· 2!|!gèneres!dels!Països!Catalans!!!! gèneres dels països catalans ] Albert Nardi i Víctor...

2 | gèneres dels Països Catalans

[

gèneres dels països catalans

]

Albert Nardi i Víctor Pedrol

1a. edició, primavera 2011, Barcelona-Sabadell

edició: La Diatònica, associació d’acordionistes dels Països Catalans.

portada: Albert Nardi

aquest treball es troba sota la següent llicència

creative commons

aquest treball és d’ús intern i pedagògic

per qualsevol comentari ens trobareu a [email protected]

gèneres dels Països Catalans | 3

[

introit ]

L’acordió diatònic és un instrument harmònic i melòdic alhora.

La manera més habitual d’apropar-‐se a l’instrument és des del vessant melòdic, amb

l’acordió fent el paper d’instrument solista. En aquest cas la mà dreta executa la melodia i

l'esquerra l’acompanyament harmònic. Aquest enfocament és el que ha donat a l’acordió

el paper de protagonista en els saraus de les nostres terres.

Amb aquests apunts d’acompanyament intentem aproximar-‐nos al diatònic des del

vessant més rítmic i harmònic, on l’acordió acompanya melodies cantades o tocades per

altres instruments.

A la primera part dels apunts es proposen diferents recursos usats amb freqüència que

ajuden a comprendre l’acompanyament i que proposen com enriquir-‐lo.

A la segona part es repassen les diferents formes tradicionals, primer contextualitzant-‐les,

després analitzant-‐ne els elements melòdics, rítmics, harmònics i estructurals

característics, i finalment descrivint-‐ne els patrons d'acompanyament més habituals. És

un intent de sistematitzar una informació que sovint arriba dispersa. Cal tenir en compte

que de cada gènere se’n fa una simplificació per tal de donar-‐ne una idea general sense

pretendre englobar tota la riquesa i diversitat de cadascuna.

Per acabar, exemplifiquem cada forma explicada prèviament amb una melodia concreta i

una proposta d’acompanyament.

Per treure el màxim profit d’aquests apunts és recomanable tenir almenys un petit

bagatge de llenguatge musical. Les partitures s’han escrit seguint amb alguna variació les

indicacions de la notació estàndard proposada per en Carles Belda, en Josep Maria Mayol,

na Cati Plana i en Daniel Violant (Mayol, et al. 1998, Soler i Amigó 2001).


L’acordió és un instrument transpositor. En aquests apunts s’agafa l’afinació G/C com a to

d’escriptura. A continuació es mostra un esquema de la disposició de botons d’un

diatònic G/C.

ESQUEMA D’UN ACORDIÓ G/C AMB EL SISTEMA D’ALTERACIONS MARIMON

Esperem que aquests apunts us siguin d’utilitat. Bona sort i que la manxa us acompanyi.

Tardor 2010. Albert Nardi i Víctor Pedrol

C# 3

D# 3

C# 4

D# 4

A 2

G 2

C 3

B 2

E 3

D 3

F# 3

G 3

A 3

B 3

C 4

D 4

E 4

G 4

F# 4

B 4

A 4

D 5

G# 3

G# 3

A# 3

A# 3

D 3

C 3

F 3

E 3

A 3

G 3

B 3

C 4

D 4

E 4

F 4

G 4

A 4

C 5

B 4

E 5

D G

D 1

G 1

G C

G 1

C 1

A- E

A 1

E 1

F F

F 1

F 1

obrint

tancant


[

recursos per a l’acompanyament

]


llegenda Aquí es defineixen els símbols que es faran servir per transcriure els diferents ritmes.

accentuat / fort Cal fer-‐hi un petit accent, fent que soni més fort que la resta.

fluix Per indicar que una nota sona més fluixa que les altres s’indica amb una p de piano.

aturada de manxa

El so s’atura amb la manxa enlloc de fer-‐ho alçant els dits.

picat / curt

Aquestes notes cal fer-‐les ben curtes.

lligat / llarg Aquestes notes cal allargar-‐les fins a l'inici del següent temps.

baix reforçat amb l’acord

El baix arrossegat es reforça amb un atac molt curt de l’acord.

acord buit El registre de terceres està activat i l’acord només té la fonamental i la quinta.

& œœœ> œœœf

& œœœP

� ��

� ��

& œœœ? œœ

. œ.

! "


acompanyar a dues mans La manera més fàcil de començar a acompanyar a dues mans és marcar el compàs amb la

mà esquerra i reforçar l‘acord amb la mà dreta.

Per marcar bé el compàs caldrà entendre la mètrica i com estan repartits els accents dins

del compàs.

accents mètrics Els accents mètrics són aquells que defineixen com estan repartits els temps forts i dèbils

dins d’un compàs.

Es parla de mètrica binària, ternària o quaternària segons la distribució dels accents.

mètrica distribució dels accents

binària fort fluix

ternària fort fluix fluix

quaternària fort fluix semifort fluix

El criteri general per a l’acompanyament és marcar els temps forts amb un baix llarg i

accentuat i els temps semiforts o dèbils amb un baix picat o amb un acord. D’aquesta

manera es reforcen als accents mètrics.

!"

#$#$

% &&&'

& &'


acompanyament compassos binaris

compàs figura de referència possibles acompanyaments bàsics

bina

ris

2/4

6/8

2/2

œ

&?

4242

Œ> œœœ.

œ œ.

&?

4242

‰> jœœœ.

‰ jœœœ.

œ œ. œ. œ.

.œ

&?

8686Œ> jœœœ

.Œ jœœœ

.

œjœ. œ.

jœ.

&?

8686Œ.> ...œœœ

.

.œ .œ.

&?

8686‰> œœœ

. œœœ.‰ œœœ

. œœœ.

œ œ. œ. œ œ. œ.

˙ &?

CC

Ó> ˙̇̇.

˙.̇


acompanyament compassos ternaris


ternaris

3/4

9/8

acompanyament compassos quaternaris


quaterna

ris

4/4

12/8

œ &?

4343

Œ> œœœ. œœœ

.

œ œ. œ.

.œ &?

8989Œ.> ...œœœ

. ...œœœ.

.œ .œ. .œ.

œ &?

cc

Œ> œœœ. Œ œœœ

.

œ œ. œ. œ.

.œ &?

812812

Œ.> ...œœœ. Œ . ...œœœ

.

.œ .œ. .œ. .œ.


recursos d’expressió La interpretació musical té una part subjectiva associada a l’execució de cada intèrpret.

Aquesta part és la que s’anomena expressió musical.

dinàmica La dinàmica comprèn els accents expressius, associats a l’execució de l’intèrpret, que es

troben en una peça musical. S’indiquen amb les abreviacions de piano (p) i forte (f o >). Aquests accents expressius no s’han de confondre amb els accents mètrics.

Exemple 1: la melodia principal sona més forta que el pedal repetida.

Exemple 2: la melodia puja de volum i torna a baixar.

& c œ> œ œ> œ œ> œ œ> œ œ> œ œ> œ œ> œ œ> œ

& 89 .œ œ Jœ œ jœp .˙ .œ#f p


articulació L’articulació és el conjunt d’elements que defineixen les diferents maneres amb les que es

poden connectar les notes entre si. Es basa en tres elements: el grau de continuïtat del

so, l’atac i la caiguda. És potser l’element més determinant en l’expressió.

Tots els matisos i les gradacions de l'articulació segons la durada es mouen entre dos

extrems que responen a les denominacions de legato i staccato. El legato o lligat indica

que les notes tenen continuïtat de so i intensitat, mentre que el staccato o picat indica

una interrupció del so entre nota i nota.

Staccato Legato

En el diatònic troben algunes possibilitats singulars en relació a l’atac i la caiguda.

ATURADA DE MANXA

El so s’atura amb la manxa enlloc de fer-‐ho alçant els dits. En el moment que s’acaba

d’aturar es pot sentir com ressonen suaument les inxes.

ATAC DEL BAIX AMB L’ACORD

Podem atacar un baix arrossegat amb un acord molt curt, la qual cosa provoca un reforç

de l’accent. És un recurs molt habitual en la música d’influència americana.

& 89 œ œ œ. œ jœ. œ jœ. œ jœ. .˙ .œ.

!"#

? C ..œœ. jœ. œ. œœ

. ..œœ. jœ. œ. œ.

!!"


recursos rítmics Els recursos rítmics estan relacionats amb els accents mètrics. El desplaçament de notes

de temps forts a dèbils (o a la inversa) i el reforç o elisió de notes en certs temps

proporcionen variacions rítmiques que enriqueixen la interpretació.

anticipació

L’anticipació consisteix a avançar l’execució d’un accent. En general els temps forts

s’avancen fins als temps dèbils, produint una síncope que modifica la percepció del temps

fort.

En la música llatina l’anticipació és constant, i més que considerar-‐la un recurs, podem dir

que forma part de la seva essència.

elisió o subdivisió de notes

L’elisió consisteix en eliminar les notes d’un temps. Quan s’eliminen les notes dels temps

forts, agafen més rellevància els temps dèbils.

La subdivisió de notes consisteix en afegir notes que donen més rellevància al temps on

es posen.

!"

##

$% %%%&&&% &&&

%!

