GENT DEL MASNOU · Juny 2013 Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia F A R MA C...
32
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 310, juny del 2013 GENT DEL MASNOU Juny 2013
Transcript of GENT DEL MASNOU · Juny 2013 Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia F A R MA C...
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 310, juny del 2013
GENTDEL MASNOU
Juny 2013
Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics
Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.
Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)
93 555 81 56 el Masnou
Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-50
93 555 97 53 Alella
Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 9
93 540 37 69 Alella
materials per a la decoració
ww
w.m
ater
ials
ho
ms.
cat
VENDA DEPETARDSCOETS, FONTS, BATERIES, BENGALES
A LES VOSTRES REVETLLES MANIPULEU ELS PETARDS AMB SEGURETAT SEGUINT LES INSTRUCCIONS D’ÚS I RESPECTANT ELSALTRES I ES CONVERTIRAN EN FESTES D’ALEGRIA I DIVERTIMENT.
LA MILLOR SELECCIÓ AL MILLOR PREU
No esperi a l’últim moment per fer lesseves compres; tenim obert a partir del
dia 17 de juny als llocs habituals:
JOAN XXIII (davant del cementiri)
AMADEU I, carretera d’Alella, MIGJORN (al costat de l’Eroski, paral·lel a la N-II)
Aparcament fàcil
Pl. Ramon i Cajal, 1.93 540 75 88
de dilluns a divendres de 9,30 a 13 i de 17 a 20 dissabte de 10 a 13
Totes les novetats de temporada en llanes i cotons Katia.
Et guiarem per fer les teves peces d’estiu. Tenim moltes idees.
Pl. de Catalunya,4 (darrere l’antic correus) 647 751 702
D E F O T O ’ SR i c a r d V i l l a r r u b i a
ÀLBUMS DIGITALSCodi àlbum fuji: CKK7R
(www.fujifilm.es)Codi album Hofmann: 203762
www.hofmann.esRecepció a la botiga 24h sense cap cost addicional
L A B O R A T O R I F O T O G R À F I C
Bona Festa Major
Almeria, 27 el Masnou93 540 42 26
www.facebook.com/centres fugi
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol
Portada: Nit de Sant Joan Il·lustració d’ElenaKudryashova treta d’Internet i retocada ambphotoshop.
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars.
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 [email protected]
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.
Aquest és el lema i el motiu de fons que presidirà la Festa Major de Sant Pered’enguany a la nostra Vila, mercès a la feinada impagable de la Comissió deFestes, l’Ajuntament del Masnou i una llarga llista d’entitats, associacions i par-ticulars, que sumaran complicitats per fer de la festa grossa uns dies de gaudii esbarjo per a tothom.Amb el títol de Pau i treva encapçalàvem l’editorial del mes de juny de l’any pas-sat, bo i fent referència a la necessitat de crear com una mena de parèntesiterapèutic …per prescripció facultativa i com a supervivència…, al bell mig detantes cabòries que, aleshores, ens acompanyaven socialment.Doncs bé, el mateix títol hauria pogut servir per encapçalar l’editorial d’aquestbutlletí que teniu a les mans, davant l’evidència que en el transcurs dels darrersdotze mesos les coses que ens preocupaven sota els efectes de la crisi no hanmillorat pas i, a la llarga llista de trifulgues que ens acompanyaven, n’hi podríemafegir d’altres no menys crues com l’increment de la taxa d’atur, els desnona-ments, la nefasta llei d’ensenyament del ministre Wert, l’augment de les tisora-des o congelacions salarials i dels serveis, l’increment de la pobresa, etc, etc…;però, tal com vam fer l’any passat, durant aquests dies ens estarem de tirar mésllenya al foc i procurarem encarar la Festa Major amb un toc d’esperança equi-librador, que bona falta ens fa. Temps hi haurà després per tornar a la brega decada dia i fer front a la tossuda realitat. Amb aquesta intenció, durant uns dies el Masnou s’omplirà de moltes i variadesfacetes artístiques, que s’afegiran a les tradicionals i esperades activitats festi-ves i religioses com el pregó, els focs artificials, el solemne Ofici en honor delsant Patró, els correfocs, els balls i concerts, les competicions esportives, elsgegants, les havaneres, els carrers engalanats, etc.La nostra associació s’hi ha volgut afegir amb tres activitats de diferent caireartístic. D’una banda, amb una exposició extraordinària, del 22 de juny al 2d’agost, d’obres de l’artista masnoví Joan Comellas i Maristany (el Masnou1913-2000), commemorativa del centenari del seu naixement; en segon llocamb la participació de la Coral Xabec en el tradicional concert de Festa Major,amb un variat repertori de cançons tradicionals i de diferents autors i, per primercop, participant amb acompanyament d’orquestra en l’Ofici solemne a la parrò-quia de Sant Pere. Finalment, i com a colofó dels actes festius, el grup escènicRauxa, els dies 6 i 7 de juliol a Ca n’Humet oferirà al públic la representació dela coneguda i divertida obra teatral Pels pèls. Aquesta serà la nostra contribució.Tal com dèiem l’any passat …gaudim d’aquest breu periode de pau i treva i pre-nem alè i embranzida per encarar els propers mesos amb totes les restriccionsI sacrificis que ens caldrà assumir si us plau per força.Bona Festa Major!
El President
GENTDEL MASNOU
Editorial OMPLIM D’ART EL MASNOU
3
Molt bonaFesta Major i feliç estiu
CORAL XABECJUNY
Dissabte 29 a les 11 delmatí a Sant Pere
Participació, amb acompanyament d’orquestra,en l’Ofici solemne en honor
del sant Patró.
Diumenge 30 a la 1 delmigdia a Sant Pere
Concert de Festa Major, ambun escollit repertori de cançonspopulars i de diversos autors
(programes a part)Piano: Bàrbara Llacay
Direcció: Montserrat LlagosteraHi col·labora
Ajuntament del Masnou
•
SumariEDITORIAL ................................................................................. 3BÚSTIA OBERTA ....................................................................... 7A CONTRACOR per Ramon Serra ............................................ 11LEGALITAT CONSTITUCIONAL per Joan Camps ................... 12LAVRINHA per Joan Maresma Duran ........................................13HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray ................................. 14LES NOSTRES FAMÍLIES AVUI per Aleix Ripol Millet ..............18 UN VOT PER LA INDEPENDÈNCIA per Al Masnou decidim.....19 POEMES PATRIÒTICS per Esteve Pujol ................................... 204 TEMPORADES DE DIUMENGE AMB LLETRES per E.Pujol 20TEATRE CAPITAL per Rosa M.Isart .......................................... 21LA CUINA DE L’ANTÒNIA per El Cullerot ................................ 21GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany .......... 22PARLEM DE LLIBRES per Jordi Martí Bertran ........................ 23DITES I PERSONATGES POPULARS (4) per Albert Vidal ...... 26LA PUNTA DE LA LLENGUA (44) per Esteve Pujol ................. 26GENT DEL MASNOU INFORMA ...............................................27PROJECTE DE VIATGE A LA LLUNA per J.Condeminas.......... 30ARRAN DE SÒL per Pledebuit .................................................. 31INFORÀDIO per Grup Alfa Mike .................................................31
Per a les vostres revetlles,les coques de
pastisseria
Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou
Pastisseria
Per a les vostres revetlles,les coques de
pastisseria de les
pastisseries del Masnou
MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)
Mestre Pastisser
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
Artesans del pa Pastisseria de dolç i salat
Especial càtering per emportarTot fet al nostre obrador
Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou
5
L’Ajuntament del Masnou, La Flama del Canigó, laColla de Diables, Al Masnou decidim 2013-ANC,MMKmúsic, la colla de Geganters i de Bastoners delMasnou conviden tota la població del Masnou a passar larevetlla de Sant Joan a la Plaça de la Independència, queés on abans hi havia la caserna de la Guàrdia Civil. Volem que sigui una festa divertida i que ens deixi a totsplegats el gust dolç de la coca de Sant Joan, el so brillantde la música, l’olor pudent de la pólvora i la flaire fumadadel foc. No us oblideu de portar algun fòtil, andròmina o fus-tot per poder cremar. A partir de l’arribada de la Flama del Canigó, a Can Malet,s’iniciarà una cercavila festiva per carrers de la vila. Ensagradaria que el poble se'n fes ressò i participés, afegint-seals portadors de la flama o guarnint els balcons i finestresdel recorregut amb banderes o estelades. Tothom s’hi pot apuntar, tots hi sou convidats. Podeu venira fer la vostra revetlla, porteu-vos el sopar i el cava, hihaurà cadires, taules i música fins a les 5 de la matinada.També hi haurà servei de bar. Us animem a participar-hi.Tant per a la participació en la Flama com en l'organitzacióde la revetlla, o per a la reserva de taules i cadires, cal con-tactar-hi, abans del 20 de juny, entrant al correu electrònic:
La Flama del Canigó i la Nit de SantJoan a la plaça de la Independència
Poseu-vos en contacte a:
[email protected] flama Canigó El Masnou
PER SANT JOAN, AL PAS DE LA FLAMA DEL CANIGÓ,ESTELADES I SENYERES AL BALCÓ
Fem que per Sant Joan, al pas de la Flama del Canigó, la N-II s’ompli de senyeres i
estelades que onegin fins al dia que Catalunya aconsegueixi un estat propi.
Al Masnou Decidim-Assemblea Nacional Catalana proposa transformar tot el front marítim de la vila en una manifestació per la
independència de Catalunya
Totes aquelles persones que no tinguin senyera o estelada ens la poden demanar a: [email protected] o al mòbil
668 83 56 32, els la portarem a casa. Aquesta acció ciutadana repercutirà en tot el Maresme.
Juny 2013Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
Els serveis de guàrdia són de 9,30 del matí a 9,30 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia
AYMAR (Maricel)
DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)
Almeria, 14
Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)
Navarra, 68
St. Domènec, 1
J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)
Prat de la Riba, 23
93 555 03 81
93 555 59 36
93 555 19 79
93 555 33 08
93 555 08 55
93 555 04 03
Sant Joan
DominguezDominguez
Viayna CRieraAymarOcataDominguezViayna CViayna COcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezFàbregas
dissabtediumenge
dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres
2930
123456789
10111213141516171819
dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres
OcataOcataDominguezRieraFàbregasViayna COcataAymarAymarViayna CRieraAymarOcataDominguezFàbregasFàbregasRieraAymarOcataViayna CFàbregasRieraRieraRieraViayna COcataAymarDominguez
123456789
10111213141516171819202122232425262728
Juliol 13
Fe
st
a
Ma
jo
r
Sant Perefesta local
GRÀCIES A TOTSEl dimecres dia 8 de maig enel cine La Calàndria es va ferla projecció de la pel·lículaVacaciones en Roma de W.Wyler, en record de la mevamare, Montserrat Roca iComellas. Des d’aquí vullagrair a tota la gent que hivau assistir i especialment alSr. Lluís Gros per haver tin-gut aquest gest tan entra-nyable. Estic convençudaque compartir per darreravegada aquesta afició totsplegats és el comiat que mésli hauria agradat.
