8/14/2019 Gegants de Mallorca: introducci

1/1

Lorigen del gegant com a figurafestiva s a la process delCorpus durant lEdat Mitjana.Lesglsia volia donar a conixerels passatges bblics i per aix,durant la process de la festivitat,

treia al carrer entremesos, figu-res i persones que representa-ven diversos episodis sagrats. Laprocess tenia una gran accep-taci popular i dentre totes lesfigures les dels gegants sobre-sortien per sobre les dems.

El transcrrer dels anys dugutamb un reguitzell de prohibi-cions sobre els entremesos percreures indignes per al culte aJesucrist. Shavien convertit enrepresentacions de gresca, havienperdut el sentit bblic i sanarendeslligant de la festivitat delCorpus. Moltes figures no supera-ren les traves imposades i saban-donaren. Altres seguiren el seu

cam, moltes vegades amb gransdificultats, i seguiren sortint pelCorpus o altres festivitats locals opatronals. Fins avui han arribatCossiers, Cavallets Cotones, gui-les, Sant Joan Pels... i Gegants.

Tot i que Joan Amades datala primera aparici dun gegantal 1380 a Barcelona, pareix queaquesta informaci s poc fia-ble. Els autors actuals fixen coma data ms probable el 1424com a any de laparici de laprimera notcia sobre ungegant com a figura festiva. Enuna relaci dels elements queconcorren a la process delCorpus a Barcelona aquell any

es recull la presncia de Lo reyDavid ab lo giguant.

A MallorcaPer trobar la primera referncia degegants a Mallorca hem desperarfins al 1630,quan a la process delCorpus de Sller hi participen ungegant i una geganta.A partir da-qu recollim la presncia daques-tes figures a varis punts de lilla. Al1653 a Sineu, a les festes de santRoc. Al 1734 al Corpus de Palma,

amb quatre parelles de gegants.Al 1762 a Sant Lloren, depenentencara de Manacor, hi trobam enPuput, el primer gegant mallorqudel que coneixem el nom. A finalsdel segle XVIII a Pollena shidocumenta una colla que conco-rria a lOctava del Corpus. Tambnhi ha al 1823 a Manacor, entreels actes festius que fan els ParesDominics per commemorar el

retorn de Ferran VII. Al 1893Llucmajor tamb disposa dunacolla de gegants i caparrots quesurten per Santa Cndida. Al 1897lArxiduc ens parla de cincgegants felanitxers que van a laprocess del Corpus amb cava-llets i un dimoni que obrien pas...

Algunes daquestes colles degegants sanaren renovant fins aarribar a avui (Manacor oLlucmajor). Altres, en canvi, enalgun moment perderen la tradi-

ci. Fou a les darreries del segleXX i en aquest segle XXI quanmoltes colles han recuperat lafesta, quan se nhan creades denoves i quan se nestan fent, coma Binissalem o Campos.

Relaci de gegants mallorquinsLes dades que oferim a continua-ci han estat elaborades amb lacollaboraci de lArxiu Ferragut

de Vilafranca del Peneds.Podem classificar els actualsgegants mallorquins en cincgrups segons el que representen:

El primer i ms nombrs s elde parelles de pagesos. Els msantics sn els dInca (Abd i Maria)de 1928, el 1962 es feren els deCiutat que se situen a Cort (Tfol iFrancinaina), el 1983 es fa unpags a Son Rapinya, el 1987 elsde Sa Pobla (Antoni i Margalida).El1989 sen fan a Alcdia (Rampell i

Pipella), a Llucmajor (Miquel iCndida) i a Sant Lloren (JaumeBelluguins i Angelina Trevolina) i al1996 a Sller (Antoni i Catalina). El1999 sencarreg per Palma unaparella pagesa processional(Tomeu i Margalida) per acompan-yar els gegants xeremiers, a Selvael 2002 (Pau i Rosa) i al 2005 a SonEspanyolet (Gaiet i Catalina). Ams en trobam,de data i nom des-

coneguts, una parella a Felanitx iuna altra a Sant Jordi.Al segon grup inclourem els

