Gèneres i Formats televisius“El gènere va aparèixer com un conjunt d'obres d'un cert tipus, o com un cànon fix al que cal conformar-se; o com un instrument pur de classificació...”Casetti

En alguns casos, format i gènere s'assimilen com a sinònims. Però, en sentit estricte no ho són: el Gènere es refereix a la classe en general i el format a l'espècie o forma particular de cadascun d'aquests gèneres.

La paraula Format té el seu orígen a la premsa i es referia a la grandària del periòdic.

Els tres grans eixos dels gèneres televisius són:

Espectacle

Personalització

Fragmentació

ESPECTACLE:

Ve del Llatí spectaculum: “tot el que pot veure's. Vista. Aspecte. Diversió. Relació amb

el que es pot veure: el circ, el teatre”.

El verb “specto” significa mirar, i està relacionat amb el que ha estat organitzat,

planificat, programat per ser vist.NO HI HA RES A LA PANTALLA QUE NO HAGI ESTAT PREPARAT PER SER VIST.

Tots els gèneres i formats televisius funcionen sota la lògica de l'espectacle.

PERSONALITZACIÓ:El relat és un recurs constant en la vida. Amb ell emfatitzem, reprenem una situació, ens referim a alguna persona. No hi ha gens que ens atregui més que la personalització, és a dir, que alguna cosa succeeixi a través d'un ésser humà.

El punt més intens de la personalització és la telenovel·la.

FRAGMENTACIÓ: S'entén com els talls que es donen a l'interior d'un programa, els talls provocats pels anuncis publicitaris i cal afegir-li també els bots de tema causats pel zàping.

En la televisió es defineixen tres grans gèneres:

INFORMATIUFICCIÓ

ENTRETENIMENT

INFORMATIUENTRETENIMENT

FICCIÓESPORTS

INFANTIL/JUVENIL MUSICAL

CONCURSOS I ALTRES

Telediari Retransmisions Dibuixos animats Retransmisions Concursos Telenovel·la

Reportatge Cròniques Magazines Magazines Magazines Telefilme

Entrevista Reportatges Concursos Documentals Talk-Show Telecomèdia

Debat Documentals Educatius Videoclips Crònica Rosa TV Movie

Docudrama Comentaris Gales Teleteatre

Documental Reality Show Sèries

Informatiu Cinema

Magazine-Revista

També hi ha un grup apart de formats específics de caire més minoritari, però no menys important,

els denominats programes de SERVEI PÚBLIC (lligats a la televisió pública però a vegades

també ofertats per canals privats):

EDUCATIUSDIVULGATIUS

DOCUMENTALSEMISIONS INSTITUCIONALS

MINORIES

MITJANA CONSUM (MINUTS) SEGONS ELS DIFERENTS FORMATS

INFORMATIUS:Comprèn tots aquells programes que el seu principal objectiu és presentar dades a la teleaudiencia, portar informació.

Característiques:

LA VELOCITAT: Una notícia pot donar la volta al món en uns pocs minuts i amb tot tipus de materials informatius.LA SIMULTANEÏTAT: La televisió no només ens mostra el que ja va succeir sinó també el que està ocorrent. Ex: conferències de premsa, enquestes al carrer, etc.LA MULTIPLICACIÓ DE VEUS: Es recullen totes les veus o punts de vista possibles en una situació o fet, la qual cosa garanteix l'opinió pública.L'APROFUNDIMENT: La informació pot ampliar-se a través de programes dedicats a penetrar més en un determinat fenomen.

TelediariEntrevista

DebatReportatgeDocudramaDocumentalInformatiu

Magazine-Revista

Els principals són:

TELEDIARIS:Són recursos privilegiats per accedir al que succeeix en altres punts del món.

A través del cable tenim accés a una oferta diària de més de 24 hores d'informació, tenint en compte el que ofereixen diferents canals, de diferents països i que conflueixen en la nostra pantalla.

ENTREVISTA: normalment, amb uns costos bastant reduïts.

En línies generals, amb l'entrevista es pretén obtenir la versió que una persona té d'uns fets. No es tracta, llavors, de la narració objectiva del desenvolupament d'uns fets, sinó de la interpretació que el protagonista duu a terme dels mateixos.

DEBAT: és un intercanvi d'opinions i d'idees entre diverses persones sobre una qüestió determinada. Quantes més idees es plantegin més complet i complex serà el debat.A un debat hi ha habitualment un moderador que està atent tant a la gestió de torns de paraula com al fet que es compleixin escrupolosament les regles de respecte.

