GENT DEL MASNOU d’O

1d’Octubre31d’Octubre3

Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 378, octubre del 2019

GENT DEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a època núm. 378, octubre del 2019

GENT DEL MASNOU

octubre 19_Maquetación 1 24/9/19 20:47 Página 1

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected] del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. j u r íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · [email protected]

Finques Puig slF P

Ens h

em tr

aslla

dat a

Jaum

e I, c

anton

ada ca

rreter

a de

Teià

Dansa clàssica a tots els nivells:· Puntes i repertori

· Preparació d’exàmens· Royal Academy of Dance

· Preparació de concursos i audicions· Tallers coreogràfics· Condicionament físic· Ballet per a adults

· Dansa contemporània

Inscripcions obertesal carrer Jaume I, 5-7

El Masnou

Fotografia

Gerard Poc

h


Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls

Portada: 1d’octubre3

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 16 59

Imprimeix: Agraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 [email protected]

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col· laboradors.

El repartiment d’aquest butlletíals socis es fa amb el suport del’Ajuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL........................................................................................................ 3BÚSTIA OBERTA.............................................................................................. 5HORA DE FER BALANÇ J. Camps ................................................................. 6REPETIR Joan Maresma Duran .......................................................................... 7VIVÈNCIES Pep Parés ........................................................................................ 9CRÒNIQUES 11S XABEC Esteve Pujol ........................................................... 10SOM Oriol Lugo ................................................................................................ 11LA PUNTA DE LA LLENGUA (111) Esteve Pujol ............................................11LA HISTÒRIA ENS MIRA I ENS PARLA (2a part) Joan Muray ......................... 12PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ......................................................... 14365 CONSELLS PER A CRéIXER Oriol Lugo .................................................... 14TEATRE CAPITAL Rosa M. Isart ........................................................................ 15HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls ................................16LLEDONERS 9 DE SETEMBRE 19 Glòria Moretones .................................... 17VIKINGS ORIGEN DEL CATALÀ?Josep Condeminas .....................................18GAIREBé TOT AIXÒ éS VERITAT Carles Maristany ......................................19ANAR DE MARCA Manel Pérez ...................................................................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 21CRÒNIQUES D’ULTRAMAR Joan Muray ........................................................ 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA ...................................................................................... 22DITES I PERSONATGES POPULARS (55) Albert Vidal ................................. 23

Just avui, quan ens encarem a l’ordinador per redactar aquest edito-rial –divendres 20 de setembre– s’acompleixen dos anys d’aquell 20-S de 2017 que va mobilitzar la ciutadania catalana (es parlà d’unes40.000 persones) davant del Departament d’Economia de la Genera-litat, en resposta a l’escorcoll d’aquella seu per part de la GuàrdiaCivil. Malgrat el caràcter pacífic de la concentració, els caps visiblesd’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, foren acusats desedició i, d’ençà del 16 d’octubre d’aquell any, resten empresonatspreventivament i encara pendents de la sentència del judici per partdel TS. Davant l’evidència dels fets a bastament coneguts, entenem quela sentència justa hauria de ser absolutòria i reparadora per als encau-sats; però, malauradament, tots els indicis apunten cap a una altra direc-ció. La resposta està al caure i tant de bo que ens equivoquem.D’altra banda, en el supòsit no desitjable d’una sentència condem-natòria, la pregunta següent és: quina ha de ser la resposta del carreri de les institucions polítiques i socials? S’estan esbossant propostesde tots colors, però res no queda clar davant la manca d’unitat d’ac-ció i estratègia entre les diferents forces polítiques sobiranistes i lesentitats civils. S’acosta la temuda sentència i sembla que el méscalent és a l’aigüera. Tindrem resposta convincent a temps?Al bell mig d’aquest malson, i si no hi ha un tomb d’última hora, el 10de novembre proper serem convocats de bell nou (per quarta vegadaen quatre anys!) a eleccions generals espanyoles, amb tot el quesuposa d’interinitat i desori en la governabilitat de l’estat. També enaquest cas, als catalans se’ns obre un ventall d’interrogants i dubtespel que fa al paper que hi hem de jugar: Quedar-nos a casa i que s’hofacin?... Cal ser-hi, malgrat el despit en què són tractats els diputatsindependentistes al Congrés?... Quin partit afavorir o vetar, a la dreta oesquerra espanyola, atès que pel que fa a Catalunya no hi ha diferènciai tots tenen l’aplicació del 155 al pap?... Seria bo i efectiu concórrer a leseleccions amb una candidatura independentista unitària?... A la vista de com està el pati i sospesant tots els interrogants del món,tal vegada aquesta darrera opció seria la més desitjable i la que laveu del carrer no para de demanar amb insistència; però, en tot cas,els polítics de casa nostra tenen la paraula. En faran cas aquestavegada?Les respostes, ben aviat.

El President

Editorial PREGUNTES SENSE RESPOSTA…DE MOMENT

3

T’AGRADARIACANTAR EN UNA

CORAL?Et proposem de venir a cantar a

la Coral Xabec; hi seràs benrebut. Hi tindràs lloc com a tenor,baix, soprano o contralt. Vine aprovar la veu qualsevol dimartsde 9 a 2/4 de deu del vespre.Qui canta, els seus mals espanta!

GENT DEL MASNOU

ET CONVIDEM AFER-TE SOCI DE GENT DEL

MASNOUTu hi sortiràs guanyant i la

nostra vila tambéDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

[email protected]


FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

-- Octubre 2019 --

-- Novembre 2019 --

293031

123456789

101112131415161718

dimartsdimecresdijous

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

FàbregasDominguezRiera

RieraAymarAymarRieraFàbregasViamarDominguezAymarOcataOcataFàbregasViamarDominguezAymarOcataRieraRieraViamar

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

123456789

10111213141516171819202122232425262728

ViamarDominguezAymarOcataRieraRieraViamarDominguezAymarOcataFàbregasFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViamarViamarAymarOcataRieraFàbregasViamarDominguezDominguezOcata

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13 OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30Riera (Club nàutic)J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30Viamar Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

Tots Sants


[email protected] el vostre nom i cog-noms. Si a l’Assumpte hifeu constar Monument alMestre, encara serà mésfàcil d’agrupar degudamentla vostra voluntat explícita.Ja veieu que en certes co-ses soc força tossut; esperoque ens en sortirem.

Esteve Pujol i Pons-----------------------------------------

ESGLéSIA DE SANT PERE

A la passada Festa Majorvaig tenir l’oportunitat de vi-sitar l’església de Sant Pere,en una activitat organitzadaper la Parròquia i el Museu.La visita va ser molt amenai instructiva.La majoria vàrem pujartambé al campanar, on, ames de gaudir de magnífi-ques vistes de la Vila, vaigveure amb sorpresa les res-tes d’una pintada antiga del’època de la nostra GuerraCivil –que caldria conser-var i documentar– amb lainscripció de: UGT – CNT

que corresponen a dos sin-dicats obrers i molt comba-tius “Unió General de Tre-balladors” i “ConfederacióNacional de Treballadors”,ambdós il·legalitzats entemps de la dictadura i quevan recuperar la seva acti-vitat sindical amb l’arribadade la democràcia. Com la majoria sap, l’esglé-sia va quedar pràcticamentdestruïda i crec que seriainteressant que els nostreshistoriadors locals ens fes-sin un resum de la seva his-tòria; molts ho agrairíem.

Albert Bellido Quesada

çat un nou curs escolar i potser un bon moment perquèn’anem fent un bon feix pertal que el nostre ConsistoriMunicipal decideixi portar aterme aquest homenatgepermanent als educadorsprofessionals.Insto de manera molt espe-cial a escoles i instituts dela vila (uns quants ja ho hanfet, gràcies!) a sumar-s’hi;tant poden fer-ho els Con-sells Directius, com els Con-sells Escolars, com les As-sociacions de Pares i Ma-res d’Alumnes.Els particulars, tant docentscom no, també podeu adhe-rir-vos-hi, i us ho demano detot cor, enviant un correu a

5

MONUMENT AL MESTREEls qui em trobeu a la BústiaOberta en els darrers butlle-tins de Gent del Masnoudeveu pensar: I quina dèria téaquest home en això del Mo-nument al Mestre! Doncs sí;perquè em sembla un actepúblic d’agraïment als homesi dones que han dedicat es-forç i vida a l’educació d’in-fants i adolescents, i no tansols a la nostra vila, és clar,sinó arreu.A poc a poc arriben adhe-sions al projecte, peròanimo novament institu-cions i particulars, ja siguinmasnovins o no, perquèdonin suport explícit aaquesta idea; hem comen-

TOLERÀNCIA ZEROGràcies al Casino i a Vins i Divins i amb l’ajuda imprescin-dible de Jonathan Aleman Morales de 4rt d’ESO i d’ElenaTrandafir s’ha fet realitat una petita idea que va néixer entretovallons de paper d’un cafè del poble. Aquesta idea haquedat plasmada a la paret d’un racó del Masnou (Rogerde Flor amb Prat de la Riba) amb imatges de dones noreconegudes de diferents èpoques i classes socials, ambl’objectiu essencial de reflectir la llibertat i igualtat des delsegle XIX fins als nostres dies. Queda obert a la ciutadania a través dels webs tant delCasino com de Vins i Divins en l’apartat: I tu, què hidiries?Participa-hi i digues alguna cosa. A tots ens interessa!

Lídia Ramonet

Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm.del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms del’autor. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensióno excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacciópodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon-sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general ino mantindrà correspondència amb els seus autors.

