dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

21 de març de 2021 Diumenge V de Quaresma

www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona / @esglesiatgn

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.706

full5

Lectura del llibre de Jeremies (31,31-34)

Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l’oracle del Senyor. L’aliança que jo pactaré després d’aquells dies amb el casal d’Israel serà aquesta, diu l’oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al més gran, diu l’oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recor-daré més el seu pecat.

Salm responsorial [50,3-4.12-13.14-15 (R.: 12a)]

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes;renteu-me ben bé de les culpes,purifiqueu-me dels pecats.

R. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,feu renéixer en mi un esperit ferm.No em llenceu de la vostra presència,ni em prengueu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,que em sostingui un esperit magnànim.Ensenyaré els vostres camins als pecadors,i tornaran a vós els qui us han abandonat. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (5,7-9)

Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i supli-cant-lo amb grans clams i amb llàgri-mes. Déu l’escoltà per la seva submis-sió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.

Lectura de l'Evangeli segons sant Joan (12,20-33)

En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la fes-ta, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús.» Felip

anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho di-gueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’ho-me serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guar-den per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare hono-rarà els qui es fan servidors meus. En aquests moments em sento tor-bat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom.» Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorifi-cat, però encara el glorificaré.» La gent que ho sentí deia que havia es-tat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la te-rra, atrauré tothom cap a mi.» Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

UNA ESGLÉSIA QUE TREBALLA PER LES VOCACIONS

Ha arribat l'hora

Arribem a la recta final de la Quaresma, la que ens prepara immediatament per celebrar els misteris de la mort i de la resurrecció del Senyor. L'evangeli d'avui és una mena de «pregó» que anuncia el sentit profund d'allò que celebra-rem i contemplarem les properes setmanes: Jesús, davant de l'anhel d'aquells grecs que volen veure'l, s'adona que cal que mori per a poder donar l'Esperit Sant a l'Església naixent. «Ha arribat l'hora de passar d'aquest món al Pare». Caldrà, per tant, que «el gra de blat mori per a poder donar fruit». I precisament en aquesta mort, quan Jesús «sigui enlairat damunt la terra», atraurà tothom cap a Ell.

En aquest moment de la Quaresma se'ns demana una pregària fervent: Jesús, que em senti totalment atret per vós, que el meu cor s'ompli de la vostra presència. Que sàpiga unir-me a la vostra mort, per poder acollir la vostra vida. Només d'aquesta manera, essent veritables servidors de Crist servidor, podrem ser honorats pel Pare del cel. I, com Maria i els sants, podrem participar de la seva victòria.

‘ EL DIA DEL SEMINARI ÉS UNA INVITACIÓ A SENTIR COM A PRÒPIA LA MISSIÓ MINISTERIAL DELS PREVERES I DIAQUES

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo

de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge V de Quaresma

Una setmana més continuem glossant i comentant el document dels bisbes de

Catalunya, Esperit, cap on guies les nostres Esglésies? amb motiu del vint-i-cinquè ani-versari del Concili Provincial Tarraconense. Avui volem fer esment de tot el treball de promoure vocacions en la vida de la nostra Església. En el document, els bisbes «fem una crida als joves perquè descobreixin el Crist, amic i salvador, i s’atansin al pròxim, com ho va fer el bon samarità (vegeu Lluc 10,25-37)». «Les grans energies d’amor que tenen els joves emergeixen quan són tocats per la paraula i els gestos de Jesús i per la Paraula misericordiosa de Déu, rebuda en la pregària. Per això tot allò que concerneix els joves —la pastoral juvenil i la pastoral de les vocacions— ha de ser promogut i necessi-ta l’acollida i el suport de tota la comunitat eclesial.»

L’exercici de l’apostolat esdevé ben variat per part dels membres de tot el Poble sant de Déu. «La presa de consciència d’aquesta responsabilitat neix del baptisme i de la confirmació», afirma el papa Francesc (EG 102), i fa esdevenir veritables deixebles mis-sioners. En aquest marc comú de vida cristiana i de tasca evan-gelitzadora, pot haver-hi una multiplicitat de ministeris i serveis, però convé que alguns d’ells sentin la crida a una vocació més específica, com el ministeri sacerdotal o la vida consagrada.

Avui l’Església celebra el Dia del Seminari. El lema d’enguany és «Pare i germà, com sant Josep». Es vol reflectir la figura de sant Josep en els mossens, en un any en el qual aquest sant ha pres un major protagonisme, en haver declarat el Papa «l’any de sant Josep». Com ell ho va saber fer amb Jesús, també els mossens són enviats a tenir cura de la vida de cada persona, amb el cor d’un pare, sabent, a més, que cada un d’ells és el seu germà.

El nombre de vocacions al ministeri sacerdotal resta baix però més aviat estable, mentre que el nombre de preveres i de reli-

giosos i religioses és netament inferior al de 1995, quan va tenir lloc el Concili Tarraco-nense. Però, més que entrar en valoracions sociològiques, voldria subratllar avui el doll de gràcia que és per a les comunitats cristia-nes la presència de preveres i diaques. No fa gaires dies, un membre que va participar en el Concili Tarraconense de 1995 em par-lava del silenci que es va fer a l’aula conciliar de Sant Cugat del Vallès, a la primavera de l’any 1995, quan hi va intervenir el bisbe au-xiliar emèrit de Barcelona, Ramon Daumal, que en aquells moments tenia 83 anys. Amb veu clara i càlida va deixar entreveure com el sacerdoci havia cisellat la seva vida. Les seves paraules feien flaire d’una humanitat exquisida, de fe i d’amor a l’Església i al món. Des del zenit de la seva vida, s’hi descobria el batec d’un cor jove. Per això els va dir: «L’Es-glésia és de Jesucrist. L’Església ens supera

en el temps i en l’espai; no la portem els homes, la condueix la presència de l’Esperit.»

Arreu de les nostres ciutats, pobles i barris, com el llevat en-mig de la massa, hi són presents uns homes cridats per Déu al servei de l’Evangeli, els quals, a voltes amb veu forta, d’altres, en canvi, mig tremolosos, van dient: «Aquest és el meu Cos», «Aquesta és la meva Sang», «Jo et perdono, en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant», «Convertiu-vos, l’hora de Déu ja ha arribat», «Feliços els pobres, els pacificadors, els nets de cor, els perseguits per causa de la justícia…». El Dia del Seminari, més que un ball de números, és una invitació a totes les comunitats a sentir com a pròpia la missió ministerial dels preveres i dia-ques. Com s’ha dit, la primera paraula la té l’Esperit; però, com bé sabem, la segona o la quarta és a les nostres mans, i sense la nostra aportació no hi haurà una nova primavera de vocacions per a l’Església.

Ben vostre,

Mirada endins per Jordi Rovira, laic de la parròquia de St. Pere Apòstol de Torredembarra

«Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?» (8)

testimoni - dia del seminaRi

«Perquè estimar és entregar-se...»

Sempre m’ha agradat dir que la meva vocació ja la tenia des de quan estava al ventre de la meva mare, des del princi-

pi, una vocació semblant a la de Samuel, aquest profeta de l’Antic Testament que també té aquesta vocació primera que li sorgeix des de ben petit. Ens explica l’escriptura que era un acòlit del temple, i que estava al servei d’Elí «Entretant, el noi Samuel s'anava fent gran i creixia en bondat, tant davant el Senyor com davant els homes.» (1Sa 2,26). Fins que una nit el Senyor el va cridar fins a tres vegades, i ell no sabia que era la veu del Senyor; fins que finalment per ordre d’Elí contestà: «Parla, que el teu servent escolta» (1Sa 3,10), i ell va obrir el seu cor a Déu, fins a entregar-li la vida.

La meva vocació com he dit al principi va una mica orientada per aquesta línia; vinc d’una família cristiana, en la qual dono gràcies a Déu per aquest do que m’ha donat perquè des de petit he pujat amb una educació cristiana, i això em va portar a fer la primera comunió, i a començar a pensar que de gran volia ser mossèn quan la resta d’amics es plantejaven una sè-rie d’aspiracions, les quals són típiques per aquella edat, que si bomber, que si astronauta, que si professor, etc.

