Full informatiu de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

http://tgnapau.blogspot.com tarragonapau@gmail.com

núm. 196 Desembre 2017

Tarragona es prepara per a unainvasió alienigena

Defensa desplegarà unitatsantiaèries durant unes maniobres

MEMORIA EN SOMBRA

Fernanda Romeu AlfaroAlexia Rahona Saure

Sorprèn que tot i el gran nombre de llibres escritssobre el tema de la Guerra Civil Espanyola, pocss'han ocupat dels pacifistes espanyols.Pràcticament no s'ha escrit res. Absent de laimmensa majoria de relats sobre la guerra, per ala major part dels ciutadans simplement no vaexistir. Un aspecte que, a la llum d'aquest llibre,es demostra completament fals. En aquest llibreles autores Fernanda Romeu Alfaro i AlexiaRahona Saure presenten un text de moltíssiminterès que fa aflorar un passatge pràcticamentdesconegut de la història d'Espanya: el delspacifistes en la guerra civil.

"L'audàcia de les autores del llibre Memoria enSombra és impressionant -un gran gest ètic,polític, humà 'per fer justícia a una Veritat', idonar el reconeixement just als homes i donesque" van decidir lluitar contra el feixisme a favorde la Democràcia d'una altra manera: a través deldiàleg, que desmunta el discurs i la lògica de laguerra, així com mitjançant el suport humanitari,que fomenta el llenguatge de la pau i laconvivència. "- Stasa Zajovic (pròleg del llibre) .

Edita: El Viejo TopoISBN: 978-84-16995-23-3320 pàgines

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 EspanyaSou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivadesAmb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador. Citant laprocedènciaNo comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials.Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeudistribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

"Paraules per la Pau", publicació de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la PauD.L.: T-1274-2005Equip de redacció i edició: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau.Coordinació i maquetació: Equip R A.La redacció del full no es responsabilitza de l'opinió dels col·laboradors.

pàgina 2 Materials per la pau núm. 196 Desembre 2017

Materials per la pau Amadeo López

Per contactar amb la Coordinadora ens podeu trobar:• cada 1r diumenge de mes a les 12h a Paraules per la Pau

(Pl. de la Font, Tarragona)• cada dilluns, a les 20h, a C/ Misser Sitges, 9• enviant un email a tarragonapau@gmail.com

http://tgnapau.blogspot.com• al Facebook: tarragona patrimoni de la pau

http://issuu.com/tgnapau

núm. 196 Desembre 2017

L’associació Servei Civil Interna-cional de Catalunya (SCI) ensproposa una interessant activi-tat sobre el context sociopolític ila resistència noviolenta a Pales-tina per a aquest mes a Tarra-gona. L’activitat consisteix endues sessions convocades perals dies 13 i 14 de desembre, alCampus Catalunya de la URV,que conduiran el politòleg i acti-vista Aritz Garcia i les activistespalestines Ghadir-Al-Shafie iHanan Wakeem.

Al-Shafie i Wakeem són mem-bres de l’organització Aswat, ungrup de dones palestines lesbia-nes, bisexuals, transgènere, in-tersexuals i queer, nascut el2002 com un espai de suportmutu i empoderament per abor-dar les seves lluites personals ipolítiques com a minoria nacio-nal que viu a l'interior d'Israel.Aswat treballa perquè la socie-tat àrab palestina accepti irespecti la diversitat sexual i degènere de tots els seus mem-bres i, en particular, de lespersones LGBTQI. També, ar-ticula les reivindicacions pelsdrets de les dones i les personesLGBT i queer amb les lluitesglobals per la llibertat i lajustícia social a Palestina. D’a-questa manera, al temps quepromouen la conscienciaciósobre la diversitat d’identitatsde gènere i d’orientacions se-xuals dins de la comunitat àrabpalestina, s’esforcen per conso-lidar la cooperació amb activis-tes i altres organitzacions pelcanvi social per crear espais detreball mutu.

