Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 336, novembre del 2015

GENT DEL MASNOUGENT DEL MASNOU

Totes les novetats de temporada en llanes i cotons Katia.I a més a més et guiarem per fer les teves peces d’hivern.

Tenim moltes idees.Estem al carrer Barcelona 24 (Camí Ral). Prop de la plaça del Mercat Vell

Tel. 647 751 702

Recollida a domicili i substitució de cotxe gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. ITV 100%

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

TALLERS MASNOUGenís Ol iveras M U LT I M A R C A

Pere Grau 12-14. Te l 93 555 18 60

LIQUIDACIÓPER JUBILACIÓ

Fins a finals d’any o exhaurir existències

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: Halloween o festa de la carbassa?

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 20gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

Sumari

En aquest 9 de novembre s’escau el primer aniversari d’aquella festassademocràtica que, en forma de consulta, vam poder viure i exercir a tots elspobles i ciutats de Catalunya, superant tota mena d’entrebancs i travetes for-mals i amenaces jurídiques, que encara cuegen, per part de l’aparell de l’Estat.Va ser una jornada històrica marcada per la il·lusió col·lectiva que sempre mésretindrem en la memòria i en la qual cadascú va poder expressar lliurement laseva voluntat a les urnes.D’ençà d’aquella memorable contesa, que va revestir caràcter referendari, elsesdeveniments s’han anat succeint sense treva per a polítics i societat civil,emparats sempre en la premissa del dret a decidir, que és el pal de paller onse sosté tot el procés i que li dóna consistència i validesa democràtica.En el terreny estrictament ciutadà, durant aquests dotze mesos ha destacat ambveu pròpia la mobilització d’un nou 11 de Setembre que va superar totes les pre-visions, omplint de gom a gom l’avinguda de la Meridiana de Barcelona, com amostra inequívoca que l’impuls del país cap a la plena sobirania ve donat per lagran força del poble ras aglutinat principalment per les entitats cíviques de l’ANCi Òmnium. Pel que fa al vessant polític, l’activitat principal ha girat a l’entorn de les elec-cions al Parlament de Catalunya del passat 27-S amb la majoria assolida pelbloc independentista configurat per les alternatives Junts pel Sí i la CUP, queha significat un gir espectacular en la composició del nou Parlament català, jaconstituït, i en les expectatives polítiques que han de materialitzar i fer viable elmandat democràtic recollit a les urnes. Lamentablement, resta pendent encarala investidura del nou President del Govern, principal punt de desacord entre elbloc majoritari.Just en el moment de tancar l’edició d’aquest Butlletí s’ha fet pública una pro-posta de resolució adreçada al Parlament de Catalunya per part dels grups polí-tics abans esmentats, en la qual es demana que sigui presentat per a l’aprova-ció davant del Ple de Parlament un plec de nou punts en els quals es contem-plen les diferents actuacions encaminades a la creació d’un futur Estat Catalàindependent en forma de República.Déu n’hi do la transcendència d’aquesta proposta, que fuig de les pures elucu-bracions fetes fins ara i entra de ple en el moll de l’os de la qüestió. Tant de bo que de cara a les darreries d’any tinguem bones notícies.

El President

Editorial SENSE ATURADOR

3

“DIUMENGE AMB LLETRES”

GRUP RAUXA DE GENTDEL MASNOU

VETLLADA ARTÍSTICA,LITERÀRIA, MUSICAL.

DIUMENGE 29 DE NOVEMBREA LES 7 DE LA TARDA

ENTRADA GRATUÏTA

EDITORIAL......................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA............................................................................................... 5TRIAR PER TRIAR: INDEPENDÈNCIA J. Camps ............................................ 7MINAS NOVAMENT Joan Maresma Duran ...................................................... 820 ANYS DE LA CORAL XABEC Esteve Pujol ................................................. 9EL GAT ENS FA FER UN TOMB PEL RAVAL Esteve Pujol ............................... 10PEDALANT PER L’ALTIPLÀ ANDÍ Xavi Tarafa ...................................................11HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray .................................................................. 12DELS MIDLANS AL MARESME Judith Willis ......................................................14LA PUNTA DE LA LLENGUA (70) Esteve Pujol .............................................. 15REFERENT A LA PORTADA ............................................................................16GENE KELLY J. Condeminas ............................................................................... 17GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ....................................... 18TEATRE CAPITAL Rosa M. Isart .......................................................................18DITES POPULARS (23) Albert Vidal ....................................................................19SOM Oriol Lugo .................................................................................................19ANECDOTARI MASNOVÍ Joan Maresma Pujadas ...........................................20PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ......................................................... 21ARRAN DE SÒL Pledebuit .............................................................................. 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA El Cullerot ................................................................. 22GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 23

TotsSants

FARM

AC

ÈUTI

CS

DEL

MA

SNO

U 24 hores al seu servei

-- Novembre 2015 --

-- Desembre 2015 --

2930

123456789

10111213141516171819

diumengedilluns

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

FàbregasDominguez

AymarOcataRieraFàbregasViaynaViaynaAymarAymarRieraFàbregasViaynaDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViaynaDominguezAymar

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

123456789

10111213141516171819202122232425262728

DominguezOcataRieraFàbregasViaynaDominguezAymarAymarRieraFàbregasViaynaDominguezAymarOcataOcataFàbregasViaynaDominguezAymarOcataRieraRieraViaynaDominguezAymarOcataRieraFàbregas

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

AGRAÏMENTSCURSA INTERNACIONAL

IRONMAN Moltes gràcies a l’Ajunta-ment del Masnou en lespersones del Jordi Matas iNeus Tallada, als voluntarisdel punt d’hidratació i ani-mació, a les metgesses An-tònia Segura i Roser Gar-cia, bones esportistes i mi-llors professionals, al grupmusical Project 19, que esvan quedar sense veu, algrup de Diables i Tabalers ia tots als qui, amb la vostraescalfor i dedicació, ensvàreu fer gaudir, el passatdia 4 d’octubre, de la cursainternacional ’Ironman, enl’apartat de ciclisme, delseu pas pel nostre poble.Ep!, em deixava els fotò-grafs: Marta, Raimon iÈdgar).Moltes gràcies!

Jordi PérezDirector d’Ironman

Enric MudarraPresident de Serra Marina

-----------------------------------------

VALLMORAREALITAT INCOMPLETA

A propòsit del molt esperat imés desitjat Parc deVallmora del Masnou desde fa uns trenta anys; méso menys des que es vancomençar a edificar les“Casetes dels Músics”, jas’havia de construir, segonsun projecte que hi haviaaleshores i que ens vanvendre els promotors de laurbanització com una reali-

tat imminent. Ara bé, tresdècades després tot justcomença a prendre tímidaforma, tot i haver perdut, pelcamí, bona part de l’espaiinicial, amb els pisos –icases– de Can Jordana.Doncs bé, segons que sem-bla per com van les obresen aquests moments, araresulta que tampoc no seràuna realitat completa elParc de Vallmora; ja que elvial del Torrent Vallmora peron podran circular els vehi-cles i eliminar les torrenta-des els dies de pluja, solsha guanyat dos carrerstravessers del recorregutque tenia fins abans decomençar les obres de la“Primera Fase”. O sigui,s’han passat cinc mesosrebaixant i traient camiona-des de terres; fent i desfentrampes i més rampes peraccedir a les diferents fei-xes resultants en què con-sistirà l’esperat Parc; i quanper fi es decideixen a urba-nitzar el Torrent –amb unnou recollidor, extern, d’ai-gües pluvials i tot–, aquestel situen dos carrers mésamunt –uns cent metresd’on era fins al dia delcomençament de les obres.I hom es pregunta ambcerta raó: ¿Si ara han trigatun piló d’anys per materia-litzar la urbanització d’unapetita part, més, del sempreconflictiu Torrent –almenysper als veïns dels “Mú-sics”–, ¿quants en pensenfer-nos esperar per finalit-

5

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

zar els problemes, amb laurbanització –arribant fins al’escola Rosa Sensat–, delscent metres restants? Jaque pel que s’aprecia, a diad’avui, el gir que estan cons-truint cap a un dels carrersmés estrets de la urbanitza-ció, sembla tenir aspecte dedefinitiu, ja que la vorerapren un radi que en l’actua-ció anterior –dos carrersmés avall– no hi era, pelconcepte de provisionalitat.¿Ja s’han preocupat elsnostres regidors d’informar,puntualment i personal,d’aquestes importants mo-dificacions i carències, elsveïns afectats? Molt emtemo que no. I El MasnouViu no n’ha parlat tampoc.¿És per causa d’un proble-ma d’escurçament del pres-supost o de despeses im-previstes en l’actuació prè-via de rebaixament de ter-res? Sigui quin en sigui elmotiu, la realitat és que elresultat serà un altre nyapmés a la nostra Vila; i, pelque es dedueix, l’hauremde seguir patint anys i mésanys. Tot i que la prioritat

actual hauria de ser urbanit-zar el Torrent Vallmora en laseva totalitat, com a mínimfins al carrer Isaac Albéniz.Qualsevol altra solucióesdevindrà un mal sargit, ipodria ser un greu insult ala intel·ligència dels sofertsveïns afectats, si es confir-messin els aparents fets icarències exposats en elpresent escrit, senyorPresident.

Àngel Zamora García-----------------------------------------

PASSEIG DE MARAl passeig de Mar hi faltenpapereres i les poques quehi ha estan trencades. Aixòfa que l’aspecte d’aquestespai tan concorregut esvegi deixat i brut. A aquestdesencert hi podem sumarque els ocells que viuen ales palmeres ajuden que elsdàtils caiguin a terra. Lagran quantitat de personesque els trepitja fan quequedi tot tacat.No és difícilconcloure, doncs, que l’e-quip de neteja és claramentinsuficient.

