Full Informatiu núm. 5

FULL INFORMATIU CEIB. Núm 5

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

Núm. 5 novembre – desembre 2009

FULL INFORMATIU MONOGRÀFIC

2222 FULL INFORMATIU CEIB. Núm 5

Presentació 2222

Informacions del CEIB 4444

Programes internacionals 12121212

Entrevista 20202020

Experiències pedagògiques 22222222

Consells escolars insulars i municipals 28282828

Programes internacionalsProgrames internacionalsProgrames internacionalsProgrames internacionals

Temes d’interès 6666

Miscel· lània 32323232 GOVERN DE LES ILLES BALEARS

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

Full Informatiu Redacció i maquetació: Secretaria del CEIB

Edició: CEIB 2009

SSSSumari


Aquest darrer FULL INFORMATIU DEL CEIB de l’any 2009, dedicat a Programes

Internacionals, ens duu de la mà de persones relacionades amb els seus inicis, en el CEP de Palma, amb intercanvis de professorat, i ens situa en el moment actual mostrant-nos les diferents actuacions que actualment s’ofereixen. Els Programes Internacionals fan possible les relacions entre diferents centres de l’àmbit escolar europeu, que a casa nostra gaudeixen de prou temps d’història per poder parlar d’una actuació consolidada en els nostres centres. Aquesta consolidació queda palesa en la incidència de les diferents actuacions que es computen aquest curs escolar 2009/10 arreu de les Illes Balears. Com a mostra, exposam les experiències pedagògiques de dos centres: l’IES Josep M. Qua-drado, de Ciutadella i el CEIP Mestre Lluís Andreu, de Formentera. El FULL INFORMATIU DEL CEIB a més i com sempre inclou l’actualitat sobre l’educació en general, així com informació detallada del dia a dia del CEIB. Cal esmentar, finalment, que a l’apartat dedicat als consells escolars insular s’inclou el document del Consell Escolar de Menorca “Un pacte per l’educ-ació és possible: una proposta per a encarar el futur”. Pere Carrió Villalonga President

PPPPresentació


CESSAMENTS I NOMENAMENTS DE CONSELLERES I CONSELLERS DEL CEIB.

IIIInformacions del CEIB

Ordre del conseller d’Educació i Cultura de dia 9 de desembre de 2009

(BOIB 181 de 12.12.09)

CESSAMENTS

Grup E: Representants dels titulars de centres docents privats. FERE-CECA-Escola Catòlica de les Illes Balears. - Suplent Bernat Josep Alemany Ramis - Suplent Miquel Balle Palou

Grup G: Representants de les organitzacions patronals. Educació i Gestió-Escola Catòlica de les Illes Balears. -Titular Marta Monfort Miserachs

Grup H: Representants de l’administració educativa. -Titular Rafaela Sánchez Benítez -Suplent María Asunción Alarcón Bigas

Grup J: Representants de l’administració local. FELIB -Titular Esperanza Català Ribó - Suplent Maria José Morell Vivancos

Grup K: Representants dels consells insulars. Consell Insular de Menorca -Suplent Magí Muñoz Gener

NOMENAMENTS

Grup E: Representants dels titulars de centres docents privats. FERE-CECA-Escola Catòlica de les Illes Balears. - Titular Marc González Sabater * - Suplent Margalida Llabrés Botellas *Nomenat a l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 10 de març de 2009 (BOIB núm. 39 de 17-03-2009) -Titular Margalida Moyà Pons * Suplent Miquel Balle Palou *Nomenada a l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 22 de març de 2007 (BOIB núm. 46 de 27-03-2007)

Grup G: Representants de les organitzacions patronals Educació i Gestió-Escola Catòlica de les Illes Balears. -Titular Bernat Josep Alemany Ramis

Grup H: Representants de l’administració educativa -Titular María Asunción Alarcón Bigas -Titular Alfonso Rodríguez Badal * -Suplent Luís Vidaña Fernández *Nomenat a l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 10 de març de 2009 (BOIB núm. 39 de 17-03-2009)

Grup J: Representants de l’administració Local FELIB -Titular Miquel Ferrer Viver - Titular: Rosa Palliser Riudavets * - Suplent María Teresa Salord Ripoll *Nomenada a l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 10 de març de 2009(BOIB núm. 39 de 17-03-2009)

Grup K: Representants dels Consells Insulars Representant Consell Insular de Menorca -Titular Joan Torres Faner* -Suplent Joan Febrer Torres *Nomenat a l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 10 de març de 2009 (BOIB núm. 39 de 17-03-2009)


PLE ORDINARI DE DIA 18 DE DESEMBRE DE 2009.

Intervingué el Sr. Alfonso Rodríguez,director de l’-titut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, que exposà la Memòria 2008/09 i el Pla d’actuacions per al curs 2009/10, aquest darrer desplegat en quatre grans àm-bits: ♦ el preventiupreventiupreventiupreventiu, amb les actuacions previstes en l’àmbit

de la formació en la millora de la convivència i la re-solució de conflictes.

♦ el resolutiuresolutiuresolutiuresolutiu, amb l’actuació de les unitats de convi-vència.

♦ el de l’èxit escolarl’èxit escolarl’èxit escolarl’èxit escolar, amb el programa de suport a la lectoescriptura a 2n cicle de primària, els criteris de coordinació i la selecció dels centres que seran 74 de Mallorca, 10 de Menorca, 15 d’Eivissa i 2 de Formen-tera.

♦ el d’estudi i difusió d’indicadorsd’estudi i difusió d’indicadorsd’estudi i difusió d’indicadorsd’estudi i difusió d’indicadors, amb l’estudi sobre la convivència escolar a ESO i un altre sobre igualtat i prevenció de la violència de gènere.

A continuació, el conseller d’Educació i Cultura, Sr. Bartomeu Llinàs, informà del pressupost que gestiona-rà la seva Conselleria l’any 2010, qui recordà que, tot i les circumstàncies que han fet que els pressuposts no siguin el desitjats, la Conselleria gestionarà un total de 822,1 milions d’euros, afirmant que el seu equip farà un esforç important de contenció de la despesa corrent per compensar el retall del 3,4%. També recordà que a aquesta quantitat han d’afegir-s’hi els ingressos extra-ordinaris que arribaran per convenis signats amb el go-vern central. La Conselleria gestionarà més de 3,3 mili-ons d’euros per al desenvolupament de la LOE i 27 mi-lions d’euros més per a la millora de les TIC a totes les aules.

En la seva exposició, el conseller defensà que els comptes de 2010 garantien la correcta atenció edu-cativa als ciutadans de les Illes Balears, mantenint els compromisos en infraestructures educatives, amb una inversió prevista de 74 milions d’euros, incrementant la dotació de personal docent d’atenc-ió directa als centres educatius, mantenint els programes de rendiment i de reforç educatiu i socioe-ducatiu que estaven dissenyats, apostant per la formació del professorat i prioritzant accions que

permetin l’aproximació de l’administració a totes les illes, als centres educatius i als ciutadans. Anuncià, així mateix, una convocatòria de 800 places per a docents el 2010, 300 més de les previstes inicialment. Finalment, el conseller expressà el seu desig d’aconseguir un pacte per l’educació.

De dreta a esquerra: Sr. Alfonso Rodríguez du-rant l’exposició de la Memòria 2008/09 i el Pla d’actuacions per al curs 2009/10 de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, Sr. Pere Carrió i Sr.

Mateu Tomàs.

Conselleres i consellers del CEIB durant l’exposició del conseller d’Educació i Cultura.

El Ple del CEIB es reuní el 18 de desembre, en sessió ordinària, a l’Escola Superior de Disseny i de Conservació i Restauració de Béns Culturals, de Palma. A la sessió van prendre possessió els nous membres del CEIB: Grup AGrup AGrup AGrup A. Professorat. Sr. Bernadí Recio Palou (FETESr. Bernadí Recio Palou (FETESr. Bernadí Recio Palou (FETESr. Bernadí Recio Palou (FETE----UGT)UGT)UGT)UGT) Grup G. Grup G. Grup G. Grup G. Representants d’organitzacions patronals. Sr. Bernat J. Alemany Ramis (Educació i GestióSr. Bernat J. Alemany Ramis (Educació i GestióSr. Bernat J. Alemany Ramis (Educació i GestióSr. Bernat J. Alemany Ramis (Educació i Gestió––––Escola Catòlica IB)Escola Catòlica IB)Escola Catòlica IB)Escola Catòlica IB) Grup H. Grup H. Grup H. Grup H. Representants de la conselleria d’Educació i Cultura. Sra. Maria A. Alarcón Bigas.Sra. Maria A. Alarcón Bigas.Sra. Maria A. Alarcón Bigas.Sra. Maria A. Alarcón Bigas.

D’esquerra a dreta : el conseller d’Educació i Cul-tura, Sr. Bartomeu Llinàs, i el president del CEIB,

Sr. Pere Carrió.


TTTTemes d’interès

El CEIB ha rebut del Parlament, per a la seva distribució als representants de pares i mares, unes propostes que formen part de les conclusions de l’informe “ELS DRETS DELS MENORS DAVANT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ (TIC)”, elaborat per la Comissió de Drets Humans.

Pel seu interès, publicam al Full Informatiu les propostes, fent breu referència al ca-ràcter de la Comissió de Drets Humans i a les circumstàncies d’elaboració de l’informe .

La Comissió de Drets Humans del Parlament és una de les dues comissions no perma-nents de la cambra. A diferencia d’altres de caràcter més polític, no porta a terme tas-ques de tramitació legislativa ni de control del Govern. Més bé és una mostra de la vo-luntat de la institució de fer un lloc a les qüestions relacionades amb els drets humans.