Quan es parla de persones pa-lestines es sol pensar en aque-lles que viuen en el territorihistòric de Palestina. Però, comexplica Ghadir-Al-Shafie, dels12 milions de persones palesti-nes, la meitat, al voltant de 6milions, són refugiades i viuenfora, sense poder retornar. El

40% viu a JerusalemEst, Gaza i Cisjor-dània sota l’ocupació,i només el 10% viu aIsrael i té ciutadaniaisraeliana. Entre lesseves iniciatives, As-wat denuncia elpinkwashing israelià,és a dir, l’ús delsdrets de les personesLGTBI i queer perpart de l’Estat d’Is-rael com a eina perestigmatitzar les per-sones àrabs com ahomòfobes i alimen-tar així el rebuig en-vers la comunitat pa-lesti-na. Mitjançant elpinkwashing, Israeles mostra com a ga-rant dels drets dedones, gais i lesbia-nes front a una socie-tat palestina a la qualrepresenta com a se-xista, fomentant unavisió estereotipada,islamòfoba i racistaen la qual les dones iles persones LGBTIQ+ palesti-nes han de ser salvades de lesseves pròpies comunitats.

Aswat alerta de la trampa quesuposa aquest discurs i denun-cia que als territoris de Cisjor-dània i la franja de Gaza lespersones LGBTIQ+ són privadesdels seus drets fonamentals coma persones perquè els són ne-gats per l’Estat d’Israel mitjan-çant l’ocupació, l’apartheid i elmur de separació, i no per l’Au-toritat Palestina. D’altra banda,els col·lectius LGTBTIQ+ hanfet servir la llibertat de movi-ment en tot el món per viatjar icrear espais de trobada i suportmutu, però les persones queviuen als territoris ocupats dePalestina no tenen aquest privi-legi. Per això, Aswat ha generataltres formes de comunicació iha creat alternati-ves per possi-

bilitar espais segurs de reunió iacció col·lectiva. Entre d’altresiniciatives, han crear un nouvocabulari en àrab capaç derecollir la diversitat d’identitatssexuals i de gènere i que nosigui ofensiu ni homòfob.

L’organització ha recopilat nom-broses experiències de doneslesbianes i queer que ha publi-cat en diversos llibres sobrehomosexualitat a Palestina i almón àrab, i ofereix una líniatelefònica de suport i assessora-ment. Els dies 13 i 14 de desem-bre a Tarragona tindrem l’o-portunitat de conèixer de prime-ra mà com s’articula aquestalluita com a feministes, queer ipalestines, i quina és la sevacontribució a la resistència no-violenta a l’ocupació i l’Apar-theid israelià.

María Romano SerranoLa resistència noviolentai la lluita feminista a Palestina

pàgina 3 Activisme

Israel no pot ser un referent Blanca Camps-Febrer

núm. 196 Desembre 2017

Per molt que emocioni podercomençar un nou projecte col-lectiu comú en una Catalunyaindependent, hi ha un aspectedel pla que hauria d’amoïnarespecialment. La preocupació vede la constatació des de fa anysde les complicitats i lligams queuna part de l’elit política cata-lana i la seva intelligentsia mésafí estan tramant amb Israel.

És evident com per una part delPDeCat la construcció nacionalpassa no només per emmirallar-se en l’Estat d’Israel, sinó perdur a terme una política activaque cerca el reconeixement is-raelià per a la independència deCatalunya. Però, realment ensvolem emmirallar en un país queconstantment vulnera el Dret In-ter-nacional i els Drets Humansde la població palestina?

Aquestes aliances vénen delluny i no és cap secret que elsionisme va tenir una gran in-fluència en la formació delpensament nacionalista de JordiPujol. Ja l’any 2007, l’expresi-dent de la Generalitat de Cata-lunya explicava en un discurs ala Knesset, parlament israelià, elseu gran interès personal en laconstrucció de l’estat d’Israel ien el sionisme, ideologia colo-nial i identitària que exclou lespersones no-jueves.

Des de tots els àmbits imagina-bles, s’estan construint ponts,firmant acords, compartint re-cerques i fòrums amb actorsinstitucionals, acadèmics i em-presarials israelians que demanera més o menys directatenen responsabilitat i es benefi-cien de la militarització i perpe-tuació de l’ocupació de Palesti-na.

