Geografía general de Catalunya. Per Francisco Carreras y Candi, 1913
1298
Click here to load reader
Transcript of Geografía general de Catalunya. Per Francisco Carreras y Candi, 1913
Lfl
CIUTflT
BARCELONA
c dCkHS V
LA CIUTAT DE BARCELONAPER
lraiiri3c|
Caitrcras
j)
n\\i
BARCELONA
ESTABLIMENT EDITORIALConcell de Cent,
3DE 140. -Apartat
ALBERT MARTNen Correus, 266
ES PROPRIETflT
7S225
Lip.
JUas fSeogrcfi
Cancel! de Qent,
J^partat en Correas,
266
par ce tona
^^
59OZ
Ciutat de Barcelonal'Autor te venera per haven nascut y passat sa vida al tu
reds, per estotjar les cendres deis sus passats, per
sser bressol deis sus
filis,
A
t
dedica ''esforg d'una labor unipersonal y constant
de
vint anys,
que
eix Ilibre representa.
Ciutat ilustre y generosa,ball,
mare.de
la
industria y del tre-
centre d'una
Ilibertat y
democracia no bastandejapuga
des, tot quant en enaltiment de ta vida civilisadoradir-se,
quedar per sota deis tus mereximents.la
Prou sovint
bastarda
t'
ha volgut avassallar y malesviolencia per elles exencida,la
passions dominar-te, y abla
la
fortuna se-t gira; que axis esla
vida de les ciutats, smil
de
vida
humana, eternat'
Iluyta della
b y del mal:
mesha
un bon seny
ha reintegrat a
segura vereda yal
may
perms Du
veure-t enfonzadala
pregn avench.humil deis tuscreu y espera,
Accepta, Barcelona,filis,
ofrena del
mesvol,
qui,
en l'amor que-t professa,
sser sempre
lo
primer
Francesch Carreras y Candi
g
\
^^
.
S
TflULfl
b-
flBREVmiURES
A. B. L. B.
Academia de Bones Lletres de Barcelona.de la BatUa del Reyal Patrimoni de Barla
A. B. R.A. C. A.
P. Arxu
celona.
Arxu general dela
Corona
d'
Arag.
A. C. B. Arxu de
Catedral de Barcelona.
A. C. L.
Arxu de
la
Catedral de Lleyda.
A. C. T. Arxu de la Catedral de Tarragona. A. C. U. Arxu de la Catedral de la Su d' Urgell. A. C. V. ^Arxu de la Catedral de Vich. A. E. C. B. --Llibres d' Antiguitats de la Catedral de Barcelona. A. M. B.- Arxu Municipal de Barcelona.
Apndix. B. A. H. -"Boletn de la R. Academia de Historia,, (Madrid). "Barcelona antigua y moderna,,, de P y Arimn (BarB, A. y M.Ap.la
celona 1854).
Colecci de bans del arxu municipal de Barcelona. C. C. de B. "Cartes Comunes Originis,, del arxu municipal deB. de B.
Barcelona.C. D. A. A.la
"Coleccin de documentos inditos del R. Archivo de
Corona de Aragn,,
Centre Excursionista de Catalunya. C. R. de B. "Cartes Reyals originis,, del arxu municipal de BarC. E. C.
celona.C. S. C.lad.
Cartoral de Sant Cug-at del Valles,d'
depositat al arxu de
Corona
Arag.Ci'ulal
document.de Barcelona
TaulaD. C.
d'
abreviatures
B. Deliberacionsdela
del Concell barcelon.
D.
D. Dietaris E. Est.
Diputaci o Generalitat de Catalunya.
f. foli. Llibre Vert de Barcelona. L. V.
M. E. L. Musu Episcopal de Lle3da. M. E. y. Musu Episcopal de Vich. M. M. B. Musu Municipal de Barcelona. M. N. A. Manual de novells ardits o Dietari del Concell barcelon. M. P. B. Musen Provincial de Barcelona instalat al edifici de Santa Agatha.
N. Nort. O. Oest.
plana. perg. pergam. Arag. R. Registre del arxu de la Corona arxu R. B. Rbrica de Bruniquer, existentp. d' al
Municipal de Bar-
celona.
S. Sut.V.
volm.
.
Topografa y estadsticaSituadogeogrfica.
Territori
o
PU\
de
cions climatolgiques.
Vents
dominants.
principis Uochs de la Ciutat. Lo alt
martima o marbella.litat
Serres
y
lo
que tancan
lo Pa.
Condide Barcelona. Estensi Temperatura. Altures part baix Pl de Barcelona. Constant aveny per Habitants de Barcelona. Estadstiques de nataterritorial
la Ciutat.
Classificaci
deis vents.
deis
la
y mortaldat.la lilla
Barcelona,
mimada de
la
mar Mediterrania o
Uatina,
que dintre
la
dita mar, vol seguir en son creximent a la
clima sempre temprat, y
agraciada d' artistes
gran Constantinopla, afavorida per y artesans, la ciutat del comerqsi
y de
la industria,
patria d' atrevits navegants, dreturers llegisladors y esforIlivertats
9ats guerrera,
empori de
poltiques;
no pot blasonarse
d'
orgensla
histrichs tan remotscivilisaci
com Tebas, Sidn, Pekn o Rodas,
du a que tota
de nostra part Occidental del
mn roma, vsa existencia
enderrerida de mlts
segles a la Oriental, justamsnt calificada de brcol de la humanitat.
Mesenles
aquesta Hesperia,
com
11
deyan
los helens,d'
no desmereix atal
mes
velles
y fabuloses fundacionsreysd'
Hrcules.casal de
Barcelona es reputada caplos propris
y
Catalunya^ atorgant-liII
dictat
Arag, segonslo
la
anomenaren Jaume(^\u&
y Joan
I.
En
tr-
mens
similars,
han espressat
meteix concepte1449,o
les principis
poblacions
catalanes: axis
Gerona deya, en/es
Barcelona, no solametit deffen detot lo
preiidicis sos ciutedans,
de Manresa, en 1610,metrpoli yiiiare d'I
la
Principal; y los jurats conc&^t\i2i\a.n insigne ciutal, cap del eslament real yencare
publich de
aquest regned'
(i).
Nostre Caries
expresen
les histories:
Espanya y V d' Alemania, digu d' ella en iSiy, segons mes i indi en estima esser Couite de Barcelona, que Reyd'
de Romans.
Tenint tan bona reputaci, joch hasen justicia, y algn,ella,ell
estranyar, que, los forasters
1
fes-
com Cervantes,
portat de sa estimado, escriguessen de
Barcelona, honra de Espafia, terror y espanto de los com circunvecinos y apartados enemigos, regilo y delicia de sus moradores, am-
ho
fu:
(i)
Sanpere y Miquel, Historia de Barcelona, lmina interclosa
8
Geografa general de Catalunyalos extranjeros, escuela
paro de
de
la caballera,
ejemplo de
lealtat
y satis-
faccin de todo aquello cjue de una grande, famosa, rica, y bien fundada ciu-
dad, puede pedir un discreto y curioso deseo. Archivo de la cortesa, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes,
venganza de
los ofendidos
Lacia,
situaci geogrfica de Barcelona
y correspondencia grata de tirmes amistades. no justifica son creximent e importanproposit perla
segons ne resulten
a
sua topografa poblacions
com
Constantinopla, Alexandra y Marsella. Millor orientades se mostravan en les platxes martimes de la metexa Hesperia, Malaca y Cartago-nova. Pero devmconcloure-n, que,la
prosperitat deis pobles, no dvalla solsament de la esce-
lencia de sa situaci geogrfica.
Rarcelona, segons los derrers estudis que tenm a la vista
(2), se
trobaastro-
nmicament situadasua torra dela
ais 41
44" de latitut N., 5 5o' 45" de longitut E. del
Ob-
servatori astronmich de Madrid.
La R. Academia de Ciencies y Artsal
sita la
Rambla, ab relaci
observatori de Greenwich, ais 41 22' 59"
desi
latitut N., 3 40' 9"
de longitut E.lo centre d'
Arredofada a la falda del Montjuich, ocupa de costa plana, limitada per dos rus y una
serra,
una regular estenformant homogeneytat
superficial,
de mlt antich coneguda ab los noms de Territori o Pla^ de
Barcelona.
Deu
advertir-se
que no forma encara part de
la
gran urbe ibrica
tot
son
antich Territori, sino la seva major partida central, de ru a ru.
Lo
Territori
lo segle XIII, anava de Montgat a Castelldey deis cims de les montanyes de Ca-Erola o Cerola, Ca-Gavarra, (3) y Monteada, a sis Ueugues dintre mar. Aquests lmits tradicionals, venen mentats en lo privilegi del Recogiioveriint proceres del any 12S3, al consignar, que, losfels,
de Barcelona, segons ja consta en
barcelonins no donarn delmes ni primicies de fruyts ni de vinyes, del Coll de
Codines a
la riera d'1'
curios, que, en
de Codines tenint
Horta y del puig d' Aguilar y Coll de Cerola al mar. Es any 1470, s' hava ja perdut tota noci d' ahont era lo Coll d' obrir una informado per posar-ho en ciar, lo \'eguer de
final de la parroquia de Santa Esplugues y junt a la de Sant Joan Des-Yern, en lo Uoch llavors nomenat pJiig Marrob, junt a la torra de Picalquers, hont s' hi posaren fites prou assenyalades, a f de que james no se-n dupts (4).
Barcelona. D' ella se-n deduh, que, estava ald'
Mara
Esta prs de la erudita obra que dex en vies de puhlicaci lo Sr. Sanpei'e y .Miquel, titulada (2) Historia de Barcelona (Barcelona 1 890?). P y Arimn en (B. A. } .M.) deya estar situada ais 4 22' 53" de1
latitut N., 5 49'
20" de longitut
22'
53" de(3)
latitut
Observatori de Madrid, y ais 8 20' 32" de N. del Observatori de Sant Fernando, en la illa de Len.E. deldel Coll de Cerola
longitut E.
y 411323
.Altres
documents diuen
y puig Aguilar
a mar,
com
lo
segent
test del
de(B.
la
Riera dorta tro a la Riera de Sants et del Coll de Cerola et del puig de Aguilar, tro a la mardel 1323).
deB. V.(4)
et
Lo coll de Codines ver esse in fine parrochie beate Marie de Splugues 1470 (19 de Janer). confrontatum cum parrochia sancti Justi de Vcrnu aqua cadente versus torrentcm quendam vocatum
3
CiUTAT DR BarcelonaLos llochs deimunBarcelona,al finar lo
F.
Carreras y Candi
9 y hi poda iniposar drets
los quals excrca jurisdicci
segle XV, eran coneguts per llochs fora/is.Voren aijuests
Sants, Sta. Eulalia de Provenc^.ana, Cornelia, Sant Boy, Castelldefels, Gav,
Sant Climent, Sant Joan Des-P, Sant Felu de Llobregat, Sant Just Des-Vern, Esplugues, Sarria, Sant Mart de Provenais, Sant Andru de Palomar, Horta,Santa Coloina de Gramanet, Sant Adri de Besos y Badalona. Avuy, nostra Ciutat, desprs de les derreres agregacions, no arriba a completar dita rea,del Besos al Llobregat, per quantli
faltan raolts
pobles
d'
aquest derrer
ru.