%& %&% &%$ % %%%&&&

% &&&" #$

%& %&% &

$ % %%%&&&% &&&

%

%& %&% &%$ % %%%&&&

% &&&%!

%& %&% &%

&?

cc

Œ œœœ. Œ œœœ

.C

œ œ. œ. œ.Œ œœœ

. Œ œœœ.

œ œ. Œ. œ.Œ œœœ

. Œ œœœ.G7


. Œ œœœ.

Œ œ. Œ. œ.

&?

4242

‰ œœœ> œœœ.‰ jœœœ

>C

œ œ. œ. œ.‰ jœœœ

>‰ jœœœ

>

œ œ. œ. œ.‰ œœœ

> œœœ.‰ jœœœ

>


>‰ jœœœ

>

œ œ. œ. œ.


swing El swing és un efecte rítmic que es pot aplicar quan hi ha dues notes de la mateixa durada

que completen una pulsació. Per tocar aquestes notes amb swing, s’allarga la primera i

s’escurça la segona.

És un recurs molt usat en estils com ara el jazz, el blues o el mateix swing.

Per fer notar que una melodia cal interpretar-‐la amb swing, hi afegirem la següent

indicació:

Exemple del resultat d’una melodia interpretada amb swing:

PARTITURA

RESULTAT

Aquesta seria una aproximació al resultat:

! ! !" #!!

! "# $ $% $ $ $ $ $ $ $ $ $ $ $ $ $ &'

! "# $ %$& $ '$ $ '$ ($ ($ ($ $ '$ $ '$ $ '$ () ($


recursos harmònics Els recursos harmònics se centren en proposar variacions per enriquir l’acompanyament a

partir del desenvolupament dels acords i la teoria harmònica en general.

baixos de tambor A més a més del baix de referència de l’acord, normalment la seva fonamental, es poden

fer servir altres notes del mateix acord. Això dóna varietat en l’acompanyament de la mà

esquerra.

Aquest recurs permet fer una evolució dels baixos per intervals de quinta que reforcen la

resolució de la progressió harmònica cap a la tònica.

En el alguns casos també és possible fer baixos de tambor encara que l’altra nota de

l’acord estigui en la direcció oposada.

&?

##4343Œ œœœ. œœœ.G

œ œ. œ.Œ œœœ. œœœ.

œ œ. œ.Œ œœœ

. œœœ.D7

œ œ. œ.Œ œœœ

. œœœ.

œ œ. œŒ œœœ. œœœ.G

œ œ. œ.

&?

4242

‰ jœœœ.

‰ jœœœ.C


. ‰ jœœœ.F

œ œ. œ. œ.

‰ jœœœ. ‰ jœœœ

.G7

œ œ. œ. œ.

‰ jœœœ.

‰ jœœœ.C

œ œ. œ. œ.

&?

8686Œ jœœœ

. Œ jœœœ.A-

œ Jœ. œ. Jœ.Œ jœœœ

. Œ jœœœ.D-

œ Jœ. œ. Jœ.Œ jœœœ#

. Œ jœœœ.E7

œ Jœ. œ. Jœ.Œ jœœœ

. Œ jœœœ.A-

œ Jœ. œ. Jœ.


aproximació per graus conjunts

Es parla d’aproximacions per graus conjunts quan per anar d’una nota a una altra passem

per les notes intermèdies de l’interval. En el diatònic aquest recurs és molt habitual usar-‐

lo en els baixos.

Les aproximacions poden fer-‐se de manera més prolongada en el temps provocant

d’aquest manera reharmonitzacions.

conduccions Les conduccions de veus consisteixen en formar els diferents acords intentant moure el

mínim les notes en cada canvi d’acord i mantenint el màxim de notes en comú.

&?

43

43œœœ œœœ

. œœœ.C

œ œ. œ.œœœ Œ œœœ

.

œ œ œ

œœœ œœœ. œœœ.F

œ œ. œ.œœœ œœœ

. œœœG7

œ œ. œ. œ

œœœ œœœ. œœœ

.C

œ œ. œ.

&?

ccŒ. ...œœœ

. œœœ.A-

.œ .œ. œ.Œ . ...œœœ

. œœœ.A-/G

.œ .œ. œ.Œ . ...œœœ

. œœœ.A-/F

.œ .œ. œ.Œ . ...œœœ#

. œœœ.E7

.œ .œ. œ.

& c wwwC www

F wwwG7 www

A- wwwD- www

F wwwG7 www

C


arpegis a la mà dreta Un arpegi és la successió de notes d’un acord.

A continuació es mostren a tall d’exemple alguns patrons en diferents compassos.

PATRONS PER A 3/4

PATRONS PER A 4/4

& 43 ..œ œ œC

œ œ œ œ œ œG7œ œ œ

& 43 ..œ œ œ œ œ œC

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œG7œ œ œ œ œ œ

& 43 ..œ œ œ œ œ œC œ œ œ œ œ œ

A- œ œ œ œ œ œF œ œ œ œ œ œ

G7

& 43 œ œ œ œ œ œ œ3

C œ œ œ œ œ œ œ3A- œ œ œ œ œ œ œ3F œ œ œ œ œ œ œ3

G7

& # c ..œ œ œ œGœ œ œ œ œ œ œ œD

œ œ œ œ

& # c ..œ œ œ œ œ œ œ œG

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œD

œ œ œ œ œ œ œ œ

& # c ..œ œ œ œ œ œ œ œG

œ œ œ œ œ œ œ œE-

œ œ œ œ œ œ œ œC

œ œ œ œ œ œ œ œD7

& # c ..œœ œ œ œ œœ œ œ œG œœ œ œ œ œœ œ œ œ

D7 œœ œ œ œ œœ œ œ œC œœ œ œ œ œœ œ œ œ

D7


PATRONS PER A 6/8

PATRONS PER A 2/2

& # 86 ..œ Jœœ œ JœœG

œ Jœœ œ Jœœ œ Jœœ œ JœœD

œ Jœœ œ Jœœ

& # 86 ..œ œ œ œ œ œGœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œD7

œ œ œ œ œ œ

& # 86 ..œœ œ œ œœ œ œG œœ œ œ œœ œ œ œœ œ œ œœ œ œ

D7 œœ œ œ œœ œ œ

& # 86 œ œ œ œ œ œG œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

D œ œ œ œ œ œ

& C ..œ œ œ œ œ œ œ œC

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œG7

œ œ œ œ œ œ œ œ

& C ..œœ jœœ œœ jœœ œœC œœ Jœœ œœ Jœœ œœ

F œœ Jœœ œœ Jœœ œœG7 œœ Jœœ œœ Jœœ œœ

F

& C ..œœ œ œ œœ œ œ œœ œC œœ œ œ œœ œ œ œœ œ œœ œ œ œœ œ œ œœ œ

G7 œœ œ œ œœ œ œ œœ œ

& C œœ jœœ œœ œœ Jœœ

C F

Jœœ œœ jœœ œœ œœ## œœ

G7

Jœœ œœ œœ œœ## J

œœnnF

Jœœ œœ œœ ..œœ


[

Patrons (de) formes

]


(de)formes musicals Una forma musical és la categorització de danses, cançons i melodies a partir de

característiques rítmiques, harmòniques, estructurals, històriques o socials.

En aquest apartat s’analitzen les formes més comunes del nostre país. A més a més s’han

inclòs un parell de formes provinents d’Occitània per intentar conèixer una mica més els

veïns del nord i difondre aquesta cultura tan propera i llunyana alhora.

Les diferents formes s’han organitzat en quatre grups tenint en compte l’origen, l’època

d’arribada, el tipus de ball o la zona del territori on s’han desenvolupat. Aquesta diversitat

de criteris a l’hora de classificar-‐les és deguda a la difícil categorització sota un únic criteri

rellevant per a totes elles.

La característica que s’ha considerat més rellevant de cada forma és la que ha prevalgut a

l’hora de situar-‐la en un grup o en un altre.

balls vuitcentistes

masurca

polca

vals

xotis

pasdoble

balls d'influència americana

foxtrot

havanera

rumba

tango

l'escola bolera, el ball de bot i el cant valencià d'estil

mateixa

cant d'estil

bolero

fandango

jota

balls col·∙lectius

contrapàs

sardana curta

ball pla

bolangera

balls occitans rondèu

borreia de tres temps


balls vuitcentistes L’etiqueta de balls vuitcentistes engloba un conjunt ampli de balls. Per una banda,

comprèn aquells balls de parella que es van fer populars a casa nostra durant el segle XIX,

però també s’han definint així alguns balls tradicionals recollits per alguns folkloristes de

principi del segle XX. Aquí es tracten seguint la primera accepció que, de fet, és la que ha

arribat a dia d’avui amb més força.

Els balls vuitcentistes van suposar un canvi en el repertori i en la pràctica social de ball

vigent al moment. Es tracta de masurques, polques, pericons, valsos i xotis on les parelles

se situen amb els balladors de cara i aferrats, amb un major contacte físic que als balls

que fins aleshores es ballaven. Les pautes de relació interpersonal comunes en l’Antic

Règim canvien al llarg del segle XIX, i la nova manera de relacionar-‐se s’exemplifica en la

forma de ballar.