En el marc de dotar de contingut la Comissió es va congriar la idea de centrar el treball, de manera temporal, en l’estudi en profunditat d’una qüestió concreta, amb incidència sobre la situació dels drets humans a les Illes Balears. Juntament amb els representants dels grups parlamentaris, la gènesi d’aquesta iniciativa és compartida amb dos col·lectius que treballen en la defensa dels drets humans: Amnis-tia Internacional-Mallorca i la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears. Aquesta iniciativa conjunta d’elaborar un informe sobre els drets del me-nors davant les tecnologies de la informació i la comunicació es va acordar encarregar, per la Mesa del Parlament en sessió de 16 de juliol del 2008, a la Comissió de Drets Hu-mans, que va aprovar un pla de treball integrat per tres grans blocs temàtics :

∗ Panoràmica general

∗ Drets del menor i noves tecnologies Honor, intimitat i dret a la imatge Delictes informàtics i menors Drets dels menors i videojocs

∗ Drets dels menors i mitjans de comunicació Mitjans escrits Mitjans audiovisuals

Els resultats del pla de treball es concreten en un informe del qual cal esmentar quatre aspectes: 1.Contingut: recull una extensa relació de propostes, d’àmbit ample, puix s’adrecen tant a institucions

com a empreses i professionals, i també a famílies i usuaris.

2.Objectiu: millorar la preservació dels drets dels menors en àmbits com Internet, els videojocs i els mit-jans de comunicació, tant audiovisuals com escrits, des d’un plantejament ambiciós, no el d’arribar a conclusions vagues, sinó de relacionar detalladament els diferents aspectes en què les coses poden i han de millorar per fer més efectiva la protecció dels menors davant les noves tecnologies. En definitiva, fer una feina útil: poder presentar, a la resta de les institucions i a la societat, una guia d’actuacions davant una qüestió que preocupa la nostra ciutadania.


3.Òptica: Des d’una valoració positiva de les TIC, que es manifesten com un món de possibilitats, amb la consciència compartida que la Comissió cometria un error d’entrada si trametés una visió alarmista se-gons la qual:

♦ Internet és un món ple de perills dels quals ens hem de protegir i no sabem com. ♦ La televisió és un objecte d’influència perniciosa. ♦ Els videojocs són una font d’alienació i de transmissió de conductes d’agressivitat. ♦ Els mitjans de comunicació fan ús de pràctiques lesives per als drets dels menors.

Ans al contrari, pel que fa a: ♦ Internet és, a més, d’una realitat innegable i que forma part de l’univers dels nostres menors, un

formidable món d’oportunitats, d’accés a la informació, de capacitat per a relacionar-se i d’-entreteniment.

♦ La televisió és un mitjà de comunicació del qual se n’ha d’ensenyar la utilització correcta als in-fants.

♦ Els videojocs no poden considerar-se monolíticament; els efectes sobre el procés d’aprenentatge i maduració dels menors depenen del mal o bon ús que se’n faci d’ells.

♦ Dels mitjans de comunicació cal tenir en compte l’esforç de molts per ser escrupolosos i mantenir un comportament responsable en tot allò que té a veure amb la presència dels menors en els seus continguts.

4.Conclusions: Si bé impliquen riscs i situacions de vulnerabilitat per als menors, fonts d’alienació i de transmissió de conductes d’agressivitat, els TIC no són “perversos per naturalesa”. Convé tenir present, a l’hora de valorar-los, els seu caràcter d’instruments susceptibles d’un bon ús i d’un mal ús, que poden vehi-cular continguts encomiables o detestables, que poden potenciar el millor d’una personalitat o anul·lar-lo. Són, sobretot, el mirall de la societat que som. Davant d’això cal fer: - Un esforç d’anàlisi de la situació. - Una formulació de propostes. - Una recomanació bàsica i inicial: les administracions han de promoure l’accés dels menors a les noves tecnologies com a instrument de coneixement i formació, i n’han d’impulsar el bon ús, alhora que han de prendre mesures de protecció davant els possibles riscs de vulneració de drets. - Un reconeixement de la importància de l’educació; la idea que ha format part de la majoria de les inter-vencions és la de la seva importància cabdal, de manera molt especial, de les famílies, a l’hora de determi-nar quina utilització fan els menors de les tecnologies de la informació i la comunicació. Això no vol dir que les administracions no tenguin responsabilitats o possibilitats d’actuar al respecte, vol dir que un dels ob-jectius desitjables és crear condicions perquè aquests entorns educatius i familiars resultin positius de cara a explotar les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació i a reduir-ne els riscs poten-cials. Pel que fa a la presència d’ordinadors a l’escola, es valora com un element positiu, però s’ha de tenir present que les necessitats van més enllà de la mera presència dels equipaments informàtics a les aules. És necessari, alhora, introduir-hi elements de formació del professorat i de renovació pedagògica, tenir en compte que es tracta de tenir un nou mitjà per vehicular continguts i educar els infants en el seu ús correc-te, sobretot pel que fa al seu desenvolupament personal - Una necessitat de desenvolupar, complementar i omplir les mancances que es puguin detectar en les pe-

ces bàsiques de la normativa (Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació , i la LO

1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor), al costat de directives europees, algunes de les

quals han de ser transposades i implementades, com és ara la directiva de “Televisió Sense Fronteres”, a

partir de la qual cal enfrontar la qüestió dels drets del menor davant les TIC, per tal de fer efectiva aquesta

protecció. Respecte de les propostes de possibles iniciatives legislatives, es considera d’especial rellevància

i dificultat la qüestió de la regulació de la responsabilitat penal dels proveïdors d’Internet, pels possibles

continguts delictius de les pàgines web. També hi ha possibilitats d’actuacions de reforçament de la nor-

mativa a l’àmbit autonòmic. En aquest sentit, podem assenyalar la recomanació de desenvolupar la Llei

17/2006, de 13 de novembre, integral d’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes Bale-

ars, per incorporar-hi aspectes relacionats amb l’accés dels menors a aquests mitjans, o també la necessi-

tat que existeixi legislació autonòmica de protecció de dades


P R O P O S T E S D E F U T U R

En síntesi, l’informe intenta reflectir la tasca ingent que tenim per davant, que és de tota la socie-tat. Per tant, les recomanacions contingudes no poden ser únicament de desenvolupament de normativa (en alguns casos s’ha assenyalat que el problema no és tant la seva manca com acon-seguir que aquesta normativa sigui coneguda i aplicada; és el cas, per exemple, de les normes d’accés dels menors als videojocs que puguin ser inadequats per a la seva edat -tant als punts de venda com als llocs on es juga-, un àmbit que, actualment, pateix d’una important manca de con-trol). Les institucions es poden implicar en moltes actuacions envers una millor protecció dels drets del menors. Ja s’ha esmentat el camp de l’educació: l’administració educativa té una respon-sabilitat pel que fa a la dotació de recursos i a la formació de l’alumnat, del personal docent i de les mares i dels pares. L’Administració ha de tenir una política educativa en sentit ample, el de la conscienciació ciutadana, que abasti aspectes com el bon ús de les xarxes socials, de la televisió o dels videojocs. Aquesta demanda de més implicació institucional ha d’anar més enllà de l’educativa. Cal una for-mació que arribi a tots els agents implicats en la protecció del menor a Internet: fiscals, jutges i magistrats, cossos de seguretat, membres de l’Administració, etc. Cal també una actuació dels de-partaments responsables de Salut i Consum, als quals pertoca una vigilància especial sobre aspec-tes com el control de la publicitat abusiva o enganyosa que s’adreça als infants, o el control de la venda dels videojocs. En aquest àmbit del desenvolupament institucional, s’han proposat, a escala autonòmica, mesures com la creació d’una figura de Defensor del Menor d’adscripció parlamentària (que substituiria l’-actual direcció general i que idealment hauria d’anar lligada al Síndic de Greuges), la creació d’una Agència de Protecció de Dades, d’un Consell Audiovisual i d’una unitat policial, en el si de la futura policia autonòmica, especialitzada en delictes informàtics. El dèficit institucional també existeix a l’àmbit estatal: Espanya és una excepció a l’Europa occidental per la no existència d’una autoritat audiovisual independent, una entitat que podria exercir un control efectiu sobre els continguts dels mitjans audiovisuals que afecten als menors. Com a conclusió de la informació recollida i de les compareixences d’especialistes, la Comissió de Drets Humans presenta un conjunt de 63 propostes dirigides a les institucions, les empreses del sector, les famílies i els usuaris en general, que responen a 5 objectius principals:

1. Intensificar la protecció dels menors prevenint els riscs de l’ús inadequat de les TIC i aprofitar

els avantatges del seu bon ús.

2. Intensificar la protecció de les dades personals en general i, específicament, de les dels me-

nors.

3. Lluitar contra l’analfabetisme digital i l’escletxa digital intergeneracional, per tal de fer d’-

Internet un punt d’encontre entre generacions.

4. Millorar l’eficàcia i l’efectivitat de la lluita contra els ciberdelictes.

5. Lluitar contra la xenofòbia i el racisme.

Cal assenyalar que, de la simple relació de propostes- que apareixen, resumides i presentades en 8 taules en l’ annex- es desprèn una idea més reglamentista que la que cal extreure del conjunt de les intervencions i dels debats. Una llista de recomanacions concretes, per la seva pròpia natu-ralesa pren un caire reglamentista que tendeix a incidir en allò que ha de ser objecte de restricció o limitació. Per tant, hi ha el risc que la relació no reflecteixi fidelment la tònica general de les in-tervencions, que varen ser globalment coincidents en destacar el paper de l’educació i de les famí-lies. Es pot considerar, com a conclusió general, que hi ha molt de camí a recórrer en els camps de la

legislació, la reglamentació, el desenvolupament institucional o la dotació de recursos, però allò

que tindrà una incidència crucial en el bon o mal ús que els menors facin d’aquestes tecnologies

es troba a l’entorn educatiu i, sobretot, al familiar.