La Perruqueria mixtaMarisa Vila tanca lesportes per jubilació.Com tot, a la vida hi ha un moment per cada cosa i,ara, després de molts anys de treball, hem decidittancar. Tot aquest temps de dedicació ens ha per-mès fer moltes amistats tant a la part alta del poble,com, en els últims anys, al centre del Masnou. Hi hamolts moments per a recordar que no oblidarem maii que indubtablement formaran part de la nostravida. Serveixin aquestes ratlles de comiat per agrair,tant a la clientela com a col·laboradors, la fidelitat icompromís que heu tingut amb nosaltres i dir-vossincerament moltes gràcies. Una abraçada a totes i tots i fins a sempre.Marisa Vila

P e r r u q u e r i a M i x t aMarisa VilaMarisa Vila


Rufian, com un Duran i Lleida en elsseus millors temps, justificava l’abs-tenció perdent el cul i cridant histèrica-ment una irresponsabilidad históricaque solo pagará la izquierda, total permantenir Pedro Sánchez de president.Feijóo ponderava: Si no tuviésemospolíticos adolescentes podría haberun Gobierno de coalición, mentre elsadolescents Rivera i Casado dubta-ven si els convé més una rebolcadaen el llit rodó d’Abascal o de Sánchez. La metàstasi va començar amb la cor-rupció: el gangli originari de la desinte-gració putrefacta del PP, PSOE-PCS iCiU, que, com cèl· lules malignes,competien a veure qui podia robarmés, demostrant entre tots que serhonest en política comportava perdreel Poder. Era el temps que RocaJunyent es feia el suec recomanant unmillor finançament públic dels partitspolítics, com si fos la necessitat i nol’ocasió la que provoca el lladre. Un fetdemostrable per la fórmula E=mc on“E” equivaldria al Poder suprem fàctic–vull dir: la concomitància dels podersoriginaris de la dictadura amb elspoders de l’estat monàrquic festejantamb l’IBEX i el vistiplau de l’Esglésianostàlgica de la dictadura−, “m” seriala massa dels béns públics a rampi-nyar, i “c” elevada a –enèsima po-tència– la velocitat a buidar l’eraripúblic, que, pagat entre tots, de nohaver sigut espoliat, s’hauria pogutdestinar als serveis públics mínims,com són la sanitat sense cues, l’ense-nyament sense barracons i l’habitatge

social sense desnonaments violents. Així hem estat quaranta anys pagantfaraòniques campanyes electorals delPP, PSOE, PSC i CiU, que els hanpermès guanyar eleccions repartint-seel pastís del que afanaven. D’aquestespoli va sobrevenir la bombolla deltotxo i d’aquí l’atur que el badoc deZapatero va ignorar fins agreujar-setot en destapar-se l’estafa bancàriaque el Banc d’Espanya, fent-se el lon-guis, va tolerar sense intervenir-la atemps.Fa tretze anys que estem vivint llargsperíodes d’incertesa; al 2010 elConstitucional tombava l’Estatut quehavíem votat al 2006 i ens vam mobi-litzar tenint Montilla de President, al2014 votàvem el 9-N tenint dePresident Mas, al 2017 votàvem elreferèndum de l’1-O, del qual vampatir les cargues policials, els empre-sonaments polítics preventius i l’exilidels qui van optar per viatjar fora del’estat espanyol preferint sotmetre’sa la justícia europea. Per enèsimavegada, a la Diada de l’11 de Se-tembre ens hem manifestat massiva-ment gairebé suplicant la unitat delspartits independentistes, però totseguit Pedro Sánchez els ha arros-segats a l’aventura d’unes noveseleccions amb la possibilitat queaquesta vegada tornem a votarsabent la sentència del TribunalSuprem. O sigui, una vegada més esperar,votar i veure-les venir! De moment elbalanç no quadre.

6

Hi ha malalts de càncer irreversible aqui, per una raó o una altra, els fami-liars i amics que els estimem ensdecantaríem per no dir la veritat. Enplenitud de salut i vida plena gairebéningú no està preparat per assimilar elcop que representa saber un dia perl’altre que la vida s’extingirà sense capremei en una data previsiblement pro-pera. És veritat que ara, quan es donatanta importància al suport psicològic,els oncòlegs tendeixen a dir la intrín-seca veritat al malalt i fins i tot exage-rant-la, probablement perquè enga-nyar és innoble i, potser per a unagran majoria de malalts, a major infor-tuni majors poden ser les forces defeblesa per afrontar el calvari d’unamort anunciada amb la valentia delscondemnats injustament a morir. El càncer de la política espanyola infil-trada amb el règim del 78 fou unamanera piadosa de dir que la dictadu-ra en tercer estadi, sent antidemocrà-tica fins a la medul·la, no era cancero-sa del tot. Així ens van enganyar qua-lificant-la d’adenitis indefinida, quetractant-la amb químio constitucionales curaria, quan en realitat el textconstitucional preservava latent eltumor irreversible que sense pressesperò sense pausa acabaria recupe-rant l’agressivitat del feixisme radicalde l’originari nacionalcatolicisme alqual ja estem abocats. Es pot enga-nyar un malalt molt de temps, peròtard o d’hora, per molts placebos psi-cològics o químics que rebi, desco-brirà que és millor desaparèixer queaguantar tan corrosiva malaltia. La temuda metàstasi del càncer espa-nyol ja ningú no la pot aturar; l’últimaconsulta d’experts, els anomenatspartits democràtics de la transició quehaurien de tractar-la, es neguen hareconèixer l’extrema gravetat oferintuns l’homeopatia del 155, altres mos-trant-se naturòpates autàrquics o qui-ropràctics borbònics, tots contra totsper tenir l’exclusiva d’aplicar cataplas-mes putrefactes damunt la nafra incu-rable del règim del 78. L’infant terrible

n

“n”

HORA DE FER BALANÇJoan Camps i Ortiz


Va sortir a les notícies un titular deldiari anglès The Guardian que deiaque la crisi climàtica és la terceraguerra mundial i que es necessitavenrespostes i actituds atrevides. La notí-cia parlava del cost que causa i cau-sarà a l’economia l’anomenat efectehivernacle. I deia que era millor actuarara que no pas haver de pagar unafortuna que serà més gran que el PIBmundial d’aquí a relativament poc.Una altra notícia parlava de la noiasueca de només 16 anys –quan jo entenia 16 no em preocupava res– quees diu Greta Thunberg i que va anardel seu país a Nova York en un velerper participar en una cimera sobreaquest “canvi climàtic”, que algunsdenominen ja “crisi climàtica”... Potserla semàntica canvia segons l’estat delproblema... Aquesta noia va afirmarque en el futur només seran permesosvols en casos d’emergència... I aquestfutur no serà gaire llunyà. Em semblaassenyat el que diu, tot i que no li hellegit gaires coses.En una notícia semblant es comenta-va que al segle XIX alguns científicsparlaven que aquest abocament des-enfrenat de diòxid de carboni a l’at-mosfera podia escalfar el planeta isuposaven que l’efecte podria serconsiderable en pocs segles...I jo reflexionava una miqueta sobreaquests fets mentre era a l’avió peranar a Cuiabá, la capital de l’estat bra-siler de Mato Grosso. I eren dos vols:Rio de Janeiro–São Paulo i São

7

Paulo–Cuiabá. Anada i tornada. Qua-tre vols que vessen a l’atmosfera unmunt de quilos de CO2 per –crecrecordar que era així– passatger...Després, a Cuiabá, vam llogar uncotxe i vam fer no pas pocs quilòme-tres –més CO2– per arribar a una car-retera anomenada Transpantaneira.Ja n’he parlat alguna altra vegada enaquest butlletí. És la tercera vegadaque hi anem. Viatge de cap de setma-na. Volar divendres al vespre i tornadaa la matinada de dilluns.És aquest lloc un espectacle. Unindret més conegut a Europa que nopas a Brasil. A la pousada del senyorLuíz –repetim la pousada també; elpropietari és un bon home i un granobservador de la natura– érem elsúnics brasilers –jo ja soc gairebé d’a-quí; hi porto 15 anys; tinc múltiplesidentitats–… Holandesos, francesos,italians, alemanys... La majoria ambunes càmeres fotogràfiques i unsobjectius professionals –o quasi– quedevien costar un ronyó... Retratar unlloc ple de vida. Vam tenir la sort deveure molts animals que són aliensals humans: caimans, capibares –unrosegador gegant–, ocells de totamida i de tots colors, rèptils, porcs sal-vatges, cérvols, un os formiguer quevisita la pousada algunes nits, mos-

quits colossals…Un quilòmetre abans d’arribar a lapousada hi ha un petit llac... Fa dosanys era pleníssim de caimans. L’anypassat n’hi havia menys... I aquestany menys que l’anterior. Diuen queuna espècie de planta autòctona ano-menada aguapé –en català es diujacint d’aigua– ho colonitza tot. Elsrius en van plens –en alguns casosdificulta la navegació– i els petits llacstambé... I, en ocupar-ne gran part dela superfície, no deixa que l’aigua s’o-xigeni. El senyor Luíz ens va explicarque aquest procés s’anomena eutrofit-zació, que és una acumulació denitrats que comporta un creixementexcessiu de la vegetació. Aquestacontaminació orgànica és causadaper les aigües residuals i pels fertilit-zants… O sigui, l’acció de l’home. I ésla humanitat la que ha d’ajudar el pla-neta… No sé ben bé com, tot i quesuposo que els petits canvis hi fanmolt i intento fer-hi alguna cosa…Però he de reconèixer que a mi m’a-grada volar i viatjar. Potser un intenta aferrar-se a un espaipetit i manejable. Atordeix saber queel món és tan immens. O que un éstan minúscul. I que aquest conjunt depersones minúscules és com un virusque destrueix el planeta…

RepetirJoan Maresma Duran


GARNATXA, MOSCATELL, MISTELA, Vi NOVELL

Vins, caves i licors. Gran seleccióde vins. Vins al detall

Àngel Guimerà, 12 el Masnou93 540 29 53

Mestres Villà, 101, 93 555 16 64 el Masnou

De tot per fer els vostres panellets ireceptes de tardor.

www.canrac.com

www.canrac.com

Fruites i vins de tardor;tota una festa!

