Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther...

12
Fundació Studium Aureum Temporada 2018-19, concert núm. 8 “Messa di Gloria” Giacomo Puccini

Transcript of Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther...

Page 1: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

Fundació Studium Aureum Temporada 2018-19, concert núm. 8

“Messa di Gloria” Giacomo Puccini

Page 2: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

�2

Fundació Studium Aureum Temporada 2018-2019

Ana Maria Albacar Pere Miquel Carlos Arnaiz Joan Calafat Jaume Calafat Xavier Calafat María de Lluc Fluxà María Fortuny Gabinet de comprenssió musical Martí Gener Ana Maria Homar Pia Elisabeth Klappsing K. I.

Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis Piña Climent Picornell Pedro Rabassa Catalina Thomàs

Anthony Bonner Miquel Joan Dols Durendesa (assesors inmobiliaris) Amelia Forteza Inversiones Knipe

Musicasa PPB Paisatgisme i obra civil P. M. Juan Carlos Rosselló Distribuidora Rotger

Patrocinadors

Col·laboradors

Page 3: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

�3

Antonio Aragón; tenor Xavier Mendoza; Baix

Xerrada introductòria al concert: Mercè Pons; compositora

Studium Aureum

Ramon Andreu

Alfredo Ardanaz, Ricardo Duato, Ariadna Ferrer, Marga Gual, Soriana Ivaniv,

Gemma Montón, Enrique Pastor, Lourdes Pons, Marta Saura, Leah Wolf

M José Gómez de la Vega, Elena Andreu, Fernando Villegas

Dmitry Struchkov, Joana Gual, Esther Jiménez

Anna Endzelm

Catalina Roig

Juan Rodriguez

Carlos Pastor

Pere Casselles

Miriam Merino

Joan Campomar

M José Campaner, Chefa Donoso*, Bàrbara Femeníes, Mireia Martínez,

Maria Mulet, Do-in Peleteiro, Raquel Ramos, Raquel Ribas, Maria Rosselló Pérez

Maria Rosselló, Sandra Solascasas, Francesca M Salas, Catalina Vilaret*

Gemma Clarissó, Amelia Forteza, Joana M Furió, Ció Gener, Petra Genestra,

Rose-Marie Iglesias, Fina Pérez*, Montserrat Sobrevias, Lorna Towers*

Luís Biasini*, Sergi Gil, Jordi Ohms*, Guillem Nicolau, Detlef Reshoft,

Antoni Salvà*, Joan Serra

Joan J. Fiol, Jaume Llull, Benoist Lognone*, Joan Mas*, Pere Mateu,

Llorenç Melià, José Gabriel Serrano, Joan Carles Simó

* Membres de Musicantes

Director: Carles Ponseti Verdaguer

Orquestra: Concertino:

Violins:

Violes:

Violoncels:

Contrabaix:

Flauta:

Oboè:

Clarinet:

Fagot:

Trompa:

Timbales:

Solistes:

Cor: Sopranos:

Contralts:

Tenors:

Baixos:

Page 4: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

�4Giacomo Puccini

Page 5: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

�5

No està permès l'enregistrament d'àudio o vídeo del concert sense autorització prèvia. Es prega desconectar el telèfon mòbil.

No está permitida la grabación de audio o vídeo del concierto sin autorización previa. Por favor desconecte su teléfono móvil.

Giacomo Puccini (1858-1924)

Messa di Gloria

I. Kyrie (Coro)

II. Gloria Gloria in excelsis Deo (Coro) Laudamus te (Coro) Gratias agimus tibi (Solo tenor) Gloria in excelsis Deo (Coro) Domine Deus (Coro) Qui tollis pecata mundi (Coro) Quoniam tu solus sanctus (Coro) Cum sancto spiritu (Coro)

III. Credo Credo in unum Deum (Coro) Et incarnatus est (Solo tenor, Coro) Crucifixus etiam pro nobis (Solo basso) Et resurrexit (Coro) Et in Spiritum Sanctum (Coro) Et unam sanctam (Coro) Et vitam venturi (Coro)