Yolanda Rojas Roca
CÀRITAS PARROQUIALDEL MASNOU
Càritas Parroquial del Mas-nou ha endegat un serveiper afavorir la donació demobles, electrodomèstics ialtres objectes de la llar queno tenen cabuda, per limita-cions d’espai, en els centresde recollida de roba. Aques-tes donacions aniran desti-nades exclusivament a famí-lies que actualment ja rebenl’ajut de Càritas.A tall d’exemple, podranincloure’s com a donacions:taules, cadires, armaris, ren-tadores, calefactors, ràdios,
aparells informàtics, bicicle-tes, eines de cuina i objectesrelacionats amb la natalitat(bressol, cadires de rodes,cotxets, etc).L’única condició és que totsels objectes estiguin en bonestat per tal de poder ser re-utilitzats. Aquest servei fun-cionarà des de dues pers-pectives diferents :A) Atenció a les personesque volen donar mobiliari Les persones que vulguinlliurar algun dels objectescitats hauran de trucar alssegüents telèfons: 93 555 65 67, el dilluns i eldimecres, de 5 a 8 de latarda, preguntar per Clemen-te i al 93 555 62 13, eldijous, de 7 a 9 del vespre,preguntar per Joan Maria. També podran escriure un e-mail a l’adreça: [email protected]. En ambdós casos cal-drà proporcionar les dadesque es demanen en la fitxa
annexa.En principi, el destinataridels mobles els recollirà per-sonalment. En cas de dificul-tat, el servei compta amb unmitjà de transport.B) Atenció a les personesque necessiten l’esmentatmobiliariQuan els serveis socials delMunicipi detectin una neces-sitat, el servei de Càritasrepassarà les llistes d’oferi-ments i, si no hi ha una ofer-ta adequada, farà una cam-panya de divulgació a fi depoder aconseguir, al mésaviat possible, l’objecte sol-licitat.
Felip-Juli Rodríguez PiñelRector
------------------------------------------
7
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
Talleu i feu-nos-ho arribar per correu o personalment al carrer Dr. Agell, 9 - 08320 el Masnou
Nom i cognoms:................................................................................................................
Adreça: .......................................................................Telèfon: .........................................
Adreça electrònica ......................................................DNI: .............................................
Noms i cognoms cònjuge/parella: ..................................................................................
Quota anual 2013: 35€ (Revisable anualment amb l’IPC)
DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
Autoritzo el pagament de les quotes de Gent del Masnou amb càrrec al meu compte / llbreta:
Banc / Caixa............................... Adreça ..........................................................................
Núm. de compte / Llibreta Entitat / oficina / D.C. / núm. de compte
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - -El Masnou...........de...................................de................. Signatura del sol·licitant
Dr. Agell, 9 · 93 540 39 29 · 08320 el Masnou: [email protected] · www.gentdelmasnou.cat
FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU SOL·LICITUD D’ADMISSIÓ
DES DEL 1959 AL MASNOU
La Xixonenca,l’orxata de sempre
I ELS GELATS MÉS DELICIOSOS
C/ BARCELONA, 11 · 93 555 02 96
Gelats amb fructosa
Correu electrònic:[email protected]
Obres i reformes en general
93 540 83 55607 947 004
Bona Festa Major
ConstruccionsJiménez
Prat de la Riba, 95 el Masnou 93 55562 41 [email protected]
Bona Festa Major
GRUP SABATÉINSTAL·LACIONS · PUNT DE SERVEI ENDESA · VIDEOCLUB · ELECTRODOMÈSTICS · AIRE CONDICIONAT I CALEFACCIÓ
Navarra, 22 local 9-10 el MasnouElectrodomèstics 93 555 99 53 · [email protected]
Instal·lacions 93 555 97 44 · [email protected] de servei Endesa 93 540 13 77 · [email protected]
Videoclub, (Joan XXIII, 34) 93 555 57 01 · [email protected]
TALLER
DE PU
BLICIT
ATDIS
SENY
GRÀF
IC
L l u í s Va l l s M a r í
J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme
En temps de crisi: una imatge i mil paraules
Bona Festa MajorBona Festa Major
www.canrac.comPots fer la teva comanda a través del web
M e s t r e s V i l l à , 1 0 1 · 9 3 5 5 5 1 6 6 4 e l M a s n o u
ElPetit Vailet
OBERTA LA MATRÍCULA PER AL CURS
2013-2014A partir de 4 mesos
ESPLAI D’ESTIU DEL 25 DE JUNYAL 26 DE JULIOL I DEL 2 DE SETEMBRE A COMENÇAMENT DELES ESCOLES
Ventura i Gassol, 29 El Masnou 93 555 57 11
Bona Festa Major
L L A R D ’ I N F A N T S
A partir d’ara el vostrefill pot aprendre música a la
nostr
aes
cola
L’aula de música“Clau de sol” jaés al Masnou.
A l’escola Petit Vailet
Info. 637 73 62 03
JORDI
Port Esportiu Local 2893 540 46 56
- Matrícules-Canvi de propietat
-Certificats de navegabilitat-Renovació i tramitació
de títols nàutics
assessors nàutics
MÉ
S D
E 2
5 ANYS
Pl. de la Llibertat, 14 93 540 50 07
www.immomasnou.comvisiteu-nos
PRAT DE LA RIBA, 9 Tel. 93 555 20 03 - 75 11
REPARACIÓ DE TOTA MENA DE
CALÇAT, BOSSES, MOTXILLES
Pl. de la Llibertat, 3T. 93 555 43 43
www.cancolome.comAv. Kennedy, 12 · 93 555 97 04
Consulta veterinària
Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou
R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A
Mas Vell
PRAT DE LA RIBA, 32 Tel. 93 555 23 70
Joguines,Regals,ComplementsARTICLES DE PLATJA
PRAT DE LA RIBA, 69. 93 555 17 59
MIL METRES DE PASSEIG I COMERÇ
AL CAMÍ RAL
B O N A F E S TA M A J O R 2 0 1 3
Prat de la Riba, 9893 555 78 94
Comandes per telèfon
FrankfurtParera
Al migdia menúParera, informa-te’n
Correfoc juvenil 28 de juny a 2/4 de 10 del vespre
Sortida: Escola Ocata. Final: Platja-Castell de focs
Correfoc gran 30 de juny a les 11 del vespre
Sortida: Parròquia de St Pere Final: Altell de les Bruixes
Correfocs 2013Ho organitza:
Coordina:
ADMINISTRACIÓ DE FINQUES
BARCELONA, 11T. 93 555 02 96
L’ORXATADE SEMPRE
11
A contracorPer Ramon Serra i Roca
No sempre les coses són el que semblen ser, ni les videstampoc. Arribats en aquest punt, el nostre heroi Tobias esmantenia fidel al seu principi indefugible: Ara i aquí, tot esfa per la pasta.Aquesta era la llei principal; però en tenia d’altres tant omés clares. De tot això de les normes, en sabia un niu; defet, formava part de la seva feina, la de cada dia, la de cadaestafa. No sentia remordiments quan amb els seus tripijocsensarronava el personal amb la fredor calculada del bonprofessional.
– Vejam, vostè què vol? – Guanyar molts diners. Sí, això que diu vostè, que no ésgaire arriscat i em donarà pasta gansa.– No pateixi per res, som els de sempre, de tota la vida,vaja.– El conec, sé que no m’enganyarà.
Pobres il·lusos, refiar-se de mi, ja té gràcia la cosa. Compoden aquesta colla d’infeliços, que no entenen res de res,refiar-se d’un tipus com jo? Un vividor, per entendre’ns,dels qui es mengen nens al matí per esmorzar sense par-pellejar. És dur treballar amb els sentiments del personal,però és que m’ho posen tan fàcil que és impossible noatendre’ls. La seva submissió em sorprèn i m’esgarrifaalhora. Què deuen tenir els diners que són capaços deregirar les ments més ben moblades? No hauria dit mai queaquest negoci funcionés tan bé i amb tanta demanda.Posats a demanar, tinc clients que desitgen feines bencurioses, no els importa la dificultat, per a ells el que comp-ta és el feix de bitllets; la resta, danys col·laterals, comsolen dir ara tota aquesta trepa que mena el ramat.Aquests, que es creuen que ho tenen tot controlat perquèsurten en els diaris i les teles i treballen per mi. Pobreshomes vanitosos, què seria d’aquest món sense ells, mes-quins i estúpids frontmans?, els qui donen la cara, perentendre’ns. Bé, deixem-los una mica de corda i que pen-sin que el món es mou gràcies a ells; quin tip de riurenomés de pensar-ho.Em dic Tobias McQuinn i sóc un aconseguidor de miracles.Els puc fer més o menys reals i, si són gaire complicats, elsvirtualitzo. Sense trampa ni cartró, aquest podia ser un altredels lemes que no puc defugir; em sento gairebé un filan-trop 2.0 triant entre tota aquesta colla de perdularis aque-lles engrunes de coneixement que poden ajudar-me a fermillor la meva feina.Oh sí, a cops és molt dur de fer enlairar un home de vidretransparent per a gaudi d’estraperlistes incultes, gent devolada gallinàcia, carregats de dòlars encara bruts de polsblanca, nous rics ignorants i cutres. Una espècie detesta-ble, us ho ben juro. Voleu creure que un d’aquests desitja-va que li sortissin ales i poder volar?Tots demanen i jo els escolto amb les orelles closes. No em
calen. La seva gesticulació exagerada fa evident el fi delsseus objectius. Pobres rates miserables, desitgen sexeinterminable portat a l’extrem del paroxisme més sublim.Quin patetisme, els seus cossos bellugant-se com titellesde fira volen demostrar amor i jo tan sols hi veig un atletaen hores baixes, obscè, miserable, perdedor en definitiva.És el que ells volen i jo els dono.Un dia d’aquests em jubilaré; ja no sé què fer de tantsdiners com tinc. De poder, ja veieu que en sóc un granmestre, i de sexe, si voleu que us sigui franc, ho trobo avor-rit i cansat. Res millor que una píndola de somnis, això ésuna altra cosa, més asèptica, això sí, però caram!, quindescans.Vinc d’una antiga nissaga, d’un espai que no surt ni tan solsen les cartes de navegar més precises. La meva família eramolt poderosa i excuso dir que molt nombrosa també; i jase sap, la por guarda la vinya fins a l’hora de veremar-la.Les trifulgues per aconseguir el poder sempre són empre-nyadores. Crits amunt i avall, morts i finalment expulsionsde la casa pairal, la del pare, la que sempre havia estatseva des de l’inici dels temps, quan no existia la llum i ell lava fer, quan no existia la terra i ell la va crear. No és unfarol, ell, l’amo, és un tipus important; bé, no nomes això,ell és el que vosaltres, pobres mortals, anomeneu DÉU. Sí,així amb lletres grosses.Jo, el vostre humil servidor, que a la terra em coneixeu coma Tobias McQuinn, sóc en realitat un àngel desterrat pelseu pare i em dic Lucífer.
baró o baronessa, de tant en tant rebràun sobre discrecional, cada cop mésgran a mesura que es vagi implicantamb els tripijocs de l’enginyeria finance-ra del partit. Ja mai més no haurà de fercua a les urgències de la sanitat públicai, si és parlamentari, podrà votarl’augment del seu salari independent-ment de la inutilitat de la seva tasca quel’obliga al bé comú. Tampoc no li caldràcontribuir al règim vigent de la seguretatsocial i la seva jubilació, si no bada,serà un vitalici daurat. A mesura del seugrau d’escalada, podrà contractar arbi-tràriament assessors que, agraïts, elserviran com vassalls i si fa algunabajanada els tindrà de cap de turc od’esquila quan les coses li vagin maldades. Amb la seva influència, podràcol·locar amics i familiars en empresesprivatitzades des de la política* de collblanc –*és un eufemisme– i, inventant-se carreteres i aeroports, atraurà a laseva mà exuberant constructores i pro-veïdors de tota mena com coloms a ungrapat de veces. Quan el polític arribaal seu màxim cim, vull dir a la presidèn-cia del govern de l’estat, aleshores jagaudeix del tu a tu amb els capos** dela banca –**no és un eufemisme– ambels quals el partit, sempre hipotecat,s’haurà de salvar en salut de tan malescompanyies, no sigui que li enviïnl’home del frac escratgeant-lo a la porta
de casa, seriosa amenaça per a la qualnomés haurà de tenir a l’abast prouscromos per canviar; per exemple: podràinfluir perquè el consell de ministresamnistiï els sicaris* i reus condemnats**per pràctiques usureres** i facilitar-losque, quan hagin de trencar les cames*als seus morosos estafats piramidal-ment amb les preferents, les hiperhipo-teques, les accions fictícies i la lletrapetita de les clàusules contractuals abu-sives que els hagin signat confiada-ment, podrà canviar les lleis a fi i efecteque els jutges no hi tinguin res a dir;d’aquesta manera per a la feina brutadels desnonaments no caldrà que labanca* hagi de contractar malfactors debaixa estofa, ja que les forces de segu-retat i les seves elits antiavalots hopoden fer d’allò més bé, complint la lleicom Déu mana, que per a això ells lesposen i el poble les paga! Vet aquí el marc de la democràciaarrancada amb calçador de la dictadurafranquista, on la perversitat de laConstitució Espanyola és la roda demolí que els hereus directes de tannefasta època ens volen fer empassar.Com us deia el mes passat, cal seguiren stand by tal com ens dicta la bonalletra: és l’hora d’estar alerta, quebadant badant ja tenim el juny aquí! Araamb l’Aznar, que, mira que té collons lacosa.