Montserrat Valldeperas Roig------------------------------------------

CONFERÈNCIAPROJECCIÓ

Diumenge 22 de novembre a les6 de la tarda a la sala d’actes

Pedalant per l’altiplà andí

Projecció comentada d’un viatgeamb bicicleta i a peu a càrrec del

masnoví Xavi Tarafa

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma Calvo

C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agrada cantar?T’agrada el gospel?

Pere AlabauObres i ReformesInstal·lacions i reparacionsAigua, llum, gas.Especialitat en cuines i cambres de bany

629 773 331pere-alabau@hotmail.com www.perealabaureformes.com

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Dissabte 14 de novembre a les 7 de la tarda a la segona planta de Can Malet

Assemblea General de la Colla de Diables del MasnouRenovació de la junta diabòlica

Constitucional, amb tantes pressesara, per haver tardat quatre anys finsatendre el recurs d’inconstitucionalitatcomplaent al PP que l’havia presentati també als desitjos del PSOEd’Alfonso Guerra, aleshores presidentde la Comisión Constitucional delCongreso, gaudint-se d’haver passatel ribot a l’Estatut Català igual que hofan els fusters.És que si no hagués passat tot el queha passat des del 10J del 2010, avuino seríem on som: per primera vega-da assolint un nou ventall parlamenta-ri amb majoria independentista, que,en aritmètica elemental, conté defacto la potencialitat d’una majoriaabsoluta a favor del dret a decidir.D’aquí ve la greu preocupació delsconstitucionalismes on el PP i elPSOE s’havien acomodat a repartir-seel pastís amb la impunitat dels siste-ma pervers que els ho permetia tot,fins i tot menysprear els catalans finsarribar a perdre la credibilitat i els votsde molts dels seus fidels acòlits d’a-quí, que ara veuen amb bons ulls l’in-dependentisme, ja que l’escenarialternatiu que ells ofereixen s’assem-bla massa al franquisme. D’aquellespols ens ve aquest llot; veurem de quèsón encara capaços si no aconseguei-xen afeblir Mas fins apartar-lo del lide-rat indiscutible que s’ha guanyat enl’escenari polític. Probablementaquesta vegada els tancs no ens elsenviaran; però, si quedant-se cecsens poden deixar bornis, tinguem persegur que s’hi deixaran si cal tots dosulls amb les pestanyes i tot.

Amb tants antecedents rovellats a lamemòria col·lectiva ningú no podiapreveure les coses que han passatdes del 10 de juliol del 2010, quanencara els governs catalans pidolairesens conformaven lliurant tot el peixpescat, vull dir la totalitat del nostreproducte interior net, i toleraven que larepartidora del govern espanyol ensacontentés omplint-nos el cove nomésamb la morralla. Haurem de donar lesgràcies a la llei electoral que ha per-mès que la corrupció dels governsmajoritaris espanyols: com el PSOEde Felipe González amb CarmenSalanueva saquejant des del BOE,dels germans Guerra amb els seus“cafetitos”, de les comissions de l’AVEMadrid-Sevilla, de Filesa, Malesa yTime-Export..., que ostentant el podervan fer que la corrupció del partit enl’oposició semblés insignificant rega-lant la majoria absoluta al PP, que haestat col·laborador necessari en l’es-càndol d’Iñaki Urdangarín, cunyat delrei, implicats en casos tan sonats comPúdica, Caja Madrid, Barcenas iGürtel. Quina sort hem tingut els catalans queAznar nomenés Rajoy el seu succes-sor, insuperable fent el don Tancredo,però mal titella a la vegada si Aznaresperava manipular-lo amb l’ombraallargada de la Fundación para elAnálisis y los Estudios Socialesd’actuacions estel·lars com les delministre Wert, una aportació d’activis-me impagable de la FAES a favor dela independència.És hora dels agraïments al Tribunal

7

Els qui vam viure la postguerra sabemquant pot aguantar un poble ocupat,on els vencedors van apaivagar elressentiment i el dol propi dels seusmorts en la guerra civil amb la revenjaindiscrimininada i sense pietat delgeneral Franco, que armat del poderplenipotenciari de cabdill va estar qua-ranta anys legislant, jutjant i executantamb mà de ferro al seu antull fins dei-xar-nos l’actual monarquia lligada irelligada. Així va néixer el partidoúnico: la Falange Española Tradi-cionalista y de las Juntas de Ofen-siva Nacional-Sindicalista, que aglu-tinava el Frente de Juventudes, elSindicato Español Universitario, laSección Femenina i la OrganizaciónSindical Española; aquesta últimaobligava empresaris i treballadors aafiliar-s’hi.Enmig de l’amnèsia col·lectiva cal fermemòria als desmemoriats, dels qualspodem justificar els joves nats amb laflor el cul de la prosperitat perquè dela missa no en saben la meitat. Tambésón excusables els més vells endin-sats en la senilitat o patint l’Alzheimerprecoç, tan sovint implacable. Peròalerta de l’oblit interessat de les nom-broses sagues familiars que van esta-blir-se a casa nostra descendentsdirectes de la capçalera d’honor queva obrir pas als tancs, que en el 1939,prietas las filas van entrar per laDiagonal de Barcelona i del seguicigalopant que ja no va parar de adictosal régimen, la llau de funcionaris impo-sats per la dictadura procedents de lazona nacional per ocupar els llocs defeina dels rojos depurats. Comptem-los tots, no passem per alt els botiflersde la “quinta columna”, àvids d’ocuparnotaries, alcaldies, càrrecs falangistesi sindicals, regentar estancs o admi-nistracions de loteria, tots aposentatscom a vencedors rebent les prerroga-tives que atorgava el franquisme fei-xista als seus acòlits; entre els mésaprofitats, també el clergat catòlic, quepassejava Franco bajo palio, confor-tant-li la cambra nupcial amb el braçincorrupte de Santa Teresa de Jesús.

TRIAR PER TRIAR: INDEPENDÈNCIAJoan Camps i Ortiz

8

Brasil és un país de dimensions conti-nentals. I moure’s per aquí és compli-cat ja que alguns vols duren molteshores. Per aquest motiu –aquest anyque hem tingut la sort de no parar;aneu a saber fins quan durarà– hemanat diferents vegades a MinasGerais, estat veí del de Rio deJaneiro. Hem de pensar, no obstant,que aquest estat té una extensió comla de la Península Ibèrica...Pel juliol vam estar a Conceição doMato Dentro, una petita ciutat situadaa uns 170 km de la capital de MinasGerais, Belo Horizonte. S’hi pot arribarper la bonica carretera MG-10, quepassa vorejant el parc natural de laSerra do Cipó.A principi del segle XVIII, amb la des-coberta de les mines en aquest estat–el nom de l’estat vol dir MinesGenerals, literalment– uns “bandei-rantes” –el nom que tenien els aventu-rers que s’endinsaven terra endins–van travessar muntanyes escarpades,sortejar rius cabalosos i fugir delsindis per arribar finalment a aquestlloc on van trobar or en abundància.Naixia la pedania de Conceição el1702... Les mines encara són explotadesaquí. Ara la riquesa del subsòl és elferro. La companyia minera AngloAmerican es va establir a principi delsegle XXI i, a part de llocs de treball iinversions –diu la premsa oficial–, haportat també diferents problemes a lapoblació: cotaminació d’alguns aqüí-fers, terres apropiades sense haver-les pagades, drogues i prostitució. Ésl’altra cara de l’anomenat progrés queningú no vol veure… Afortunadament,no vam veure gaire de tot això. Sí queho vam escoltar de diferents veïns idel propietari de la pousada on ensvam estar. Els turistes no volen saberde les preocupacions autòctones…En aquest racó de Minas Gerais éspossible admirar la natura que, ambels seus encants i misteris, atrau visi-tants –afortunadament són pocs– detot arreu.Després de caminar una hora seguint

un riu d’aigua de color de caramel,s’arriba a la Cachoeira do Tabuleiro, lacascada més alta de Minas i la terce-ra més alta de Brasil. Són 273 metresd’alçada en una paret de múltiplescolors que acaba en un llac de més devint metres de profunditat enmig dejardins naturals amb alguna orquídia ibromèlia.Un altre paratge natural és laCachoeira Rabo de Cavalo, una cas-cada de 150 metres d’alçada divididaen tres salts. El principal colpeja enuna pedra a l’inici de la caiguda i laforça del vent el transforma en un ele-ment semblant a la cua d’un cavall enmoviment. La cascada forma un granpou de profunditat, diuen, desconegu-da d’aigües fosques, netes i geladesque és possible creuar nedant finsarribar a sota de la cascada. Dos llocs realment espectaculars id’accés relativament fàcil a peu, peròque es troben al final de carreteres de

terra no sempre en bon estat i allunya-des de la civilització. Això té l’avantat-ge de veure-hi poques ànimes. L’inconvenient de Minas és la sevagastronomia. La reconeguda “comidamineira” és famosa pels plats farts ipels ingredients del medi rural. I aquívam menjar uns torresmos –en catalàes diu rosta; no ho sabia– que em vansemblar exquisits, deliciosos i per lle-par-se els dits. A Minas un es conver-teix en un golafre...

Minas novamentJoan Maresma Duran

9

CAMPIONAT NADAL 2014DÒMINO PER PARELLES. Tot el dissabte 19 de desembre. Matí, a les 10. Tarda, a les 5.

Casal d’Ocata (Cal Ros). Inscripcions fins al 15 de desembre, a Gent delMasnou, Dr. Agell, 9, de 6 a 8 de la tarda. Preu d’inscripció: 10 €/persona

Premi a les 3 primeres parelles classificades, i a la tancada més gran. Els premis no són acumulables. Sistema suís. Reglament de la Federació Catalana de Dòmino Barcino.