Amb el canvi de règim també canvia la percepció de la cultura popular. Danses originàries

de regions recòndites esdevenen populars arreu del món occidental a través del

refinament de l'aristocràcia i les classes altes de centres culturals com París o Viena.

És interessant remarcar que aquests balls també es van posar de moda entre els

compositors romàntics del segle XIX. Trobem que Fryderyk Chopin (1810-‐1849) compon

masurques que reflecteixen el folklore polonès i, tot i que no té la intenció de compondre

música ballable, les utilitza per exaltar l'amor cap a la seva pàtria. La polca també figura

en els catàlegs de les obres de compositors bohemis com Antonín Dvořák (1841-‐1904). La

família austríaca dels Strauss va produir un enorme volum de valsos en la mateixa línia.


masurca La masurca, en polonès mazurek, és una dansa popular apareguda al segle XVI a la regió

polonesa de Mazowsze. Va ser introduïda a la cort de París al segle XVIII i des d’allà va

estendre's per altres salons aristocràtics europeus. Posteriorment, de la mateixa manera

que altres danses, aquest ball traspassa l’àmbit de la cort i es converteix en un ball

popular de moda.

De mètrica ternària, s'escriu generalment en compàs 3/4 tot i que també la podem trobar

en 9/8 . Quan s’escriu en 3/4 es pot interpretar amb swing.

La melodia s'estructura en frases de vuit compassos que es repeteixen amb alguna

possible variació final.

El tempo està al voltant de = 140.

En interpretar-‐la cal marcar l’accent del segon temps per ajudar als balladors a fer el salt

característic i el canvi de direcció.

ACOMPANYAMENT BÀSIC

Cal fixar-‐se en l’articulació de les notes. Han de sonar ben picades o lligades seguint l’aire

del ball.

VARIACIÓ 1

També es pot arrossegar la dreta al tercer temps.

œ

!"

##$%

$%& '''( '''(!

' '( '(& ''') '''(

' '( '(& '''( '''(

' '( '(& '''

) '''("#

' '( '(

!"

##$%

$%& '''( '''!

' '( '('''( ''') '''' '( '(

& '''( '''' '( '(

& ''') '''

"#

' '( '(


VARIACIÓ 2

O arrossegar també l’acord de l’esquerra.

VARIACIÓ 3

Podem subdividir la mà dreta arrossegant-‐la.

FINAL

Per acabar la masurca, el segon temps de l’últim compàs ha de ser ben picat.

!"

##$%

$%& '''( '''(!

' '( '& ''') '''(

' '( '(& '''( '''(

' '( '& '''

) '''("#

' '( '

!"

##$%

$%& '((( ((() ((( ((() ((()!

( () ()* (((+*

( ((+

*& '((( ((() ((( ((() ((()

( () ()* (((

+*"#

( ((+*

!"

##$%

$%& '''

( '''(!"

' '( '(& '''

) '''(

' '( '(& '''

( '''(

' '( '(& ''') &#

' '( &


polca La polca és una dansa d’origen txec apareguda a la regió de Bohèmia el 1830. S’apunta

que prové d’una dansa que es ballava en cercle de parelles. El seu nom podria venir del

txec půlka, que vol dir mig pas, fent referència a un dels passos del ball. Va ser un dels

gèneres ballables més populars de tot Europa.

De mètrica binària, s’escriu generalment en compàs 2/4 però també la trobem escritaen

2/2.

L’estructura melòdica bàsica és una frase de vuit compassos que es repeteix amb alguna

possible variació al final. L’estructura harmònica típica acostuma a ser:

funció tonal Tonica Dominant Tonica Dominant Tonica

grau representatiu I v v I I V V I

número de compàs 1 2 3 4 5 6 7 8

O bé:

funció tonal Tonica Dominant Tonica

grau representatiu I i i V V V V I


El tempo actualment es troba al voltant de = 116. Al llibre La danse des salons de

Cellarius, publicat a París el 1847, s'indica que el tempo ha de ser una mica més lent que

el d’una marxa militar, a = 104. La velocitat dels balls, doncs, pot variar amb el temps

depenent de les modes, la pràctica o els canvis d'usos i funcions.

S’interpreta ràpida i airosa sense que caigui el tempo, tenint cura de la precisió rítmica.


S’accentuen contínuament els contratemps, però no es deixa de marcar la pulsació amb

els baixos. Cal fixar-‐se què les notes quedin ben picades.

&?

##42

42‰ jœœœ

>‰ jœœœ

>G

œ. œ. œ

. œ.‰ jœœœ

>‰ jœœœ

>

œ. œ. œ

. œ.‰ jœœœ

>‰ jœœœ

>

œ. œ. œ

. œ.‰ jœœœ

>‰ jœœœ

>D7

œ. œ. œ. œ.


VARIACIÓ 1

Es doblen algunes corxeres, totes ben picades igual que abans.

VARIACIÓ 2

Es dobla la corxera i s’arrossega fins a la següent.

FINAL

S’acaba amb un final simple.

O bé:

&?

##42

42‰ jœœœ

>‰ jœœœ

>G

œ. œ. œ

. œ.‰ œœœ

> œœœ. œœœ. œœœ

>

œ. œ. œ

. œ.‰ jœœœ

>‰ jœœœ

>

œ. œ. œ

. œ.‰ œœœ

> œœœ. œœœ. œœœ

>D7

œ. œ. œ. œ.

&?

##42

42‰ jœœœ

>‰ jœœœ

>G

œ. œ. œ

. œ.‰ œœœ

> œœœ œœœ. œœœ. œœœ>

œ. œ. œ

. œ.‰ jœœœ

>‰ jœœœ

>

œ. œ. œ

. œ.‰ œœœ

> œœœ œœœ. œœœ. œœœ

>D7

œ. œ. œ. œ.

&?

##42

42‰ jœœœ

>‰ jœœœ

>D7

œ. œ. œ. œ.

jœœœ>

‰ jœœœ>

‰G

jœœ.‰ jœœ

.‰

&?

##42

42‰ jœœœ

>‰ jœœœ

>D7

œ. œ. œ. œ.

‰ jœœœ> jœœœ

>‰G

œ. œ. jœœ

.‰


vals i vals-‐jota

Hi ha dues teories sobre l'origen del vals. Uns l'atribueixen a una dansa del segle XVIII

anomenada ländler que ballaven els pagesos d'Àustria i sud d'Alemanya. Altres, en canvi,

apunten a una dansa italiana del segle XVI anomenada volte. La denominació actual és del

segle XVIII i prové del verb alemany walzen (girar).

El vals, que va marcar la vida de la societat vienesa vuitcentista, també es va fer molt

popular a Europa i Amèrica. Mostra d’això és la gran varietat de formes que ha adoptat

als territoris on ha arribat. Al nostre país es va desenvolupar el vals-‐jota, un vals ràpid i

saltat amb rítmica de jota.

De mètrica ternària, s'escriu en compàs 3/4. L'estructura melòdica és d'una frase de setze

compassos (8 compassos dobles) que es repeteix amb alguna possible variació al final.

Una estructura harmònica que trobem sovint és:


grau representatiu I I I V V V V I

número de compàs 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

El tempo és al voltant de = 80 per al vals vienès i al voltant de = 90 per al vals jota.

S'ha de tocar tenint en compte el tipus de vals que s’està executant permetent als

balladors girar de forma contínua o bé saltar.


Cal fixar-‐se que les notes quedin ben precises i no accelerar-‐se massa.

&?

##4343Œ> œœœ. œœœ.G


œ œ. œ.Œ> œœœ. œœœ.




œ œ. œ.Œ> œœœ

. œœœ.D7

œ œ. œ.Œ œœœ

. œœœ.

œ œ. œ.


VARIACIÓ 1

Es lliguen les notes del segon temps.

VARIACIÓ 2

Es lliguen les notes del segon temps fins la següent corxera.

FINAL VALS

S’acaba al final de la frase sense afegir cap compàs extra. Pot acabar amb un petit

ritardando.

FINAL VALS-‐JOTA

S’acaba amb un final doblat a l’estil de la jota sense afegir cap compàs extra.

&?

##4343Œ> œœœ œœœ.G

œ œ. œ.Œ œœœ œœœ.

œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ.


œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ.


œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ

.D7

œ œ. œ.

Œ œœœ œœœ.

œ œ. œ.

&?

##4343Œ> œœœ œœœ œœœ.G


œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ œœœ.


œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ œœœ.


œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ œœœ

.D7

œ œ. œ.

Œ œœœ. œœœ.

œ œ. œ.

&?

##4343Œ> œœœ. œœœ.D7


œ œ. œ.

Œ> œœœ. œœ.G

œ œ œ

Rit. œœœáŒ ŒG

œœáŒ Œ

&?

##4343Œ> œœœ

. œœœ.D7


œ œ. œ.

œœœ> Œ œœœ>G D7

œœ. Œ œœ

.œœœ> Œ ŒG

œœ. Œ Œ


xotis El xotis és un ball de parella provinent de Bohèmia que va ser introduït a París l'any 1849.

Des d’allà es va difondre per tot Europa. La paraula xotis prové de l'alemany schottisch,

escocès. Aquest nom s'aplicava originalment a una antiga dansa de grup dita escocesa

que, malgrat el nom, no era d'origen escocès sinó que es va començar a ballar a

Anglaterra i França cap allà el 1780.