A partir d’aquí vaig començar a fer d’escolanet a la parròquia del meu poble, Solivella, que està situat a la Conca de Barbe-rà, i allí es va reafirmar més el meu convenciment a ser mos-sèn, cada vegada que pujava a l’altar anhelava ser com ell. Amb aquests anys, em vaig preparar per rebre el sagrament de la confirmació, i la recordo com una etapa bonica perquè vaig aprendre a pregar i a descobrir el Senyor dins meu.

Als dotze anys, degut a la meva inquietud vocacional, em va-ren proposar d’entrar al Seminari Menor de Tarragona, que havia reobert recentment, vaig acceptar la proposta una mica espantat pel que podria trobar, però amb tot, van ser cinc anys fantàstics dels quals en dono gràcies a Déu, on vaig cursar els estudis acadèmics de l’ESO i el Batxillerat. Van ser uns anys decisius, per a discernir el que Déu demanava de mi, i fer el pas al Seminari Major Interdiocesà.

D’aquí el títol que he posat al meu testimoni vocacional, «per-què estimar és entregar-se», però abans que res, m’agradaria girar la proposició i dir el que he sentit al llarg de la meva vida amb la meva relació amb Déu. Déu entrega la seva vida per a tots i cadascú de nosaltres per amor, mor per a tots nosaltres a la creu.

En el meu cas m’he sentit estimat des de sempre per Déu i, d’alguna manera, he volgut retornar-li aquest amor que ell m’ha donat; entregant la meva vida per Ell i per als altres. És estimant, doncs, que es coneix Déu, i és també estimant com es coneix al proïsme. Per tant, doncs, havent acabat aquesta etapa del Seminari Menor, i amb aquesta reflexió feta, vaig decidir de continuar el camí per poder continuar donant al cent per u la meva vida a Déu.

I és quan entro al Seminari Major Interdiocesà a Barcelona, on hi porto vivint quatre anys més de formació espiritual, intel-lectual i humana per conèixer més a fons com Déu m’estima i em crida a entregar-me.

Això combinat amb la dimensió pastoral de cap de setmana a la Parròquia de Montblanc, en la qual porto quatre anys con-vivint amb els mossens, on aprenc de manera més «pràcti-ca», podríem dir, això que deia anteriorment de l’entrega per amor a Déu i als altres.

Us demano que pregueu per mi i pel camí que estic fent per-què algun dia, si Déu vol, pugui servir-vos i estimar-vos com fa el Crist en tots i cadascun de nosaltres.

I aprofitant aquesta avinentesa, amb motiu del dia del Semi-nari, no només pregueu per mi, sinó que «demaneu a l’amo del sembrats», que enviï bones i santes vocacions al ministeri sacerdotal a la nostra arxidiòcesi, «que hi ha molt a segar i pocs segadors» (Lc 10, 2-3).

Finalment, animo a tots aquells joves que viuen en la incer-tesa de fer aquest pas d’entregar tota la seva vida a Déu. El mateix Jesús ens ho diu al seu Evangeli, i en concret als seus deixebles: «No tingueu por» (Mt 10,26); Déu posa a cadascú el camí que li pertoca. Els anys de Seminari és un temps fan-tàstic on cultives i fas créixer la teva relació amorosa amb el Crist i amb l’Església.

Ricard Solé Papiol, seminarista de l’arxidiòcesi de tercer curs de Teologia

En Ricard Solé, a l'esquerra, conversant amb feligresos de la parròquia de Sant Joan Evangelista de Lilla (Conca de Barberà)

Celebració de l'eucaristia a la parròquia de Santa Maria de Montblanc

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4LECTURES / Solemnitat de l'Anunciació del Senyor25 de març

tarraconense

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana V

Diumenge 21: Diumenge V de Quaresma [Jr 31,31-34; Salm 50,3-4.12-13.14-15; He 5,7-9; Jn 12,20-33 (LE/LH pròpies)]

Dilluns 22: Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62 o bé més breu: 13,41c-62; Salm 22,1-3a.3b-4.5.6; Jn 8,1-11]

Dimarts 23: [Nm 21,4-9; Salm 101,2-3.16-18.19-21; Jn 8,21-30] Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe (Comm.)

Dimecres 24: [Dn 3,14-20.91-92.95; Salm: Dn 3,52.53. 54.55.56; Jn 8,31-42]

Dijous 25: Anunciació del Senyor (Sol) [Is 7,10-14; 8,10; Salm 39,7-8a.8b-9.10.11; He 10,4-10; Lc 1,26-38]

Divendres 26: [Jr 20,10-13; Salm 17,2-3a.3bc-4.5-6.7; Jn 10,31-42] Dia d’abstinència

Dissabte 27: [Ez 37,21-28; Salm: Jr 31,10.11-12ab.13; Jn 11,45-56]

Diumenge 28: Diumenge de Rams [Is 50, 4-7; Salm 21,8-9.17-18a.19-20.23-24; Fl 2,6-11; Mc 14, 1-15,47 o més breu: 15,1-39 (LE/LH pròpies)]

LITÚRGIA DE LA SETMANA

PAPA FRANCESC

en un minut

agenda

Lectura del llibre del profeta Isaïes (7,10-14; 8,10)

En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les pro-funditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel». Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temp-tar el Senyor». Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us do-narà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel, perquè Déu-és-amb-nosaltres».

Salm responsorial [39,7-8a.8b-9.10.11 (R.: 8a i 9a)]

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m’heu parlat a cau d’orella;no exigiu l’holocaust ni l’expiació.Per això us dic: Aquí em teniu.

R. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.

Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vull fer la vostra voluntat,guardo la vostra llei al fons del cor. R.

Anuncio amb goig la salvaciódavant el poble en dia de gran festa.No puc deixar d’anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R.

No m’he callat la vostra salvació dins del meu cor;he fet conèixer el vostre ajut fidel,la lleialtat del vostre amor,davant el poble en dia de gran festa. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (10,4-10)

Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs faci desaparèixer els pecats. Per això Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us

dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu». Encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei pres-crivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat». Ado-neu-vos com suprimeix tot el que deia abans, i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella, es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc ma-rit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Sóc l’escla-va del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar.

23 de març

—Conferència quaresmal del Sr. Arquebisbe a la parròquia de Crist Rei de Reus, a les 20.00 h, amb el tema «Missió, conversió i perdó». Convoca l'Arxiprestat de Reus.

24 i 25 de març

—Jornada acadèmica «L’eutanàsia: ben viure, ben morir» organitzada per l’Ateneu Universitari Sant Pacià. La Jornada, que es farà a través d’Internet, tindrà lloc de les 16.00 a les 18.00 h. Inscripcions a través del web edusantpacia.cat

25 de març

—Eucaristia en la Jornada per la vida presidida per l’arquebisbe Joan Planellas. Tindrà lloc a l’església de la Mare de Déu del Carme (c. Assalt, 11, Tarragona), a les 19.00 h.

Els bisbes de Catalunya lamenten el poc consens social i polític en la nova Llei d’educació

Els bisbes que formen la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) van celebrar el passat dia 2 de març, la seva reunió

número 242, amb modalitat telemàtica, presidida per l’arquebisbe Joan Planellas.

La reunió va comptar amb l’exposició del Sr. Rafael Muñoz Melgar, director del Secretariat diocesà d’ensenyament i l’escola cristiana, sobre la situació actual de l’ensenyament de la Religió catòlica a l’escola, sobretot a partir de l’aprovació de la LOMLOE, llei orgànica d’Educació vigent a l’Estat Espanyol des del 19 de gener de 2021.

Els bisbes veuen amb preocupació el fet que aquesta Llei hagi nascut sense un pacte d’educació precedent que comporti un consens social i polític, així com també que reculli posicionaments adversos al fet religiós i a la seva presència en la vida de l’escola.Pensen que cal continuar treballant per millorar la seva aplicació de manera que garanteixi el dret de les famílies a l’ensenyament religiós dels seus fills i alhora asseguri un ensenyament de qualitat per a tothom. Així mateix confien que el nou Govern de Catalunya tingui una millor sensibilitat cap a l’ensenyament de la religió i cap a les escoles d’iniciativa social, entre elles les que formen part de l’Escola Cristiana de Catalunya.