IV. Sanctus et Benedictus Sanctus Dominus Deus (Coro) Benedictus qui venit (Solo basso, Coro)

V. Agnus Dei (Solo tenor / basso, Coro)

Page 6: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

�6

Giacomo Puccini fou un d'aquells compositors que tenen una gran llista de músics a la seva família. De fet, ell va ser el darrer d'una dinastia que és remunta a quasi dos-cents anys enrera. Giacomo Puccini (1712-1781) va ser el primer de la llista, després Antonio Benedetto María Puccini (1747-1832), seguit de Domenico Vincenzo Puccini (1772-1815) i Michele Puccini (1813-1864). Tots ells foren respectivament rebesavi, besavi, avi i pare d'en Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo María Puccini (Lucca, 22 de desembre de 1858 - Brussel·les, 29 de novembre de 1924). Com podem veure, va ser batejat amb el nom de quasi tots els seus avantpassats. Giacomo va tenir un germà petit Michele Puccini nascut el 1864 que va continuar amb la tradició familiar a Lucca, però dissortadament el 1893 va morir a Brasil. Giacomo Puccini és indubtablement el més famós de tots ells i no precisament gràcies a la música religiosa. Això sí, els seus principis musicals estan totalment lligats a la catedral de San Martino a Lucca. Puccini va quedar orfe als cinc anys i la seva mare va insistir en què Giacomo continués al lloc del seu pare com a organista i mestre de capella. Així doncs, va continuar l'aprenentatge de la música i hi demostrà talent. El 1878 Puccini va escriure un motet i un credo, que varen ser el seu debut en la composició. Va ser dos anys després quan va compondre una missa, a la que va incorporar el credo abans esmentat. La missa va ser escrita per a la vigília de la celebració de Sant Paolino, patró de Lucca, el mes de juliol de 1880. Per a Puccini també va suposar el seu darrer "exercici" de graduació de l'Institut Pacini en el qual havia perfeccionat els seus dots de compositor. La missa va assolir un gran èxit, tant per al públic com per a la crítica. Curiosament el compositor la va arxivar i en la seva vida no es va tornar a escoltar.

El 1951 un sacerdot italià emigrat a Nova York, Dante del Fiorentino que havia conegut a Puccini de jove, va anar a Luca a recollir material per completar una biografia del compositor. Va ser allà on va trobar la partitura de la missa i va organitzar la primera audició a Chicago el 1952, és a dir setanta-dos anys després de la seva estrena a Lucca. Encara que Dante del Fiorentino es proclamés descobridor de l'obra, és ben cert que l'obra va romandre a la vista i mai es va perdre i tothom coneixia la seva existència. El motiu apuntat pel qual Puccini no va tornar a insistir en la missa pareix que podria tenir a veure amb el seu comiat de la música religiosa (Puccini només va tornar a escriure un petit rèquiem per l'aniversari de la mort de Verdi).

La missa es va publicar el 1951 i des de llavors, a poc a poc, ha esdevingut una obra del gran repertori simfònic-coral. A la publicació del 1951 l'editor va afegir el títol de "Messa di Gloria" que és el nom amb el qual normalment es denomina l’obra. Aquest nom fa referència al extens Glòria de la pròpia missa, la seva durada és gairebé la de mitja part de tota la missa. A més a més, el seu desenvolupament conté nombroses seccions molt contrastades entre elles i compta amb intervencions de dos solistes masculins. La missa està distribuïda en les cinc parts habituals: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei. Com hem dit abans Puccini pràcticament va deixar la música religiosa i va esdevenir un compositor d'òpera, tot i això Puccini va reutilitzar dos fragments de la missa di Gloria a dues de les seves òperes, concretament el Kyrie a l'òpera “Edgar” i l'Agnus Dei a l'òpera “Manon Lescaut”. Tal vegada això ens donarà una idea de la gran teatralitat i dramatisme que la missa exhala. Puccini no fa un canvi d'estil, més ben dit va trobant el camí de la seva melodia i harmonia amb la seva primera gran obra, encara que sigui religiosa.

