La generació del 27

Elaine Henao Marta Fernández

Irene Cerrato

Què és?La Generació del 27 va ser un grup d'autors que va sorgir en el panorama cultural espanyol al voltant de l'any

1927, en què es va celebrar el tercer centenari de la mort del poeta barroc Luis de Góngora. Aquests autors van

aprofitar aquesta data per reivindicar la poesia que aquest autor va compondre a l'última època de la seva vida,

el culteranisme, desprestigiada per la crítica decimonònica. Tant escriptors com professors i intel·lectuals van

celebrar en homenatge a Góngora una sèrie d'actes a l'Ateneu de Sevilla aquell any que s'ha considerat l'acte

fundacional del grup.

Culteranisme i conceptisme

El culteranisme és un corrent literari barroc oposat al conceptisme.

Es basa en la complicació formal, amb referències clàssiques, cultismes (d'aquí ve el nom) i paraules poc usuals,

preferentment esdrúixoles i derivades. Les obres culteranes pretenen admirar el lector per la seva perfecció, estan

dirigides a la racionalitat. El seu màxim exponent és Luis de Góngora.

El conceptisme és un corrent del barroc literari (especialment l'espanyol) caracteritzat per la complicació del contingut

de les poesies, amb referències a la mitologia grecollatina, jocs de paraules i d'enginy, metàfores complexes i

neologismes que busquen impactar el lector per l'associació de termes en un principi allunyats. El màxim exponent

d'aquesta escola és Francisco de Quevedo.

Autors de la generació del 27

• Vicente Aleixandre. Algunes de les seves obres són: Espadas como labios, Pasión de la tierra, Sombra del Paraíso.

• Dámaso Alonso. Va destacar com a eminent crític, de fama mundial, pels seus estudis estilístics.

Gerardo Diego. Va elaborar les dues versions de la famosa Antologia de poesia que va donar a conèixer als autors de la

Generació del 27.

• Federico García Lorca. És el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX.

• Jorge Guillén. Va ser poeta i crític literari Espanyol de gran fama i també va integrar la Generació del 27.

• Miguel Hernández: Va ser poeta i dramaturg de la literatura del segle XX.

• Pedro Salinas: Va ser un conegut escriptor Espanyol conegut per la seva poesia i els seus assajos.

• Rafael Alberti. És considerat un del grans poetes espanyols de l’anomenada Edat de Plata.

Etapes

• Fins 1927. Es caracteritza per l'influx de les primeres avantguardes, la qual cosa els fa prioritzar els èxits estètics,

amb gran utilització del vers lliure.

• De 1927 fins a la guerra civil (1936). Es caracteritza fonamentalment per aparèixer en els autors una certa

preocupació per l'ésser humà i per certes situacions socials en què es veu immers.

• Després de la guerra (1939). La guerra civil nacional del 36 va provocar la dispersió del grup, alguns perquè es

van exiliar, altres van ser assassinats i alguns van romandre a Espanya. Els que viuen l'exili se centren en la seva

experiència com a exiliats i els sentiments que això els provoca, els que van romandre al país, van centrar en

l'angoixa existencial el tema més important de les seves obres.

Característiques•

• Intenció estètica. Intenten trobar la bellesa a través de la imatge. Pretenen eliminar del poema el que no és

bellesa i, així,arribar a la poesia pura. Volen representar la realitat sense descriure-la.

Tradició i vanguardisme. Tot i que busquen trobar noves fórmules poètiques, no trenquen amb les tradicions i senten admiració pel llenguatge poètic de Góngora, pels autors clássics i per les formes populars del Romancero.

Influències de Jorge GuillénJorge Guillén va néixer a Valladolid el 1893. Durant la dictadura franquista es va exiliar a Estats Units. Al 1975 va

tornar reben el primer Premi Cervantes. Va morir admirat per tots en 1984, a Málaga.

Influència de Jorge Guillén

L’obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que té més influència de Jorge Guillén és Imitació del Foc.

• La utilització de la poesia pura, derivada del simbolisme.

• Bartomeu va escriure un text crític sobre Cántico, una obra de Guillén en el qual reflexiona sobre aquest poeta.

L'obra de Guillén es mereix realment el nom de poesía pura, desnuda, esencial: el poeta fa abstracció de tot l´

anecdòtic per arribar a l'essència, i per aconseguir-ho tendeix a eliminar els verbs i a escriure els noms sense article.

Altres influències

● Postsimbolisme : Paul Valéry a França, Carles Riba, Josep Carner a Catalunya

● Barroc : Góngora, Quevedo, El Rector de Vallfogona

● Generació del 27: Jorge Guillén (poesiapura), neopopularistes (Federico Garcia Lorca i RafaelAlberti)

● Món oníric del surrealisme (avantguarda)

● Realisme

● Gabriel Alomar (el seu mestre)

● Escola Mallorquina (tradició insular)