En aquesta reunió, en què va participar per primer cop el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, els bisbes li van encarregar l’acompanyament d’algunes àrees de la pastoral social i la pastoral penitenciària en l’àmbit de la Tarraconense, que fins ara acompanyava el cardenal Joan Josep Omella.

Tanmateix, els bisbes van demanar que les diòcesis amb seu a Catalunya es fessin ressò de la petició de S.B. el Patriarca Caldeu d’Iraq, cardenal Louis Raphaël I Sako, de demanar al poble cristià una oració per posar en mans del Senyor el viatge del papa Francesc a l’Iraq, que va tenir lloc del 5 al 8 de març.

Finalment, recorden que, amb motiu del Dia del Seminari, les nostres diòcesis sostinguin les comunitats formatives dels futurs preveres i que tot el poble de Déu pregui perquè siguin molts els qui escoltin i responguin generosament a la crida al sacerdoci ministerial.

Càritas llança la campanya ‘Gràcies’ en complir-se un any de l’inici de la pandèmia

En el primer aniversari de la declaració de l’estat d’alarma a causa de l’impacte de la Covid-19, Càritas vol agrair l’esforç

de la societat i de tots els agents i col·laboradors, voluntariat i donants per la seva excepcional col·laboració durant la pandèmia.

En el transcurs d’aquest any, l’entitat ha constatat que la pandèmia ha evidenciat les desigualtats que ja existien, però que hi ha hagut una explosió de solidaritat de la societat cap a la feina i la presència de Càritas acompanyant situacions d'emergència, de vulnerabilitat i d’exclusió.

Segons dades de Càri-tas Espanyola, aquesta crisi ha provocat que al voltant de 500.000 per-sones hagin demanat ajuda a Càritas o hi ha-gin acudit després de molt temps sense ne-cessitar-ho. «Només en els primers mesos de la pandèmia» —ha afirmat la secretària general de Càritas—, «les demandes d’aju-da que van rebre a tot Espanya les Càritas es

van incrementar un 57% i va haver-hi períodes i determinats espais territorials en els quals moltes Càritas van veure com es triplicaven les sol·licituds d’ajuda».

càritas

Del 5 al 8 de març el Sant Pare Francesc ha visitat l’Iraq, una visita històrica —la primera d’un Pontífex— a un país de majoria xiïta.

Aquest viatge apostòlic, el primer que fa des de finals de 2019, ha portat com a lema «Tots som germans».

Durant el seu viatge apostòlic a l'Iraq, el papa Francesc ha fet un altre pas important en el diàleg interreligiós. Destaquen la visita a la màxima autoritat xiïta, el gran aiatol·là al-Sistani i la trobada interreligiosa que va tenir lloc a Ur, a la terra natal d'Abraham. També ha estat a Bagdad, Najaf, Erbil, Mossul, Qaraqosh i Erbil on es va celebrar l’eucaristia de comiat.

Han quedat fixades per sempre en els cors dels iraquians les últimes paraules de salutació del Papa, precisament a Erbil, a l'estadi Hariri: «Salam, salam, salam! Que Déu els beneeixi a tots. Que Déu beneeixi a l'Iraq. Aquest país romandrà sempre en el meu cor», va dir el Sant Pare. La trobada amb el gran aiatol·là al-Sistani a Najaf, la pregària en sufragi de les víctimes de la guerra a Mossul, l'abraçada als cristians de la plana de Nínive, als quals el Papa va animar a no rendir-se, a perdonar i a no perdre mai l'esperança, són alguns dels moments destacats d’aquest viatge. «En aquests dies he escoltat veus de dolor i angoixa però també he escoltat veus d'esperança i consol. El terrorisme i la mort mai tenen l'última paraula. Qui segueix els camins de Déu no pot estar contra algú, sinó a favor de tots», va recordar el Sant Pare.

> Al web del Vaticà es poden llegir els missatges pronunciats pel Pontífex i veure els vídeos dels actes celebrats al llarg d’aquesta visita.

L’Iraq, el país que romandrà sempre al cor del papa Francesc

—Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. El passat dissabte, dia 6 de març, el Consell de la Plebania de Montblanc, en el transcurs d’una visita a les instal·lacions del Monestir de la Mare de Déu de la Serra es va topar amb les runes de l’esfondrament de part del sostre d’una de les ales del claustre d’aquest Monestir.

Amb la màxima urgència, els serveis tècnics de l’Arquebisbat i de l’Ajuntament van traslladar-se al lloc dels fets per fer una primera valoració dels danys i revisar l’estabilitat de l’immoble.

A hores d’ara es desconeixen els motius que han provocat la fallida de l’estructura i la caiguda de la coberta que sortosament no ha provocat danys personals. Un cop estiguin finalitzats els treballs de neteja i sanejament s’estudiaran i valoraran les actuacions necessàries posteriors per tal de

garantir l’estabilitat de l’estructura i refer de nou la part de teulada enfonsada. En aquest sentit, mentre no es determinin i es duguin a terme la resta de mesures necessàries, estarà prohibit l’accés a aquesta part de l’immoble.

En aquests moments s’estan estudiant les possibles vies de finançament per a sufragar els costos d’aquests treballs. Per a poder col·laborar econòmicament es pot fer una aportació a través de l’enllaç https://donatius.arqtgn.cat/serra

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4LECTURES / Solemnitat de l'Anunciació del Senyor25 de març

tarraconense

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana V

Diumenge 21: Diumenge V de Quaresma [Jr 31,31-34; Salm 50,3-4.12-13.14-15; He 5,7-9; Jn 12,20-33 (LE/LH pròpies)]

Dilluns 22: Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62 o bé més breu: 13,41c-62; Salm 22,1-3a.3b-4.5.6; Jn 8,1-11]

Dimarts 23: [Nm 21,4-9; Salm 101,2-3.16-18.19-21; Jn 8,21-30] Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe (Comm.)

Dimecres 24: [Dn 3,14-20.91-92.95; Salm: Dn 3,52.53. 54.55.56; Jn 8,31-42]

Dijous 25: Anunciació del Senyor (Sol) [Is 7,10-14; 8,10; Salm 39,7-8a.8b-9.10.11; He 10,4-10; Lc 1,26-38]

Divendres 26: [Jr 20,10-13; Salm 17,2-3a.3bc-4.5-6.7; Jn 10,31-42] Dia d’abstinència

Dissabte 27: [Ez 37,21-28; Salm: Jr 31,10.11-12ab.13; Jn 11,45-56]

Diumenge 28: Diumenge de Rams [Is 50, 4-7; Salm 21,8-9.17-18a.19-20.23-24; Fl 2,6-11; Mc 14, 1-15,47 o més breu: 15,1-39 (LE/LH pròpies)]

LITÚRGIA DE LA SETMANA

PAPA FRANCESC

en un minut

agenda

Lectura del llibre del profeta Isaïes (7,10-14; 8,10)

En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les pro-funditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel». Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temp-tar el Senyor». Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us do-narà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel, perquè Déu-és-amb-nosaltres».

Salm responsorial [39,7-8a.8b-9.10.11 (R.: 8a i 9a)]

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m’heu parlat a cau d’orella;no exigiu l’holocaust ni l’expiació.Per això us dic: Aquí em teniu.

R. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.

Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vull fer la vostra voluntat,guardo la vostra llei al fons del cor. R.

Anuncio amb goig la salvaciódavant el poble en dia de gran festa.No puc deixar d’anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R.

No m’he callat la vostra salvació dins del meu cor;he fet conèixer el vostre ajut fidel,la lleialtat del vostre amor,davant el poble en dia de gran festa. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (10,4-10)

Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs faci desaparèixer els pecats. Per això Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us

dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu». Encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei pres-crivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat». Ado-neu-vos com suprimeix tot el que deia abans, i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella, es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc ma-rit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Sóc l’escla-va del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar.

23 de març

—Conferència quaresmal del Sr. Arquebisbe a la parròquia de Crist Rei de Reus, a les 20.00 h, amb el tema «Missió, conversió i perdó». Convoca l'Arxiprestat de Reus.

