Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ...jruf/CCTMA1btx/GEOMCOLL.pdf · serra...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

GEOZONA 339 PALEOZOIC DE LA SERRA DE COLLSEROLA I SANTA CREU D’OLORDA

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Collserola ha tingut un paper protagonista en la Geologia de Catalunya per raó de la proximitat geogràfica a Barcelona. Aquesta situació ha condicionat que en certa manera Collserola s'hagi convertit en el camp de pràctiques més recorregut a l’hora de familiaritzar-se amb les roques sedimentàries paleozoiques, metamòrfiques i ígnies. En una zona relativament reduïda poden realitzar-se des d’observacions referents a l'estratigrafia i la paleontologia de roques paleozoiques, fins evidenciar com aquestes roques van perdent les característiques originals per transformar-se en metamòrfiques quan ens apropem a les intrusions granítiques que ocupen el peu de la serra en la vessant sudoriental. Un eixam de dics completa el quadre dels exemples d'emplaçament de roques ígnies. L'efecte del metamorfisme sobre roques d'un ampli espectre composicional també ha determinat l’existència d’una àmplia gamma de minerals. Fins als anys 1960 podien observar-se antigues explotacions rudimentàries on és trobaven espècies no comuns de minerals com la malaquita i l’atzurita. El caràcter d'atalaia d'aquesta serra permet a més fer una interpretació del paisatge geològic de Catalunya especialment pel que fa referència als Catalànids, la fossa del Vallès i la vora SE de la Conca de l'Ebre.



Nivells carbonatats del Devonià en disposició fortament cabussant i que formen part de la formació Olorda, descrita a les pedreres del Puig d’Olorda.

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Puig d’Olorda 2. Turó de Merlès 3. Vallvidrera 4. Carretera de les Aigües

COMARCA: Barcelonès MUNICIPI(S): Barcelona, Sant Cugat

del Vallès, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei

DADES FISIOGRÀFIQUES Geozona situada predominantment a la vessants sud-orientals de la Serra de Collserola. La serra de Collserola, limitada pels rius Llobregat i Besòs, forma part de la Serralada Litoral Catalana. Presenta un relleu asimètric i molt ondulat, amb una alçada màxima de 512 metres al Tibidabo. És un espai singular per trobar-se a l’àrea metropolitana de Barcelona entre dues zones densament poblades que són la pròpia ciutat de Barcelona i l’àrea del Vallès.



CONDICIONS D’ACCÉS Bones, a excepció de les limitacions pròpies de les explotacions de les pedreres del Puig d’Olorda, així com la inaccessibilitat que suposa el tipus de restauració efectuat a la pedrera de les pissarres del Silurià també a Santa Creu d’Olorda.

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL La zona ocupa sol protegit pel PEIN i inclòs en el Parc de Collserola, però també inclou zones amb grau d'urbanització variable, a més de les pedreres del Puig d’Olorda sota règim d’explotació.

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA La serra de Collserola forma l’extrem sudoriental dels afloraments paleozoics de la Serralada Litoral, que cap al NE de Barcelona està principalment constituïda per granitoides, però que a Collserola, en canvi, està representada per una àmplia varietat de roques metasedimentàries paleozoiques que continuen cap al sud fins



enfonsar-se sota els terrenys mesozoics del massís del Garraf. Aquests materials paleozoics es troben afectats per la tectònica polifàsica herciniana i per un metamorfisme regional de baix grau, així com per la intrusió de granitoides al peu de la serra i d’un eixam de roques filonianes. La intrusió de granitoides provocà una aurèola de metamorfisme de contacte a les pissarres adjacents.