Fruites i VerduresPrimera qualitat

Comandes per telèfon

CarrerSant Felip

- Tot per a la cuina -

Sant Felip, 45 · 93 540 97 41www.elcullerot.cat

Sant Felip, 115646 79 28 68 El [email protected]

REFORÇ · ACCéSESO · BATXILLERAT

UNIVERSITAT

Acadèmia

PerellóTot l’any tallers de cuinaArrossos: 8 d’octubre

Cuina oriental: 5 de novembrePreu taller 15€

La FrUiTaColo

r,aro

ma i sabor és el fruit d’una bona selecció

Mestres Villà 115, el Masnou93 540 34 74 • 618 76 35 29


9

La fesomia oriental dels meus nets des-pertà la curiositat de la dona que ensatenia en un hotel de la Costa Bravaaquest estiu. De seguida es creà un lli-gam de complicitat i interès sobre l’ori-gen asiàtic de la família.L’avioneta volava fent ziga-zagues desde Katmandú fins a Lukla. Per la fines-treta el meu fill i jo podíem observar lamagnificència de l’Himàlaia, una carenarelativament jove, que marca les gransaltituds del planeta. Érem una moscametàl· lica cercant un petit aeròdrom enel camí de l’Everest. L’Elena ens atengué des de l’altre cantódel mostrador de l’hotel. Aviat sabéremque havia adoptat una nena nepalesaquan tenia tres anys. Ara en té tretze. L’aeronau aterrà sobre una pista asfal-tada que feia pujada amunt i acabavaen un replà a la dreta: Lukla, aquícomença la terra del poble Xerpa, decreences budistes. I també la portaladasimbòlica que indica l’inici del camí del’Everest.Després de molta paperassa, va podervisitar un orfenat a prop de Katmandú.Hi havia una nena molt vulnerable. Perprimer cop, l’Elena posava cara i ulls alsseus anhels. La Sam podria arribar aser la seva filla!Anàvem amb un guia contractat des deBarcelona, però ell trià, a Lukla mateix,el portador que es feria càrrec de lesnostres bosses, amb una cinta al front–estil nepalès–, que aguantava tot elpes de l’equipatge.Quan va escollir el Nepal per adoptaruna criatura i hi arribà per primer cop,tenia la inquietud de la tria, la voluntatde prendre la decisió més correcta. Lapetita Sam reunia moltes condicions:sense cap lligam familiar i molt pocsd’afectius.De seguida em vaig fixar en les caresde les persones que ens trobàvem alllarg del camí cap al camp base del’Everest, sobretot els nens. Ulls amet-llats, llavis prominents, galtes cremadespel fred. Érem el seu espectacle: gentd’arreu del món, amb botes altes, colors

vistosos i unes jaquetes tècniques quevalien més que el sou de mig any delsseus pares.L’Elena aixecà aquella criatura de terrai l’abraçà. Primer contacte amb algúque podria ser la seva filla. Quan ladeixà el cor li digué que aquella abraça-da no s’acabaria mai més, com lesdues mirades creuades amb intenció isentiment. Un lligam de desitjos com-plementaris. Ara la podia treure de l’or-fenat, però no tenia permís per sortir del’hotel on s’allotjava amb la criatura.Després d’uns dies de caminar, sempreamunt, et sents immers en la natura,una orografia grandiosa que et com-mou. Només em va faltar compartir l’au-ricular amb el meu fill perquè una músi-ca especial arrodonís el nostre benes-tar. Cada muntanya és una escultura,cada carena un món de formes. Estava convençuda que la Sam la mira-va d’una forma especial. Ja no podiafallar-li. Després ve l’adéu compungit,dies, mesos sense veure-la, mentre sesegueixen els protocols oficials d’adop-ció. I un desig creixent de poder dir-li–més amb el cor que amb la veu–: Ara síque et puc estimar i protegir, tot alhora!Tanta més altitud prenem, més desapa-reixen els pobles i la seva gent. Al finalqueden les Tea Houses, pensades peral negoci d’atendre excursionistes.S’imposen les valls de glaceres i lespedres. A aquestes alçades dels 5000metres, la petita estufa dels refugisnomés funciona amb excrements secsdels animals de càrrega. Arribem alcamp base de l’Everest, que era el nos-tre objectiu. El meu fill i jo sabem que ésa partir d’aquí quan comença l’autèntica

aventura alpina. Veure el cel rogentenvoltant l’Everest a les 6 de la matina-da és una coreografia màgica, tota ren-dida als peus del cim més alt del món! La Sam continua esperant la seva“mare” amb la inconsciència pròpiad’una nena de 3 anys. L’Elena ho viuamb més neguit; sap que ho té tot a mà,però també que tot es pot espatllar enqualsevol moment; sempre amb la poral cos de no poder veure mai més “safilla”. Els acords del govern del Nepalamb la guerrilla maoista han trasbalsatel posicionament oficial en moltesmatèries, potser també en l’adopciód’infants per estrangers.Després de més de 15 dies de camina-da arribem altre cop a Katmandú. Hemdit adéu als xerpes budistes i entrem almón hindú. Pel carrer ens trobem l’Òs-car Cadiach molt preocupat perquè elmal temps no deixa arribar les avione-tes a Lukla –un dels aeròdroms mésperillós del món– i està perdent els diesde marge que el seu grup tenia.L’Elena ja té tots els papers a punt i potendur-se la seva filla fora de l’orfenatsense cap limitació. Surten a passejar.Només els falta agafar el vol que lesporti a casa. Nosaltres sortim a passejar per la ciutat.Només ens falta agafar el vol que ensporti a casa.Érem al 2010. Podria ben ser que elsnostres destins es creuessin en alguncarrer de Katmandú, l’Elena, la Sam, elPere i jo. Ara, nou anys més tard, n’es-tic segur que les vaig veure: una donaoccidental irradiant felicitat, i una criatu-ra d’ulls intensos que aprenia a ser esti-mada!

VivènciesPep Parés

UN PAÍS ANOMENAT NEPAL


10

Cròniques

Esteve Pujol i Pons

Els homes del temps ens havien dit que al matí encaraplouria, però a la tarda faria bon sol. L’ofrena floral de l’11de Setembre d’enguany perillava, si no institucionalment, sípopularment. Les ventades nocturnes i l’embat d’aigua per-sistent amenaçaven massa per resistir-hi estoicament ientomar el xàfec. Al final tot va millorar. La plaça plena,com cada any.En hissar la bandera catalana, la Coral Xabec canta ElCant de la Senyera (Maragall/Millet/Llagostera); primeraemoció de la Diada vilatana.La colla de bastoners del Masnou, Ple de Cops, omplen l’espaide giragonses i de repics de bastó ben coordinats per a goig detothom.La Carme Giralt, Medalla d’Or de la Generalitat, ens va adreçarparaules dignes i ajustades al moment que estem vivint; laseva trajectòria és el millor títol de crèdit al que diu i al quepensa. Gràcies, Carme. Segona emoció de la Diada vilatana.Quaranta-vuit entitats van omplint de flors el peu del monò-

lit commemoratiu; agrupacions de tota mena i colors, florsde tota mena i colors; goig dels sentits i dels cors. Terceraemoció de la Diada vilatana.L’Alcalde de la Vila parla en nom del Consistori i de la Vila,ja que ens representa a tots, i ens dibuixa els perfils de laFesta Nacional d’aquest històric 2019.La Coral Xabec i tota la gentada canta Els Segadors(harm.Viader); em sembla que no hi havia cap boca closa.Darrera emoció de la Diada vilatana.Els Trabucaires ens esglaien com si ens convidessin aanar aviat cap a la Manifestació de la tarda.Queden flors, esperances i desigs de Diades més serenes;no parlo pas del cel, parlo de la terra, de la nostra.

LA CORAL XABEC éS FIDELA L’11 DE SETEMBRE

No et preguntis què pot ferCatalunya per tu sinó quèpots fer tu per Catalunya.

El país et necessita; dona un cop de mà col· labo-rant i treballant per l’Assemblea o fes-te’n soci.

(15€ trimestral. 9€ estudiants, jubilats o aturats)

Volem una República independent Catalana isabem com fer-ho,

ens hi ajudes? http://anc.si/EmFaigSoci#CapALaIndependència

87.7 —- RAC1 —- BCN 88.0 —- LA MÁS INTERECONOMÍA —- BCN 88.3 —- R.N.E. —- R1 —- BCN 88.7 —- MELODÍA FM —- BCN 89.1 —- RÀDIO MARCA —- BCN 89.5 —- DIGITAL HITS —- BCN 89.8 —- ROCK FM —- BCN 90.2 —- RÀDIO TELETAXI —- BCN 90.5 —- M80 —- BCN 91.0 —- BTB —- BCN 91.4 —- RÀDIO CONTRABANDA —- BCN 91.4 —- RÀDIO NIKOSIA —- BCN91.7 —- CATALUNYA RÀDIO —- BCN92.0 —- CATALUNYA INFORMACIÓ —- BCN92.5 —- ICAT FM INDEPENDENTS —- BCN93 0 —- R.N.E. R2 RADIO CLASICA —- BCN93.3 —- ONA PAU —- CATALUNYA

Recopilació d’emisores de FM que es poden escoltar al Masnou amb qualsevol receptor de ràdio.

93.5 —- ONDA CERO —- CATALUNYA93.9 —- SER BARCELONA 40 CLÀSSICS94.4 —- RÀDIO CIUTAT DE BADALONA95.2 —- RÀDIO PREMIÀ DE MAR95.5 —- KISS FM —-BCN96.0 —- RADIOLÉ —- BCN 96.4 —- CAT MÚSICA 96.6 —- HILO MUSICAL LATINO96.9 —- CADENA SER —- BCN97.7 —- RÀDIO TELETAXI —- BCN98.7 —- R.N.E. —- R399.0 —- R.N.E. —- R599.7 —- ONA MAR —- BADALONA100.0 —- CADENA 100 —- BCN100.4 —- RÀDIO EL MASNOU ??100.8 —- R.N.E. R4 —- BCN101.2 —- RÀDIO POMAR —- BADALONA

101.5 —- CATALUNYA MÚSICA102.0 —- COPE —- BCN102.3 —- DJ RÀDIO —- BCN102.8 —- CATALUNYA RÀDIO103.2 —- CATALUNYA INFORMACIÓ103.5 —- SER CATALUNYA104.2 —- MÀXIMA FM —- BCN104.7 —- EXITO RÀDIO105.0 —- RAC 105 —- BCN105.4 —- ICAT INDEPENDENTS105.7 —- FLAIX FM —- BCN106.1 —- FLAIX BAC —- BCN 106.4 —- RÀDIO SALSERA —- BCN106.6 —- RÀDIO ESTEL —- BCN106.9 —- RÀDIO KANAL RKB —- BCN107.3 —- METRO FM —- BCN107.7 —- RÀDIO GRÀCIA

Av. Joan XXIII, 110 baixos (sobre la pl. Ramon i Cajal)93 027 19 19 • 686 49 74 21 • [email protected] • www.moveup.cat

El Masnou

Especialistes en l'avaluació i el diagnòsticdels Trastorns Específics de l'Aprenentatge

i en l'avaluació del perfil cognitiu per a l'orientació professional

MILLORA EL TEU RENDIMENT ACADÈMIC · APRÈN A GESTIONAR LESTEVES EMOCIONSMOVE UP! MOU-TE I GAUDEIX DE L'APRENENTATGE


fred”; “ja hi aniré demà”.Quan volem fer dieta: “per un dia nopassa res”; “només picaré una mica”,“ja faré dieta més endavant”.En el moment de començar a meditar:“vols dir que això servirà”; o “no tinctemps per quedar-me assegut o asse-guda amb els ulls tancats”.Quan volem arribar més aviat a la feina:“total, acabaré sortint a les tantes”;“demà ho faré”.Aprendre anglès: “és molt difícil”; “jamillor l’any vinent”.A l’hora de quedar més amb els amicso amigues: “quina mandra”; “millorm’espero que sigui algú altre qui faci laproposta”.Quan tenim interès a provar nous hob-bies: “és massa car”; “vols dir que m’a-gradarà”; o “no tinc temps per feraquesta activitat”.Has fet ús d’alguna d’aquestes excuses?Doncs a continuació t’ofereixo la solu-ció: les excuses en positiu. Ja posats ajustificar-nos, podem provar d’explicar“perquè sí que ho farem”. Seria una jus-tificació que reforça la conducta que sí

que acabarem fent.Si usem les excuses en positiu en elscasos anteriors, les respostes podrienser les següents:“Precisament perquè avui estic cansat/fa fred/ o no em ve de gust, sortiré apracticar esport per mantenir-me enforma i no caure en la deixadesa”.“Justament perquè per un dia no passares, prefereixo mantenir-me ferm oferma per així no caure en la temptació”.“Millor, provo la meditació i així em dedi-co uns minuts per a mi”.“Com que se’m fa difícil estudiar anglès,per això hi posaré més esforç”.“Com que fa temps que ningú proposa dequedar, millor que faci jo el primer pas”.“Puc provar aquesta nova afició i aixídescobreixo si m’agrada o no”.Si t’hi fixes, en el fons, el que ens diemés el que acaba configurant la nostrarealitat. Tant si et justifiques en negatiuo en positiu estaràs en el cert. És peraixò que, posats a fer, si hem d’utilitzarexcuses, millor que siguin en positiu.Millor que siguin frases que ens ajudina complir amb els nostres propòsits.