De mètrica quaternària, s'escriu en compàs 4/4. L'estructura melòdica és d'una frase de

vuit compassos que es repeteix amb alguna possible variació al final. A finals del s. XX va

aparèixer la tendència de tocar-‐lo amb swing.

L’estructura harmònica típica acostuma a ser:

funció tonal Tonica Dominant Tonica Dominant Tonica

grau representatiu I v v I I V V I


El tempo està al voltant entre = 150 i 180.

S'ha de tocar de manera que permeti als balladors evolucionar per les diferents figures

amb fluïdesa.


&?

cc

Œ œœœ> Œ œœœ

>C


> Œ œœœ>G7


> Œ œœœ>


> Œ œœœ>C

œ œ. œ. œ.


Variació 1

Se subdivideix la dreta i s’allarga fins a l'inici del següent temps.

VARIACIÓ 2

Es pot elidir el segon baix de cada compàs.

VARIACIÓ 3

La dreta va sincopada i també es pot arrossegar fins a l'inici del següent temps.

FINAL

S’acaba en el tercer temps de l'últim compàs de la melodia sense afegir-‐n'hi cap.

&?

cc

Œ œœœ> œœœ.‰ œœœ œœœ

> œœœ.C


> œœœ. ‰ œœœ œœœ

> œœœ.G7


> œœœ. ‰ œœœ œœœ

> œœœ.


> œœœ.‰ œœœ œœœ

> œœœ.C

œ œ. œ. œ.

&?

cc


>C

œ œ. Œ œ.Œ œœœ

> Œ œœœ>G7


> Œ œœœ>


> Œ œœœ>C

œ œ. Œ œ.

&?

cc

‰ œœœ œœœ> œœœ.‰ œœœ.‰ œœœ.C

œ œ. œ. œ.‰ œœœ œœœ

> œœœ. ‰ œœœ

. ‰ œœœ.G7


> œœœ. ‰ œœœ

. ‰ œœœ.


> œœœ.‰ œœœ.‰ œœœ.C

œ œ. œ. œ.

&?

cc


>G7


> œœœ> ŒC

œ œ. œœ. Œ


pasdoble El pasdoble és una dansa de parella d’origen castellà sorgida al segle XVI. El seu nom fa

referència a la mètrica del ball, la qual està doblada en relació a una marxa o a una polca.

De mètrica binaria o composta, el trobem escrit generalment en el compàs 2/4 o bé 6/8.

L'estructura melòdica bàsica és d'una frase de setze compassos (8 compassos dobles) que

es repeteix amb alguna possible variació al final. L'estructura harmònica sovint és:



número de compàs 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

El tempo és al voltant de = 120 .

S'ha de tocar de manera que permeti evolucionar en el ball tranquil·∙lament.


Aquest és el patró que acompanya el pasdoble. Cal fixar-‐se que les notes quedin ben

precises i no accelerar-‐se.

VARIACIÓ 1

S’elimina el segon baix de cada compàs.

&?

4242

‰ jœœœ>‰ jœœœ>C

œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>





œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>G7

œ œ.œ. œ.

‰ jœœœ>‰ jœœœ>

œ œ.œ. œ.

&?

4242


œ œ. ‰ jœ.


œ œ. ‰ jœ.


œ œ. ‰ jœ.


œ œ. ‰ jœ.


œ œ. ‰ jœ.


œ œ. ‰ jœ.

‰ jœœœ>‰ jœœœ>G7

œ œ.‰ jœ.


œ œ.‰ jœ.


VARIACIÓ 2

Es doblen algunes notes de la dreta ben picades.

VARIACIÓ 3

S’arrossega la dreta fins a l'inici del següent temps.

VARIACIÓ 4

Jocs amb els baixos. A la dominant es fan baixos de tambor i apareix una baixada per

quintes en tornar a la tònica.

FINAL:

S’acaba amb un final doblat.

&?

4242

‰ œœœ>œœœ.‰ jœœœ>C


œ œ.œ.œ.‰ œœœ>œœœ.‰ jœœœ>




œ œ.œ.œ.‰ œœœ>œœœ.‰ jœœœ>G7

œ œ.œ.œ.


œ œ.œ. œ.

&?

4242


œ œ.œ.œ.‰ jœœœ> œœœ

. œœœ>


œ œ.œ.œ.‰ œœœ>œœœ.œœœ.œœœ>


œ œ.œ.œ.‰ jœœœ> œœœ

. œœœ>

œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>G7

œ œ.œ. œ.

‰œœœ>œœœ.œœœ. œœœ>

œœ.œ.œ.

&?

4242



œ œ.œ.œ.



œ œ.œ.œ.



œ œ.œ.œ.


œ œ.œ.œ.


œ œ.œ.œ.

&?

4242


œ œ.œ.œ.


œ œ.œ.œ.

œœœ> œœœ

>C G7

œœ. œœ

.œœœ>

ŒC

œœ. Œ


balls d'influència americana Aquí es tracten els balls del nostre país que són originaris d'Amèrica o que n’han rebut

una forta influència. La música americana va provocar un canvi en la música occidental

sobretot en l'aspecte rítmic, a causa de l'origen africà de la majoria d'esclaus americans.

Aquesta influència va arribar des de diferents llocs com ara Cuba, Estats Units o Sud-‐

Amèrica per diferents motius.

Cuba va formar part de les colònies espanyoles fins l'any 1898 i per tant va haver-‐hi una

relació molt intensa gràcies al comerç. D’aquest país n’arriben les havaneres i la rumba.

Després de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units d’Amèrica comencen a imposar a

nivell global la seva hegemonia cultural. D'allà arriben nous balls com ara el foxtrot, el

swing, el twist o el xarleston.

A principi del segle XX, al con sud americà, la zona del Riu de la Plata es desenvolupa

econòmicament i rep una onada immigratòria d’Europa i Sud-‐Amèrica. D’aquesta barreja

de cultures neix el tango, que arriba al nostre país a partir del contacte cultural amb

aquelles terres.


foxtrot El foxtrot és un ball nord-‐americà originat a principi del segle XX amb les primeres

orquestres de jazz i que ràpidament va arribar a Europa. El seu nom fa referència a les

antigues danses africanes que imitaven els passos d'animals, en aquest cas de la guineu.

De mètrica binària, s'escriu en compàs 2/2, 4/4 o 2/4.


El foxtrot es toca amb swing i amb una punteta d'energia que el manté

sempre actiu.


Aquest és el patró que acompanya el foxtrot. Cal fixar-‐se que les corxeres caminin a ritme

de swing.

VARIACIÓ 1

Les corxeres del quart temps es canvien per negres.

VARIACIÓ 2

Lliguem el quart temps amb el primer.

&?

CC

Œ œœœ> œœœ.Œ œœœ

> œœœ.C


> œœœ.Œ œœœ

> œœœ.


> œœœ.Œ œœœ

> œœœ.G7


> œœœ.Œ œœœ

> œœœ.

œ œ. œ. œ.

&?

CC


>C


> œœœ.Œ œœœ

>


> œœœ.Œ œœœ

>G7


> œœœ.Œ œœœ

>

œ œ. œ. œ.

&?

CC


>C

œ œ. Œ œ.œœœ. œœœ

> œœœ.Œ œœœ

>


> œœœ.Œ œœœ

>G7

œ œ. Œ œ.œœœ. œœœ

> œœœ.Œ œœœ

>

œ œ. Œ œ.


havanera L'havanera és un ritme que va sorgir a Cuba al segle XIX, i és una evolució de la

contradansa francesa. Va arribar a Catalunya gràcies als indians i mariners que tornaven

de les Àmèriques i es trobaven a les tavernes per cantar amb nostàlgia els records

d'aquelles terres.

De mètrica binària, s'escriu en compàs 2/2 o en 4/4. Una característica molt important de

l'havanera és el seu patró rítmic bàsic:

Una característica harmònica habitual és el fet que la primera part de la cançó estigui en

mode menor i la segona en el seu mode paral·∙lel major.


Cal interpretar-‐la amb malenconia i passió per tal d’evocar imatges d’enyor del Carib.


VARIACIÓ 1

S’allarguen les notes de la dreta a l'últim temps.

C .– j– – –

&?

CC

Œ.> jœœœ. œœœ> œœœ

.C

.œjœ. œ. œ.

Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ

.

.œjœ. œ. œ.


.

.œjœ. œ. œ.


.G7

.œ Jœ. œ. œ.

&?

CC


C

.œjœ. œ. œ.


.œjœ. œ. œ.


.œjœ. œ. œ.


G7

.œ Jœ. œ. œ.


VARIACIÓ 2

Es substitueix l'últim acord pel baix de la quinta de l'acord.

VARIACIÓ 3

Es desdobla a l’esquerra la primera en

VARIACIÓ 4

FINAL

Per acabar és usual afegir-‐hi un compàs amb el IV grau menor i tornar a la tònica.

&?

CC


.C

.œjœ. œ. œ


.

.œjœ. œ. œ.


.

.œjœ. œ. œ


.G7

.œ Jœ. œ. œ

.œ jœ &?

8686Œ> jœœœ

.Œ jœœœ

.