Mes
encara
lo
que
es pitjor, ni pot coniptar
ab Sarria, virtualinent ajuncat ab Bar1'
celona, puix a dit Uoch,
certs favoritismes
han conservat autonomich, noespedientdela
acabant-se deresoldre per sentencia favorable,
1'
seva agregaci.
La estensi de Barcelona es de 77-734,830 metres
quadrat'^.
SUPERFICIE DELlochs de BarcelonaKarcino romana o mont TaberCiutat vella y Ensanxe
Lfl
CIUTflTMetres ijuadrats
(5).
103,58815.392,179
Sants Les Corts tie Sarria Saat Ger\'asi de CassolesGra'-ia
........
6.417,6193.526,9404.894,071
Sant Mart de Provencals Sant Andru de Palomar. Horia y VallcarcaTOTAI..
3-687,723 13-286,51314.979,822
8-946,375
71.234,830
Sarria y temps,
ValKidrera,s'
que, en algn agregarn a Barcelona.
6.5oo,ooo
Total.
77-734,830
de Sabadia qui torrens se engrauat in alio torrente vocato Gratomon et retrotramite discurrit versus locum sancti Joannis de pinu et expost redit id locum del Spitalet et quod collis ipse qui antiquitus vulgo apellabatur de Cudines impresentiarum nominatur puig Maiobi et teniiinatu' collis ipse ,seu podius ab oriente in tonentem de Gratalops et ab occidente cum colle vocato Sabadia eodem torrente de Sabadia mediante et e.x inlormatione ipsa constat coUem ipsum antiquitus vocatum de Cudines et nunc puig Marobi esse iuxta domum sive turrini de Picalques eas ob res forma preinserta capituli dicti priuilegiiet aliorum priuilegiorum ipsius vrbis considerata prefalaque inl'ormatioi e attenta ac alus certis respectibus ad hec nos inste mouentibus habitaque super eis matura delliberatione prouidimus et decernimus premenlionutum collem antiquitus vocatum de Codines in preinserto capitulo desig-
recognouerunt proceres
appellari et nominari puig Marrobi et in vero esse in fine dicte parrochie beate Marie de Splugues et contVontatur cum parrochia sancti justi de vernu et esse juxta domum siue turrim vocatam de Picalques et sic in dicto colle antiquitus vocato Cudines et per nunc puig Marrobi ad latus cuiusdam ledonere siti in torrente sive riaria qui est in itinere quo itur a prefata Ciuitate Barchinone ad prescriptum locum de Spitalet et satis prope eundem locum et etiam quandan domum siue turrim vocatam den Roure fitas siue mellones per fidelem virgarium regie atquc nostre audientic Petrum de Saluaterra apponi et erigi ecimus et mandauimus taliter quod a cetero mnibus memoria innotescat et
natum impresentiarum vulgo
a nemine ignorantia valeat allegari. (R. Intruso, Veja-s mes avant, la planta topogrfica (5)constitua la primera Barcelona.
f. 20). del circuit de les muralles
romanes
del
mont Taber, que
Ciutat de Barcelona
lo
Geografa general de CatalunyaEscullidssinia resulta la situaci de la Barcelona primitiva assentada en
lo nis alteros de la platxa,
fluencies d'fica,
ab prudencia allunyada de les pernicioses inAl conjunt de la seva situaci topogrfica y geogrdeu, nostra Ciutat, la escelencia del clima temprat y benigne que tant la
ahds
rus.
caracterisa, diferenciant-la d' altres poblacions situades en nostre meteix paralel
y a les quals, en cambi, la seva topografa, les f disfrutar d'un clima infernal. Axis succeheix ab New-York, hont les estacione son rigurosssimes, perno trobar obstacles en son cam, ni les. rigors deis dimes polars, ni les altes temEstudiant detingudament les condicions climatologiques de Barcelona,
peratures equatorials.
s'
ha de repetir
la ja
coneguda observado, de que,la
la llarga
cadena de monla
tanyes que constituexen los Pyrinus, son
primera defensa que
preservan
de
les corrents les
gelades del hivern, devallants del Pol.
ban aprs,Perf,
metexes corrents, en
les serralades della
Una segona barrera troMontseny y de la Garga.nomenada de Cala
derrera meteix de la Ciutat, topan ab
tercera muralla, aqestes co-
rrents fredes, constituida per la serra del Tibidabo (abants
Erola o Cerola),
al
estendre-s per Monteada vers la oposta riba de
nostra
conca del Besos.D' altra part, la humitat y frescor de les aygues de la
mar Mediterrania,
atempera a Barcelona demitigades.la trra,
les
abrusadores corrents ecjuatorials, fent-les-hi arribar
No
estant subgecte, la mar, a violents mutacions atmosfriques cora
y essent consantment fresca la temperatura del Mediterrani, resulta sempre suavisant la brisa que-ns enva. Al hivern sol calentar, nostra constant marinada^ les corrents fredes que devallan del Valles, y al istu semblantnientrefresca los vents calents.
Lo
disting-it(6), la
memoriaestractar:
acadmich Agust Yaez y Girona, ha dexat, en una erudita ressenya deis vents dominants a Barcelona, la qual passm adel N.,
La Tramontana o vental
com
atravessa los Pyrinus, resulta fret
hivern, fresch al istu
y sech yla
ser en totes les poques del any.la
En
la
Edat Mitjana, atribuan alonines.
seva influencia
fecunditat de les dones barce-
Los'
Gregal,
Gargal o N.
E., es
humit y temprat; esdev plujs a mida
que-s va acostant al E.,
y en cambi disfruta de proprietats contrares quanal
[uny, y quan es fort, resulta desagradable, en tant que fa esperimentar sensaci de fri;t per mes que no haja baxat lo
acosta al N. Sovinteja del Febrer
vegada estiga pujant. Lo domini d' aquest vent sol anar acorapanyat de boyres que s' alqan a la sortida del sol. Contrara la fecuntermmetre, otal
daci deis blats y Uegums, y quan se presenta a les derreres de
Maig y Juny,
(6)
Llegida en
la R.
Academia de Ciencies y Arts de Barcelona,
lo
25
d'
Octubre de 1S41.
CiUTAT DK Barcelona
F.
Cakkeras y Candi
i i
perjudcales vinyes y olivares,sachs.
noinenant-lo, en algunes comarques, viiyda
Lo Llevant o ventportant pluges des detre des
del E., es molt humit y temprat en totes les estacions,
les derreres la
de Sctenibreal Maig. Sol durar tres o quasi
y calenta mltfret.
atmsfera,
b
la se va
gran humitat
f
que, a pro-
porci, se senta
Escasseja
al istu.
Lo Xaloch o
S. E.,
tamb coiiegut per Vent de Fora, per venir quasi perAlla
[)endicularment a la costa de Barcelona, es humit y temprat, escassejant unamica. Al hivern produheix efectes semblants ais del Llevant.pesat,istu es
mltter-
aumentant
la
calor sense causar efectes proporcionats a
columna
momtrica, quedents.
no sol passar d' uns 28"del S., es humit o temprat a igual
Lo Mitjont o vent
que
los
dos prece-
Com
troba, en son passatge, la massa de trra de les Balears, n' esperisi
raenta la influencia, especialraent al hivern,
ha nevat a Mallorca, que resulta
mlt
fret.
Si bufa ab for(;a, es tempestus. Porta mlta pluja,
quan sobrev
seguidament deis vents del E. o colaterals mes propers. Quanproduheix efectes semblantsais del S.
al istu es fluix,
E.
Lo
Garbz, Lleveig o vent del S. O., es poch humit y frcsch y un deis mes
corrents, presentant-se
comunament de mitjans de Febrerlos
a
les
derreres
escampan les boyres acud' Agost, al menys en los des serens o en mulados al N. E., N. o N. O., comencant a mitg mat y parantala posta de sol.ques'
Sempre produheix mes
fresca
que
la
corresponenth.
al
grau marcat per
lo terh.,
mmetre. En Febrer y Mar(; comenta a les 10 desprs a les 9 h. 30 m. y al Juliol a les 9 h.
30 m.,
en Abril a les 10
Lo Ponenicora;
o vent del O., tamb dit de dns d' Espanya, no es gayrees
sempre ser y sech. F pujar la columna termomtrica dos o mes graus y produheix una sensaci del doble. Al istu asseca les plantes y motiva les mximes temperatures. Per yo du localent al istu y temprat al hivern,
vulgar: de Ponent, ni dona ni vent.
Lofresch y
Mestral, Sagarrencli o vent del N. O., es sech y ser,
fret al hivern,
poques vegades tempraten1'
al istu,
en qual estaci escasseja.tres
A
la tar-
dor sol sser missatger del hivern, presentant-se violntal Abril,
o mes vegades
fins
espay de
tres o quatre des
cada vegada, produhint desagradablehan esplicat,lo
sensaci de
fret, mes rigurosa de lo que es en veritat. Los vents intermitjos, combinacions deis principis que
s'
teen proprietats que participan de
les deis
components, segons
grau de
predomini deis uns o deis
altres.
Laenla
classificaci
cientfica
de tots los predits vents combinis, situant-los
circunferencia graduada
coneguda per rosa
deis vents, pot establir-se
com
se segueix:
12
GlvOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA
CLflSSIFICflCIONomsusuals catalans
bELS VENT5Direccicientfica Graduaci
N
Geografa oenf.ral de Catalunya
Trassa general de
les superfi
,3:0S
371
CiuTAT DE Barcelona
escala de
1
:20.000
1000
too
500
i
CiUTAT DE Barcelona
F.
Carreras y Candi
13
TflULfl b'Llochs de
flLTURESAltura en metres
la Ciutat
Sant Mart de Provencals, (Pobl Nou, Carretera de Matar) Barcelona, Govern Civil (primer grah de la escala) Sants. (Ntra. Senyora de Fort) Ru Besos (pont del tranva de Badalona). Barcelona (placa de Catalunya estaci de Sarria) Barcelona (carrer del Parads cim del antich monc Taber) Sant Andru de Palomar (antiga casa de la vila) Sant Andru de Palomar (estaci del tren).
44'tnS
....
5
10i
.
y'So
if^'So
.... ,
-.^o5
J4jX4' '645i
Sants (estaci del tren) Barcelona (Universitat, torra del Observatori) Gracia (acabament del Passeig de Gracia).
...
.
Barcelona (campanar de la Catedral) Gracia (esglesia deis Josepets)Sarria (estaci del tren)
7-'7o
84 loi'io 120i35"i5
Sarria (placa Major) Sant Gervasi de Cassoles (cim del tur del Puiget) Horta (tur de La Peyra) Sant Gervasi de Cassoles (comencament de la Avinguda del Tibidabo) Horta (laberinte del Marqus d' Alfarrs) Horta (esglesia parroquial de Sant Genis d' Agudells) Horta (capella de Sant Cebri) Sarria (estaci baxa del funicular de Vallvidrera). MontJHich (castell) Sant Gervasi de Cassoles (estaci baxa del funicular del Tibidabo) Horta (Sancuari del CoU o de Fontrubia). Horta (tur de la Rovira).