La versió que avui us oferim està adaptada per a orquestra per Joachim Lincklelmann. La partitura totalment fidel a l'original redueix i readapta els instruments de vent per a poder interpretar-se amb un cor i orquestra més reduïts.

Giacomo Puccini i la “Messa di Gloria”

Page 7: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

�7

Georg Friedrich Haendel Dixit Dominus / Gloria / Concerto grosso op. 6 núm 5

Studium Aureum

Dijous 20 de juny de 2019 a les 21:30 al Castell de Bellver Concert a benefici de l’associació “Amics de Tilloli”

Venda anticipada en:

Palma: Discos Oh / Inca i Manacor: Baba discos

Proper concert:

Page 8: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

�8

Giacomo Puccini y la “Messa di Gloria”

Giacomo Puccini fue uno de esos compositores que tienen una gran lista de músicos en su familia. De hecho, él fue el último de una dinastía que se remonta a casi doscientos años atrás. Giacomo Puccini (1712-1781) fue el primero de la lista, después Antonio Benedetto María Puccini (1747-1832), seguido de Domenico Vincenzo Puccini (1772-1815) y Michele Puccini (1813-1864). Todos ellos fueron respectivamente tatarabuelo, bisabuelo, abuelo y padre de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo María Puccini (Lucca, 22 de diciembre de 1858 - Bruselas, 29 de noviembre de 1924). Como podemos ver, fue bautizado con el nombre de casi todos sus antepasados. Giacomo tuvo un hermano pequeño Michele Puccini nacido en 1864 que continuó con la tradición familiar en Lucca, pero desgraciadamente murió en Brasil en 1893. Giacomo Puccini es indudablemente el más famoso de todos ellos y no precisamente gracias a la música religiosa. Eso sí, sus principios musicales están totalmente ligados a la catedral de San Martino en Lucca. Puccini quedó huérfano a los cinco años y su madre insistió en que Giacomo continuara en el lugar de su padre como organista y maestro de capilla. Así pues, continuó el aprendizaje de la música y demostró talento. En 1878 Puccini escribió un motete y un credo, que fueron su debut en la composición. Fue dos años después cuando compuso una misa, a la que incorporó el credo antes mencionado. La misa fue escrita para la víspera de la celebración de San Paolino, patrón de Lucca, el mes de julio de 1880. Para Puccini también supuso su último "ejercicio" de graduación del Instituto Pacini en el que había perfeccionado sus dotes de compositor. La misa alcanzó un gran éxito, tanto para el público como para la crítica. Curiosamente el compositor la archivó y en su vida no se volvió a escuchar.

En 1951, un sacerdote italiano emigrado a Nueva York, Dante del Fiorentino que había conocido a Puccini de joven, fue a Lucca a recoger material para completar una biografía del compositor. Fue allí donde encontró la partitura de la misa y organizó la primera audición en Chicago en 1952, es decir setenta y dos años después de su estreno en Lucca. Aunque Dante del Fiorentino se proclamara descubridor de la obra, es cierto que la obra permaneció a la vista y nunca se perdió y todos conocían su existencia. El motivo apuntado por el que Puccini no volvió a insistir en la misa parece que podría tener que ver con su despedida de la música religiosa (Puccini sólo volvió a escribir un pequeño requiem para el aniversario de la muerte de Verdi).

La misa se publicó en 1951 y desde entonces, poco a poco, se ha convertido en una obra del gran repertorio sinfónico-coral. En la publicación de 1951 del editor añadió el título de "Messa di Gloria" que es el nombre con el que normalmente se denomina la obra. Este nombre hace referencia al extenso Gloria de la propia misa, su duración es casi la de media parte de toda la ella. Además, su desarrollo contiene numerosas secciones muy contrastadas entre ellas y cuenta con intervenciones de los dos solistas masculinos. La misa está distribuida en las cinco partes habituales: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-Benedictus y Agnus Dei. Como hemos dicho antes Puccini prácticamente dejó la música religiosa y se convirtió en un compositor de ópera, sin embargo Puccini reutilizó dos fragmentos de la misa di Gloria en dos de sus óperas, concretamente el Kyrie en la ópera "Edgar" y el Agnus Dei en la ópera "Manon Lescaut". Tal vez esto nos dará una idea de la gran teatralidad y dramatismo que la misa exhala. Puccini no hace un cambio de estilo, mejor dicho va encontrando el camino de su melodía y armonía con su primera gran obra, aunque sea religiosa.