Organitza: Dòmino Masnou. L’Organització es reserva el dret de suspendre o modificar les bases i terminis per causa de força major.www.gm.recreativa@ya.com

altres amb autocar. A les dotze ensaplegaríem als pòrtics de la basílica icap a tres quarts d’una cantaríem.Després de la missa conventual,doncs, vam ofrenar el nostre art a lagentada que omplia l’església mont-serratina; i després de la Salve i elVirolai el Cor King’s College deWimbledon, d’Anglaterra, també va ferla seva ofrena coral; era un gran cor,format per nens, joves i alguns adults;memorable la impecable execució dela Salve Regina gregoriana per ungrup de solistes adolescents.En Joan Casals, president de Gent delMasnou, i la cantaire AssumptaInglada durant la missa conventualvan oferir al monestir un exemplar delllibre El Masnou Blauverd i la repro-

En diverses cròniques entorn de lesactuacions de la Coral Xabec faigesment de la celebració del vintè ani-versari que escau enguany. Una deles cantades que ens ha fet moltail·lusió ha estat la del migdia del prop-passat 24 d’octubre a la Basílica deSanta Maria de Montserrat. Era tot ungoig de poder cantar a Montserrat, dedebò; oi que no és gaire difícil de creu-re-ho?Era una ofrena coral en un santuaritan emblemàtic com el de la Morene-ta. Ja constitueix una bella tradicióque conjunts corals catalans i d’arreudel món pugin a la Muntanya Santa enocasió d’alguna efemèrides assenya-lada i memorable. Per a nosaltres, ésclar, era un esdeveniment únic, moltsignificatiu.Les peces escollides –calia que fossinde música sagrada en atenció al lloc–van ser el cant marià Tota pulchra es,basat en el Càntic dels Càntics bíblic,–amb música de Charles Gounod– dela col·lecció de Set Motets, i elCantique de Jean Racine –text deJean Racine sobre un himne del bre-viari romà i amb música de GabrielFauré–; dos cants tan delicats comabrandats ensems.La batuta en mans de la MontserratLlagostera i l’orgue als dits de laBàrbara Llacay.Dels cantaires i acompanyants,alguns s’hi quedarien fins a l’endemà;uns hi pujarien amb el cremallera, uns

ducció en ceràmica d’una copa roma-na trobada en les excavacions de CalRos de les Cabres que l’Ajuntamentmasnoví ens havia facilitat per aaquest esdeveniment; hi resten com atestimonis físics d’aquesta cantada; lamúsica i la joia romanen als nostrescors.Com que la festa és la festa i somànima i cos, un dinar de germanor alRestaurant Montserrat va completar lajornada. Bon humor, companyonia isatisfacció d’una mica de feina benfeta… els nervis ja havien passat.En guardarem un bon record… i enca-ra ens queden altres cantades perdonar més relleu als vint anys de can-tar junts. Ja us les farem saber.

VINT ANYS DE CORAL I CAP A MONTSERRATEsteve Pujol i Pons

10

aquesta quantitat, a primera vista tanminsa, van haver d’elaborar –agafeu-vos– vint-i-sis ninots ja que calia tenir-los amb els diferents vestuaris ade-quats a cada situació i també per alsassajos.L’escenografia, imaginativa i sòbria comsempre; hurra per als escenògrafs!Aquells llits verticals eren pura delícia.Un secret: per primera vegada vamaconseguir de veure el discret i eficaçJordi March en plena acció teatral… iamb els llums encesos; que sigui unreconeixement simbòlic a tots els qui nosurten a saludar.Caldria esmentar un per un els actorsprincipals –dispenseu-me Oriol, Marta,Paco–, però seria molt injust de no fer-ho també amb els secundaris –n’hihavia de secundaris?– i arribaríem gai-rebé a la trentena. Val més que l’elogisigui col·lectiu. I ¿quin millor elogi quedemanar-los que continuïn amb l’em-penta, la il·lusió i els resultats exitososcom en els dels darrers musicals? Javeieu, Montserrat i David, que se usgira més feina.Enhorabona, GAT, i en volem més!

la paraula del actors amb les gesticula-cions bucals i corporals dels ninots; totauna filigrana d’energia, de tendresa, deviolència, de tristesa o de seducció. Noeren pas ninots, no; eren persones!

Qualificació: Excel·lent alt, però molt alt,molt alt!El GAT, sota el mestratge més queefectiu de la Montserrat Condeminas,continua escalant cotes cada vegadamés i més altes.En els dos caps de setmana de la pri-mera quinzena d’octubre vam gaudir aCa n’Humet de VIVIM AL RAVAL, unmusical de Robert Lopez, Jeff Marx iJeff Wuitty. Ha vingut de Broadway alMasnou. L’acció s’ha revestit de barce-lonisme, sense perdre les essènciesnovaiorqueses, en una traducció iadaptació de David Solé; també ladirecció musical anava al seu càrrec. Elbarri multiètnic del Raval dóna peu auns missatges pletòrics d’humanitat,d’esperança, de valentia, de convivèn-cia, malgrat tot i malgrat tothom. El text,per exemple, de Hi ha només un pas éstota una lliçó lírica entorn de les rela-cions humanes més fondes. Diguemque és un musical i més que un musi-cal; és un aprofundiment amè en elsàmbits més genuïns de la vida. ¿És quetot ésser humà no persegueix l’assoli-ment d’un propòsit que doni sentit a lavida pròpia? ¿És que tot ésser humà nonecessita algú que el valori, l’estimi,amb qui compartir cos i ànima? ¿Versiómusical –segle XXI– d’El gran teatro delmundo, de Calderón?Aquest cronista només en pot fer elo-gis; segur que tots els qui van assistir ales representacions hi estaran d’acord.El musical compta amb l’al·licient afegitde barrejar actors de carn i ossos ambninots, tan protagonistes com els matei-xos actors. Fins i tot es dóna el feno-men que arriba un moment tan feliç, tanmàgic, que l’espectador oblida elsactors que mouen els titelles i s’identifi-ca amb els sentiments i peripèciesvitals dels ninots; ja no són el Roger nila Montserrat ni l’Arnau ni el Josep ni elBernat ni el Mario ni el Xavier ni la Clarani la Gemma… sinó Princeton, KateMonstre, Rod, Nicky, Trekkie Monstre,Osset Malaidea, Lucy El Pendó… És elsúmmum a què podien aspirar els com-ponents del GAT i ho han aconseguit.Vull remarcar l’adequació magistral de

EL GAT ENS FA FER UN TOMB PEL RAVALEsteve Pujol i Pons

La feinada de la Rosa Bosch, laMontserrat Condeminas i el RogerPiferrer en la construcció dels ninotssón de les que fan època. En escenan’hi ha un màxim de vuit; però per a

11

Els peus a terra, les mans al manillar ila bicicleta esquitxada de cristalls (ensho esperàvem trobar sec a aquestesalçades de l’any). Tinc els peus humits ifa fred, però estem tots tres embadalits.Per davant nostre només l’horitzó. Undesert blanc, de sal, i per damunt nores, el cel. Som al salar de Coipasa,Bolívia. Si aquest és el salar petit, comdeu ser el salar d’Uyuni? En Pito ho diuun cop més: “Viatge cinco Jotas”.Fa vuit dies que vam començar a peda-lar a Curahuara de Carangas sota unafina nevada. Des d’aleshores, una set-mana plena d’aventures i anècdotes.Arribem a Coipasa amb la bicicleta delManel que no li canvia els plats i amb ellconvertit en pastor evangelista per obrai gràcia d’en Pito. Pel camí voregem elvolcà Sajama (6542m) i en Manelrememora l’ascensió que en va fer el1988; creuem la frontera amb Xile perun coll a més de 4600m d’alçada elmateix dia que acabem posant les bicisen una furgoneta en no poder pedalarper una tempesta de vent i sorra ambràfegues de vents a més de 100km/h; itambé descobrim paisatges. Gransespais, pura pampa. Volcans: fume-jants, com el Guallatire, o adormits,com els bessons Payachatas (Parina-cota –6348m–, Pomerape –6282m– );bofedales, aiguamolls de l’altiplà andípasturats per ramats de llames ialpaques; i el salar de Surire, ple devicunyes salvatges i amb aigües ter-mals que contrasten amb la temperatu-ra exterior per sota dels zero graus.Encarem l’horitzó i continuem pedalant.Dos dies després entrarem al salard’Uyuni, el salar més gran del món,amb 10500km2 de superfície, i principal

reserva mundial de liti. Després denavegar 70 quilòmetres sobre la salarribem a la seva illa més famosa, InkaHuasi. Arriba el vespre i l’illa es despo-bla de turistes. Quedem nosaltres tres;alguns treballadors; l’Alfredo, l’habitantoriginari de l’illa; la Julia i el Laurent, unaparella francesa que vénen en bici desde Bogotà i pensen arribar a Usuhaia...i els cactus, tots els immensos cactusde l’illa. L’endemà, amb la Julia i elLaurent, encarem cap al sud. La sortidadel salar és dramàtica. Altre cop vent isorra. Avui el tenim de cara o lateral... apunt estem d’anar per terra més d’uncop. Ens aturem a Colcha-K. Últimaparada abans d’endinsar-nos a la rutade las lagunas, coneguda entre elscicloturistes per la seva extrema duresa.La ruta de las lagunas no defrauda. Tétota la duresa que ens esperàvem:Calamina, les odioses ondulacions a lapista creades pels 4x4; bancs de sorraon és impossible pedalar; vent; ports demuntanya de fins a 4930m; i nits a latenda amb temperatures exteriors queronden els -15ºC. Hi ha dies que, enpla, en una hora només avancem 8 km.Però també és la ruta dels guies queaturen els seus 4x4 per donar-nos algu-na cosa de menjar, dels gestors de l’ho-tel del desierto (habitació doble 150$),que ens permeten dormir per 13$ a leshabitacions per a xofers i que ensacaben convidant al bufet lliure de l’es-morzar; o dels soldats que ens perme-ten dormir a l’aquarterament de Chun-gará. Però sobretot és la ruta amb elsseus llacs i paisatges. Els llacs amb elsflamencs passejant-se sobre les aigüesglaçades; el desert i les dunes queenvolten les formacions rocoses de l’ar-