PARAULES CLAU Amfibolita Apòfisi Atzurita Aurèola metamòrfica Bandat Boudinage Calcària Catalànids Clivatge Contacte intrusiu Corniana Corniana amfibòlica Corniana granatítica Devonià Dic Encavalcament Escata Fil·lita Fil·lita pigallada Filó Flanc invers Flanc normal Foliació Fòssil Granit Grauvaca Gres

Hercinià Kink-band Malaquita Marbre Metamorfisme de contacte Micaesquist Ordovicià Paleozoic Pedrera Pinch-and-swell Pissarra Plec Plec isoclinal Pòrfir Quars Quarsita Quaternari Relació clivatge-estratificació Roca calcosilicatada Roca metamòrfica Roca volcànica Sill Silurià Tectònica de plecs i encavalcaments Tectònica herciniana Xarnera



EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS



INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL L’interès d'aquesta geozona es basa en el caràcter de representativitat dins la història geològica de Catalunya, doncs amb un recorregut reduït es pot il·lustrar el que significa l'evolució geològica durant els temps paleozoics, fent especial èmfasi en l'Orogènia Herciniana i el que suposa la posterior conformació de l'anomenat sòcol paleozoic. La posició estratègica i la elevació topogràfica permet a més fer una interpretació del paisatge geològic, en aquest cas concret fonamentalment pel que fa referència a l'evolució en els temps paleògens i neògens. Per tant, ambdós aspectes, l'interès com a registre geològic de l'evolució antiga i l'interès com a possibilitat d'interpretar geològicament el paisatge, es complementen perfectament. El valor patrimonial màxim respon al caràcter de registre geològic de processos geològics d'origen intern i que s'evidencia mitjançant l'observació i interpretació de les roques i estructures menors aflorants. Interès turístic: 2,5 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 2,5 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3 Interès científic: 3,5

ANÀLISI COMPARATIVA PER PROXIMITAT GEOGRÀFICA. És al Massís del Montseny - Guilleries i a la Costa Brava, incloent el massís de les Gavarres, on trobem roques que enregistren els mateixos esdeveniments que poden a observar-se a Collserola. Si bé especialment a la Costa Brava per terme mig la qualitat dels afloraments és millor, les seqüències paleozoiques no metamòrfiques estan mal preservades i en cap localitat dels Catalànids pot observar-se la successió Silúrico-Devònica com a Santa Creu d’Olorda. Existeixen bones successions paleozoiques al Pirineu, si bé les seqüències devòniques no són idèntiques. PER ANALOGIA GEOLÒGICA. Les seqüències paleozoiques més complertes les trobem al Massís Ibèric (Zona Cantàbrica i Astur-Occidental Lleonesa).

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS Al Parc de Collserola hi ha abundants components del Patrimoni Biològic i Històrico-Cultural degudament catalogats.



RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) La serra de Collserola, en el context dels Catalànids es troba longitudinalment limitada al nord per la fossa del Vallès i al sud pel pla de Barcelona, que representa la vora d'una altre fossa situada ja per sota el nivell del mar. Lateralment la serra de Collserola té una continuació cap al nord-est amb les serres del Corredor i del Montnegre, si bé la recent acció erosiva del riu Besòs separa ambdues unitats. Cap al sud té continuïtat amb els relleus de la perifèria oriental del Massís del Garraf, malgrat estar separades ambdues unitats per una falla de moviment lateral sobre la que s'ha excavat la vall del Llobregat. Si bé des del massís del Garraf fins al del Montnegre tot forma part d'una mateixa unitat geològica (Serralada Litoral), és manifesta la diferència de paisatge geològic que pot observar-se comparant, per exemple, l'interior del Massís del Garraf amb la seva perifèria a Eramprunyà, o comparant Collserola amb el Montnegre. Les raons d'aquesta diversitat rauen en les diferències litològiques que existien en cada un dels indrets: calcàries al Garraf, gresos i conglomerats rogencs a Eramprunyà, pissarres a Collserola i granits al Montnegre. A la fi del Mesozoic, la configuració geològica d’aquest sector estava marcada per l'existència d'un sòcol paleozoic, constituït per un conjunt de materials afectats per la tectònica, metamorfisme i magmatisme lligats a l'orogènia herciniana que es produí durant el Carbonífer. Aquesta orogènia va donar lloc a la Serralada Herciniana, la qual s'extenia a través d'Europa central des del sud de la Península Ibèrica fins al sud de les Illes Britàniques. Aquesta serralada fou erosionada a la fi del Paleozoic i sobre la superfície d'erosió es sedimentaren materials post-hercinians d'edat carbonífera, permiana o triàsica. En altres indrets aquest sòcol pot aparèixer directament recobert de forma discordant per materials d'edats paleocena (+ materials del Cretaci superior) o eocena. Aquesta darrera circumstància pot estar motivada per la no sedimentació de seqüències paleozoiques post-hercinianes o mesozoiques, o bé a que aquestes foren erosionades abans de la fi del Mesozoic.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC L'interès d'aquesta geozona es basa en el caràcter de representativitat dins la història geològica de Catalunya, doncs conforma un molt bon registre de l'evolució geològica durant els temps paleozoics, amb especial èmfasi en els efectes de