12
Les pel·lícules i les sèries ja només sónfarciments de guions suats on lesmàfies es barallen i es maten entreelles per marcar els territoris i mantenirl’hegemonia dels negocis fraudulents:prostitució, extorsió, contraban, droga,joc, blanqueig de diners, informació pri-vilegiada, suborn, tortura o fins i totassassinat per encàrrec. Però vet aquícom la història de la filmografia delictivaens ha quedat com l’antologia dels con-tes de fades si la comparem amb elpanorama polític espanyol, que fa elxup-xup a màxima pressió dins l’ollaconstitucional que es cou a la Moncloa.Per entrar en política només és neces-sària l’obediència deguda al líder delpartit, però també n’hi ha prou si hom ésapadrinat per un baró a una baronessa,aferrats a la cúpula. També es pot caureen desgràcia, però sempre queda eltransfuguisme i passar-se al bàndol del’enemic, una manera de salvar elmodus vivendi quan hom veu a venirque ja no compta ni de comparsa a capfoto rellevant de les castes privilegiadesmés ben retribuïdes pel partit.Quan s’ha entrat en alta política, on esremenen les cireres, no hi ha millor blin-datge del privilegi adquirit que predicarel discurs constitucional, allò que ensrecordava cínicament el rei. Per als quino el van sentir preneu-vos un omepra-zol per digerir-ho i evitar un reflux cian-hídric a l’esòfag ...els espanyols sóniguals davant la llei, sense que puguiprevaler cap discriminació i bla, bla,bla... Après aquest discurs, l’animalpolític, que generalment és destre enl’escalada i quasi mai no és un ruc niuna ruca, just estrenar-se comença agaudir del caràcter extraordinari queimprimeix la seva casta de líder, que éscom tenir barra lliure a tots els puticlubsdel món, i que allò de la igualtat sacraque segella la Constitució ja no va per aell ni per a ella. Des d’aleshores li vancaient totes les prebendes inimagina-bles per a la resta de mortals; a més amés de la retribució del càrrec tindràdret a dietes i a despeses estrafolàriesi, si pertany a la casta dels dofins o ja és
LEGALITAT CONSTITUCIONALPer Joan Camps i Ortiz
Per Setmana Santa vam estar en unapetita fazenda, en un petit mas situat ala frontera dels estats brasilers de Riode Janeiro i Minas Gerais. Ben a propd’una petita població anomenadaBocaina de Minas. A uns 250 quilòme-tres de la ciutat de Rio de Janeiro.Van ser tres dies amb uns amics enunes cases –les podria definir com apetits xalets– on no hi havia massacomoditats. Per arribar al mas s’haviade seguir una carretereta estreta senseasfaltar durant una bona estona. I tenircompte amb les vaques, que pastura-ven i envaïen la pista de tant en tant. Als xalets sí que hi havia llum. Però noaigua calenta. Per obtenir-la, s’haviad’encendre un petit forn de llenya, queservia per cuinar. I dins del forn hi haviaunes canonades connectades a undipòsit d’aigua situat a la part superiorde la cuina. El terra de la casa erasense enrajolar i els llits més aviat erencatres, que deurien tenir uns quantsanys. Tot molt rústic i campestre.El personal que treballava al mas erauna família molt amable. Cuidaven lesvaques, les ovelles, les gallines, elsindiots, una petita horta. I tenien tambéun teler –que deuria tenir més de centanys– on feien catifes de llana realmentben boniques.I no hi havia connexió a Internet ni tele-visió i el mòbil depenia del lloc. Divendres Sant vam anar a Bocaina–com a molt 2.000 ànimes– ja que re-presentaven la Passió de Crist pelscarrers. Em va semblar tornar a lainfantesa. Gent als carrers que ho mira-ven tot devotament on les dones gransanaven vestides de negre i els homeses treien el barret o la boina –feia fredal vespre– quan passava la processóamb el cos jacent de Nostre Senyor. I al mas, a Lavrinha, aquells dies vamparlar amb tothom una estona. I ambles dones que eren responsables delteler, molta més estona. Una deuriatenir seixanta anys i l’altra no deuriaarribar als cinquanta. I la més jove vacomentar que no havia estat mai a Riode Janeiro. I que anava dues vegades
al mes a Bocaina de Minas i li sembla-va que ja hi havia massa gent... I tothom, totes les persones, eren mésque amables i considerats. I senzills. Iriallers. I respectuosos. I educats. Isemblaven sans –no sé què deuen ferdavant d’un mal de queixal; tal vegadabeuen cachaça (aiguardent) a dojo– imenjaven el que els oferia la terra –éssorprenent com ens hem allunyat de laMare Natura en poques generacionsels qui vivim a la gran ciutat; algunsnens no saben que el pollastre és elcadàver d’un animal i no tenim cap tipusde control sobre el que mengem– i elsanimals que cuidaven. Tinc nostàlgia dels bons vells tempsque mai no van existir. Però sí que emsembla que la gent de pagès té unaintel·ligència o una traça natural o unavisió molt més pragmàtica de la vida.I és que aquí, a ciutat, tot sembla quehagi de ser fet immediatament: ens arri-ba un missatge al mòbil i l’hem de res-
pondre tot seguit, o ens truquen i hemde contestar tant sí com no (si no con-testes et pregunten on eres; a ningú noli passa pel cap que no vulguis contes-tar i prou), el transport és caòtic, elsembussos, monumentals i el metro vamoltes vegades de gom a gom i elspassatgers som com sardines. O siguique és tot insostenible, molt poc ecolò-gic i causa mal humor.I en aquesta Setmana Santa, enaquests tres dies sense mòbil, televisióo Internet vaig recordar una frase d’unsenyor gran (deuria estar a la ratlla delsvuitanta; envejo la gent que estudiaidiomes quan s’ha jubilat), alumne meuuns anys enrere: A la vida només hi hadues coses urgents: unes cagarrines oun incendi, perquè davant d’aquestesdues situacions has d’actuar a l’acte.Els altres fets són secundaris.I a mesura que passa el temps, emsembla que té tota la raó...
LavrinhaPer Joan Maresma Duran
13
absolutament anàrquica.- Producció: Barcelona, 1851- Conservació: Bona
Observacions i paral·lelsAquesta comuna deu ser una de lesmés dignes ubicades en el medi rural.A més de ser datada, hi figura un epi-tafi al·lusiu a la seva construcció i uti-lització. En parlar de Gaietà dePlanella, que és qui la va fer construira la seva casa de Can Teixidor delMasnou, Bassegoda (1) diu: Su afi-ción a los clásicos (d’en Planella) des-ciende hasta las más ‘viles aplicacio-nes’ (sic). Así en un lugar de la másexcusada aplicación, se hace, enlatín, una discreta invitación a usar elsitial.Fins i tot, a tenor de l’estil de les rajo-les policromes que es van aprofitarper decorar la comuna, aquestespodrien ser de Llorenç Passoles, undels grans ceramistes barcelonins delsis-cents. Tot suggereix que a CanTeixidor del Masnou (segurament a lacapella construïda l’any 1666, coms’ha vist), hi hauria hagut antigament
Per Joan Muray
Històries de la vila
14
Observacions i paral·lelsAquest plafó commemoratiu és unaaltra demostració del culte per lail·lustració de Gaietà de Planella i deFiveller, comte de Llar i propietari deCan Teixidor del Masnou fins a la sevamort l’any 1863. La dècima al ferrocar-ril resulta avui de perfil una mica ròneccom a poesia, però a mitjan s. XIX esdeuria veure d’una altra manera. Comhem vist en el plafó de la capella de1824, en el del rentamans de 1833, icom veurem més endavant en sen-gles plafons de 1851 i 1858, aPlanella, com a home cultivat i eruditque era, li agradava assenyalitzar icommemorar gairebé tot el que feia acasa seva o el que succeïa a prop.Aquest plafó del ferrocarril deu sermolt proper al viatge inaugural de lalínia Barcelona-Mataró. Els caràctersdel text no contradiuen aquesta afir-mació, més aviat al contrari, la reafir-men. També la sanefa, original del’època com hem pogut constatar direc-tament, demostra la proximitat del plafó
amb l’esdeveniment ferroviari.
PLAFÓ EN UNA LATRINA. 1851Fitxa tècnica:- Plafó de rajoles- Ceràmica esmaltada i pintada- Elaboració a motlle- Mesures: Alçada: 40 cm – Amplada:80 cm- Text en morat sobre fons blanc- Inscripció a la part superior, encaràcters romans, la data <MDCCLI>.Dessota, en tipus més petits, la segü-ent inscripció: <ANNO HOC ISTAFUIT CONTRUCTA LATRINA SEDILIANUM QUO POSSET QUISQUELOCARE SUUM>. La traducciód’aquest escatològic epitafi al catalàseria: En aquest any va ser construïdaaquesta latrina com a seient en el qualqualsevol pogués col·locar el seu cul.- Decoració: Dessota les rajolesesmentades, de 20 x 20 cm i a conti-nuació, abans d’arribar a la part de laboca de la comuna pròpiament dita, hiha quatre fileres de rajola policromadel segle XVII de 14 x 14 cm.Aquestes van ser aprofitades d’algunplafó figuratiu que es devia desfer (pertots els indicis, un frontal d’altar d’unaqualitat excepcional). A l’espatlla detota la latrina hi ha 28 rajoles, i alslaterals, 12 a cada costat. En totalsumen 52 rajoles col·locades de forma
LA CERÀMICA DE CAN TEIXIDOR (2a part)D’aquest gran casal masnoví, se n’ha parlat ja moltes vegades en aquestespàgines, però és que és un pou de sorpreses, tal com deia a les darreres histò-ries de la casa, que sortiren pel juny del 2012.Entre altres coses, hi parlava de la importància de les seves ceràmiques i de lavisita que hi féu un expert amb motiu de l’edició d’un llibre dedicat a la ceràmi-ca catalana datada. Posteriorment a aquella data, va aparèixer el llibre i, per laseva importància, crec que val la pena de reproduir tot el que diu el llibre, tantles fitxes tècniques com les observacions que s’hi fan, perquè quedi constànciadel gran treball realitzat pels autors.El llibre es titula:
“LA CERÀMICA CATALANA DATADA COM A PUNTDE REFERÈNCIA. Catàleg de la pisa (1533-1863” *Pel que fa a Can Teixidor, diu així:
Detall de la sanefa del plafó del ferrocarril
Comuna del pati
Detall de les rajoles de la comuna
15
un frontal d’altar de gran nivell artístic,que s’hauria utilitzat per folrar lacomuna, com digué Santanach (2) enuna breu nota arran de la visita quel’Associació Catalana de Ceràmica vafer a aquesta casa. Certament,l’interior de la capella, emplafonadaamb un arrambador de la segona mei-tat del segle XVII en tot el seu períme-tre, posa de manifest que l’altar demarbre que la presideix és obra delsegle XIX, i que és possible que sub-stituís un antic altar amb antipendi dePassoles. El motiu central, religiós,hauria anat a parar a no se sap on, iles rajoles perifèriques, indetermina-des, a la comuna, en un d’aquestsgraciosos gestos inherents a algunesdesafortunades posades al dia.Aquestes rajoles, doncs, haurien estatreciclades en el moment de construirla comuna l’any 1851. Quan Galera(3), l’any 1982, va escriure el seu arti-cle Can Teixidor del Masnou. Un cul-tisme en rajoles, segur que no vadetectar aquest excusat, si no l’hauriaesmentat com una gran curiositatd’aquesta casa. Santanach, en laseva nota, tampoc no va esmentar ladata ni l’epitafi que l’acompanya.