11

La punta de la llengua (111) Esteve Pujol i PonsTornem als nous vicis de la nostra llengua que van envaint-la i empobrint-la.El nostre jovent ja no fa servir l’endemà; només saben dir el dia següent.El nostre jovent ja no fa servir llevar-se; només saben dir aixecar-se.El nostre jovent ja no sap distingir entre adormir-se o adormir (=entrar en el son, fer dormir) i dormir (=estardormint); només saben dir dormir. Cal dir, per exemple, m’adormo a les onze i dormo vuit hores; quan estàs nerviósno pots adormir-te, per això dorms poc a la nit; el Joan feia adormir la neta als braços i llavors ella dormia com unangelet…El nostre jovent ja no té en compte que per situar-nos en els diversos moments del dia cal dir A la matinada, Al matí,Al migdia, A la tarda, Al vespre, A la nit… i no pas *Per la matinada, *Pel matí, *Pel migdia, *Per la tarda, *Pelvespre, *Per la nit…I molts adults potser tampoc!, quina llàstima!

Durant l’any ens fem molts propòsits endiversos àmbits de les nostres vides.Ens marquem objectius en l’esfera de lasalut, com per exemple: practicar mésesport, o fer dieta, o fer exercicis de res-piració; en l’àmbit del treball, com perexemple: arribar més aviat a la feina isortir-ne abans, treballar de forma méseficient o millorar l’anglès; i en l’àrea per-sonal, com per exemple: quedar mésamb els amics o amigues, provar noushobbies o sortir amb noves amistats...Hi ha algun d’aquests hàbits o propostesque hagis provat d’acomplir durant l’any?És curiós perquè moltes vegades quantenim la idea de millorar les nostres vi-des, estem molt motivats o motivades,però posteriorment aquesta motivaciós’apaga.I com és que en perdem les ganes?Doncs una possible resposta és per lesexcuses. Les excuses en negatiu sónaquelles frases que ens diem per justifi-car no fer l’acció o el comportament queens hem proposat.Seguint amb els exemples anteriors,algunes possibles excuses podrien ser:A l’hora de practicar esport, ens podemdir frases com: “avui estic cansat”; “fa

EXCUSES EN POSITIU

SomCom ho podem fer per gestionar millor els nostres conflictes i ser tots una mica més feliços...Dr. Oriol Lugo Psicòleg & Coach Executiu i Personal. Expert en Teràpies Neurocientífiques www.owlpsicologia.com


12

tot és fidedigne, ja que, quan no li plaïaprou, feia que fos com una novel·laforça interessant. També participà enbatalles, com la de Gal·lípoli, ara ciutatturca, que aleshores era catalana, a laqual, per la mort de Roger de Llúria, ellprengué el comandament de les tropesi en sortí victoriós.

• JOAN II, JOANA, CARLES I FERRAN• JOAN II, EL SENSE FE. 1398-1479.Rei d’Aragó, de València, de Mallorca,de Sicília i de Navarra, Duc de Mont-

blanc i de Gandia, Comte de Barcelonai de Ribagorça. Artífex de la guerra civilcatalana (1462-1472) en què es vaenfrontar a l’exèrcit de la Generalitat deCatalunya, que no s’havia volgut sot-metre a la seva voluntat, mentre queaconseguia la fidelitat d’Aragó, Valènciai Sicília. Aconseguí entrar a Barcelona isotmetre els vençuts, tot i que, per inter-essos, fou magnànim amb ells. Tambéfou l’artífex de la cessió el 1473 delscomtats del Rosselló i de la Cerdanya aFrança, territoris que no foren recuper-ats fins al 1493.

•JOANA HENRÍQUEZ I FERNÁNDEZDE CÓRDOBA. 1425-1468. Filla del’almirall de Castella Fadrique Henrí-quez, fou reina consort de la coronacatalanoaragonesa i de la de Navarra, amés d’una gran intrigant.

• CARLES D’ARAGÓ I D’éVREUX.1421-1461 (conegut com a Carles deViana). Príncep d’Aragó, Infant deNavarra i Príncep de Viana, Duc deGandia i de Girona, Rei titular deNavarra. Príncep culte i refinat, adoratper catalans i navarresos i odiat pel seupare Joan II i la seva madrastra JoanaHenríquez. A la guerra civil navarresas’enfrontaren els partidaris d’ell i els delseu pare; aquest s’apoderà de la coro-na de Navarra, que li corresponia a ell.Al final, vençut i errant, fou fet presoneri morí a Barcelona (segons uns) o al

castell de Montuïri,Mallorca (segonsuns altres), i se-gons sembla enve-rinat per ordre de lamadrastra.

•FERRAN D’ARAGÓ.1452-1516.En aquesta imatgeel veiem de nen.L’explicació la tro-bàvem al seu qua-dre, on és repre-sentava de jove.

• HUG ROGER III DE PALLARS. 1430-1508

Hug Roger de Pallars-Mataplana i Car-dona. Capità General del Principat deCatalunya. Darrer Comte de Pallars iSenyor de la Baronia de Ponts. Aquestnoble català, el darrer del seu llinatge,fou enemic declarat dels comtes-reis dela dinastia castellana dels Trastàmara,Joan II i el seu fill Ferran II, especial-ment pel seu somni de crear un estatpirinenc a part de la corona cata-lanoaragonesa. Va perdre la guerra ifou capturat a Nàpols d’on era gover-nador del seu Castell Nou; traslladat aBarcelona, va ser condemnat a presóperpètua i fou internat al tristamentfamós castell-presó de Xàtiva on moríel 1508.

Ramon Muntaner

Hug Roger III de Pallars

• FERRAN II, EL CATÒLIC. 1452-1516Rei d’Aragó, de València, de Mallorca,de Sicília i de Navarra, Rei consort deCastella. Rei, com el seu pare, oncle iavi, de la dinastia castellana delsTrastàmara, fou un rei controvertit, tot ique es pot considerar que fou el darrer

Ferran II, el catòlic

La història ens mira i ens parla (2a. part)Joan Muray

•RAMON MUNTANER. 1265-1336Militar, administrador, polític i cronistacatalà. Autor d’una de les Quatre GransCròniques catalanes. A la seva crònicas’hi relaten els fets del Casal deBarcelona entre els anys 1208, any delnaixement de Jaume I, i el 1328, any dela coronació d’Alfons III, el Benigne. Ésla crònica de l’època daurada de la nos-tra història, tot i que, pel que sembla, no

Joan II, el sense fe

Carles d’Aragó o de Viana

Joana Enríquez

Ferrand’Aragó


13

• UN BANDOLER. SEGLES XVI I XVIIEl bandolerisme fou l’assot més impor-tant de la monarquia hispànica durantaquell segles . Tot i que hi hagué bando-lers, també és cert que molts, en realitat,foren guerrillers que lluitaven contra lesinjustícies de la monarquia i de les autori-tats, que, com sempre, intentaven sot-

• UN CORSARI BARBARESC. S. XVIIIDurant l’època medieval les costescatalanes sofriren atacs barbarescs, depirates i corsaris del nord d’Àfrica, quearribaren fins al segle XVIII; en tenimdocumentats els darrers: del 1733 al1757. Al Maresme hi hagué combatsnavals entre patrons catalans i galiotesalgerines. El 1752 capturaren 7 habi-tants de Cotlliure, i el 1754 una tartanaamb mariners; el 1756 a Cervera de laMarenda; el 1757 una tartana de SantFeliu de Guíxols; i finalment, el 1760, deMataró, 15 dels seus habitants forencapturats i venuts com a esclaus.

Pau Claris

General Moragues

Corsari barbaresc

rei català, ja que fou criat a Catalunya,amb preceptors catalans i que nomésconsiderava com a seva la corona cata-lanoaragonesa. Es va casar amb laseva cosina Isabel de Castella, però, toti que n’hi ha que consideren dita uniócom la unió que formaria l’estat espa-nyol, aquest fet no passaria, ja que elsreis que el succeïren, tant de la casad’Àustria com de la de Borbó, seguirentitulant-se amb tots els títols reials, tantcatalans com castellans. No fou finsben entrat el segle XIX que es titularenReis d’Espanya.

• PAU CLARIS I CASADEMUNT.1586-1641Polític i eclesiàstic. El 1638 fou elegitPresident de la Generalitat per al trienni1638-1641. Durant el seu mandat vaesclatar la guerra dita dels Segadors. El16 de gener de 1641 es proclamà laRepública Catalana sota la protecció deFrança. L’exèrcit franco-català derrotàtotalment les tropes castellanes el 26de gener de 1641. Un mes després, el27 de febrer, va morir sobtadament. Aras’ha pogut comprovar que possible-ment fou enverinat amb aigua tofana(una barreja d’arsènic i herbes) pelsenemics de sempre. La seva tomba,posteriorment, fou profanada i se n’haperdut el rastre.

metre Catalunya. Tot i que n’hi va havermolts, els més populars i “romàntics”foren Perot Rocaguinarda, Joan Sala“Serrallonga”, el capellà Anto-ni Roca,etc.; la majoria van tenir una fi tràgica.