Com explica l’informe del’ODHE que vaig coordinar,l’Agència Catalana per la Pro-moció Empresarial, ACCIÓ,manté acords amb institucions

israelianes, promociona mis-sions empresarials a les fires delpaís (entre elles la de Ciberseg-uretat), i incentiva la presenta-ció de projectes conjunts de I+Da Fons Europeus. A Colòmbia ial Marroc, ACCIÓ diu oferirformacions en drets humanspels agents empresarials cata-lans que hi volen invertir o obrirnegoci. A Israel, on es mantéobert un dels conflictes mésprolongats i que ha generat méspersones refugiades, actualmentmés de 6 milions i sens el dret alretorn, i més desplaçades inter-nes al món, ACCIÓ no ho haconsiderat fins ara necessari.

La majoria d’Universitats catala-nes tenen convenis amb univer-sitats israelianes, en moltes deles quals es desenvolupa lainnovació tecnològica per apli-cacions militars o de doble úsque tant beneficia la indústriamilitar i l’exèrcit israelià. Senseanar més lluny, però, la UPC téuna Càtedra de Mineria Sosteni-ble finançada per l’empresa ICL,una de les més grans d’Israel,que aporta regularment dona-cions a l’exèrcit israelià i que amés ha estat durant anys l'únicaproveïdora de fòsfor blanc del’exèrcit nord-americà. El fòsfor

blanc de lCL (empresa amb granimplantació al Bages, on ésconeguda com a Iberpotash)venut als Estats Units s’hadedicat exclusivament a laproducció d’armes incendiàries.

El Port de Tarragona té con-tractes amb Magal SecuritySystems per a gestionar la segu-retat perimetral del port. Magalés una de les majors empresesisraelianes de seguretat, quegestiona bona part de la segure-tat perimetral del Mur quedivideix i espolia part del te-rritori palestí de Cisjordània, laseguretat en check points i quecontribueix (i es lucra) amb elsetge i càstig col·lectiu queIsrael imposa sobre la franja deGaza i la seva població.

La voluntat d’una part de lapolítica catalana d’aprofundir enaquestes relacions és, des delpunt de vista de la justícia sociali dels drets humans més ele-mentals, d’una incoherènciatotal amb el discurs de la lluitaper l’autodeterminació dels po-bles i amb el somni que moltestenen de construir un projectecomú millor del que tenim ara.Les raons per rebutjar aquestpla són moltes:

pàgina 4 Opinió

pàgina 5 Opinió núm. 196 Desembre 2017

- Israel manté un règim d’ocu-pació i d’apartheid envers lapoblació palestina, especialmentla que viu a la Franja de Gaza, aCisjordània i a Jerusalem Est,però també manté més d’uncentenar de normes discrimina-tòries envers els palestins queviuen en l’actual Israel.- Israel manté actualment 6.279presoneres polítiques palestinesa les presons israelianes, 465 ensituació de detenció administra-tiva indefinida sense càrrecs nijudici.- Israel és el país més altamentmilitaritzat del món segons elBonn International Center forConversion. Això vol dir que ésuna societat que no tan sols téun nombre elevadíssim depersonal militar actiu (21 percada 1000 habitants enfront dels2,5 a l’estat espanyol, per exem-ple) i a la reserva, sinó quededica un 5,8% del seu PIB a ladefensa.- Israel exporta tres quartesparts de la seva producció enarmament i es vanagloria de serun exitós exportador d’armesdegut a que les seves armes hanestat ja provades en combat(vegeu l’informe d’Alejandro Po-zo)- Des del 2005, la militaritzaciódel conflicte ha causat la mortde més de 4000 persones, el96% palestines ( dades del 2014,vegeu les estadístiques del’organització israeliana Btse-lem).- Israel manté i segueixconstruint assentaments il·legalsi construint un Mur de separaciói confiscació que ha estat consi-derat il·legal pel Tribunal In-ternacional de Justícia de laHaia.- Israel i les empreses d’arreuque participen en la sevaeconomia sovint es beneficien del’espoli de recursos que es per-petua contra territoris palestins ique, segons el dret internacionalhumanitari, pertanyen a lespoblacions palestines i no a lapotència ocupant.

