full Lectures dominicalEnvia ordres a la terra, i la seva paraula corre de pressa, no es detura. R....

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.510 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 18 de juny de 2017 Corpus Chris Lectures † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Sagraris acompanyats M anuel González era un sacerdot sevillà acabat d’ordenar l’any 1902, quan el seu bisbe li va encarregar que s’encarregués dels cultes de la Quaresma a Palomares del Río, un pet poble al qual s’hi accedia travessant un curs d’aigua i viatjant després a lloms d’un ruc. En arribar, el sagristà li va pintar un panorama molt negre pel que fa a la devoció de la gent. Va entrar a l’església, es va agenollar davant el sagrari, i en obrir-lo va veure que era brut i ple d’insectes. Feia molt de temps que no s’havia obert ni s’havien renovat les sagrades Formes. Aquell fet el va impactar tant que va dedicar la seva vida sacerdotal a promoure la cura de l’Eucarisa. Joan Pau II el va beaficar i el va anomenar «bisbe dels sagraris abandonats», i l’octubre de 2016 el papa Francesc el va canonitzar. Va ser bisbe de Màlaga i després de Palència en anys dicils. A Màlaga van incendiar el palau episcopal, i dels catorze sacerdots que va ordenar set van ser màrrs. Podem invocar el seu exemple de persona enamorada de l’Eucarisa en aquesta gran festa del Corpus Chris en la qual el Senyor sagramentat surt als nostres carrers a pobles i ciutats portat per la devoció del poble crisà. La tradició d’aquesta festa del mes de juny, mòbil en el calendari, és molt anga, i la seva celebració pels carrers també. Fa segles al voltant del Corpus molta gent acudia a l’espectacle de teatre sacre, que eren els actes sacramentals. Lope de Vega, Tirso de Molina i, sobretot, Calderón de la Barca, van ser autors d’aquestes peces literàries tan celebrades, i molts escriptors van honorar el Corpus, com García Lorca, meravellat amb el de Granada quan va escriure: «Es así, Dios andando, como quiero tenerte…». Déu caminant, sota pal·li, rebent l’adoració del poble crisà. Com en el temps de sant Manuel González, la nostra societat corre el risc dels sagraris abandonats, o almenys solitaris. Per això esmulo a la pràcca de la visita al Sanssim i m’alegren molt totes les iniciaves que es fan en algunes parròquies de moments d’adoració, durant el dia o la nit. Que en la festa del Corpus Chris aprofitem per fer aquesta manifestació d’amor a Jesús sagramentat. En una societat pluralista i democràca, els crisans hem de ser absolutament respectuosos amb tothom, però no hem de defugir algunes manifestacions externes de religiositat que formen part de la llibertat en què vivim. Sigui al carrer o en la quietud de les esglésies, allí està esperant-nos. En la festa del Corpus Chris aprofitem per fer aquesta manifestació d’amor a Jesús sagramentat Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 8,2-3.14b-16a) Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els senments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sorr de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien.» Salm responsorial [147,12-15.19-20 (R.: 12a)] Glorifica el Senyor, Jerusalem, Sió, canta lloances al teu Déu, que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills. R. Glorifica el Senyor, Jerusalem. O bé: Al·leluia. Manté la pau al teu territori i et sacia amb la flor del blat. Envia ordres a la terra, i la seva paraula corre de pressa, no es detura. R. Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, als fills d’Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions. R. Lectura de la primera carta de sant Pau als crisans de Corint (1Co 10,16-17) Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres parm, no és, potser, comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots parcipem del mateix pa. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58) En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discur. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.» Preguntes pel dia de Corpus El pa per Elies, exhaust al desert, fou la vida. El vi, el dia de les noces de Canà, la festa. L’Eucarisa, què és? –Els qui no la tenen, són uns morts de gana o uns somia-truites. Pels altres, l’aterratge del Cel a la terra. I per Judes, que deixa la comunió per trenta monedes... –Pobre, fou la desesperació! I tu, Ramon, què hi diràs després del Viàc? –Pensant en la meva úlma comunió, des del fons de la tomba, diré: traieu-me, si us plau, aquest epitafi que diu: «Ha passat a millor vida». I per Jesús, ¿què és l’Eucarisa? –«Jo sóc la resurrecció i la vida. Ho creus això?» I Marta, la germana de Llàtzer, li contesta en nom meu: «Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món» (Jn 11,27). I, al Cel, si algú, el dia de Corpus, em pregunta: «On vas?», jo li contestaré somrient: «A dir les quatre misses a Valls». 5 DESTAQUEM... Mirada endins per Ramon Blas Batet, pvre. Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» (p.5) —Avui, Dia i Col·lecta de la Caritat amb el lema «Cridats a ser comunitat» Corpus Christi —Goigs populars de Mn. Ramon Muntanyola A la secció Efemèride càritas Al costat de la Vanica L a majoria de les persones i de les famílies que s'apropen a Càritas, més enllà de les demandes concretes que ens fan, necessiten una atenció personalitzada, diversa i connuada i un acompanyament cordial perquè puguin fer un procés que les por finalment a viure autònomament. Aquest procés mai no és igual per a tots ni té la mateixa durada. Perquè tots som diferents, tots som únics. És la història de la Vanica i dels seus dos fills, en Julián i en Denis, i també de la seva parella, en José. Un dia varen arribar a Càritas sense pràccament res. Els vàrem acollir, escoltar i animar; juntament amb ells vàrem detectar les seves necessitats i mancances. I també conjuntament vàrem dissenyar un pla per tal que disposessin d'un lloc per a viure, menjar i tenir roba suficient. El segon pas va ser el de l'escolarització i la tramitació de les beques menjador. Calia també pensar en el treball, un pas important en l'autonomia de les persones; a la Vanica li vàrem trobar feina per tenir cura d'una persona gran mentre es tramitaven els papers per legalitzar la seva situació i en José es va inscriure a un curs que el capacités millor per a trobar feina; i mentrestant, sempre fent-los costat. Fins al dia en què ja no varen necessitar més la nostra ajuda. Aquesta és una de les tantes històries del dia a dia de Càritas: històries d'esperances i de desànims, d'avançaments i de retrocessos, de fracassos i d'èxits. Això no és feina d'un dia, ni és fàcil per als qui ens demanen ajuda. Aquesta tasca no podem ni volem fer-la sols, conscients que la fem en nom de Jesucrist i enviats per la comunitat crisana. Comptem amb vosaltres: amb la vostra pregària, la vostra ajuda econòmica I la vostra col·laboració voluntària. Però també comptem amb les vostres reflexions, les vostres críques —no ho fem tot bé— i les vostres propostes. Moltes gràcies. Sanago Soro Roca, pvre. Delegat diocesà de pastoral social Avui, Dia i col·lecta de la Caritat A mb el lema «Cridats a ser comunitat», Càritas ens convida avui, solemnitat del Corpus Chris, a posar el focus d'atenció en la dimensió comunitària del nostre ésser, com a eix fonamental al servei del Regne de Déu. Els bisbes de la Comissió episcopal de Pastoral Social subratllen que el redescobriment del nostre ésser comunitari és el punt de parda per a superar els nostres interessos individuals i col·laborar en la construcció d’una societat més justa i fraterna. «La comunitat, ens recorda Càritas, és l'àmbit on podem acompanyar i ser acompanyats, on podem generar presència, proximitat i un esl de vida on qui pateix trobi consol, qui té set descobreixi fonts per a saciar-se i qui se sent exclòs experimen acollida i afecte. A la comunitat podem respondre al mandat de Jesús, que ens va manar donar menjar a qui té fam (Mc 6,37) i podem implicar-nos en el desenvolupament integral dels pobres, buscant els mitjans adequats per a solucionar les causes estructurals de la pobresa», diuen. Tot seguit, destaquem algunes de les accions que Càritas, a través dels seus programes socials, ha realitzat durant l’any 2016 i que recull en la seva Memòria anual: 73.698 atencions en l’acollida parroquial 296 persones ateses en el Servei d’atenció als immigrants 56.215 atencions als robers Filigrana 3.801 persones ateses en menjadors socials 12.501 persones ateses en els Serveis de Distribució d’Aliments 4.564 atencions a persones sense sostre 861 persones orientades per a incorporar-se al món laboral 494 alumnes atesos en programes de formació 105 alumnes que han rebut suport pedagògic (p.2)

