacitat de pesca.-Sistema d’aqüicultura*.

5.2. La ramaderia catalanaTé més importància que l’agricultura. Aporta un 59% de la producció agrària final.A les zones de muntanya, ramaderia que pastura als prats però actualment està bàsicament estabulada* la que es dedica a la carn i a la llet. S’explota de manera intensiva en granges.Protagonisme del sector porquí, seguit del boví.Pirineu Ramaderia extensiva. Cavalls i bovinsLleida boví, conills

5.3. La pesca catalanaCatalunya consumeix molt de peix, però té un mar empobrit; depèn de la importació

massiva i de l’aqüicultura per proveir-se a un preu assequible.

Es considera que l’aqüicultura a Catalunya pot tenir futur.

Catalunya i Galícia són de les regions més avançades. Requereix molta tècnica,

coneixement científics i capital.