œjœ. œ.

jœ.

&?

CC

‰> œœœ. jœœœ

.Œ> œœœ

C

jœ œ. jœ. œ. œ.‰> œœœ

. jœœœ.Œ> œœœ


. jœœœ.Œ> œœœ


. jœœœ. Œ> œœœ

G7

jœ œ. Jœ. œ. œ.

&?

CC


C

.œjœ. œ. œ


F

.œ Jœ. œ. œŒ .> jœœœ œœœ

> œœœG7

.œ Jœ. œ. œ


C

.œjœ. œ. œ

&?

CC

Œ.> jœœœ. œœœ. œœœ

.C

.œjœ. œ. œ.

‰> œœœb. jœœœ

. œœœ> œœœ

.F-

jœ ¿. J¿. œ. ¿.wwwC

.œjœ. œ. œ.

œœœ> Œ Óœœ. Œ Ó


rumba La rumba és una dansa d'origen cubà que es va popularitzar arreu del món a les primeres

dècades del segle XX. En aquest ball de festeig, la dona s'insinua a l'home intentant

enlluernar-‐lo amb els seus encants.

De mètrica binària, s'escriu en compàs 2/2 però a vegades també es troba en 4/4.

El ritme de rumba marca els següents accents:


La rumba s’ha de tocar amb un aire alegre i canalla.


Cal marcar amb precisió els accents corresponents.

VARIACIÓ 1

S’allarguen les notes de l'últim accent a la dreta.

C .– .– –

&?

CCŒ.> ...œœœ

> œœœ>A-

.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ

> œœœ>G

.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ

> œœœ>F

.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ#

> œœœ>E7

.œ .œ. œ.

&?

CCŒ.> ...œœœ

> œœœ>A-

.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ

> œœœ>G

.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ

> œœœ>F

.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ#

> œœœ>E7

.œ .œ. œ.


VARIACIÓ 2

Es substitueix l'últim acord per un baix arrossegat.

FINAL

Sortida de rumba als dos últims compassos

&?

CCŒ.> ...œœœ

> œœœ>A-

.œ .œ. œŒ .> ...œœœ

> œœœ>G

.œ .œ. œŒ .> ...œœœ

> œœœ>F

.œ .œ. œŒ .> ...œœœ#

> œœœ>E7

.œ .œ. œ

&?

CC

Œ.> ...œœœ#> œœœ

>E7

.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ#

> œœœ>

.œ .œ. œ.œœœ> œœœ

> ‰ œœœ> jœœœ

>A-

œœ. œœ. ‰ œœ. Jœœ.

œœœ> Œ Óœœ. Œ Ó


tango El tango és un ball sorgit als suburbis del Riu de la Plata a finals del segle XIX, quan la regió

va rebre grans onades migratòries d'origen intern i extern. Rosario, Montevideo i Buenos

Aires són els tres llocs que s'han disputat el naixement del tango.

Al principi es ballava als prostíbuls i era únicament instrumental, tocat per trios de

guitarra, violí i flauta. Més endavant s'hi va incorporar el bandoneó, que li va donar el seu

so característic.

No va ser fins a la segona dècada del segle XX que va apareixer el tango-‐cançó, quan

Pascual Contursi escriu Mi noche triste narrant els sentiments d'un home abandonat per

la seva dona.

De mètrica binària, està escrit en 2/4. És habitual que una part estigui en mode menor i

una altra en el seu mode paral·∙lel major. El tempo està al voltant de = 100.

S'ha de tocar amb passió i amor evocant el bullici del raval.


FINAL 1

S’acaba amb un final doblat

œ

&?

cc

œœœ> œœœ

> œœœ> œœœ

>C

œœ. œœ

. œœ. œœ

.œ.œœœ> œœœ

> œœœ> œœœ

>G7

œœ. œœ

. œœ. œœ

.œ.œœœ> œœœ

> œœœ> œœœ

>

œœ. œœ

. œœ. œœ

.œ.

œœœ> œœœ

> œœœ> œœœ

>C

œœ. œœ

. œœ. œœ

.œ.

&?

œœœ> œœœ

> œœœ> œœœ

>G7

œœ. œœ

. œœ. œœ

.œ.

œœœ> œœœ

> œœœ> Œ

C G7 C

œœ. œœ

. œœ. Œ


FINAL 2:

Allarguem el penúltim acord per acabar a l'inici de compàs

&?

œœœ> œœœ

> œœœ> œœœ

>G7

œœ. œœ

. œœ. œœ

.œ.œœœ> ...˙̇̇

LC G7

œœ. ..˙̇

Lœœœ. Œ ÓC

œœ. Œ Óp

p


l'escola bolera, el ball de bot i el cant valencià d'estil

Sota aquest títol tan llarg intentem aglutinar diversos balls i formes corresponents a la

música de les Illes, el País València i part del Principat. L’escola bolera va difondre alguns

balls que es troben avui dia en aquestes terres. El ball de bot i el cant valencià d’estil és la

manera com s’anomenen dos subconjunts d’aquests gèneres, corresponents a les Illes i al

País Valencià respectivament. També inclouen formes no provinents de l’escola bolera i

pròpies de cada zona.

L'escola bolera

A finals del segle XVIII el regne espanyol està governat per reis Borbons emparentats amb

els reis de França. Allà la dansa popular s'havia academitzat gràcies a l'Académie Royale

de Danse, creada per iniciativa de Lluís XIV, el Rei Sol, l’any 1661. A partir de la pujada al

tron espanyol del seu nét Felip d'Anjou el 1713 alguns balls populars de l'estat espanyol

s'academitzen gràcies a la creació de l'escola bolera, on reben la influència de mestres

ballarins francesos.

Això va prestigiar les danses entre les classes altes i es van escampar arreu del país.

Alguns balls difosos per l'escola bolera són els fandangos, els boleros i les seguidilles.

El ball de bot

Anomenem ball de bot el conjunt de danses tradicionals de les Illes Balears exceptuant el

ball pagès de les Pitiüses. El ball de bot el formen el bolero i el fandango procedents de

l'escola bolera i altres danses com ara la mateixa, la jota o la bolangera.

El cant valencià d'estil

El cant valencià d’estil està format pel cant d'estil, que engloba un conjunt de cants de

ronda o balls acompanyats bàsicament per instruments de corda i que musicalment són

propers al fandango i per les albaes, que és un cant exclusivament valencià que

s’acompanya amb dolçaina i tabalet i usat particularment en rondes nocturnes. (Pitarc 1997)


mateixa La mateixa és un ball de parella del llevant de l’illa de Mallorca. És un ball de convit on la

dona sembla abraçar l'home, però immediatament se n'allunya en un idil·∙li de mirades.

De mètrica ternària, està escrita generalment en compàs 3/8 però també es troba en 6/8 o

3/4. L'estructura melòdica bàsica és d'una frase de vuit compassos que es repeteix, i

l'estructura harmònica sempre és:




Com a característica cal remarcar que el canvi d'acord s’avança un temps. Les coples van

improvisant-‐se sobre la melodia.

El tempo està al voltant de = 70 però antigament era una mica més lenta.


Es poden usar els mateixos patrons rítmics descrits en l’apartat de jota, però cal tenir en

compte que el tercer temps està més accentuat.

FINAL

El final segueix l’estructura de la cançó sense afegir-‐hi cap compàs, a diferència de la jota.

.˙

&?

8383‰> œœœ

. œœœ>C

œ œ. œ.‰> œœœ

. œœœ>


. œœœ>G7

œ œ. œ.

‰> œœœ. œœœ

>

œ œ. œ.

&?

8383‰> œœœ

. œœœ>G7


. œœœ>


. œœœ>C

œ œ. œ.

jœœœ>

‰ ‰jœœ. ‰ ‰


el cant d'estil Aquests cants poden ser interpretats de dues formes: per una banda, amb cant pla, que

és la més primitiva i antiga; per l'altra, amb el cant requintat, que consisteix en elevar la

veu a un registre agut i fer ampliacions en melismàtiques a les cadències de determinats

terços de la cançó, d'acord amb les pautes de l'estil (Pitarc 1997).

El ritme bàsic d'acompanyament és el següent:

El cantador executa el cant a l'aire, és a dir, amb ritme lliure sense ajustar-‐se al que

segueixen els instruments de corda, donant lloc a un contrast.

Precedeixen sempre a la veu unes introduccions instrumentals de diversos compassos,

plenament ajustades al ritme bàsic que segueixen la guitarra i el guitarró fins que l'eixida

del cantador determina el final de la introducció.

Hi ha diferents gèneres en el cant d'estil que es defineixen bàsicament pel número i

distribució de les funcions tonals i el número de terços, o bé pel to en què es canten i el

tipus melòdic bàsic.

Així trobem que l'u, amb sis terços i cinc funcions tonals, es distingeix de l'u i dos i de l'u i

dotze, que tenen set terços i dues funcions tonals. Per altra banda, l'u i dos s'acompanya

començant amb l'acord de La Major i l'u i dotze comença amb l'acord de Mi Major. També

es poden distingir per les respectives introduccions i tornades i pel caràcter expressiu de

cada gènere.

El canyt d’estil s’interpreta d'una forma expressiva, marcant bé els accents de

l'acompanyament i estant atents a l’evolució del cantant.