Transcript of full Lectures dominicalEnvia ordres a la terra, i la seva paraula corre de pressa, no es detura. R....

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.510

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

18 de juny de 2017 Corpus Christi

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Sagraris acompanyats

Manuel González era un sacerdot sevillà acabat

d’ordenar l’any 1902, quan el seu bisbe li va encarregar que s’encarregués dels cultes de la Quaresma a Palomares del Río, un petit poble al qual s’hi accedia travessant un curs d’aigua i viatjant després a lloms d’un ruc.

En arribar, el sagristà li va pintar un panorama molt negre pel que fa a la devoció de la gent. Va entrar a l’església, es va agenollar davant el sagrari, i en obrir-lo va veure que era brut i ple d’insectes. Feia molt de temps que no s’havia obert ni s’havien renovat les sagrades Formes. Aquell fet el va impactar tant que va dedicar la seva vida sacerdotal a promoure la cura de l’Eucaristia.

Joan Pau II el va beatificar i el va anomenar «bisbe dels sagraris abandonats», i l’octubre de 2016 el papa Francesc el va canonitzar. Va ser bisbe de Màlaga i després de Palència en anys difícils. A Màlaga van incendiar el palau episcopal, i dels catorze sacerdots que va ordenar set van ser màrtirs.

Podem invocar el seu exemple de persona enamorada de l’Eucaristia en aquesta gran festa del Corpus Christi en la qual el Senyor sagramentat surt als nostres carrers a pobles i ciutats portat per la devoció del poble cristià.

La tradició d’aquesta festa del mes de juny, mòbil en el calendari, és molt antiga, i la seva celebració pels carrers també. Fa segles al voltant del Corpus molta gent acudia a l’espectacle de teatre sacre, que eren els actes sacramentals. Lope de Vega, Tirso de Molina i, sobretot, Calderón de la Barca, van ser autors d’aquestes peces literàries tan celebrades, i

molts escriptors van honorar el Corpus, com García Lorca, meravellat amb el de Granada quan va escriure: «Es así, Dios andando, como quiero tenerte…». Déu caminant, sota pal·li, rebent l’adoració del poble cristià.

Com en el temps de sant Manuel González, la nostra societat corre el risc dels sagraris abandonats, o almenys solitaris. Per això estimulo a la pràctica de la visita al Santíssim i m’alegren molt totes les iniciatives que es fan en algunes parròquies de moments d’adoració, durant el dia o la nit.

Que en la festa del Corpus Christi aprofitem per fer aquesta manifestació d’amor a Jesús sagramentat. En una societat pluralista i democràtica, els cristians hem de ser absolutament respectuosos amb tothom, però no hem de defugir algunes manifestacions externes de religiositat que formen part de la llibertat en què vivim. Sigui al carrer o en la quietud de les esglésies, allí està esperant-nos.

‘ En la festa del Corpus Christi aprofitem per fer aquesta manifestació d’amor a Jesús sagramentat

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 8,2-3.14b-16a)

Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien.»

Salm responsorial [147,12-15.19-20 (R.: 12a)]

Glorifica el Senyor, Jerusalem,Sió, canta lloances al teu Déu,que assegura les teves portesi beneeix dintre teu els teus fills.

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

O bé: Al·leluia.