• EL GENERAL MORAGUES. 1669-1715Josep Moragues i Mas, General de l’exèr-cit de Catalunya. Fou un dels principalsprotagonistes de la guerra de Succes-sió, a la qual s’enfrontaren els partidarisde l’Arxiduc Carles d’Habsburg i els deFelip de Borbó. La corona catalanoara-gonesa va triar el bàndol austriacista,més d’acord amb el seu tarannà federa-lista, mentre la corona castellana va tri-ar el bàndol borbònic, absolutista. Uncop finida la guerra i signats els tractatsd’Utrech i Rastad, va intentar fugir aMallorca, que no cauria fins al juliol de1715. Fou capturat en l’intent, jutjat i

D’aquests darrers onze retrats, sis per-sonatges toparen amb Castella, Françao amb l’Església, són aquests:5. Joan II, el Sense Fe. Tercer rei de ladinastia castellana dels Trastàmara, intro-duïda a Catalunya amb l’ajut de l’Església.Sembla que ell i els seus germans causarenla mort a Jaume d’Urgell, legítim hereu de lacorona catalanoaragonesa. 6. Hug Roger de Pallars. Mort, com Jaumed’Urgell, al castell de Xàtiva, per ordre deJoan II, el Sense Fe.7. Pau Claris. Enverinat el 1641 per ordre(sembla ser) del «valido» del rei Felipe IV.Setanta-tres anys més tard, el 1714, la sevatomba i les cendres foren escampades perles tropes de Felipe V.8. Bandolers i guerrillers dels segles XVI iXVII. A causa del mal govern dels virreis i, ésclar, també d’injustícies i penúries.9. Corsaris barbarescs. Que assolaren lesnostres costes, sense que els governants hiposessin fre.10. General Moragues. Perdedor de la Gue-rra de Successió i objecte de les ires de Fe-lipe V. Jutjat i executat i, per a més inri, el seucap penjat en una gàbia durant dotze anys.

Bandoler

executat el 27 de març de 1715; el seucap, penjat en una gàbia al Portal deMar de Barcelona durant dotze anys, hirestà com a escarni.


14

L’il·lustrador i escriptor estatunidencRyan T. Higgins (Kittery, 1983) s’ha fetfamós en el món anglosaxó per un per-sonatge ben especial, l’os Bruce, quede l’àlbum il·lustrat ha passat a les pan-talles i que finalment podem començara llegir en català gràcies a l’editorialBarcanova i a la traducció de la geliden-ca Muntsa Fernández. El primer volumdedicat al personatge és un àlbum degran format (23’5 x 31 cm.), tapa dura,il· lustracions variades (pàgines doblesi simples, detalls emmarcats, bafaradesi onomatopeies, contrastos cridaners...)i a tot color, i textos breus i amb lletragrossa, molt assequibles a primers lec-tors. El personatge principal, en Bruce,és un os solitari i rondinaire a qui agra-den amb bogeria els ous, que no té capmania de prendre a qualsevol animaldel bosc que en pongui. Un bon dia,però, quatre ous d’oca li canvien la vida,ja que, en comptes de quatre rovells

frescos i deliciosos, li’n surten quatreoquetes que el prenen per la sevamare, per molt que ell sigui un os i mas-cle, li van al darrere cridant-li “Mama?” imés “Mama?”, i no el desemparen faciel que faci. Ho provarà tot per desem-pallegar-se’n, però no se’n sortirà i aca-barà per “adaptar-se a la nova situacióde la millor manera possible.” El perso-natge, doncs, acaba fent un gir radicalque li canvia la vida i que, sense capmena de dubte, el fa més feliç, comdeixa ben clar el contrast entre les pri-

meres imatges d’en Bruce i les darre-res. No cal dir que tots els personatgeshi apareixen personificats, seguint latradició de les faules i de tants i tantscontes infantils: vestits, actituds,accions..., tot els humanitza i els apropaal lector, sigui infant o adult. Un lectorque de ben segur en sabrà treure l’en-senyament que tota faula amaga: lasolitud no sol ser una bona companyia(si em permeteu l’antítesi). Si hi afegimque Higgins omple text i dibuixos detocs d’humor d’allò més encertats (lesclasses de vol per a les quatre oques ensón un dels millors exemples, que, n’es-tic segur, als grans ens faran somriure ials petits, riure de gust i potser esclataren rialles i tot) i que l’edició i la traduc-ció són molt acurades, podreu entendreper què avui us he volgut recomanaraquest àlbum premiat internacional-ment i que, esperem-ho, tindrà continu-ïtat en català, com ja la té en anglès. Títol: Mama BruceAutor i il· lustrador: Ryan T. HigginsTraductora: Muntsa FernándezEditorial: BarcanovaLloc i any d’edició: Barcelona, 2019Nombre de pàg.: 44 (sense numerar)

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

Un àlbum deliciós

Ets dels qui cadaany es fan nouspropòsits? No aconsegueixesles metes quet’has marcat? Estàs estancat oestancada i tens ganes de créixer? Tu pots canviar la teva vida en 365 dies.Tens l’oportunitat de transformar dife-rents aspectes sobre tu mateix, sobre tumateixa i sobre el teu entorn. En aquesta obra trobaràs les millorsorientacions per poder convertir aquestany en el millor any de la teva vida.Cada consell està fonamentat en elCoaching, la Psicologia Humanista, laPsicologia Positiva, la PsicologiaCoaching i la Neurociència. Aplicant elsdiferents consells i reptes, en poctemps et sentiràs més segur o segura,motivat o motivada, feliç, tranquil o tran-quil·la i amb una visió més clara sobre

el teu futur.365 consells perquè cada dia, sensegairebé adonar-te’n, puguis créixer mésdel que mai vas imaginar!- Aprèn a marcar-te objectius i a com-plir-los. - Connecta amb les teves fortaleses irecursos interns.- Gestiona les teves emocions i deixaanar allò que sigui dolorós.- Detecta i posa límits a les personestòxiques. - Allibera’t dels problemes i d’allò que etgenera ansietat.- Amplia el teu cercle d’amistats i millo-ra les teves relacions personals.- Rebutja els mals hàbits i incorporahàbits positius.- Sigues més feliç amb la teva vida iamb el teu entorn.Vols esperar a l’any vinent per fer totsels canvis que sempre has desitjat? I si aquest fos el millor any de la teva vida?

Si estàs llegint això, no és per casuali-tat, és perquè vols un canvi real en lateva vida. Les persones subestimen elque poden aconseguir en un any, peròaquí tens l’eina definitiva: 365 consells,un per a cada dia, per poder aconsegu-ir la teva gran transformació.Avui, primer dia de la teva nova vida! Acceptes el repte?

365 Consells per a créixerRessenya del llibre del Dr. Oriol Lugo Real


15

Divendres 31 d’octubre Cercavila 19.30 Pl. d’Ocata

A les 20, Altell de les Bruixes

Hi col·laboren: Can Rac, Can Colomer, Celler del Mar, JBM Projects

Serveis integrals Xavier Fuster, Obres i reformes Pere Alabau,

Divendres 11 d’octubre a les 20 a la Pl. dels Cavallets

Vine-hi i fes una bona botifarra per 5€.Música, Parlaments, Tabalers i Bastoners

BotifarraalaHispanitat

Castanyot Música, castanyes i vi bo

La vida és això, així: sorprendre’t i tornar-te a sorprendre’t.No només a platea, a la cuina de casa amb la teva gent ientre fogons, sinó també al carrer. No, no l’esperaves,aquesta hora bella. Que fa que els colors siguin vius i tin-guin totes les lletres del món. L’hora bella de la tardor totaguarnida de flaire de muntanya verda i sagrada.De manera que sí. Amb força i ganes correm cap al teatre.Temporada 2019/2020. Del 2 al 20 d’octubre Míriam Isclainterpreta el monòleg previ a la ceguesa Abans que es facifosc de Hattie Naylor al Teatre Lliure de Montjuïc.El dia 10 comença un Josep Maria de Sagarra al Nacional(TNC): La rambla de les floristes (1 h 50 min), amb direccióde Jordi Prat i Coll.El 18 d’octubre ens escapem a la Sala Dau al Sec (c/ Salvà,86; metro: Paral·lel) perquè ens hi ofereixen un assaig obertd’El mercader de Venècia, a les 19 hores. Reserveu-neentrada, en tot cas.Fins al 20 d’octubre la Villarroel (entre Consell de Cent iDiputació) acull la irreverent (amb flaire de marihuana i dis-bauxa) Vaselina de Gabriele di Luca, amb direcció de SergiBelbel i, entre d’altres, els actors Joan Negrié i LluïsaCastell.El 25 d’octubre puja a escena (fins al 15 de desembre), alTeatre Goya, l’obra La dona del 600 del prolífic i solvent

No esperaves aquesta hora bella

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])

Pere Riera (Canet de Mar, 1974; Lluny de Nuuk, Infàmia),amb Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, JordiBanacolocha, Rosa Vila i Pep Planas.El 27 d’octubre (fins al 3 de novembre) torna un especta-cle deliciós, per a tota la família, en especialíssim per alsmenors de 5 anys: Pintamúsica (35’), al Teatre Goya, ambla participació de tres músics, actors i cantants, per viureun viatge al món del color, l’art, la creativitat, la participa-ció i l’estimulació sensorial.Anirem assaborint tota aquesta temporada escènica queens espera. Uns versos de Zoraida Burgos (Tortosa, 1933)seran la nostra introducció a l’entrada de la sala teatral:«Et besaré i et llevaré amb els llavis / tota la pols del tempsi els desenganys». Entreu, si us plau, i ocupeu seient. Telóamunt. Vermell de vida.