bol de piedra i els camps de fumerolesi guèisers de Sol de Mañana, a 4850m.Arribats a Polques ens acomiadem dela Julia i el Laurent. Ells continuen capa Xile i nosaltres virem cap a QuetenaChico. És hora de renúncies. La calami-na ha passat factura. En Manel i joduem una alforja trencada i, a en Pito,se li ha trencat una soldadura del porta-equipatge. Santa brida que estàs a l’al-forja! Pujar, com preteníem, la pista del’Uturuncu (fins als 5860m) en les con-dicions de vent, fred i estat de la pista,es preveu impossible. Continuar cap aUyuni per San Antonio de Lípez, ambles seves pistes i les nostres bicis toca-des, tres ports de muntanya a més de4700m i els cartutxos de gas consu-mint-se més ràpid del previst, massaarriscat. Som conservadors i tornemper Alota; però, abans no arribar aUyuni, encara tindrem una darreraexperiència: dues festes majors depoblacions andines.Un dia després arribem a la poblaciód’Uyuni i ens és impossible de conti-nuar cap a Potosí com teníem previst.Hi ha un bloqueo cívico. Canvi de plans,bici a l’autobús i cap al Titicaca.Passarem els darrers dos dies fent sen-derisme per l’Illa del Sol, al mig del llac.De tornada a La Paz, establiré campbase a casa d’un masnoví, en LluísBasterio, antic cap del Foc Nou, i emtrobaré amb dos amics de Vilassar. Elquatre d’agost, mentre en Manel i enPito volen de tornada a casa, surto ambel Dani i la Maria a pujar el HuaynaPotosí (6088m). Encara que també aBolívia, és un altre viatge. Com el peda-lat, també serà viatge cinco Jotas, peròja és una altra història.

PEDALANT PER L’ALTIPLÀ ANDÍXavi Tarafa

D’aquest capità masnoví, pirata inegrer, n’he parlat un munt de vega-des, però sempre basant-me en docu-mentació del seu temps, o sigui anti-ga, però sempre hi havia un buit, queper més que es busqués no es podiaomplir.Aquest buit representava no un o unspocs anys, sinó més de quaranta, perser exactes quaranta-set anys (47),els que van del 1863 fins al 1910.Ara, al nostre temps, sembla ser queno hi ha secrets, que tot se sap i, amés, corre com la pólvora. Em referei-xo a Internet i el munt de connexionsque tenen les dites xarxes socials. Peraquest mitjà he pogut descobrir quèfou del terrible capità, on va viure,amb qui es va casar, quants fills vatenir, etc. I a més, les esmentades xar-xes també han informat que encaran’hi ha descendència.Ara, però, abans d’endinsar-nos entots els nous descobriments, faré unxic d’història, resumida, per als qui hono en sabien res, o per refrescar lamemòria dels qui, pels més de vint-i-dos anys que es va publicar el “pri-mer” capítol d’aquesta trista història,ja no se’n recorden gaire. Ho faré a tall de fitxa: - JOAN MARISTANY i GALCERAN. ElMasnou 1832-1914- Capità de la corbeta ROSA Y CAR-MEN.- Del qual no se sap quina fesomiatenia. Només hi ha la descripció d’undocument oficial que diu: ERA UNOGRO, TUERTO Y ARMADO HASTALOS DIENTES! - El 23 DE DESEMBRE DEL 1862 arri-ba a RAPA NUI (Illa de Pasqua)comandant una flota de vuit vaixellsesclavistes.- Hi fa una ràtzia i se’n duu més deMIL (1000) dels seus habitants pervendre’ls com a ESCLAUS a les plan-tacions guaneres del Perú.

Joan Muray

12

Històries de la vila

EL CAPITÀ JOAN MARISTANY I GALCERAN “Tara”–PRÒFUG DURANT QUASI 50 ANYS–

seus habitants en règim de SEMIES-CLAVATGE.I ara sí, anem a veure què va passaren els quaranta-set anys que el capitàMaristany “Tara” estigué en paradordesconegut. Veurem també com s’ha pogut saber iper quins mitjans. A voltes, passen elsanys i sembla que tot ja s’ha oblidat,però de sobte, i per un fet curiós, esdesfà l’embolic i surt el fil tot seguit.En aquest cas, el període desconegutes va saber, com ja he dit, mercès ales noves tecnologies i a la curiositatd’una persona per saber dels seusancestres, concretament el seu des-cendent actual. Per no causar capmolèstia a aquesta persona, que no técap culpa del que féu el seu avantpas-sat, l’anomenaré només el besnét,que segurament és el que és.Doncs bé, el besnét un dia va volersaber d’on provenia el seu cognom,va cercar un web sobre genealogia, laqual està ubicada als EUA, i allà li vasortir tot, el bo i el dolent, i així, alhoraque descobria la provinença delcognom Maristany, i furgant més a laxarxa, va trobar la trista història delseu besavi. Les noves dades i dates que sabemsón les següents:

- Molts moriren de malalties, per ellsdesconegudes, i d’uns quants queretornaren, encara hi aportarenaquestes malalties.- El 1877 només quedaven a l’illa 111HABITANTS, dels quals descendeixenels actual Rapa Nui.- El1888 Rapa Nui fou incorporada ala República de Xile de manera frau-dulenta.- D’aleshores i fins al 1966 es conver-tí en una explotació ramadera, i els

Mapa d’Argentina, on es pot veure el riuParanà i la ciutat de Rosario.

Una vista del Masnou de començament del segle XX, al sector del torrent Umbert, onva viure i morir el capità Maristany “Tara”.

a casa de la seva germana Francesca(anomenada la Terrible) i del marit d’a-questa, un altre capità masnoví, aixícom d’una minyona.No se sap quants anys va arribarabans d’aquest cens, ja que en alsanteriors, de 1904, 1899, 1894, 1890,etc. no hi era en cap. El que sí se sapés que encara hi estaria quatre anys

13

més, fins al 1914, quan hi va morir.Ara, però, també per aquesta recercagenealògica del seu descendent, hempogut saber que, com a mínim elsanys 1872 i 1873, vivia a Rosario(Argentina).Que la seva dona, de la qual tampocse sabia el cognom Orrego, hi vaseguir vivint fins a l’any 1911, quan hiva morir; i que els fills, néts, besnéts,etc. hi continuen vivint. Per tant, es pot deduir que, del 1863fins al 1910, els quaranta-set anysesmentats, ningú no sabia on parava.Hem de pensar que aleshores, si homanava a viure en un indret i no feia capcosa fora de lloc, passava desaperce-but.També es una incògnita el perquè vatriar per viure amb la família la ciutatde Rosario, la segona ciutat de larepública, però una ciutat de l’interior,una ciutat sense litoral marí, tot i quesí amb port fluvial del riu Paranà, quela banya. Riu fronterer entre l’Argen-tina i el Paraguai, i aquest també ambel Brasil.La deducció lògica és que, en estar

– Que la dona, Guadalupe, es deia decognom Orrego.– Que havia nascut a Xile.– Que amb el capità va tenir tres fills.– Que ella va morir l’any 1911 aRosario, República Argentina.– Que el fill gran, Josep, va néixer aRosario (Argentina) el 1872.– Que hi va morir l’any 1951.– Que la filla, Elvira, també va néixeren aquesta ciutat el 1873.– Que hi va morir el 1966.– I que van tenir un tercer fill, Joan,que va morir petit o jovenet.– Que, en aquesta ciutat de l’interiord’Argentina, encara hi viuen unsquants dels seus descendents.

Ara analitzaré aquestes dades i datesper fer més entenedor per què i com elnegrer va estar durant quasi cinquan-ta anys sense cap constància docu-mental. El fet, tristament famós, va ocórrerl’any 1862; i el 1863, en tornar al portdel Callao, al Perú, amb un nou carre-gament d’esclaus, es va trobar queallà ja hi havia arribat la prohibició deltràfic d’esclaus, i va haver de fugir deles autoritats judicials, que ja l’espera-ven per jutjar-lo. Com ja sabeu, vapoder escapolir-se’n mercès a l’ajutque rebé d’uns vaixells de l’ArmadaEspanyola que hi havia al port.Per tant, des d’aquell 1863, no se’n vatenir cap constància, ni verbal ni docu-mental, fins al 1910 al Cens delMasnou, on constava com a veí, vivint Fotografia dels característics Moais a l’illa de Rapa Nui,

Vista actual de la ciutat de Rosario des del riu Paranà

fora de les rutes marítimes, era millorper passar desapercebut.El que no podrem saber mai (?) és si,

durant els més de cinquanta anys queva viure després del fet piràtic i negrerque causà la desaparició de la cultura

Rapa Nui, va tenir-ne algun remordi-ment. Podem suposar que no, ja queaquell fet no era el primer que prota-gonitzava. Als mars del Sud corre una llegendasobre ell afirmant que era un dels mésterribles que conegueren.