A N N E X


PPPProgrames Internacionals PLA DE LA TERCERA LLENGUA PER AL CURS 2009/10

1. Programa de Seccions Europees.

Seccions Europees del Pla de la Tercera Llengua és un programa amb l’objectiu de re-forçar l’horari dedicat a l’ensenyament de la llengua estrangera i impartir totalment o parcial una àrea o matèria no lingüística en aquesta llengua estrangera. Té consideració de Secció Europea l’ús d’una llengua estrangera com a llengua vehicu-lar de l’ensenyament d’una matèria o mòdul de formació professional no lingüístic, a un mateix grup d’alumnes en un curs escolar.

Nombre de cen-tres i seccions

CEIP IES Centres

concertats Total

Centres 38 29 44 111

Seccions 38 38 59 135

Nombre de centres i seccions per illes

CEIP IES Centres

concertats Total

Eivissa centres 8 4 1 13

seccions 8 6 1 15

Formentera centres 1 -- -- 1

seccions 1 -- -- 1

Mallorca centres 24 24 41 89

seccions 24 30 56 110

Menorca centres 5 1 2 8

seccions 5 1 3 9

Seccions per etapa educa-tiva

Educació primària

ESO Batxillerat Formació

professional Total

Eivissa 9 4 -- 2 15

Formentera 1 -- -- -- 1

Mallorca 63 42 4 1 110

Menorca 7 2 -- -- 9

TOTAL 80 48 4 3 135

Alumnat per etapa educa-tiva i titulari-tat de centre (previsió)

Educació primària


professional Total

CEIP 4.706 4.706

IES 1.972 57 38 2.067

CC 7.194 1.307 39 0 8.540

TOTAL 11.808 3.279 96 38 15.313


El nombre d’alumnes per al curs 2009/10 és una previsió que té en compte l’increment

per creixement natural de les seccions que ja estan implantades en els centres, així com

l’augment d’alumnes de les noves seccions que s’implantaran el proper curs.

Distribució de l’alumnat de Seccions Europees per e tapa educativa

Alumnat per eta-pa educativa i illa

(provisional)

Educació primària


professional Total

Eivissa 1.529 286 0 14 1.829

Formentera 17 0 0 0 17

Mallorca 9.540 2.792 96 24 12.452

Menorca 814 201 0 0 1.015

TOTAL 11.808 3.079 96 38 15.313

Distribució de l’alumnat de Secciona Europees per i lla


Alumnat per eta-pa educativa i

idioma (provisional)

Educació primària


professional Total

Anglès 11.900 3.188 88 38 15.214

Francès 0 91 8 0 99

TOTAL 11.808 3.079 96 38 15.313

Alumnat per eta-pa educativa i

curs

Educació primària


professional Total

2008-2009 7.410 2.761 60 27 10.258

2009-2010 11.900 3.279 96 38 15.313

Increment 4.490 970 39 11 4.763

% 60,59 35,13 15,00 40,74 49,27

Variació de l’alumnat per etapes educatives

2. Programa d’auxiliars de conversa.

Aquest programa consisteix en assignar als centres educatius assistents nadius de llengua es-trangera, amb l’objectiu de millorar la competència en expressió oral de l’alumnat de llengua estrangera. El Ministeri d’Educació assigna un nombre d’auxiliars de conversa a les comunitats autòno-mes, d’acord amb una quota proporcional al nombre total d’alumnes que cursa aquest idio-ma. El nombre d’auxiliars assignats, especialment en llengua anglesa, era insuficient, per la qual cosa se signà un conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació i Cultura i el MEPSYD per a la contractació de més auxiliars de parla anglesa.

Nombre d’auxiliars de conversa

2007/08 2008/09 2009/10 2010/11 (previsió)

Conselleria d’Educació 21 52 90 110

Ministeri d’Educació 20 20 20 20

Total 41 72 110 132


3. Formació del professorat.

La Conselleria d’Educació i Cultura, amb recursos propis o mitjançant convenis amb entitats estrangeres, promou activitats de formació permanent tant per al professorat especialista en llengua estrangera com per al de disciplines no lingüístiques que són impartides en llengua estrangera.

3.1 Formació en llengua anglesa. Les activitats formatives han anat adreçades a tres col·lectius: professorat especialista d’anglès d’infantil i primer cicle de primària, professorat especialista de primària i pro-fessorat especialista de secundària. El nombre de places oferides fou la següent: 12 a Mallorca, 4 a Menorca i 4 a les illes Pitiüses.

3.2 Formació en llengua francesa. Segons el conveni signat entre la Conselleria d’Educació i Cultura i l’Institut Francès de Barcelona, s’ofereixen cada any 4 places per assistir a cursos de formació a França, 2 per al professorat de francès i 2 per al professorat que imparteix la seva assignatura en francès.

3.3 Formació en llengua alemanya. La Conselleria d’Educació i Cultura té establert un conveni de col·laboració amb l’I-nstitut Goethe per a la formació de professorat en llengua alemanya, mitjançant el qual es facilita l’assistència del professorat d’alemany als cursos de formació que, a l’estiu, organitza l’Institut Goethe a Alemanya. El curs passat hi assistiren 6 professors, 4 de secundària i dos de les escoles oficials d’idiomes (4 de Mallorca, 1 de Menorca i 1 d’Eivissa).

2007/08 2008/09 2009/10

Especialistes en llengua anglesa (primària)

15 15 15

Especialistes en llengua anglesa (secundària)

15 15 15

Especialistes en educa-ció infantil (anglès)

19 20

Professorat SSEE anglès 60 39 40

Immersió en llengua an-glesa

40

Anglès per a no especia-listes (CEP)

136 225

Llengua francesa 19 19 20

Llengua alemanya 8 38 40

Jornada presentació PAP

100

Jornada Seccions Euro-pees

80 100

Jornada de Portfoli 80

Estades a altres CCAA 4

Cursos de llengua on line 23

Total 217 361 622


4. Programes europeus. Programa d'Aprenentatge Permanent (PAP)

Es tracta d’un programa d'acció comunitari, adoptat pel Parlament Europeu, que s'aplicarà al llarg del període comprès entre el 2007 i el 2013. Aquest programa substitueix i integra els pro-grames Sòcrates (Comenius i Grundtvig). El PAP pretén contribuir a la creació d'una societat del coneixement avançada, amb un des-envolupament econòmic sostenible, més i millors possibilitats d'ocupació i major cohesió social, i assegurar simultàniament la protecció del medi ambient per a les generacions futures. L'objectiu general és facilitar l'intercanvi, la cooperació i la mobilitat entre els sistemes d'educa-ció i formació dels països europeus que participen, de manera que es converteixin en una refe-rència de qualitat en el món. El PAP dóna suport i complementa l'acció dels estats membres, alhora que respecta plena-ment la responsabilitat d'aquests, quant al contingut dels sistemes d'educació i formació, com també la diversitat cultural i lingüística. El projecte Comenius va dirigit a atendre les necessitats d’ensenyament i aprenentatge de tots els participants d’educació infantil a secundària i, així mateix, d’institucions o organitzacions que imparteixen aquestes formacions. Els seus objectius són millorar la qualitat i incrementar la mobilitat de l’alumnat i del personal educatiu, potenciar l’aprenentatge de les llengües estran-geres entre l’alumnat i el personal educatiu, donar suport a l’ús innovador de les TIC, incremen-tar la qualitat i la dimensió europea de la formació del professorat i recolzar les millores en les perspectives pedagògiques i en la gestió escolar. Els centres que estan desenvolupant aquest programa el curs 2009/10 són:

El programa Grundtvig va dirigit a atendre les necessitats d’ensenyament i aprenentatge de les persones adultes, així com dels responsables d’aquesta etapa educativa en qualsevol modali-tat i a totes les organitzacions que proporcionin aquest ensenyament. El seus objectius són con-tribuir al desenvolupament d’una educació de persones adultes de qualitat, donar suport a la realització d’un espai europeu d’aprenentatge permanent, ajudar a millorar la qualitat i l’atra-ctiu de l’educació de persones adultes i facilitar-ne el seu accés, i reforçar la contribució de l’aprenentatge permanent a la cohesió social, la ciutadania activa, el diàleg intercultural, la igualtat entre homes i dones i el desenvolupament personal.

Mallorca Menorca Eivissa Formentera Illes Balears

Centres d'educació infantil i primària 6 4 1 11

Instituts d'educació secundària 15 6 21

Centres concertats 4 4

Total 25 10 0 1 36

Associacions Grundtvig (Mallorca)

Centres Professorat Alumnat Durada

CEPA 2 21 400 2 anys

EOI 1 8 500 2 anys

Conselleria de Medi Ambient

1 10 100 2 anys

UIB 1 10 300 2 anys

Total 5 49 1.300 2 anys

Formació contínua Grundt-vig

Professorat Durada

Mallorca 6 2 setmanes

Menorca 2 2 setmanes

Total 8 2 setmanes


Un poc d’història

La nostra comunitat ha estat capdavantera en la participació internacional, tant pel que fa al treball en projectes com en intercanvis. Començàrem a treballar aquests temes els anys 1985 i 1986, quan es van realitzar intercanvis entre professorat de francès de primària i secundària de Mallorca i Aix-en-Provence (França), així com l’estada d’un mes a Torquay (Regne Unit) d’un grup de professorat de pri-mària que realitzava un curs per a adquirir la nova especialitat de llengua anglesa el juliol del 1987. El 28 de juliol de 1989, el Consell d’Europa aprovà el programa Lingua amb el suport del Parlament europeu. És en aquest moment quan podem dir que començàrem realment la nostra incursió i partici-pació en els programes europeus3. Aquesta participació ens va obrir noves perspectives i portes per conèixer i contactar amb altres institucions de diferents països d’Europa. Així, al CEP de Palma, el 1990 es realitzà la primera visita preparatòria per iniciar un projecte sobre llengües estrangeres amb la Universitat de Leicester (Regne Unit) i l’IRRSAE de Gènova (Itàlia). El projecte va tenir una durada de tres anys.