136
....
137
160
180187igj'aS
196
.... .... . . .
230 256'24
260 300 30832,5
Sant Pere Mrtir (diposit de les'aygues del Llobregat). Horta (portell de Valldaura) (7) Horta (collada del F"orat del Vent)Sarria (estaci del funicular de Vallvidrera)
Horta (tur de Valldaura) (7) Tibidabo (placa del Observatori Fabra) Sant Pere Mrtir (cim de la montanya) Horta (cim del tur de Mara) Tibidabo (estaci alta del funicular) Tibidabo (entrada inferior de la torra dede Dos Rus)
...... ......
359371
....les
420429*93
45o 5i4aygues526. .
Tibidabo (capelleta del Sagrat Cor de Jess). Tibidabo (mirador de la torra de les aygues de DosRus)Les altures del portell y cim de Valldaura, esthn preses ded'
532 568
(7)
la font
de la Tenebrosa, essent de 42Ciutat
y 63 metres respectivament
aquesta.(le
Barcelona
i^
Geografa general de Catalunya
observado de les alturas predites, sen' hade concloure, que, Barcelona est assentada en una plana, devallant suaument ala mar, mes que al arribar al repu de la serralada que la tanca, la altitut se presenta sobtada
De
la atenta
de manera que en poca estensilo
s'
arriba a la
mxima de 532 metres ques'
t
cim del Tibidabo. Examinant atentamenttant
lo Pl o
Territori honttots
al(;a la
grandiosa urbs,
que
pugna per modernisar-se abfraccionant-lo
los
avenaos de
la ciencia
arts, hi
apreciarm una divisi notable, produhida per
les u
?;'-
Sto
^2'^
-S"
0rement representada per alguns Helix e impressions de petits Plaiiorbis^ si b hi pasturavan per les se-
ves vorades grans animis mamfers
com
lo Aceroilieriiiiii leinanense.
Durantrials
tot lo
agitacions, o hi
temps que hi exist lo llach, les seves aygues sufriren grans hagu impetuoses corrents que de per tot li llen^avan mate-
arrencats de les vehines montanyes.
Ennorbisaltre
lo
pen'ode de calma que se segu a aquest tumultes, \osHe/ix y Pla-
hi
visqueren mes tranquilament.hi fu
Empero pertorb
la
seva tranquilitat
desconegut accident, que
impossible la vida,
com ho mostranla
los dipsits d' arenisca y
conglomerat polignich, que corona
formaci la-
E. a O., i]ue es la que forma tamb la part mes alta montanyes de Montserrat y de Sant Llorenc; del Munt. En aquesta poca s' obr la crosta de la trra en lo Valles y se forma una falla com se veu en lo peu del puig de Sant Pere del Papiol, que origina que dit puig quedes formal y los dipsits lacustres portats a major alqada. L' algamentcustre, estenent-se de
de
les
N.E
yffcrt^nir
Constituci dla cinglera natural delnivell5j
Montjuich, segons3,
lo
Dr.
Almera.4,
d'
i,
de
la
mar;
2,
banch
d' 6,
arenisca dura;
Hit d' argila
blava;7,
capa
sorres infcriors y Ostrea crassissima;8,
capa de Proto rotifera;9,
capa ab TurriteUa bicarinata;10,
dipsit de conglomerat;
margues
blanques;
arenisca silcea;
quaternari.
promogu un movimentcom de
bascula, fent enfonzar la part alta del Penads
y
entrant-hi lo Mediterrani per lo Vendrell.
Y com mes
tart
s' s'
enfonz tmbela
trra deis actuis trmens del Papiol y Sant Cugat, la
mar
estengu per loserralada que
Valles, fins quasi tocar les faldes delMontalegre del costal N.
La
tanca lo Terrilori de Barcelona, resta besada per lo tant per la mar helveciana
o miocnica, en
que son avuy partides o trmens de Sant Cugat, Canaletes, Cerdanyola y Mas Rampinyo, ademes de Papiol, Martorell, Glida, etc. Fu, durant aquest perode, que se posaren les capes del Montjuich, comlo
algunes detan d'
les del
Penads y
les citades del
baix Valles, de les quals ne res-
amagades dessota del
terrer quaternari
y pliocnich
del pahs.
Empero
28los materials depositis en
Geografa general de Catalunyaquiscana deles
regions litoral e interior,les
essent
diferents, indican tamb diferent procedencia y que gides estavan incomunicades.
dues regions sumerVenus^
La
vida hi v repiresentada en lo Montjuich per Pacten^ Ostrea,
Cythercy Tnrritella y altres especies de marischs,
com tamb per fragments
de pexos y de Halitlieriuni. En aquesta montanya mes
tart se
trencaren pl mitg les capes que estavan
juntes y trabades, les quals ara se veuen netes del tot en lo tallat del litoral, resultant-ne d' aqu una falla o relliscament de plans de juntura, quin desnivell sesits,
mida per la altura de la montanya, descartant-ne en poques posteriors formats a son entorn.hi
la
gruxaria deis dipgalena, com-
Al ensemps, segurament,posts de ferr
aparegueren
les vetes
de
cal(;a,
y de quar9, y diferents gases, los quals, ab sa alta temperatura, fongueren y ab llurs accions moleculars, metamorfisaren, les arenes quargoses, degudes ais detritus de la serralada, convertint-les en gates, calcedonles yjaspis.
Aqestes accions dinmiques han donat perpuix perella hi
resultat, que, les
capes bucastell,
san totes vers lo N. tenint lo centre del alfament en la
meridiana della
passa la ratlla anticlinal, per lo que les capes de
montanya
estn inclinades unes vers al
SO. y
les altres al
NE.lo Mediterrani, a
Conseqenciala
d'
aytals alpaments y de la pertorbaci subsegent, fu,la
obertura del pas que comunica
conca del Papiol ab
travers de la barrera paleozoyca y un
nou enfonzament del Territori de Barcefins
lona per donar-li entrada, en lo perode [)liocnich, al Mediterrani. Aquest hi
formava un gran porto badia, internant-selos lmits al
mes amunt
del Papiol arribant a
besar lo congdst de Martorell. Estenent-se provablement, per tot lo Pl, tena
a Sant
Boy
de Gava y Viladecans, des de Castelldefels fins del Llobregat y del puig de Santa Creu d' Olorda, lo mont Orsa o
peu de
les serres
de Cerola o Tibidabo, o millor del Puget, Montanya Pelada fins a Monteada, Sant Adri de Besos y Montgat. Les onades bategavan en la dura costa que contenta llar forga impulsiva, no estede Sant Pere Mrtir, falda dela serra
nent-se
demunt de cap
platja plana,
baxa o arenosa.
Per tot arru los sediments presentan carcters litolgichs evidents delsu neptunisme, contenint tamb lo carcter paleontolgich de les faunesrines,
ma-
de lamelibranquis, de gasterpodes, anlits y de crustacis caracterstichs de mars de poca fondaria. Axis s' hi d' recuUen Ostrea^ Pectn Bollenenss^ Janira facobeits, Aiioinia ephipium^puixs'
hi troban petxines fssils
Corbula
nucleiis^
Pleurotoina^ Buccn/cm, Scrpula^ Balaiins^ etc., etc.
Aquests
fssils
aparexen en major abundancia y varietat en
les
capes
pliocniques, des del Papiol, ahont trobaren los muscles condicions biolgiques
mlt favorables,
fins al
terme de Gracia. Del S. o devant del mont Carmel,
diuen los minayres, que continuament treuen deis pous, junt ab los sediments
CiUTAT DE Barcelona.terrosos
F.
Carreras y Candi
29
y fangosos, caracterstichs del pliocenich ab variis fossils (18). Res de particular t que-s troben en aquest pa, puix a mes de presentarles
en
ell
capes fondes, iguals carcters yfineix en lo
la
inetexa distribuci geognsloS.
tica del pliocenich deis nostres volts,
prosseguexen vers
formant comnostra ciu-
una esquena quetat primitiva,
mont Taber de Barcelona.pous oberts enlala
L' estudi deis materials estrets en diferents
han demostrat, que,
constituci dello
des,
es d' iguals materies
o sediments, que,la
mont Taber y ses vorasubapen o pliocnicli del
Hospitalet y Papiol, mlt posterior a
de
les
capes del Montjuich.
Durant tota
la
poca, donchs, en que lo Territori de Barcelona era marnostra costa pliocena, enlletgida periiletes,
Mediterrania, aparexa,
que
li
donaran aspecte y realitat d' una costa perillosa, sempre combatuda per les corrents, y prou sovint devorada per la implacable acci erosiva de les ones.Per 90, sense poder afirmar rodonament, que Ta present discontinuitat del
y pi^arrs d' Horta, del mont Bar y Carmel, de la montanya Pelada y del nuhat del Fort de la Mina, arrenca ja d' aquella poca, es de creure, que, los cims d' aytals montanyes, s' enlayraran solitaris demunt lo litoral detossalcal,;
les
aygues,
d'
igual manera que
s'
hi
enlayrava lo Montjuich, recios per sa
falda en
un cercle del meteix mar.ditla
Es de notar que, enlo qual es
temps,
la
temperatura en aquestles lies
litoral era tant
suu, que apenes difera de
que ara regna en
Caarles y Madera, a
degut que llavors fossen arbres espontaneus y formessen nostresvegetan espontaneament capal
boschs, lo llaurer de Caarles, la platana, lo baladre y altres mltes plantes
que ara
sois
Orient y en
les dites illes.
La fauna marina revesta tamb lo carcter de la de pahs tropical, la qual, dit, aumenta en tot lo litoral, y principalmenta Gracia y al Papiol, puix la petita recolzada que forma la mar entre 1' otitUer calq y les pi(,-arres
com havm
silriques, afavora
ab
sa tranquilitat y temperatura, lo desenrotUo deis
pexos
y muscles, sobre tot del genre Ostrea y Peden, del qual se-n troban una munior enterrades en les margues meridionals d' aquell pobl y de tota la vorera meridional de aquesta montanya fins al NO. de S. Andru de Palomar,axis
comS'
dents
y
vertebres
d'
esqulits
que visitavan aquell tranquil
viver.1'
ha de
fer notar
tamb, que, havent ocorregut, induptablement,Penads,la
alc^a-
ment deterritori,
la part alta del
produh, aquell,
ensemps que lo del pliocenich de nostre acumulado de les aygues en lo baix Penads, oal
siga en lo vehinatge del areny actual del Llobregat y baix Valles.
(18)
De
la
presencia de la fauna que existeix en aquest pliocenich del terme de Gracia, nos n' halo propri Dr.