Manté la pau al teu territorii et sacia amb la flor del blat.Envia ordres a la terra,i la seva paraula corre de pressa, no es detura. R.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,als fills d’Israel, els seus decrets i decisions.No ha obrat així amb cap altre poble,no els ha fet conèixer les seves decisions. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,16-17)

Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58)

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»

Preguntes pel dia de Corpus

El pa per Elies, exhaust al desert, fou la vida. El vi, el dia de les noces de Canà, la festa. L’Eucaristia, què és? –Els qui no la tenen, són uns morts de gana o uns somia-truites. Pels altres, l’aterratge del Cel a la terra.

I per Judes, que deixa la comunió per trenta monedes... –Pobre, fou la desesperació!

I tu, Ramon, què hi diràs després del Viàtic? –Pensant en la meva última comunió, des del fons de la tomba, diré: traieu-me, si us plau, aquest epitafi que diu: «Ha passat a millor vida».

I per Jesús, ¿què és l’Eucaristia? –«Jo sóc la resurrecció i la vida. Ho creus això?» I Marta, la germana de Llàtzer, li contesta en nom meu: «Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món» (Jn 11,27). I, al Cel, si algú, el dia de Corpus, em pregunta: «On vas?», jo li contestaré somrient: «A dir les quatre misses a Valls».

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Ramon Blas Batet, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

—Avui, Dia i Col·lecta de la Caritat amb el lema «Cridats a ser comunitat»

Corpus Christi

—Goigs populars de Mn. Ramon Muntanyola A la secció Efemèride

càritas

Al costat de la Vanica

La majoria de les persones i de les famílies que s'apropen a Càritas, més enllà de les demandes concretes que ens fan,

necessiten una atenció personalitzada, diversa i continuada i un acompanyament cordial perquè puguin fer un procés que les porti finalment a viure autònomament. Aquest procés mai no és igual per a tots ni té la mateixa durada. Perquè tots som diferents, tots som únics.

És la història de la Vanica i dels seus dos fills, en Julián i en Denis, i també de la seva parella, en José. Un dia varen arribar a Càritas sense pràcticament res. Els vàrem acollir, escoltar i animar; juntament amb ells vàrem detectar les seves necessitats i mancances. I també conjuntament vàrem dissenyar un pla per tal que disposessin d'un lloc per a viure, menjar i tenir roba suficient. El segon pas va ser el de l'escolarització i la tramitació de les beques menjador. Calia també pensar en el treball, un pas important en l'autonomia de les persones; a la Vanica li vàrem trobar feina per tenir cura d'una persona gran mentre

es tramitaven els papers per legalitzar la seva situació i en José es va inscriure a un curs que el capacités millor per a trobar feina; i mentrestant, sempre fent-los costat. Fins al dia en què ja no varen necessitar més la nostra ajuda.

Aquesta és una de les tantes històries del dia a dia de Càritas: històries d'esperances i de desànims, d'avançaments i de retrocessos, de fracassos i d'èxits. Això no és feina d'un dia, ni és fàcil per als qui ens demanen ajuda.

Aquesta tasca no podem ni volem fer-la sols, conscients que la fem en nom de Jesucrist i enviats per la comunitat cristiana. Comptem amb vosaltres: amb la vostra pregària, la vostra ajuda econòmica I la vostra

col·laboració voluntària. Però també comptem amb les vostres reflexions, les vostres crítiques —no ho fem tot bé— i les vostres propostes. Moltes gràcies.

Santiago Soro Roca, pvre.Delegat diocesà de pastoral social

Avui, Dia i col·lecta de la Caritat

Amb el lema «Cridats a ser comunitat», Càritas ens convida avui, solemnitat del Corpus Christi, a posar el focus d'atenció en la dimensió comunitària del nostre

ésser, com a eix fonamental al servei del Regne de Déu.

Els bisbes de la Comissió episcopal de Pastoral Social subratllen que el redescobriment del nostre ésser comunitari és el punt de partida per a superar els nostres interessos individuals i col·laborar en la construcció d’una societat més justa i fraterna.