Des de llavors, a més de participar amb el projecte esmentat, començàrem a treballar nous projectes, el primer va ser l’European Educational Partnership, amb Hertfordshire Education Services (Regne Unit), i l’Amtscentralen for Undervisning, de Herning (Dinamarca). Es va treballar sobre la formació ne-cessària idònia per participar en projectes internacionals i com a resultat del projecte s’organitzaren cursos de formació contínua com Running European Educational Projects i es va elaborar una guia anomenada A guide to carrying out Joint European Educational Projects. INSET ON LINE és un altre projecte realitzat amb les institucions Amtscentralen for Undervisning, de Herning (Dinamarca), i Aberdeen City Council. L’objectiu principal era utilitzar les tecnologies de la nformació i comunicació dins l’àmbit educatiu, i els continguts treballats van ser webboards, videocon-

ELS PROJECTES INTERNACIONALS I LA DIMENSIÓ EUROPEA DINS L’ÀMBIT EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS1

Introducció “Europa existirà realment en la mesura que existira n els ciutadans eu-ropeus, és a dir persones que integrin dins les s eves vides la dimen-

sió europea més enllà de directius, lleis i tractat s .”2

És responsabilitat de l’administració educativa donar suport al professorat perquè pugui formar l’alumnat d’avui, que seran els adults de demà, per a enfrontar-se al present europeu amb tot el que això implica: la mobilitat tant física com intel·lectual, l’adaptació al canvi, la capacitat de cooperació, etc. Els projectes internacionals en l’àmbit educatiu obren noves perspectives al professorat i a l’alumnat dels nostres centres, tant pel que fa a fonts de finan-

çament com a noves possibilitats d’intercanvi d’experiències. Aquest tipus de programes també contri-bueixen a poder contrastar la nostra feina amb la d’altres indrets i realitats. En molts casos, es veu potenciada l’autoestima i la pròpia valoració de les tasques dutes a terme, i sempre serveix per a la millora de l’activitat docent, perquè incorporen idees posades en funcionament per col·legues d’altres països. La implicació directa de l’alumnat resulta molt formativa perquè el dirigeix cap una realitat professio-nal amb la qual es pot trobar, en un futur no massa llunyà, i potencia el desenvolupament de les com-petències bàsiques, principalment la comunicació lingüística, el tractament de la informació i la com-petència digital, aprendre a aprendre, i l’autonomia i la iniciativa personals. El conjunt també contribu-eix al desenvolupament de la dimensió europea del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Aina Carreras Nadal


Beneficis

Les àrees de valor afegit amb la participació internacional les podem veure des del punt de vista de l’alumnat, del professorat i dels centres. Pel que fa a l’alumnat, podem dir que potencia l’aprenentatge autèntic, promou la col·laboració i co-municació entre altres companys, promou la dimensió europea, millora les habilitats lingüístiques, millora les habilitats en l’ús de les TIC, millora la comprensió de la diversitat lingüística i cultural, incrementa la motivació, fomenta el treball en equip i millora les habilitats socials. Quant al professorat, incrementa la seva motivació, afavoreix el contacte amb altres professionals estrangers, promou el desenvolupament professional i millora les seves competències lingüístiques i la competència digital. Respecte de l’impacte i benefici sobre les institucions, és a dir sobre els centres educatius, podem destacar la possibilitat de participació d’altres entitats locals, la millora en l’organització interna del centre, la integració de la dimensió europea i la comprensió de la diversitat lingüística i cultural. Com a conclusió, voldria valorar de molt positiva la participació en projectes europeus, perquè el col·lectiu implicat és important i el grau de motivació molt elevat. Aquesta participació pensam que té dos efectes molt importants, per una part rompre l’aïllament del professorat i per l’altra compro-var la qualitat del treball pedagògic que s’està desenvolupant als centres de les illes Balears.

1 Aquest article es refereix principalment als aspectes dels Projectes Internacionals i la dimensió europea respecte de la formació del professorat, que és el tema que he treballat. Per als aspectes de la participació de l’alumnat, es pot trobar informació a les següents pàgines web:

http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/indext2_.htm http://www.oapee.es/oapee/intro.html http://ec.europa.eu/education/lifelong-learning-programme/doc78_en.htm http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/apuntint_.htm 2 Réussir l’Europe par l’école. http://www.segec.be/europe/somlivre3.htm 3 Son Malferit, Abril 1998 4 http://www.ceppalma.net/comp@ctive/

skylä (Finlàndia). D’aquesta participació es va realitzar el curs de formació Comp@ctive4 del qual se’n feren tres edicions per la gran demanda per part de professorat europeu. Els anys 2006-2009 formàrem part del projecte sobre l’ensenyament de llengües mitjançant con-tinguts curriculars (CLIL Across Context:A scaffolding framework for CLIL Teacher Education) amb l’objectiu d’elaborar un portfoli per al professorat AICLE. De tots aquests projectes se’n derivaren activitats de formació per al professorat interessat en les diferents temàtiques tractades a nivell local i transnacional. El programa Sòcrates fou una iniciativa educativa de la Comissió Europea de la qual 31 països en formen part. El programa funcionà del 1994 fins al 1999, quan fou reemplaçat pel programa Sò-crates II, el gener del 2000, que va estar actiu fins al 2006. Al seu torn, aquest programa fou reem-plaçat pel PAP-LLP (Programa Aprenentatge Permanent; Lifelong Learning Programme 2007-2013). Les actuacions realitzades en el marc dels projectes internacionals es poden resumir en els se-güents àmbits: difusió i promoció per a la participació internacional, dinamització i formació del professorat participant en projectes europeus, intercanvis de professorat, estades a l’estranger i participació en cursos i reunions transnacionals, participació en projectes a nivell institucional i preparació de nous projectes.


Quin és l’objectiu del servei del qual n’és la responsable? Els programes internacionals són pro-grames per fomentar la dimensió eu-ropea de l’educació i l’aprenentatge de llengües estrangeres. Promoure la dimensió internacional de l’educació, de tal manera que s ’interioritzi la idea que som ciuta-dans de la Unió Europea, que vivim en un mon globalitzat i que hi ha al-tres persones en altres llocs del món que fan coses interessants i que és interessant conèixer, alhora que ens avesam a xerrar altres llengües i a conviure amb persones d’altres cultu-res. Què fa el servei de Programes In-ternacionals? A banda de dissenyar els programes també ens preocupam de la seva di-fusió i de l’assessorament, el segui-ment i l’atenció de les memòries. També donam informació als centres i els ajudam en la resolució de docu-mentació, que és molta. A qui van dirigits els programes? Tots els programes van dirigits als centres, al professorat i a l’alumnat. Si bé de cada programa se’n deriven actuacions individuals per al professo-rat, projectes de centre, i activitats per a l’alumnat. Hem de distingir, pe-rò, entre el que són els programes internacionals i l’aprenentatge de llen-gües estrangeres, cadascun amb ac

tuacions, programes i subprogrames o activitats que van dirigits al profes-sorat i a l’alumnat. Què volen aconseguir els Progra-mes Internacionals? Són programes per fomentar la di-mensió europea de l’educació il’ap-renentatge de llengües estrangeres. Podem dir que estan estructurats en dos grans blocs: el Pla de la Tercera Llengua i el Pla d’Aprenentatge Per-manent de la UE. Ens pot explicar què és el Pla de la Tercera Llengua? Aquest pla començà el 2007 amb l’o-bjectiu de fomentar l’aprenentatge de les llengües estrangeres i ho fa amb diverses d’actuacions. El subprogra-ma més important d’aquest apartat és el que anomenam Seccions Europe-es, consistent en l’ensenyament de matèries no lingüístiques en llengua estrangera a àrees no lingüístiques o a mòduls a formació professional. Es tracta d’un programa dirigit als centres per a la millora de les llen-gües estrangeres. Seccions Europees ha substituït el programa conegut amb el nom de “trilingüisme”, amb un ordre que va ser publicat l’any passat. Què necessiten els centres per in-corporar-s’hi? Primer el desig de fer-ho i desprès disposar de professorat preparat per poder-lo dur endavant, perquè nosal-tres sols podem oferir l’ajuda d’aux-iliars de conversa.

Quines són les condicions per ac-cedir al programa? Tenir el professorat adient, preparat, amb un coneixement bo de la llen-gua, com ja he dit, i que les matèries per impartir no estiguin lligades a l’àmbit lingüístic i que no afecti la llei de mínims de l’ensenyament en llen-gua catalana. Quines són les llengües que s’en-senyen? Anglès i francès, tot i que de francès sols tenim set centres educatius. Quines altres actuacions inclou el Pla de la Tercera Llengua? A més de les Seccions Europees in-clou els auxiliars de conversa i la for-mació del professorat. Parlem una mica de la formació del professorat. Convé aclarir que aquesta formació és pagada pel Govern de les Illes Ba-lears i no per la Unió Europea. Afecta tot el professorat de llengües estran-geres de totes les etapes educatives i també el professorat que participa en seccions europees, és a dir aquell de matèries no lingüístiques que s’impa-rteixen en llengua estrangera. Tenim una formació específica per a ells, més dirigida cap a la metodologia de la llengua estrangera i a l’actualització dels coneixements lingüístics. Pel que fa al professorat de matèries no lin-güístiques és una formació adreçada a la millora de la llengua i de la me-todologia específica per ensenyar

CARMEN MORENO HUART Responsable de Programes Internacionals i Llengües Estrangeres.