16

Transició i autonomia (50 i últim)La victòria franquista sobre la Repúblicava establir a Espanya un nou règim to-talitari que es va perllongar durant qua-tre dècades. En els primers anys d’a-quest règim dictatorial i aprofitant laguerra mundial que es lliurava a granpart del planeta, la repressió contra elsopositors a la dictadura va ser molt duraamb centenars d’afusellaments, sen-tències de presó i depuració de càrrecsa les administracions públiques. El sím-bol màxim d’aquesta repressió a Ca-talunya fou l’afusellament immediat ipràcticament sense judici de Lluís Com-panys l’octubre de 1940 a càrrec delsmilitars. La victòria aliada en el conflictemundial, malgrat les expectatives delsdemòcrates espanyols, no va suposarcap amenaça al règim del generalFrancisco Franco. La neutralitat exhibi-da durant el conflicte europeu va salvar-lo i fins i tot va obtenir reconeixement degrans institucions mundials. Aquest fet,tot i que sempre hi hagué una oposicióorganitzada anti-franquista, va serdeterminant perquè el franquisme no esveiés amenaçat. Tot i així, a partir de final dels seixanta ien paral· lel a l’envelliment biològic deldictador, diversos factors van començara desestabilitzar el sistema. En un prin-cipi l’emergent nova classe mitjana i elmoviment obrer, al qual tant havienmantingut oprimit, va començar a sortiral carrer. La violència política es va

intensificar, ja fos a càrrec d’ETA, del’extrema esquerra o dels paramilitarsd’extrema dreta. L’observació interna-cional va incrementar la pressió sobreMadrid per buscar una sortida política ala dictadura i establir una sortida demo-cràtica. En un primer moment el règimva respondre amb agressivitat i va in-crementar la repressió. En veure ame-naçada la seva hegemonia es van pro-duir nombroses detencions i judicis su-maríssims i fins i tot es van dictar sen-tències capitals poc abans de la mortdel dictador.El substitut del tirà, nomenat pel mateixFranco, era el Borbó Joan Carles, queva ser entronitzat rei dos dies desprésde la seva mort. De seguida el jove Reiva impulsar una sèrie de pactes entre el

règim absolutista i l’oposició encami-nats a restablir la democràcia d’unamanera pacífica.Socialistes i comunistes encapçalavenl’oposició al franquisme a Espanya. ACatalunya i el País Basc l’oposiciódemocràtica tenia un fort componentnacionalista. A casa nostra la majoriade partits van fer pinya al voltant del’Assemblea de Catalunya, plataformaunitària que reclamava autonomia i lli-bertat per als presos polítics. Des del 1976 el President del Governera Adolfo Suárez, que havia estasecretari general del MovimientoNacional, el qual va impulsar la Llei deReforma Política, que va ser aprovadamitjançant un referèndum aquell mateixany. Aquesta llei garantia la transició iallunyava la possibilitat d’un canvi rup-turista. La victòria electoral del partit delPresident (UCD), primeres eleccionsdes de 1936, van consolidar aquestmodel pactat. Les Corts que en van sor-gir van redactar una nova Constitucióper ser aprovada més tard. Prèviament,però, Suárez havia pres una de lesdecisions polítiques més rellevants dela Transició: la derogació de la llei fran-quista del 1938, la qual havia suprimittotes les institucions catalanes, demanera que es restablia la Generalitat.En conseqüència amb el restablimentde la institució catalana abans de laConstitució del 1978 el règim reconeixia

50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls

Deia Marc Tul· li Ciceró (106ac) "Qui oblida la història està condemnat a repe-tir-la". Intentarem explicar la nostra a través de l’extracte del llibre de JaumeClotet. Capítols anteriors (inici): Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La roma-nització, (4)Indíbil i Mandoni. Juny17 (5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17 (7)ElPare de la pàtria, (8) La primera independència. Setembre17 (9)Pau i treva, (10)Els primers textos encatalà. Octubre17 (11)La unió dinàstica entre Catalunya i Aragó, (12)La conquesta de Tortosa i Lleida.Novembre17 (no editat). Desembre17 (13)La batalla del Muret. (14)La conquesta de Mallorca. Gener18(15)La conquesta de València. (16)El testament de Jaume I. Febrer18 (17)Les Corts Catalanes. Març18(18)Les vespres sicilianes. (19)Els almogavers a Grecia. Abril18 (20)La pesta negre. (21)Els jueus aCatalunya. Maig18 (22)El compromís de Casp. (23)La guerra civil catalana. Juny18 (24)La immigradióoccitana a Catalunya. (25)L’expulsió dels moriscs. Juliol-agost18 (26)Nyerros i Cadells. (27)La Guerra delsSegadors. Setembre18 (28)La guerra de succeció. (29)Els Decrets de Nova Planta. Octubre18 (30)indians:fer les amèriques. (31)El primer diari de Catalunya. Novembre18 (32)La guerra del francès. (33)El primer fer-rocarril. Desembre18 (34)Les guerres carlines. (35)La revolució industrial catalana. Gener19 (36)LaRenaixença (37)L’endarrocament de les muralles de Barcelona. Febrer19 (38)El canal d’Urgell (39)LaPrimera Republica Espanyola. Març19 (40)La Fil· loxera (41)El Memorial de Greuges. Abril19 (42)La Bombadel Liceu (43)El Tancament de caixes. Maig19 (44)La Solidaritat Catalana (45)La Setmana Tràgica. Juny19(46)La Mancomunitat de Catalunya (47)La Generalitat Repúblicana. Juliol-agost19 (48)Els fets del 6 d’octu-bre de 1934. Setembre19 (49)La Guerra Civil Española Octubre19 (50)Transició i autonomia. Final

Després de la represió continuava la lluita


la legitimitat hitòrica dels catalans.Malgrat l’èxit de la Transició, Suárez vaperdre el control per la pressió que rebia,tant dels sectors més reaccionaris, quevan fer un intent de cop d’estat el 1981,com del PSOE. A les eleccions del 1982el Partit Socialista Obrer Espanyol vaguanyar les eleccions i amb la victòra delseu líder Felipe González es va donarper acabat el període de la Transició.Començava així l’espai d’estabilitat polí-tica més gran de la història d’Espanyaamb la integració de l’Estat a les institu-cions europees i a l’OTAN.Pel que fa a Catalunya la nova Cons-titució dotava la Generalitat de compe-tències que podien ser determinadesper un Parlament autonòmic. Però, mal-grat el fet evident que el Principat recu-perava les seves institucions i un graud’autogovern, el procés autonòmic que-

dava frustrat per diversos factors. Perun costat la vocació federalitzadora del’Estat es va esvair de seguida i el con-flicte de competències es va convertiren una pugna constant entre Espanya iCatalunya. Per l’altre costat l’extensió

de l’autonomia a altres territoris del’Estat (café para todos) que no teniencap dret cultural ni identitari va aigualirel tracte diferencial identitari de catalansi bascos.En aquest sentit la generalització en unmapa amb disset regions autonòmi-ques i les negociacions amb els granspartits estatals van confondre les espe-cificacions de les nacions històriques iconvertiren qualsevol aprofundimentautonòmic de Catalunya en un carrerósense sortida.El 2003 totes les forces polítiques delParlament signaven un nou i més ampliEstatut, que va quedar, però, molt mal-mès i retallat per Espanya, cosa que vaabocar el Govern català, amb el suportd’una important part de la societat civilcatalana, a impulsar la via sobiranista.... Continuarà.

17

Tornava la Generalitat...

El Pla de Lledoners aplega, un dia més,un grapat de persones disposades adesitjar bona nit als nostres represen-tants injustament tancats en presó pre-ventiva des de fa gairebé dos anys.Quatre estelades clavades a les bran-ques més altes dels pins i uns quantsllaços grocs recorden els presoners quesón a Catalunya, la seva terra, i asse-nyalen l’Àgora groga dels qui els volemacompanyar. Falta poc per la posta desol. Els cotxes van arribant i avui, a més,dos autocars amb tota la gent delMasnou, Alella i Teia que acompanyemels representants de la banda deGaiters Saor-Alba Pipes & Drums, quehan vingut a passar uns dies amb nos-altres per donar-nos suport a la Diadad’enguany. Són nou, quatre timbalers icinc gaiteres i gaiters als quals s’afegeixel gaiter del Masnou, Francesc Punsola.Del pati de la presó ens arriben els critsd’uns quants jugant a pilota. Ens acos-tem a la vora del turó. Sabem que noveurem res, però sembla que, si sommés a prop, els fem més companyia. Ésimpactant la imatge dels murs i les rei-xes a les finestres. Mil pensaments ens passen pel cap.Com deu ser estar sempre allunyat de lagent que estimes, de les abraçades, de

les mans, els petons, les paraules a caud’orella, dels gests i la quotidianitat? Davant una situació tan trista, la impo-tència és gran, però el tarannà del poblecatalà no és de rendir-se. Avui els nos-tres amics escocesos amenitzen el cap-vespre amb la seva música i tots volemacompanyar en Joan Bona Nit mentreels desitja un bon descans. A partir dedos quarts de nou, enmig del silenci i ambun clima de gran respecte, en Joan cridaBona Nit a tots i cada un d’aquests homesbons injustament empresonats. CridaBona it i a continuació el nom: Oriol, JordiCuixart, Jordi Sànchez, Joaquim, Raül,

Rull, Turull i també Carme i Dolors, iDiamente. Després de cada nom, silenci,i als pocs segons la seva resposta: BonaNit o Visca Catalunya criden, i a tots se’nsposa la pell de gallina. Després, el cantd’Els Segadors; i a continuació, visible-ment emocionats, els gaiters han tornat atocar sense parar, demostrant de la millormanera que saben la solidaritat amb elspresos i amb el nostre poble.La lectura de la cançó Serem allò que vul-guem ser d’Obrint pas, en anglès i encatalà, dona pas a la música dels grallersque assenyala la fi de la reunió.Bona nit, amics.

LLEDONERS 9 DE SETEMBRE19Glòria, ANC el Masnou


18

Bé, confesso que el títol és agosarat, jaque els vikings eren de cultura germàni-ca i, com tothom sap, el català és d’ori-gen llatí, una llengua del grup neollatí,nascuda entre els segles VIII i X, en elsterritoris de l’Imperi Carolingi que for-maven els comtats de la Marca Hispà-nica, però sí que podria haver-hi unacerta, diguem-ne..., conseqüència enl’origen del català.Com és sabut, els vikings van ser unpoble molt bel· licós, que van fer delsaqueig i el pillatge el seu modus viven-di, encara que, com a poble, tambétenien la seva cultura. Sembla ser queels qui procedien de la península deJutlàndia, l’actual Dinamarca, devienser els qui van tenir una relació mésdirecta amb la història de Catalunya. Al’any 858, seixanta-dos Drakkarsvikings, comandats pels cabdills Järn-sido i Hastein, van saquejar Santiago,Algesires i Nador. També van arrasar lacomarca d’Oriola, així com les illes deMallorca i Menorca. De tornada, vanpassar l’hivern a Montpeller. Empúriestambé va ser atacada i reduïda a cen-dres, així com tots els pobles que vantrobar entre Empúries i Arles. Tambévan atacar Elna, en aquella època He-lena, en honor de la mare de l’empera-dor Constantí, que aleshores era la ciu-tat més important del Rosselló. Aquestaautèntica escabetxina va tenir conse-

qüències molt negatives per als territo-ris carolingis i la Cort va haver de pren-dre mesures de colonització per atreurenous pobladors, en aquest cas, proce-dents de la Cerdanya i de les Corberes,al Llenguadoc. Curiosament, aquestasimbiosi colonitzadora va produir un dia-lecte local que, segons alguns afirmen,va ser la gènesi del català medieval.No sé fins a quin punt això pot ser veri-tat, però hem de reconèixer que témolts punts de versemblança. Jo no socpas el més indicat per explicar l’evolucióde la llengua catalana, que va passarper moltes vicissituds fins a consolidar-se, però sí recordaré que en el segle IXen els documents quotidians ja aparei-xien clarament paraules i construccionscatalanes, i a final del segle XI es trobendocuments feudals escrits íntegramenten català. Ramon Llull (1232-1315),creador de la prosa literària en català,va ser el primer escriptor europeu queva utilitzar una llengua romànica popu-lar per tractar temes fins a llavors reser-vats al llatí.