Ile-
gal detallada relaci
Jaunie
Almeray Comas, en un
articlede la Crbftica cientfica del
lode
citat
Desembre de 1879, titulat El plioceno en la villa de Gracia (Mio-plioceno de . Tornoiicr), y en lo Compte rendu de la reuni estraordinaria de la Socictat geolgica de Franca a Barcelona. De la abundancia d' aquesta fauna, se-n judicar ab lo nombre de les especies que ha recullit y clasilicat degudament, les quals passan de 450.Ciutat de Bai-edona
3^L;i fori,Ti '
Geografa general de Catalunyaaqestesayg-iies,
que invadiren de part
a part tota la val
que
envolta
les serralades mitja les
y
litoral, trenca,
per dos punts, los mes dblls, lo
mur quecis,les
separava de
la costa.
D' aquesta poca arrenca, segons aytals cal-
obertures per hont pasian actualment los ras Llobregat y Besos,
Torre
JtlainxuA.
Perlil
de
la
vorera esquerra del
tor'rent Pujalt
a Esplugues (Asti), segons2,
lo Dr.
Almera.
v,
Granit
alterat;
i,
granit descompost
y empastat tbrmant com una arkosa;
de grava y sorra grollera ab fragments de conquilles; 4, grollera ab abundancia de despulles de fssils; 6, sorres argiloses groguenques: es lo nivell sobir delAstii;
capade palets quar^oses; 3, banch bretxa sobirana ab Ostrea y Pectn; 5, sorraa,
7,
diposit litoralb,
ab Lilhothamnium;
8,
Uot quaternari ab ndols de travert;
mquina eleva-
toria d' avgues;
carretera del Estat.
en los dos estrems del Territori de Barcelona.
Lo primer
d'
aquests n'us al
transcrrer entre les rocoses parets de dita obertura o congost, ha pres loactual
nom
que
li
donas'
la
poca romana, ab
la
forma de Rnbricatiis o
Rt-ipricatiiSy
adgectu derivat de rupes, penya tallada o encinglerada (19).
poca baxa,catiis^
ha passat a Lhbrcgai. Si no coneguessemla
lo
De Rubrcate en nom llat Rubri-
podra estudiar-se aquest origen etyniolgich, en
sinonimia que pre-
sentan los noriis Llobregat y Llobregs.
Rompudesy a Monteada,
les
muralles paleozoyques per les aygues interiors, a Martorell
les corrents, al dirigir-se vers lo Mediterrani,
grataren los con-
gosts per elles seguides.
ATaber,
la
f
acaba aquesta poca, esperimentant,
lo Territori
de Barcelona,
al-
tre al(;ament,
que podm denominarquedantla
lo final.
EU posaamunt
fora de les
ayguesN. de
lo
monty
la altura del
Hospitalet y Llobregat
fins
a la regi del Papiol
Castellbisbal,
mar mes
estreta, tant en la part del
la serra,
com en la del S. en lo pen'ode segent o antrpich, com li din Renevier. Anava ja transcorrent la poca quaternaria y estenent-ae la especie humana per los continents, quan, desopte, queda, invadit per les nus nostremanera que ernmex, espina o dart, n' ha devalUt 1' adgectiu rt/micafus, nom que deVich y les Guilleres, s' ha original nostre adgectiu Rupricatus o Rubricatiis. Lo congost que forma lo Llobregat al sortir a Castellbisbal, quan sobrevingu la romanisaci de Catalunya, no-s trobava lo lluny que ara se troba, de la desembocadura. No es difcil creure que son congost, constitunt la caracterstica del nostre ru, li dones lo nom que encara con(19)la
D' igual
porta
collada de Roma^ats^ entre la Plana
serva,riife.
si
b adultera! per
lo
temps. Ser, per tant, la seva etymologia, parlona a la deis fltres derivats de
com son
nihia, rubial y j'iibera, de que
havm
tractat precedentmcut. (\'eja-s la nota 16).
CiUTAT DE Barcelona
Vista ideal del pasatge deis encontorns del Territori d; Barcelona, ert
I.
Sant Pere Mrtir.
2.
Santa Creu de Olorda.
3.
Conca del Llobregat.
del ru Llobregat.
4.
Montanya
d
7.
Punta de Sant Felu del Llobi
Geografa General de Catalunya
,
temps plujosos o siga immediats
ais nostres, per lo
tir.
flimera, Pvr?.
int
e.
Antoni.-5. Montanya de Sant Ramn de les Golve.-6. Embocadura de Promonton d Esplugues cubert de vegetaci
la
ensenada
CiuTAT DE Barcelona.pahs,
F.s'
Carreras y Candilos dipsits
31
que hanla
clexat arru senyals inesborrables, perhi
degutsla
ais
g-laciers
o congestes (ue
formaren. Tais son los que
veym des dela
ba-
xada dehi
Bonanova,
fins al
Puigfret de Badalona, a la banda d' ac, y los quealtres
ha
ais voltants
de Can
CoU y
Uochs de Cerdanyola a
banda
d' all.
Aqestes nus feren baxar a nostre Territori, lo cerf, del qual s' hi troban reliquiesen lescovesde sobre Gracia. Mes tart vingueren dimes y temperaturacalentes que produhiren la fusid'
aqestes nus, les que determinaren fortesterrers oligocnich,
corren ts
d'
ayga que
feren grans esboranchs en lo
mio-
cnich y pliocnich, depositis, segons se veu, en los trmens de Castellbisbal, Rub y Papiol los i."^ y en los de Papiol, Molins de Rey, Sant Felu, Esplugues, etc., locdols,tituint3.*"', y es natural que les metexes aygues dexessen en son curs, que aparexen encara depositis a abds costats del areny del ru, cons-
un conglomerat, que, Vezian anomena quaternari inferior. d' aygues no va sser transitoria, sino que dura un regular temps, puix no sois hi trobam los dits dipsits de cdols, si que tamb un altreAytal invasif,
de sediment
cientficament conegut per diliivwn quaternari, que, en deter-
minats endrets, presenta mes de 5o o 60 metres de gruix, sense comptar lo
que ha
fet
d^saparxer
la
denudaci.
En aquest
s'
hi troban despulles
de tor-
de rinoceronts y altres especies d' animis terrestres, tugues de que ara viuen al Orient, y quals despulles trobra a les coves dites de Gracia, que succehiren ais rens y cerfs que la calor hava fet emigrar cap al N. Axtrra, d' elefants,
demostra
la persistencia
de
lesal
aygues,
d' altra
part confirmada, per la aleada
Papiol y entorn de Sant Felu del Llobregat (a mes de 100 metres sobre lo nivell de la mar) se-troba lo diluvium quaternari^que, tant a Montjuich,ja
com
d'
tamb per altres efectes dessota de les metexes aygues practicis. Aquesls consislexen en lo traverl, degul a gran nombre de manantials aygues carregades de calida, que, Uavors aparegueren, tant en nostre Terri-
tori,
com en
lo restant
litoral
Mediterrani. Cora, gracies a la seva duresa,
mes a la denudaci, avuy se-1 veu encara persistir depositat a Esplugues (tur de Can Clota), a les vessants de Sant Pere Mrtir y Tibidabo, al N. y S. del Monl-Bar y en lo meleix pl.resist
Mentres
la cali(;a
portada per los manantials, sorta a
la
base de
la serra-
lada y quedava incrustada en les seves vessants per efecte del menor fons y major tranquilitat de les aygues, la originaria deis manantials broUats al mitgdel pl, se precipilava per les aygues trboles e inquietes, quedant-s'hi barre-
jada ab
lo
fanch diluvial.
De hontsi
n'
ha resultal lo dipsit tan general, noal
sois al Territori de Barcelona,la
que tamblos
Penads, Valles y Maresma, detan sadoUats, los ma-
nomenada argila de ndulsles
clices.
Empero aparexan
nantials,
y a vegades tenan tan aprop
ment,.ats
buUidors y tan tranquiles, relativaaygues, que, los nduls, desprs d' haver-se formal, quedavan cimen-
y trabis per la metexa calida precipitada posleriorment, formant capes successives d' alguns peus de gruix, de tal manera que en determinis Uochs
32se pot esplotar
Geografa general de Catalunyaperla edificaci.
Es
lo
que vulgarment
se
nomena
entre los
pageses y minayres, sobre tot quan t poca gruxa, Tortura. No sois aparegueren los manantials carregats de carbonat de cal^ (deisquals ne son ciar testimoni les vetes que atravessan lo granet descompost dela
vehina falda)
si
que tamb
altres
emprenyats de composts dela
tot d'la trra
hidrat frrich, a quin component deu
ferr y sobre seva color groga ocrcica,
quaternaria o diluvial.tart,
aygues y provablement sufr nostre Pa, un lleuoer al^ament (o ja 1' hava esperimentat d' abans) a consequencia del qual s' escorregueren les que devallavan del Tibldabo y Sant Pere Mrtir, per una canal o areny, per elles obert entre Montjuich y lo mont Taber. Aquesta fu,Abaxaren-se, mesles
setrurament, la principal causa de la ablaci de les capes miocenes, que se
notas'
al
N. E. de
la
montanya,
les
quals continuavan al E.
ajuntavan induptablement abLlavors queda
les
fins un punt tal que que de segur integran per dessota les plio-
cenes lo moni. Taber.lo
Mediterrani ocupant tot lo Pl en lo terme del Prat,al
fins
al
Hospitalet y Cornelia
O. de Montjuich;lo
al
N. E. tot
1'
espay compres
entre aquesta
montanya y
Taber, que nomenan los pageses Hortes de
Sant Bertrn y los pescadors Caganell, arribant fins al fons de Valldonzella, com tamb tota la superficie del Parch y Ensanxe, ab lo Clot y Sant Andru
de Palomar, seguint a curta diferencia, la linia de la Cequia Comtal. Tota aquesta estensi de trra, ha sigut, de llavors en^a, terraplenada per los materials
arrencats primer del interior y arrocegats y depositats desprs per los dos
rus
Axistotes les
Llobregat y Besos, formant quiscn d' ells lo su corresponent delta. la mar s' ha anat retirant y nostre Territori o Pl alfant-se y forla
mant-se lenta y continuament, obehint a
nica Voluntat sobirana arbitre de
Uevs del univers,
mitjan(;-ant la
concorrencia de segones causes.
Ara b, com aquesta Voluntat regidora del mn, no sois deis infinitament grans, sino que tamb deis infinitament petits, obra sem-pre Iliurement 1' y per tant per algn f (du erudit Canonge Almera) qun haur sigut aquest,al
voler que, axis abans
blert aquest la
com desprs de la aparici del home y d' haver estaseva residencia en lo mont Taber, se terraplenessen per un1'
costat y alcessen per
altre,
lentament, sobre lo nivel de la mar, tots aquestsfrtil
volts de Barcelona, y se convertissen en trra
e inagotable en les seves
produccions?Si tenm en considerado altra veritat teolgica
y
filosfica al
ensemps,
9
es,
que per
1'
home
fu
firmament, axis en lo tempslos
tenadel
ment
Du home
decretats
Du tot quant hi ha, axis en la trra com en lo com en 1' espay, no hi ha cap dupte de que tais fets ab aierno, per b y satisfacci del home y singular-
ciutad y morador de Barcelona.
Laye-BarcinoLoTerritori de Barcelona en los primers
segle VI
ahans de
J.