43 – – – –



VARIACIÓ 1

VARIACIÓ 2

&?

4343Œ> œœœ

> ‰> jœœœ>A-

œ œ. œ. œ.Œ> œœœ

> ‰> jœœœ>

œ œ. œ. œ.Œ> œœœ#

> ‰> jœœœ>E7

œ œ. œ. œ.

Œ> œœœ> ‰> jœœœ

>

œ œ. œ. œ.

&?

4343‰> jœœœ œœœ

> œœœ œœœ> œœœ>A-

œ œ. œ. œ.‰> jœœœ œœœ

> œœœ œœœ> œœœ>

œ œ. œ. œ.‰> jœœœ# œœœ

> œœœ œœœ> œœœ

>E7

œ œ. œ. œ.

‰> jœœœ œœœ> œœœ œœœ

> œœœ>A-

œ œ. œ. œ.

&?

4343‰> œœœ œœœ œœœ œœœ

> œœœ œœœ œœœ œœœ> œœœ

>3 3A-

œ œ. œ. œ.‰> œœœ œœœ œœœ œœœ

> œœœ œœœ œœœ œœœ> œœœ

>3 3

œ œ. œ. œ.

&?

4343

‰> œœœ# œœœ œœœ œœœ> œœœ œœœ œœœ œœœ

> œœœ>

3 3

E7

œ œ. œ. œ.

‰> œœœ œœœ œœœ œœœ> œœœ œœœ œœœ œœœ

> œœœ>3 3

A-

œ œ. œ. œ.


bolero El bolero és un ball originari de la Península Ibèrica de finals del segle XVII. Originàriament

practicat per les classes més baixes, va anar ascendint entre les classes distingides gràcies

a l'escola bolera.

La mètrica és ternària i està escrita generalment en compàs 3/4. L'estructura melòdica

està formada per frases de 8 compassos on s'hi poden afegir estructures pont. El tempo

està al voltant de = 70.

És important marcar bé els dos accents de l'últim temps de cada compàs per ajudar els

balladors.


Aquest és el patró que acompanya el bolero.

VARIACIÓ 1

Arrosseguem algunes notes.

œ

&?

4343

Œ> œœœ

> ‰> jœœœ>C

œ œ. œ. œ.

Œ> œœœ

> ‰> jœœœ>

œ œ. œ. œ.

Œ> œœœ

>‰> jœœœ

>G7

œ œ. œ. œ.

Œ> œœœ

> ‰> jœœœ>C

œ œ. œ. œ.

&?

4343

‰> jœœœ œœœ

> œœœ œœœ> œœœ>C

œ œ. œ. œ.

‰> jœœœ œœœ

> œœœ œœœ> œœœ>

œ œ. œ. œ.

‰> jœœœ œœœ

> œœœ œœœ> œœœ>G7

œ œ. œ. œ.

‰> jœœœ œœœ

> œœœ œœœ> œœœ>C

œ œ. œ. œ.


FINAL

Acabarem amb un final simple.

&?

4343Œ> œœœ

> œœœ œœœ> œœœ

>G7

œ œ. œ. œ.

œœœ>

Œ ŒC

œœ. Œ Œ


fandango El fandango és una dansa desenvolupada per l'escola bolera a finals del segle XVIII. El

terme prové del portuguès fado i del llatí fatus que designa un ball o cant típic. . S’ha dit

que és un ball d’origen llatinoamericà.

La mètrica és ternària i està escrita generalment en compàs 3/4.

A nivell harmònic sovint trobem que una part està en mode menor i l'altra modula al

relatiu major. A la part menor, és típic passar del I al V grau amb la successió d’acords

anomenada baixada espanyola (I-‐VII-‐VI-‐V7).

A Menorca el tempo estaria a al voltant de 60. A Mallorca i al País Valencià pot ser més

lent (al voltant de 50).


VARIACIÓ 1

Es pot crear una hemiòlia marcant la dreta a dos temps i l'esquerra a tres temps.

.˙

&?

4343

Œ> œœœ#. œœœ

.E

œ œ. œ.Œ> œœœ#

. œœœ.

œ œ. œ.Œ> œœœ. œœœ.F


œ œ. œ.

&?

4343

œœœ#> ‰ œœœ

. ‰E

œ œ. œ.Œ> œœœ#

. œœœ.

œ œ. œ.œœœ> ‰ œœœ. ‰F


œ œ. œ.


VARIACIÓ 2

Es marca la polirítmia d’abans però amb la nota lligada.

FINAL

S’acaba amb V-‐I a l’últim compàs.

&?

4343

œœœ#> ‰ ...œœœE

œ œ. œ.œœœ> œœœ#

. œœœœ œ. œ.

œœœ> ‰ ...œœœF

œ œ. œ.œœœ> œœœ. œœœœ œ. œ.

&?

4343

Œ> œœœ#. œœœ

.E

œ œ. œ.œœœ> Œ œœœ#

>A- E7

œœ. Œ œœ.

œœœ> Œ ŒA-

œœ. Œ Œ


jota La jota és un ball estès per tota la Península Ibèrica que es remunta al segle XVIII. Es feia

servir com a cant per rondar fadrines o per a les faenes del camp.

De mètrica ternària, està escrita generalment en compàs 3/8, però també es troba en 3/4 o

6/8.

L'estructura melòdica bàsica és una frase de vuit compassos que es repeteix, i l'estructura

harmònica és:




Com a característica, cal remarcar que el canvi d'acord s’avança un temps.

Normalment la melodia és anacrúsica i segueix un esquema rítmic binari, cosa que sobre

l'acompanyament ternari provoca les polirítmies constants que li són tan característiques.

El tempo és al voltant de = 70.

La jota cal tocar-‐la de manera que els balladors puguin gaudir-‐la i que els cantadors

puguin cantar-‐la amb desimboltura. De vegades s’hi afegeix una melodia de sortida per

marcar el final.


.˙

&?

4343

Œ> œœœ. œœœ

.C


. œœœ.


. œœœ.G7


. œœœ.

œ œ. œ.


VARIACIÓ 1

Es doblen algunes notes de la dreta.

VARIACIÓ 2

S’allarguen l'acord de canvi fins a l'inici del següent temps.

FINAL

S’acaba afegint-‐hi un compàs, amb un final doblat.

&?

4343

Œ> œœœ. œœœ

. œœœ.C


. œœœ. œœœ

. œœœ.


. œœœ. œœœ

.G7


. œœœ. œœœ

. œœœ.

œ œ. œ.

&?

4343

Œ> œœœ. œœœ

.C


. œœœ.


. œœœG7

œ œ. œ.jœœœ>‰ œœœ

. œœœ.

œ œ. œ.

&?

4343

Œ> œœœ. œœœ

.G7


. œœœ.


. œœœ.C

œ œ. œ.œœœ> Œ œœœ

>G7

œœ. Œ œœ

.œœœ> Œ ŒC

œœ. Œ Œ


balls col·∙lectius En aquest apartat es tracten un seguit de balls que comparteixen la característica de ser

balls de grup. Tots ells eren habituals en l’Antic Règim i van anar caient en desús amb

l’arribada de noves danses de parella. Molts d’aquests balls s’han mantingut gràcies a la

feina dels folkloristes de l’època de la Renaixença i a través dels esbarts dansaires.

Els balls que es tracten aquí tenen origen al Principat exceptuant la bolangera, que té

origen occità. Tot i haver-‐se desenvolupat al Principat algunes d’aquestes danses, com ara

la bolangera i el ball pla, també tenen presència a altres parts del territori.


contrapàs El contrapàs és una dansa que es balla els dies assenyalats, i en la que els balladors

s’estructuren seguint una cadena oberta que avança delimitant un semicercle. Es va

mantenir viva en la societat de l’Antic Règim i es va anar abandonant a partir de 1850.

Originalment es trobava estesa per la Catalunya nord-‐oriental i el Pirineu. A principi del

segle XX, el moviment del catalanisme va vetllar perquè la dansa es tornés a ballar.

El contrapàs està format per frases musicals irregulars i el ball ha de començar i acabar en

el mateix punt de la plaça. En la cadena de balladors hi consta el cap (o capdanser), que

reparteix o treu el contrapàs, i la cua, que representa l’autoritat política o religiosa. Així,

en el contrapàs s’hi veia reflectida l’organització de la societat. La durada llarga del ball

(més de deu minuts) i les frases de dimensions canviants dificulten la memorització de la

melodia i de la coreografia de manera que els practicants d’aquesta dansa ritual hi havien

afegit lletres que narraven la passió de Crist per tal de recordar-‐se’n. El contrapàs és una

de les danses que se situen en l’origen de la sardana llarga.

De mètrica binària, es troba en compàs 6/8.


Cal tocar-‐lo amb calma seguint amb cura l'evolució del ball.


.œ

&?

##8686Œ> Jœœœ

> ‰ Jœœœ> ‰

G

œ Jœ. œ. Jœ.Œ Jœœœ

L...œœœœ

jœœ ..œœŒ> jœœœ

> ‰ jœœœ> ‰

D7


L...œœœœ

jœœ ..œœ


sardana curta La sardana curta és una evolució del contrapàs esdevinguda durant el primer terç del

segle XIX. El nom de sardana apareix escrit per primer cop el 1552 al Liber Condulatus, que

conté la relació dels afers municipals d'Olot, en el moment en què els cònsols i els jurats

de la Casa de l'Almoina acorden prohibir-‐la.