La història, però, ens demostra quel’herència vikinga ens va influir més delque ens sembla. A França, les lluitesentre francs i vikings havien arribat auna situació d’empat, i el rei Carles elSimple va fer efectiu allò de si no potsamb el teu enemic, uneix-te a ell, ambla qual cosa a la tardor de l’any 911 esva reunir amb el cabdill Rollon i vanlegalitzar un estatus pel qual el rei francli concedia uns territoris que governariaamb total independència, sempre iquan reconegués el rei Carles com asenyor feudal. Aquest pacte va signifi-car la fundació del Ducat de Norman-dia, que va resultar molt profitós per alsfrancs, ja que va comportar una paumolt duradora, temps en què els colo-nitzadors van assumir la força espirituald’assimilació de la seva nova pàtria. Enaquell moment, els vikings i els seusdescendents serien anomenats com aNORMANDS i van intervenir notable-ment en l’esdevenir de Catalunya.Fonts consultades: els llibres, Història deCatalunya, La saga dels vikings i Internet.

LLIBERTATPRESOSI EXILIATSPOLÍTICS

LLIBERTATPRESESI EXILIADESPOLÍTIQUES

Envia paraules de suport al nostre Govern empresonatDolors Bassa

C. Penitenciari Puig deles Basses- Mòdul dones

Raval Disseminat, 5317600 Figueres

C. Penitenciari de Lledoners - Mòdul 2Carretera C-55, Km. 37, 08250 St. Joan de Vilatorrada

Bages

Carme ForcadellC. Penitenciari Mas d’Enric

Mòdul donesTravessia Comella Moro, 15

43764 El Catllar

PRESOS

VIKINGS, L’ORIGEN REMOT DE LA LLENGUA CATALANA?Josep Condeminas


19

Capejar és posar el velamen adient ien la forma adequada per governarl’embarcació, en ocasió d’un temporalviolent i mantenir-la aproada contra lamar, i evitar així que encapelli l’onat-ge, tot creant un petit rabeig a proa, abarlovent. Cada patró farà segons les disponibi-litats a bord temptejant el material dequè es disposa. Jo vaig tenir sempre apunt el floc d’un petit balandre, un tur-mentí i la possibilitat de fer rissos a lamajor (també portava una àncora decapa, afortunadament mai no vam fer-la servir). Per aclarir a qui desconeix la manio-bra, un cop reduïda la superfície delvelamen, es posa el timó a la via,s’aquartera el floc i la botavara es faferma a crugia; les galledes a l’abastper si de cas, i a resar toquen… Aixíaparellat el veler surt avant i avançant

orça. Orçant es posa proa al vent i esdetura, perduda l’arrencada recula iabat… De nou es repeteix una i altravegada, si tot va bé. Bé, amics, si heu llegit tot el que ante-cedeix, diria jo que com si estiguéssiua bord ajudant la maniobra. Gràcies! Sapigueu que estem al nord deMallorca, a l’ombra de la Serra deTramuntana i fem rumb a la cala SaCalobra oberta al Torrent de Pareis.Porto a bord la meva esposa Inge i elnostre fill Carles, en una de lespoques ocasions en què ha acceptatd’acompanyar-nos en les vacancesd’estiu a bord de la “Inge”, veler de6,50 m d’eslora. Sa Calobra és un llocparadisíac amb bon temps com avui eltenim. No recordo si alguna embar-cació ens acompanyava o estàvemfondejats sols. Cerco notícies alQuadern de Bitàcola; cap apunt, solsles nàutiques. Dins la cala és calma,però fora es veu la mar esvalotada pelfort llebeig.Jo no he navegat mai a la capa ni enCarles tan sols sap el que és, peròm’ajuda en els preparatius. Acabats,llevem el ferro (àncora) i sortim.Penso que el moment és l’adequat perfer la prova, som-hi! Ja capegem i elnostre veler es porta com si anés totsol. Fa tot el previst. Quina satisfac-ció!... No tinc cap pressa. Fa tresquarts d’hora que hem sortit i el noiem diu: –Pare, ja fa més d’una horaque naveguem i encara som al mateixlloc. –Tens tota la raó. Esperava de tu

aquest comentari, que fa que la provahagi sigut un èxit. Gràcies! Fora la capa! Fem avant! Fem rumbcap a Pollença.Ja que m’heu suportat fins ara, voldriafer-vos avinent la resta de la tornada acasa ja que va ser la més accidentadai interessant de totes les singladures:Prenem per port de sortida el deFornells, nord de l’illa de Menorca.Sortida de Fornells a les 16 del dia 5de juliol 1978. A les 18.30 perdem unapala de l’hèlice (trencadura per elec-tricitat estàtica). Ens veiem obligats aparar el motor. D’ara endavant faremla ruta a la vela, no vull tornar enrere,ja que tenim aigua i menjar més quesuficient per fer la tornada.Vam arribar al Masnou el dia 7 de juli-ol a les 03.45 del mateix any… (inter-val 35.45 h).Afegitó. Entrepunts d’arribada al portarrio veles, engego el motor a ralentí itot trepidant arribem a la nostra amar-ra. G.A.D.

CapejarGairebé tot això és veritatCarles Maristany

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL

• ELECTRICITAT• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

SALAAUTOMOCIÓ

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 / 628 90 85 23 • www.salautomocio.com • El Masnou


20

Soc a la platja, inevitablement molt aprop d’altres ciutadans. No puc evitard’escoltar una conversa entre duespersones aparentment ben educades iamb un cert nivell cultural, atès el seulèxic i els raonaments amb què argu-menten, tot defensant posicions benoposades sobre els articles de marcai les seves imitacions.L’una, una petita empresària, tot iacceptant la il· legalitat de les imita-cions, reconeix que compra aquestamena d’articles basant-se en el seubaix cost. I posa com a exemple lessabatilles esportives del seu fill, quedestrossa en gairebé un mes, tant sisón bones com si són d’imitació; queaquestes són molt aconseguides(semblen ben bé idèntiques) i que elnen no vol dur peces que no siguin demarques prestigioses, segons el ràn-quing de la moda. Em va sobtar queno fes referència, potser no ho vaigsentir, als venedors del carrer, altra-ment dits “manters”. L’altre, un empleat de nivell d’unaempresa fabricant de sabates esporti-ves d’una marca de prestigi. Ar-gumenta que no és justa la competèn-cia dels fabricants d’imitació, perquèels fabricants de marques originalssuporten tots els impostos, les asse-gurances socials, els controls de qua-litat, utilitzen matèries primeres dequalitat, etc. En definitiva, que les imi-tacions posen en perill el seu i d’altresllocs de treball.Que si l’economia domèstica no estàper fer segons quines despeses, quetothom és lliure de comprar el que vul-gui, que la competència s’ha de fer enigualtat de condicions, etc. Tots elsarguments que vulguis i més, peròvaig trobar a faltar algunes considera-cions que, es veu, són de pocaimportància per a molta, massa, gent:Cap dels dos no va fer esment de laconveniència de comprar qualitat,independentment de la marca demoda, comprovant la composició delproducte (fibres, cuirs, componentsnocius, etc.). Van prescindir de consi-

derar si el fabricant de la marca demoda explota desmesuradament elsseus empleats i, pitjor encara, siaquests empleats són nens en edatescolar. Tampoc no van considerar lainconveniència que els nostres fillssiguin, cada cop més, esclaus de lamoda i de segons quines marques depeces de vestir i calçat, i és aquestacada cop més una qüestió important ales escoles. Anar de “mercadillo” estàmés mal vist que ser titllat de “pijo”.Anem, doncs, amb compte amb el malque podem fer als nostres fills deixant-los caure en aquest consumisme tandesmesurat, capaç de valorar com aimportant una marca de moda, d’unamoda imposada habitualment per mul-tinacionals, i ignorar si tal o tal fabri-cant explota els nens del tercer món.Al respecte podem llegir a la premsanotícies i dades estadístiques tanesgarrifosses com aquestes:Milions de nens treballen arreu delmón, maltractats i ínfimament pa-gats, treballant per a grans empre-ses. Tot seguit algunes dadessobre l’explotació infantil:-A l’Àfrica hi ha un 32% de nens quetreballen.-A Amèrica Llatina hi ha un 17 % denens que treballen. - Al Brasil, en concret, hi ha un 40 %de nens que treballen i, pel que esveu, amb el vistiplau del seu Pre-sident, Sr. Bolsonaro. - A l’Àsia hi ha un 61 % que hi tre-ballen. I aixi podríem continuar. Cada any hi ha més nens explotats,

per exemple, els nens que treballenen roba esportiva:Les condicions en què es produeix laroba i el material esportiu amb quèens vestim a Occident són penoses:salaris baixos, jornades laboralsextenuants, discriminació de la dona i,en molts casos, explotació infantil.Els productes tèxtils i el materialesportiu que consumim a Europa esprodueixen fonamentalment a païsoscom el Pakistan, l’Índia, Bangladesh,Indonèsia, el Vietnam, la Xina, lesFilipines, Taiwan o Tailàndia. Tot i queles multinacionals com Nike i Adidasno hi estan involucrades directament,sí que són les últimes responsablesd’aquesta situació i la toleren oberta-ment.Reconec que no deu ser fàcil de con-vèncer un nen o un adolescent delsarguments que passen per sobre delprestigi social de les marques demoda de sabates, vestits, telèfonsmòbils, motxilles, carpetes, etc. Peròno deu pas ser més difícil que altresqüestions de l’educació, oi? Potserens sorprendrà veure com ho raonen ientenen. Sempre i quan els adultsdonem exemple, és clar.

ANAR “DE MARCA”Manel Pérez


ExposicionsDel 21/9 al 17/10 “Amb uns altres ulls”, pintures deCarme FlorensaDel 19/10 al 14/11 “ La Calàndria en imatges”.Fotografies històriques.