Laye donant nomcelons.test d'/.zy;.
a la
Creenja
Hrcules y non barques. Lo Pa en Hiptesi de fundacins de Barcino. Lapides layetanes. Les dugues BarLayetania. en fundaoi pnica. Altres Barcelons. Lo mont Taber. Importanciatemps histrichs.les lo
C.
Cavernesdel
y pedrs arques. Son numerari ibrich.la del
del
Avienus.
La ciutat
Taber yal
Montjuich,
Troballes
arqueolgiques
Montjuich.
Una
antiges Barcino y dipolis mes a Catalunya.equivalents ales
com
Laen que
ciencia humana no ha pogut arribar a assenyalar Du posa al hoine demunt de la trra.lo
lo
moment
histrich
Per
que pertocala
al Territori
de Barcelona, tampoch ha sigut possible
lligar lesla del
poques de
les seves
evolucions geolgiques abans enumerades, ab
establiment de
primera familia humana o tribu, en los repus de ses
montanyes.
No sabm quan
s'
alearen les primeres cabanyes en aquests Uochs, ni quanpoblats, per pendre aspecte de
tingueren consistencia los
poblaci, ni qui-
nes foren les primeres naus forasteres aqu arribades, ni quan niles
com
surcaren
mars nostres incipients vaxells.Les congectures ques'
han
fet
d'
aytal
Uunj^ans temps,
son de du-
gues
clases.
En
la
primera merexen situar-se aquelles congectures fabuloses, a
que tan
aficionis se mostraren los escriptors d' altres
temps y hontla (jue
1'
indispen-
sable Hrcules hi ha de representar sempre lo principal paper; es lo galn jovedeis antichs historiadors.tot seguit r
No
hi
ha poblaci remarcable endeles
no aparega
atltich personatge fent
seves y per tant no-ns estranye
veure-1 figurar en los orgens de Barcelona.S' ha escrit, y com que s' ha escrit s' ha tamb cregut, que. Hrcules Libich o Orn sort d' Italia ab nou barques y ja dintre la mar, una tempestat
desfeta ne separa una, de les altres vuyt, la qual arriba a la nostra platja, men-
busca y recobra en lo meteix Uoch que hava fondejat y en commemoraci del goig cjue tingu al trobar-la, hi fund.\ tot seguit una ciutat anonienant-la Barkiiiona^ per que quedes pertresell
ana a parar a
les Galles.
Hrcules
la
Ciutat de Barcelona;!
34
Geografa genekal de Catalunyad'
sempre mes com a monumentperla
un
fct
que creun'an de gran trascendenciat
humanitat (20).classe de congectures a
La segonaarrencad'
que abans feyam referencia,filia
un
ca-
rcter completaraent diferent,
puix no es
de
la
imaginaci, sino que
ptesi geolgica no escies indubitables,
una moderna ciencia de gran importancia, de la geologa. La hisempre certa: pero basada en una serie de consequenpuixla
estableix,
filies
defets
metexa naturalesa, les premises que seva escrupulosa observado, la posan en situaci deles
troba en
la
poder precisar
de mlta exactitut.los
La geologa enVeja-s lo
temps histrichs, nos assenyalacom estava loTerritorilala
de Barcelona, que comenta aparexent quasi tot invadit per les aygues de
mar.
mapa adjunt y judiques deilletali
lo
que
era. D'
una part
la altitut
de
gran
roca de Montjuich, atalaya dintre la
son rnfront. Altra
mar que dominava la estesa ensenada de feya parella en sa part N. Abdues vigilavan les bo,...
"
I
MM^
l
,
_^l
l
I
l
.
PII
I .
I
M,
l
l.
'
,,^l!,.,^^.l.l.
tARCELONAteL de.Moivtjuch
CouvTuiUs'lirefat
Plan de
lo
que era mar y trra en
lo
Pl de Barcelona en lo scgle
\'I
abans de
J.
C.
ques de dugues grans corrents
d'
ayga, que, en llur constant acci invasora,
guanyantpalm apalin la trra a la mar, mostravan desitg d' aportar a Uurs peus los materials que arrencavan y transportavan de llunyanes terres, per axis(20) B. A. yivl.
V.
I.
p. 14.
CiUTAT DE Barcelona
F.
Carreras y Candi
35
rescatar a les catives de les aygues.
Dintre la mar algunes tasques o escuUss'
apuntan
d' ac
y
d' all,
indicant un baix fons, quef
anir terraplenant.
Ydela
aquelles catives a la
son rescatades y
al
ensemps van surgint del fonssubsistencia o ha-
mar, terres planes que
1'
home
aprotitara per la seva
bitaci.
Axis arribaquant perles
lo segle
VI en lo qual
nostra costa es visitada de tant en
naus que transcurren a son Uarch.
Les dugues
illes
s'
han conlos
vertit ja en pennsules
immellorablement situadas, per poder-se guardar,les feres.la historia,
qui les habitan, deis
homens y de
No
es possible ab la
Uum
de
endinzar-nos en la tenebrosa y
fosca regi deis temps ante-romans, per esbrinar alguna cosa de la proto-historia del Territori
de Barcelona.
Com
les
congectures teen mlt poca autoritat,
no escriurm pranles vanes, divagant de la hiptesi a la suposici. Sois mentarm, que, quan 1' home habitava les cavernes, poda haverdit
resi-
en algunes perpetuades ens'
lo Pa
de Barcelona, tant enles
1'
altura de
Monteada
(hont
hi
han trobat silex treballats) com en
de
la
vila d'
Esplugues, yse conservesal
Montjuich.Dita nova poca cosa nos du.encara.
Mes importancia
tindra,
si
Xa. pedra-arca f dolmen J que segurament exist ad psa Arca., lloch present per corrupci nomenat camp del Arpa.
Altrani
d'
aqestes famoses
/'J'r'5'
arques^ que no escassejan ni alla
al X^alls,
ha sigut vista y senyalada per En Canibell enla
Maresma montanya delo Territorila
MontjuichPerla
(21).
geologa sabm quasi i,nduptable,la
manera de trobarse
de Barcelona en lo temps anterior a
vinguda deis romans. Llavors
plana
ahonttir-se
s'
al(;a
nostra esplendorosa ciutat, pass,
com tenmhi
dit, d' illa a
conver-
en promontori, aven^ant mar endins. Per tant que motiva dos ports o
badies;1'
hu
d' ells,
de gran amplitut, perlo
al
mitg del que
desaygava
lo Besos, y
altra,
mes
estret, arredosat
Montjuich.
Unatus,
situaci alterosa, vigilant la1'
mar y facilment incomunicada de
la trra,
resultava mlt apta per
establiment de les tribus, que, en los temps primi-
buscavan refugir
perills d'
enemigues invasions.families celtibriques, loij
Per 90del
podm conceptuar ocupat perlos
promontorila
mont Taber, en poca prouuna poblaci en
reculada: per
no-s potduptar delo segle VI
existen-
y V abans de Jesucrist. Poblaci que esperiment alternatives y contratemps, fins a pendre la estabitat y fesoma propries d' una civilisaci permanent.cia d'
primcrs temps histrichs, en
L' atreviment d' altres autors ha volgut dexar sentada la hiptesi d' haverse fundat, larcino, en1'
suposici,
com
la deis qui,
any 1677 abans de |. C. Tant infundada es aquesta obrant ab mes prudencia, guiats per la etymologa
(21)
L' Avenf, volm
I
(18S2- 1883), plana 194.
30tltl
Geografa general de Catalunyala
noni,I.
jretentn fuiulaci )nica, d'
Annbal Barca, enla
1'
any 218 abans
de
C.
Intil
empresa
es fixar
un comenc^ament a
seva antiga existencia.
Com
tamb ho
es voler
esbrinar les vicisituts que esperiment fins a arribar a la
dominaci romana. un no ni: Laye.
A
dures penes
si,
de son mes reculat passat, se
n'
entrevu
Los derrers avenqos de la historia, induhexen a admetre la existencia de la poblaci nomenada Laye que-s perd al consolidar-se 1' imperi de Roma, jasiga per trasmudar lo su
nomes,
en
altre, jala
per desaparxer totalment.
Lo quefo-
no
's
creu fora de dupte,
que
celtibrica
Laye
siga lasi
romana Barcino.
Per ax
havm
d'
entrar a establir deduccions, que,d'
no desprovistes de
nament, encara estn Uuny
sser irrebatibles.
La Layeiania v comprovada per los autors, per les monedes y per la epigrafa. En les antiges obres no apar hi haja unanimitat entre lo nom Lalctania y lo de Layeiania, puix mentres un test de Plii sembla apoyar la primera opini,lo tractat
de Geografa de Ptolomeus
(Ilibre II, cap.la
VI) conv en
la
segona.
Ptolomeus sita entre los layetans
poblaci de Barcino.
Lo qu no dexa
de teir importancia, jaque a Barcino se pretn colocar modernament aquesta
desconegudaenen
localitat celtibrica,
per altres rahons que res teen que veure
lo que-s llegeix
en
dit escriptor.
Pero com tantla
la
numismtica,la radical
eom
la epigrafa,
concordan ab Ptolomeus,dePlini,la
designaci.de
Laye, no es del cas
insistir al) lo testd'
tenint-se
de creure haver-hi una errada de copia,
una
I
en L, cosa
mes
natural, tractant-se d' obres
que-ns pervenen desprs de passar per tantes y
tantes mans..
Delgado,s'
al estudiar los
pobles ante-romans
(22), du,les
que
la
Layetania
estena del Tordera al Llobregat,
que a
ella
pertanyen
monedes autc-
tones de que seguidament parlarm y que la poblaci en aqestes indicada es Olesa. Botet y Sis, en son novissim estudi numismtich, premiat en lo
concurs Martorell de 1907,cripciceltibrica
combat
la
lectura
que
f
Delgado de
la
ins-
de
dites
monedes, de
y
Al^f^b/A^
geix: (moneda)
interpreta, ab major justesa per r' dc/s layetans o deis de Laye. La reducci de
LAIESA puix ^^^*'|/^^ \^ LAIESKEN, lo qual lleLaye aOlesa, du
Botet que sois pot sser deguda a llunyana homofona (23). Per sa part novol aventurar cap judici y se inclina a donar
com
a
desconeguda
la
moderna
correspondencia de
la celtibrica tal
poblaci.fora de dupte la existencia de Laye,
Losson
nitiniiiiis
que de
manera dexan
asses, semisses
anvers una efigie
y quadrants de la primera y segona poca. Presentan al diademada per una cinta o banda. Al revers, un cavaller que.
(22) (23i
Relgado. Clasificacin.Inaquin Botet y Sis.
le
as mo/nu/as aii.'ouomas de Espalia, p, 296..S.
M.
sohre numismtica catalana, en publicaci.
CiuTAT DE Barcelona
F.
Carreras y Candi
37
en los asses, porta sempre palma a laespatlla. Pochs exemplars duhen smbols en r anvers: quan hi son, consistexen en un ferr degie,llan(,-a
derrera de
la efi-
en los asses una massa o clava derrera delo revers deis semisses.
la efigie d'
un deis sems y unay mes tart haxa de
corona o mitja lluna enpes passant a tmcial.se mis^
L' as unltat monetaria romana, comenq;a esscnt lihral
La primera
divisi del as es en ducs partstrieiis^ la
nomenades
la
segona en
tres termes
nomenats
tercera en quatre quartsa.
nONEbES
CiE Li^YE (anys
214
a
89
dt
J.