«La comunitat, ens recorda Càritas, és l'àmbit on podem acompanyar i ser acompanyats, on podem generar presència, proximitat i un estil de vida on qui pateix trobi consol, qui té set descobreixi fonts per a saciar-se i qui se sent exclòs experimenti acollida i afecte. A la comunitat podem respondre al mandat de Jesús, que ens va manar donar menjar a qui té fam (Mc 6,37) i podem implicar-nos en el desenvolupament integral dels pobres, buscant els mitjans adequats per a solucionar les causes estructurals de la pobresa», diuen.

Tot seguit, destaquem algunes de les accions que Càritas, a través dels seus programes socials, ha realitzat durant l’any 2016 i que recull en la seva Memòria anual:

73.698 atencions en l’acollida parroquial296 persones ateses en el Servei d’atenció als immigrants56.215 atencions als robers Filigrana3.801 persones ateses en menjadors socials

12.501 persones ateses en els Serveis de Distribució d’Aliments4.564 atencions a persones sense sostre861 persones orientades per a incorporar-se al món laboral494 alumnes atesos en programes de formació105 alumnes que han rebut suport pedagògic

(p.2)

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

agendaen un minut20 de juny

—Presentació del llibre Cardenal Vidal i Barraquer. Testimoni fidel (1943-2013) a càrrec del Dr. Josep M. Solé i Sabaté, professor d’Història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. El llibre, que recull el cicle de set conferències sobre el cardenal impartides l’any 2014 amb l’objectiu d’apropar a la societat la seva figura i presentar el temps històric que va viure, es presentarà al Centre Tarraconense El Seminari, a les 19.15 h. Organitza l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

21 de juny

—Trobada de la Delegació diocesana de pastoral familiar amb directors i responsables de pastoral de les escoles. Tindrà lloc al Centre pastoral Oblates, a les 18.00 h, i serà presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. Per a assistir-hi cal confirmar l’assistència a través del correu [email protected] o trucant al tel. 627 626 977.

22 de juny

—Presentació del llibre Els goigs i altres himnes populars de Mn. Ramon Muntanyola a l’església de Sant Agustí de Tarragona (Rambla Vella, 10), a les 19.30 h. El llibre, recull fet per Mn. Joan Roig, serà presentat pel Sr. Lluís M. Moncunill. Acte organitzat pels Gogistes Tarragonins.

25 de juny

—Concert del Cor DaCapo a l’església parroquial de Riudoms, a les 19.30 h, en benefici de les obres de la Capella del Santíssim. El cost de les entrades, que es poden adquirir els dilluns, dimarts i dimecres de 18.00 a 19.00 h a l’Abadia, és de 5 euros (anticipada) i de 7 euros (el mateix dia). També es poden reservar via whatsapp a través del telèfon 629 068 552.

1 de juliol

—Jornada dels arxiprestats de Tarragona a Montserrat. Per a més informació i inscripcions es pot trucar a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona (tel. 977 21 11 83 o al 626 66 30 65). La sortida des de Tarragona serà a les 08.00 h (Plaça Prim).

Cicle A /Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 18: Santíssim Cos i Sang de Crist (Sol) [Dt 8, 2-3.14b-16a; Salm 147, 12-13. 14-15.19-20; 1Co 10, 16-17; Jn 6, 51-58 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 19: [2Co 6, 1-10; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4; Mt 5, 38-42] Sant Romuald, abat (ML)

Dimarts, 20: [2Co 8, 1-9; Salm 145, 2.5-6.7-8.9a; Mt 5,43-48] Sant Silveri, papa i màrtir

Dimecres, 21: Sant Lluís Gonzaga, religiós (MO) [2Co 9, 6-11; Salm 111, 1-2.3-4.9; Mt 6, 1-6.16-18]

Dijous, 22: [2Co 11,1-11; Salm 110, 1-2.3-4.7-8; Mt 6,7-15] Sant Paulí de Nola, bisbe; o bé: Sants Joan Fisher, bisbe, i Tomàs More, màrtirs (ML). I vespres de la Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús

Divendres, 23: Sagrat Cor de Jesús (Sol) [Dt 7,6-11; Salm 102, 1-2.3-4.6-7.8 i 10; 1Jn 4, 7-16; Mt 11,25-30 (LE/LH pròpies)]

Dissabte, 24: Naixement de Sant Joan Baptista (Sol) [Is 49, 1-6; Salm 138, 1-3.13-14. 15; Ac 13, 22-26; Lc 1, 57-66-80 LE/LH pròpies)]

Diumenge, 25: Diumenge XII de durant l’any [Jr 20, 10-13; Salm 68,8-10.14 i 17.33-35; Rm 5, 12-15; Mt 10, 26-33 (LE/LH pròpies)]

Lectures de la solemnitat del Sagrat Cor de JesúsDivendres, 23 de juny de 2017

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 7,6-11)

Moisès digué al poble: «Ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. Ell t’ha escollit perquè siguis la seva possessió personal a part de tots els pobles que estan escampats per la terra. El Senyor s’ha complagut en vosaltres i us ha escollit, no perquè fóssiu un poble més nombrós que els altres, quan de fet sou el més petit de tots, sinó perquè us estima i es manté fidel al jurament que havia fet als vostres pares. Per això el Senyor et va fer sortir amb mà forta i et va redimir de l’esclavatge, de les mans del Faraó, rei d’Egipte. Reconeix que el Senyor, el teu Déu, és veritablement Déu, que és el Déu fidel; per als qui l’estimen, manté la seva aliança i els seus favors fins a milers de generacions, però als qui no l’estimen, els dóna la paga que es mereixen i els fa desaparèixer; no espera a donar-los més tard la seva paga: els la dóna a ells mateixos. Tu, per tant, observa els preceptes, els decrets i les decisions que avui et mano de complir.»

Salm responsorial[102,1-2.3-4.6-7.8.10 (R.: 17)]

Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis dels seus favors.

R. L’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre.

Ell et perdona les culpesi et guareix de tota malaltia;rescata de la mort la teva vida i et sacia d’amor entranyable. R.

El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d’ells. Ha revelat a Moisès els seus camins, el seu estil d’obrar, als fills d’Israel. R.

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor. No ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuriales nostres culpes. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 4,7-16)

Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats. Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut contemplar Déu, però si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dins nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Un senyal per a saber que estem en ell i ell en nosaltres és

que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit. Més encara: nosaltres mateixos hem contemplat com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fos el salvador del món; nosaltres en donem testimoni; per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu i Déu en ell. Així nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té, i hi hem cregut. Déu és amor; el qui viu en l’amor està en Déu, i Déu està en ell.

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 11,25-30)

En aquell temps Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans; fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera.»

Trobada diocesana d’escolans a Vilanova d’EscornalbouEl proper dilluns dia 26 de juny se celebrarà la Trobada diocesana d’escolans a Vilanova d’Escornalbou amb el lema «Aneu i anuncieu». La trobada, organitzada pel Secretariat Diocesà de Vocacions, tindrà lloc de les 10.00 a les 17.00 h. Cal inscriure’s a la vostra parròquia.

efemèrideAny de Mn. Ramon Muntanyola i Llorac

Des del mes d’abril d’enguany es van celebrant actes en homenatge del prevere Mn. Ramon Muntanyola i Llorac

amb motiu del centenari del seu naixement, esdevingut a L’Espluga de Francolí l’any 1917. I, qui era? Amb poques paraules: un bon prevere i un refinat poeta, fidel a Déu i al seu Poble. Abans de celebrar el Concili Vaticà II ja era un veritable prevere «conciliar»; l’any 1947 va idear un interessant i original full parroquial que titulà com «La veu de la Parròquia» i que s’anà publicant fins l’any 1950 en què l’arquebisbe d’aleshores va publicar la «Hoja parroquial», que la va absorbir. Fou un bon rector i també un airós i fidel predicador de la Paraula. Com a poeta ens ha deixat publicats quatre o cinc volums de versos ben inspirats i ben tallats.