PLAFÓ DE RAJOLES AMB L’ESCUTDE GAIETÀ DE PLANELLA. 1858
Fitxa tècnica:- Plafó de rajoles- Ceràmica esmaltada i pintada- Elaboració a motlle- Mesures: Sector de l’escut: alçada120 cm - amplada 100 cm. Sector del’epitafi: alçada 40 cm – amplada: 200cm.- Decoració de l’escut en policrom abase de blau, verd, groc ataronjat imorat sobre fons blanc. Epitafi enmorat sobre blanc.- Simbologia: escut comtal que corres-
pon al rang aristocràtic que ostentavaGaietà de Planella i de Fiveller (1776-1863), 5è comte de Llar i baró deGranera, el qual el va encarregar l’any1858, cinc anys abans del seu tras-pàs. L’escut, coronat i envoltat de cor-tinatges, es compon de quatre quar-ters. En el primer figura un peix enfaixa o pelaia, símbol de bondat,representatiu d’aquells que estimenpàtria, honor i rei. Era el símbol princi-pal de la família Planella; en el segon,un lleó rampant, amb fàcies més omenys humana, símbol de Fiveller; enel tercer, el cap d’un bou, que és elsímbol de Llar; i en el quart, un arbredamunt d’unes roques, símbol de Bru.Dessota de l’escut posa: <ANNODOMINI MDCCCLIII>.- Inscripció en llatí: Aquesta, situadadessota de l’escut i la data, diu: <TES-SERA EGREGI D.D. CAJETANIDEPLANELLA ET DE FIVALLER,LLAR ET BRU. BARCHINONENSIS,COMITE DE LLAR, BARONIS A GRA-
NERA, JUR. CIV. DOCTORIS, EQUI-TIS ARTIS EQUESTRIS MAGISTERIHISPALENSIS, ACADEMICI HONO-RARII ACADEMIAE NOBILIUM ARTI-UM STI LUDOVICI CAESARAUGUS-TAE. PASTORIS ARCADIS COGNO-MENTO BIANORIS IPPODAMICIAPUD ARCADES ROMANOS INURBE NEC NON AEDITUORUMECCLESIAE PAROCHIALIS STE.MARIAE DE PINU PRAESIDISDENUO ACCLAMATI>.- Producció: Barcelona, 1858- Conservació: BonaObservacions i paral·lelsLa factura de l’escut encarregat perGaietà de Planella es manifesta pocdestra en el dibuix, fins i tot diríeminhàbil i fet amb poca traça. És unmoment, l’època en què s’encarregaaquest escut i l’epitafi subjacent, debuit o transició en l’aspecte ceràmic. ABarcelona hi ha molt pocs obradors.S’ha de comptar amb la dissolucióefectiva dels gremis tradicionals, ja enplena retirada, i l’assignatura pendentdels nous corrents artístics a venirencara a les fosques. Amb tot,Planella va voler destacar els honorsde la seva família, molt antiga i impli-cada en els més diversos episodis dela història de Catalunya i Espanya(amb arrels que els remunten al segleXIII) amb l’aplicació d’aquest escut acasa seva (que avui ocupa una pareten el lloc on també es troba el safa-reig). Planella també volgué destacarl’honra de la seva persona. Com ahumanista que era, tenia moltes con-signacions, com es desprèn del’epitafi en llatí que acompanya l’escut:doctor en Dret Civil; cavaller de laMaestranza de Sevilla; acadèmic
Detall del l’escut de Gaietà de Planella
Plafó amb escut, que es troba al safareig Vista de la masia des de l’entrada
Segueix a la pàg. 18
Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03
Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció
Mn. J. Verdaguer, 14 el MasnouTels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
C o m p r a v e n d a - A d m i n i s t r a c i ó - A s s . j u r í d i c a
SERVEIS DE NETEJA I
DE MISSATGERSBonaFesta
Major!! 93 555 76 61609 72 65 16
EL MASNOUserve is
Bona Festa Major
Pere AlabauObres i ReformesEspecialitat en cuines i
cambres de bany
Lluís MiIlet, 43 bx. 629 773 331 el [email protected] www.perealabaureformes.com
Bona Festa Major
TENIM DE TOT PER GUARNIR LES VOSTRES FESTES I REVETLLESBon Sant Joan i Festa Major
Estanc Maria ArnauTabacs. Cava de cigars. Regals. Papereria, fotocòpies
Navarra, 51 · 93 540 14 48 el Masnou
òpticael masn u
Avda. Joan XXIII, 39El Masnou T. 93 540 30 81
PROMOCIÓ DE JUNY O EN ACABAR EXISTÈNCIES
CONSULTEU-HO A LA BOTIGA
COMBINI DUES MONOFOCALS PER 99 €MUNTURA +VIDRESANTIREFLECTANTSGRADUACIONS FINS A CILINDRE 2 I ESFERA 4
MUNTURA +VIDRESTRACTAMENT COLOR
Amb Sempre Opel gaudeixi més temps del seu Opel i d’aquests descomptes
CONEIXA L’ADAM
Explica el professor Villegas a la presen-tació d’un dels seus darrers llibres (M.Villegas B. (2011). El error de Prometeo:psico(pato)logía del desarrollo moral.Herder) que, a la mitología grega i comexplica Plató, Prometeu va robar el foc ila tècnica als déus per donar-los alshomes, però va oblidar dotar als humansde formes de regular-se perquè visques-sin en pau i harmonia amb ells mateixosi amb els altres.Sense consciència moral la humanitatpot avançar (i ho ha demostrat) en tec-nologia de tota mena: comunicació,creació d’energia, creació d’instruments,eines... però no necessàriament en justí-cia, en equitat, en felicitat (també s’hademostrat...).El procés de fer néixer i créixer en elsnostres fills –i en nosaltres mateixos– laconsciència moral passa per diversesfases. A la primera, la fase prenòmica,el nen entre els 0 i els 2 anys es regula (iens regula!) per necessitats: el seu crite-ri moral o social és encara indiferenciat. A la fase següent, la anòmica, predomi-
na el cervell emocional: el comportamentespontani i l’egocentrisme, sovint tanacceptables i tanmateix macos en elsnens entre els 2 i 6 anys, no ho són tanten els adults que han quedat aturats enaquesta fase (sovint antisocials, narcisis-tes o histriònics).A la fase heteronòmica, els nens entreels 6 i els 11 anys aprenen a depassar elpensament màgic (poc diferenciat delmón real) i a iniciar-se en el pensamentoperatiu, superant l’egocentrisme cogni-tiu i emocional i introduint-se en leshumanes emocions de por, culpa i ver-gonya. Quan l’adolescent descobreix el mónsocial, fase socionòmica, passa del’estructura centrada en ell o ella matei-xa, propi de la infància, a la centrada enels altres. Al llarg d’aquesta fase han deconstruir la seva identitat social i sexualper poder adquirir un valor de canvi en elmercat del reconeixement social.Encara cal avançar més per arribar al’autonomia, fase final, adulta, de lamaduració de l’ésser humà. Per a
Villegas l’autonomia significa una sumad’adquisicions: auto-posseir-se, no per-tànyer a ningú més (llibertat de donar-se)+ no definir-se de forma exhaustiva perles relacions + ser autèntic, fidel a unmateix i congruent amb les pròpies ideesi valors + capacitat de decisió, responsa-bilitat i compromís.L’autonomia, que és la integració de lesadquisicions assolides al llarg de totesles fases enunciades, exigeix ser sensi-bles i donar resposta a les necessitatsderivades de l’edat, a respectar lescaracterístiques bàsiques de cadascunade les fases de creixement.No cal ser “expert” per diferenciar-les; éssuficient ser pare o mare (que exercei-xi...) per poder satisfer les necessitatsbàsiques (son, afecte, menjar, consol...)de la fase prenòmica, permetre als nensque viuen la fase anòmica ser egocèn-trics i encaminar-los suaument cap a lafase heteronòmica, ajudant-los a desco-brir el seu entorn social, i d’aquí anar capa la fase socionòmica, legitimant i guiantels seus assajos i errors, les sevesrebel·lions, els seus enamora-ments de tota mena (persones,músiques, projectes...),no sempre encertats...
La tasca dura iapassionantde criar ieducar.
18
Les nostres famílies d’avuiPel Dr. Aleix Ripol Millet. Psicòleg i mediador en famílies. 619522582 · [email protected]
Com ho podem fer perquè les nostres famílies i els seus membres siguem tots unamica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...
CONSCIÈNCIA MORAL
honorari de Nobles Artes de san Luísde Saragossa; membre de l’Arcàdiade Roma, amb el nom de BianorisIppodamici. El 1816, ingressà al’Acadèmia de Bones Lletres deBarcelona. Col·laborà en el Diccionaricatalà de Pere Labèrnia, i també aBarcelona, fou elegit president delcol·lectiu d’Obrers de l’església parro-quial de Santa Maria del Pi. Deixàinèdites nombroses composicionspoètiques en català, castellà i llatí.Per la raó que sigui, el plafó de l’escutde Planella evidencia unes certesvariables en relació al que era habitu-al fins ara en la policromia de la cerà-mica. Hi ha canvis que afecten lestonalitats que sistemàticaments’havien emprat tradicionalment. Per
exemple, els verds que envolten elcasc són d’un to desconegut abans; elcasc, el peix i el lleó, tendeixen a ungrisós que, encara que aconseguitamb la dilució del morat, pretén unefecte grisalla totalment novedós en lanostra ceràmica; finalment, la tonalitatsèpia que té com a rerefons el lleó ique omple els ornaments vegetalsque es despengen pels costats, ésuna altra forma diferent d’omplir elsespais que les emprades fins a aquestmoment. No hi ha dubte, doncs, quedes de mitjan segle XIX, en els pocsobradors encara existents s’han pro-duït renovacions.Fins aquí, l’acurat estudi de les cerà-miques de Can Teixidor, fet, tal com hedit al principi, per un expert de
l’Associació Catalana de Ceràmica.Estudi que ens ha permès de conèixermillor aquest vessant d’aquest grancasal masnoví.
* Les dades són aquestes. Autors: AlbertTelese, Jordi Llorens i Ulrike Voigt. Edita:Associació Catalana de Ceràmica.Barcelona 2012.
NOTES1- Es refereix a Pere J. Bassegoda i Musté,el qui fou arquitecte municipal del Masnou.2- Referit a Joan Santanach, a l’articleNotícies de l’Associació. A Butlletí Informatiude Ceràmica, núm. 71. Barcelona, gener-juny 2001.3- Es refereix a Lluís Galera i Isern, el qui foudirector del Museu Municipal de Nàutica delMasnou i un dels seus fundadors.
