fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.551

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

1 d’abril de 2018 Diumenge de Pasqua

Lectures

L’alegria de la Resurrecció

En el conte L’estudiant, d’Anton Txèkhov, l’acció transcorre durant

un Divendres Sant. L’Ivan, un semi-narista, tornava a casa enmig d’un temps rúfol, amb molt de fred. Va passar pel costat d’una mansió on vi-vien dues vídues, mare i fi lla, i va en-trar per escalfar-se. Els va recordar que en una nit com aquesta l’apòs-tol Pere s’estava escalfant al costat del foc quan va negar el Senyor. Les dues vídues es van emocionar fi ns al punt de plorar. Després l’estu-diant va prosseguir el camí pensant que si aquestes dues dones s’havien commogut tant per un fet esdevingut feia dinou segles, és que guardava alguna relació amb el present.

Apropant-se ja a casa, l’Ivan va con� nuar pensant en el que va passar després de la negació de Pere, i es va sen� r envaït per «una dolça i inefable esperança de felicitat». La vida li va semblar meravellosa, plena de sen� t. Com altres grans escriptors russos, Txèkhov va fer experimentar al seu personatge l’alegria del misteri de la Resurrecció de Jesucrist. Amb el Divendres Sant no acaba tot. La Pasqua jueva, portada a la seva plenitud, és bestreta de la nostra resurrecció.

En un missatge de Pasqua, el papa Francesc ens va encoratjar amb aquestes paraules: «Germans i germanes, no ens tanquem a la novetat que Déu vol portar a les nostres vides. Potser sovint estem cansats, decebuts, tristos. Sen� m el pes dels nostres pecats, pensem que no ho podem aconseguir? No

ens tanquem en nosaltres mateixos, no perdem la confi ança, no ens resignem mai: no hi ha situacions que Déu no pugui canviar, no hi ha pecat que no pugui perdonar si ens obrim a ell.»

I va afegir: «Accepta llavors que Jesús ressuscitat entri en la teva vida, acull-lo com a amic, amb confi ança: Ell és la vida! Si fi ns ara has estat lluny d’ell, fes un pe� t pas: t’acollirà amb els braços oberts. Si ets indiferent, accepta arriscar: no quedaràs decebut. Si et sembla di� cil seguir-lo, no � nguis por, confi a en ell, � ngues la seguretat que ell és a prop teu, és amb tu, i et donarà la pau que cerques i la força per a viure com ell vol.»

En aquesta festa tan gran de la Resurrecció, hem de donar gràcies a Déu per la vida, demanant que en ella fl oreixi la primavera de l’Esperit, amb bellesa encara més gran que la que vesteix els nostres camps en aquesta estació. La nostra felicitat, per a ser veritable, ha de ser expansiva i portar-la a altres que es� guin al nostre costat. El nostre Déu és tan proper! És el nostre millor amic.‘ En aquesta festa tan gran

de la Resurrecció, hem de donar gràcies a Déu per la vida

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

Diumenge de Pasqua

En som tes� monis!

La tristesa, la buidor i potser la por porten Maria Magdalena fi ns al sepulcre. L’angoixa que sent al cor l’empeny cap al sepulcre. Necessita sen� r-se a prop del Senyor, de qui se la va mirar amb tendresa, de qui se’n compadí i li retornà la pau. La misericòrdia de Jesús l’havia salvada d’una vida trista i ara ella no pot deixar-lo. Potser perquè intueix que deixar-lo és retornar a la vida d’abans. És l’amor i l’agraïment qui menen els peus de Maria Magdalena cap al sepulcre i, un cop allí, la tristor i la desorientació es converteixen en sorpresa i joia. El Senyor ja no és al sepulcre, ha ressuscitat. I ara sí, el ma� de Pasqua, ho entén tot. A qui es� ma molt, se li dona el do de la resurrecció. Déu li ha concedit al seu Fill, perquè ha es� mat tant els homes que no els hi ha negat la vida. És la seva mateixa experiència, ha pogut trobar una nova vida pel seu amor a aquell jove profeta que li va perdonar tots els seus pecats. L’amor és el camí cap a la resurrecció.

Preguem per saber es� mar els germans, els pobres, els malalts, els refugiats, perquè només des de l’amor som tes� monis de la resurrecció de Crist.

