fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.559

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

27 de maig de 2018 San� ssima TrinitatLectures

L’encàrrec que Jesús ens fa

El cardenal Echegaray explicava una llegenda segons la qual el Senyor, en el

moment de la seva Ascensió, es va creuar amb l’arcàngel Gabriel, que baixava del cel per a alguna de les seves missions encarregades per Déu Pare. Per sota d’ells la terra apareixia a les fosques, excepte unes pe� tes llums a prop de Jerusalem.

«Què són?» —va preguntar l’arcàngel. «Són els apòstols reunits al voltant de la meva Mare» —va contestar Jesús, i li va explicar: «El meu pla és, en arribar al cel, enviar l’Esperit Sant perquè aquests pe� ts focs es converteixin en una gran brasa que infl ami de caritat tota la terra.» «I si el pla no funciona?» —pregunta encara l’arcàngel. «No � nc un pla B» —respon Jesucrist.

Em sembla una historieta aplicable a la festa d’avui, la San� ssima Trinitat, en la qual entren en joc les tres divines persones i segueix en el calendari a la vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols. Alhora que contemplem l’ajuda de Déu, ho fem també sobre la nostra responsabilitat. L’Església, prolongació de la presència de Jesucrist en la història, està en mans de Déu, però també en les nostres, en el fet que sapiguem correspondre a la gràcia, perquè de nosaltres depèn complir el manament d’evangelitzar el món. En la providència divina no hi ha altres plans.

El papa Benet XVI parlava d’una nova aliança segons la qual el pacte de Déu amb Israel s’estén a tots els pobles. Jesús havia promès no deixar sols els deixebles. Abans de la seva ascensió,

Jesús va encarregar als seus que no s’allunyessin de Jerusalem i que esperessin la promesa del Pare. Això van fer, i aquesta és la condició perquè l’Església avanci en totes les èpoques: la unitat entre els deixebles entre si i al costat de la Mare de Déu.

Les imatges que u� litza sant Lluc per a referir la vinguda de l’Esperit —el vent i el foc—, recorden el relat del Sinaí, quan Déu es va revelar a Moisès. Si Pentecosta és el nou Sinaí, la nova aliança marca el designi de Déu Pare executat per l’encarnació del seu Fill, la seva passió, la seva mort i resurrecció. Per això l’Església és catòlica i missionera des del seu naixement.

Celebrem en aquesta festa de la San� ssima Trinitat el misteri més profund de la nostra fe cris� ana, però sembla que entreveiem la llum enmig del misteri si pensem en l’amor entre les tres Persones que es projecta en l’amor a tot el món.

I recordem la nostra responsabilitat en l’extensió del Regne. Déu no té un pla B.‘ De nosaltres depèn complir el manament

d’evangelitzar el món

DESTAQUEM...

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Jornada pro Oran� bus:Tes� moni de les germanes Clarisses de Reus

Santíssima Trinitat

Amb Jesús al costat cada dia

És en aquest Evangeli que Jesús ens envia a predicar: «Aneu a conver� r tots els pobles». Què vol dir això? Hem de sor� r tots de casa i anar a d’altres països on encara no coneixen Jesucrist? Per a alguns ha estat així i aquesta és la crida que han sen� t i a la qual han donat resposta: són els missioners. La pregunta que ens sorgeix és: com puc ser jo missioner? La resposta és ben senzilla: a casa teva, a la feina, allà on vagis, allà on siguis, amb tots els qui t’acompanyin i amb els qui et trobis pel camí.

Siguem deixebles de Jesús sempre, en tot moment i en tot lloc. Es� guem-ne segurs: Jesús serà sempre amb nosaltres en aquesta tasca que ens ha encomanat.

—Jornada pro Oran� bus:Tes� moni de les germanes Clarisses de Reus

5

(p.5)

—Campanya de la Renda: Duplica la teva solidaritat marcant les 2 caselles

(p.2)

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 4,32-34.39-40)

Moisès digué al poble: «Recorre totes les èpoques que t’han precedit, des del dia que Déu creà l’home sobre la terra; inves� ga d’un cap a l’altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s’ha sen� t dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d’enmig del foc, com tu l’has escoltada, i hagi con� nuat amb vida; si mai s’ha sen� t dir que cap déu hagi intentat anar a treure per a ell un poble que vivia en poder d’un altre, combatent contra l’opressor amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls. Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments que jo et dono avui, perquè siguis feliç amb els teus descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre.»

Salm responsorial [32,4-5.6.9.18-19.20.22 (R.:12b)]

La paraula del Senyor és sincera,es manté fi del en tot el que fa;es� ma el dret i la jus� cia,la terra és plena del seu amor.

R. Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat.

La paraula del Senyor ha fet el cel,amb l’alè de la boca ha creat l’estelada;a una paraula seva, tot comença,a una ordre d’ell, tot exis� . R.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,els qui esperen en l’amor que els té;ell els allibera de la mort,i els retorna en temps de fam. R.

Tenim posada l’esperança en el Senyor,auxili nostre i escut que ens protegeix.Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;aquesta és l’esperança que posem en vós. R.

Lectura de la carta de Sant Pau als cris� ans de Roma (Rm 8,14-17)

Germans, tots els qui viuen portats per l’Esperit de Déu són els fi lls de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fi lls i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» Així l’Esperit s’uneix al nostre esperit per donar tes� moni que som fi lls de Déu. I si som fi lls, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorifi cats amb ell.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 28,16-20)

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’hi acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a conver� r tots els pobles, bate-geu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fi ns a la fi del món.»

Mirada endins per M. Mercè Sardà, professora i presidenta diocesana d’Acció Catòlica

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Duplica la teva solidaritat marcant les dues caselles de l'assignació tributària

Davant la campanya anual de la Renda, Càritas ha iniciat de nou una campanya

informa� va sota el lema «Algunes persones no donen res. Unes altres només la meitat. MILLOR 2». L’objec� u és conscienciar de la importància de marcar les dues creuetes a la declaració, tant l’assignació a favor de l’Església catòlica com l’assignació a favor d’altres fi nalitats d’interès social. Es tracta d'un senzill gest amb el qual, sense cap cost afegit, cada ciutadà pot duplicar la seva solidaritat amb les persones més vulnerables.

Càritas es benefi cia de l'import aportat pels declarants a través de les dues opcions que ofereix l'Assignació Tributària. Com a en� tat del tercer sector d'acció social, són molts els projectes socials de Càritas per a persones en difi cultat social que reben fons a través de la casella de «fi ns socials». Durant el 2016, la par� da manejada per Càritas a tot l’Estat espanyol, procedent del repar� ment de l'IRPF, va ascendir a 26,7 milions d'euros, que es van des� nar a 576 programes socials repar� ts per tot el país i del qual es van benefi ciar centenars de milers de persones en situació de precarietat.

Alhora, com a Confederació ofi cial de les en� tats d'acció carita� va i social de l'Església catòlica a Espanya, Càritas rep

també suport fi nancer de la Conferència Episcopal Espanyola i part del seu sosteniment procedeix, precisament, de les aportacions de l'IRPF procedents de la casella des� nada a l'Església catòlica.

Gràcies a aquesta ín� ma col·laboració, Càritas sosté bona part de la seva densa xarxa de centres i serveis que funcionen a través de les parròquies i diòcesis de tot Espanya, on l'any passat va poder acompanyar i acollir 1.786.071 persones.

Aquest suport de tota l'Església també és vital per impulsar les accions de lluita contra la pobresa que Càritas Espanyola desenvolupa en tercers països. Aquestes accions també van benefi ciar 1.722.248 persones par� cipants en projectes de cooperació internacional a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Lla� na.

Càritas Diocesana de Tarragona

càritas

1- De debò puc marcar les dues caselles a la vegada? Sí. Es poden marcar les dues caselles conjuntament.

2- I és cert que marcant les dues caselles es duplica l'ajuda? Sí. Cada casella marcada genera el 0,7%. Si marques les dues caselles es des� na l’1,4%.

3- I a mi em costa una mica de diners? No et costa res. Tu decideixes el des� de l’1,4% dels teus impostos.

4- I si no marco cap casella? Hisenda des� narà l'import corresponent a altres par� des dels pressupostos generals de l'Estat.

5- Per què és bo marcar la casella Església Catòlica? Perquè així pots des� nar un percentatge dels teus impostos a col·laborar amb les necessitats de l'Església.

6- Per què he de marcar també la casella Fins Socials? Perquè d'aquesta manera, un percentatge dels teus impostos es des� nen a projectes socials a Espanya i en països desfavorits.

7- Percep Càritas recursos de les caselles d'Església Catòlica i de Fins Socials? Sí. Càritas és part essencial de l'Església Catòlica i, a més, com a organització social rep fons de la casella de Fins Socials.

7 preguntes bàsiques sobre l'assignació tributària a través de l'1,4% de l'IRPF

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

en un minut

agendaeducació

Cicle BSetmana VIII de durant l’anyLitúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 27 de maig: San� ssima Trinitat (Sol) [Dt 4, 32-34.39-40; Salm 32, 4-5.6 i 9.18-19.20 i 22; Rm 8, 14-17; Mt 28, 16-20 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 28: [1Pe 1, 3-9; Salm 110, 1-2.5-6.9 i 10c; Mc 10, 17-27] Sant Just

Dimarts, 29: [1Pe 1, 10-16; Salm 97, 1.2-3ab.3c-4; Mc 10, 28-31]

Dimecres, 30: [1Pe 1, 18-25; Salm 147, 12-13.14-15.19-20; Mc 10,32-45] Sant Ferran (ML)

Dijous, 31: Visitació de la Benaurada Verge Maria (F) [So 3, 14-18; o bé: Rm 12,9-16a; Salm Is 12,2-3.4bcd.5-6; Lc 1, 39-56 (LE/LH pròpies)]

Divendres, 1 de juny: Sant Jus� , màr� r (MO) [1Pe 4, 7-13; Salm 95, 10.11-12.13; Mc 11, 11-26]

Dissabte, 2: [Jud 17.20-25; Salm 62, 2.3-4.5-6; Mc 11,27-33] Sants Marcel·lí i Pere, màrti rs (ML)

Diumenge, 3: San� ssim Cos i Sang de Crist (Sol) [Ex 24, 3-8; Salm 115, 12-13.15-16.17-18; He 9, 11-15; Mc 14, 12-16.22-26 (LE/LH pròpies)]

publicació

Projecte «UNA» (Units Nens i Avis), un exemple de com estimen els infants

«Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas» (Mc 10,13-16)

Tot va començar al col·legi Sant Rafael de La Selva del Camp i va ser en el curs 2013-2014, en una classe de tutoria a 6è

de primària, on va sorgir parlar de la gent gran i el seu tutor va comprovar la percepció que tenien els seus alumnes, va creure que no els coneixien sufi cientment i llavors es va organitzar una trobada conjunta entre nens i nenes d’aquesta classe de 6è de primària i els avis i àvies de la residència. Van ser dues hores compar� nt jocs i ac� vitats, somriures, complicitats, emocions, alegries...

A par� r d’aquesta experiència va néixer la idea i intenció de fer un projecte que impliqués les tres escoles del poble i la residència d’avis i així va néixer el Projecte UNA (Units Nens i Avis). El nom del projecte va sor� r d’un concurs realitzat entre els alumnes de les tres escoles, amb els avis i àvies de jurat.

En aquest projecte es treballen 3 blocs principals: el cultural, el � sic-motriu i el lingüís� c. Cada curs realitzem tres ac� vitats que tracten cada un d’aquests blocs. A fi nal de curs es realitza una gimcana i un esmorzar conjunt entre la residència i tots els alumnes par� cipants.

L’empa� a, la tolerància i l’amor es veu en aquest contacte intergeneracional i permet que els nens i nenes puguin enriquir-se dels sabers i la tendresa de les persones grans i els grans reben l’energia, l’alegria i la bondat que aporten els infants.

Joan Carles López,Director del Col·legi Sant Rafael de La Selva del Camp

29 de maig—Cloenda del cicle Lluís Pons d’Icart (1518?-1578) al Centre Tarraconense El Seminari. Conferència amb el � tol «Agus� n i Pons d’Icart: entre llibres i biblioteques» a càrrec de Joan Alcina Rovira, catedrà� c emèrit en Filologia Lla� na de la Universitat Rovira i Virgili. L’acte � ndrà lloc a les 19.00 h.

La cloenda també comptarà amb la lectura drama� tzada del Llibre de les Grandeses de Tarragona, de Lluís Pons d’Icart, amb les veus de Laura Casas i Josep Suñé, a la Biblioteca an� ga del Seminari. Durant aquest mes de maig s’ha organitzat un cicle de conferències i visites guiades sobre la fi gura de Lluís Pons d’Icart, home de lleis, humanista i primer arqueòleg tarragoní.

1 de juny

—Vetlla de pregària de fi nal de curs per a joves organitzada per la Delegació diocesana de pastoral de joventut. Tindrà lloc a l’Ermita de la Mare de Déu de Paretdelgada de la Selva del Camp, a les 21.00 h, i serà presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol.

2 de juny

—Concert d’orgue a la Catedral, a les 20.30 h, a càrrec de Pedro Aguiló, organista � tular de l’Església de Sant Miquel de Palma de Mallorca. Les entrades es poden adquirir per Internet (Tarraco� cket, a les taquilles del Teatre Tarragona o una hora abans del concert a la mateixa Catedral). Els preus de l’entrada són: 8 € (an� cipada), 10 € (taquilla catedral), 4 € (menors de 16 anys). El concert està inserit en el XIV Fes� val d’Orgue de Tarragona 2018 sota la direcció ar� s� ca de Jordi Vergés.

—Concert d’orgue a Montbrió del Camp a càrrec del music Joxe Benantzi, del Conservatori Professional de Música «Guitarrista José Tomás» d’Alacant. El concert, gratuït, es farà a l’església parroquial, a les 20.30 h.

—Concert d’orgue a La Selva del Camp. L’organista litúrgic i concer� sta Pablo Taboada Jiménez interpretarà obres de J. S. Bach, F. Mendelssohn, J. Brahms, C. Franck i O. Messiaen. Organitzat per l’Schola Cantorum i Amics de l’Orgue de la Parròquia de Sant Andreu de La Selva del Camp � ndrà lloc a l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol, a les 21.00 h.

Maria. Trenta-un santuarisRodríguez Vilagran, Àngel. Ed. Claret, 2018. 146 p. PVP: 14 €

Aquest llibre pretén mostrar la devoció a Maria a través

de les advocacions que es veneren arreu de les diòcesis amb seu a Catalunya. S’ha fet una tria intentant que fossin llocs amb pres� gi pel que fa a la història i a la devoció, i que representessin a cada una de les deu diòcesis. També hi trobareu tradicions populars que els envolten.

És una publicació per no ser llegida de cop, sinó per anar-la degustant de mica en mica. Si ens trobem en el mes de maig, res millor que

poder-li dedicar aquest mes a Maria llegint un capítol cada dia. Mètode que també és vàlid per a qualsevol altre mes de l’any. Ens pot servir fi ns i tot de guia turís� ca per visitar-los els caps de setmana o en temps de vacances. I també pot ser ú� l a la nostra biblioteca per llegir-lo quan volem estar, literàriament i devotament, a prop de la nostra Mare.

—Jubileu de Siurana. Com cada any, el dia 9 maig, el poble de Siurana va celebrar el Jubileu en què es venera santa Maria de Siurana, també anomenada popularment Mare de Déu de l’Aigua. Fidels a aquesta cita anual els pobles del Priorat s’hi van fer presents per a celebrar el Jubileu després de l’ensurt provocat per la caiguda d’un llamp el passat diumenge 29 d’abril que va provocar nombrosos desperfectes al poble, sobretot a l’Església de Santa Maria. «En primer lloc hem de donar gràcies a la Mare de Déu perquè malgrat les destrosses que va ocasionar no va ferir ningú», va dir el Sr. Arquebisbe, en l’homilia.

La celebració de l’eucaris� a a l’església de Santa Maria de Siurana, presidida pel Sr. Arquebisbe, va ser concelebrada per Mn. Miquel Cas� llejo, rector de la Parròquia; Mn. Josep Maria Alegret, arxiprest del Priorat i Mn. Antonio Rosario, rector de les parròquies de Gratallops, Poboleda i La Vilella Alta. Després de dinar, el rés del rosari a l’església de Santa Maria de Siurana va iniciar l’acte de la tarda amb la processó amb el San� ssim Sagrament des de l’església fi ns a dalt el castell, des d’on el Sr. Arquebisbe va impar� r la tradicional benedicció dels termes.

—Sopar benèfi c del Telèfon de l’amistat. Més de 300 persones van par� cipar aquest any en el sopar benèfi c a favor del Telèfon de l'Amistat (977 23 11 11) ges� onat pels Pares Rogacionistes amb el suport de l'Associació «Amics de Loreto». El sopar, que enguany ha arribat a la 30a edició i ha permès recollir uns 12.000 euros, s'ha celebrat ininterrompudament amb el mateix esperit i fi nalitat que en aquella primera ocasió a Altafulla, recaptar fons per ajudar i assessorar tota persona que, en algun moment, busqui empara en el Telèfon de l'Amistat. Al sopar hi van assis� r el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol; l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros i el subdelegat del Govern, Sr. Jordi Serra, entre d'altres autoritats.

—Trobada del Camí Neocatecumenal a Roma. El dissabte dia 5 de maig el papa Francesc es va trobar a Tor Vergata, a Roma, amb uns 150.000 membres de les comunitats del Camí Neocatecumenal amb mo� u de la celebració del 50è aniversari d’aquest moviment. De l’arxidiòcesi hi van par� cipar una quarantena de membres que habitualment es reuneixen a les parròquies de Sant Pere Apòstol del Serrallo de Tarragona i de la Immaculada de Reus. La trobada va comptar amb la presència de 16 cardenals i 90 bisbes d’arreu del món.El Camí Neocatecumenal està al servei del bisbe com una de les modalitats de l’actuació diocesana de la iniciació cris� ana i de l’educació permanent a la fe. Va néixer al si de l’Església Catòlica al 1964 fundat per Kiko Argüello i Carmen Hernández, i més tard es va unir a ells el P. Mario Pezzi.

El Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol Balcells, ha signat amb data de 15 de maig el següent nomenament:-Sr. Salvador Grané Terradas, director de Càritas Diocesana de Tarragona.

NOMENAMENT

jornada

Gna. Núria Viñas, abadessa del Mones� r de Santa Clara de Reus:

«Aquesta crida, aquest regal, ens és font d’alegria, de felicitat i d’il·lusió»

Aquest diumenge s’escau la Jornada pro Oran� bus dedicada a tots aquells i aquelles que han estat cridats a la vida

contempla� va. La Jornada, que porta per lema la invitació de la gran santa contempla� va, Teresa de Jesús, «Només vull que el mireu a Ell», vol ser una mostra de reconeixement, es� ma i gra� tud pel que aquests germans i germanes representen. Un exemple d’aquest carisma a la nostra arxidiòcesi és la comunitat de les germanes Clarisses de Reus.

—Quin sen� t té aquesta jornada per a la vostra comunitat?Vivim aquesta jornada amb alegria i agraïment perquè el Pare ens ha cridat a seguir Jesucrist en la vida contempla� va. És una crida, nova cada dia, a viure obertes al Pare, a Jesucrist i a l’Esperit Sant; a viure plenament dedicades a qui tant ens es� ma i als germans i germanes, a l’es� l de Clara d’Assís. No és una vida reclosa en nosaltres mateixes sinó que té una mirada i una projecció universal i abasta tothom. Aquesta crida, aquest regal, ens és font d’alegria, de felicitat i d’il·lusió. Per això, sempre que considerem el do de la nostra vocació, neixen, de forma espontània, l’alegria i l’acció de gràcies.

—Quin tes� moni aporta avui la vida contempla� va a la nostra societat?Creiem que la vida contempla� va tes� monia la centralitat de Déu: Ell és l’única raó que germans i germanes s’entreguin a Ell en una comunitat, per buscar-lo, tractar-lo, es� mar-lo, anunciar-lo des del seu lliurament anònim, vivint l’Evangeli.Pensem que la vida contempla� va aporta també el valor de la pregària com a trobada personal amb Déu, un Déu proper, que acull i es� ma.

—Com és el vostre dia a dia?El nostre dia a dia és senzill i gira entorn de la pregària –personal, comunitària i l’Eucaris� a-, el treball i la fraternitat. Els dies se succeeixen en la seva senzillesa però no es repeteixen: la Paraula, les germanes, els esdeveniments..., fan que siguin diferents.