24 i 25 de març

—Jornada acadèmica «L’eutanàsia: ben viure, ben morir» organitzada per l’Ateneu Universitari Sant Pacià. La Jornada, que es farà a través d’Internet, tindrà lloc de les 16.00 a les 18.00 h. Inscripcions a través del web edusantpacia.cat

25 de març

—Eucaristia en la Jornada per la vida presidida per l’arquebisbe Joan Planellas. Tindrà lloc a l’església de la Mare de Déu del Carme (c. Assalt, 11, Tarragona), a les 19.00 h.

Els bisbes de Catalunya lamenten el poc consens social i polític en la nova Llei d’educació

Els bisbes que formen la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) van celebrar el passat dia 2 de març, la seva reunió

número 242, amb modalitat telemàtica, presidida per l’arquebisbe Joan Planellas.

La reunió va comptar amb l’exposició del Sr. Rafael Muñoz Melgar, director del Secretariat diocesà d’ensenyament i l’escola cristiana, sobre la situació actual de l’ensenyament de la Religió catòlica a l’escola, sobretot a partir de l’aprovació de la LOMLOE, llei orgànica d’Educació vigent a l’Estat Espanyol des del 19 de gener de 2021.

Els bisbes veuen amb preocupació el fet que aquesta Llei hagi nascut sense un pacte d’educació precedent que comporti un consens social i polític, així com també que reculli posicionaments adversos al fet religiós i a la seva presència en la vida de l’escola.Pensen que cal continuar treballant per millorar la seva aplicació de manera que garanteixi el dret de les famílies a l’ensenyament religiós dels seus fills i alhora asseguri un ensenyament de qualitat per a tothom. Així mateix confien que el nou Govern de Catalunya tingui una millor sensibilitat cap a l’ensenyament de la religió i cap a les escoles d’iniciativa social, entre elles les que formen part de l’Escola Cristiana de Catalunya.

En aquesta reunió, en què va participar per primer cop el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, els bisbes li van encarregar l’acompanyament d’algunes àrees de la pastoral social i la pastoral penitenciària en l’àmbit de la Tarraconense, que fins ara acompanyava el cardenal Joan Josep Omella.

Tanmateix, els bisbes van demanar que les diòcesis amb seu a Catalunya es fessin ressò de la petició de S.B. el Patriarca Caldeu d’Iraq, cardenal Louis Raphaël I Sako, de demanar al poble cristià una oració per posar en mans del Senyor el viatge del papa Francesc a l’Iraq, que va tenir lloc del 5 al 8 de març.

Finalment, recorden que, amb motiu del Dia del Seminari, les nostres diòcesis sostinguin les comunitats formatives dels futurs preveres i que tot el poble de Déu pregui perquè siguin molts els qui escoltin i responguin generosament a la crida al sacerdoci ministerial.

Càritas llança la campanya ‘Gràcies’ en complir-se un any de l’inici de la pandèmia

En el primer aniversari de la declaració de l’estat d’alarma a causa de l’impacte de la Covid-19, Càritas vol agrair l’esforç

de la societat i de tots els agents i col·laboradors, voluntariat i donants per la seva excepcional col·laboració durant la pandèmia.

En el transcurs d’aquest any, l’entitat ha constatat que la pandèmia ha evidenciat les desigualtats que ja existien, però que hi ha hagut una explosió de solidaritat de la societat cap a la feina i la presència de Càritas acompanyant situacions d'emergència, de vulnerabilitat i d’exclusió.

Segons dades de Càri-tas Espanyola, aquesta crisi ha provocat que al voltant de 500.000 per-sones hagin demanat ajuda a Càritas o hi ha-gin acudit després de molt temps sense ne-cessitar-ho. «Només en els primers mesos de la pandèmia» —ha afirmat la secretària general de Càritas—, «les demandes d’aju-da que van rebre a tot Espanya les Càritas es

van incrementar un 57% i va haver-hi períodes i determinats espais territorials en els quals moltes Càritas van veure com es triplicaven les sol·licituds d’ajuda».

càritas

Del 5 al 8 de març el Sant Pare Francesc ha visitat l’Iraq, una visita històrica —la primera d’un Pontífex— a un país de majoria xiïta.

Aquest viatge apostòlic, el primer que fa des de finals de 2019, ha portat com a lema «Tots som germans».

Durant el seu viatge apostòlic a l'Iraq, el papa Francesc ha fet un altre pas important en el diàleg interreligiós. Destaquen la visita a la màxima autoritat xiïta, el gran aiatol·là al-Sistani i la trobada interreligiosa que va tenir lloc a Ur, a la terra natal d'Abraham. També ha estat a Bagdad, Najaf, Erbil, Mossul, Qaraqosh i Erbil on es va celebrar l’eucaristia de comiat.

Han quedat fixades per sempre en els cors dels iraquians les últimes paraules de salutació del Papa, precisament a Erbil, a l'estadi Hariri: «Salam, salam, salam! Que Déu els beneeixi a tots. Que Déu beneeixi a l'Iraq. Aquest país romandrà sempre en el meu cor», va dir el Sant Pare. La trobada amb el gran aiatol·là al-Sistani a Najaf, la pregària en sufragi de les víctimes de la guerra a Mossul, l'abraçada als cristians de la plana de Nínive, als quals el Papa va animar a no rendir-se, a perdonar i a no perdre mai l'esperança, són alguns dels moments destacats d’aquest viatge. «En aquests dies he escoltat veus de dolor i angoixa però també he escoltat veus d'esperança i consol. El terrorisme i la mort mai tenen l'última paraula. Qui segueix els camins de Déu no pot estar contra algú, sinó a favor de tots», va recordar el Sant Pare.

> Al web del Vaticà es poden llegir els missatges pronunciats pel Pontífex i veure els vídeos dels actes celebrats al llarg d’aquesta visita.

L’Iraq, el país que romandrà sempre al cor del papa Francesc

—Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. El passat dissabte, dia 6 de març, el Consell de la Plebania de Montblanc, en el transcurs d’una visita a les instal·lacions del Monestir de la Mare de Déu de la Serra es va topar amb les runes de l’esfondrament de part del sostre d’una de les ales del claustre d’aquest Monestir.

Amb la màxima urgència, els serveis tècnics de l’Arquebisbat i de l’Ajuntament van traslladar-se al lloc dels fets per fer una primera valoració dels danys i revisar l’estabilitat de l’immoble.

A hores d’ara es desconeixen els motius que han provocat la fallida de l’estructura i la caiguda de la coberta que sortosament no ha provocat danys personals. Un cop estiguin finalitzats els treballs de neteja i sanejament s’estudiaran i valoraran les actuacions necessàries posteriors per tal de

garantir l’estabilitat de l’estructura i refer de nou la part de teulada enfonsada. En aquest sentit, mentre no es determinin i es duguin a terme la resta de mesures necessàries, estarà prohibit l’accés a aquesta part de l’immoble.

En aquests moments s’estan estudiant les possibles vies de finançament per a sufragar els costos d’aquests treballs. Per a poder col·laborar econòmicament es pot fer una aportació a través de l’enllaç https://donatius.arqtgn.cat/serra

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4LECTURES / Solemnitat de l'Anunciació del Senyor25 de març

tarraconense

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana V

Diumenge 21: Diumenge V de Quaresma [Jr 31,31-34; Salm 50,3-4.12-13.14-15; He 5,7-9; Jn 12,20-33 (LE/LH pròpies)]

Dilluns 22: Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62 o bé més breu: 13,41c-62; Salm 22,1-3a.3b-4.5.6; Jn 8,1-11]

Dimarts 23: [Nm 21,4-9; Salm 101,2-3.16-18.19-21; Jn 8,21-30] Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe (Comm.)