l’Orogènia Herciniana i en el que suposà la posterior conformació de l'anomenat sòcol paleozoic. La situació estratègica de la geozona permet a més fer una interpretació del paisatge geològic, fonamentalment pel que fa referència a la posterior evolució dels Catalànids en els temps paleògens i neògens. Collserola constitueix un registre únic als Catalànids de les successions estratigràfiques paleozoiques desenvolupades entre el Silurià i el Carbonífer. A més, sense cap mena de dubte, Collserola té una gran rellevància en l’estudi dels processos interns (geodinàmica interna). Són nombrosos els exemples que en aquesta geozona hi trobem exposats en les camps de la geologia estructural (foliacions, plecs, encavalcaments), de la petrologia metamòrfica (gran varietat de roques metamòrfiques) i ígnia (intrusions plutòniques i filonianes) i també dels processos mineralogènetics.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Els mapes de Vézian i d’Almera foren dues aportacions pioneres en el coneixement geològic dels terrenys dels voltants de Barcelona. Als anys 1930 a 1940 l'escola de Geòlegs Alemanys treballà a Catalunya, aportant noves dades al coneixement estratigràfic del Paleozoic. Ja posteriorment, en els any 1960, aquesta localitat va ser inclosa en la primera obra dedicada a Itineraris Geològics per Catalunya de Ll. Solé Sabarís, fet que tingué una forta repercussió en la divulgació de la geologia d'aquesta localitat. Posteriorment s'han produït algunes publicacions centrades en el metamorfisme de contacte. Tanmateix, la gran aportació fins a l'actualitat és l'estudi paleontològic i estratigràfic de les successions del Silurià i Devonianes, coneixement que també ha servit per desxifrar la complexa tectònica de plecs i encavalcaments que afectà a les unitats supra-silurianes.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Almera J. (1913): Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona. Región quinta o del Montseny, Vallés y litoral, con explicación somera en la misma hoja. E. 1:40.000. Topografía j. Brossa. Barcelona. Anadón, P., Colombo, F., Esteban M., Marzo, M., Robles, S., Santanach, P. i Solé-Sugrañes, LL. (1979): Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides. Acta Geol. Hispánica, 14: 242-270.