5l’entrevista

Mn. Bruno Bérchez, director del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears (SIJ):

«Volem que els joves tornin de l’Aplec havent experimentat que la trobada amb Crist és el millor que et pot passar a la vida»

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som tes� monis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un pa� bul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns tes� monis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha des� nat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen tes� moni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»

Salm responsorial [117,1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)]

Enal� u el Senyor: Que n’és de bo,perdura eternament el seu amor.

Que respongui la casa d’Israel:perdura eternament el seu amor. R.

R.: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,alegrem-nos i celebrem-lo.

o bé: Al·leluia.

La dreta del Senyor fa proeses,la dreta del Senyor em glorifi ca.No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor. R.

La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l’edifi ci.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se’n meravellen. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cris� ans de Colosses (Col 3,1-4)

Germans, ja que heu ressuscitat junta-ment amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; es� meu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

O també pot fer-se:

Lectura de la primera carta de sant Pau als cris� ans de Corint (1Co 5,6b-8)

Germans, ¿no sabeu que una engruna de llevat fa pujar tota la pasta? Netegeu-

vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova. Vosaltres heu de ser com pans sense fermentar, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. Per això, celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de ma� , quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús es� mava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sor� cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Mirada endins per M. Mercè Porta, professora de Religió i fi losofi a

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat Bona Pasqua

de Resurrecció del Senyor!

Els propers dies 19 i 20 de maig la diòcesi de Tortosa serà la seu del 12è Aplec

de l’Esperit, la trobada interdiocesana d’adolescents i joves cris� ans que se celebra des de l'any 1978, en la festa de la Pentecosta, convocada pels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i organitzada pel Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears.

Amb el lema «Crist és la vida», la ciutat de Tortosa i el Delta de l’Ebre seran els escenaris d’aquesta trobada on el riu, icona de la vida nova que dona Jesucrist, serà el protagonista.

L’Aplec 2018, adreçat a adoles-cents i joves dels 14 fi ns els 26 anys, coincidirà amb el període previ de la celebració, a Roma, del Sínode dels Bisbes que porta per � tol «Els joves, la fe i el discerni-ment vocacional», convocat pel papa Francesc.

El termini d’inscripcions fi nalitzarà el dia 11 de maig.

—«Crist és la vida» és el lema d’enguany. Quin és l’objec� u d’aquest Aplec?

Avui dia molts joves veuen la fe cris� ana com quelcom avorrit, un conjunt de normes a obeir o una tradició per a gent gran. Però així com el riu Ebre dona vida a tota la regió de Tortosa, volem que els joves de les diòcesis amb seu a Catalunya tornin de l'Aplec havent experimentat com trobar-te amb Crist és el millor que et pot passar a la vida.

—Després d’alguns anys es recupera el format de dos dies. Quines ac� vitats hi ha programades?

Un Aplec de dos dies permet que l'experiència dels joves pugui ser més signifi ca� va. Dissabte al ma� hi haurà l'acollida i a la tarda els més joves podran refl exionar a par� r de jocs, representacions i tes� monis sobre els pous que el món ofereix per saciar la set de felicitat. Els universitaris faran una gimcana vocacional que acabarà amb tes� monis de joves que han descobert el somni que Déu tenia per ells. Després de l'eucaris� a � ndrem el concert de música cris� ana de Worship Central, i diumenge al ma� renovarem les promeses del bap� sme davant de la platja de Sant Carles de la Ràpita, acabant l'Aplec amb una bona arrossada.

—També s’ha preparat un material previ, unes fi txes per a treballar amb els grups de joves. Quins temes s’hi tracten?

Són temes relacionats amb la imatge de l'aigua del riu i l'Espe-rit. Parlen de la set de felicitat del jove, que Jesús vol saciar amb el seu amor. De la força que, com el riu, dona l'Esperit per llançar-nos a la missió. O de la crida que

té tot cris� à de deixar sediments del Regne en aquest món, com el riu Ebre al Delta.

—Quants joves preveuen que hi par� cipin?

Sempre és di� cil preveure, però entre 1.500 i 2.000. Siguin els que siguin, ens agradaria que aquells que vinguin, dintre d'uns anys encara recordin aquest Aplec com una experiència que els va ajudar en la seva vida de fe.