gegants inspirats en personatgesde rondalles, dites o llegendes.Nhi ha a Llucmajor, on al 1970sencarreg a Valncia la construc-ci den Pere Taleca i la FadaMorgana i al 1971 de lAmo de SoNa Moixa i na Joanota.A Monturitrobam la Reina Catalineta, pro-pietat particular de VicenteAlberola (1994).A Alar al 1995 es

fu na Tomassa. A Sa Colnia deSant Jordi hi ha una Reina i enMart Tac de 1997-98. Al 2000 elgrup de Teatre de Magisteri (UIB)en va construir diversos per repre-sentar lobra Lamor de les tres

taronges. Al 2002 a Puigpunyentes fan el Bou i na Ftima, i enBanyeta Verda i en BanyetaVermella de Palma sn de 2004.

El tercer grup el formen elsque representen oficis tradicio-nals de cada localitat. En trobama Inca (sab ater s, 19 94) ; aCapdepera, en Roc (pescador) inEsperana (llatadora) de 2003; ial 2005 sen feren a Sineu (Mariangels,collidora de figues,i Marc,ferrer) i a Mancor de la Vall ( Joan,carboner, i Llcia,brodadora).

Un quart grup estaria formatper personatges histrics. ALlucmajor (Barba-rossa, 1970), aCalvi (Rei Jaume I i Violant

dHongria, 1999), a Alar (Cabrit iBassa, 2000) i al Consell Insularde Mallorca (Jaume II iEsclaramonda de Foix, fets el2001,i San I i Jaume III del 2002).

Al darrer grup, on sinclourienels restants, hi trobam la parellaprocessional ms antiga deMallorca: els de Manacor,en Vicen(moro, 1942) i na Catalina (pagesa,1933).La Bruixa Tavn de Llucmajor(1970), els xeremiers ciutadans(1973), una parella a Petra de 1980o la figura dun jove a Son Cladera(1983). Del 2002 sn el gegantdimoni de Factoria de So de SantaMaria i Sa Siurella de Marratx. Al2004 es fan els xeremiers de Muro

(Toni i Joan) i na Comas i enComaro de Son Sardina, on tambhi ha en Cosmet de lany 2005,igualque en Toni (menestral) i na Mariangels (la cultura) de Pollena.

En total sn 74 figures les queformen lactual plantilla pel quefa al Mn festiu dels Gegants aMallorca, no tots ells processio-nals per s duna indiscutiblebellesa esttica i simblica.

Pau Toms Ramis

Diari de lescolaDiario de Mallorca . Any XXI Nm. 736 . 8 de mar de 2006

Amb la col.laboraci de:

Amb el patrocini de:

Els gegants, presents a les nostres festes populars, sn uns dels elements ms arrelats de les nostres

tradicions. A Mallorca sen conten ms de setanta figures. Larticle que publicam avui s una introducci

a la nova secci que sobre els gegants mallorquins publicarem quinzenalment a Diari de lescola

Gegants mallorquins

AMADES, Joan: Costumari catal.El curs de lany.TomIII Corpus-Primavera. Salvat editores, S.A. Barcelona,2001 (Tercera edici).pp. 3-156.

AMADES,Joan:Gegants,nans i altres entremesos.Costumari popular catal. Direcci P. Pujol iCasademont.Imprenta La Neotipia. Barcelona,setem-bre de 1934.

GRAU I MART, Jan: Gegants. Terra nostra, 37.Columna.Barcelona, gener de 1996.

JANER MANILA, Gabriel: Les festes llunyanes.J.J.deOlaeta,Editor. Palma,1999.

RAY i FERRER, Miquel: Dels gegants que rodolavenpel mn, amb una breu notcia dels gegants de la sala.Edici de lAjuntament de Palma.Gener 1988.

Pgines web: gegants.org, elsmoretons.com imallorcaweb/cabritibassa

Revista digital: El Mn Geganter(Mensual, recepcigratuita).Es pot sollicitar lenviament de la revista aelmongeganter@yahoo.es

Si teniu informacions relatives a les dades dels gegantsregistrats o daltres gegants existents a lilla de Mallorcapodeu escriure a: dadesgegants@yahoo.es

En Barba-rossa, lAmo de So Na Moixa i la BruixaTavn.Tres dels gegants de Llucmajor.

Per saber ms

Un espectacular ball de gegants mallorquins.