Tot just acabà els estudis universitaris de filologia anglesa, va fer

d’auxiliar de conversa a Anglaterra per anar posteriorment a Nova

York per participar en un programa de professors bilingües. Poc

temps després va fer d’assessora per a la promoció de l’aprenent-

ntatge de llengües estrangeres a l’ambaixada espanyola a Was-

hington, on participà en el disseny de programes i publicacions de

material d’espanyol com a llengua estrangera. A Mallorca, on deci-

dí instal·lar-s’hi desprès de passar unes vacacions, ja s’havia de-

dicat a la docència i havia fet d’assessora de llengües estrangeres

en el CEP de Palma, per això, un cop foren assolides les competèn-

cies educatives per part del Govern de les Illes Balears l’any 1998,

acceptà organitzar i dirigir una secció per promoure les llengües

estrangeres a la Conselleria d’Educació i Cultura, lloc que ocupà

fins al 2004 quan va ser cridada pel Ministeri d’Educació per diri-

gir l’Agencia Sócrates. Tres anys més tard, tornà a responsabilit-

zar-se dels Programes Internacionals de la Conselleria d’Educació

i Cultura, lloc que ocupa fins al dia d’avui.

Sra. Carmen Moreno Huart

EEEEntrevista


l’assignatura en una llengua estrange-ra. Disposam d’un programa molt in-teressant, Pueblo Inglès, que consis-teix en dur un grup de professors a un poble on fan immersió total en llengua estrangera durant una setmana. L’e-mpresa Pueblo Inglès el que ha fet ha estat convertir un poblet deshabitat de Salamanca en un “poble anglès”, on tot es fa en anglès. Per cada 20 professors que hi participen hi van també 20 persones de parla anglesa que conviuen amb els 20 professors tota la setmana, suposant 100 hores molt intenses de formació en una set-mana. Nosaltres enguany, per prime-ra vegada, n’hem enviat 40, de pro-fessors. Els intercanvis entren en aquest programa? Els intercanvis de professorat i d’a-lumnat entren dins el Pla de la Terce-ra Llengua. Feim una convocatòria anual i els centres que fan intercanvi solen demanar una ajuda. Tenim dife-rents acords o convenis amb diferents regions europees i feim, de manera alterna, un any d’intercanvi d’al-umnat, un altre de professorat i un altre de càrrecs directius. Quins requisits ha de reunir el pro-fessorat interessat en participar en la formació? Que participi del programa i que ten-gui coneixements suficients i demos-trables, i els donam la formació adi-ent, tant per millorar en la llengua com en la metodologia. Per al que no és especialista posam al seu abast cursos de llengua anglesa. També hem començat un curs on line de ni-vell intermedi, perquè tot es mou al voltant de la idea de tenir, en dos cur-sos, professorat preparat amb el nivell que es demana, de manera que si n’està interessat pugui tenir accés als programes i, així mateix, amb la idea de donar perspectiva europea a l’e-ducació. De vegades, el professorat no entra en determinats projectes eu-ropeus per desconeixement de l’ idio-ma, i l’experiència queda reduïda al departament d’anglès o al professorat d’anglès, per això de qualque manera volem millorar el nivell de tot el pro-fessorat interessat. És clar que els recursos són els que hi ha i, per tant, s’ha de fer a poc a poc. I dirigit a l’alumnat? Tenim The Fonix, un concurs en llen-gua anglesa que l’any passat oferírem per primera vegada i al qual s’hi ins-crigueren gairebé 1000 alumnes. Aquest curs el tornam a repetir dirigit a primària, ESO i batxillerat. Això seria tot el contingut del Pla de la Tercera Llengua?

Ens mancaria un programa indepen-dent, el British Council, amb la matei-xa filosofia de les Seccions Europees d’ensenyar matèries no lingüístiques en llengua estrangera. Aquest progra-ma començà el 1996, abans de les transferències educatives, amb con-veni amb el Ministeri d’Educació. La iniciativa va començar a 43 centres de tota Espanya. A les Illes Balears tenim quatre centres que el fan, dos a Artà i els altres dos a Maó, de primà-ria i secundària. Algunes comunitats autònomes l’han agafat de model i l’han generalitzat, però l’ha majoria han optat per les Seccions Europees perquè és un programa més genera-litzable. Per què es va descartar el progra-ma conegut amb el nom de “trilingüisme”? Els centres trilingües van ser descar-tats per dues qüestions, per una part perquè no era compatible amb el de-cret de mínims de llengua catalana i, per l’altra, per motius pressupostaris que suposaven molts recursos, tant de personal com de material. L’altre bloc de programes és el Programa d’Aprenentatge Perma-nent de la Unió Europea. Exacte, l’anomenat PAP està format per quatre programes adreçats a dife-rents nivells educatius: Comenius per a educació primària i secundària, Leo-nardo da Vinci per a formació profes-sional, Grundtvig per a educació d’a-dults i centres o institucions que fan formació de persones adultes formal o no formal, i, finalment, Erasmus per a la Universitat. Van dirigits als cen-tres, a l’alumnat i al professorat i els programes s’assemblen molt, tot i les lògiques diferències relatives a l’etapa a la qual van dirigits. Es gestionen des de Programes Internacionals? No, sols els programes Comenius i Gundtvig, i les Visites d’Estudis, un subprograma dirigit a administradors de l’educació, que van a un país es-tranger per estudiar un tema educatiu concret. Qui gestiona els altres programes? Erasmus es duu des de la Universitat i Leonardo da Vinci i una part d’Eras-mus des de la direcció general de Formació Professional i Aprenentatge Permanent. Què han de fer els centres per ad-herir-se a algun programa? Han de comptar amb l’aprovació del seu consell escolar. Les convocatòri-es són anuals i els programes tenen una durada de dos anys. El centre és qui pren la decisió, però ha de comp-tar que hi hagi una certa competència

lingüística perquè la llengua de treball dels projectes és majoritàriament en anglès, alguna vegada en francès, gairebé mai en espanyol i mai en ca-talà. El desconeixement de les llengües estrangeres pot ser un entrebanc per participar en algun d’aquests projectes? La preparació lingüística hi influeix però no arriba a ser un entrebanc in-superable, perquè el professorat dels altres països moltes vegades es troba en circumstàncies semblants a les nostres. Normalment ningú es queixa de no haver pogut dur endavant el projecte perquè no s’entenien. Tenen acceptació aquests progra-mes? Sí que en tenen i de fet augmenta progressivament el nombre de cen-tres interessats. Hi participen més els centres pú-blics o els concertats? A les Seccions Europees la proporció està bastant equilibrada, amb la incor-poració dels centres procedents del programa de “trilingüisme”. Hi ha algun altre programa del qual no n’hem parlat? Sí, un de ben interessant que es diu Comenius Regio, entre regions, i que nosaltres coordinam a nivell europeu. Hem fet un projecte de dos anys amb una regió d’Anglaterra, sols per a ins-titucions educatives, i una associació amb el CEIP Jaume III i l’IES de Lluc-major per dur-lo endavant i veure de quina manera poden funcionar millor els intercanvis. Tot just l’hem acabat de començar i té una durada de dos anys. M’agradaria molt que funcionàs positivament perquè es una iniciativa nova, nostra, que va ser molt ben re-buda i considerada per la Unió Euro-pea.


PROJECTE ASSOCIACIÓ ESCOLAR COMENIUS. PROJECTE ASSOCIACIÓ ESCOLAR COMENIUS. PROJECTE ASSOCIACIÓ ESCOLAR COMENIUS. PROJECTE ASSOCIACIÓ ESCOLAR COMENIUS. OSCAR ROMERO (Holanda, Hoorn) - IES JOSEP M. QUADRA DO (CIUTADELLA)

BIKEBIKEBIKEBIKE----COASTCOASTCOASTCOAST----BIKEBIKEBIKEBIKE

Com una idea senzilla pot esdevenir una experiència amb gran transcendència docent .

Els grans eixos del projecte:

Intercanvi lingüístic en anglès.

Coneixement de l’entorn natural i social.

L’activitat física. El ciclisme.

L'aspecte reivindicatiu: Millorar les condicions d’ús quotidià de la bicicleta a la nostra ciutat.

EEEExperiències pedagògiques

Nom del centre IES Josep Maria Quadrado

Adreça i Telèfon Cr. Mallorca, 65 07760 Ciutadella tel. 971 480 237

Correu-e i web [email protected] i www.iesjmquadrado.cat

Nivells educatius ESO, batxillerat, CFGM; CFGS; PQPI1; PQPI2

Matrícula i aules 533 alumnes i 26 aules

Professorat 78 professors i professores

Director Pere Ferrer Benejam

D E F I N I C I Ó :

� Intercanvi lingüístic en anglès: La llengua vehicular comuna durant la fase de preparació i durant les estades és l’anglès, encara que el programa de continguts també inclou activitats específiques per donar a conèixer les llen-gües pròpies: l’holandès i el català.

� Coneixement de l’entorn natural i social: Les estades inclouen activitats relacionades amb el coneixement de l’hàbitat natural (el litoral marí, la flora i la fauna) propi de cada regió i també aquells continguts relacionats amb el co-neixement de la història, la geografia i les característiques socials de cada lloc.

� L’activitat física. El ciclisme: La majoria dels desplaçaments per portar a terme les activitats programades en cada estada es fan amb bicicleta. A Menorca es treballarà específicament la modalitat btt. La tècnica, les modalitats competiti-ves, els reglatges i manteniment d'aquest tipus de bicicleta de muntanya. Els itineraris naturals amb bicicleta: Preparació específica, conducte/comportament d’un ciclis-ta en un hàbitat natural, orientació,…

� L'aspecte reivindicatiu: Millorar les condicions d’ús quotidià de la bicicleta a la nostra ciutat.