—Com engrescaria a un jove a par� cipar-hi?

No és fàcil ser jove i catòlic avui dia, i a vegades et pots sen� r una mica sol. A l'Aplec veuràs que no és així. Descobriràs que són molts els joves a Catalunya que com tu volen viure aquesta aventura de seguir Jesús. Crist és la vida!

www.aplecdelesperit.catInforma-te’n al web

Himne

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

papa francescen un minut agenda per a reflexionar

Cicle B Litúrgia de les Hores de l’Octava Completes I o II de diumenge

Diumenge, 1 d’abril: Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor (Sol) [Ac 10, 34a.37-43; Salm 117, 1-2.16ab-17.22-23; Col 3, 1-4 o bé: 1Co 5, 6b-8; Seqüència; Jn 20, 1-9 o bé: Mc 16, 1-7. Missa vesperti na: Tot com la del dia, però a l’evangeli es recomana llegir: Lc 24, 13-35 (LE/LH pròpies)]

Dilluns dins l’octava de Pasqua, 2 : [Ac 2, 14.22-32; Salm 15, 1-2 i 5.7-8.9-10.11; Mt 28, 8-15] Sant Francesc de Paula

Dimarts dins l’octava de Pasqua, 3: [Ac 2, 36-41; Salm 32, 4-5.18-19.20 i 22; Jn 20, 11-18] Sant Ricard

Dimecres dins l’octava de Pasqua, 4: [Ac 3, 1-10; Salm 104, 1-2.3-4.6-7.8-9; Lc 24, 13-35]

Dijous dins l’octava de Pasqua, 5: [Ac 3,11-26; Salm 8,2a i 5.6-7.8-9; Lc 24, 35-48] Sant Vicenç Ferrer

Divendres dins l’octava de Pasqua, 6: [Ac 4, 1-12; Salm 117, 1-2 i 4.22-24.25-27a; Jn 21,1-14]

Dissabte dins l’octava de Pasqua, 7: [Ac 4,13-21; Salm 117, 1 i 14-15.16ab-18.19-21; Mc 16, 9-15] Sant Joan Bapti sta de La Salle

Diumenge, 8: Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia [Ac 4, 32-35; Salm 117, 1-2.3-4.16ab-18.22-24; 1Jn 5,1-6; Jn 20,19-31 (LE/LH pròpies)] Després de Completes s’acaba l’Octava de Pasqua

No som el que fem sinó el com vivim

Per cuidar les nostres relacions: de parella, amb els fi lls, amb els pares, amb els amics, amb els

qui treballem, etc., necessitem dues coses molt preuades: afecte i temps. Les relacions, perquè siguin profundes i ben fonamentades, ens exigeixen dues premisses que massa vegades costen de trobar en el dia d’avui.

Ens costa a voltes ser afectuosos amb els altres, delicats, atents, propers... L’afecte és una obertura de cara als altres, una proximitat, una confi ança d’obrir-li el cor. Ser afectuós amb l’altre és transmetre-li que t’importa el que viu i el que sent; no és un signe de feblesa, al contrari, és mostra d’un cor sa que viu descentrat de si mateix. Massa vegades vivim centrats en nosaltres i veiem com les relacions a voltes són interessades pel benefi ci del que un en pot treure, a les feines ens trobem amb diàlegs durs i freds, creix la desconfi ança dels uns amb els altres... Fins i tot, en les relacions més ín� mes i properes, a vegades hi manca aquest afecte que endolceix, embelleix i crea empa� a entre les persones.

El temps, el gran tresor de la nostra vida! Anem corrents amunt i avall, fem mil coses, tenim molts maldecaps als quals cal donar-hi resposta i a voltes ens falta temps per allò més important: les persones. Vivim en la societat de l’efi ciència i la produc� vitat, i això fa mesurar el temps per allò que fas i rendeixes.

Això passa en la nostra relació entre persones, però també ens passa en la nostra relació amb Déu, també ens demana afecte i temps. Si no donem afecte i temps a Déu di� cilment creixerem en la nostra relació personal i de cor amb Ell!