Apropar-se a Israel, però, no

només perjudica la població pa-lestina, també la població catala-na. L’Informe Negocis Ocults vaexposar l’any 2011, com Mossosd’Esquadra s’entrenaven a Is-rael, exercint després la repres-sió que han après sobre ciuta-danes a Catalunya. Segons ElConfidencial, a més, un docu-ment de la Generalitat sobre elfutur servei d’intel·ligència cata-là marca com a una de les líniesd’actuació:"- Entrar en contacteamb els serveis d’Intel·ligènciad’Israel per conèixer l’organitza-ció de la seva agència deCiberseguretat."

El juny darrer, Carles Puigde-mont inaugurava el ConsolatHonorari d’Israel a Cat-alunya, aBarcelona, després de 19 anyssense relacions diplomà-tiques ala ciutat. Puigdemont va dir enla inauguració que esperava“que en el futur aquest rang [...]de consolat honorari s'incre-ment[és]”. Segons sembla, Israelés una de les apostes amb lesqual membres del govern catalàcompten per consoli-dar unafutura indepen-dència i atenuaruna possible sortida de la UnióEuropea. Per això és tambésignificativa la participació coma observadora internacionals

convidades pel Diplocat alReferendum de l’1 d’octubre deKsenia Svetlova, membre delparlament israelià per la UnióSionista i habitant de la ciutatde Mod’iin, parcialment situadadins de territori palestí ocupat,que la Unió Europea consideraassentament il·legal des del2012.

Mentre que l'ONU està fent elprimer pas en ferm per construiruna base de dades amb empre-ses que es lucren de l’ocupacióisraeliana (ja ha enviat cartes a150 empreses entre les qualstrobem Caterpillar, TripAdvisor,Airbnb avisant-les que, si noparen la seva activitat, seranincloses en la base de dades), elGovern català segueix expandintles seves relacions amb Israel.

Totes aquestes raons i lesevidències que aquestes rela-cions es volen estrènyer amb laindependència, ens han de ferestar ben alerta. Si hem deconstruir alguna cosa nova, quesigui lliure d’apartheid, demilitarisme i de vulneracions dedrets humans. Amb companyesde viatge com ICL, Magal o lapròpia Israel, seria tot elcontrari.

núm. 196 Desembre 2017

El pasado 14 de marzo, 19 acti-vistas organizaron una acciónnoviolenta a las puertas deIFEMA en Madrid para protes-tar en contra de la feria dearmamento HOMSEC 2017, unevento que reunió a comer-ciantes de armas y agentes,tanto públicos como privados,que se benefician del negocio dela guerra, a empresas de segu-ridad privada militar y empre-sas de videovigilancia, entreotras. Más de 100 colectivos yorganizaciones de todo el Esta-do español se sumaron al co-municado promovido por laplataforma Desarma Madrid, enel que se exigía a IFEMA lacancelación del evento y sellamaba a usar los espacios pú-blicos para la promoción de unacultura de paz, y no comoescaparates de la guerra y laviolencia.

Durante la acción, los y las par-ticipantes, miembros de Al-ternativa Antimilitarista-MOC yde la Plataforma Desarma Ma-drid, desplegaron en la puertavarias pancartas con el lema‘Desarma Madrid’, mientrasotras seis -número de edición dela feria- se rociaron de pinturaroja en representación de lasangre vertida por las víctimas

de las guerras en las que seemplean las armas que sepromocionan y venden enHOMSEC. Otro grupo másnumeroso portó carteles con losnombres de algunos de lospaíses donde se utilizan esasarmas -Siria, Libia, Yemen, Pa-lestina, Irak y Libia, entre otros.La policía intervino, deteniendoa 19 personas, que fuerontrasladadas a la comisaría deHortaleza.

Seis meses después, la De-legación del Gobierno haenviado multas por valor de11.419€ en total a las personasque participaron en la acciónnoviolenta para protestar encontra de aquellos que se lucrandel negocio de la guerra. Resul-ta irónico que en un espaciopúblico como IFEMA puedanpasearse impunemente losSeñores de la Guerra, los vende-dores de armas, empresas comoNavantia o ISDEF, y puedanexhibir unos productos queserán brutalmente utilizadoscontra las poblaciones civiles deYemen, Palestina y tantas otras,en lo que supondrán claras yflagrantes vulneraciones de de-rechos humanos y que, por elcontrario, se criminalice de estamanera a las personas que de

manera noviolenta denuncian labarbarie de la guerra.

Desde Desarma Madrid lerecordamos a la Delegación delGobierno que la legislaciónespañola sobre comercio dearmas (Ley 53/2007) estableceque se deben denegar lasautorizaciones de exportaciónde armas “cuando existan indi-cios racionales de que las armaspuedan ser empleadas en accio-nes que perturben la paz, laestabilidad o la seguridad en unámbito mundial o regional”.

Nosotras nos seguiremos negan-do a que los espacios públicosse utilicen para alojar eventosque, como HOMSEC, fomentanla cultura de la guerra y elconflicto, así como modelos deseguridad represivos y centra-dos en amenazas militares sobrela integridad territorial ypolítica de los Estados, total-mente alejados del modelo deseguridad humana que defiendeel derecho a una vida libre deviolencia, incluida la violenciaheteropatriarcal, el derecho auna vida libre de miseria y librede miedo. Queremos un modelode seguridad humana integral,que contemple aspectos que vandesde lo político y lo comuni-tario, a aspectos relativos a laseguridad económica, alimen-taria y medioambiental.

Si denunciar que el Gobiernodel Estado español no respetasus obligaciones en materia deDerechos Humanos y que in-cumple normativas tanto intern-as como internacionales sobrecomercio de armas, es desobe-decer; si denunciar que losseñores de la guerra se lucran acosta del sufrimiento de millo-nes de personas en todo elmundo, es desobedecer la ley;entonces, nosotras seguiremosdesobedeciendo.

Multa de más de 11.000 euros por protestarcontra la venta de armas en Madrid

pàgina 6 Activisme

núm. 196 Desembre 2017

Darrerament sentim que a l’es-cola s’adoctrina. I ens estra-nyem?

Començarem per veure el quèés adoctrinament: És el conjuntde pràctiques educatives i depropaganda encaminades a in-culcar determinats valors o for-mes de pensar a les persones aqui van dirigides. Dit això, hi haun adoctrinament a les escolesque em preocupa especialment(de moment no parlarem de lareligió), més preocupant quel’adoctrinament al que es fareferència, als mitjans de co-municació, aquests dies enrere.Parlo de l’Educació Finance-ra ales Escoles de Catalunya, EFEC.

EFEC és un programa que ja fauns anys que funciona a dife-rents escoles, dirigit als alum-nes de 4º d’ESO, la darreraedició va visitar 321 centres is’han impartit més de 13.000tallers. Aquest programa té lamolt lloable missió d’explicarals adolescents el que és l’e-conomia, a través d’un cos devoluntaris. Però si veiem qui hoorganitza comencen a sortir lessospites. Organitza el Institutd’Estudis Financers, i els seuscol·laboradors són entitats tanhonorables i respectables com:Generalitat de Catalunya, CaixaBank, Banc Sabadell, BBVA,Banc Santander, Caixa d’Engi-nyers, Institut Català de Finan-ces i Agència Tributaria deCatalunya.

Tornem al cos de voluntaris,com si d’una ONG es tractés,està format, en la seva majoria,per treballadors de banca jubi-lats o d’entitats financeres, es-sent Caixa Bank el que aportamés gent. I ara anem ala pràcti-ca, els Tallers que ofereixen:

1- Administrar els teus diners.El problema no és el que gu-nyes, sinó com i en què t’ho

gastes. Lloar les bonances del’estalvi quan les famílies noarriben a fi de mes, resultairònic. Així es segueix estenenel mite de que vivim pel damuntde les nostres possibilitats, siestàs malament és culpa tevaper no haver estalviat.

2- Endeutar-se amb seny. Iaixò ho diuen els bancs! Els queconcedien hipoteques a tort i adret, fins i tot a persones quesabien que no les podrien pagar,amb la creença que el valor delshabitatges creixeria sense lí-mits. Ho diu qui va vendre lespreferents saben que eren unproducte fallit.

3- Inversió intel·ligent. Quanno hi ha rés menys intel·ligentque els criteris que segueixenles inversions en borsa. Ésintel·ligent invertir en el lobbyarmamentístic o el farmacèutic?Es clar, no es parla d’inversionsètiques, sinó d’inversions rendi-bles.