La versión que hoy ofrecemos esta adaptada por: Joachim Lincklelmann La partitura totalmente fiel al original, reduce y adapta los instrumentos de viento para poder interpretarse con un coro y orquesta más reducidos.

Page 9: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

�9

Kyrie Kyrie, eleison. Christe, eleison. Kyrie, eleison.

Gloria Gloria in excelsis Deo, et in terra pax hominibus bonæ volutatis.

Laudamus te, benedicimus te, adoramus te, glorificamus te,

Gratias agimus tibi propter magnam gloriam tuam:

Domine Deus, Rex cælestis, Deus Pater omnipotens. Domine Fili unigenite, Jesu Christe; Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris:

Qui tollis peccata mundi, miserere nobis; qui tollis peccata mundi, suscipe deprecationem nostram; qui sedes a dexteram Patris, miserere nobis.

Quoniam tu solus Sanctus, tu solus Dominus, tu solus Altissimus: Jesu Christe,

Cum Sancto Spiritu: in gloria Dei Patris. Amen.

Credo Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem, factorem cæli et terræ; visibilium omnium et invisibilium. Et in unum Dominum Jesum Christum, Filium Dei unigenitum. Et ex Patre natum ante omnia sæcula. Deum de Deo, lumen de lumine, Deum verum de Deo vero. Genitum, non factum, consubstantialem Patri: per quem omnia facta sunt. Qui propter nos homines,

Kyrie Senyor, tingueu pietat. Crist, tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat.

Gloria Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.

Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem,

Us donem gràcies, per la vostra immensa glòria,

Senyor Déu, Rei celestial, Déu Pare omnipotent. Senyor, Fill unigènit, Jesucrist, Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,

Vós, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres; vós, que lleveu el pecat del món, acolliu la nostra súplica, vós que seieu a la dreta del Pare, tingueu pietat de nosaltres.

Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor, vós l’únic Altíssim, Jesucrist,

Amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare. Amén.

Credo Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles. I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles. Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada. El qual per nosaltres, els homes,

Kyrie Señor, ten piedad. Cristo, ten piedad. Señor, ten piedaad.

Gloria Gloria a Dios en las alturas. Y en la tierra paz a los hombres de buena voluntad.

Te alabamos. Te bendecimos. Te adoramos. Te glorificamos.

Te damos gracias por tu inmensa gloria.

Señor Dios, Rey de los Cielos, Dios Padre todopoderoso. Señor Hijo unigénito, Jesucristo. Señor Dios, Cordero de Dios, Hijo del Padre.

Tú, que quitas los pecados del mundo, apiádate de nosotros. Tú, que quitas los pecados del mundo, acoge nuestra súplica. Tú, que estás sentado a la diestra del Padre, apiádate de nosotros.

Porque Tú sólo eres Santo. Tú sólo Señor. Tú sólo Altísimo, Jesucristo.

Con el Espíritu Santo en la gloria de Dios Padre. Amén.

Credo Creo en un solo Dios, Padre todopoderoso, Creador del cielo y de la tierra, de todas las cosas visibles e invisibles. Y en un solo Señor, Jesucristo, Hijo unigénito de Dios. nacido del Padre antes de todos los siglos. Dios de Dios, Luz de Luz, Dios verdadero de Dios verdadero. Engendrado, no hecho; consubstancial al Padre; por quien todas las cosas fueron hechas. El cual, por nosotros los hombres

Page 10: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

�10

Traducció i adaptació dels textos: Joan Carles Simó

et propter nostram salutem descendit de cælis.

Et incarnatus est de spiritu sancto Ex Maria Virgine: Et homo factus Est.

Crucifixus etiam pro nobis: sub Pontio Pilato passus, et sepultus est.

Et resurrexit tertia die, secundum Scripturas. Et ascendit in cælum: sedet ad dexteram Patris. Et iterum venturus est cum gloria judicare vivos et mortuos: cujus regni non erit finis.