Recollir l’experiència de les ciutats holandeses: Infraestructures, organització, ajuts i campan-yes de promoció, serveis públics, ... Fer nostres aquells aspectes que creguem que són possibles de ser aplicats a la nostra ciutat. Elaborar documents de propostes. Fer explícites aquestes propostes davant l’administració local: Consell Insular i Ajuntament (Acte institucional)

Intercanvi lingüístic emmarcat dins el programa d’Associacions Escolars Comenius (bilateral).


Aquest projecte parteix de les relacions i els contac-tes que ja tenim amb un conjunt de centres d’arreu d’Europa pel fet d’haver treballat des de fa temps en altres iniciatives Comenius, sempre de caire multila-teral. És a partir d’aquesta relació prèvia i de la sin-tonia i l’alt grau d’enteniment que hem tingut amb el centre holandès que podem encetar aquesta nova iniciativa en l’àmbit d’un projecte bilateral.

Punt de partida:

Es tracta, cada any, (ja hem desenvolupat 3 edicions) de fer les estades d’intercanvi a Menorca (maig) i Holanda (setembre) sota el fil conductor de realizar durant 10 dies rutes amb bicicleta i aprofitar aquesta activitat física per desenvolupar la resta d’objectius i competències previstes. Com a centre educatiu som molt conscients que el aprenentatges s’assoleixen millor si es poden treballar des de contextos el més propers possibles a situacions reals en les quals els alumnes puguin percebre d’una forma més directa el referent de necessitat:

• Posar els alumnes en una situació comunicativa real en llengua anglesa. • Que puguin percebre la necessitat de conèixer i donar a conèixerel nostre entorn natural i social. • Que tenguin l’oportunitat d’assumir responsabilitats i ser els protagonistes actius en el desenvolupament d’una activitat escolar. • Que es sentin ciutadans actius i que les seves aportacions siguin significatives i escoltades per l’administració. • Que per mitjà d’un procés siguin capaços de superar dificultats inicials. Les rutes ciclistes que es realitzen són bastant exigents i sols s’arriba a un estat de forma física adequat si es practica aquesta activitat de forma habitual i posant-hi una adequada actitud d’esforç i superació personal.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:

Destinataris:

Alumnes de 3r i 4t d’ESO. Durant l’estada a Menor-ca, que es realitza durant el mes de maig, els alum-nes que treballen el projecte cursen 3r i l’estada a Holanda es realitza dintre del curs següent quan els mateixos alumnes ja es troben a 4t.

• • • • Competència d’iniciativa i autonomia personal

• • • • Competència d’aprendre a aprendre

• • • • Competència comunicativa lingüística i audiovisual

• • • • Competència en el tractament de la informació i com petència digital

• • • • Competència en el coneixement i la interacció amb e l món físic

• • • • Competència social i ciutadana

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:


Activitats preparatòries:

� Taller de conversa en anglès: A partir de la constitució del grup

d’intercanvi (a finals del primer trimestre) s’orga nitza aquest taller

setmanal. Es tracta de participar en aquesta activi tat de conversa, di-

rigida per un monitor nadiu, amb una periodicitat s etmanal i una durada

de 1,5 hores. Cada setmana es treballa un tema prog ramat(descripció per-

sonal, la meva família, les meves aficions, la meva ciutat,...) i de la

pràctica oral del tema també se’n deriva un correu electrònic que s’han

d’intercanviar les parelles ja constituïdes i així promoure el coneixe-

ment mutu abans de la trobada el mes de maig.

� Organització en grups i assignació de ruta: Els alumnes

s’organitzen en grups d’uns 4-5 alumnes. A cada gru p s’hi assigna una

ruta de les que es realitzaran durant el mes de mai g. S’analitza

l’itinerari i es decideixen els continguts (natural s i socials) que es

poden incloure a cada ruta. A partir d’aquí, amb l’ assessorament del

professorat d’aquestes matèries, els alumnes realit zen un treball de re-

cerca i realització d’una presentació electrònica a mb els continguts

que s’han d’explicar durant la seva ruta.

� Traducció de les presentacions electròniques: amb l’assessorament

del professorat de llengua anglesa els alumnes treb allen la traducció

final a l’anglès de les seves presentacions.

� Sortides amb bicicleta: A partir del mes de gener, els diumenges

en setmanes alternes, s’organitzen les sortides pre paratòries amb les

finalitats de:

∗ Anar adquirint una adequada forma física i domini e n la conducció de

la btt.

∗ Assajar el guiatge de la ruta i la posada en escena de les

explicacions i activitats que s’han de realitzar a cada ruta.

Per tant, és durant aquestes sortides quan els alum nes responsables de

cada ruta poden aprendre el recorregut, preveure la infraestructura i

les necessitats de cada ruta i practicar les explic acions i activitats

que hauran de realitzar-hi durant l’estada del maig .

Desenvolupament de l’experiència. Estada a Menorca.

A partir de la primera edició d’aquesta activitat

d’intercanvi, l’experiència sempre comença amb una

trobada entre alumnes.

En aquesta trobada els alumnes que ja han realitzat

l’intercanvi expliquen als seus companys de 3r en què

consisteix el projecte, quines coses els ha agradat i qui-

nes altres no tant i quins són els compromisos i les

exigències del projecte. Després, es realitza una sessió informativa amb les famílies dels

alumnes que hagin manifestat interès per participar-hi; és a partir del consentiment

familiar que es constitueix el grup d’intercanvi.


Desenvolupament de les estades. Menorca: Crònica de la darreraestada a Menorca (Diari Menorca, 6 maig de 2009).

No s’han vist mai, però esconeixen per internet i s’esperen. Dia 10 de maig arriben a Menorca trenta alumnes de l’Institut Óscar Romero de Hoorn, Holanda. Vénen cada un a la casa d’un/a alumne/a de Ciutadella a través del programa d’intercanvi Bike Coast Bike que l’IES Josep M. Quadrado duu a terme des de fa tres anys; una iniciativa que conjuga per una banda l’aprenentatge i la pràctica de l’anglès com a llengua estrangera, i per una altra, l’adquisició d’hàbits saludables. Tot plegat, amb la bicicleta com a eix central, que els ha deportar per Menorca, i després per Holanda, fent activitats i descobertes culturals, històriques i natu-rals. L’arribada dels estudiants holandesos s’espera amb entusiasme a l’institut de Ciutadella. Diuen els res-ponsables de l’intercanvi que enguany compten amb un grup de trenta alumnes de 3r d’ESO que des-perta molt bones expectatives pel temps i l’esforç invertits en la fase preparatòria. Van començar a finals del primer trimestre a posar-se en forma. Cada dos diumenges han sortit amb les bicicletes fent algunes de les rutes que compartiran amb els holandesos aquests propers dies, agafant condició física i domini de la mountain bike. I mentrestant, cada divendres durant dues hores i fora de l’horari escolar, han estat practicant la conversa en anglès amb un monitor nadiu, potenciant l’oralitat, augmentant la competencia lingüística. L’experiència conreada els anys passats fa que l’IES Josep M. Quadrado hagi introduït alguns canvi res-pecte les edicions anteriors. Enguany, s’ha optat per donar molt més protagonisme als alumnes en els aspectes organitzatius de les sortides i així, dividits en cinc grups de sis alumnes, al·lots i al·lotes són responsables de guiar les rutes, fer front a les possibles incidències, determinar les aturades i els des-cansos, i fer les explicacions sobre arqueologia, història, geologia, flora i fauna que damunt el terreny es tenen programades Bike Coast Bike és per tant, una oportunitat de descoberta del territori a través de la bicicleta i l’intercanvi cultural entre joves; una experiència completa que no seria possible sense la implicació directa dels pares i mares; no només pel fet que hauran d’acollir un alumne estranger a casa durant deu dies, sinó també per la dedicació que vénen demostrant des que els seus fills i filles, es preparen. L’expressió més clara, els equips de feina que assisteixen a les reunions prèvies, alguns pa-res i mares que s’han apuntat a totes les sortides amb velo realitzades fins ara, a més s’encarreguen de transportar motxilles, beguda i bicicletes i de l’assistència en ruta; són els que organitzen els actes de benvinguda i de cloenda, els que prepararan entrepans quan facin nit al camping de Son Bou… Ex-pliquen, des de l’institut, que amb aquest projecte s’aconsegueix també allò que de vegades sembla complicat: implicar família i escola en positiu.


Rutes i activitats

Des del 10 i fins al 20 de maig, els alumnes de l’IES Josep M. Quadrado serán els amfitrions d’una sèrie

d’excursions i activitats d’allò més suggerents. Diumenge, quan arribin els estudiants holandesos, dedi-

caran el dia a conèixer i prendre contacte amb les famílies i serà ensoldemà quan començaran les acti-

vitats per Menorca.

Dilluns dia 11. Es té prevista una ruta per Ciutadella que realitzaran els

alumnes sols i una ruta junts per Maó, on agafaran un vaixell i faran també una

volta pel port.

Dimarts dia 12. Primer dia de ruta amb bici. L’itinerari els ha de portar a Son

Saura on veuran el sistema dunar i aprofitaran per parlar de la posidònia.

Dimecres dia 13. Segon dia de ruta en velo i plat fort de la setmana; des de

Ciutadella fins al camping de Son Bou, sempre per camins rurals o camí de

cavalls, aprofitaran per parlar de la geologia de Menorca i estudiar els barrancs

de la zona sud de l’Illa.