De mètrica binària, s'escriu en compàs 6/8. Està estructurada en curts i llargs. L'estructura

melòdica dels curts és d'una frase de vuit compassos que es repeteix, mentre que als

llargs les frases són generalment de setze compassos o de vuit repetits.

Una de les possibles estructures, molt ballada en l’actualitat, és aquesta.

Introit curts llargs curts llargs Contrapunt llargs contrapunt llargs


Es toca pausadament intentant aconseguir un clima ancestral i tenint molta cura a

respectar l'estructura.


S’usa el mateix acompanyament que al contrapàs.

FINAL

Es pot acabar amb una hemiòlia.

.œ

&?

##8686Œ> Jœœœ

> ‰ Jœœœ> ‰

G


L...œœœœ

jœœ ..œœ

jœœœ>‰ jœœœ

> ‰ jœœœ> ‰

D7

œœ. ‰ œœ

. ‰œœœá ‰ Œ.œœ ‰ Œ .


ball pla Etimològicament, l’expressió ball pla no designava una dansa concreta sinó una manera

de ballar. Així, aquest tipus de ball s'executa sense salts i amb passos suaus.

L'estructura coreogràfica es desenvolupa a partir dels passos de caminada, punt pla,

reverència i rístol. El punt pla guarda una notable relació amb la baixa dansa medieval. El

ball pla és un ball de parelles que normalment avancen en filera. Sovint acaba amb una

farandola que s’anomena rasa, que consisteix en el canvi de mètrica ternària a binària

sobre el mateix material temàtic.

La seva presència ha estat notable a la Catalunya Vella. Alguns autors justifiquen aquesta

distribució fent una analogia entre els significats que envolten el ball i l'organització social

d'aquesta àrea del país. La disseminació de la població i l'entorn rural devien definir-‐hi

una societat tancada i jerarquitzada on l’estructura familiar tenia molt pes, de manera

que aquest ball participatiu de parelles perpetuava les estructures socials d’aquesta

societat. A final del segle XIX, les noves formes de comportament i de relació interpersonal

van traslladar-‐se a la plaça, de manera que el ball pla va ser substituït progressivament

per altres balls de mètrica ternària on la parella es disposa cara a cara i augmentava el

contacte físic. La màxima difusió del ball pla al Principat va ser durant els segles XVIII i XIX

(Alonso 2000).

De mètrica ternària, està escrit en compàs 3/4. L'estructura melòdica bàsica és d'una frase

de vuit compassos que es repeteix amb alguna possible variació al final.

A finals del segle XX el músic i compositor Marcel Casellas va desenvolupar una nova

rítmica per al ball pla basada en l'hemiòlia constant:


S’interpreta amb elegància evocant les suposades virtuts del passat medieval i tenint en

compte que és una dansa que es balla sense saltar, amb passos suaus.

& 43 .– .– – – –.˙



VARIACIÓ 1

Es reforça el primer temps amb la dreta

FINAL

S’acaba marcant bé els tres últims temps.

ACOMPANYAMENT BÀSIC DEL NOU BALL PLA

&?

4343

Œ> œœœ. œœœ

C

œ œ. œ.Œ> œœœ. œœœF


. œœœG7


. œœœC

œ œ. œ.

&?

4343

œœœ> œœœ

. œœœC

œ œ. œ.œœœ> œœœ. œœœF

œ œ. œ.œœœ> œœœ

. œœœG7


. œœœC

œ œ. œ.

&?

4343

œœœ> œœœ

. œœœC

œ œ. œ.œœœLœœœ. Œ.F

œLœœ

. Œ.œœœ> œœœ

. œœœ.G7

œœ. œœ

. œœ.

œœœ> Œ ŒC

œœ. Œ Œ

&?

4343

œœœ> ‰ jœœœ

> œœœC

œ œ. œ.Œ.> œœœ. œœœF

œ œ. œ.œœœ> ‰ jœœœ

> œœœG7


. œœœC

œ œ. œ.


bolangera La bolangera és un ball rodó obert a tothom que hi volia participar. És un ball de plaça

que va ser introduït per la immigració occitana de final del segle XVII. La paraula bolangera

prové del francès boulangère (fornera).

Ball de divertiment lligat al cicle de Carnestoltes, les lletres que l'acompanyen parlen d’un

personatge de mala reputació, la bolangera. Només cal veure algunes de les cobles per

adonar-‐se de les segones intencions amb què es cantava:

Bolangera té diners

que no els ha suat pas gaire,

que se’ls ha guanyat filant

de Ripoll fins a Valldaura

La Bolangera té un ansat

que hi cuina tot el veïnat:

hi cuina en Pau, hi cuina en Pere,

tot ballant la Bolangera;

tant per davant com per darrera

sap de ballar la Bolangera.

Va assolir una gran difusió al segle XIX, ja que era emprada com a cap de ball per

començar les festes a les places. Cal destacar que anteriorment, al segle XVIII, l’arribada

dels Borbons a la monarquia espanyola va venir acompanyada del gust pels costums

francesos, de manera que a la cort i als salons aristocràtics també es va posar de moda

aquesta dansa d’origen popular.

La mètrica és binària i està escrita en compàs 6/8 o 2/4. L'estructura melòdica bàsica és

d'una frase de vuit compassos que es repeteix amb alguna possible variació al final.


Es toca de forma alegre i positiva per tal que els balladors puguin fer el pas de galop de la

mateixa forma, bo i recordant que és un ball de diversió.

.œ



Cal fixar-‐se en donar la mida justa als valors de les notes.

VARIACIÓ 1

S’allarguen les notes del tercer temps fins al principi del compàs.

FINAL

S’acaba amb un final sec.

&?

##8686Œ> jœœœ

. Œ jœœœ.G

œ Jœ. œ. Jœ.Œ> jœœœ

. Œ jœœœ.


. Œ jœœœ.D7


. Œ jœœœ.G

œ Jœ. œ. Jœ.

&?

##8686Œ> jœœœ

. Œ jœœœ.G

œ Jœ. œ. Jœ.Œ> jœœœ œœœ

. ‰ œœœ.


. Œ jœœœ.D7

œ Jœ. œ. Jœ.Œ> jœœœ œœœ

. ‰ œœœ.G

œ Jœ. œ. Jœ.

&?

##8686Œ> jœœœ

. Œ jœœœ.D7

œ Jœ. œ. Jœ....œœœ> Œ .G

..œœ. Œ .


balls occitans Occitània és un país que correspon a l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Comprèn bona part del terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aran (al Principat de

Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a Itàlia) i Mònaco.

Occitània i els Països Catalans comparteixen molts aspectes culturals, ja que són nacions

veïnes. Desafortunadament la política dels estats que les han ocupat i ocupen no ha

permès que la comunicació hagi fluït de manera natural, provocant un desconeixement

mutu.

Com a mostra d’aquesta cultura germana, en aquest recull de formes descriurem a tall

d’exemple un parell de balls occitans: el rondeu i la borreia de tres temps del Massís

Central.


borreia de tres temps La borreia de tres temps, borrèia en occità, és una dansa popular occitana originària del

Massís Central. Les primeres referències escrites són del segle XVII.

De mètrica ternària, està escrita generalment en compàs 3/8. L'estructura melòdica bàsica

és d'una frase de sis o vuit compassos que moltes vegades es repeteix amb alguna

possible variació al final, i s'introdueixen amb una melodia de quatre compassos. Es

troben melodies amb modes com ara el mixolidi.

L'harmonia no està determinada, i com que normalment es toquen amb una sola filera es

fa servir sobretot el I i el V grau.

El tempo està amb la entre 70 i 80.

S'ha de tocar amb convenciment, utilitzant molt la manxa per donar-‐li energia.


Aquest és el patró que acompanya la borreia. S’accentuen el primer i el tercer temps.

VARIACIÓ 1

Es dobla el segon temps amb notes ben picades i sense perdre l'accentuació al primer i

tercer temps. També es podrien doblar altres temps.

.œ

&?

83

83œœœ>

‰ œœœ>C

œ œ. œ.œœœ>

‰ œœœ>

œ œ. œ.œœœ> ‰ œœœ

>G7


>

œ œ. œ.

&?

83

83œœœ> œœœ

. œœœ. œœœ>C


. œœœ. œœœ>


. œœœ. œœœ>G7


. œœœ. œœœ

>

œ œ. œ.


VARIACIÓ 2

S’allarga el tercer temps fins a l'inici del compàs. Cal deixar la nota ben bé a l'inici del

compàs.

FINAL

Per acabar s’afegeixen tres compassos amb el final doblat ben picat. A causa de la

naturalesa del diatònic, de vegades el G7 de l'antepenúltim compàs és un C si es fa servir

la tècnica d'obrir-‐tancar.

&?

83

83œœœ>

‰ œœœ>C

œ œ. œ.œœœ>

‰ œœœ>


>G7


>

œ œ. œ.

&?

83

83œœœ> ‰ œœœ

>G7

œ œ. œ.œœœ>

‰ œœœ>C

œ œ. œ.