C.)
As de
la
primera poca
As de
la
segona poca
Semisses de
la
segona poca
Quadrant de
la
segona poca
nomenats qtiadrans. Les monedes de Laye forenpatr,
fetes donchs,
segons aquest
que erales
lo
roma,
si
b
may
ostentan altra llegenda quelos
la ibrica.
moderns numismatichs, se sab que aqestes encunyacions, no van mes enlla del any 214 al 89 abans de J. C. a despit de presentar un carcter autchton o regional, en les inscripcions ibriques que portan. Es induptable que los romans patrocinaren aytal considePerraci al element indgena nacional, per motus o causes poltiquesaclarides.
rahons que aduhexen
no del
tot
Llegint autors moderns, trobm en D' Arbois de Jubainville, una
opini
quelo
justificara dita consideraci.
Desprs de dedicar llarchs anys
al estudi deis
celtes,
en
lesIII
Uifons derrerament donades enJ. C.
1903, esplica, que, al comeni^ar
segle
abans de
los gals celtes
vinguts del K. del Rhin, invadirenVutal de Harcelonaiu
38j)c'r
Geografa genhkal de Catalunya
sc^ona vcq;ad;i la Hispania, estahlint-se en la regi il)ricaN. E., o del ac-
tual l'iiiu-ijiat
de
Catalunya,J.
que
l'u
per
ells
polticament dominada fins al
any 236 abans de
C. (24).tan b
No dexa
d'
sser espressu, que,
coincidescan aquests dos
fets
histrichs: la cessaci definitiva del imperi
gal-celta y la aparici d'
encunya-
cions autchtones.
Les monedes de Laye, mal llegides o interpretades, motivaren, que, Marcaerogues estava situada,
prop
d'
Olot; Corts
la poblaci a que se referan, en lo camp de Lausana, que a Isona; Doujat, que a Camarasa; Corts desprs la
sita a Igualada;
Totesa la dreta
les fins ara
y Delgado, com ja tenm dit, a Olesa (25). conegudes, se reduhexen ais cinch models que presentm.
L' anvers es
sempre uniforme:la
la testa
diademada abd'
lo filamen^ mirant
que
ja
y tenint a havm dit, 90
esquerra los senyals
encunyaci o de procedencia,la
es, lo ferr
de
llani;a
(que tamb se troba a Cose enla
segona poca) y la massa d' Hrcules. Se presenta igual a encunyacions autchtones de la Espanya Citerior.
major part de
les
Segons Delgado
la testa significa
Hrculesplatges
italiota, capdill llegendarid'
de
la
gent tirrnica, aqu, procehidor de
les
Italia,
que, ja navegant, ja
atravessant los Pyrinus, difund la civilisaci entre los poblatlorstes orientis.
de
les cos-
simbolisme, a que los grechs nomenavan Heracles y los italians Hrcules, lo representavan los bers de la metexa manera que les de-
A aquestla
ms gents de
part mes civilisada de la
Europa
d'
aquell temps.
Co
es,
ab
fesoma pronunciada y enrgica, cabell encrespat y a vegades formant bucles,
comla
indicaci de sa for^a varonil (26).lo
no tan frequent, adornar-lo ablonisador, a
torques o collar, segons se veu
Es general pintar-lo ab diadema y en 1' as de
segona poca: hu y altre simbolisaren la considerado de cap de ra^a o co(ju suposavan se deva la fundaci de certes ciutats.
Los smbols del revers ded'
les
monedes de Laye tainpoch sonlo cavaller corrent
esclususla
aquesta
localitat.
En
1'
as, hi
ha
ab
la
palma a
espat-
Ua,
grechs,cions
que Delgado creu sser representado de Polux, hu deis discyros deis fill de Jpiter y Leda. Igualment 1' han presentat en altres encunyadelas,
Rtulo, Cose
o Tarraco, Ilerda, Arch-Orgelia,
Celsa,
Cissa,
Ausa,
.Saetabi, Saegissa e lluro.
(24)
.a;r|to)v (Larto-laieton), y deduheix que existiren uns layetans del Larno o del Tordera, los Larnolayeta(27)(28) {29) (30)
Joan de Margarit Paralipommon Hispanue edici de Schotus, Florez. Espaa Sagrada, v. XXI\', p. 17. Pella y Porgas Historia del Ampurdan, p. 186.Costumbre fu entre pueblos primitivos tomar algunaasi\'e/.
f.
23.
la
denominacin deleste
ximo a sus moradas,la regin,
los habitantes de los
valles regados por el
Tarnum, unieron
ro ms prnombre al de
sin dejar de ser layetanos, fueron conocidosp.
llamndose Tarw-layetas, como los cultivadores de la llanura fertilizada por el Betuh (Besos) ms concretamente por Betltloftes*. (Pclliccr y Pags Jlitro,
20.)
40/a\'r/nns(31).
Geografa general de Catalunya
Ab
lo
qual tindratn la divisi de Layetans propriament(;o es,
dits,
sense cap apelatu,layetaiis
los
de
la
part S. de
la
Layetania y los Larno-
o &\ Tordera. Pero aquesta clasificasi no es clara.
Aximeteix veu enr actual hasch.
LAYE
Avuy
diram Laya den'
una paraula euska que analisa segons la eyna agrcola del proprihauranfet los
nomque r
y de
la
que, segurament
Layak^ a
la
vegada
utensili per
conreuar
Si es necessari
justificarla
llurs caraps, arma de defensa y Uuyta. aquesta doctrina, aqu tenm h deis mes
renomenats pobles deper emplear,blant
antiguitat, lo pobl
celta,
axis apellidat
com
a arma de combat lo celt o destral.
De consem-
comla
bi
se conegu a aquells deis euskes que usavan la laya arma de guerra: los Layak; y a la seva oppido^ la ciutat de Layar>. Si hi campeja fantasa en aquesta relaci, li dona en camatractu la seva originalitat y oportuna comparado. A causa d' una suposada colonisaci italiana, Pellicer y Pa-
manera
a
gs pretn dega son(32).
nom
nostra Laye, a altra ciutat de la ItaliaPolibi,
La laya, cyna agrcola
Axis ho rabona: Sabm perLacvi)cis
queen
los
Layes
(Aao,
en Uat Li o
raija celta ligura,
les seves invasions
ab
los
Lebe-
(Polibi, Ilibre II,L
y los Insubres, ocuparen la part sobirana del P a Italia XVII, 4). Tinga-s en compte, que, tamb
Italia hi
sonan
les
paraules Ausa, Indiketes
y Cose,d'
lo
qual sembla acusar un meteix origen en los invasors
ab-
y per lo tant isser mlt b los que donaren(lues pennsules;.
los
Layes
d' Italia,
podran
nom
a nostra
Laye. Esti-
iS/
\f-'C
Hj\r
nim del
tot falsa la derrera deducci,
per mes que-ns resul-
A
IIJ'
tan acceptablesles indicacions d' unaidentitat d' origen entre nostres
Denegutdes:Intcressant pedra iherica trohada al Cali
la
pobles ante-romans y los de la pennsula itlica. celtibrica Laye y de la regi Layetania a quetres lapides:la
dona nom, ne servan recortsignificat, escritales altres
una de descoseves
en los carcters dehi
les
mone-
dugues romanes. No
podm
considerar
com indgena la enigmtica inscripci que-s veu en lo fams mosaych del circh rom reproduhit raes avant, perquant los mosaychs trobats en nostra Ciutat, son obra,
ich
de
Barcelona
,
,
,
.
,
forastera,
y foren importats
tots
ells d' Italia.
m'^j
Tro
A(31) (32)
Saiipere y .Miqiel corrctgcixl'ellicer
Leufaiws per Laictanos y Lartolaieton per Lamolaicloii. y Pagcs Esludios hislorko-arqiieoldgicos sobre I/uro (Matan 1887) p. 19.
U
CiUTAT DE Barcelona
F,
Carreras y Candise n'
4'
De
la
lpida ibrica trobada a Barcelona,
ocupan diferents autors,
sense lograr interpretar-la satisfactoriament (33).
MYcrhT?P
iYrConsta de
xen a
fer-la
ab alg'unes senyals a dalt y a baix, que contribuemes misteriosa per semblar simbolismes del sol y de la lluna. Apatres ratUes
regu a una casa del arch de Sant
Ramn
del Cali y se torna a aparedar al
reconstruirla, d' ahont algn dia tornar a sortir, per obtenir segurament
mapri-
jor considerado de la que meresqu anys enrera.
De
les
dues lapides layctanes Uatines, se-n sab
tot lo
que diuen. La
mera, trobada a Tarragona, nomena a un
PREFECTO ORAE MARTIMAS
LAEETANAE,
segons interpretaci
d'
Hbner.
La segona, aparegudafer
a Barcelona, reproduhida ac al costat, diu:
Titus Maiiiili Primtis (fuaquest sepulcre) persaell^
perla na
mtiller
Anua Lye-
niiis
y per los sns Itberls Jny Filar inania.
La familia Mamilia es coneguda per altres lapides denostra Pennsula, cssent militar
y ocupant Uochs brillants
al exrcit,
com mes1'
detalla-
dament refereixFita (34).
historiador
Notre lo
hi
ha cap diferencia enal
Lpida
d'
Annia Layetana
nom donat
Prefecte
dese
la
costa martima laeetana y la1'
Annia layetana^ muUer de Mamili, perqudel altre.
pugan posar en oposici
un
nom
(33)
Sanpcro y Miqucl opina podcr-se
llcgir
com
a lpida votiva scpulci-al, dihcnt, en lo primer cas,
Nahihiei o Nagukiei Lilzara abegi; y en lo segn, Nabiikiei o Nagukiei Litzara ar obi. Interpretada segons lo llengatge basch li donara: Dedicada al alt Litzar ilitzar nom de la frexa, arbrc sagrat deisantichs baschs), o be,
vista
Al senyor Litzar aquest Euskara (Pamplona, 1879).
sepulcre. Antoni de
Trueba tamb
se n'
ocupa en
la
Re-
ci
Antn de Bolarull consigna en sa Historia de Catalua ("edici del 1876 v. I, p. ]43), la interpretadonada per una persona curiosa, qual nom se calla, y segons la que, pot traduhir-so en lo propri llengatge basch A^i ina licer guia, que diu equivaler a yd so lo rey de les estrelles. Lo cert es que ning sab per ara, lo que volen dir aqestes tres ratlles ibriques, segons passa abtantes altres inscripcions consemblants.(34)
Revista Histrica,
v. IlL p. 52.
Clutat ae Barcelona
42
Geografa general de Catalunya
Nosumpcipensalilt;
totsd'
los
historiadors moderns, sigut
acceptan
com
a
bona
la
ferina
pre-
haver
Laye antecessora denostra Ciutat, en
la actual
Barcelona. EsperantSis, sser indis-
apareg-an proves
mes conclohents, diuen, com En Botet yla antiguitat
demostrar, que,lo
fu designada ab
dos noins:
qual, afirman,
que no-s Uegeix en autors romans contempo-
ranisa Plini y Ptolomeus, que parlan solsament de Barcino y fan total abstracci de Laye.