Dijous dia 14. Ruta pel terme d’Alaior. Des del càmping de Son Bou a la Torre

den Galmés i Calan Porter on, tindrà lloc l’acte institucional del Consell Insular,

després d’inaugurar un tram fins ara intransitable del camí de cavalls. Tornada

al càmping.

Divendres dia 15. Sortint del càmping, ruta per les pedreres de Santa Ponça,

Alaior, camí d’en Kane, Sa Roca i fins a Fornells, on el grup es dividirà en dos i,

a la badia, mentre uns vagin en kayak, els altres faran vela. Tornada amb bus a

Ciutadella.

Dissabte dia 16 i diumenge 17. Activitats lliures amb les famílies.

Dilluns dia 18. Des de Ciutadella, pel camí Vell, visita a l’amo i madona de sa

Cavallaria Nova que els ensenyaran com es fa el formatge. Aturada a

Torretrencada i ruta pel camí reial fins a Ferreries passant per Macarelleta,

Macarella i Cala Galdana.

Dimarts dia 19. Ruta pel nord de Ciutadella, passant per Cala Morell, Ses

Fontanelles, La Vall i sa Punta Rotja, amb explicació geològica i activitats de

platja.

Dimecres dia 20. Actes de comiat i avaluació de l’estada.

A Holanda Els alumnes de Ciutadella viatjaran a Hoorn a principis del curs vinent quan les temperatures al nord d’Europa encara no són massa severes, tancant, d’aquesta manera el cicle de l’intercanvi.


El nostre començament de participació en un projecte europeu va ser casual. El curs 1997-98 una mestra d’una escola alemanya que té casa a Formentera, va fer una visita al nostre centre, ens va explicar que la seva escola participava d’un projecte Sócrates Comenius Action I i ens animà de participar-hi també. Vam quedar entusiasmades i aquest mateix curs vam fer una visita preparatòria i el curs 1998-99 ja hi ens inte-gràrem. Érem 4 centres: un de Bottrop (Alemanya), que era el coordinador, un de Sicília, un del Regne Unit i nos-altres, amb el tema “Com organitzar el temps lliure”. La durada del projecte era de 3 anys. Vam aprofitar per treballar l’animació a la lectura i elaboràrem una adapta-ció de “Platero y yo” i del conte “La bruixa avorrida”, de les Tres Bessones. El segon i tercer anys els dedicàrem als esports i als jocs tradicionals, i als espais d’oci. Va ser una experiència tan positiva i amb tan bones relacions entre els socis, que en una de les nostres trobades vam decidir sol·licitar un nou projecte: “La vida abans i ara”. Es van incorporar dos nous centres: una escola de Siggiewi (Malta) i una altra de Besançon (França), i en sortiren les escoles italiana i l’anglesa perquè no les van concedir el projecte. El primer any el vam dedicar a l’escola, el segon a la família i la casa i el tercer al transport i mitjans de comunica-ció. Aquest projecte va permetre als alumnes fer un treball de recerca on les famílies hi estaren molt implicades, des dels pares fins als avis. En el nostre tercer projecte educatiu s’hi varen afegir una escola de Bistrita (Romania) i una escola de Bangor (Irlanda del Nord), i vàrem elegir el tema “L’Art com llenguatge universal”, que distribuïrem d’aquesta manera: el primer any la pintura, el segon, l’escultura i el tercer el collage. Es van elaborar fitxes pedagògiques amb ob-jectius, continguts… a fi d’aconseguir un material pràctic d’educació artística per treballar-lo a l’aula i per inter-

canviar amb els altres centres socis. Finalment, el projecte que estam fent actualment, “Mens sana in corpore sano”, ens permet desenvolupar estratègies per adquirir uns bons hàbits d’alimentació, cura del cos i un bon equilibri men-tal. Actualment participam en un projecte Comenius d’associacions escolars multilaterals i bilaterals amb centres de tres països més: França, Irlanda del Nord i Itàlia. Una de les activitats que s’ha dut a terme al llarg de tots els pro-jectes ha estat l’intercanvi de correspondència entre els alumnes dels diferents centres associats. La participació en aquests projectes ens ha suposat una gran sa-

tisfacció a nivell acadèmic perquè que ens ha permès ampliar el coneixement de llengües, conèixer el sistema educatiu d’altres països europeus, intercanviar idees i transmetre-les als nostres companys, i també ens ha aju-dat a nosaltres i als nostres alumnes a tenir un concepte més ampli d’Europa, conèixer altres costums, altres tipus d’activitats d’esplai, de gastronomia, etc. i que tots formam part d’aquest “gran país” que és Europa, cosa que, vivint a una petita illa com la nostra, és molt important i molt enriquidor.

CEIP MESTRE LLUÍS ANDREU

Nom del centre CEIP Mestre Lluís Andreu

Adreça Av. Porto Salè, s/n 07860 Sant Francesc

Telèfon 971 322 497

Correu-e [email protected]

Nivells educatius Educació infantil i primària

Nombre d’aules 6 EI + 13 EP + 1 ASCE

Matrícula 415 alumnes

Professorat 33 mestres

Directora Pilar Castelló Ramon

La nostra participació en el projecte europeu Comenius


El dia 4 de març de 2009, el ple-nari del Consell Escolar de Menor-ca va aprovar per unanimitat el do-cument Un pacte per l’educació és possible: una proposta per encarar el futur, el qual reproduïm. El do-cument planteja un conjunt de canvis que s’han de produir dins el sistema educatiu, des de la millora de les infraestructures fins a la for-mació del professorat i de les fa-mílies per fer front als nous reptes que ens planteja la societat. En aquests moments estem enviant el document a les diferents instituci-ons i associacions perquè s’hi pu-guin adherir. Un pacte per l’educació és pos-sible: una proposta per encarar el futur Durant els darrers anys, mentre l’economia creixia a un ritme nota-ble, la inversió en educació, tot i també créixer, no ha aconseguit fer front a l’allau de necessitats d’infraestructures i de recursos hu-mans derivats d’un creixement sense precedents de la població a les nostres illes. I tot això ha suc-ceït, malauradament, per sobre o al marge dels diferents governs que, sense el finançament neces-sari, no han pogut fer front a les necessitats d’un sistema educatiu sobresaturat. Però no només es tracta de la manca de finança-ment, també cal considerar la vo-luntat i les prioritats de la societat i la pressió social en una direcció o en una altra.

Amb aquests elements sobre la taula, creiem que la societat, en conjunt , necessita un impuls en positiu per millorar les condicions actuals en un període breu de temps i amb el suport de totes les institucions, col·lectius i associaci-ons amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de l’ens-

enyament a l’illa de Menorca mitjançant un gran pacte social per l’educació i aconseguir una gran mobilització social per mi-llorar les condicions del nostre sistema educatiu.

Creiem que, entre d’altres, ens hauríem de fixar algunes fites a mitjà i llarg termini en diferents camps d’acció:

- En el camp de les infraestructu-res, caldria eliminar les aules pre-fabricades i millorar les condicions bàsiques dels centres, amb l’obj-ectiu de recuperar els espais com-uns perduts, així com també millo-rar les condicions d’accés a la xar-xa i la dotació d’ordinadors i del seu manteniment adequat a les actuals necessitats.

- En el camp de l’atenció pedagò-gica i en referència a la qualitat de l’ensenyament i aprenentatge, cal-dria minvar les ràtios per millorar l’atenció a la diversitat. També cal-dria dedicar fons a la recerca i la investigació que ens doti de recur-sos actualitzats per fer front a la complexitat de les nostres aules. En educació també ha de valer allò de I+D (investigació més des-envolupament). Sense inversió en recerca no hi pot haver millores substancials en el sistema educa-tiu de les illes.

- En el camp de l’educació infantil caldria millorar les condicions dels centres, la formació del professo-rat i una adequada regulació legis-lativa, especialment per al tram 0-3, en la direcció iniciada actual-ment.

- En el camp de la formació i capa-citació professional dels nostres joves caldria millorar la incidència de la formació professional i la mi-llora de les condicions d’accés als estudis universitaris, així com can-viar la tendència a l’aba-ndonament primerenc dels estudis postobligatoris.

- En el camp de la formació per-manent esdevé necessària una dotació en infraestructures, en personal i en recursos per a l’edu-cació de persones adultes, que afecta una àmplia franja de pobla-ció i cobreix un ampli conjunt de necessitats.

- També, en el camp de la forma-ció permanent, caldria aconseguir una confluència i progressiva opti-mització de recursos entre les di-ferents xarxes de formació que s’-adrecen a persones en edat labo-ral (cursos de formació permanent del SOIB, cursos organitzats per entitats públiques i privades, cur-sos de la Unió Europea, la matei-xa formació professional, etc.).

- En el camp del professorat cal-dria millorar la formació dels pro-fessionals de l’educació tant a ni-vell inicial com la permanent. No hauríem de perdre de vista la his-tòrica reivindicació d’una formació permanent de qualitat gratuïta i en horari lectiu.

- En el camp social caldria millorar la formació i capacitació de les fa-mílies per educar, aconseguir una major conscienciació social entorn dels temes educatius i millorar les accions, iniciatives i coordinació entre les diferents administracions i institucions.

- En el camp de la col·laboració entre conselleries, caldria treballar per la coordinació d’accions i pro-grames entre educació, benestar social, sanitat i justícia. Tot això implica, per part de les administracions, la concreció d’un gran pacte polític i de fi-nançament tancat a llarg termini entre totes les forces polítiques i un gran pacte social, on les institucions i les associacions de tot tipus, es mobilitzin per aconseguir millores significati-

CCCConsells escolars insulars i municipals

Consell Escolar de Menorca


ves en el sistema educatiu , des de l’educació infantil fins a la for-mació ocupacional o la formació permanent. Aquest compromís so-cial també implica finançament per part de les empreses i dels seus organismes representatius. En aquest gran pacte social s’ha de concretar allò que l’educació és cosa de tots.