Dimecres 24: [Dn 3,14-20.91-92.95; Salm: Dn 3,52.53. 54.55.56; Jn 8,31-42]

Dijous 25: Anunciació del Senyor (Sol) [Is 7,10-14; 8,10; Salm 39,7-8a.8b-9.10.11; He 10,4-10; Lc 1,26-38]

Divendres 26: [Jr 20,10-13; Salm 17,2-3a.3bc-4.5-6.7; Jn 10,31-42] Dia d’abstinència

Dissabte 27: [Ez 37,21-28; Salm: Jr 31,10.11-12ab.13; Jn 11,45-56]

Diumenge 28: Diumenge de Rams [Is 50, 4-7; Salm 21,8-9.17-18a.19-20.23-24; Fl 2,6-11; Mc 14, 1-15,47 o més breu: 15,1-39 (LE/LH pròpies)]

LITÚRGIA DE LA SETMANA

PAPA FRANCESC

en un minut

agenda

Lectura del llibre del profeta Isaïes (7,10-14; 8,10)

En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les pro-funditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel». Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temp-tar el Senyor». Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us do-narà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel, perquè Déu-és-amb-nosaltres».

Salm responsorial [39,7-8a.8b-9.10.11 (R.: 8a i 9a)]

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m’heu parlat a cau d’orella;no exigiu l’holocaust ni l’expiació.Per això us dic: Aquí em teniu.

R. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.

Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vull fer la vostra voluntat,guardo la vostra llei al fons del cor. R.

Anuncio amb goig la salvaciódavant el poble en dia de gran festa.No puc deixar d’anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R.

No m’he callat la vostra salvació dins del meu cor;he fet conèixer el vostre ajut fidel,la lleialtat del vostre amor,davant el poble en dia de gran festa. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (10,4-10)

Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs faci desaparèixer els pecats. Per això Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us

dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu». Encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei pres-crivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat». Ado-neu-vos com suprimeix tot el que deia abans, i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella, es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc ma-rit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Sóc l’escla-va del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar.

23 de març

—Conferència quaresmal del Sr. Arquebisbe a la parròquia de Crist Rei de Reus, a les 20.00 h, amb el tema «Missió, conversió i perdó». Convoca l'Arxiprestat de Reus.

24 i 25 de març

—Jornada acadèmica «L’eutanàsia: ben viure, ben morir» organitzada per l’Ateneu Universitari Sant Pacià. La Jornada, que es farà a través d’Internet, tindrà lloc de les 16.00 a les 18.00 h. Inscripcions a través del web edusantpacia.cat

25 de març

—Eucaristia en la Jornada per la vida presidida per l’arquebisbe Joan Planellas. Tindrà lloc a l’església de la Mare de Déu del Carme (c. Assalt, 11, Tarragona), a les 19.00 h.

Els bisbes de Catalunya lamenten el poc consens social i polític en la nova Llei d’educació

Els bisbes que formen la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) van celebrar el passat dia 2 de març, la seva reunió

número 242, amb modalitat telemàtica, presidida per l’arquebisbe Joan Planellas.

La reunió va comptar amb l’exposició del Sr. Rafael Muñoz Melgar, director del Secretariat diocesà d’ensenyament i l’escola cristiana, sobre la situació actual de l’ensenyament de la Religió catòlica a l’escola, sobretot a partir de l’aprovació de la LOMLOE, llei orgànica d’Educació vigent a l’Estat Espanyol des del 19 de gener de 2021.

Els bisbes veuen amb preocupació el fet que aquesta Llei hagi nascut sense un pacte d’educació precedent que comporti un consens social i polític, així com també que reculli posicionaments adversos al fet religiós i a la seva presència en la vida de l’escola.Pensen que cal continuar treballant per millorar la seva aplicació de manera que garanteixi el dret de les famílies a l’ensenyament religiós dels seus fills i alhora asseguri un ensenyament de qualitat per a tothom. Així mateix confien que el nou Govern de Catalunya tingui una millor sensibilitat cap a l’ensenyament de la religió i cap a les escoles d’iniciativa social, entre elles les que formen part de l’Escola Cristiana de Catalunya.

En aquesta reunió, en què va participar per primer cop el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, els bisbes li van encarregar l’acompanyament d’algunes àrees de la pastoral social i la pastoral penitenciària en l’àmbit de la Tarraconense, que fins ara acompanyava el cardenal Joan Josep Omella.

Tanmateix, els bisbes van demanar que les diòcesis amb seu a Catalunya es fessin ressò de la petició de S.B. el Patriarca Caldeu d’Iraq, cardenal Louis Raphaël I Sako, de demanar al poble cristià una oració per posar en mans del Senyor el viatge del papa Francesc a l’Iraq, que va tenir lloc del 5 al 8 de març.

Finalment, recorden que, amb motiu del Dia del Seminari, les nostres diòcesis sostinguin les comunitats formatives dels futurs preveres i que tot el poble de Déu pregui perquè siguin molts els qui escoltin i responguin generosament a la crida al sacerdoci ministerial.

Càritas llança la campanya ‘Gràcies’ en complir-se un any de l’inici de la pandèmia

En el primer aniversari de la declaració de l’estat d’alarma a causa de l’impacte de la Covid-19, Càritas vol agrair l’esforç

de la societat i de tots els agents i col·laboradors, voluntariat i donants per la seva excepcional col·laboració durant la pandèmia.

En el transcurs d’aquest any, l’entitat ha constatat que la pandèmia ha evidenciat les desigualtats que ja existien, però que hi ha hagut una explosió de solidaritat de la societat cap a la feina i la presència de Càritas acompanyant situacions d'emergència, de vulnerabilitat i d’exclusió.

Segons dades de Càri-tas Espanyola, aquesta crisi ha provocat que al voltant de 500.000 per-sones hagin demanat ajuda a Càritas o hi ha-gin acudit després de molt temps sense ne-cessitar-ho. «Només en els primers mesos de la pandèmia» —ha afirmat la secretària general de Càritas—, «les demandes d’aju-da que van rebre a tot Espanya les Càritas es

van incrementar un 57% i va haver-hi períodes i determinats espais territorials en els quals moltes Càritas van veure com es triplicaven les sol·licituds d’ajuda».

càritas

Del 5 al 8 de març el Sant Pare Francesc ha visitat l’Iraq, una visita històrica —la primera d’un Pontífex— a un país de majoria xiïta.

Aquest viatge apostòlic, el primer que fa des de finals de 2019, ha portat com a lema «Tots som germans».

Durant el seu viatge apostòlic a l'Iraq, el papa Francesc ha fet un altre pas important en el diàleg interreligiós. Destaquen la visita a la màxima autoritat xiïta, el gran aiatol·là al-Sistani i la trobada interreligiosa que va tenir lloc a Ur, a la terra natal d'Abraham. També ha estat a Bagdad, Najaf, Erbil, Mossul, Qaraqosh i Erbil on es va celebrar l’eucaristia de comiat.

Han quedat fixades per sempre en els cors dels iraquians les últimes paraules de salutació del Papa, precisament a Erbil, a l'estadi Hariri: «Salam, salam, salam! Que Déu els beneeixi a tots. Que Déu beneeixi a l'Iraq. Aquest país romandrà sempre en el meu cor», va dir el Sant Pare. La trobada amb el gran aiatol·là al-Sistani a Najaf, la pregària en sufragi de les víctimes de la guerra a Mossul, l'abraçada als cristians de la plana de Nínive, als quals el Papa va animar a no rendir-se, a perdonar i a no perdre mai l'esperança, són alguns dels moments destacats d’aquest viatge. «En aquests dies he escoltat veus de dolor i angoixa però també he escoltat veus d'esperança i consol. El terrorisme i la mort mai tenen l'última paraula. Qui segueix els camins de Déu no pot estar contra algú, sinó a favor de tots», va recordar el Sant Pare.

> Al web del Vaticà es poden llegir els missatges pronunciats pel Pontífex i veure els vídeos dels actes celebrats al llarg d’aquesta visita.

L’Iraq, el país que romandrà sempre al cor del papa Francesc

—Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. El passat dissabte, dia 6 de març, el Consell de la Plebania de Montblanc, en el transcurs d’una visita a les instal·lacions del Monestir de la Mare de Déu de la Serra es va topar amb les runes de l’esfondrament de part del sostre d’una de les ales del claustre d’aquest Monestir.