Final

œœœ> ‰ œœœ

>G7

Final

œ œ. œ.œœœ>

‰ œœœ>C G7

œœ. ‰ œœ

.jœœœ>

‰ ‰C

jœœ. ‰ ‰


rondeu El rondeu, en occità rondèu, és una dansa popular de Gascunya (Gasconha).

La mètrica és binària i s'escriu generalment en els compassos 2/4 i 6/8 respectivament. Les

melodies s'accentuen d'una forma irregular, sense seguir l'estructura del compàs.

El tempo depèn molt del tipus de rondeu: el que es balla en cadena es toca més ràpid que

el de comitiva de parelles. Aquest últim comença al voltant de = 70 i, a partir de = 90 ja

val per a un rondeu de cadena que és ballable fins a = 120.


Si els accents es distribueixen de manera regular, el rondeu es pot acompanyar amb els

patrons que veurem a continuació. Tanmateix cal tenir en compte els accents: el temps

fort es pot anar desplaçant de l'1 al 2, i tant el baix com el silenci de la mà dreta han de

seguir aquests canvis d'accents. Per fer-‐ho, o bé s'afegeixen notes doblades o bé se'n

treuen segons convingui.

Aquest és el patró que acompanya el rondeu si té un ritme binari.

I aquest si és compost.

œ œœ

&?

4242

Œ> œœœ> œœœ.C


>

œ œ.Œ> œœœ

> œœœœ œ. œ.

Œ> œœœ>

œ œ.Œ> œœœ

> œœœ.G7


>

œ œ.Œ> œœœ

> œœœ.


>

œ œ.

&?

8686Œ.> œœœ

>‰ œœœ.C

.œ œ.‰ œ.Œ .> œœœ

>‰ œœœ.


>‰ œœœ.


>‰ œœœ.


>‰ œœœ.G7


>‰ œœœ.


>‰ œœœ.


>‰ œœœ.

.œ œ.‰ œ.


taula de tempos Pot semblar arriscat incloure una taula amb els tempos de cada gènere, ja que l'ús i el

gust d'intèrprets i balladors influeixen en aquests paràmetre de forma molt subjectiva.

Aquesta taula només vol orientar balladors i músics sense pretendre acotar els tempos als

valors proposats.

figura referència rang de tempo

balls vuitcentistes

Masurca 140

Polca 104 116

Vals 80

Xotis 200

Pasdoble 120

balls d’infuència

americana

Havanera 90

Rumba 100

Foxtrot 104

Tango

l'escola bolera, el ball de bot i el cant valencià

d'estil

Bolero

Fandango 50 60

Jota 70

Mateixa 70

Cant d’estil

balls col·∙lectius

Ball pla 60

Bolangera 100

Sardana 104

Contrapàs 104

balls occitans Borreia 70 80

Rondeu o 70 120

œœ.˙œœœœœœœ.˙.œ.œœ.˙.œ.œ.œ.œ

œ .œ


[

música i cançons

]


A Vilafranca Manel Rius


Ai nena si vols venir...


Ball pla de Lladurs


Ball pla de Llessui


Bolangera de Senterada


Bolero mallorquí


Borrèia daus amorós


Contrapàs de Castelló d’Empúries


El llop de mar


El vestit d’en Pasqual


L'amo de son Carabassa


L'u de Benigànim


Masurca de l'agredolç


Mateixa


Polca d'en Roviretes


Rondeu de Suber Albèrt


Sardana curta de Calaf


Tocates de jota


Xotis d'en Borina


[ Referències

]

Casals, Eudald, Marcel Casellas, i Francesc Marimon. Punt de Trobada. Vol. I. Barcelona:

Associació "Danses a la Plaça del Rei", 1995.

Cebrian, Josep Lluís. «El Bolero.» Art i Patrimoni.

http://www.uv.es/joceimo/pdfs/elbolero.pdf (últim accés: 20 / Febrer / 2011).

Lerdhal, Fred, i Ray jackendorf. Teoría generativa de la Música Tonal. Tres Cantos: Akal,

2003.

Crivillé, Josep. Música Tradicional Catalana. Danses. Barcelona: Clivis, 1983.

Alfayé, Ignacio, Carles Belda, Marc Serafini, i Joseba Tapia. Pirinés, Pirinèus, Pirineus,

Pirinioak. Zarautz: Euskal Herriko Trikitixa Elkartea, 2006.

Alonso, Rosa M. El Ball Pla. Barcelona: Altafulla, 2000.

Arís, Carme, Sefa Arús, Carme Bernans, i Mercè Bosch. El Galop. Danses Catalanes i Jocs

Dansats. Barcelona: Alta Fulla, 1994.

Ayats, Jaume, Montserrat Cañellas, Gianni Ginesi, Jaume Nonell, i Joaquim Rabaseda.

Córre la Sardana: Balls, Joves i Conflictes. Barcelona: Rafael Dalmau, 2006.

Downes, Stephen. «Mazurka.» A The New Grove Dictionary of Music and Musicians.

Londres: MacMillan.

Febrés, Xavier. Això és l'havanera. Barcelona: La Campana, 1995.

Gracian Černušák, et al. «Polka.» A The New Grove Dictionary of Music and Musicians.

Londres: MacMillan.

Huguet Balle, Francesc. La Música dels Xeremiers de Mallorca. Palma de Mallorca:

Fundació per al Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears, 2007.

Mainar, Josep, Lluís Albert, Salvador Casanova, Isidre Molas, i Lluís Moreno. La Sardana, el

Fet Musical. Vol. II. Barcelona: Bruguera, 1970.


Mainar, Josep, i Jaume Vilalta. La Sardana. El Fet Històric. Vol. I. Barcelona: Bruguera,

1970.

Marimon Busqué, Francesc. Mètode d'Acordió Diatònic. Barcelona: Generalitat de

Catalunya, 1987.

Marimon, Francesc; Caffarena, Ximo; Casellas, Marcel. Punt de Trobada. Vol. II. Barcelona:

Danses a la Plaça del Rei, 2000.

Mas i Corretgé, Rosa. Dansàneu. Els Balls Populars del Pallars. Tarragona: El Mèdol, 1992.

Mayol, Josep M, Cati Plana, Carles Belda, i Dani Violant. Proposta de Notació Estàndar per

a l'Acordió Diatònic. 1998. http://www.ladiatonica.cat/Proposta-‐de-‐Notacio-‐Estandard

(últim accés: 20 / juliol / 2012).

Moll, M.Antònia. Folklore Musical de Ciutadella. Ciutadella: M.Antònia Moll Seguí, 1994.

Pitarch, Carles. «En torno al "Cant Valencià d'Estil": Investigaciones y Proyectos.» Revista

Transcultural de Música Trans Iberia 1 (1997).

Sellarès, Josep. «El Contrapàs Llarg "El Divino" al seu redós de St. Vicenç de Torelló.»

Caramella. Revista de Música i Cultura Popular, Juliol / 2001: 53-‐57.

Soler i Amigó, Joan. Cultura Popular Tradicional. Barcelona: Pòrtic, 2001.


[ continguts

]

INTROIT 3

RECURSOS PER A L’ACOMPANYAMENT 5

llegenda 6

acompanyar a dues mans 7 accents mètrics 7 acompanyament compassos binaris 8 acompanyament compassos ternaris 9 acompanyament compassos quaternaris 9

recursos d’expressió 10 dinàmica 10 articulació 11

recursos rítmics 12 anticipació 12 elisió o subdivisió de notes 12 swing 13

recursos harmònics 14 baixos de tambor 14 aproximació per graus conjunts 15 conduccions 15 arpegis a la mà dreta 16


PATRONS (DE) FORMES 19

(de)formes musicals 20

balls vuitcentistes 21 masurca 22 polca 24 vals i vals-‐jota 26 xotis 28 pasdoble 30

balls d'influència americana 32 foxtrot 33 havanera 34 rumba 36 tango 38

l'escola bolera, el ball de bot i el cant valencià d'estil 40 mateixa 41 el cant d'estil 42 bolero 44 fandango 46 jota 48

balls col·∙lectius 50 contrapàs 51 sardana curta 52 ball pla 53 bolangera 55

balls occitans 57 borreia de tres temps 58 rondeu 60

taula de tempos 61


MÚSICA I CANÇONS 63

A Vilafranca 64

Ai nena si vols venir... 66

Ball pla de Lladurs 68 Bolangera de Senterada 71

Bolero mallorquí 72

Borrèia daus amorós 73

Contrapàs de Castelló d’Empúries 74

El llop de mar 76

El vestit d’en Pasqual 78

L'amo de son Carabassa 80 L'u de Benigànim 82

Masurca de l'agredolç 83

Mateixa 85

Polca d'en Roviretes 86

Rondeu de Suber Albèrt 87

Sardana curta de Calaf 88

Tocates de jota 89

Xotis d'en Borina 90

REFERÈNCIES 91

CONTINGUTS 94

· 2!|!gèneres!dels!Països!Catalans!!!! gèneres dels països catalans ] Albert Nardi i Víctor...

Documents

Transcript of · 2!|!gèneres!dels!Països!Catalans!!!! gèneres dels països catalans ] Albert Nardi i Víctor...