I n f o r m a

21

GENT DEL MASNOU

Classes de iogaEl dimarts de les 19:30 a les 21

Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.

Curs impartit per Ivet Compañó, professora deKundalini-ioga.

Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.

Preu trimestral 80€ socis 70€Inscripcions a Gent del Masnou

Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9Vocalia Recreativa

Més info: [email protected] · 607 74 74 99

CURSETS DE GAITA

Informació a Gent del Masnou

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 [email protected]

www.gentdelmasnou.cat

ET CONVIDEM A FER-TE SOCI

DE GENT DEL MASNOUTu hi sortiràs guanyant i la nostra vila també

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20www.gentdelmasnou.cat

[email protected]

Resposta: 21 eurosRaonament :3r dia- (12x2=24), 24 - 24 = 0 €2n dia- (18x2=36), 36 - 24 = 12 €1r dia- (21x2=42), 42 - 24 = 18 €En començar en té 21

L’enigma V.D.R.

Un pagès volia ser ric ràpidament i es va encomanar atres sants: st. Joan, st. Enric i st. Pere. A cada un d’ellsprometé que, si li doblaven els diners que tenia, donaria24 euros a l’ermita de cadascú. Tots tres sants, l’un dar-rere l’altre, en dies successius el van escoltar i, en tro-bar-se el capital doblat, el bon pagès els va donar elque els havia promès. Al tercer dia es va quedar sensecap euro. Quant tenia abans de fer la prometença?

Resposta: ...................................

CAMPANYA DEDONACIÓ DE SANG

Donar-ne una mica és donar molt.

Diumenge 20 d’octubre de 10 a 14, al local social

de Gent del Masnou.


La cuina de l’Antòniael Cullerot

22

Ingredients:800 gr de bolets, 250 gr de castanyes en pot,200 gr de crema de llet, 1 pastilla de brou de

pollastre, sal i pebre i una mica de mantega, ungrapat d’avellanes, 1 cullerada de cacau en pols

Preparació:Elimineu la terra dels bolets amb l’ajut d’unraspall per a verdures. En una olla desfeu lamantega i hi tireu els bolets. Quan es redueixi

l’aigua que van deixant, hi aboquem un litre d’aiguai les castanyes. Hi afegim la pastilla de brou,

sal i un polsim de pebre.Ho coem tapat a foc lent durant uns 20 minuts.

Mentre l’olla va fent al foc, aixafem les avellanes i les torrem en una paella. Triturem la barreja de

brou, bolets i castanyes fins a aconseguir una textura cremosa. Si la voleu ben fina la podeu passar per un colador xinès. Servim la crema calenta, però no excessivament. Si volem, la

podem acompanyar d’una cullerada de nata, lesavellanes torrades i una mica de cacau en pols.O tan sols amb uns daus de pernil fregits en una

paella, o......imagineu....!!!

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

[email protected]

De tot per a la cuina

Crema de bolets i castanyes

ELS sandwich DE MAYA’SE

Els trajectes entre llocs o ciutats a visitar pel Yuk At Tan, elsfèiem per carretera, amb les oportunes paradeshidràuliques, ja que sovint eren trajectes llargs i, quans’esqueien al migdia, fèiem parada de manduca. Algunafins i tot per estalviar temps, la férem menjant xuixes debotiga de gasolinera. Per sort només fou una, ja que sí queomplirem el pap, però sort de l’aigua que també com-pràrem, ja que si no, no hi havia qui ho tirés avall. Les que férem en ferm, especialment la primera, ens vasobtar molt, ja que ens presentaren una carta on, a més demenges típiques del lloc, hi havia un bon estoc d’entrepans(o així ens ho pensàvem). Com que el que calia eraentretenir-se poc, optàrem per demanar-ne.Ja d’entrada ens sorprengué la quantitat de coses que hihavia en cadascun d’ells. Jo, com la resta, un matrimoniargentí (el xofer/guia no, ja que era del país), pensàrem enaquells anuncis televisius que, enmig d’un panet partit, hiha un munt de coses, que sempre sembla que, en agafar-lo, et sortiran tots els ingredients escampats.Però no, no fou així; l’entrepà, que allà anomenen sand-wich, no era com els de ianquilàndia o els anglesos, no éstal, ja que es tracta del que aquí en diem un plat combinat.Com deia més amunt, a mi ja m’havia estranyat tot el quehi havia en el que vaig demanar.I com a curiositat, vegem com va néixer l’entrepà (sand-vitx). Fou gràcies a un polític i aristòcrata anglès, tan afi-cionat a jugar a cartes que deixava fins i tot de menjar perseguir jugant. Els seus criats li prepararen el primer entre-pà, que consistia en embotits o carn freda posats entredues llesques de pa. Així l’home no perdia el temps. De pa era el que menys hi havia. Hi havia dos ous ferrats,llom, tomàquet, formatge, etc. Quedàrem ben peixats, mésque si haguéssim menjat un entrepà dels nostres. Tot regatamb una cervesa del país, «Gallo», molt bona, tot i que elqui la va introduir al país era alemany, i hi va posar el seucognom traduït al castellà com a marca de la cervesa.

Cròniques d’ultramarJoan Muray

Crema de bolets i castanyes


23

Dites i personatges populars (55)Albert VidalPer què diem...Fer la fi d’en BecainaEs diu d’algú que acaba malament la vida.Des del segle XVI Europa havia estatterra de bandolers i Catalunya no se’n valliurar. Famosos són Joan Sala àliesSerrallonga, Montserrat Poch, PerotRocaguinarda, conegut com a Perot loLladre, Jaume Masferrer el Toca-sons,Jaume Banqué el Parrot, Josep Pujol elBoquica, Jaume Melianta el Fadrí deSau i una llarga llista. Al llarg del segle XVIII, les ciutats patienper una superpoblació que no podienabsorbir i, en conseqüència, per lamanca de feina per als col· lectius mésdèbils. La misèria era palesa arreu i aixòfeu que sorgís un nou estament socialque s’anomenà els murris, format pernombrosos grups de vagabunds querecorrien viles i camins tot cercant algu-na cosa per sobreviure. Homes, dones ifills que mendicaven, es barallaven perun tros de pa, robaven...Al començar el segle XIX els murris nohavien desaparegut. Al contrari, elsgrups de persones famèliques augmen-taren ja que la situació havia empitjorat:les tropes napoleòniques envaïrengairebé tot el territori a partir de 1808,arrasaren els camps de conreu i mata-ren els animals de pagès. Per altrabanda, durant els sis anys que durà l’o-cupació nasqueren arreu nombrosesguerrilles, els membres de les qualsforen acollides per la població com

I ara anem al nostre cas: de MartíPlademont el Becaina, hi ha qui diu queera de Banyoles i hi ha qui diu que erad’Arenys de Munt, però que es casà ambuna pubilla d’Osor, a la Selva, i que peraixò dedicà la seva activitat delictiva a lescomarques gironines, sobretot alGironès. Es diu que era força dormilegai que, de tant en tant, li calia fer unabecaina per descansar de tanta feina,d’aquí li venia el mot.Segons un documentat estudi del filòlegFèlix Bruguera publicat el 2009 en elsQuaderns de la Selva, a Osor hi ha laBauma d’en Becaina, una petita cova enla qual podria ser que s’hagués amagatel bandoler quan el perseguia la justícia,i també es troba a la població una casaconeguda com a can Becaina.Mitjan 1828 els bans que oferien unasubstanciosa recompensa a qui entre-gués el malfactor s’escamparen per lazona. Sembla que van ser uns carbonersque feien vida al bosc els qui el van des-cobrir en el seu amagatall –potser lacova que du el seu nom– i un dia, men-tre en Becaina dormia –és a dir, feia unabecaina– el van estabornir, el van lligarben lligat i el van dur davant el jutge.El judici va ser ràpid i el dia 21 de maigde 1829 fou penjat fora la muralla deGirona, al baluard de Sant Pere.Després fou esquarterat en cinc trossos,com se solia fer a l’època, i cadascund’ells es deixà en un dels llocs on haviacomès les seves pitjors accions. Fou eldarrer condemnat a morir a la forca aGirona i, per tant, també el darreresquarterat a la ciutat.Per això tenir la fi d’en Becaina es refe-reix a morir de mala manera.

herois i batejats amb el nom de trabu-caires ja que el trabuc era l’arma quesolien utilitzar. Es consideraren la flor inata de les forces d’infanteria.Però més endavant, les guerrilles de tra-bucaires, encara que creades com a ele-ment político-militar civil, a poc a poc esvan anar apropant al bandolerisme per lafalta de recursos i, si al principi els seusfets s’havien limitat a la lluita contra l’ene-mic, arribà un moment que les sevesaccions anaren dirigides contra qualse-vol que s’aventurés a viatjar fora ciutat.Calia sobreviure fos com fos i el nombrede quadrilles cada vegada fou més alt. I,encara que la Guerra del Francès acabàel 1814, els grups de bandolers conti-nuaren castigant els camins i per aixòse’ls coneixia com a lladres de camí ral.Més tard, les guerres carlines, a partir de1833, acabaren per arruïnar la població iel bandolerisme prengué gran volada.Una de les conseqüències fou la creació,el 1844, d’un cos de xoc que vigilavacamps, boscos i camins i que rebé elnom de Guàrdia Civil.

L’ANC del Masnou convoca laciutadania, cada dimecres a les 7de la tarda, davant l’Ajuntamentfins que sigui alliberat i retornatel Govern legítim de Catalunya.

T’hi esperem!

SOLIDARITAT CONTRA LES AGRESSIONS DE L’ESTAT

Associació Catalana dels Drets CivilsAjuda els familiars de presos polítics i exiliats

ES71 3025 0001 1814 3359 2190

Associació de Foment de la Caixa de SolidaritatDona suport econòmic a persones represaliades ajudant en judicis,

advocats, multes... ES31 3025 0001 1814 3361 5996

Per donar suport al govern a l'exili entra a defensaexili.orgPel justificant i certificat fiscal, cal indicar: el concepte, el nom complet, el NIF i el correu electrònic.


PANELLETSde les pastisseries del Masnou

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El MasnouPere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61

El Masnou

P a s t i s s e r i amiquel

PANELLETS93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]

MMACE02(Millor Mestre Artesà Xocolaterd’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre Artesà Pastisserd’Espanya 03)

Mestre Pastisser

VendaOnline

Nova direccióAlvaro i fills

Des de 1927


GENT DEL MASNOU d’O

Documents

Transcript of GENT DEL MASNOU d’O