Amb la màxima urgència, els serveis tècnics de l’Arquebisbat i de l’Ajuntament van traslladar-se al lloc dels fets per fer una primera valoració dels danys i revisar l’estabilitat de l’immoble.

A hores d’ara es desconeixen els motius que han provocat la fallida de l’estructura i la caiguda de la coberta que sortosament no ha provocat danys personals. Un cop estiguin finalitzats els treballs de neteja i sanejament s’estudiaran i valoraran les actuacions necessàries posteriors per tal de

garantir l’estabilitat de l’estructura i refer de nou la part de teulada enfonsada. En aquest sentit, mentre no es determinin i es duguin a terme la resta de mesures necessàries, estarà prohibit l’accés a aquesta part de l’immoble.

En aquests moments s’estan estudiant les possibles vies de finançament per a sufragar els costos d’aquests treballs. Per a poder col·laborar econòmicament es pot fer una aportació a través de l’enllaç https://donatius.arqtgn.cat/serra

dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

21 de març de 2021 Diumenge V de Quaresma

www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona / @esglesiatgn

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.706

full5

Lectura del llibre de Jeremies (31,31-34)

Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l’oracle del Senyor. L’aliança que jo pactaré després d’aquells dies amb el casal d’Israel serà aquesta, diu l’oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al més gran, diu l’oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recor-daré més el seu pecat.

Salm responsorial [50,3-4.12-13.14-15 (R.: 12a)]

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes;renteu-me ben bé de les culpes,purifiqueu-me dels pecats.

R. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,feu renéixer en mi un esperit ferm.No em llenceu de la vostra presència,ni em prengueu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,que em sostingui un esperit magnànim.Ensenyaré els vostres camins als pecadors,i tornaran a vós els qui us han abandonat. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (5,7-9)

Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i supli-cant-lo amb grans clams i amb llàgri-mes. Déu l’escoltà per la seva submis-sió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.

Lectura de l'Evangeli segons sant Joan (12,20-33)

En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la fes-ta, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús.» Felip

anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho di-gueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’ho-me serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guar-den per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare hono-rarà els qui es fan servidors meus. En aquests moments em sento tor-bat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom.» Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorifi-cat, però encara el glorificaré.» La gent que ho sentí deia que havia es-tat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la te-rra, atrauré tothom cap a mi.» Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

UNA ESGLÉSIA QUE TREBALLA PER LES VOCACIONS

Ha arribat l'hora

Arribem a la recta final de la Quaresma, la que ens prepara immediatament per celebrar els misteris de la mort i de la resurrecció del Senyor. L'evangeli d'avui és una mena de «pregó» que anuncia el sentit profund d'allò que celebra-rem i contemplarem les properes setmanes: Jesús, davant de l'anhel d'aquells grecs que volen veure'l, s'adona que cal que mori per a poder donar l'Esperit Sant a l'Església naixent. «Ha arribat l'hora de passar d'aquest món al Pare». Caldrà, per tant, que «el gra de blat mori per a poder donar fruit». I precisament en aquesta mort, quan Jesús «sigui enlairat damunt la terra», atraurà tothom cap a Ell.

En aquest moment de la Quaresma se'ns demana una pregària fervent: Jesús, que em senti totalment atret per vós, que el meu cor s'ompli de la vostra presència. Que sàpiga unir-me a la vostra mort, per poder acollir la vostra vida. Només d'aquesta manera, essent veritables servidors de Crist servidor, podrem ser honorats pel Pare del cel. I, com Maria i els sants, podrem participar de la seva victòria.

‘ EL DIA DEL SEMINARI ÉS UNA INVITACIÓ A SENTIR COM A PRÒPIA LA MISSIÓ MINISTERIAL DELS PREVERES I DIAQUES

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo

de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge V de Quaresma

Una setmana més continuem glossant i comentant el document dels bisbes de

Catalunya, Esperit, cap on guies les nostres Esglésies? amb motiu del vint-i-cinquè ani-versari del Concili Provincial Tarraconense. Avui volem fer esment de tot el treball de promoure vocacions en la vida de la nostra Església. En el document, els bisbes «fem una crida als joves perquè descobreixin el Crist, amic i salvador, i s’atansin al pròxim, com ho va fer el bon samarità (vegeu Lluc 10,25-37)». «Les grans energies d’amor que tenen els joves emergeixen quan són tocats per la paraula i els gestos de Jesús i per la Paraula misericordiosa de Déu, rebuda en la pregària. Per això tot allò que concerneix els joves —la pastoral juvenil i la pastoral de les vocacions— ha de ser promogut i necessi-ta l’acollida i el suport de tota la comunitat eclesial.»

L’exercici de l’apostolat esdevé ben variat per part dels membres de tot el Poble sant de Déu. «La presa de consciència d’aquesta responsabilitat neix del baptisme i de la confirmació», afirma el papa Francesc (EG 102), i fa esdevenir veritables deixebles mis-sioners. En aquest marc comú de vida cristiana i de tasca evan-gelitzadora, pot haver-hi una multiplicitat de ministeris i serveis, però convé que alguns d’ells sentin la crida a una vocació més específica, com el ministeri sacerdotal o la vida consagrada.

Avui l’Església celebra el Dia del Seminari. El lema d’enguany és «Pare i germà, com sant Josep». Es vol reflectir la figura de sant Josep en els mossens, en un any en el qual aquest sant ha pres un major protagonisme, en haver declarat el Papa «l’any de sant Josep». Com ell ho va saber fer amb Jesús, també els mossens són enviats a tenir cura de la vida de cada persona, amb el cor d’un pare, sabent, a més, que cada un d’ells és el seu germà.

El nombre de vocacions al ministeri sacerdotal resta baix però més aviat estable, mentre que el nombre de preveres i de reli-

giosos i religioses és netament inferior al de 1995, quan va tenir lloc el Concili Tarraco-nense. Però, més que entrar en valoracions sociològiques, voldria subratllar avui el doll de gràcia que és per a les comunitats cristia-nes la presència de preveres i diaques. No fa gaires dies, un membre que va participar en el Concili Tarraconense de 1995 em par-lava del silenci que es va fer a l’aula conciliar de Sant Cugat del Vallès, a la primavera de l’any 1995, quan hi va intervenir el bisbe au-xiliar emèrit de Barcelona, Ramon Daumal, que en aquells moments tenia 83 anys. Amb veu clara i càlida va deixar entreveure com el sacerdoci havia cisellat la seva vida. Les seves paraules feien flaire d’una humanitat exquisida, de fe i d’amor a l’Església i al món. Des del zenit de la seva vida, s’hi descobria el batec d’un cor jove. Per això els va dir: «L’Es-glésia és de Jesucrist. L’Església ens supera

en el temps i en l’espai; no la portem els homes, la condueix la presència de l’Esperit.»

Arreu de les nostres ciutats, pobles i barris, com el llevat en-mig de la massa, hi són presents uns homes cridats per Déu al servei de l’Evangeli, els quals, a voltes amb veu forta, d’altres, en canvi, mig tremolosos, van dient: «Aquest és el meu Cos», «Aquesta és la meva Sang», «Jo et perdono, en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant», «Convertiu-vos, l’hora de Déu ja ha arribat», «Feliços els pobres, els pacificadors, els nets de cor, els perseguits per causa de la justícia…». El Dia del Seminari, més que un ball de números, és una invitació a totes les comunitats a sentir com a pròpia la missió ministerial dels preveres i dia-ques. Com s’ha dit, la primera paraula la té l’Esperit; però, com bé sabem, la segona o la quarta és a les nostres mans, i sense la nostra aportació no hi haurà una nova primavera de vocacions per a l’Església.

Ben vostre,

Mirada endins per Jordi Rovira, laic de la parròquia de St. Pere Apòstol de Torredembarra

«Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?» (8)

testimoni - dia del seminaRi

«Perquè estimar és entregar-se...»