FONS CONSULTATS- Pirata i negrer. Joan Maristany i Galceran“Tara” (el Masnou 1832-1914), genocida del’Illa de Pasqua. De Joan Muray. EditorialKatelani 2000, S.L. Vilassar de Mar 2009.- Històries de la Vila... del Masnou. VolumI. Oikos Tau. Vilassar de Mar 1999.- Històries de la Vila... del Masnou. volumII. Editorial Davinci. Mataró 2005.PaginasBlancas.com.ar (de la RepúblicaArgentina)

14

Gravat de l’època, on es veu la bodega de popa d’un vaixell i la col·locació delsesclaus.

L’1 d’agost de 1965: a Anglaterra, el discmés venut és “Help”, dels Beatles; aWashington, Lyndon Baines Johnsonocupa la Casa Blanca i, a Barcelona,Manolo Santana contribueix a la victòriad’Espanya contra Sud-àfrica a la CopaDavis. A l’estació de França quatre noiesangleses, teenagers de 17 anys, baixenexhaustes del tren després de 30 horesde viatge des de Londres i pugen en unautobús que les portarà al Maresme.Totes quatre, que vivíem a la ciutat deNorthampton als Midlands (la zona cen-tral d’Anglaterra), estudiàvem castellà al’escola i, per perfeccionar-lo, la nostraprofessora ens va recomanar fer uncurs d’estiu d’un mes al Masnou, a l’al-berg internacional Nostra Senyora deRosselló regentat per la SeccióFemenina de la Falange. En aquest cas“internacional” volia dir que, a part d’an-gleses, hi havia noies austríaques, ale-manyes i espanyoles, d’Alacant. Erenels swinging sixties (els “moguts anysseixanta”) i nosaltres, que no sabíemres de la Falange, havíem pensat moltingènuament que l’alberg ens ofeririaallotjament, tres àpats al dia i una lliber-tat total. Aquest, però, no era el cas ivam veure molt ràpidament que el pro-grama de cada dia se centraria en lacerimònia matinal d’hissar la banderamentre cantàvem el “Cara al sol”, a l’ho-ra del dinar escoltar lectures de l’obra

de José Antonio Primo de Rivera, a latarda ajudar en les feines domèstiquesi assistir a classe, i al vespre anar a lacapella a resar abans de sopar. Tot iaixí, ens hi vam adaptar molt aviat, a lanostra vida nova, que també incloïaalgunes hores cada dia a la platja iexcursions a llocs com ara Argentona—en un dels últims tramvies que hipujaven des de Mataró—, Empúries iMontserrat. Un dia es va organitzar unafesta a l’alberg i ens vam disfressar debandits mexicans, com es pot veure a lafoto. A més d’aquestes activitats ofi-cials, també vam trobar la manera defer algunes coses “extraoficials” comara anar al poble a ballar o veure unapel·lícula al cinema local, beure vi negrebaratíssim i fumar Celtas d’amagat.

Han passat cinquanta anys i hi ha hagutmolts canvis. La Secció Femenina vaser dissolta l’any 1977 i l’alberg ara per-tany a la Xanascat amb un altre nom,Alberg Josep Maria Batista i Roca. Elnom del poble, que era simplementMasnou en aquella època, ha adquiritl’article i, evidentment, els noms de totsels carrers, etc. s´han catalanitzat.Nosaltres quatre ja no som teenagers nivivim a la ciutat de Northampton, peròhem mantingut el contacte durant totsaquests anys i se’ns va ocórrer de tor-nar a l’alberg en un viatge nostàlgic perrecordar el mes que hi vam passar i cel-ebrar més de cinquanta anys d’amistat.Passarem uns quants dies a Barcelona—hi serem per la Diada— i un parell dedies a l’alberg. No sabem exactamentquè ens oferirà el Masnou aquest cop,però sense cap dubte ens ho passaremmolt bé!

Retorn al passat: dels Midlands al MaresmeJudith Willis

15

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit

CENTRE VETERINARI EL MASNOUUrgències 24h93 555 73 52

Horari de dill. a div. de 10 a 20Diss. de 10 a 14 i de 17 a 20

St. Miquel, 9 el Masnou 93 555 73 52cvmasnou@gmail.com

COMERCIANTS DELCARRER ST. MIQUEL

St. Miquel, 15 · 93 540 06 87elclip2010@gmail.com

El Clipp a p e r e r i aMaterial d’escola i d’ofi-cinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitats Belles artsSant Miquel, 6.

93 555 15 38matgraumasnou@gmail.com

Reparació en general de l’au-tomòbil. Mecànica

Xapa Electricitat

Sant Miquel, 10 el MasnouTel 93 540 34 36 · Fax 93 540 60 47

info@asm.cat · www.asm.cat

Tot repassant expressions catalanes, vull remarcar-nealgunes més. He observat que sembla que n’hi ha quehem oblidat, ja que se senten i es veuen escrites unesvariants molt artificialitzades que fan pensar que lesgenuïnes es desconeixen.Parlo de de panxa enlaire o de sobines i de bocaterro-sa o de bocadents. Les primeres signifiquen estar esti-rat mirant cap a munt, cap al sostre, cap al cel… i lesdues segones volen dir abocat cap a terra. Així podem dirque dormim de panxa enlaire o de bocaterrosa, que vacaure de boca terrosa o de bocadents, o que va quedarde panxa enlaire.És clar que també podem dir de cara enlaire, boca per

amunt, d’esquena a terra, supí/supina… i boca avall,boca per avall, a bocons, de bocons…I deixeu-me recordar-ne una de ben popular passar-lesmagres, amb el sentit de viure una situació dificultosa(d’on ha sortit el forani *passar-les canutes?).I us en brindo algunes que podríem fer servir per no haverde sentir l’exòtic i malsonant *a tope, que ressona com sifos l’única manera de dir-ho: del tot; de tot en tot; ente-rament; completament; totalment; per complet; en rodó;de mig a mig; de soca-arrel; en cos i ànima; de ple; dedalt a baix; de cap a cap; de cap a peus; a pèl i a repèl;amb tot l’equip; fins a les dents; en rodó; a fons; en toti per tot… segons el sentit en cada cas, és clar.

La punta de la llengua (70) Esteve Pujol i Pons

Ptor. Domènech Farré, 3 El Masnou

610 01 93 65 · 93 555 67 744colors.cat

Col·legiats Dr. A. Claville Ingles

Dr. G. Claville Forch

Perquè les teves dents són úniques

Sant Miquel, 2893 555 63 64

Descans LlarPuericultura

matalasseria

Ptor Domènech Farré, 2-4 B93 540 23 09 / 93 555 37 75

www.zamora.cat

Estem en la setmans de Tots Sants–dia 1– i de la Commemoració delsDifunts –dia 2–, diades de record delsdifunts en la nostra cultura. Tothomsap, més o menys, que recordar elsmorts de la nostra família, fer la castan-yada i menjar panellets són elementsque formen part de la nostra tradició enaquestes dates.Darrerament s’ha anat introduint alnostre país, i arreu, la celebració delHalloween, que ens ve importat, tant siho volem com si no, dels Estats Units.En el Halloween nord-americà es bui-den carbasses i la mainada va de casaen casa a demanar caramels.Però el que molts de nosaltres nosabem és que una tradició que semprehavíem atribuït al Halloween, la de bui-dar carbasses, és tan catalana com lade menjar panellets i no té res a veureamb aquesta moda d’importar tot detradicions foranes com l’esmentatHalloween, el Pare Noël per Nadal o eldia dels enamorats.A Malgrat de Mar a principi de la dèca-da de 1950, els pagesos buidaven car-basses, hi posaven espelmes a dins iles posaven en llocs foscos i amagatsamb la intenció d’espantar les criatu-res. A Blanes, segons la meva mare,aquesta tradició en aquells anys enca-ra es conservava, i em consta que aCaldes de Montbui també.Això ho corrobora també NarcísBalmanya i Masferrer, el qual ens expli-ca que la seva mare recorda que, “enplena postguerra, els pagesos delsMassans, Sa Massaneda [Bla-nes], perTots Sants, baixaven les carbasses deltros. La canaia de la barriada les buida-va, hi posaven espelmes i les encenienen record als morts”. Tanmateix, Josep Cortils i Vieta, a laseva “Ethologia de Blanes” de 1886, lli-bre de capçalera dels costums i tradi-cions de Blanes més ancestrals, de lescarbasses de Tots Sants no en diu res,

encara que, de ben segur, en els anysen què la va escriure devia ser ben viva. A Anglès (la Selva), segons MercèHorta i Sagué, a principi dels anys1960, la tradició encara existia: “Jo vaignéixer i viure fins als 22 anys a Anglès.Recordo que, de petita, cap als 60,demanàvem alguna carbassa als avis.Les buidàvem de llavors i hi foradàvemuna forma de cara, els ulls, el nas, laboca. Les deixàvem al costat de lacarretera, llavors era de terra amb sots.Pocs cotxes hi circulaven. Quan es feiafosc hi posàvem una espelma encesa iens ho passàvem d’allò més bé pen-sant que algú s’espantaria. Pel que jorecordo, ho fèiem per divertir-nos.”Francesc Pellejà i Ciurana ens hacomentat que als anys 60 aquesta tra-dició encara se celebrava a la Torre deFontaubella (el Priorat).

A la Fatarella (la Terra Alta), segonsJoan Pellisa, també se’n feien, i s’ano-menaven farolets de carbassa. Els anys posteriors a la dècada de1960 es va anar perdent fins que vadesaparèixer, i em consta que no estàgaire documentada a Catalunya, finsque darrerament s’han començat aposar per escrit els records de gentgran que l’havien viscuda i celebrada faunes quantes dècades.Darrerament, a Ripoll, s’ha recuperataquesta tradició amb la festa de la car-bassada de Tots Sants.També està documentat a molts d’in-drets dels Països Catalans que enaquestes dates els grans explicaven ales criatures històries de por, contesterrorífics sobre els esperits dels morts,les bruixes i els follets malèfics ama-gats en els racons més foscos de lesnostres forests.La nostra tradició de Tots Sants, lagenuïna, la catalana, és prou arrelada iprou rica com per fer front amb èxit alHalloween globalitzador i despersona-litzador de la nostra identitat cultural inacional.