Entre altres activitats, el dia 14 d’aquest mes es presentà una interessant antologia de la seva obra poètica: «Dia vindrà», preparada per Joan M. Pujals, bon coneixedor del poeta. I el dia 22 es farà també la del recull dels seus Goigs populars: com a prevere i com a poeta popular és ben lògic que Mn. Ramon escrivís un bon recull d’aquests cants tan nostres, una vintena de textos, tots marcats per la seva gràcia i el seu estil indefectible; cal esmentar d’una manera especial els dels patrons de l’Espluga sants Abdon i Senén, els de la Mare de Déu Adormida de la Bassa del Just, els de Santa Maria de Poblet, i molt especialment els de Santa Maria del Mar de Salou, l’última parròquia que va regentar. Que els seus versos continuïn essent un bon vehicle per lloar Déu i els sants.

Joan Roig i Montserrat, pvre.

—Vetlla jove de pregària. Més d’un centenar d’adolescents i joves, acompanyats dels seus animadors i rectors, es van reunir el divendres dia 2 de juny a l’església parroquial de la Mare de Déu del Lledó en una vetlla d’acció de gràcies presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. En el cap de setmana de la solemnitat de Pentecosta la vetlla va ser un moment d’acció de gràcies per tot el que s’ha viscut durant el curs a través de tantes activitats —trobades, formacions, celebracions, voluntariat...—, per encomanar les activitats de l’estiu i també un moment per a entendre com els fruits de l’Esperit Sant són presents en la vida de cada jove. Després del sopar la postvetlla va anar a càrrec de l’actuació i testimoni de fe de Paul Ponce, considerat un dels millors malabaristes del món.

—Trobada diocesana de vida consagrada. Convocats per la Delegació diocesana de Vida Consagrada els religiosos i religioses de l’arxidiòcesi es van aplegar a finals del mes de maig, a la tarda, al Col·legi de Sant Domènec de Guzman de Tarragona. Aquesta trobada, la segona del curs, va ser un moment de reflexió i diàleg a partir de la projecció d’una pel·lícula vocacional com és «La historia de Marie Heurtin», que narra la història real d’una noia sorda i cega de naixement que és incapaç de comunicar-se. La fe, la confiança, la perseverança o l’educació són alguns dels aspectes claus de la pel·lícula.

—Ramon Muntanyola, home d’Església. En la commemoració del centenari del naixement de Mn. Ramon Muntanyola (1917-2017), Mn. Manuel M. Fuentes, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, va pronunciar una conferència, el dia 7 de juny, sobre el tema «Ramon Muntanyola, home d’Església» al Centre Tarraconense El Seminari. A partir de diversa documentació escrita Mn. Fuentes va oferir una aproximació a la figura de Mn. Muntanyola com a prevere, un home que fou pioner a l’arxidiòcesi en la publicació del full parroquial «La veu de la Parròquia» com a mitjà vehicular per a difondre l’evangeli, defensor de la llengua catalana i un ministre de reconciliació i perdó. «Mn. Muntanyola entenia que ser capellà és ser un humil ministre del Crist que intenta fer vibrar en el cor dels fidels la paraula evangèlica», va expressar.

—Vetlles de Pentecosta. En la vigília de la solemnitat de Pentecosta, el dissabte dia 3 de juny, les parròquies de l’arxiprestat de Tarragona Centre van ser convocades a participar en la vetlla de l’Esperit a l’església parroquial de la Santíssima Trinitat de Tarragona que va ser presidida pel Sr. Arquebisbe i concelebrada pels rectors de la ciutat. Paral·lelament, a Reus, la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus va acollir aquest any la vetlla de Pentecosta, sota el lema «Homes i dones nous, renovats pel foc de l’Esperit». Aquesta celebració va comptar amb la participació de totes les congregacions religioses de Reus i el testimoni final de la Gna. Ángela Martínez, missionera claretiana que ha estat a Cuba.