Sempre m’ha agradat dir que la meva vocació ja la tenia des de quan estava al ventre de la meva mare, des del princi-

pi, una vocació semblant a la de Samuel, aquest profeta de l’Antic Testament que també té aquesta vocació primera que li sorgeix des de ben petit. Ens explica l’escriptura que era un acòlit del temple, i que estava al servei d’Elí «Entretant, el noi Samuel s'anava fent gran i creixia en bondat, tant davant el Senyor com davant els homes.» (1Sa 2,26). Fins que una nit el Senyor el va cridar fins a tres vegades, i ell no sabia que era la veu del Senyor; fins que finalment per ordre d’Elí contestà: «Parla, que el teu servent escolta» (1Sa 3,10), i ell va obrir el seu cor a Déu, fins a entregar-li la vida.

La meva vocació com he dit al principi va una mica orientada per aquesta línia; vinc d’una família cristiana, en la qual dono gràcies a Déu per aquest do que m’ha donat perquè des de petit he pujat amb una educació cristiana, i això em va portar a fer la primera comunió, i a començar a pensar que de gran volia ser mossèn quan la resta d’amics es plantejaven una sè-rie d’aspiracions, les quals són típiques per aquella edat, que si bomber, que si astronauta, que si professor, etc.

A partir d’aquí vaig començar a fer d’escolanet a la parròquia del meu poble, Solivella, que està situat a la Conca de Barbe-rà, i allí es va reafirmar més el meu convenciment a ser mos-sèn, cada vegada que pujava a l’altar anhelava ser com ell. Amb aquests anys, em vaig preparar per rebre el sagrament de la confirmació, i la recordo com una etapa bonica perquè vaig aprendre a pregar i a descobrir el Senyor dins meu.

Als dotze anys, degut a la meva inquietud vocacional, em va-ren proposar d’entrar al Seminari Menor de Tarragona, que havia reobert recentment, vaig acceptar la proposta una mica espantat pel que podria trobar, però amb tot, van ser cinc anys fantàstics dels quals en dono gràcies a Déu, on vaig cursar els estudis acadèmics de l’ESO i el Batxillerat. Van ser uns anys decisius, per a discernir el que Déu demanava de mi, i fer el pas al Seminari Major Interdiocesà.

D’aquí el títol que he posat al meu testimoni vocacional, «per-què estimar és entregar-se», però abans que res, m’agradaria girar la proposició i dir el que he sentit al llarg de la meva vida amb la meva relació amb Déu. Déu entrega la seva vida per a tots i cadascú de nosaltres per amor, mor per a tots nosaltres a la creu.

En el meu cas m’he sentit estimat des de sempre per Déu i, d’alguna manera, he volgut retornar-li aquest amor que ell m’ha donat; entregant la meva vida per Ell i per als altres. És estimant, doncs, que es coneix Déu, i és també estimant com es coneix al proïsme. Per tant, doncs, havent acabat aquesta etapa del Seminari Menor, i amb aquesta reflexió feta, vaig decidir de continuar el camí per poder continuar donant al cent per u la meva vida a Déu.

I és quan entro al Seminari Major Interdiocesà a Barcelona, on hi porto vivint quatre anys més de formació espiritual, intel-lectual i humana per conèixer més a fons com Déu m’estima i em crida a entregar-me.

Això combinat amb la dimensió pastoral de cap de setmana a la Parròquia de Montblanc, en la qual porto quatre anys con-vivint amb els mossens, on aprenc de manera més «pràcti-ca», podríem dir, això que deia anteriorment de l’entrega per amor a Déu i als altres.

Us demano que pregueu per mi i pel camí que estic fent per-què algun dia, si Déu vol, pugui servir-vos i estimar-vos com fa el Crist en tots i cadascun de nosaltres.

I aprofitant aquesta avinentesa, amb motiu del dia del Semi-nari, no només pregueu per mi, sinó que «demaneu a l’amo del sembrats», que enviï bones i santes vocacions al ministeri sacerdotal a la nostra arxidiòcesi, «que hi ha molt a segar i pocs segadors» (Lc 10, 2-3).

Finalment, animo a tots aquells joves que viuen en la incer-tesa de fer aquest pas d’entregar tota la seva vida a Déu. El mateix Jesús ens ho diu al seu Evangeli, i en concret als seus deixebles: «No tingueu por» (Mt 10,26); Déu posa a cadascú el camí que li pertoca. Els anys de Seminari és un temps fan-tàstic on cultives i fas créixer la teva relació amorosa amb el Crist i amb l’Església.

Ricard Solé Papiol, seminarista de l’arxidiòcesi de tercer curs de Teologia

En Ricard Solé, a l'esquerra, conversant amb feligresos de la parròquia de Sant Joan Evangelista de Lilla (Conca de Barberà)

Celebració de l'eucaristia a la parròquia de Santa Maria de Montblanc

dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

21 de març de 2021 Diumenge V de Quaresma

www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona / @esglesiatgn

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.706

full5

Lectura del llibre de Jeremies (31,31-34)

Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l’oracle del Senyor. L’aliança que jo pactaré després d’aquells dies amb el casal d’Israel serà aquesta, diu l’oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al més gran, diu l’oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recor-daré més el seu pecat.

Salm responsorial [50,3-4.12-13.14-15 (R.: 12a)]

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes;renteu-me ben bé de les culpes,purifiqueu-me dels pecats.

R. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,feu renéixer en mi un esperit ferm.No em llenceu de la vostra presència,ni em prengueu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,que em sostingui un esperit magnànim.Ensenyaré els vostres camins als pecadors,i tornaran a vós els qui us han abandonat. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (5,7-9)

Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i supli-cant-lo amb grans clams i amb llàgri-mes. Déu l’escoltà per la seva submis-sió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.

Lectura de l'Evangeli segons sant Joan (12,20-33)

En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la fes-ta, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús.» Felip

anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho di-gueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’ho-me serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guar-den per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare hono-rarà els qui es fan servidors meus. En aquests moments em sento tor-bat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom.» Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorifi-cat, però encara el glorificaré.» La gent que ho sentí deia que havia es-tat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la te-rra, atrauré tothom cap a mi.» Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

UNA ESGLÉSIA QUE TREBALLA PER LES VOCACIONS

Ha arribat l'hora

Arribem a la recta final de la Quaresma, la que ens prepara immediatament per celebrar els misteris de la mort i de la resurrecció del Senyor. L'evangeli d'avui és una mena de «pregó» que anuncia el sentit profund d'allò que celebra-rem i contemplarem les properes setmanes: Jesús, davant de l'anhel d'aquells grecs que volen veure'l, s'adona que cal que mori per a poder donar l'Esperit Sant a l'Església naixent. «Ha arribat l'hora de passar d'aquest món al Pare». Caldrà, per tant, que «el gra de blat mori per a poder donar fruit». I precisament en aquesta mort, quan Jesús «sigui enlairat damunt la terra», atraurà tothom cap a Ell.

En aquest moment de la Quaresma se'ns demana una pregària fervent: Jesús, que em senti totalment atret per vós, que el meu cor s'ompli de la vostra presència. Que sàpiga unir-me a la vostra mort, per poder acollir la vostra vida. Només d'aquesta manera, essent veritables servidors de Crist servidor, podrem ser honorats pel Pare del cel. I, com Maria i els sants, podrem participar de la seva victòria.

‘ EL DIA DEL SEMINARI ÉS UNA INVITACIÓ A SENTIR COM A PRÒPIA LA MISSIÓ MINISTERIAL DELS PREVERES I DIAQUES

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo

de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge V de Quaresma

Una setmana més continuem glossant i comentant el document dels bisbes de

Catalunya, Esperit, cap on guies les nostres Esglésies? amb motiu del vint-i-cinquè ani-versari del Concili Provincial Tarraconense. Avui volem fer esment de tot el treball de promoure vocacions en la vida de la nostra Església. En el document, els bisbes «fem una crida als joves perquè descobreixin el Crist, amic i salvador, i s’atansin al pròxim, com ho va fer el bon samarità (vegeu Lluc 10,25-37)». «Les grans energies d’amor que tenen els joves emergeixen quan són tocats per la paraula i els gestos de Jesús i per la Paraula misericordiosa de Déu, rebuda en la pregària. Per això tot allò que concerneix els joves —la pastoral juvenil i la pastoral de les vocacions— ha de ser promogut i necessi-ta l’acollida i el suport de tota la comunitat eclesial.»