Històries de la vila. Ve de la pàg. 15
19
Què és el “dret de petició”?És un dret fonamental reconegut per laConstitució Espanyola (art. 29) il’Estatut d’Autonomia de Catalunya (art.29.5è) i és regulat per la Llei Orgànica4/2001. D’acord amb el Reglament delParlament de Catalunya es pot exerciraquest dret davant el Parlament(art.60).
Per a què serveix?Permet que qualsevol persona natural ojurídica, prescindint de la seva naciona-litat, individualment o col·lectivament,es pot adreçar davant qualsevol institu-ció pública, administració o autoritat,per fer peticions sobre qualsevolassumpte o matèria que puguin afectarexclusivament el peticionari o siguind’interès col·lectiu o general.Permet, per tant, exercir el dret a la lliu-re determinació, que és un dret fona-mental i universal que tenen tots elspobles d’acord amb la Carta de lesNacions Unides de 1945 (Arts. 1r i 55è)i els Pactes Internacionals de DretsCivils i Polítics, i de Drets Econòmics,Socials i Culturals (Art. 1r), aprovats perl’Assemblea de les Nacions Unides el16-12-1966 i vigents a Espanya des de1977.'
Com s’exerceix?El dret de petició s’exerceix mitjançantun escrit o qualsevol altre mitjà, fins i totde caràcter electrònic, que permeti acre-ditar-ne l’autenticitat, on ha de constar laidentitat del sol·licitant, la seva nacionali-tat, si és estranger, allò que es demana,el destinatari de la petició i un lloc perrebre les notificacions. La petició ha d’a-nar signada i els peticionaris poden exi-gir la confidencialitat de les seves dades.Poden signar-la els ciutadans majors de16 anys i també els estrangers.
Em pot perjudicar?L’exercici del dret de petició no pot deri-var en cap perjudici per al peticionari jaque els mecanismes democràtics per-meten que tot es pugui demanar, analit-zar i debatre en llibertat.
Per què exerceixo el dret depetició?Per demanar al Parlament de Cata-lunya que dugui a terme totes les inicia-tives polítiques perquè es pugui cele-brar, no més tard del 31 de maig de2014, una consulta democràticament ipolíticament vinculant en la qual es pre-gunti als ciutadans de Catalunya sivolen o no que Catalunya esdevinguiun estat independent. En cas que aixòno sigui possible perquè l’Estat espa-nyol no permeti, impedeixi, o dilati lacelebració d’una consulta vinculant ounes eleccions plebiscitàries, o no enreconegui els resultats, es demana queaquesta PETICIÓ sigui entesa com unamanifestació lliure d’una voluntat favo-rable (“VOT”) perquè els representantselectes del poble de Catalunya DECLA-RIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATA-LUNYA, d’acord amb el dret internacio-nal, com a molt tard l’11 de setembre de2014.
No és il·legal la declaraciód’independència?A petició de l’Assemblea General de lesNacions Unides, el Tribunal Internacio-
nal de Justícia de la Haia va concloureque una declaració unilateral d’inde-pendència no vulnera cap norma apli-cable del dret internacional (Opinió con-sultiva de 26 de juliol de 2010).Per tant, una de les possibilitats del’exercici del dret a la lliure determinaciódels pobles és mitjançant la declaracióunilateral d’independència per part delsrepresentants electes del poble que esvol autodeterminar.
Com es tramita el dret de peti-ció?Serà el Parlament de Catalunya mit-jançant la Comissió de Peticions el quehaurà de donar tràmit a les peticionsque es presentin i de notificar la respos-ta en el termini de tres mesos des de laseva presentació.
Quin és el paper de l’ANC?L’ANC es presenta com a dipositària deles butlletes que els ciutadans signin enexercici del seu dret de petició per tal depresentar-les conjuntament al Parla-ment de Catalunya i/o als organismes,institucions i/o tribunals internacionals,i/o als representants electes del poblede Catalunya.La recollida es farà per tot Catalunyadurant els propers mesos per tald’aconseguir el major nombre possiblede butlletes. Els responsables de l’ANCfaran les comprovacions de les dadespersonals i s’encarregaran d’incorporar-les a un fitxer que restarà sota la protec-ció de la Llei orgànica 15/1999 de pro-tecció de dades de caràcter personal,per tal de poder exercir, si fos el cas, elsdrets de rectificació o cancel·lació.Una vegada signada la butlleta se’n lliu-rarà un comprovant i l’original es diposi-tarà en una urna a fi i efecte que quedisotmesa a la privacitat esmentada.
Al Masnou decidim 2013 ANC
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) promouque els catalans demanin al Parlament una decla-ració d'independència fent ús del “dret de petició”La iniciativa es basa en el “dret de petició” que reconeix la legislació cata-lana, espanyola i internacional i que permet als ciutadans demanar a qual-sevol administració que actuï en una matèria que afecta el seu interès o eldel conjunt de la societat. La campanya es finançarà amb les aportacionsdels mateixos signants, que aportaran simbòlicament un euro.
20
Al Masnou decidim-Assemblea Na-cional Catalana ens van regalar unacte cultural i patriòtic d’alt nivell, val adir-ho. Va ser a la tarda del diumenge12 de maig a Can Malet, amb ElisendaFarran com a presentadora de l’acte iCristina Gomila com a mestra decerimònies. El programa constavasobretot de la recitació de textos litera-ris de caire eminentment patriòtic.L’actriu masnovina Aina Ripol i l’actorEnric Arquimbau van omplir la primerapart de la vetllada. Prosa i poesia de lesque fan gaudir pel fons i la forma, emsembla que expresso el sentiment delsqui érem a la sala. I us asseguro queera plena.La nostra Coral Xabec, sota la direccióde Montserrat Llagostera, va cantarCançó de taverna (música i textd’Apel·les Mestres i versió coral de J.Ll.Guzman i Antich) i El ball de SantFerriol (tradicional catalana amb harmo-nització del mateix J.Ll. Guzman iAntich). Cançons populars d’aquellesque cal continuar transmetent a lesnoves generacions, per tal com sónpatrimoni comú dels catalans.Núria Feliu, amb la seva personalitatabassegadora, va reomplir –permeteu-
me la llicència pleonàstica del mot– lasegona part amb poemes dels que enar-deixen l’ànim i els sentits; ens va engres-car i ens va fer cantar i gairebé ballar.En acabat, novament la Coral Xabec vaabocar-hi sentiment i amor amb SenyorSant Jordi (text de Salvador Espriu imúsica de Francesc Vila) i ElsSegadors (Himne Nacional, amb har-monització de Josep Viader); oi que
suposeu que tothom s’hi va afegir ambfervor? Doncs ho encerteu de ple.Els organitzadors van remerciar als pro-tagonistes de la jornada amb un ram deflors i el llibre El Masnou Blauverd. Unitinerari per una vila del segle XXI, edi-tat pel nostre Ajuntament.No hi podíem faltar i no hi vam faltar.El Masnou continua comptant ambnosaltres.
POEMES PATRIÒTICS I LA CORAL XABECPer Esteve Pujol i Pons
La perseverança és la virtut dels forts, diuen. I el GrupRauxa de Gent del Masnou demostra que és fort.Hem acabat ja quatre temporades –quatre anys– de fideli-tat a la sessió mensual: cada darrer diumenge de mess’omple l’escenari de rapsodes, poetes, narradors, músics,cantants, còmics, actors…, que durant una hora –de set avuit del vespre– i sota la coordinació de FrancescFàbregas, aboquem amb tota la senzillesa del món, ambuna gran bona voluntat i sense ànim de cap divisme el nos-tre saber i voler per fer passar una bona estona.El públic, que també omple sempre el nostre Saló d’Actes,demostra una fidelitat que ens fa pensar que s’hi sentcòmodament de gust, que s’ho passa bé.Ningú no hi té cap compromís establert; els qui hi partici-pem, a dalt o a baix, ho fem ben bé perquè tenim ganesque a la nostra vila hom pugui gaudir periòdicament d’unlleure entretingut i culte a la vegada; per això hi som.Els elements comuns des del primer dia són l’art, l’emoció,l’entreteniment, la cultura… amb dosis adequades, recone-
guem-ho, de sentit crític i catalanisme. La incorporació de gent jove amb bon sentit de l’humor enaquesta darrera tongada ha donat un to de renovellamental carés habitual d’aquestes vetllades; ja havíem tingutjovent participant en dansa i recitació, però no en el ves-sant còmic. Desitgem que aquesta faceta continuï.Esperem que el darrer diumenge de setembre, dia 29, ensretrobarem per iniciar-ne la cinquena temporada. Tothomestà convidat a treure-hi el nas per tastar si li agrada; hisereu molt ben rebuts.
QUATRE TEMPORADES DE DIUMENGE AMB LLETRESPer Esteve Pujol i Pons
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
Bombons de pernil salat
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51
Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Ingredients:100 grams de pernil salat a talls
1 terrina de formatge blau d’untar 1 grapat de nous
6 dàtils 1 motlle de fer glaçons
Preparació:Primer de tot tallarem les nous i els dàtils a
trossets petits i els barrejarem amb el formatged’untar; tot seguit a cada forat del motlle de
glaçons posarem un tall de pernil que sobresurtipels costats i ho farcirem amb la barreja de
formatge i, amb el pernil que sobresurt, farem unfarcellet per tal que a cada forat hi quedi un
bombó; ho taparem amb paper film i ho posarema la nevera un mínim de tres hores, perquè el
formatge s’endureixi i no es desmuntin elsbombons a l’hora de desemmotllar.
Sol, solet, vine’m a veure…Un sí ben gran. A la vida. A anaral teatre. Que abaixin el terrible IVA, que està matant les nos-tres platees. Un sí ben gran a no convidar els polítics a lataula de les nostres famílies. Un sí ben gran a posar les gal-tones al sol i replantejar-nos molts aspectes de la nostra vida.Tan acollonits i fins els c. de no ser feliços. Un sí molt gran pera les petites empreses i els petits emprenedors. Un sí bengran a les primeres olorades a la sorra de la nostra platja.Ganivetades als polítics: embafen. I ben al contrari, forquillesd’argent i daurades per degustar teatre. Aquest juny neix el Festival Shakespeare (dies 6 a 12) a…la
Biblioteca de Catalunya (c/ Hospital, 56, al davant del TeatreRomea, pràcticament). Fantàstic, elogiable (La Perla 29!!).Dentetes també perquè escalfa motors el Grec’2013(http://grec.bcn.cat/programa).El dia 5 (tot el mes en cartellera) l’esplèndida Luces de bohe-mia de Valle-Inclán es pot començar a degustar al TeatreGoya (Codorniu), al carrer deJoaquín Costa, 68.Al fons del calaix, del dramaturgcatalà Alex Puiggalí (Barcelona,1966), es pot veure a La Seca-EspaiBrossa (c/ Flassaders, 40), fins al 16de juny. Aquest mateix dia plega laHedda Gabler, d’Ibsen, que haurempogut (re)veure al Teatre Lliure deGràcia (c/ Montseny, 47).Tothom acaba el 16 (?!). També LesAntonietes, que hauran exhibit Stockmann (d’Ibsen, too) a laSala Muntaner (c/ Muntaner, 4). I també Dimecres d’Aina Tur(Menorca, 1976), un mosaïc de petit format que haurà fet unapetita estada a la Sala Beckett (c/ Alegre de Dalt, 55, metroJoanic).Una plata d’enciam, ben amanida, ben amanida…El 15-16 dejuny a la Nau Ivanow (c/ Hondures, 28; Sant Andreu) s’hirepresenta Tot el que sempre has volgut saber sobre la vidasexual de Shakespeare (i mai has gosat preguntar) de lacompanyia Torb Teatre.Amb oli i sal… Les coses van esdevenint tèrboles, difícils,entabanadores, fraudulentes. Però cal sempre no perdre lesganes de seduir (la bona seducció, la que porten a terme elscors nobles, amb causa justa of course) per tirar endavant. Lacadira que haurem ocupat, hores abans, al teatre ens ajudaràa enfocar-ho, verbalitzar-ho i formalitzar-ho tot millor.