Val donchspuixtal
la
pena
d'
esbrinar una mica en algn
d'
aquests tests antichs,
vegada podrn iluminar tanta fosquetat.la
En primordial Uoch mereix situar-se Pomponi Mela de nostra costa, al relatar:les petites ciutats
tan
D'
aqu
coneguda descripci que f fins a Tarragona se notan(35).
de Blanda, Eluro, Betulo, Barcino, Subur, Tolobi1'
any 79 y per tant conteraporani de Pomponi Mela, qui tamb viva a mitjans del segle de J. C, noraena, en sa Historia Nafjral, a les colonias Tarraco y Barcino, aquesta derrera ab son segn nom de ColoniaPlini,
mort en
I
Favencia.
Rufus Festus Avienus, ha aplegat entors antichs,
la
Orce Maritiince
^
noves
d'
aules
donant un
test,
obgecteell,
d'
encontrades interpretacions: Barcilola
mint amanta sedes ditium.
En
alguns hi veymla
amena mansi de
Barcelons^ y altres creuen llegir-hi,
amena mansi
deis barcclonins.
No
hi
ha
dupte que Avienus nos
facilita
un argument de pes, per poder simultanejar a
Laye y Barcino, o siga a dues poblacions en una metexa localitat. La vella crehen(;-a de que los grechs caris de Bargilia haguessen fundat a Barcino, mantinguda derrerament per lo P. Fita (36) y que ja rebata en lo segle XVII Rafel Cervera (37), es combatuda per Sanpere y Miquel, qui busca1'
origen
d'
una Barcino contemporania de Laye, enla
les lluytes comerciis
deis pobles mediterranis. Prenent de punt de partida una tradici consignada
en lo segle IV per Ausonius, segonsIcedit
que
califica
de pnica a Barcino (pnicaes,
Barcino) pretn que
Xo'^'paniosX'.
fundaren a tallde colonisadors,(;
a rivals deis grechs. Per la vinguda deis cartagineses, hipotticament
com podm
assenyalar dues poques:lears, suposant-se
la
primera, quan
la
presa de possessi de les Batant, se pot
ocorreguda a mitjans del segle V. Per
assegurar
(35)
lude ad Tanacouem farva sunt oppida Blanda, Eluro, Btalo, Barcino, Subur,
'lolobi.
(De
Situ Orbis).
Bohtin de la Real Academia de la Historia, v. XI, p. 59. Ludovico Nonio, mdico de Anveres, autor moderno, en su descripcin de Hespaa hablando de Barcelona dice: muchas cosas varias inciertas _v por la mayor parle fabulosas, se cuentan de la fundacin de esta nobilsima ciudad de las cuales estn llenos los libros de los historiadores, por que algunos teniendo noticia que los Iberos, Persas y Fenices dejada Asia poblaron en Hespaa, y leyendo que en la provincia de Caria ay una ciudad dicha (por error de los escribientes) Barcilla como se ve en Pnio que la llama Bargyla y Ptiilomeo Pargilya inadvertidamente y sin razn ni nimo de autoridad ninguna(36)(37)
quisieron que de aquella Barcylla tuviese Barcelona su origen. (Rafael Cervera. Discursos histricos dea fundacin y
nombre de
l^z
ciudad de Barcelona,
etc.,
tomo
I,
Nacional
Manuscrito.
cap. IV,
5, fol.
I
vuelto. Pars, Biblioteca
(.Avuy n' existeix una copia en lo
.\.
M.
B.)
CiUTAT DE Barcelonaque,
F. Carreras y Candide.
43
Barcelona pnica, cartag'inesa, no hagulos focenchs, aliats
naxer desprs
il'
.u|aesta
poca, puix qued'
de primer ab los romans, procuraren treurefinint
aqestes ayguesals cartagineses,
per assenyalar-los-hi
com frontera de
les
seves possessions o dominis a Espanya lo ru Ebre. Conjectura seguida-
inent Sanpere, que, ab siinultaneytat, se fundaran Bar-ciiio enfront les Balears
y Rits-cino en lo golf de Ly, afegint: Donchs b: quan la espedido mercantil
empori comercial, arribant ahi
que funda a Ruscino, pass per nostra costa, cercant lloch favorable per un la platja que limitavan lo Besos y lo Llobregat,descobriren
h deis mes estimis productes comerciis del temps antichla industria
y deis que mes fama donaren ase n'res d' aquell temps,
de Sidn y de Tiro, la ostra. D' ella estreya lo purpur, color ab que se tenyan les mes sumptuoses vestidu-
de quina preciosa circumstancia nos conserva, conexementenla
Ausoni.
Ax
du
ell
Epstola a Paul (XXIII vers 89) et OSTRFERO sn-
peraddita Barcino ponto.
De manera
que. Barcino, des son primer da de vida,d'
neix per lo comer;. Son primer productetes ostres
csportaci foren les ostres, aqes-
que nos ha donat a conxer
la historia
geolgica de Barcelona
(38).
(38)
RejM'oduhmcita
1'
cstudi quei
dona Sanpere de
les ustres
de Barcim per ercurc-l
intci'essant:
La
de Ausanio relativa
las ostras barcelonesas, indica
evidentemente endel pas
el
hijo de Burdeos, su
alicin este marisco,
y en verdad, merece notarse que un vecino
de Marennes y do las ostras
de Bretaa celebradas por Plinio, recuerde tanto las de Barcino.
Como veremos,inmejorable-^, lo
este
mar fecundo enfcil
ostras, en
donde
tiene su asiento Barcelona, \cl oslrifero sn-
peraildUa Barcino Ponto), es
de reintegrar, pues las ostras encontraron condiciones de habitabilidad
mismo
del lado de ac
que
del laJo
de Montjuich, y tambin las tuvieron por
la
parle de
Badalona y
,\lontgat,
en donde las hemos alcanzado.
s.^usonio nos da todava
una
noticia
muy
interesante que viene corroborar nuestro supuesto de la
fundacin de la pesquera cartaginesa lenicia en Laie de la pesquera de Barcino, y es de encontrar la industria de salazn tan desarrollada en Barcelona en el siglo IV y V, que era ya conocida en las me-
donde se coma bien el Barcinoncnsis miin'ie condimento. H aqu las propias palabras del obispo Clermont: Temiendo que no estuviera contento con el aceite que me cnviastes, has reiterado el presente y has elevado al colmo tus beneficios aadiendo el Barcinonensis muriC condimento. T sabes do otra parte, que ese nombre de muri(C usado entre el pueblo no gusto pronunciarlo: pues los ms .sabios hombres de la antigedad, los mismos que desdean las expresiones griegas, no tienen palabra latina para designar el 'ariim. -Poro dsele el nombre que se quiera, ese lquido se llama el Licor de los Aliados. Yo llenar con l mis platos; yo quiero que esta salsa que economizaban demasiado en la mcsaiiuestros abuelos inunde nuestras cucharas. Veritiis displicuisse oleiim rp/od miseras, fiumiis iterasti: addito etiam Barcinoncnsis miirne condimento, comulatius pricslitisti. Seis aittem, me id nomcn miirice, //iiod iu tisii viiigi esl, nec soler, nec posse dicere: (piiim scienlissimi vcterum, et Gricca vocabula fastidienles, Lalimmi in gari appellatione non habeant. Sed qnocuniqiie nomine loqiiar, liqior isle Sociorum vocatur.sas
Jam patinas
implebo meas, ut parcior Ule.
apalaria sucus innundet. cuanto la naturaleza del Barcinonensis miiruc condimento, Plinio, (X.X.KI - .XI.Ill), nos enterar. Dice, 1 que ese licor llamado gar tan buscado en su tiempo, se preparaba con intestinos de pescado y de otras partes del mismo que antes se tiraban, molindolos con sal, de modo que el licor es el resultado de!>En
Majorum mensis
un pescado escombro de Cartagena en sus pescaderas y se le llama el garitm de los aliados, y por dos congios del mismo unos seis litros y medio se pagan mil piezas de plata. No hay sustancia, por decirlo as, excepcin hecha de los perfumes, que se pague tan cara. El garla
putrelaccin de tales ingredientes. El gar, dice adems, preparbanlo antes los griegos con
llamado gar...
Hoy
el
mejor se hace con
el
.
hace
la
reputacin de los pases de su procedencia
44
Geografa general de Catalunyala
ciutat del
La deducci etymoloyica, que fa Sanpere, d' sser Barcino Pon de lu badia la tenm de rebutjar, per mes que s'Cs\^L
Bar-kino otrobe
hi
una
equivalencia hebrayca en
UcCCxWsP)-
Lo
noni Barciiiona^ no accepta grans componendes, demostrant-ho la si-
multaneytat de sa existencia en altres Uochs o regions, que, cap relaci teen
ab nosaltres. La Barceloneta, no lluny de Marsella, en
la
Proven9a;
lo
Barcino-
nium
cap7y
en
la costa d' frica,
que
tant crida, la atenci, en lo segle XV, al
barcelon Geroni Pau (40) la sumitat o torrent designat per giirgiiem Barchinotiaiii relatat
en un document rossellons del any 85o, referent a
la
conca del
Tet (41) y altres que desconexerm, si b per ara no-ns permeten afirmar res en concret, servirn per allunyar de tota pensa clara, certes hiptesis etymolgiques.
Qu vol dir Barcino) Tenim obligado de sabers'
lo
que volen
dir tants
y
tants den'
noms que
atrassen a poques, generacions y Uengatges, deis que
estm igijorants
per complert?
Allat,
mes, que, venint-nos,los
la
paraula,
per
la
intermediaci del clasicisme
hont
noms vulgars rebancabr
altres desinenciessi
de Uetra, hija
semprela
lo
dupte,
la
y sufran alguna mutaci Barcino deis romans no fs
una Barcelona, com ara
Uetra.
Y
lo
duptela
lo fa
conexm, sense haver sufert variacions de cap nxer, la presencia d' un autor del temps antich, comlii
Avienus, que jaci,la
nomena Barcilonian, en qual autor norefugir clasicismes, esplicable enIV de nostra Era.
pot cabr inven-
sino tendencia a
qu escriva dintre
segona meytat del segleDesprsd'
aquesta etymologa, no dexa de presentar-se mlt intercssant,
la
prou remota de Taber.
La crehen^a de que pugaperles
vella
sser nompnich, Taber ab que s' ha designat, mes antiges escriptures barcelonines, lo cim o tur que formava la Barcelona, motiva que. En Sanpere cregus poda equivaldr al Taber^
judaych, que-s traduheix per pedrera.