Nota: Tota aquesta informació, en algun casparcial, s’ha extret d’Internet, però també sen’hi ha afegit d’inèdita. Ni en el cas d’Interneten tenim el nom de l’autor ni en el recull, eldel redactor.

16

Referent a la Portada

Halloween o festa de la carbassa?A Europa, Espanya i Catalunya, les carbasses ja es relacionaven amb el móndels morts i els esperits des de molts segles abans del Halloween americà.Pensar que hem importat la moda d'Estats Units és pura ignorància.

17

dia a Nova York”, “Un americà a París”i “Cantant sota la pluja”, amb aquellamítica seqüència de ballant i cantantsota la pluja que l’identificaria per sem-pre més. Hi ha una petita controvèrsiasobre quina de les tres és la millor; difí-cil elecció! La primera va revolucionar elconcepte dels musicals de l’època enfilmar a exteriors del mateix Nova York,mai no s’havia fet. “Un americà a Paris”,per a mi la millor, va guanyar sis Òscarsi, finalment, “Cantant sota la pluja”, pera molts, crítics inclosos, el millor musi-cal de tots els temps, encara queaquesta afirmació tan rotunda em sem-bla molt relativa.La pel·lícula “Sempre fa bon temps” vasignificar el cant del cigne d’aquellmodel de musicals i també la seva últi-

-En el Butlletí número 297 d’abril del2012 publicava un article sobre FredAstaire, però crec que seria injust si noparlés també del genial Gene Kelly.Tots dos han estat vertaderes icones del’època daurada del musical americà.Eugene Curran Kelly va néixer aPittsburg, Pensilvania, Estats Unitsd’Amèrica, el vint-i-tres de febrer del1912. La família estava composta pelspares i cinc fills, i va ser Harriet, lamare, qui va influir notablement perquèes dediquessin al ball. D’aquestamanera van formar els “The FiveKellys”; posteriorment, Gene y el seugermà Fred van constituir un nou con-junt anomenat “Kelly Brothers”.Finalitzada aquesta etapa, Kelly es vallicenciar d‘econòmiques i va treballaren diversos oficis per ajudar la família i,més tard, portats per aquesta afició alball, van muntar una Acadèmia de balla Pittsburg i una altra a Johnstown.Decidit a buscar-se la vida com acoreògraf i ballarí, es va traslladar aNova York i al 1940 obté el seu primerèxit amb el musical de Broadway “PalJoey”. En aquesta etapa coneix el seuamic i col·laborador de diverses pel·lí-cules, Stanley Donen.Aquest èxit li va obrir les portes deHollywood i, després de rebutjar unaoferta de la Metro-Goldwyn-Mayer, vaacceptar un contracte amb el productorDavid O. Selznick, encara que Selznickno estava interessat en els musicals ivolia Gene com a actor dramàtic.Finalment el va cedir a la Columbia pera un musical amb la Rita Hayworth,“Les models”. En aquesta pel·lículaKelly i Donen van elaborar un númeromusical originalíssim, on Kelly ballavaamb un desdoblament de la seva per-sona, un “alter ego”. Sens dubte elmillor del film, i que va iniciar la sevacarrera d’èxits a la Metro. Després vin-drien “Llevant àncores” amb FrankSinatra com a company, “Ziegfieldfollies” on ballaria per primera i únicavegada amb Fred Astaire, “El Pirata”amb Judy Garland, fins arribar als tresautèntics pilars de la seva carrera, “Un

ma col·laboració amb Stanley Donen.Els anys 60 van significar el declivi de laseva carrera, tot i que va continuarintervenint en pel·lícules com a actor,director i productor, així com en treballsa la televisió, però mai més no arribariaja al nivell dels musicals dels anys 40 i50. A l’any 1967 va intervenir en unmusical francès, “Les senyoretes deRochefort”. Un fracàs, amb un Kelly decinquanta-i-cinc anys fent de jovenet,patètic! Ell mateix va reconèixer quehavia estat una equivocació acceptaraquest paper. En els últims anys de car-rera es va consolidar com un bon direc-tor de cinema, amb treballs com “HelloDolly” amb Barbra Streisand. Va morir aBeverly Hills, Califòrnia, als 83 anysd’edat. Font consultada: Internet

GENE KELLYJosep Condeminas

18

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

En Ramon i en Roman eren germans bessons. De casats vis-queren sempre en dues vivendes dins el mateix edifici ambportes al setè replà. Es van casar amb dues germanes, tambébessones, l’Amàlia i l’Amèlia, uns matrimonis ben consolidats iestables.Així que, veïns i família per partida doble, no és d’estranyar quetinguessin entre ells una bona convivència. Malaura-dament totté un final i aquest fou de forma sobtada i cruel.Després d’una breu malaltia cardíaca, en principi de caire nopreocupant, la cosa es complicà de manera inesperada ihagueren d’ingressar en Ramon a l’hospital i tractaren d’alleu-jar-lo amb la respiració assistida.El virus, un desconegut de la medicina, imprevist, va fer acta depresència i s’endugué sobtadament el pobre Ramon. A enRoman, la pèrdua del germà l’afectà moltíssim, tant que nopodia suportar-ho i va caure en una profunda depressió. El seu dol es feia present en la mirada més que trista, descon-solada i plorosa. S’esllanguia com una flor posada en un gerrosense aigua; migrava tant que la cara era l’espill que reflectiaplenament el seu estat depressiu. No pogué aguantar-ho i pocs dies després, tot i els remeis pre-sos per alleujar-lo, la seva, en aparença, normal dormida no tin-gué cap despertar. En Roman ens havia deixat.L’Amèlia i l’Amàlia ja no eren dues esposes. Havien esdevingutdues vídues que restaven plenes de tristor i envoltades d’unagran solitud.L’una tractava de consolar l’altra amb mutual conhort, temps altemps…Com diu aquell vers de Gustavo Adolfo Bécquer ¡Dios mío, quésolos se quedan los muertos! Així van quedar sols en llurs sepultures, quan la comitiva del’enterrament prengué comiat. –Mira, Roman –va dir-li en Ramon–, ara ja han marxat tots iningú no pot escoltar-nos. Tinguis sempre present que aquí hiregna el silenci més absolut. Pot dir-se silenci sepulcral! Tot ique cadascun viurà la pròpia “nova vida” de forma personalís-sima, cada un restarà en silenci; tot i això, si un dia tens unanecessitat peremptòria, truca’m i procuraré ajudar-te tant compugui. D’acord, Ramon?Encara no havia transcorregut ni una setmana que en Ramonva fer a contracor un truc: –Germà, ja sé que vam quedar queno mantindríem converses ni contacte si no fos per causa deltot justificada; dispensa l’atreviment, però tinc un problema quepot esdevenirmolt greu. I emveig obligat ademanar-te: notindries pas al-gun remei per alscucs?

SOMNO SOLVI Un cas desuet

Llibertat

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

El mes ens comença, el dia 2, amb la continuació delTorneig de dramatúrgia catalana —a hores d’ara jafamosíssim i consolidat— del Festival Temporada Alta deGirona (www.temporada-alta.net). Alberto Ramos i ClàudiaCedó s’enfronten creativament a les 8 de la tarda.Semifinals, el 9 i el 16, i finalíssima el 30 de novembre(sempre a la Sala La Planeta).Tot continuant al ‘Temporada’, noves funcions. CristinaClemente torna (dia 6 i dia 13) a la casa noucentista CanPagans, amb Ventura, obra dirigida per Víctor Muñoz iinterpretada per David Planas i Meritxell Yanes. La pregun-ta (a la sinopsi) és bona: Quantes vegades ens demanemquè hauria passat si les coses fossin diferents?El divendres 6 de novembre (amb el 7, nova funció progra-mada) neix Conillet, al Teatre de Salt. Una adaptació deMarc Martínez del text El conejito del tambor de Duracellde Marta Galán Sala, feta a mida per a l’actriu Clara Segu-ra. Seguim amb les idees de sobreviure i d’afrontar-se alfutur.L’indefinible, mestre escènic i musical Carles Santos —éstan bo, Déu meu!— presenta Patetisme il·lustrat, el diven-dres 13. Amb la descontrucció de l’instrument com a puntde partida. Entre els participants, l’actriu Mònica López.L’obra salta al TNC, ja a Barcelona, a partir del 19 denovembre (Sala Tallers, del Teatre Nacional), fins al 6 dedesembre. Im-pres-cin-di-ble. I el 9 de novembre l’haureupogut escoltar a la Biblioteca Carles Rahola (Emili Grahit,4-6, Girona), amb entrada lliure.Zona franca, de DavidDesola, ens permetràgaudir del treball inter-pretatiu de LluísMarco i del jove PauVinyals. La cita, ambdirecció d’Israel Solà,a la Sala Muntaner,del 4 de novembre finsal 13 de desembre.(Vam delectar-nosamb You say Tomato,de Joan Yago, a laMuntaner i esperemque continuï la ratxa.)El 20 de novembrecomencen les funcions del musical 73 raons per deixar-te,del dramaturg català Guillem Clua (amb música del terras-senc Jordi Cornudella) al Teatre Goya.Hem de deixar moltes coses enrere. Tinguem-ho present.Hi ha dolor. Hi haurà dolor. Però és un exercici de llibertat.Així sigui. Així arribi.