García-López, S., Julivert, M., Soldevila, J., Truyols-Massoni, M. y Zamarreño, I. (1990). Biostratigrafía y facies de la sucesión carbonatada del Silúrico Superior y Devónico Inferior de Santa Creu d’Olorda (Cadenas Costeras Catalanas, NE de España). Acta Geologica Hispanica 25 (1-2), 141-168. Gil Ibarguchi, J.I. & Julivert, M. (1988). Petrología de la aureola metamórfica de la granodiorita de Barcelona en la sierra de Collcerola (Tibidabo). Estudios geol. 44: 353-374. Gil Ibarguchi, J.I., Navidad, M. & Ortega, L.A. (1990). Ordovician and Silurian rocks and orthogneisses in the Catalonian Coastal Ranges. Acta Geologica Hispanica 25 (1-2), 23-29. Julivert, M. & Duran, H. (1990). The Hercynian structure of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain). Acta Geologica Hispanica 25 (1-2), 13-21. Julivert, M. i Durán, H. (1990): Paleozoic stratigraphy of the Central and Northern part of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain). Acta Geol. Hispánica, 25 (1/2): 3-12. Julivert, M., Duran, H., Rickards, R.B. & Chapman, A.J. (1985). Siluro-Devonian graptolite stratigraphy of the Catalonian Coastal Ranges. Acta Geologica Hispanica 20 (3-4), 199-207. Llopis, N. (1947): Contribución al conocimiento de la morfoestructura de los Catalánides. Publ. Inst. "Lucas Mallada". C.S.I.C., 372 pp. Maier, W. (1908) Die Kontaktzone des Mt. Tibidabo bei Barcelona. En: Berichte der Naturforschenden Gesellschaft zu Freiburg, 17: 61-125. Solé Sabarís, L. (1964). Geología práctica de los alrededores de Barcelona. Dir. General de Enseñanza media, nº 379, Min. Ed. Nacional, Madrid. 136 pp. Pàgina web del patronat de Collserola: http://pmpc.amb.es/Text Camp REF BIBL de la taula Rellevància Geològica



INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA



L’activitat extractiva a les pedreres de Santa Creu d’Olorda implica la constant creació i desaparició d’afloraments. A la fotografia (realitzada als anys 1980) s’observa un aflorament força espectacular d’un plec, actualment desaparegut.

Superposició de petites làmines encavalcants de calcàries silúrico-devòniques a les pedreres del Puig d’Olorda.



Dic de leucogranit intruït a les cornianes a través d’una fractura esglaonada. Aflorament situat a la carretera de les Aigües, sobre Can Caralleu.

Fotografia de detall de les fil·lites pigallades de l’aureola de metamorfisme de contacte, a la vessant sud del massís de Collserola, prop de la carretera de les Aigües.



Estructures menors desenvolupades als gresos i pissarres del Paleozoic. Consisteix en un exemple molt il·lustratiu d’esquerdes de tensió reomplertes per venes de quars que es pleguen per efecte de la deformació progressiva. Localitat situada a la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei.

Petits plecs apretats afectant a una vena de quars. Aflorament situat en un talús de la carretera de Sant Pere Màrtir.



Les característiques pissarres negres del Silurià afloren en una antiga pedrera a Santa Creu d’Olorda, ara restaurada i convertida en un “espai naturalístic” anomenat la pedrera dels Ocells.

La restauració de la pedrera dels Ocells a Santa Creu d’Olorda, tot i preservar en gran part els afloraments de les pissarres negres del Silurià, ha comportat la creació innecessària d’una zona humida al peu de la pedrera que no es considera compatible amb la geoconservació.



INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Localitat inclosa en el PEIN i en el Parc de Collserola, si bé fins ara no s'han aplicat instruments de protecció específics al Patrimoni geològic. Essent el Parc de Collserola un espai fortament antropitzat i encara subjecte a constants actuacions, caldria en aquells casos en que les actuacions puguin impactar a la Geozona fer un estudi previ atenent als elements geològics. Gran part de les localitats es situen en la vessant Barcelonina de la Serra i on molts dels afloraments que mostren les relacions entre els granitoides i l'encaixant han quedat soterrats sota construccions o vials. En un futur caldria ser especialment sensible als voltants de la carretera de les Aigües, on resten afloraments de gran qualitat però amenaçats per qualsevol actuació que pugui fer desaparèixer o malmetre els talussos rocosos de la esmentada carretera. També, a tall d'exemple, cal assenyalar l'existència d'un excel·lent aflorament proper al Museu de la Ciència que, o bé podria ser integrat com un valor patrimonial més vinculat al propi museu, o desaparèixer definitivament. L'estratègia a seguir a mida que s'abandonen talls de pedrera al Puig d’Olorda hauria de consistir en la restauració en favor dels valors geològics, en comptes de procedir a un nefast rebliment i revegetació.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Molt abundants i tots ell lligats a la forta antropització de l'espai. Amenaces pròpies d'un sector sotmès a una molt forta pressió. La zona més amenaçada es la franja situada topogràficament immediatament per sota la carretera de les Aigües. Si no sembla sota amenaça immediata, si cal instrumentar la geoconservació de les pedreres de Santa Creu d’Olorda.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS En alguns afloraments, especialment aquells que presenten una especial riquesa mineral situats a la carretera de les Aigües, s'hauria de restringir l'ús del martell. L’ús com a biòtop artificial de la pedrera de pissarres negres de Santa Creu d’Olorda (pedrera dels Ocells) es considera desafortunat des de la perspectiva de



la Geoconservació. Per aquesta raó, cal no repetir accions semblants en les restants pedreres.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Aquest conjunt de localitats poden, en base a la seva facilitat d'accés i a la seva potencialitat didàctica, ser incloses en llistats de recursos didàctics.

AUTORIA DE LA FITXA M. Julivert, Jordi Carreras i E. Druguet Unitat de Geotectònica Departament de Geologia Universitat Autònoma de Barcelona



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1 PUIG L’OLORDA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Geòtop que inclou els afloraments de pissarres del Silurià de la Pedrera dels Ocells, i de calcàries superiors de les pedreres del turó de Santa Creu d’Olorda. D’aquestes darreres pedreres, encara en explotació, s’extreuen calcàries de la part final del Silurià i el Devonià inferior. Es tracta de terrenys escassament representats a les Serralades Costaneres Catalanes que aquí, a conseqüència dels talls oberts durant l’explotació de les pedreres, es poden observar molt bé. De fet, es tracta de la millor localitat per a observar i estudiar la successió estratigràfica corresponent al final del Silurià i termes baixos del Devonià, constituint la successió de referència pel Silurià final - Devonià inferior de les Serralades Costaneres. Al l’àrea s’hi troben, a més, alguns jaciments fossilífers. Des del punt de vista tectònic, a part de diverses estructures menors, el Turó presenta una sèrie d’encavalcaments de petita envergadura, però molt característics i il·lustratius del funcionament de la tectònica d’encavalcaments per apilament d’escates.

Front de pedrera del Puig d’Olorda on es pot apreciar la complexa estructura consistent en plecs i petites làmines encavalcants (escates) que afecten les seqüències carbonatades silúrico-devonianes.




Nivells de calcàries de la formació Olorda on es troben fòssils de Monograptus Hercynicus, que han permès datar aquests materials com de la part baixa del Devonià. Pedreres del Puig d’Olorda.



Plec a les calcàries de les pedreres del Puig d’Olorda.

A l’antiga pedrera s’hi poden observar espectaculars exemples d’estructures de plegament i encavalcament que afecten les calcàries paleozoiques. Aquesta imatge en concret és interpretada al tall inclòs a la fitxa de la geozona (part esquerra del tall).




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL En aquells casos en que determinades actuacions puguin impactar al geòtop, caldria fer un estudi previ atenent als elements geològics. L'estratègia a seguir a mida que s'abandonin talls de pedrera al Puig d’Olorda hauria de consistir en la restauració en favor dels valors geològics, en comptes de procedir a un nefast rebliment i revegetació.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES L’ús com a biòtop artificial de la pedrera de pissarres negres de Santa Creu d’Olorda (pedrera dels Ocells) es considera desafortunat des de la perspectiva de la Geoconservació. El treball de les pedreres de calcàries ha afavorit la possibilitat d’observació tant de la successió estratigràfica com de l’estructura, però el fet que les pedreres estiguin encara en explotació representa un perill per a la conservació dels punts geològicament interessants. Per altra banda, una remodelació de l’àrea no respectuosa amb els valors geològics el dia que les pedreres deixin de funcionar, podria representar la destrucció o el recobriment dels punts geològicament més interessants.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Aquest geòtop té moltes possibilitats com a recurs didàctic, sobretot si s'inclou dins un itinerari geològic per la geozona. La restauració adequada de les pedreres del Puig d’Olorda, un cop aquestes deixin de ser explotades, conferiria al geòtop un valor geoturístic addicional, a més de facilitar-ne l’accés i condicions de seguretat.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 2 TURÓ DE MERLÈS