La
hiptesi de que los primitus cristians tractessen de recordar en aquestal
cim de nostra urbe montuosa,
fams Taber de
la
Judea, est fora de Uoch;
Vemos, pues, porqueconeste se fabricaba
lo
que diceel
Plinio,
que en su tiempo
el
gar ms eelebrado era
el
de Cartagena y
con
escombro.
al llamar gar la salsa de salmuera Barcelonesa^ nos dice que esta salsa se fabricaba escombro que es nuestro sayl. Hoy esta y las dems industrias de salazn, han desaparecido de Barcelona; y nos parece que sera punto de honor para los barceloneses, restaurar esas industrias que dieel
Ausonius,
ron conocer nuestra ciudad. (Sanpere y Miquel Hist. de Barc. Nota XXX). Historia de Barcelona, p. loi (39)(40)(41)
Marca
iVidelicet
Hispnica, columna 1489. quod conjungitur usque ad
lia
ex uno latore siue ctiam usque ad vineale vcl usquect in
ad guvg'em -Barc/tinonam qui discurrit in Teda Humenfato Ilumine (A/arca Hispnica, Ap. d. XXIU).
circuitu sicuti ipsc
mons
vcrgil usque n prc-
CiuTAT DE Barcelona
F.
Carreras y Candi
45
consideram que, no pot sser obgecte de comparado, una montanya ptrea y deserta com era la del Assia, ab altra qual formaci geolgica ja desapareixdel tot, en lo meteix segle de J. C. embolcallada per les ves, construccions y
alberchs de la romana. Colonia.
Sanpere y Miquel, en sa empresa de fer pnica a Barcino y per tant fonamentar sa asseveraci d' haver sigut abans Barkio, retrau lo testimoni d' un numerari emporita homonoyo, ahont la Uegenda |^(^f^H transcrivint-laBarliic resol, a son entendre,creure que en ellas'
tot
dupte
(42).
Per nostra part, no podeni
assenyale a dita Ciutat.
No
es acceptable la opinifins
que vol adjudicar
ais cartagineses lo
paper de
colonisadors de Barcino,
que
ulteriors descubriments vingan a provar-ho,
podent-se anotar ab mlt rece!, per mes que ho indique llunyana tradici.
Procurm
analisar,
si
es possible convenir en la simultaneytat de dues
diferentes poblacions, properes la una de la altra:
Laye y Barcino. romans mes estudiat y comentat, es lo de Rufus Festus Avienus, versos 519-522 de sa Orce Marttmcv.
H
deis tests d' autors
la argumentaci d' En Sanpere. un slo momento ms sobre los orgenes histricos de Barcelona; fenicios cartagineses dieron este nombre la colonia que aqu fundaron, difundindolo desde luego por el mundo, pues sabemos de una manera cierta que, asi como Indika era conocida como Empurias, Laic era conocida como Barcino. Quien nos ensea sto.^ El numerario empuritano homonoyo. 'Dice el seor Zobel: Hacia el ao 500 de Roma (264 a. de J. C), Empori;e adopta el tipo del pegaso Chrysaor. Ahora bien, en las monedas de ese tipo es en donde aparece el nombre de Barcelona, Barcino por primera vez, este es el documento ms antiguo que la cita. sSuena escrito el nombre de Barcelona en esa moneda rarsima y nica hasta hoy, que nos guardan
(42)
Transcrivm integrament
Imposible, pues, dudar,
primea mencin de Barcelona y que posee nuestra coleccin numismtica municipal (coleccin Pujol y Camps) por haberla adquirido aos atrs nuestras instancias.la
-Dice la leyendadiscutir lasfue, pues, ella
|^C t^H
1"^
^'^ ''^'^
BARK'INE,
I
=Vf-s
I,
como creemos haberlo probado
al
monedas de
Aisa. Si Heiss [Description genraleel
moiinaies antiquca de l'Espagne) nofu por su singular teora de
primero en reconocer en esta moneda
nombre de Barcelona,
Medioda de Francia), adicionada con la no menos curiosa de suponer que las leyendas de dichas monedas nada dicen, siendo una sarta de letras puestas all sin ton ni son, cuando en las que el mismo publica se lee el nombre de .Emporiton!\-iS 26los galos (delel
imitacin de las
monedas empuritanas por
nombre de Barcelona enle
la 27,
enjsj
la
2S
el
nombre de Narbona conservado por Rufo Festuslas restantes calificadas
.avienus,
que
llama Nere,
|Vj
^
j-j
h-
Nerene, y en
de leyendas brbaras,
se lee, ora el
nombre de Empurias, ora otros nombres que no nos podemos entretener aqui en especificar. >Si, pues, Barkine no tena moneda propia, esto es, propia de su taller, mediados del siglo III antes de J. C, Barkine tena ya importancia mercantil por dicha fecha, hasta el punto de correr ya en el numerario empuritano su nombre.
>Caso que se nos preguntase, por qu razn suena en dichas monedas el nombre de Barkine y no el misma razn que hace que suene el nombre ibrico. Emporiiie y Barkine son mimbres de las plazas comerciales, son dos sobrenombres tan acreditados en el mundo mercantil, quede Laie, diramos por la son esos nombres los que han de llevar sus monedas para ser conocidas, y esto admitimos por suficiente; pues en todo otro caso todava podramos explicar el caso de Barkine por el de Empurias, en donde sabemos, gracias Strabon, que existan, una al lado de la otra, sin confundirse, la ciudad ibrica {Indika)
y
la
colonia griega. [Em/>ri,e).Ciutat de Barcelona 12
46
Geografa general de CatalunyaInde Tarraco oijpidum Et Barcilonum anioena sedes ditium;
Nam
pandit
illic
tuta portus brachia,tellus aquis.
Uvetque semper dulcibus
ler,
Traduhits poticament y ab mlt ajustal equivalen a dir:
test Uati,
perMossn Gayet So-
Segueix aprs Tarraco Y-1 gay Uoch de les riques Barcelons; Puix all estn segurs lo port llurs bracos Y regalan llurs camps eternes aygues (43).
Prou variadatres
es la interpretaci que-s
dona ala
les
paraules del poeta: men-
alguns pretenen trobar-hi descrita tota
costa layetana, entenent per talaltress'
del Llobregat al Tordera, donant-les-hi lata estensi,sentitestrete
han ates a
llur lo
territori
y en consequencia, tractan de cercar dues poblacions en de Barcino com a justificant de lo que Uiteralment se du.
De
la
derrera opini ne participan los historiadors Fidel Fita, y Sanpere
y Miquel. Lo primer traduheix Iliurement a Avienus d' aquesta manera: Entre lo Llobregat y lo Besos quines dolces aygues fecundisan y circunscriuen lo su prat, sempre vert, s' hi distingeix des de alta mar, la amenitat d'
del lloch de
les riquesla
Barcelons.
Y
al test hi
afegeix lo comentari
sser, aqestes dues,
altvoles torres
y
la
Acrpolis o colonia, circuhida de forts murs y del Port^ quins bracos naturals s' obren per donar segur
alberch ais vaxells.
A
la
anterior suposici, hi afegeix la seva
En Sanpere yen
Miquel, qui,
precisa ja, sser, una de les dues Barcelons la pnica Barcino y la altra laibrica Laye, erigides ens' alija
Uochs vehins.
A
Laye
la sita
la petita altura
hont
actualmentles
la esglesia
de Sant Pere de
les Fuelles (altura
Uavors ba-
nyada de
nom
ones) y junt al pou de Sant Geni. Lo pou creu, que justifica lo pnich de Bar-kiiio o ciutat del pou de la bada. Y a la genuina Bar-
cino, la sita en lo
mont Taber.justificada la existencia de les
Tota vegada, que, apardeu buscar-se, ahont nostotala
dues Barcelons,histricala
indcala arqueologa, nica
Uum
que
al
present pot illuminar-nos per trobar lo lloch en que poda radicar
segona,
vegada que
la situaci d'
una
d' elles es
indiscutida en lod' altra ciutat
mont Taber.
Per determinarla costa
lo possible
empla(pament
en lo territori de
compres entre los rus Besos y Llobregat, a priori tothm dirigir son esguart a la montanya de Montjuich, que, prou disgregada se trobava, per la mar, del mont Taber. Les diferents escabrositats del terrer, la abundor deaygues potables,lo
vehinatge de
la
mar, ab sa estesa bada en la sortida delal
Llobregat, ab una platxa arredomada
Montjuich que
la
resguardava de mlts
(43)
Mossn Gayeti
Soler,
Badahna; monografa
histbrich-arqueolbgica. (Barcelona, 1S90), p.
7.
CiUTAT DE Barcelona
F.
Carreras y Candi
471'
vents, tot plegat sembla raotiu perjudicar
com
lloch tant indicat per establir-s'hi families
abandonament d' un y formar un pobl en los primitusimpossible
temps en que
s'
assentaven en eminencies estratgigues.
La aparici a Montjuich, de sepultures, evidentment romanes, de les formades per teules planes y curves combinades, inseguint la figura del cadver,que, axis resultava completaraent tapat (44),habitacions corresponents a aquells difunts,es mostra evident,
de que,
les
no devian trobar-se gayre Uunyen la metexa montanya defer assequini
de Uurs enterraments.
La presencia de fragments deble un lloch,
vella carretera,
Montjuich, immediata a les pedreras, comprovar lo propsit de
que no era de pas per
dirigir-se a cap altra
comarca
poblaci
del entorn.
Pero Montjuich nos ha llegat encara dues troballes de granrefermenla
inters,
que
nostra opini de
que
all
hi
hagu una
altra poblaci,
en los an-
tichs temps.
La primera fu un
colosal Vertumne-Falus, d' uns dos metres d' altura.
Vertumme-Falus trovat("Propietat de la R.
al
peu del Montjuich en 1S49Lletres de Barcelonaj
Academia de Bones
(44)
D' elles se n'
16gich del Centre Excursionista
han ocupat difercnts vcgajcs nostres escursionistes y en lo
Uno y otro parece estribar precisamente en paa Sagrada, v. XXIX, p. 15.)I,
la
voz, sin antiguo documento que asegure
motivo.
{Es-
(61)
Historia critica,
ci'.'il
y
eclesistica de Catalua, v.
I,
pl.
90.
CiUTAT DE Barcelona.com,V. g., lo
F.
Carreras y Candilii
57la
bisbe Marca.
All
es ven^ut
Carbn, y
guerra
civil fincix
tot sejj^uit (82 aSila,
J. C.) dictador, recompensa ais sus soldats, repartint-los enla
de
viiit
y tres
colonies militars. Sise
colonia Faventia-Barcino, no-s
funda ab
tal
obgectevScrtori,
funda per donar a Metelus un punt de partida pera conibatre ala
quan, fugitiu de
desfeta deis sus a Italia, ving-u a encendre la guerra civil
a Kspanya? Se funda per recompensar a les trepes espanyoles
que
s'
havan
passat a Sila, les quals, b podan sser layetanes?
Entenem, que, dintreris a Faventia, lo general
la
hiptesi que-ns ocupa, u
Metelus, lo victoa
que vingu a Espanya a combatre a Sertori yal
qui resist durant deu anys, del 79militar, a la ([ual
70,
lo qui establ a
Barcino
la
colonia
nomena Farentia en coinmemoraciitaliana.si
del su gran triomf de-
vant de
la
Faventia
Poda, Metelus, crear per
sol
una colonia