Quantes parelles s’han trencat, o relacions d’amistat, per no saber-se dedicar afecte i temps? Tenim el perill de trencar

també la nostra relació amb Déu, la vida de fe, si no ho vivim.Sens dubte ens demana un esforç, però quan un es� ma l’altre i l’Altre, descobreix que quan un dona afecte i temps, rep també afecte i temps, i allò rebut sempre omple molt més que allò que un ofereix. En aquest temps de Pasqua ens podem plantejar com vivim les nostres relacions personals i amb Déu.

Jesús, el nostre exemple, va dedicar molt temps i molt d’afecte a aquelles persones que el rodejaven, sempre responia amb amabilitat, procurava comprendre el que sen� en i vivien, intentava ajudar aquells que s’hi apropaven, no actuava amb superioritat o arrogància, era tendre amb els més dèbils, era pacient amb els qui no l’entenien, amatent a les necessitats dels altres.

Aquesta serà sens dubte la millor petjada que podem deixar al cor dels altres, la qualitat de la nostra relació. No som el que fem, sinó el com vivim!

Josep Mateu, pvre.

Sant d’origen egipci, que hauria viscut en els segles IV o V. Segons la tradició, es tractava del fi ll d’un rei que va abandonar la vida còmoda per marxar al desert i viure com eremita, fi ns que

va morir molt ancià. Vivia de l’aigua d’una font propera i dels dà� ls d’una palmera, i cobria el seu cos amb fulles d’heura i de palmera. La devoció a sant Onofre es va estendre d’orient a occident i les seves representacions són molt habituals, refl ex de la gran devoció de què era objecte.

Una de les representacions és una pintura a l'oli sobre tela que es guarda al Museu Diocesà, procedent de l’hospital de Santa Tecla, obra realitzada en el segle XVII. Davant d’un fons de paisatge amb palmeres, sant Onofre es representa agenollat, en oració, amb fulles d'heura que li envolten els malucs. A terra, la corona i el ceptre, símbols del rebuig a la seva condició de príncep.

Dra. Sofi a Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà de Tarragona

artImatges dels nostres sants (XVIII). Sant Onofre

Per què anar a missa el diumenge?

Com a cris� ans anem a missa el diumenge per trobar el Senyor ressuscitat, o millor per deixar-se trobar per ell, escoltar la

seva paraula, alimentar-se a la seva taula, i així conver� r-se en Església, és a dir el seu cos mís� c que viu en el món.

El diumenge és un dia sagrat per a nosaltres, san� fi cat per la celebració eucarís� ca, presència viva del Senyor entre nosaltres i per nosaltres. És la missa, doncs, que fa cris� à el diumenge! El diumenge cris� à gira al seu voltant. Quin és el diumenge, per a un cris� à, que no hi ha encontre amb el Senyor?

[...] Sense Crist estem condemnats a ser dominats per la fa� ga de la vida quo� diana, amb les seves preocupacions, i per la por del demà. L’encontre dominical amb el Senyor ens dona la força de viure l’avui amb confi ança i coratge i d’anar endavant amb esperança. Per això nosaltres, els cris� ans, anem a l’encontre del Senyor el diumenge, en la celebració eucarís� ca.

[...] Què podem respondre a qui diu que no serveix de res anar a missa, ni tan sols els diumenges, perquè l’important és viure bé, es� mar els altres? És veritat que la qualitat de la vida cris� ana es mesura per la capacitat d’es� mar, tal com va dir Jesús: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus si us es� meu els uns als altres» (Jn 13,35); però com podem prac� car l’Evangeli sense obtenir l’energia necessària per a fer-ho, un diumenge rere l’altre, en la font inesgotable de l’eucaris� a? No anem a missa per donar quelcom a Déu, sinó per rebre d’ell el que realment necessitem.

[...] En conclusió, per què anar a missa el diumenge? No n’hi ha prou responent que és un manament de l’Església; això ajuda a preservar-ne el valor, però amb això sol no n’hi ha prou. Nosaltres, cris� ans, necessitem par� cipar en la missa dominical perquè només amb la gràcia de Jesús, amb la seva presència viva en nosaltres i entre nosaltres, podem dur a la pràc� ca el seu manament, i així nosaltres podem ser els seus tes� monis creïbles.