L’exercici de l’apostolat esdevé ben variat per part dels membres de tot el Poble sant de Déu. «La presa de consciència d’aquesta responsabilitat neix del baptisme i de la confirmació», afirma el papa Francesc (EG 102), i fa esdevenir veritables deixebles mis-sioners. En aquest marc comú de vida cristiana i de tasca evan-gelitzadora, pot haver-hi una multiplicitat de ministeris i serveis, però convé que alguns d’ells sentin la crida a una vocació més específica, com el ministeri sacerdotal o la vida consagrada.

Avui l’Església celebra el Dia del Seminari. El lema d’enguany és «Pare i germà, com sant Josep». Es vol reflectir la figura de sant Josep en els mossens, en un any en el qual aquest sant ha pres un major protagonisme, en haver declarat el Papa «l’any de sant Josep». Com ell ho va saber fer amb Jesús, també els mossens són enviats a tenir cura de la vida de cada persona, amb el cor d’un pare, sabent, a més, que cada un d’ells és el seu germà.

El nombre de vocacions al ministeri sacerdotal resta baix però més aviat estable, mentre que el nombre de preveres i de reli-

giosos i religioses és netament inferior al de 1995, quan va tenir lloc el Concili Tarraco-nense. Però, més que entrar en valoracions sociològiques, voldria subratllar avui el doll de gràcia que és per a les comunitats cristia-nes la presència de preveres i diaques. No fa gaires dies, un membre que va participar en el Concili Tarraconense de 1995 em par-lava del silenci que es va fer a l’aula conciliar de Sant Cugat del Vallès, a la primavera de l’any 1995, quan hi va intervenir el bisbe au-xiliar emèrit de Barcelona, Ramon Daumal, que en aquells moments tenia 83 anys. Amb veu clara i càlida va deixar entreveure com el sacerdoci havia cisellat la seva vida. Les seves paraules feien flaire d’una humanitat exquisida, de fe i d’amor a l’Església i al món. Des del zenit de la seva vida, s’hi descobria el batec d’un cor jove. Per això els va dir: «L’Es-glésia és de Jesucrist. L’Església ens supera

en el temps i en l’espai; no la portem els homes, la condueix la presència de l’Esperit.»

Arreu de les nostres ciutats, pobles i barris, com el llevat en-mig de la massa, hi són presents uns homes cridats per Déu al servei de l’Evangeli, els quals, a voltes amb veu forta, d’altres, en canvi, mig tremolosos, van dient: «Aquest és el meu Cos», «Aquesta és la meva Sang», «Jo et perdono, en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant», «Convertiu-vos, l’hora de Déu ja ha arribat», «Feliços els pobres, els pacificadors, els nets de cor, els perseguits per causa de la justícia…». El Dia del Seminari, més que un ball de números, és una invitació a totes les comunitats a sentir com a pròpia la missió ministerial dels preveres i dia-ques. Com s’ha dit, la primera paraula la té l’Esperit; però, com bé sabem, la segona o la quarta és a les nostres mans, i sense la nostra aportació no hi haurà una nova primavera de vocacions per a l’Església.

Ben vostre,

Mirada endins per Jordi Rovira, laic de la parròquia de St. Pere Apòstol de Torredembarra

«Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?» (8)

testimoni - dia del seminaRi

«Perquè estimar és entregar-se...»

Sempre m’ha agradat dir que la meva vocació ja la tenia des de quan estava al ventre de la meva mare, des del princi-

pi, una vocació semblant a la de Samuel, aquest profeta de l’Antic Testament que també té aquesta vocació primera que li sorgeix des de ben petit. Ens explica l’escriptura que era un acòlit del temple, i que estava al servei d’Elí «Entretant, el noi Samuel s'anava fent gran i creixia en bondat, tant davant el Senyor com davant els homes.» (1Sa 2,26). Fins que una nit el Senyor el va cridar fins a tres vegades, i ell no sabia que era la veu del Senyor; fins que finalment per ordre d’Elí contestà: «Parla, que el teu servent escolta» (1Sa 3,10), i ell va obrir el seu cor a Déu, fins a entregar-li la vida.

La meva vocació com he dit al principi va una mica orientada per aquesta línia; vinc d’una família cristiana, en la qual dono gràcies a Déu per aquest do que m’ha donat perquè des de petit he pujat amb una educació cristiana, i això em va portar a fer la primera comunió, i a començar a pensar que de gran volia ser mossèn quan la resta d’amics es plantejaven una sè-rie d’aspiracions, les quals són típiques per aquella edat, que si bomber, que si astronauta, que si professor, etc.

A partir d’aquí vaig començar a fer d’escolanet a la parròquia del meu poble, Solivella, que està situat a la Conca de Barbe-rà, i allí es va reafirmar més el meu convenciment a ser mos-sèn, cada vegada que pujava a l’altar anhelava ser com ell. Amb aquests anys, em vaig preparar per rebre el sagrament de la confirmació, i la recordo com una etapa bonica perquè vaig aprendre a pregar i a descobrir el Senyor dins meu.

Als dotze anys, degut a la meva inquietud vocacional, em va-ren proposar d’entrar al Seminari Menor de Tarragona, que havia reobert recentment, vaig acceptar la proposta una mica espantat pel que podria trobar, però amb tot, van ser cinc anys fantàstics dels quals en dono gràcies a Déu, on vaig cursar els estudis acadèmics de l’ESO i el Batxillerat. Van ser uns anys decisius, per a discernir el que Déu demanava de mi, i fer el pas al Seminari Major Interdiocesà.

D’aquí el títol que he posat al meu testimoni vocacional, «per-què estimar és entregar-se», però abans que res, m’agradaria girar la proposició i dir el que he sentit al llarg de la meva vida amb la meva relació amb Déu. Déu entrega la seva vida per a tots i cadascú de nosaltres per amor, mor per a tots nosaltres a la creu.

En el meu cas m’he sentit estimat des de sempre per Déu i, d’alguna manera, he volgut retornar-li aquest amor que ell m’ha donat; entregant la meva vida per Ell i per als altres. És estimant, doncs, que es coneix Déu, i és també estimant com es coneix al proïsme. Per tant, doncs, havent acabat aquesta etapa del Seminari Menor, i amb aquesta reflexió feta, vaig decidir de continuar el camí per poder continuar donant al cent per u la meva vida a Déu.

I és quan entro al Seminari Major Interdiocesà a Barcelona, on hi porto vivint quatre anys més de formació espiritual, intel-lectual i humana per conèixer més a fons com Déu m’estima i em crida a entregar-me.

Això combinat amb la dimensió pastoral de cap de setmana a la Parròquia de Montblanc, en la qual porto quatre anys con-vivint amb els mossens, on aprenc de manera més «pràcti-ca», podríem dir, això que deia anteriorment de l’entrega per amor a Déu i als altres.

Us demano que pregueu per mi i pel camí que estic fent per-què algun dia, si Déu vol, pugui servir-vos i estimar-vos com fa el Crist en tots i cadascun de nosaltres.

I aprofitant aquesta avinentesa, amb motiu del dia del Semi-nari, no només pregueu per mi, sinó que «demaneu a l’amo del sembrats», que enviï bones i santes vocacions al ministeri sacerdotal a la nostra arxidiòcesi, «que hi ha molt a segar i pocs segadors» (Lc 10, 2-3).

Finalment, animo a tots aquells joves que viuen en la incer-tesa de fer aquest pas d’entregar tota la seva vida a Déu. El mateix Jesús ens ho diu al seu Evangeli, i en concret als seus deixebles: «No tingueu por» (Mt 10,26); Déu posa a cadascú el camí que li pertoca. Els anys de Seminari és un temps fan-tàstic on cultives i fas créixer la teva relació amorosa amb el Crist i amb l’Església.

Ricard Solé Papiol, seminarista de l’arxidiòcesi de tercer curs de Teologia

En Ricard Solé, a l'esquerra, conversant amb feligresos de la parròquia de Sant Joan Evangelista de Lilla (Conca de Barberà)

Celebració de l'eucaristia a la parròquia de Santa Maria de Montblanc