Et in Spiritum Sanctum, Dominum et vivificantem: qui ex Patre, Filioque procedit. Qui cum Patre, et Filio simul adoratur, et conglorificatur: qui locutus est per Prophetas.

Et unam sanctam catholicam et apostolicam Ecclesiam. Confiteor unum baptisma in remissionem peccatorum. Et expecto resurrectionem mortuorum.

Et vitam venturi sæculi. Amen.

Sanctus Sanctus, Sanctus, Sanctus Dominus Deus Sabaoth. Pleni sunt cæli et terra gloria tua. Hosanna in excelsis.

Benedictus qui venit in nomine Domini. Hosanna in excelsis.

Agnus Dei Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, miserere nobis. Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, dona nobis pacem.

i per la nostra salvació davallà del cel.

I, per obra de l'Esperit Sant, s'encarnà de la Verge Maria, i es féu home.

Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat,

I ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se'n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. I tornarà gloriós a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi.

I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; I (crec) en l'Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare i del Fill. que parlà per boca dels profetes.

I (crec) en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat. I espero la resurrecció dels morts,

i la vida de la glòria. Amén.

Sant Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel.

Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.

Anyell de Déu Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres. Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, doneunos la pau.

y por nuestra salvación, bajó de los cielos.

Y por obra del espíritu santo se encarnó de María Virgen, Y se hizo hombre.

Crucificado también por nosotros, bajo el poder de Poncio Pilato, padeció y fue sepultado.

Y resucitó al tercer día, conforme a las Escrituras. Y subió al cielo, está sentado a la diestra del Padre. Y otra vez ha de venir con gloria a juzgar a los vivos y a los muertos; y su Reino no tendrá fin.

I (creo) en el Espíritu Santo, Señor y vivificador, el cual procede del Padre y del Hijo. Quien con el Padre y el Hijo juntamente es adorado y glorificado; el cual habló por los Profetas.

I (creo) en la Iglesia, que es una, santa, católica y apostólica. Confieso un solo Bautismo para el perdón de los pecados. Y espero la resurrección de los muertos.

Y la vida del siglo venidero. Amén.

Santo Santo, Santo, Santo es el Señor, Dios de los ejércitos. Llenos están los cielos y la tierra de tu gloria. ¡Hosanna en las alturas!

Bendito el que viene en el nombre del Señor. ¡Hosanna en las alturas!

Cordero de Dios Cordero de Dios, que quitas los pecados del mundo, ¡apiádate de nosotros! Cordero de Dios, que quitas los pecados del mundo, ¡danos la paz!

Page 11: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

�11

STUDIUM AUREUM “Una manera d’entendre la música”

1982 - 2019

Page 12: Fundació Studium Aureum€¦ · Pia Elisabeth Klappsing K. I. Inés M Llabrés María Esther López Gaspar Morey Miquel Àngel Mulet Juan Mulet Roman Muret Concepción Oleza Luis

�12www.fundaciostudiumaureum.cat

email: [email protected]

Bar Pesquero Taller d’instruments

Ultima Hora Diario de Mallorca Bodegues Ferrer

Carme Serra Família Rotger

Luís Llorens Miquel Dols

Pere Fiol

Paco Forteza Rafel Salas Ketty Isern Llorenç Rus

Albert Vergés Lluïsa Calafat Joan Brunet Llop asesores

i als Nostres Abonats!

La Fundació Studium Aureum vol agrair públicament el suport als seus fundadors, als patrocinadors, als col·laboradors i altres persones o entitats que amb la seva aportació econòmica, material o humana han permès dur a terme la present temporada de concerts.

A tots moltes gràcies.

La Fundación Studium Aureum quiere agradecer públicamente el apoyo a sus fundadores, los patrocinadores, los colaboradores y personas o entidades que con sus aportaciones económicas, materiales o humanas han hecho posible esta temporada de conciertos.

A todos muchas gracias.

Agraïments: La Fundació vol agrair molt sincerament la col·laboració i ajuda rebudes, a les

següents persones i entitats que han fet possible dur a terme la present temporada: