fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.545

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

18 de febrer de 2018 Diumenge I de Quaresma

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Les sorpreses de Déu

Hi ha dos temps actius d’espera al llarg de l’any litúrgic: l’Advent, que és espera del

naixement de Jesucrist, i la Quaresma, que és preparació de la Setmana Santa en la qual es commemora la seva mort i resurrecció.

A la Bíblia ja apareixen nombroses situacions d’espera: el poble escollit atén durant segles l’arribada del Messies; els Reis Mags es posen en camí guiats per l’estrella, amb l’esperança de veure el nascut Rei dels Jueus; Simeó i Anna van al temple de Jerusalem amb el desig de poder tenir Jesús en braços…

Si el naixement del Messies requeria ser precedit per un llarg període d’espera, l’Església ens ofereix un temps litúrgic perquè ens preparem també per al gran misteri de la seva mort.

El Déu cristià és el Déu de les sorpreses. Chateaubriand, a El geni del cristianisme, fa referència a aquestes inesperades manifestacions divines. Moltes generacions esperaven un Messies que seria el rei que sotmetria tots els pobles, però vet aquí que neix en un estable, que és fill d’un fuster d’un racó de Galilea, que predica sacrificis i és model de dolors i misèries fins que és capturat, torturat i mort clavat en una creu.

Com és això? És que Jesús de Natzaret no és Déu i per tant omnipotent? Pascal ofereix una clau explicativa d’aquesta renúncia al poder: «El Déu dels cristians no és només un Déu

que exerceix la providència sobre la vida i els béns dels homes, per donar una feliç seqüència d’anys als qui l’adoren, com pensen els jueus. El Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac, el Déu de Jacob, és un Déu d’amor i consolació; un Déu que omple l’ànima i el cor d’aquells a qui posseeix.»

La Quaresma en què hem entrat ens endinsa en aquest misteri d’amor, en aquesta paradoxa que el fort es faci feble i el totpoderós es posi en mans de la humanitat per salvar-la.

El risc que tenim —apunta el papa Francesc en el seu missatge per a la Quaresma d’aquest any— és el refredament en la caritat. Citant Dante, recorda que en la seva descripció de l’infern s’imagina el diable assegut en un bloc de gel; el seu estatge és l’amor extingit. Hem d’estar alerta perquè no ens refredem en l’amor, i per això la Quaresma ens ofereix tres remeis: la pregària, l’almoina i el dejuni. Sobre aquest trípode es mantindrà ferma la nostra caritat.‘ La Quaresma ens endinsa en aquest misteri

d’amor, en la paradoxa que el totpoderós es posa en mans de la humanitat per salvar-la

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 9,8-15)

Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d’aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l’arc entre els núvols, em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l’aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.»

Salm responsorial [24,4-5b.6-7b.8-9 (R.: cf. 10)]

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,que aprengui els vostres camins.Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,perquè vós sou el Déu que em salveu.

R. Tot el vostre obrar, Senyor, és fruit d’amor fidelper als qui guarden la vostra aliança.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietati de l’amor que heu guardat des de sempre.compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.

El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Encamina els humils amb la seva justícia,els ensenya el seu camí. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,18-22)

Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total, i l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n’anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,12-15)

En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»

DESTAQUEM...

Mirada endins per David Melero Domènech, professor de Religió

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—XII Jornada de mestres i professors de Religió a Barcelona

Diumenge I de Quaresma

Convertiu-vos i creieu en la bona nova

Comencem un dels períodes més apassionants de l’any litúrgic, la Quaresma, amb unes lectures que fan referència al renéixer després de l’ofec del diluvi i de la mort. D’altra banda, l’Evangeli apunta la solitud i les temptacions al desert que visqué Jesús abans d’iniciar la seva predicació per Israel.

La Quaresma ens ha de facilitar una aturada en el nostre dia a dia, en aquest ritme frenètic que tots portem per trobar uns instants de reflexió, de recés, de lectura i anàlisi dels textos bíblics per interioritzar la bona nova, paraula que ha d’esdevenir vida en el nostre ser i actuar.

5

(p.5)

—Quaresma: Reflexió sobre el sagrament de la reconciliació i proposta de lectura

(p.2)

«Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi que sóc un pecador»

L’observatori estiuenc em fa aturar al confessionari. Perquè confesso a l’estiu, tots estiuejants, i durant l’any puc comptar

les persones amb el dit de la mà. Els de casa no es confessen? Només es confessen els de fora? Deixo l’interrogant.

Dels que es confessen, n’hi ha de totes les edats, ho fan amb molta tranquil·litat i llibertat, amb una formació de la consciència envejable per a mi, alguns per l’edat, altres per la confiança en la misericòrdia de Déu tot i la gravetat del pecat. Per altres, la dolcesa de la seva infantesa es transforma en una confessió de fe en el Déu compassiu i benigne. Altres, fa temps que no s’acosten a rebre el sagrament, però l’oportunitat del prevere fa que es decideixin i recuperin un cert ritme de celebració.

Què ho fa que molts dels penitents provinguin d’espiritualitats concretes? Què se n’ha fet de les nostres escoles, parròquies o famílies? Em costa d’expressar-ho, potser també per les meves mancances, però no ho hem sabut fer bé. Hem abandonat la formació de la nostra consciència i no és veritat que tot s’hi val! D’aquí també el poc ressò que ha tingut entre nosaltres el recent Any Sant de la Misericòrdia i la invitació del Sant Pare a reconciliar-nos, a fer experiència concreta de la Misericòrdia de Déu en nosaltres. De què ens hem de confessar i per què ens hem de confessar quan és una cosa passada de moda per molts dels nostres feligresos i alguns preveres? Són coses d’abans, ara és diferent. Ja em confesso amb Déu.

El gran sagrament del germà com a imatge i presència del Crist i el manament nou de Jesús es queden en enunciats i no arriben a prendre carn en les nostres vides. Quan aquell fariseu preguntava a Jesús pel pròxim, Jesús li explicà la paràbola del bon samarità. Quan li pregunten, al papa Francesc per confessar-se diu que fem examen de consciència amb Mateu 25 i les Benaurances. No podem continuar passant de llarg davant del mal i del pecat nostre i del món. Ens hem d’aturar i dir amb tota confiança: «Beneïu-me, Pare, perquè he pecat!» O aquelles altres frases del ritual: «Senyor, vós ho sabeu tot, vós sabeu que us estimo». «Jesús, Fill de David, compadiu-vos de mi que sóc un pecador».

Quan la confessió és seriosa avancem pel bon camí de l’Evangeli. El nostre cor de pedra es va convertint en un cor de carn, la nostra mirada bruta o egoista es transforma en una mirada compassiva i misericordiosa, el nostre afany pels diners, en homes i dones generosos i, sobretot, el només patir per nosaltres, en una sol·licitud i preocupació pel que li passa al germà. La preocupació per l’evangelització comença abans que res per una conversió personal, un retorn sincer a Jesús, mestre i pastor, a la seva Paraula i als seus amics, els pobres.

M’alegro molt pels qui treballen bé aquest sagrament. I els que no ho treballàvem tant, tornem doncs a commoure’ns davant de la misericòrdia que Jesús ha guanyat i segellat a la creu. Que la nostra confessió personal ens dugui a preocupar-nos per formar i ajudar a formar les consciències en el Déu fidel, lent per al càstig i ric en l’amor. En la mesura que experimentem la misericòrdia divina, la vivim i l’ensenyem, estem començant, ja entre nosaltres, el cel nou i la terra nova. I això és cosa de tots!

El temps de Quaresma que hem iniciat aquest Dimecres de Cendra és un moment propici per a apropar-nos-hi de nou.

Jaume Gené Nolla, pvre.Missioner de la Misericòrdia

Article publicat a la revista El Bon Pastor (n. 94 / Octubre de 2017)

per a reflexionar

LECTIO DIVINA - QUARESMA 2018ROCA, J. Ed. Claret. 110 p. PVP: 10,50 €

La lectio divina és un mètode –experimentat per la Tradició de l’Església per acostar-se a la Paraula de Déu i endinsar-se millor en el seu significat. L’important, però, no és el mètode, sinó aconseguir fer

una «lectura orant» de la Paraula. Es tracta d’acostar-te a Déu a través de la seva Paraula i deixar que et mostri la seva voluntat. Els monjos en van distingir fins a deu de diferents, encara que avui s’han simplificat. Amb tot, cal reservar un temps per a la seva pràctica. No pot fer-se en dos minuts. Amb el temps veuràs que t’agradarà dedicar-hi més i més estones.

publicació

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Cicle BLitúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge, 18: Diumenge I de Quaresma [Gn 9, 8-15; Salm 24, 4-5ab.6-7b.8-9; 1Pe 3, 18-22; Mc 1,12-15 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 19: [Lv 19, 1-2.11-18; Salm 18, 8.9.10.15; Mt 25, 31-46] Sant Gabí

Dimarts, 20: [Is 55, 10-11; Salm 33, 4-5.6-7.16-17.18-19; Mt 6, 7-15] Sant Eugeni

Dimecres, 21: [Jn 3,1-10; Salm 50, 3-4.12-13.18-19; Lc 11,29-32] Sant Pere Damià (Comm.)

Dijous, 22: Càtedra de Sant Pere Apòstol (F) [1Pe 5, 1-4; Salm 22, 1-3.4.5.6; Mt 16, 13-19 (LE/LH pròpies)]

Divendres, 23: [Ez 18,21-28; Salm 129, 1-2.3-4ab.4c-6.7-8; Mt 5,20-26] Dia d’abstinènciaSant Policarp (Comm.)

Dissabte, 24: [Dt 26, 16-19; Salm 118, 1-2.4-5.7-8; Mt 5,43-48] Sant Modest

Diumenge, 25: Diumenge II de Quaresma [Gn 22, 1-2.9a.10-13.15-18; Salm 115, 10 i 15.16-17.18-19; Rm 8, 31b-34; Mc 9, 2-10 (LE/LH pròpies)]

Litúrgiade la setmana

en un minutagenda

19 de febrer—Predicació quaresmal del Sr. Arquebisbe a l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Tarragona, a les 20.00 h, sobre el tema «Comentari del missatge de Quaresma del papa Francesc». Organitza l’arxiprestat de Tarragona.

21 i 22 de febrer—II Simposi Internacional «Reforma i Reformes en l’Església» al Seminari Conciliar de Barcelona (c. Diputació, 231). Aquest segon Simposi, organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià, pretén estudiar, al matí, com el testimoni de santedat i la sinodalitat exercida en els diversos àmbits esdevé clau per a la renovació eclesial. Les dues tardes aniran més dedicades a la vessant pastoral de la renovació de l’Església, endinsant-se en els desafiaments i reptes de la pastoral dels joves. Més informació i inscripcions al web www.teologia-catalunya.cat.

22 de febrer—Conferència quaresmal de Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, a l’església de Sant Agustí de Tarragona, a les 20.00 h. sobre el tema «De cors freds a cors abrusats». Organitza la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona.

23 i 24 de febrer—Recés quaresmal a Reus organitzat per la Parròquia de Sant Bernat Calvó. Predicarà la Gna. Dolores Aleixandre, religiosa del Sagrat Cor de Jesús i teòloga de la Universitat de Comillas, sobre el tema «Quatre paisatges pasquals: el Cenacle, l’Hort, la Muntanya i el Jardí». El divendres, dia 23, el recés s’iniciarà a les 19.15 fins a les 20.45 h, mentre que el dissabte serà de les 09.00 a les 20.00 h. Hi ha la possibilitat de quedar-se a dormir. Tindrà lloc a la Casa d’espiritualitat Maria Immaculada de Reus (c. Maria Antònia París, 8). Per a més informació es pot trucar als tel. 977 75 64 15 i 618 907 216.

25 de febrer—Trobada anual de la Renovació Carismàtica de Catalunya a Barcelona. Predicarà Mons. Joan-Enric Vives, bisbe-arquebisbe d’Urgell, sobre el tema «La multitud dels creients tenien un sol cor i un mateix esperit (Ac 4,32a)». Tindrà lloc a la Fundació Balmesiana (c. Duran i Bas, 9, Barcelona), de les 09.30 a les 17.00 h. Més informació al web www.renovacio.cat o trucant al tel. 618 293 992 (Ricard).

2 de març—VII Seminari d’estudi sobre el Catecumenat al Seminari Conciliar de Barcelona. Més informació i inscripcions, fins el dia 26 de febrer, al web www.sic-catequesi.cat o trucant al tel. 93 302 10 41.

Imatges dels nostres sants (XVII). Sant Roc

Segons la tradició, sant Roc hauria nascut a Montpeller a l’inici del

segle XIV. De família potentada, sembla que hauria rebut formació mèdica a la prestigiosa universitat de la seva ciutat natal. Mogut per les seves conviccions, va vendre les riqueses familiars i les va repartir entre els pobres. Mentre feia una peregrinació a Roma va coincidir amb la terrible epidèmia de la Pesta Negra, vers el 1348. Mogut per la compassió, va atendre molts malalts a l’hospital d’Acquapendente (Toscana), aconseguint la guarició miraculosa d’un gran nombre de persones. Ràpidament es va estendre la seva fama. A Piacenza, però, va emmalaltir i es va retirar a la soledat, acompanyat d’un gosset que li llepava les nafres causades per la pesta. Tot i que no va ser canonitzat fins al 1584, ja des del segle XV la devoció a sant Roc es va estendre ràpidament, en especial per Itàlia, França i la Corona d’Aragó. Se’l considera protector dels pelegrins i advocat contra les epidèmies.

Les seves representacions el mostren vestit de pelegrí i acompanyat del gos que li llepa una nafra de la cama. Així es mostra a la taula central del retaule de sant Roc, obra procedent de la Catedral que va ser pintada en la primera meitat del segle XVI.

Dra. Sofia Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà de Tarragona

art—Cloenda del Centenari de Mn. Muntanyola. El Monestir de Santa Maria de Poblet ha estat l’escenari triat per a celebrar la cloenda de l’any commemoratiu en el centenari del naixement del prevere espluguí Mn. Ramon Muntanyola. Amb aquest acte, celebrat el dia 3 de febrer, es va posar fi a prop d’una quarantena d’actes literaris, musicals i culturals que han ajudat a aprofundir en la seva obra i persona.

L’acte de cloenda va consistir en una celebració de l’eucaristia presidida pel P. Abat, Octavi Vilà; l’estrena de l’obra «El Cardenal proscrit» amb lletra de Mn. Ramon Muntanyola i música de Valentí Miserachs a càrrec de l’Schola Cantorum de La Selva del Camp i la presentació d’una nova edició ampliada de la biografia «Vidal i Barraquer, cardenal de la pau», (Ed. Publicacions de Montserrat) de Mn. Muntanyola, a cura del P. Josep Massot i Muntaner. Aquest any se celebra els 150è aniversari del naixement del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, 1868-Friburg, Suïssa, 1943) qui fou arquebisbe de Tarragona.

—Seminari Major Interdiocesà. Del 29 de gener al 2 de febrer els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya (SMI) han estat d’Exercicis espirituals a la Casa d’espiritualitat Santa Helena de Solius (Girona), que dirigeixen les Religioses Filles de Sant Josep de Girona, fundades per la Mare Maria Gay. Predicats per Mn. Joan Llidó, prevere del bisbat de Sogorb-Castelló i exrector del Seminari, els seminaristes, en un clima de silenci i pregària, s’han introduït en el seguiment de Jesucrist volent fer realitat les demandes de la Nova Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis «El do de la vocació presbiteral».

—Missions. Els Delegats de Missions i Directors diocesans de les Obres Missionals Pontifícies (OMP) de Catalunya es van reunir els dies 29 i 30 de gener al Monestir de Santa Maria de Poblet. Aquesta trobada anual va iniciar-se amb la xerrada de la Gna. Anna Maria Aixalà Aymamí, missionera vedruna a Cochabamba (Bolívia) que va presentar la seva experiència missionera i animar els delegats a fer present i a motivar a les seves respectives diòcesis el valor de la missió ad gentes com a quelcom constitutiu de l’Església. Entre altres qüestions els delegats van preparar les experiències pastorals per zones que seran compartides en pròximes trobades com la 15a Trobada Missionera de joves que tindrà lloc els dies 6 al 8 d’abril o les Jornades de delegats de tot Espanya i l’Assemblea de les OMP que se celebrarà al maig. També es va tractar com promocionar la revista Gesto i el desig del papa Francesc de convocar un mes missioner extraordinari per a l’octubre de l’any 2019.

—Festa de la Mare de Déu de la Candela a Valls. Centenars de vallencs han celebrat un any més la festa en honor a la seva patrona, la Mare de Déu de la Candela. Entre els diversos actes organitzats hi hagut la novena de pregària, del 27 de gener fins al 4 de febrer, predicada per Mn. Ignasi Olivé; la benedicció de les candeles, l’eucaristia i la tradicional processó pels carrers del Barri antic o la representació completa del Ball de la Moixiganga a l’interior del temple parroquial de Sant Joan, entre d’altres. En el marc de la festa també s’ha presentat el projecte del nou orgue que la Parròquia de Sant Joan de Valls estrenarà l’any 2021, en la celebració de les Festes Decennals. L’anterior, datat del segle XVI, va ser destruït l’any 1936. Com a campanya de mecenatge s’oferirà la possibilitat d’apadrinar els tubs de l’orgue.

L’Escolania celebrarà el proper diumenge dia 4 de març la jornada anual de portes obertes, que està pensada per a nens a partir de Primer d’Educació Primària i les seves famílies. La

inscripció a la jornada, que comença a les 12.30 h i que inclou el dinar, està oberta a nens de 6 a 8 anys amb ganes de cantar i s’ha de fer prèviament al web www.escolania.cat o trucant al telèfon 93 877 77 67.

Els escolans s’impliquen clarament en aquesta diada festiva, ja que fan de guies dels nens interessats i les seves famílies per les dependències de l’edifici. A les 14.00 h, l’Escolania ofereix el dinar a totes les famílies que vinguin; i a les 15.00 h tindran lloc activitats de lleure per als nens i una reunió informativa per als pares. Per cloure la jornada, a les 16.30 h, hi haurà una xocolatada organitzada per les famílies dels escolans.

Des del curs 2005-2006, els nous alumnes de l’Escolania entren a 4rt de Primària –i algun a 5è—, la qual cosa facilita la seva integració en el cor i la seva formació musical. L’estada a la residència, de dilluns a divendres, també és optativa; i el cap de setmana —de divendres a la tarda a diumenge al matí— el passen a casa, amb les seves famílies. Diumenge al matí, els escolans prenen part a la Missa Conventual del Monestir, i a la tarda participen a l’ofici de Vespres amb la comunitat benedictina. Fora d’aquests dos moments, els escolans poden estar al costat dels seus pares i germans.

Jornada de portes obertes a l’Escolania de Montserrat

formació

El proper dissabte, dia 17 de març, tindrà lloc la XII Jornada de mestres i professors de Religió de les diòcesis amb

seu a Catalunya organitzada conjuntament per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i el Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya.

La Jornada, que començarà a les nou del matí fins a mitja tarda a l’Escola Sant Ignasi de Barcelona (Jesuïtes de Sarrià – c. Carrasco

i Formiguera, 32), comptarà amb una ponència central a càrrec del Sr. Javier Cortés, expert en educació, sobre el tema «La passió per educar. Raons per a l’alegria» i setze tallers formatius sobre temàtiques ben diverses com ara l’aprenentatge de la bellesa del silenci, iniciar els infants i joves en la pregària, com fer servir els nous recursos digitals, aprendre Religió a través del joc o l’art i els símbols, entre d’altres. Un acte musical a càrrec de l’Escola de Música Kostka-Jesuïtes Gràcia i la celebració de l’eucaristia clouran aquesta Jornada que també està oberta a altres docents.

La inscripció, de 35 euros, es pot realitzar fins el proper diumenge 25 de febrer al web http://www3.escolacristiana.org/jornada_prof_religio. Per a més informació es pot trucar al tel. 93 302 70 13.

XII Jornada de mestres i professors de Religió a Barcelona