DOCUDRAMA: reconstrucció dramatitzada de fets reals, generalment de caràcter tràgic (assassinats, violacions, accidents, casos paranormals...). Utilitza un llenguatge mixte entre el documental i l'argumental, fent que els protagonistes recrein davant les càmeres les seves històries als llocs reals on varen passar. Combinen fragments documentals amb entrevistes, narracions i descripcions i la ficcionalització dels fets, tant amb els propis protagonistes com actors.

DOCUMENTAL: és un format cinematogràfic, realitzat sobre la base de materials presos de la realitat.

FORMATS TELEVISIÓ: ENTRETENIMENT

L'entreteniment té per principal objectiu divertir i aconseguir una audiència MASSIVA: públic familiar de totes les edats i nivells culturals.

Horari privilegiat (PRIME-TIME) ...habitualment els vespres del cap de setmana...

Això genera una bonança econòmica que dona moltes possibilitats als directors d'aquests tipus

d'espais...

CARACTERÍSTIQUES:● Profusió de

mitjans● Presentador

“estrella”● Molt de públic al

plató● Actuacions

excepcionals i convidats de renom

● Infrastructures: grans platós amb múltiplescàmeres, grues, travellings.

● Equip Tècnic: molta plantilla i profusióde tècnics de diferents àmbits(càmeres, gruistes, efectes digitals,realització, etc...)

CONCURSOS:

● ORÍGEN RADIOFÒNIC (propostes variades). Bàsicament dos models:

a) concurs que prioritza els coneixements o habilitats físiques

b) concursos que posen l'èmfasi en l'atzar, l'aventura i la sorpresa

● Avui en dia hi ha molts híbrids d'ambdós i a més a més fussionats amb el reality-show

Exemples...

MAGAZINE-REVISTA:

Solen programar-se a les hores-vall i tenen la funció específica d'acompanyament del sector de la audiència format majoritariament per jubilats i dones o homes que es queden a casa al càrrec de les tarees domèstiques.

A mode de revista d'actualitat aquest format és un híbrid entre informació i entreteniment; se realitza en directe, conduit per un presentador/a amb garra per a l'audiència i, donada la seva ampla duració (al menys dues hores), inclou seccions diverses: col·loquis envers temes d'actualitat o notícies, informació útil (moda, cuina, compra, estalvis...), reportatges, crònica rosa, concursos, avanços informatius (amb informació del trànsit, metereologia...), etcètera.

TALK-SHOW● És un espectacle televisiu al qual persones

famoses xerren de manera informal envers temes difversos. La seva funció és convertir el debat o l'entrevista en un espectacle. Als programes d'aquest tipus que tenen lloc entorn de la mitjanit se'ls denomina Late-shows.

● La forma més agressiva és L'Attack-Show que espectacularitza a través de la provocació, la defensa del dret absolut de la llibertat d'expressió sense respectar la intimitat dels altres ni el bon gust. Exemples: Tómbola, Moros y Cristianos, Sálvame (i demés tele-fems).

Infotainment

HUMOR:

● Diferents tipus dins el format:

a) Shows d'humoristes basats en “sketches” (ex. José Mota, Polònia, Tricicle …)

b) Posada en escena teatral (Lina Morgan, El Club de la Comèdia...)

c) Paròdies d'altres programes (Caiga quien Caiga, Intermedio, etc)

d) altres: reculls d'imatges (Zapping, Càmeres Ocultes, Vídeos domèstics...)

FICCIÓ:

Un terç del total de l'emissió a Espanya és ficció.

Popularment es tendeix a englobar tota la ficció televisiva en el format de sèrie i l'única cosa que tenen en comú és que és un relat inventat amb l'objectiu que el públic arribi a creure-ho o sentir-ho com una veritat momentània. La ficció televisiva es regeix per una divisió estandarditzada, per uns paràmetres fixos, que responen a la hibridesa i contaminació de dramatúrgies, a les propostes de realització, a la durada (30, 60, 90 minuts o més), als models de producció, al nombre d'episodis (dos capítols, 13 capítols, 290 capítols...), als estils narratius, etcètera. Per aquest motiu sentim o llegim termes com a sèrie, miniserie, 'sit com', telenovel·la, 'TV movie', serial....