4- Els Impostos. S’anima apagar els impostos per poderredistribuir la renda, peròl’Agència Tributaria només esdedica a perseguir personestreballadores i petites empre-ses, mentre les grans empresescada cop tributen menys, un7%, i es redueixen els impostosdirectes (aquests si que ajuden

a redistribuir la renda) i s’aug-menten els indirectes.

5- Finances per la vida. Jahem arribat! Els plans de pen-sions, quin producte més gola-fre per a les entitats bancàries.Estalviar per quant et jubilis,perquè no hi haurà diners perpagar les jubilacions, així si uncop jubilat, després d’una vidalaboral massa llarga i dura, sino tens diners serà responsa-bilitat teva.

6- Informa’t per decidir. Hi hamoltes famílies que ho han pas-sat malament per culpa delsbancs, però no és així. No elshan estafat, és que no els haninformat bé.

La Plataforma per una Educacióen Economia Crítica acusenl’EFEC de presentar el sistemacapitalista com l’únic modeleconòmic possible , deixant debanda la pluralitat i elpensament crític, imprescin-dible per a tot procés educatiu ide desenvolupament personal.Dins del projecte Teatre contraels Poders Financers, el Forn deTeatre Pa’Tothom ha creatl’obra “El pla Il·lusió” queescenifica alguns dels tallersamb esperit crític i recomanoque la vegeu si teniu ocasió.

Pau GomisA la paret, escrit amb guix, diu:

pàgina 7 Opinió

Adoctrinament financer

núm. 196 Desembre 2017

Aquests dies s’ha publicat alsmitjans de comunicació que del’11 al 15 de desembre l’Exèrcitespanyol realitzarà unes manio-bres militars a Tarragona. Perdesgràcia res de nou. Aquestavegada coincideix amb la situa-ció política que viu Catalunya ila convocatòria d’eleccions au-tonòmi-ques el 21 de desembre,però no ens enganyem, no hanmarxat mai. La Delegació deDefensa resta intacte a la Ram-bla Vella. La ciutat i el seu portha sigut i és un punt estratègicpels militars, i això ha fet quedes de ja fa uns anys haguem depatir la presència de vaixells deguerra, combois amb materialbèl·lic, “soldadets” pels carrersetc. No només de les forcesarmades de l’Estat sinó tambéde l’OTAN i d’altres països.

L’operació anomenada “Eagleeye” comptarà amb la participa-ció dels tres exèrcits (mar, terra

i aire) i al voltant d’uns tres milefectius. No tots estaran a Ta-rrago-na i no es coneixen encaraels detalls concrets, però en totcas, sí que hi haurà una fragatadavant les nostres costes, avionsEurofighters sobrevolant elsnostres caps i bateries antiaè-ries amb míssils als nostresmunicipis.

Aquest macabra joc vol simularun atac aeri en una zona “sensi-ble” com la nostra: centrals nu-clears, petroquímica... i compta-rem amb la visita de la ministrade Defensa Mª Dolores de Cos-pedal. En fi, suposo que d’algu-na manera hauran de justificarels 18.776 milions d’euros, és adir, 51,4 milions d’euros diarisde despesa militar de l’Estatespanyol

Una vegada més haurem de dirben fort i ben alt que ni aTarragona ni a enlloc, volem la

seva presència. Que rebutgemel militarisme i que si algunamaniobra han de fer els exèrcitsés la de desaparèixer.

Tal com vàrem fer amb lesvisites del portavions JFK id’altres vaixells de guerra de laVI Flota dels EUA, de l’OTAN ode qualsevol exèrcit. De la ma-teixa manera que ens plantàvemdavant les furgonetes de re-clutament o ens mobilitzàvemcontra les guerres i els cente-nars de conflictes armats delmón...

Caldrà sortir al carrer, fer-nossentir a l’opinió pública, sumargent i esforços per mobilitzar-nos, denunciar als qui permetenaquestes maniobres i, si bé nopodrem aturar-los, fer l’impos-sible per a que sàpiguen que nosón benvinguts i que Tarragonaés antimilitarista.

pàgina 8 Activisme

Tarragona antimilitarista Marc Suanes