Un sí ben gran
Teatre capital(La cartellera barcelonina) Per Rosa M. Isart
21
22
Les agències de turisme i les compa-nyies navilieres, aprofitant l’època del’any tan propícia als viatges principal-ment als marítims, intensifiquen aquestsdies la propaganda anunciant suggesti-us i sorprenents creuers als llocs més llu-nyans i apartats del món, amb ràpids iconfortables navilis, vertaderes ciutatsflotants. Davant els avenços gegantinsque han experimentat els viatges marí-tims moderns, ens preguntem: Coms’anava a Amèrica, p.ex. fa un segle imig? Quant de temps s’invertia en elviatge? Quant costava la travessia? Ens referirem al port de Barcelona com apunt de partença per al viatge a Amèrica. El tràfic l’efectuaven vaixells de vela mís-tics i xabecs mallorquins i falues catala-nes i valencianes; foren els més apre-ciats els construïts, bastits, en les llavorsfamoses drassanes del Masnou, Arenysde Mar, Blanes i Sant Feliu de Guíxols.Aquests navilis eren els que feien elsviatges a les Antilles portant passatge icàrrega. Tots atracaven en el típic mollde la Riva de la Barceloneta. Eren unesnaus d’unes 500 tones de registre, delínia molt esvelta, de sòlida construcció id’excel·lents condicions marineres per ala navegació; competien amb els cons-truïts en les més famoses drassanesangleses o italianes.Aquestes modestes embarcacions, des-afiant tempestes, temporals, equinoccis iciclons i portant a bord un grapat d’heroiscreuaven l’Atlàntic amb les bodeguesplenes de sucre de canya, rom i cafè,que portaven de Puerto Rico i de Cuba;sèus, pells i peülles, de Buenos Aires;hulla d’Anglaterra per a les fàbriques dela plana de Barcelona, petroli deBaltimore per als quinqués –el sistemad’enllumenat més avançat d’aquellstemps– i cacau d’Amèrica Central perelaborar xocolata a la pedra, la llamina-
dura preferida pels llaminers vuitcentis-tes.La manutenció del passatge de primeraconsistia en un desdejuni: “cafè depopa”, dit així pels navegants d’antany, osigui cafè pur de Puerto Rico, en el qualels passatgers sucaven pa torrat els pri-mers dies de navegació i galetes des-prés. Sort que la infusió era de cafè pur,concentrat i aromàtic, sense l’antipàticadditament de malta, tan odiat pelsamants del cafè! Per al dinar i el sopar esdonava un guisat de cigrons o mongetesi un plat de bacallà o peix estofat o bécondimentat amb allioli. Per postres,nous, figues seques i ametlles. Eldiumenge es matava un cabrit o unagallina. El passatge de tercera desdejunavaamb el “cafè de proa”, apropiada deno-minació, ja que el cafè dels de terceraera l’antítesi dels de primera: era un cafèclar, lleuger i gens aromàtic. Com que esfeia amb els residus del cafè de popaque prenia el passatge de primera! Peral dinar i el sopar se li donava una espè-cie de ranxo compost d’arròs, cigrons icarn salada i seca (tasajo) i un entrant de
bacallà o peix pal amb fesols. Res depostres, com els nens castigats.Si els velers trobaven calma en alta mar,calaven uns aparells amb els quals pes-caven tonyines, llampugues i bacores, illavors es variava la dieta. La tonyina esmenjava amb arròs a la marinera i amballioli. Els altres peixos es menjavenestofats. Si la pesca era abundants’escabetxava i servia per a tot el viatge.El passatge de tercera no disposava demenjador. Menjava sobre la coberta osota el castell de proa, i no disposava devaixella, perquè menjava en un gibrellcomú. El passatge de primera pagava per unviatge de Barcelona a Cuba 600 pesse-tes, amb dret a fer vida en comú amb elcapità, pilots i agregats.El passatge de tercera pagava pelmateix viatge 300 pessetes, i feien vidaen comú tan sols amb la tripulació. El dia que el veler salpava amb rumb ales Antilles, se’l veia atracat al moll de laRiva hissant tres banderes: la del’armador, la de la matrícula i la de lanació. El capità del vaixell i els passatgers deprimera arribaven al moll amb cotxe iamb ells també els agents de la duananacional, que llavors s’encarregaven delservei postal i feien entrega de lessaques de la correspondència.
Com s’anava a Amèrica fa cent cinquanta anysReportatge retrospectiu
Còpia literal d’un treball de Ramon Portusach aparegutfa 58 anys en el DIARIO DE BARCELONA el divendres,28 de maig 1954, el qual tradueixo al català:
GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany
La pollacra Modesta, construïda a Lloret, al port de Barcelona
23
Poc després arribaven els parents iamics, que, segons el costum del’època, pujaven a bord per acomiadar-se i acompanyar-los fins a la sortida delport.Com és de suposar, el viatge d’un vaixellde vela era molt avorrit, ja que en totesles travessies es trobaven períodes decalma (calma xixa) que a vegades dura-ven dues o fins i tot tres setmanes.Llavors el vaixell restava quasi immòbilal mig de l’oceà o, el que era pitjor, si hihavia maror, sense avançar ni recular,prenia un brandeix, que feia cruixir lesvergues contra els pals i que no deixavadormir ni restar tranquils els passatgers. Com s’entretenien aquests durant el viat-
ge? Ajudant la marineria a adobar i ape-daçar veles, retòrcer caps (cordes) orepassar aparells, pescant o bé mirantcom els mariners feien el baldejar diari iles maniobres de les vergues. Altresvegades s’organitzaven innocents parti-des de manilla o de brisca amb el permísdel capità, ja que els jocs d’atzar estaventerminantment prohibits a bord. En tots els viatges, llargs com eren, a lescalmes enervants succeïen moments detràgica emoció quan es formaven bor-rasques o tempestes que aixecavengrans onades, que inundaven la coberta.Tot acompanyat de llamps i trons ensor-didors i un balanceig imponent. Llavorsera quan els passatgers, terroritzats, es
tancaven a la cabina i s’encomanaven alcel prometent un exvot si en sortien sansi estalvis.Un dels pocs atractius del viatge era latrobada d’un vaixell en alta mar; amb elles feia tot seguit les salutacions regla-mentàries mitjançant el codi internacio-nal de banderes. Es preguntaven mútua-ment el nom de la nau, la seva proce-dència, la seva destinació, el seu carre-gament i si hi havia novetat a bord; elmajor atractiu per a tothom era elmoment d’albirar terra, cosa que produïaa tots una gran alegria.El viatge havia durat tres, quatre i fins itot cinc mesos si en la travessia haviensorgit greus contratemps.
Un arbre monumental iun nen
La fundació El Solà, de la Fatarella(Terra Alta), ens ofereix un nou conte dela col·lecció “Contes de terra i pedra”,Xirolet i la figuera de Menares (1). Comels anteriors és magníficament il·lustratper Joan Miró Oró i en aquest cas escritper la Fina Font Ruana, que dels ante-riors n’havia estat la curadora.El text és molt breu i ens parla sobretotde la figuera de Menares, un arbremonumental existent al terme de laFatarella, i de com agrada a en Xirolet, elvailet protagonista del primer conte de lacol·lecció i d’aquest, collir-ne figues imenjar-se-les, fins al punt d’empatxar-se’n. Del llibre, en voldria destacar cinc aspec-tes. En primer lloc el disseny i l’edició, laimpressió d’obra ben feta, de petita joia,gairebé de bibliòfil, si em permeteul’exageració, que tenim només de tocar-lo i de passar-ne les pàgines a poc apoc. Fixeu-vos, per exemple, en les figu-es morades sobre fons blanc de lesguardes i portadelles, que semblen undisseny modernista o prerafaelita. O enles fotografies de fulles de figuera quefan de fons de les pàgines de coneixe-ments. En segon lloc, l’apartat de coneixements,que tanca els volums de la col·lecció i
que és un bon complement del text lite-rari ja que dóna una visió molt mésàmplia als lectors infantils (i als grans,que també en podran gaudir). No ésgaire habitual en els llibres infantils detrobar aquesta doble combinació, literà-ria i científica, ja que normalment solenpresentar-se en col·leccions separades:les literàries i les de coneixements. Aquí,com no podia ser d’altra manera, gira alvoltant de les figues, de les quals ensdestaca les propietats nutricionals, lesvarietats que n’existeixen, les dites quehi fan referència... i fins i tot hi trobemuna recepta per fer melmelada de figues. En tercer lloc, voldria referir-me a la partartística, les il·lustracions que amb elmateix entusiasme i la mateixa profes-sionalitat que als llibres anteriors harealitzat en Joan Miró Oró. Deixeu-me’ndestacar alguns aspectes que me n’han
cridat l’atenció, com a simple observa-dor, com a simple lector: la riquesa ivarietat de colors; la vivor dels personat-ges, tant pel moviment que els sap impri-mir com per l’expressió de felicitat quetraspuen, tan necessària en la literaturaper a infants; i encara voldria remarcar-ne la sensació d’obra d’art de gransdimensions que tens quan obres qualse-vol de les pàgines i et trobes amb unesil·lustracions a doble pàgina i a tot color,com he dit. Semblen quadres de granformat: quin joc de grisos a l’hivern! Icom contrasten amb els canvis de colorsde les altres estacions! En quart lloc, i fonamental no cal dir-ho,l’aspecte literari, el text narratiu, que grà-ficament gairebé passa desapercebut,limitat a una línia a peu de pàgina; enunes pàgines dominades, com he apun-tat, per les il·lustracions d’en Joan Miró.Es tracta d’un text breu, molt elaborat,que fa bona la dita popular que al potpetit hi ha la bona confitura, i mai millordit. I per què és un text literari tot i ser tanbreu i aparentment tan prosaic? És lite-rari per la voluntat clara de l’autora, laFina Font, de crear bellesa a través de lamatèria primera pròpia de la literatura, laparaula. I ho aconsegueix, tant per laprecisió del llenguatge i el registre que hiutilitza, com pels recursos que hi fa ser-vir: els paral·lelismes, les enumeracions,i fins i tot la personificació d’aquest arbreque, com veurem tot seguit, en l’últimpunt que vull destacar, és més que unarbre. Aquests recursos, així com la uti-lització de frases fetes i d’un llenguatge
Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran
Segueix la pàg. 26
PROMOCIONS BOLART SLConstrucció i reparació d’obres
Joan Llampalles, 17. El Masnou Tel. i Fax: 93 540 04 13
anys1923-2013
Ho hem fet possible entre tots
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
Multimarca
Àngel Guimerà, 14, e l Masnou (Ocata) Tel . Fax 93 540 31 57
25
SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE
L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Bona Festa Major
Pere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60
Composició 4 elements 270 cm
Transport i muntatge inclòs
Per al Masnou, Alella i Teià.
EL MILLOR PREU 266€!Fins a exhaurir existències
2013. CENTENARI DE JOAN COMELLASAquest mes veiem un home amb una falç desmesu-rada. Deu ser la interpretació de la dita: Pel juny, lafalç al puny.