19

Aquesta forma adverbial s’utilitza persignificar la bona qualitat i l’excel·lentcondició que mostra una persona oque posseeix una cosa, la qual arribaa la seva màxima condició.La dita fa referència al joc de cartes o,més pròpiament, als naips utilitzats enel joc. Les cartes anomenades cabaleren el tipus de naip que oferien mésbona qualitat i que tenien una plenagarantia d’intransparència. Això voliadir que jugar una partida amb naipscabals, és a dir, amb cartes cabals,donava la seguretat que el joc es des-envoluparia amb tota honradesa isense la possibilitat de fer trampes.Això era degut al fet que la cartolina

amb què estaven fabricades les cartescabals era formada per tres fulls, dosde blancs, un d’ells imprès per unabanda amb el pal i el número i l’altreimprès amb la figura del dors de labaralla, i un full negre entre els dosanteriors. Amb aquest mètode esgarantia la màxima intransparènciadel naip, de manera que cap jugadorno pogués veure, a través del dors,quines cartes tenia l’altre.Amb el temps, però, tots els naips vanser fabricats així i l’expressió es vaestendre per referir-se als procedi-ments del joc i a la seva noblesa, tantpel que fa al bon desenvolupament dela partida com a la sinceritat i rectitud

dels jugadors. Dels jocs de cartes va passar a utilit-zar-se de manera més general i a apli-car-se a altres qüestions com ara al’honradesa d’una persona determina-da, a la pulcritud d’un negoci o a laqualitat i perfecció d’un objecte. Així,quan algú es considera honrat a cartacabal vol dir que per a ell es podenposar les mans al foc, una altra ditaque comentarem en una propera oca-sió.

Dites i personatges populars(23)Albert Vidal

PER QUÈ DIEM...que algú és honest o que alguna cosa és bona A CARTA CABAL?

En tornar de vacances tot són nervis,problemes, dificultats i nous reptes. Enel refugi “d’estic de vacances”, semblaque ens cobrim de qualsevol possibleincident que pugui alterar-nos. “Els pro-blemes definitivament no existeixen”.“Quan arribi el setembre ja m’hiposaré”, diuen aquells que han deixatassumptes pendents. “Quan torni a lafeina ja ho solucionaré” diuen els altresque tenen informes guardats en elcalaix. Doncs bé, el setembre i l’octubreja són aquí i ens sentim decebuts per larapidesa amb què han passat lesvacances. Moltes vegades sentim unasobtada desaparició d’aquest oasi queens feia de parèntesi (la famosa sín-drome postvacacional).Una actitud que resulta motivadora al’hora de resoldre els assumptes pre-ocupants i superar aquesta síndromeés la de preguntar-te “com ets de

gran?”No, no em refereixo a les mides decadascú. Em refereixo a la capacitatpersonal per resoldre problemes,demandes i incidents. Deixa’m posar-teun exemple. Si ho poguéssim compt-abilitzar, posar una xifra a aquestacapacitat i a aquesta autoconfiança,podríem atorgar-nos un valor comprèsentre el 0 i el 10, i fer el mateix amb elsproblemes en funció de les seves mag-nituds. Si som un 6 i ens trobem amb unproblema que és un 8, és molt probableque el problema se’ns mengi a nos-altres. Però ara imagina’t que el proble-ma és un 4, llavors ens el menjaríemnosaltres a ell. La qüestió es troba en la importància decréixer, sobretot en l’àmbit emocional ipersonal.Fes, si no, una ullada als problemesque t’afectaven en el passat i que avui

dia ja no t’afecten gens ni mica. Què hacanviat? Els problemes en general nodesapareixen ni es transformen. Somnosaltres els qui canviem, els quicreixem. La millor manera de créixer esdedicar temps a un mateix a superarnous reptes, començar nous hàbits: feresport, practicar noves aficions, llegirnous autors i autores, escoltar nousestils de música i fins i tot conèixer gentnova. L’acte conegut com a “sortir de la tevazona de confort”. Només sortint de lanostra rutina és quan podem canviar,ser millors versions de nosaltres ma-teixos. Créixer pot fer por, pot causartensions, però la recompensa desprésés la satisfacció i l’autorealització.No et preguntis si podràs fer front alsreptes d’aquest curs, pregunta’t “compuc ser més gran aquest curs?”

Segueix creixent

SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.com

hauríem de fer, a la sra. Emilia i al sr.Antonio els parlava en castellà; aixòsí, amb un accent de casa nostra quefeia feredat!Un dia, parlant d’un gos que la Tulitatenia, els va dir:–Tengo un perro que es muy maco,pero a veces me molesta un poco,porque hace unos bordados muyfuertes que no para.

DAN POR DETRÁS ASAN RAFAELAnys enrere, els serenos a la nitvoltaven pels carrers i vigilaven si hihavia alguna desavinença o algundesperfecte pel veïnat. De bon matí,quan acabaven la jornada, en feien uncomunicat, un parte, per donarcompte de les deficiències obser-vades.En un d’aquells partes un sereno vaescriure:–En una casa de la Pocafarina hayunos canalones “trencados” y el aguada a San Rafael por detrás.

20

QUINA TROBALLA!

En Vicenç Aga era un xicot bon noi,carregat de bona fe i incapaç de fermal a ningú. Tenia una bacallaneria a Barcelona, alcarrer de Sant Pere Més Alt i cada diaanava del Masnou a Barcelona a lafeina.Un dia, anant pels volts del seu esta-bliment, va veure a terra un bitllet de500 pessetes, que en aquell tempseren molts diners. Va posar-hi el peua sobre perquè el vent el feia córrer ies parà a veure si algú venia esveratbuscant el que havia perdut. Trigàuna mica a recollir-lo de terra i,abans d’anar-se’n del lloc de la tro-balla, mirà amunt i avall per si veIal’amo dels diners.Res de res, ningú no reclamava elbitllet que havia trobat i finalment vapensar que, com que els diners notenen amo, benvinguts siguin.Com que havia d’anar a la Ramblaper fer unes gestions, va entrar a laBoqueria i amb els diners que haviatrobat va pensar que compraria peixper fer contenta la seva dona.A la primera parada que va veure, vademanar un lluç que fos gros i macoper donar una sorpresa a casa seva.La peixatera, amablement, li tallà elpeix, li netejà les tripes, l’hi embolicà

i l’hi va posar dintre una bossa.La sorpresa fou en anar-lo a pagar.Aquell bitllet de la troballa era unanunci. Per una cara sí que era lareproducció exacta d’un bitllet, peròper l’altra era un anunci de no sé què.Encara bo que, en anar a pagar, se’nva adonar, si no, quin ridícul, pobreVicenç! Sort que duia diners i vapagar sense que la peixatera veiésres.Va arribar a casa i va donar el peix ala dona, que, estranyada per la com-pra del seu home, va dir-li:-Quin sant t’ha trencat el coll que emportis això per dinar?Llavors, ell li explicà el que li haviapassat i es feren un tip de riure.

¡QUÉ BORDADOS!

La Tulita vivia al carrer de Sant Peredes de joveneta i continuà vivint-hi finsque es va casar amb en Pepet de canMainada, tingué fills i s’hi va morir.Tenia de veïns un matrimoni que erencastellans i que, tot i que feia anys ipanys que eren a la nostra terra, nosabien dir ni “Bon dia” en la llenguad’aquí.La Tulita, com molts catalans fem i no

Anecdotari masnovíJoan Maresma Pujadas

Fins al dia 20 de novembre podeu passar pel local social de Gent delMasnou, de 18 a 20.30, a fer donació de qualsevol objecte o andròminaque sigui aprofitable. Recordem que és indispensable que no siguin degran volum i que, sobretot, estiguin en bon estat d’ús i conservació:tasses, copes, ampolles, joguines, discos, gerros, etc. etc. i que esposaran a la venda, a preu supereconòmic, el DIUMENGE 22 DENOVEMBRE DE 2015, DE 10 A 14 HORES. LLOC: C/PRAT DE LARIBA, DAVANT DEL NÚM. 14. La recaptació serà lliurada íntegrament aDISMA. Us agraïm per endavant la col·laboració i generositat.

PETITS ENCANTS A BENEFICI DE DISMAPETITS ENCANTS A BENEFICI DE DISMA

21

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

Més que una reflexió

Pau Vidal (Barcelona, 1967) ésnovel·lista, traductor i sobretot, lingüis-ta. La passió i el domini de la llengua elsdemostra amb la seva producció diàriade mots encreuats i amb llibres com Enperill d’extinció. 100 paraules per salvar(Empúries, 2009) o Catanyol.es. Elcatanyol es cura (Barcanova, 2012).Aquest 2015 ens ha ofert un llibre polè-mic i valent, que ha tingut un gran ressòen tots els mitjans de comunicació delpaís: El bilingüisme mata (1). Es tractad’una reflexió, molt documentada sobrel’estat del català en aquest inici de segleXXI. Les dues-centes primeres pàgi-nes, com ell mateix apunta (p. 219), sónuna descripció de l’estat de la llengua.Un estat que, com s’havia preocupat dedenunciar Joan Solà (un dels autorsmés citats al llarg de l’obra, juntamentamb Lluís V. Aracil), és gairebé d’UCI,per molt que les enquestes i algunsorganismes ens vulguin fer creure tot elcontrari. Vidal en dóna exemples i mésexemples provinents de tot el territori ide parlants i registres d’allò més diver-sos. I jo diria que ens demostra, queaconsegueix convèncer-nos, que elcatalà està malalt, que està en perill dedissolució: ”de fet, tal com ha dit Carme