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest és un geòtop d’especial rellevància en el camp de la geologia estructural. La carretera de Molins de Rei a Vallvidrera presenta un tram d’uns 800 m de direcció NNW-SSE al llarg del qual hi aflora una seqüència de pissarres, gresos i quarsites (i algun sill de roca bàsica pre-herciniana) que mostren molt bé les estructures de plegament hercinianes, de direcció predominant ENE-WSW, i per tant ortogonals a la secció que ofereixen els talussos de la carretera. L’aflorament és pràcticament continu al llarg de la secció, amb alternança de dominis on s’observen clarament plecs de l’estratificació i un clivatge associat, amb dominis on es pot reconèixer l’estratificació i el clivatge, però sense evidència de plecs. En aquests segons dominis, però, les relacions clivatge-estratificació són clares i permeten construir un tall estructural complert a partir de la situació dels flancs normals i inversos dels plecs majors no observables al camp. A més de molt bons exemples de plecs, al llarg d’aquesta secció també s’hi observen altres estructures menors de gran interès, com lineacions d’intersecció, eixos de plec, boudins o estructures de pinch-and-swell, esquerdes de tensió i kink-bands. Constitueix un geòtop de gran valor didàctic a nivell d’ensenyament mig i superior per introduir als estudiants i familiaritzar-los amb tots aquests conceptes de la geologia estructural, i entrenar-se en la construcció de talls geològics en materials afectats per plegament dúctil.



Plec sinclinal afectant les pissarres i quarsites a la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei, sota el turó de Merlès. Sense ser una estructura espectacular, sí que mostra molt bé les diferents relacions clivatge-estratificació als dos flancs del plec.


És freqüent trobar filons o venes de quars injectats a les pissarres. Aquests quarsos, per efecte de la deformació dúctil (fort plegament i estirament) poden presentar estructures anomenades de boudinage o pinch-and-swell, com a l’exemple de la fotografia



Un altre magnífic exemple d’estructures menors. Els gresos quarsítics, en ser més competents que les pissarres adjacents, desenvolupen esquerdes de tensió que han estat reomplertes per venes de quars que es pleguen per efecte de la deformació progressiva.


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Per a la millora d'aquest geòtop, i del seu ús com a recurs didàctic, seria convenient una restauració selectiva dels punts on l'alteració superficial dels talussos dificulta l'observació de les estructures. Així mateix, la col·locació de rètols informatius sobre el valor geològic del geòtop seria una actuació de gran utilitat. Tenint en compte que es tracta d’un espai on sovint s’hi duen a terme pràctiques amb estudiants de geologia estructural, també seria útil la col·locació de senyals de trànsit, alertant de la possible presència de gent a la carretera, per tal de reduir el risc vial. Cal tenir en compte que al llarg del geòtop només hi ha espai per l’estacionament d’un o dos cotxes, fet que suposa un gran problema quan es realitzen visites amb grups nombrosos. Seria doncs extremadament útil condicionar una àrea d’aparcament una mica més ampli a l’extrem sud del geòtop, sobre el marge oposat al talús.



IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Els afloraments es troben sotmesos a un procés continu de degradació degut a l'alteració meteòrica dels talussos i a l'augment de la cobertura vegetal.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Es considera totalment recomanable fomentar l'ús i divulgació d'aquest espai, especialment útil com a recurs didàctic. A més de la col·locació d'algun rètol informatiu sobre els valor geològics de la localitat, també seria convenient la limitació del mostreig en algun punt en concret del tall, regulació que podria igualment quedar expressada al rètol informatiu.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 3 VALLVIDRERA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest és un geòtop d’especial rellevància en el camp de la geologia estructural, de característiques molt similars al geòtop del turó de Merlès. S’observa un petit plec anticlinal amb el pla axial inclinat, afectant una alternança de pissarres i nivells de quarsites. Les bones condicions d’aflorament permeten fer una observació detallada de la geometria del plec i dels diferents elements estructurals associats a aquest. Es un lloc idoni per introduir a estudiants de geologia estructural els següents conceptes: plec, xarnera, flanc normal, flanc invers, pla axial, eix del plec, clivatge de pla axial, esquistositat, refracció de l’esquistositat, etc.

Plec afectant les quarsites i pissarres paleozoiques, a la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei, prop de Vallvidrera. Constitueix un recurs didàctic molt interessant ja que s’hi poden observar molt bé els diferents elements geomètrics d’un plec: xarnera, flancs, clivatge de pla axial, etc.




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Seria útil netejar d'esbarzers el talús on hi ha l'aflorament. Qualsevol obra al vial o actuació urbanística hauria de ser respectuosa amb el patrimoni geològic.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES El perill que comporta la localització del geòtop en un vial i molt proper a la zona urbana de Vallvidrera. Qualsevol obra o actuació hauria de ser respectuosa amb el patrimoni geològic.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Aquest geòtop té moltes possibilitats com a recurs didàctic, sobretot si s'inclou dins un itinerari geològic per la geozona. A més de la col·locació d'algun rètol informatiu sobre els valor geològics de la localitat, també seria convenient la limitació del mostreig, regulació que podria igualment quedar expressada al rètol informatiu.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 4 CARRETERA DE LES AIGÜES

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA És un bon lloc per a observar l’efecte tèrmic (aurèola de metamorfisme) del granit que aflora més al peu de la vessant Barcelonina de Collserola, sobre les roques en les que aquest granit està encaixat. Al llarg de la carretera es troben diferents tipus de roques metamòrfiques derivades d’un conjunt composicionalment molt variat de roques originàriament sedimentàries del Paleozoic. Entre aquestes roques metamòrfiques hi ha roques calcosilicatades, cornianes amfibòliques, micaesquistos, etc., amb una extraordinària riquesa mineral (granat, amfíbol, miques) i de gran valor científic per quan permeten estudiar les condicions de pressió i temperatura en que el metamorfisme de contacte es va produir. El conjunt és travessat per un dic àcid que es veu molt bé en el tall de la carretera.

Aspecte que ofereixen les roques calcosilicatades i amfibolites a la carretera de les Aigües, resultants del metamorfisme de contacte produït per la intrusió granítica.




Cornianes granatítiques de la carretera de les Aigües, produïdes per metamorfisme de contacte. A la riquesa mineral d’aquestes roques cal afegir-hi un valor didàctic i científic, ja que dónen informació valuosa sobre les condicions de pressió i temperatura del metamorfisme.


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL La carretera de les Aigües forma part del Parc de Collserola i és un dels elements més visitats de la vessant barcelonina del Parc. El seu recorregut a cota horitzontal i elevada respecte el pla de Barcelona fa que la passejada sigui agradable i representi un bon mirador de la ciutat. Qualsevol actuació al llarg de la carretera (obres de millora, condicionament, etc.) hauria de ser respectuosa amb els valors patrimonials geològics. Donat l’elevat nombre de gent que hi passeja seria molt interessant la col·locació d’algun rètol informatiu sobre aquests valors.



IMPACTES NEGATIUS I AMENACES L’única amenaça és la derivada d’una possible actuació d’eixamplament de la carretera que no tingués en compte el patrimoni geològic.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Aquest espai té possibilitats com a recurs turístic i didàctic, sobretot si s'inclou dins un itinerari geològic per la geozona.

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ...jruf/CCTMA1btx/GEOMCOLL.pdf · serra...

Documents

Transcript of Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ...jruf/CCTMA1btx/GEOMCOLL.pdf · serra...