26
La punta de la llengua (44)Per Esteve Pujol i Pons
Al mes passat parlàvem dels dígrafs de la llengua catala-na. Dèiem que són dues lletres juntes que serveixen perrepresentar un so diferent del que tindria cadascuna perseparat. Tenim IG, IX, GU, LL, NY, QU, RR, SS [i KH].IG només al final de paraula (faig, fuig, bateig, puig,vaig…); aquest so es representa amb les lletres TX enaltres mots (butxaca, cartutx, cotxe, despatx, escabetx,txec…). El dígraf IG no pot separar-se mai al final de ratlla.No és dígraf quan cada lletra sona amb so diferent: bigues[bi-gues], piga [pi-ga], riguis [ri-guis], tiges [ti-ges]…IX mai a l’inici de paraula; només al mig (coixí, faixa…) oal final (boix, calaix…); se separa al final de ratlla (coi-xí,fai-xa…). A l’inici no és mai dígraf (ixent…) i de vegadestampoc al mig (fixar, guixar…) ni al final (fix, guix…). GU pot anar a l’inici de paraula o al mig (guiar, botiguer…),
davant E i I; al final no és mai dígraf (ambigu, contigu…);no se separa mai al final de ratlla.LL pot anar al començament de mot (lladre…), al mig (pare-lla…) i al final (coll…); no se separa mai al final de ratlla.NY pot anar al començament de mot (nyora…), al mig(banya…) i al final (bony…); no se separa mai al final deratlla.QU pot anar al començament de mot (quina…) i al mig(busques…), davant E i I, però no pas al final; no se sepa-ra mai al final de ratlla.RR només dintre del mot (corrents…), mai al comença-ment ni al final; va sempre entre vocals; se separa al finalde ratlla (cor-rents…).SS només dintre del mot (cassola…), mai al comença-ment ni al final [excepcionalment el trobem en algun motd’origen forà, v.gr., trass = material de construcció alema-ny]; com a norma general va entre vocals [no sempre, v.gr.,transsexual…]; se separa al final de ratlla (cas-sola…).
molt arrelat al territori (llépol, a propet,pedrís, sa iaia...) són mostres del to mar-cadament popular que l’autora ha volgutdonar al text, perquè, com tambés’esdevé en els altres contes de lacol·lecció, tots estan inspirats en la cultu-ra popular, en les tradicions de la TerraAlta, en aquest cas. Encara hi ha un altreaspecte a tenir en compte, a l’hora dequalificar el text de la Fina font de litera-ri: la voluntat de transformar la realitatmitjançant la seva obra, més que no pas
S’ATIPA COM UN LLADRE?Aquesta dita, com és lògic, s’aplica aaquells qui mengen molt més del queseria normal. El seu origen, el tenimen els temps en què les muntanyes iels camins de Catalunya eren plensde lladres, que s’amagaven en covesallunyades dels llocs habitats, i tenien,moltes vegades, serioses dificultatsper omplir l’estómac tant com voldrien,ja que, si anaven massa sovint a bus-car menjar pels pobles, podrien serdelatats i venuts a la justícia.Així, quan la gana era ja forma mida,si se sentien prou segurs es presenta-
Dites i personatges populars (4 )Per Albert Vidal
PER QUÈ DIEM…
de reproduir-la, per molt que sigui unaobra de caire realista. I per què ho dic totaixò, us deveu preguntar? Doncs perdestacar el cinquè i últim aspecte del lli-bre: la voluntat de recuperar, divulgar,dignificar el patrimoni cultural d’aquestesterres i, doncs, d’aquest país. Perquè unaspecte fonamental d’aquest conte, noen tinc cap dubte, és la divulgació d’unpatrimoni molt ric i poc valorat com és,en aquest cas, el dels arbres monumen-tals, el dels arbres que formen part de la
història d’un poble, d’una comarca, d’unpaís. I no hi ha dubte que la figuera deMenares ja en forma part, i d’ara enendavant encara més perquè hauràesdevingut personatge literari gràcies ales paraules, gràcies a la voluntat de laFina Font.
(1) Fina Font Ruana. Xirolet i la figuera deMenares. Fundació El Solà (Col·lecció:“Contes de terra i pedra”, 3), La Fatarella,2013. Il·lustracions de Joan Miró Oró. 46 pàgi-nes
ven en algun hostal, demanaven tantde menjar com eren capaçosd’empassar-se i l’endrapaven cuita-corrents. Després cridaven l’hostaler i,per tota paga, li feien saber qui erentot amenaçant-lo amb les armes queduien a sobre i li feien jurar que triga-
ria un bon grapat d’hores a dir a ningúque havien estat allà, sota pena derebre de valent i, fins i tot, matar-los lapropera vegada que hi anessin si norespectava el jurament.Per això, entre els vells hostalerscatalans corria la brama que, si elsarribava un hoste amb mal aspecte imalcarat que menjava pels descosits,era ben segur que es tractava d’un lla-dre d’anomenada que, en acabar, encomptes de pagar per tot quan haviaengolit coll avall, els faria jurar que nodirien a ningú que l’havien vist, sotapena de la vida.D’aquí ve que, entre els hostalers i viat-gers, si trobaven algú que menjava ambuna gana exagerada, deien ques’atipava com un lladre, encara que fosla persona més innocent i bona del món.
Ple de llibres. Ve de la pàg. 23
27
Exposicions
GENTDEL MASNOU
Fins al 13/6. Fotografies de Toni García
Del 15 al 20/6. Pintures i dibuixos d’alumnes de l’escolade Queralt Viladevall
Del 22/6 al 2/8. Exposició d’obres de l’artista masnovíJoan Comellas, commemorativa del centenari del seu nai-xement.
I n f o r m a
L’ENDEVINALLA per V.D.R.Em diuen ulls de la casa,davant meu: plantes i flors;m’obren fins a la tardor,i a l’hivern quedo tancada
Resposta: la finestra
TEATRERepresentació de l’obra de teatre PELS PÈLSa càrrec del Grup Rauxa de Gent del Masnou a
Ca n’HumetDissabte 6 de juliol a les 9 del vespre iDiumenge 7 de juliol a les 7 de la tarda
Preu entrada: 5 €
CONFERÈNCIA INFORMATIVAParticipacions preferents i Deute Subordinat.
Solucions Judicials i ExtrajudicialsDimecres 12 de juny, a les 6 de la tarda.
A càrrec de Concepción Sánchez Olea i Nora Suita Pérez,advocades de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró.
CURSET DE BIODANSAVine a dansar i a passar-ho bé!
Dirigit a adults, Iniciarem un grup. No fa falta experiencia prèvia.
Sessions impartides per Gemma Godàs-Facilitadora deBiodansa Sistema Rolando Toro (Escola de Biodansa de Barcelona)
Dimecres de ¼ de 7 les 8 del vespreinscripcions a Gent del Masnou
Més Informació: Gemma Godàs 617 79 22 [email protected]
Presentació del llibre
Catalunya –Amèrica(La navegació a vela delsegle XIX), de Joan MurayPer Pere Compañó
El dissabte dia 20 d’abril de 2013, a les 7 de la tarda, es vapresentar un nou llibre de Joan Muray, autor que mai nodeixa de sorprendre’ns amb les seves noves aportacionsliteràries. Com a historiador local autodidacta sap trobarfonament i fils que condueixen a fets històrics de la nostravila i de la marina, que en va ser una part molt important.On els altres no sabríem veure ni trobar absolutament res,ell sempre reté a la seva ment alguna anècdota o fet pun-tual que li crida l’atenció, i l’utilitza en el moment que potdisposar de temps (cosa estranya en ell) per treurel’entrellat del tema que li va fent el corcó dins del cap.Aquest cop, amb una sala d’actes plena, ens va fer unapetita explicació del contingut del llibre. Aquesta vegadaens parlà del que ha plasmat en el llibre i que fa referènciaa tot el tipus de comerç que s’establí entre el Masnou i lesamèriques, principalment Santiago de Cuba, els vaixellsque hi havia, les rutes que feien, les provisions que porta-ven per a la travessia, el que transportaven des deBarcelona (que era el port de sortida, malgrat que els vai-xells eren del Masnou) fins a les amèriques (vi, rajoles, teu-les, sal, teixits, fruits secs, oli, etc.), el que portaven de tor-nada (tasajo, fustes, cotó, sucre, cafè –tot i no ser origina-ri d’Amèrica–, cacau i fins i tot petroli). També ens parlàdels naufragis, l’explotació per part dels armadors, malgratels perills o males condicions; sobre la malaltia i la mort abord; les publicacions catalanes i obres benèfiques a lesamèriques i un gran etcètera. I, com va dir l’autor, si us lesexplico ara, deixaríeu d’adquirir el llibre i perdríeu l’interèsen la seva lectura. Només comentar que va ser una pre-sentació molt amena i que els assistents que van ser-hi,van poder adquirir el llibre amb una dedicatòria de l’autor.Només resta agrair a Joan Muray tota la tasca que estàduent a terme en la recopilació i publicació de la història delMasnou per tal que en quedi constància per a les genera-cions actuals i futures i que no es perdi en la memòria deltemps. Molta sort i molts ànims per a les noves ‘aventures’.
FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39
Manyans des de1945
FRANCESC MACIÀ, 2 93 540 25 94
ROBA DE CASACORTINES A MIDAREGALS PER A LA LLARBRODATS PERSONALITZATS
FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32
ITÀLIA, 21, 1r 1a93 209 39 98
VENTURAA D V O C A T
D r e t c i v i l i p e n a l Arrendaments Matrimonial
Accidents de trànsitReclamacions diverses
ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95
ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95
ROMÀ FABRA, 19-A93 555 19 46
www.farmasnou.com
C A R N I S S E R I A
V E D E L L A X A I
P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S
EL SECTOR COMERCIAL DE L
Bona Festa NAVARRA, FLOS I CALCAT, FRANCE
ROMÀ FABRA, CRISTÒFOL C
TEL. 93 555 14 51
INFORMÀTICA
Servei tècnic a taller i domicili Recuperació de dades
Ens hem traslladat a20 mts d’on erem,Francesc Macia, 16
FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74
Nou Clean
Bugaderia Tintoreria
E l M a s n o u
FARMASNOUP A R A F A R M À C I A
Passeig Roman Fabra, 19El Masnou 93 540 37 93
www.xicmasnou.com
ITÀLIA, 29 93 555 45 81ROMÀ FABRA, 25
93 178 22 97
Selecció vins, caves,cerveses, licors,
alimentació gurmetEntreu a la nostra pàgina
www.elrebostdelsentits.es
LA TEVA MASCOTA ÉS XIC?
Ja no som a Flos i Calcat. Ara estem al polígon La Bòbila.
Garrofers, 5 (Pont de Teià)
93 540 17 89
MOTORCAS
Venda, lloguer i reparació
de maquinà-ria per a laconstrucció
i el bricolatge
• Alta perruqueria canina i felina• Venda de cadells nacionals amb garantia
• Complements de luxe• Alimentació bio per a mascotes
Servei gratuït a domicili Ja tens el teu carnet de descompte?
Et tornem el 4% de la teva compra
EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78
El Masnou
Especialistes en aparadors
Fabricació pròpia Finestres abatibles
Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta
Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus
de portes i finestres
MASNOU,SL
ALUMINIOS
S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I
Itàlia ,1893 540 99 71
Navarra,13Taller: 93 540 18 91
Servei oficial:Aprilia, HONDA,YAMAHA
mar
enyv
eter
inàr
ia
Flos i Calcat, 5393 555 18 81 (urg.24h)Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00
Amb s
eguret
at
GC
C.
serv
eis
ne
teg
es
i a
bri
lla
nta
ts LocalsComunitats
EmpresesHabitatges
Naus Neteges obresAbrillantadors
PolidorsVidres
Persianes
93 555 12 21
Flos i Calcat, 4893 555 41 01
p e r r u q u e r i a
un
is
ex
Joan Llampallas, 2593 555 95 62
Ametllers, 1293 555 83 91
SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA
PneumàticsMasnou
Pneumàtics imecànica ràpida
Vicenç LinaresS.E.F.