Junyent, el català pot desaparèixerabsorbit per l’espanyol sense que elsparlants tinguin consciència que estancanviant de llengua” (p. 186). I malgrat el que ens puguin fer pensartextos com aquest, no és un llibre pes-simista (jo més aviat diria que és moltrealista) i encara molt menys acadèmic,trist o ensopit. No, es tracta d’un assaigple d’ironia, amb moments d’humor i tot,que aconsegueix de fer-nos pensar, defer-nos adonar que potser sí que calque ens hi impliquem més si volem sal-var una llengua que més que amenaça-da per la quantitat, ho és per la qualitat.Aquest és el gran tema de l’obra, gosa-

ria dir: el català no està en perill, com hapassat i passa en altres llengües, per lamanca de parlants. Ho està per la qua-litat de la llengua que utilitzen aquestsparlants que majoritàriament, i sovintinconscientment, la van substituint peruna de veïna i tan poderosa com és elcastellà. I no es tracta nomes de substi-tucions lèxiques: tant de bo només fosaixò. El problema va molt més enllà,molt més a fons, ja que afecta tota l’es-tructura de la llengua: la fonètica, lamorfologia, la sintaxi. Tot allò, vaja, quefa que sigui català i no pas una altrallengua romànica. Això que sintetitzocom puc, està exemplificat al màxim,amb casos que ens farien riure si nofossin una mostra del que està passant(els exemples de traducció mecànicapublicats a La Vanguardia, en podenser bones mostres: p. 211). Per això éstan interessant i didàctic el llibre. I peraixò us el recomano ferventment. I què proposa, ell?, us deveu preguntarsi heu arribat fins aquí. Les vint pàginesfinals són una sèrie de propostes, igual-ment documentades i reivindicatives,sobre les possibles solucions. I en bonapart se centren en el debat sobre l’esta-tus del català en el nou Estat, impres-cindible, com tant ell com altres espe-cialistes apunten, per salvar la llengua.

(1). Pau Vidal: El bilingüisme mata. Del canviclimàtic al canvi idiomàtic. Editorial Pòrtic(Col·lecció “Visions”, 76), Barcelona, 2015.245 pàgines.

Et convidem a fer-te socide Gent del Masnou

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 el Masnou

gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

22

Arran de sòlAquest mes fugiré un xic d’estudi, ja que vull parlar-vos d’untema que no m’escau a mi, sinó a un sociòleg. Vull parlar de lagelosia o enveja.I a veure per què no ho puc fer?, si és un defecte que tambépatim els de quatre potes, no sols els bípedes.I ja que ho faig, esmentaré el cas d’un quisso el grau de gelo-sia del qual era tan elevat que, a casa dels amos on vivia, vantenir un menut, humà em refereixo, i ell no va poder resistirhaver de compartir l’estimació amb un altre ésser que no fosell; i us preguntareu què va fer per solucionar-ho, doncs sim-plement va marxar d’aquella casa. I pensareu: on va anar?Doncs es va redossar en una fàbrica on coneixia diversosempleats.Aquí no acabaren les seves trifulgues, ja que un dels treballa-dors va endur-se’l a casa seva. Ell hi vivia d’allò més bé, peròheus aquí que una germana de l’amo va tenir un vailet, i apa,tornem a emigrar.Aquest cop, entre pitus i flautes, els anys havien passat i ell esfeia vell. Però va tenir sort i el recollí una àvia que el cuidavacom un nét; però ai las!, li van néixer néts de debò, i ell, enca-ra que remugant, va haver d’empassar-se la gelosia; a aque-lles alçades ja no s’aguantava els pets.Vosaltres, uns més que altres, també en teniu. Sembla que se-gons el sexe uns en tenen més que els altres. Igual passa de-penent del lloc de naixença o de les capacitats d’uns o altres.Vull fer una puntualització. Mentre que la gelosia normalmentsorgeix perquè hom es pensa que ha perdut punts en l’estima-ció d’un altre, l’enveja, tot i ser quasi el mateix, no ho és exac-tament, ja que normalment es té de baix a dalt.Algun exemple: mai un ric no té enveja d’un pobre; mai unaguapa no té enveja d’una lletja; mai l’intel·ligent no té envejadel ruc; mai el poderós no té enveja del pobre desgraciat, etc.Tornem, doncs, on volia anar a parar. Per què certa gent, espe-cialment els de l’altiplà, ens llancen tota mena de “floretes”, jam’enteneu, als d’aquest racó de la Mediterrània que és la nos-tra terra?, doncs ja ho podeu imaginar.Si fóssim taüls no ens farien ni cas. Si no produíssim ni espart,ja ens haurien deixat córrer. Si no els mantinguéssim, i els cos-téssim un ronyó, ja ens haurien fet fora. Etc. Sempre ens handit i fet de tot, però ara, com que no poden fer allò que tant elsagrada, que és bombardejar la nostra capital cada quarantaanys, es dediquen a llançar tones i més tones de por.I usen de la diplomàcia per fer dir a alguns poderosos com ani-ríem sense ells. Pobrets, sí que ho tindríem magre!Tot això em recorda aquells temps en què la religió era totpo-derosa i ens volia espaordir amb totes les plagues d’Egipte,sobretot als joves, d’ambdós sexes, i ens prometien tots elsmals, si practicàvem alguna de les formes del plaer. Deien quese’n assecaria la medul·la. Que quedaríem cecs. Que ens cau-ria la “tita” (els qui en tenien, és clar). Etc.Per sort aquells temps han passat; quant al present, si aconse-guim deslliurar-nos d’ells, ja podran anar a buscar ous a ven-dre.Apa, bup, bup i visca la terra.

Pledebuit

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’Antòniael Cullerot

Motlle de bolets amb formatge fos

Ingredient per a 10 persones

Motlle de bolets amb formatge fos

Ingredient per a 10 persones1 kg de pa de motlle integral (tallat al través, dividit en

5 o 6 làmines), 1/2 kg de xampinyons (tallats alàmines), 1/2 kg de gírgoles (bolets de card petits), 1/4

kg de rossinyols o bolets de bosc variats, 3 cebes tipusFigueres (tallades a làmines fines), 12 làmines de for-

matge Danès. Unes tires de pebrot del piquillo.PREPARACIÓ

En una paella amb un lleuger bany d’oli saltegeu la ceba,amb una mica de sal i tapeu, coeu-ho a foc lent fins quecomenci a caramel·litzar-se. En aquest punt hi afegireuels bolets i una mica més d’oli, tapeu. Passats 8 minutsels bolets treuran el seu suc; destapeu i coeu-ho fins

que tornin a beure-se’l i tan sols quedi l’oli del saltejat.Prepareu les bandes de pa de motlle trien l’escorça.

Col·loqueu tres bandes en una safata de forn lleugera-ment llustrada. Cobriu les bandes amb làmines de for-matge i una petita quantitat de bolets. Tapeu-ho ambuna altra banda i repetiu l’operació fins a arribar a 4

capes. Finalment cobriu l’última banda amb formatge idecoreu-ho amb unes tires de pebrot del piquillo en for-ma de quadrícula. Preparat el motlle farcit de bolets, hointroduireu en el forn calent a 200º C fins que el for-matge quedi fos. Uns 8 minuts seran suficients. Serviu

la banda recentment treta del forn i talleu les porcionsdavant dels comensals. Calent i cremós, aquest pastís depa amb formatge fos és ideal per gaudir-ne a la tardor o

hivern. Com a entrant, en aperitius…

ExposicionsFins al 12/11 Matias Amici. PinturesDel 14/11 al 10/12 Sion Botey. Pintures

23

I n f o r m a

AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU

PARLEM DE BOLETSDissabte 14 de novembre de 2015 a les 7 de la tarda:

Conferència i mostra gastronòmica al local social de Gent del MasnouConferència

Bolets, metzines i medecines Hi parlarà

Dr. Piqueras (membre de la Societat Catalana de Micologia)Moderador: Sr. X. Noguer

----------------------------------------------------------------------------------------

XVIII TROBADA ANEM A BUSCAR BOLETSDiumenge 15 de novembre a les 8 del matí a la Plaça Marcel·lina Monteys (pl.dels Cavallets)

Cal portar el dinar (l’esmorzar és a càrrec de l’organització). Els qui ho vulguin poden anar directament al Pla de l’Arròs, a les 9 del matí, per esmorzar uns bons entrepans.

Activitat oberta i gratuïta per a tothomHo organitza: Amics i Antics Escoltes del MasnouAmb la col·laboració de: Gent del Masnou i LaCaixa

Correus electrònics: akelamasnou@gmail.com - akelamasnou@hotmail.com

LA CORAL XABECDEMANA CANTAIRES

Tothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut. Ens calen veus tant de dones

(sopranos i contralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hi i veniu

a provar la veu qualsevol dimarts abans decomençar l’assaig, o sigui, una mica abans

de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus malsespanta!

LINDY HOPApunta’t al curs

Ens trobem cada dimecres de 8 a 10del vespre a Gent del Masnou

Dr. Agell, 9. Informació: 627 728 747

Curset trimestral de iogaTardes dimarts de 19,30 a 21 del vespre

meditació, respiració i relaxació.Preu trimestre 70€ socis, 80€ no socis

Inscripcions a GDM Tardes de feiners de 6 a 2/4 de 9

Més informació 607 74 74 99 · ivet@latercerapell.com

L’enigma V.D.R.

Resposta a l’enigma de juliol-agost:Carles és metge, Òscar és professor, Jordi és enginyeri Víctor és advocat.Resposta al mes d’octubre:L’arna recorre 16 cm perquè la portada del primervolum es troba a la dreta del llom, i la contraportada delvolum X està a l’esquerra del llom; són 8 llibres.(no tra-vessa l’I ni el X).

Enigma de novembre:En un poble de 100 habitants, 85 persones són pro-pietàries d’una casa, 75 tenen telèfon, 70 tenen cotxei 80 tenen animal de companyia.Quin és el nombre mínim de persones que tenen totesquatre coses?