De l’audiència general del papa Francesc del 13 de desembre de 2017

(La santa missa, n. 4)

8 d’abril

—Festa de la Divina Misericòrdia a la Catedral de TarragonaSe seguirà el següent horari:

11.00 h. Missa solemne de la Divina Misericòrdia presidida pel Sr. Arquebisbe.

13.45 h. Exposició del San� ssim Sagrament i rés del Sant Rosari.

15.00 h. Hora de la Misericòrdia. Rés de la Coroneta16.15 h. Predicació presidida pel Sr. Arquebisbe.17.00 h. Benedicció i reserva del San� ssim Sagrament.

A con� nuació, veneració de la relíquia de Santa Faus� na Kowalska.

Durant tots els actes hi haurà confessors per a rebre el sagrament de la reconciliació. Aquesta festa va ser ins� tuïda pel papa sant Joan Pau II el 30 d’abril de l’any 2000.

—Jornada de mestres i professors de Religió. 300 docents de centres públics, concertats i privats de Catalunya van par� cipar el dissabte dia 17 de març a la 12a Jornada de mestres i professors de Religió Catòlica al Col·legi dels Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi de Barcelona. També hi va assis� r el Sr. Arquebisbe com bisbe delegat de la CET per aquest Secretariat. A més dels setze tallers forma� us la ponència central, sota el � tol «La passió per educar», va anar a càrrec de Javier Cortés, religiós marianista i director del Col·legi Summa Aldapeta de Sant Sebas� à. Organitzada pel Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC) i la Fundació Escola Cris� ana de Catalunya, amb el lema «Aprendre. Ensenyar», aquesta trobada anual és un espai de formació i reciclatge per als docents d’aquesta matèria.

—Vetlla ‘Worship night’. Més d’un centenar de joves de l’arxidiòcesi van par� cipar en aquesta vetlla de pregària quaresmal i d’adoració a la Creu, organitzada per la Delegació diocesana de pastoral de joventut, que es va celebrar el divendres 16 de març a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Torredembarra. La vetlla va convidar les joves a contemplar la Creu de Jesús i veure en ella les «creus» que hi ha en el nostre món i en la nostra pròpia vida: malal� es, injus� cies, guerres, pors, tristeses, debilitats... La pregària va comptar amb la lectura de diferents textos bíblics de la Passió de Jesús, cants de Worship.cat i preguntes que van interpel·lar els joves tot convidant-los a pregar. També se’ls va oferir la possibilitat d’apropar-se al sagrament del perdó.

—Conferència quaresmal a Reus. M. de l’Esperança Amill, vicepresidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya i membre del Secretariat diocesà d’Animació Bíblica, va ser l’encarregada de pronunciar el dimecres, 14 de març, a la seu de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia de Reus, una de les conferències quaresmals organitzades per l’arxiprestat de Reus. Amb el tema «Reconciliem-nos», Amill va centrar la seva intervenció en la celebració del Dimecres de Cendra que marca l’inici de la Quaresma. A par� r del signe penitencial de la imposició de la cendra, de les paraules que es pronuncien durant la imposició —«Converteix-te i creu en l’Evangeli»— i les lectures proclamades d’aquesta celebració va subratllar el sen� t de la conversió i de la reconciliació en el seu context històric i d’avui dia.

—Presentació de la Càtedra «Arquebisbe Josep Pont i Gol». La Càtedra de Teologia Pastoral «Arquebisbe Josep Pont i Gol» de la Facultat de Teologia de Catalunya es va presentar ofi cialment el dia 14 de març a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. Creada recentment pels bisbes de Catalunya sota l’empara de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, pretén ser una ajuda per a valorar, repensar i tornar a impulsar una refl exió teològica-pastoral a casa nostra. Sota la direcció de Mn. Daniel Palau, prevere del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, compta amb un grup de membres assessors —laics, preveres i religiosos— de tot Catalunya, que elaboraran també la revista Quaderns de Pastoral, en la seva segona època. Durant l’acte de presentació es va presentar el seu treball recent en relació al proper Sínode dedicat als joves del

proper mes d’octubre a Roma, així com la recent col·lecció de llibres de teologia pastoral de caire divulga� u, «pastoral.doc», que en col·laboració amb el Centre de Pastoral Litúrgica començarà a difondre aviat.