ORTOPÈDIAmsn
CENTREPODOLÒGIC
Centre dispensador de
Atenció integral
Navarra, 65 Feiners i h. convingudes
93 555 10 53www.ortopodomsn.com
Centre de podologia
ANTEM
Horari: de dill. a div. de 9,30 a 13 i de 15,30 a 19
dissabte de 9 a 13. Dimarts tancat
Flos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86
NAVARRA,22-L1093 555 99 53
ELECTRODOMÈSTICS
AIRE CONDICIONAT
CÒNSOLES
Electrodomèstics
Sabaté
Dolce VizioLlaminadures, petits
regals
Detalls per a comunions,
bateigs i casaments
NAVARRA,13-L3637 178 850
10% dpte. en tot.Fins a l’agost del
2013
Nou tractamentamb làser per
fongs, verrugues,ulls de poll i dolor.
Servei a domiciliEstem a la cantonada
entre el carrer Navarra iCristòfol Colom
Navarra, 76 93 540 40 04 - 627 21 23 16http://facebook.com/fruitistabero
LA PLAÇA NOVA US DESITJA
Major 2O13SC MACIÀ, ITÀLIA, ROGER DE FLOR,
COLOM, JOAN LLAMPALLES.
Estanc Maria Arnau
Tabacs.
Cava de cigars.
Regals.
Papereria,
fotocòpies
Navarra, 5193 540 14 48 el Masnou
7Quan el 16 de juliol de 1969, el coetnord-americà Saturn V es va enlairardes de Cap Kennedy, Florida, va mar-car una fita a la història de la humanitat,ja que va permetre que tres homes ater-ressin per primera vegada a la Lluna.Els noms de Neil Armstrong, EdwinAldrin i Michael Collins seran recordatsper sempre en els llibres d’història. Peròs’ha de reconèixer que aquesta gesta vaanar precedida d’una llarga carrerad’estudis, assajos, èxits i fracassos i...molts diners, molts diners. Vertadera-ment, aclaparen les dades tècniques delSaturn, com, per exemple, la primerafase del coet va consumir 15 tones dequerosè i oxigen líquid per segon, i quea una velocitat de 9.000 km/h i en eltemps de dos minuts i mig va assolirl’altura de 65 quilòmetres. Després deconsumir 2.122.000 litres de propulsant,la primera fase del coet es va despren-dre i va caure al buit. Seguidament, unabarreja més potent composta d’oxigen ihidrogen líquids va permetre que elSaturn abastés l’altura de 184 quilòme-tres en dos minuts i mig, cremant mésd’una tona de propulsant per segon.Bé, la fabricació d’un coet d’aquestescaracterístiques és infinitament méscomplexa; però he volgut destacar elconsum del carburant per contrastar-loamb les dades que el tinent coroneld’aviació Emili Herrera va donar en unaconferència a l’any 1932. Un home queva dedicar la seva vida a pilotar avionsi globus aerostàtics i, per tant, es deviaconsiderar prou capacitat per descriureles característiques d’una “astronau” i elcoet que la impulsaria per arribar a laLluna. Segons el conferenciant, el coettindria dues parts; una contindria 2.000quilograms de gasolina, que, un cop
esgotada, es desprendria a una alturade 300 quilòmetres. La segona part dis-posaria de 1.000 quilograms de pan-clastita (explosiu molt violent derivat del’àcid pícni). Més endavant, el senyorHerrera descriu les característiquesd’una nau tripulada, naturalment moltmés gran i amb més capacitat de gaso-lina i panclastita. Una vegada a l’òrbitalunar, els passatgers podrien sortir de lanau previstos d’un escafandre en formade vestit de pierrot, però sense allunyar-se de la nau per por de perdre’s al’espai. De totes maneres, el senyorHerrera adverteix que amb el carburantactual seria impossible un aterratge a laLluna. Així que, després de fer unesquantes voltes a l’astre, la nau tornariaa la terra de forma escalonada per evi-tar un excessiu escalfament de la nau i,després de diverses voltes a la terra,planaria fins a trobar un lloc idoni peraterrar o amarar. Encara que amb abis-mals diferències tècniques, la idea noanava del tot desencaminada, ja queels transbordadors espacials, molt sem-blants a un avió, tornaven a la terra pilo-tats pels mateixos astronautes. Vull deixar clar que no està en el meuànim de fer burla d’aquestes dades,
encara que sí destacar la seva ingenu-ïtat. Tenint en compte que a l’any 1926l’eminent astrònom anglès AlexanderBickerton declarava: És una idea estú-pida intentar abastar la Lluna, ja que éscosa de ments insanes i també al 1936(quatre anys després de la conferènciadel senyor Herrera) la revista científicaanglesa Nature descrivia com a impos-sible, totalment inviable un viatged’aquestes característiques. No ésd’estranyar, doncs, que a falta d’estudisi coneixements sobre la ciència espa-cial s’utilitzés més la imaginació quealtra cosa. També el senyor Herrera vavaticinar que abans de cinquanta anysl’home arribaria a la Lluna. En aquestcas s’ha de reconèixer que la va encer-tar plenament, ja que sols van passar-ne trenta-set per culminar aquesta fita. Imireu, posats a fer prediccions, jom’atreveixo a dir que dintre d’uns anysels científics lloaran la valentia d’aquellsprimers homes, gairebé suïcides, quevan arribar a la Lluna amb aquells rudi-mentaris i perillosos coets. I és que,com va dir aquell personatge de sar-suela... Las ciencias adelantan que esuna barbaridad, una bestialidad...
30
PRIMITIU PROJECTE DE VIATGE A LA LLUNA (Made in Spain)Per Josep Condeminas
escola de música
C/.Par lament de Cata lunya.28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26
T’agrada cantar?T’agrada el gospel?
TAXIS DELMASNOU93 540 33 18
A qualsevol horaEmma Calvo
Berlingo HDI 90CV.
70.000 KmMatricula FLS
5500 €629 77 33 31
31
Em sembla que em repetiré. Potser és que em faig vell. Opotser és que estic prou indignat com per haver-ne de par-lar de tant en tant. A veure si, insistint, aconsegueixo quealguns s’ho pensin i posin fil a l’agulla.Vull parlar del que sento pel carrer. No com al mes passatque ho feia de sorolls, no. Vull parlar de la llengua, de lanostra, és clar. De l’altra no cal fer-ho, ja té prou ajuda ipublicitat per desgràcia a casa nostra. Si aneu pel carrer ipareu l’orella (les tinc prou grosses i fines), a voltes no sési us passa com a mi, que quan sentiu la formosa llenguanostrada, el cor se us eixampla. I no perquè odiï la resta,no, sinó perquè a casa, la que s’hauria de sentir majorità-riament seria la catalana.I no us penseu que és perquè hi ha molta gent forana, no.És a causa de la desídia, el poc interès, el tant-me-fot, elpoc orgull (per no dir gens), la dignitat, el grau de compro-mís, etc. que tenen la (per desgràcia) majoria dels cata-lans. La gent forana, no tots és clar, s’adonen que, si par-len en la llengua del país, tenen més facilitats. Però, ai las,entre els taüls de casa i la poderosa màquina estatal, aca-ben només parlant aquesta, ja que reben ajut i a més elspalanganes de casa els hi ajuden. Sigui pel carrer, en un lloc públic, on sigui, a aquestsmesells, si algú se’ls dirigeix en la llengua de l’ocupant, ells,apa, s’hi llancen com si fos una piscina. Deu ser que els fagoig escoltar-se en diferent idioma. Potser encara elsqueda alguna guspira d’aquells que hi parlaven perquè,deien, feia més fi. A mi em sembla que fa més gruixut.He arribat a sentir gent nou vinguda parlant en català, ialgun brètol nostrat seguir parlant-li en la forana. A voltes,el fet és tan ridícul com que l’estranger, a més de parlar-lien català, li diu que ell també hi parli; i aquest, un poca fe,un beneitó, un curt de gambals, segueix parlant-li enl’idioma de l’altiplà, tot i que a vegades ho fa com aquellsindis de pel·lícula poca-solta. Si sou dels qui no baixeu del ruc i, a més, a aquests fins elsretopeu, els pregunteu per què ho fan, podeu tenir respos-tes de tota mena. Cap de vàlida.Els uns diuen que ho fan per educació. No sé quina, ja queper la mateixa regla de tres, si tu et dirigeixes a un altre encatalà i no t’hi respon, aleshores el mal educat deu ser ell.O és que això de l’educació és unidireccional?Altres ens diuen que la por que van sembrar els conqueri-dors encara dura. Jo els dic que d’això fa molts, moltíssimsanys, i que és una excusa de mal pagador.De la postguerra n’han passat més de setanta. Del final dela dictadura més de trenta. Tot i que els qui manen encaratenen la paella pel mànec, i de tant en tant ens foten unapaellada pel cap. Però s’ha de perdre la por. Us heu derepetir allò d’aquell acudit, d’un a qui estaven atonyinant,però que anava repetint: De llenya me’n fotràs, però dellengua te’n tindré. Apa, bup, bup.
Arran de sòlPer Pledebuit
InfoRàdioPer Grup Alfa Mike
En començar, el mes passat, aquest apartat de recullsd’emissions de ràdio vam cometre l’error de no compro-var-los després d’un temps. Rectifiquem i esmenem.
Culturetes - Ràdio MataróEntrevistes a fons, convidats amb coses a dir. Recomanaci-ons de llibres, teatre, música, cinema, art, dansa, solidaritat…Presentat per Lluís VidalDivendres a les 21 a través de TDT(TV) i per Internethttp://www.mataroradio.cat/radio/programa/culturetes
La vida en solfa.La vida musical de la gent gran i els beneficis que la mú-sica aporta al nostre benestar.Dilluns a les 18 h 106.6 FM i a la carta per internet
De cap i de nou. Programa sobre creixement personal i salut mental.Cada dimecres de 20 a 21 i a les 12 de la nit.
Cantate Domino Una selecció acurada i comentada de les millors obressacres de tots els temps, sense oblidar ni els compositorscontemporanis ni els del nostre país, tots en enregistra-ments de gran qualitat. Diumenges a les 20 h
Aquests tres últims programes dirigits i presentats perOriol CasalsEs poden escoltar també els àudios dels programes a:http://radioestel.cat
))))
LA Coral XabecDEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat
hi serà ben rebut. Ens calen veustant de dones (sopranos i
contralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hi i veniu
a provar la veu qualsevol dimartsabans de començar l’assaig, o sigui, una mica abans de
dos quarts de deu del vespre.
Qui canta, els seus malsespanta!
Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 EL MASNOU
Lluís Millet, 102. · Tel 93 555 28 45El Masnou
MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST. VINS I CAVES
XARCUTERIA SELECTA
Auto-servei
Mar-BlauALIMENTACIÓ · XARCUTERIA
FRUITERIA
Fontanills, 59 · Tel 93 555 32 32 · El Masnou
FRUITES I VERDURESServei a domicili
BONES REVETLLES I FESTA MAJOR
Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou
GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER A LES VOSTRES FESTES I REVETLLES
selecció de vins, caves i licors, vins al detall
PRIMERA QUALITAT
Mestres Villà, 115
93 540 34 74
Perruqueria
CrisAnd1r. de Maig, 24 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou
Hores convingudes
Nova adressa: 1r de maig, 24En front de l’ambulatori de del carrer Sant Miquel
Aquest estiu refresca’t!Granissats de llimona, cafè, combinats
i orxata. Sucs de fruita tropical.Batuts de gelat Carte d’or.
Plaça d’Ocata, 5-7 · 93 540 08 66 Un ambient tranquil i relaxat
BONES REVETLLES I FESTA MAJOR
La fruita
Joieria rellotgeriaMASNOVINA
Bona Festa Major
C. Barcelona, 9 · 93 555 07 76 el Masnou
TIME FORCEultimate concept watchesAQ UA S TA R