Però creiem que aquest gran pac-te s’ha de completar amb altres iniciatives que ens demostrin que anem en una direcció adequada, i que estem disposats a compartir tot allò que fem de bo i a aprendre tot allò que ens poden aportar. Per aquest motiu proposem com a se-gon gran objectiu l’organització d’un congrés internacional d’-educació a l’illa de Menorca, amb participació d’experts i d’experiències innovadores d’arreu del món, en el qual tam-bé s’expliqui tot allò que hem aconseguit en el nostre àmbit. L’objectiu és dinamitzar i rellançar les experiències innovadores a l’il-lla i rebre i acollir les que es porten a terme arreu del món des de dife-

rents perspectives i enfocaments:

- Des de la perspectiva de millorar l’educació inclusiva,

- Des de la perspectiva d’una con-cepció globalitzadora del coneixe-ment científic, l’anomenada inter-disciplinarietat o teoria de la com-plexitat i

- Des de la perspectiva de la inno-vació, eix fonamental capaç de mi-llorar els processos d’ens-enyament i aprenentatge en aules heterogènies.

El Consell Escolar de Menorca proposa iniciar i coordinar aquesta iniciativa, com a òrgan representa-tiu de tota la comunitat educativa de l’illa i demana el suport i finan-çament de tots els organismes pú-blics, de tot el teixit associatiu de l’illa, de les universitats, dels movi-ments de renovació pedagògica i dels organismes europeus i inter-nacionals dedicats a qüestions

educatives.

Com a proposta inicial pensem que el pacte social s’hauria d’haver concretat definitivament en quatre anys, sense que aquest termini impliqui absència o ajorna-ment d’actuacions, i el congrés s’hauria de celebrar entre el segon i el tercer any a partir de l’acord per tirar endavant la iniciativa.

Encoratgem tots els col·lectius re-presentats al Consell Escolar de Menorca la difusió de la iniciativa i l’aportació d’idees i suggeriments per millorar la concreció i abast de les propostes.

Així mateix, encoratgem totes les institucions públiques i privades a subscriure aquesta iniciativa i a aportar els recursos que podran fer possible materialitzar les línies de treball esmentades.

Consell Escolar Municipal de Santa Eulària des Riu

El Consell Escolar Municipal de Santa Eulària des Riu ha publicat la memòria anual corresponent al curs 2008/09 que inclou la següent informació:

∗ Reglament del Consell Escolar Municipal. ∗ Informe de la situació educativa del municipi de Santa Eulària des Riu (juny 2008). ∗ Enquestes adreçades als equips directius per recollir informació dels centres (juny 2008-juny 2009). ∗ Enquesta sobre l’anàlisi de la mobilitat escolar del municipi. ∗ Previsió futura d’escolarització del municipi; necessitat de centres educatius nous i de reforma i modifi-

cació dels centres existents. ∗ Fitxa municipal de Santa Eulària des Riu, com a informació per tenir en compte en l’elaboració del ma-

pa escolar del municipi.

Acord del Ple del Consell Escolar Municipal de Sant a Eulària des Riu Punt 3 de l’ordre del dia: Valoració de les noves circumstàncies que influiran en l’oferta i la demanda futures en l’escolarització del municipi i de la necessitat de centres educatius nous, reforma i modificació dels centres existents.

“El futuro no existe aún, pero podemos influir en él”. (J. Gairín)

L’educació del present ha d’estar bolcada cap al futur, ha de propiciar un aprenentatge innovador, mitjan-çant el cultiu de l’anticipació i la participació. Les persones que estan a càrrec de conduir el sistema educa-tiu en aquesta època de canvis, estan en l’obligació d’adoptar l’anticipació i la participació com a norma personal i professional. Només així es podrà liderar una educació que doni resposta a les autèntiques necessi-tats de les persones i de la societat.


REALITZAR UN PLA ESTRATÈGIC DE MILLORA D’INFRAESTRUCTURES

AL MUNICIPI DE SANTA EULÀRIA DES RIU. - Ampliació i condicionament del CEIP Santa Gertrudis.

Com a conseqüència del desenvolupament econòmic i urbanístic dels darrers anys, aquesta localitat ha experimentat un creixement demogràfic important.

CURS 08/09 CONFIRMADA OCTUBRE

- Construcció d’un IES nou, en l’actualitat només n’hi ha un al municipi. Els motius que justifiquen aquesta sol·licitud són els següents:

PRIMER: El nombre d’alumnes matriculats a primària es prou important, sense tenir en compte que a partir del curs 2009/10 augmenta amb els alumnes del CEIP Venda d’Arabí.

CURS 08/09 CONFIRMADA OCTUBRE

CENTRE 1EI 2EI 3EI EP1 EP2 EP3 EP4 EP5 EP6 TOTAL

Santa Gertrudis 22 20 25 26 18 23 25 25 25

15 13 18 255

CENTRE EI 2EI 3EI EP1 EP2 EP3 EP4 EP5 EP6 SUBTOTALS TOTAL

Jesús 25 24 25 26 24 25 26 25 26 226 226

Puig d'En Valls 22 17 22 24 25 20 20 25 24 199 425

22 16 22 23 25 20 20 24 24 196

15 15 30

S'Olivera 25 22 25 25 97 288

25 23 26 24 25 22 145

23 23

23 23

Venda d'Arabí 25 25 25 25 24 24 19 18 185 303

25 25 25 25 18 118

Sant Carles 24 25 25 23 21 27 26 23 23 217 261

20 24 44

Sant Ciríac 19 21 26 16 25 26 133 463

18 22 26 16 25 25 25 25 29 211

24 16 26 25 28 119

Santa Eulàlia 24 24 25 24 25 23 25 20 20 210 519

23 23 24 24 24 23 25 20 28 214

22 25 20 28 95

Santa Gertrudis 22 20 25 26 18 23 25 25 25 209 255

15 13 18 46

Total 314 346 321 301 323 311 295 250 279 2740 2740


SEGON: La discriminació que hi ha en l’oferta de programes de qualificació professional inicial i

en l’oferta de cicles formatius.

A l’IES Xarc només s’imparteixen dos PQPI (auxiliar d’oficines i auxiliar d’instal·lacions elèctriques i de telecomunicacions) i dos cicles formatius de grau mitjà (jardineria i gestió administrativa). És una oferta insuficient per a la població del municipi, que implica que l’alumnat interessat en altres cicles es desplaci a altres punts de l’illa i moltes vegades la decisió és l’abandonament dels estudis per la impossibilitat dels desplaçaments (l’autèntic fracàs escolar). Santa Eulària té una població molt dispersa i el transport públic només té línia regular amb Eivissa, quan l’oferta educa-tiva és a Eivissa, Sant Jordi, Sant Antoni i Sant Agustí. TERCER: Especialitats formatives adaptades a les necessitats de l’illa.

És incomprensible que en una illa no hi hagi cap mòdul formatiu especialitzat relacionat amb l’ent-orn més immediat que hi ha: la mar. És necessari desplaçar-se a la Península per poder-ne realit-zar. El mateix passa amb el medi natural. I com un altre suggeriment, s’està treballant amb el pro-jecte d’un nou hospital a Eivissa i tal vegada seria el moment de pensar en cicles formatius que donessin resposta als nous llocs de feina.

QUART: La importància dins de l’educació de les persones adultes orientada, particularment, a

que adquireixin, actualitzin, completin o ampliïn els seus coneixements i aptituds per al seu

desenvolupament personal i professional.

- Renovació i modernització del CEIP Sant Ciríac.

Aquestes són les prioritats que, des del Consell Escolar Municipal de Santa Eulària des Riu, s’han valorat i es volen fer arribat al Govern de les Illes Balears per tenir-les en compte als nous plans del Govern sobre les infraestructures dels propers anys.

Hem de passar de:

L’educació i la formació professional des-tinades a preparar les persones per a llocs especialitzats de treball.

A l’educació i formació professional desti-nades a preparar persones flexibles, poli-valents i multifuncionals.

D’una oferta educativa rígida i estandar-titzada amb poca consulta amb el medi productiu, laboral i social.

A una oferta educativa diversificada i fle-xible, que tengui en compte les deman-des educatives de formació presentades per les persones i l’entorn productiu, la-boral i social.

De l’educació i formació professional ter-minal segons l’edat.

A una educació i formació professional com un procés de tota la vida.


MMMMiscel·lània Commemoracions mundials i internacionals

Gener

27 Dia en memòria de les víctimes de l’Holocaust

30 Dia escolar de la no violència i de la Pau

Febrer

21 Dia de la Llengua Materna

Març

8 Dia de la Dona

21 Dia de la Poesia

21 Dia de l’eliminació de la discriminació racial

22 Dia de l’Aigua

23 Dia de la Meteorologia

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau fou fundat el 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i van ser algunes escoles mallorquines les pioneres d’aquesta celebració que, a poc a poc, anà generalitzant-se a altres centres educatius de l’illa i a altres llocs del món fins arribar a ser reconegut mundialment. Es commemora el 30 de gener, aniversari de la mort de

Mahatma Gandhi. Aquesta commemoració propugna l’educació permanent per la concòrdia, la tolerància, la soli-

daritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau.

Postal de Nadal del CEIBPostal de Nadal del CEIBPostal de Nadal del CEIBPostal de Nadal del CEIB


Consell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes Balears

C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1º D 07003 Palma

Telf. 971 715456 - 971 715870

Fax: 971715761

E-mail: [email protected] http://ceib.caib.es

Full Informatiu núm. 5

Documents

Transcript of Full Informatiu núm. 5