fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.518

als 4 vents.........

13 d’agost de 2017 Diumenge XIX durant l’any

L’Assumpció, festa major

Estem en vigílies d’una gran festa cristiana que coincideix amb el cor de l’estiu: l’Assumpció de

la Mare de Déu. En molts pobles és festa major, com si la tradició popular volgués celebrar la seva alegria al voltant de Maria.

Bé en saben, d’això, a la Selva del Camp, que representen el seu magnífic Misteri, d’arrels medievals, amb gran participació popular i excel·lència artística que commou els molts espectadors que acudeixen a presenciar-lo.

Celebrem cada 15 d’agost una veritat de fe que ha estat objecte de la proclamació de l’últim dogma de l’Església catòlica: l’assumpció de la Mare de Déu al cel en cos i ànima.

El nou Catecisme de l’Església catòlica ens ho explica així, citant la Butlla de la Proclamació del Dogma: «Finalment, la Verge Immaculada, preservada lliure de tota taca de pecat original, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser portada a la glòria del Cel i elevada al tron del Senyor com a Reina de l’univers, per ser conformada més plenament al seu Fill, Senyor dels senyors i vencedor del pecat i de la mort.»

És una creença des de segles molt antics, però que va ser proclamada solemnement l’1 de novembre de 1950 pel papa Pius XII, una data recent en la història de l’Església. Alguns ja havíem nascut, si bé érem massa petits per adonar-nos de la transcendència del moment.

La importància de l’Assumpció per a nosaltres rau en la relació que hi ha entre la resurrecció de Crist i la nostra. La presència de Maria, dona de la nostra raça, ésser humà com nosaltres,

que es troba en cos i ànima ja glorificada en el Cel, és això: una anticipació de la nostra resurrecció.

Sant Joan Pau II ho va explicar així, l’any 1997: «El dogma de l’Assumpció afirma que el cos de Maria va ser glorificat després de la seva mort. En efecte, mentre per als altres homes la resurrecció dels cossos tindrà lloc a la fi del món, per a Maria la glorificació del seu cos es va anticipar per privilegi singular.»

L’esperança en la immortalitat forma part essencial de la creença cristiana. Mentre algunes persones s’adhereixen avui a suposicions d’altres cultures sobre la reencarnació o la conversió en energies positives, els cristians creiem en la resurrecció, com resem en el Credo, i considerem que la Mare de Déu ens va precedir amb la seva entrada al cel per preparar-nos l’estada definitiva.‘ L’esperança en la immortalitat

forma part essencial de la creença cristiana

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Semana III

Diumenge, 13: Diumenge XIX de durant l’any [1Re 19, 9a.11-13a; Salm 84, 9ab-10.11-12.13-14; Rm 9, 1-5; Mt 14, 22-33 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 14: Sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir (MO) [Dt 10, 12-22; Salm 147, 12-13.14-15.19-20; Mt 17, 22-27] I vespres de la solemnitat de l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria. Completes I de diumenge

Dimarts, 15: Assumpció de la Benaurada Verge Maria (Sol) [Ap 11, 19a; 12,1.3-6a.10ab; Salm 44, 10bc.11-12ab.16; 1Co 15, 20-26; Lc 1, 39-56 (LE/LH pròpies)]

Dimecres, 16: [Dt 34, 1-12; Salm 65, 1-3a.5 i 8.16-17; Mt 18, 15-20] Beat Joan de Santa Marta, prevere i màrtir (ML)

Dijous, 17: [Js 3, 7-10a.11.13-17; Salm 113a, 1-2.3-4.5-6; Mt 18, 21-19,1] Sant Jacint

Divendres, 18: [Js 24, 1-13; Salm 135, 1-3.16-18.21-22 i 24; Mt 19, 3-12] Sant Joan Eudes, prevere; o bé: Sant Ezequiel Moreno Díaz, bisbe (ML)

Dissabte, 19: Sant Magí, màrtir. A la ciutat de Tarragona (MO), a la resta de l’arxidiòcesi (ML) [Js 24, 14-29; Salm 15, 1-2 i 5.7-8.11; Mt 19, 13-15]

Diumenge, 20: Diumenge XX de durant l’any [Is 56, 1.6-7; Salm 66, 2-3.5.6 i 8; Rm 11,13-15.29-32; Mt 15, 21-28 (LE/LH pròpies)]

Litúrgiade la setmana

proposta

38a edició de la Representació del Misteri de la Selva

El Misteri de la Selva del Camp, el drama assumpcionista en llengua romànica que es conserva sencer més antic

d’Europa, torna un any més a representar-se a l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp. El Misteri de la Selva és un esdeveniment cultural de primer ordre a Catalunya i una autèntica joia del teatre medieval, i va rebre el premi nacional de cultura popular a la millor iniciativa artística l’any 1994.

Com cada any hi haurà dues represen-tacions, el diumenge dia 14 d’agost a les 22.00 h i el dilluns dia 15 d’agost a les 20.00 h.

Les entrades (individual: 11 euros / grup: 9 euros) es poden comprar per Internet a través de la pàgina web www.misteriselva.cat o trucant al tel. 636 541 532.

...que hi ha molts –massa– refugiats.El dimarts dia 20 de juny va ser el Dia Mundial del Refugiat. Segons publiquen els mitjans de comunicació social, l’any passat, el 2016, hi havia al món 65,5 milions de refugiats. És una cosa molt grossa. Sembla impossible!

Segons corre per les xarxes socials, cada minut hi ha 20 persones que es veuen obligades a fugir de casa seva. El 51 % són nens.

D’aquestes persones, les que fugen de la guerra tenen dret a cercar protecció internacional. És una obligació legal. A més, hi ha d’haver també la solidaritat de les persones, però els governs tenen l’obligació de complir amb el que està manat.

El papa Francesc de tant en tant els recorda, com ho va fer recentment en un Àngelus d’un diumenge. Va recordar els que han perdut la vida al mar o en viatges esgotadors per terra. Les seves històries de dolor i d’esperança poden convertir-se en oportunitats per l’encontre fratern i per una veritable entesa mútua.

Tant de bo sigui així!

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

en el nostremón passa...

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Rosalia Gras

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

publicació

papa francesc

L’esperança cristianaEls sants, testimonis i companys d’esperança

El dia del nostre baptisme van recitar per nosaltres la invocació dels sants. [...] Aquella era la primera vegada que, en el curs de les nostres vides, se’ns regalava aquesta companyia de germans i germanes «grans» —els sants— que han passat pel nostre camí, que han conegut les mateixes dificultats que nosaltres i que viuen per sempre en l’abraçada de Déu. [...] Així són els sants: una multitud de testimonis.

[...] La seva existència ens diu en primer lloc que la vida cristiana no és un ideal inabastable. I ens conforta tots junts: no estem sols, l’Església està formada per innombrables germans, sovint anònims, que ens han precedit i que, per l’acció de l’Esperit Sant, estan compromesos en els assumptes dels qui encara viuen aquí.

La del baptisme no és l’única invocació dels sants que marca el camí de la vida cristiana. Quan dos nuvis consagren el seu amor en el sagrament del matrimoni, hi torna a haver una nova invocació per a ells —aquesta vegada com a parella— a la intercessió dels sants. I aquesta invocació és una font de confiança per als dos joves que emprenen el «viatge» de la vida conjugal. Qui estima de debò té el desig i la força de dir «per sempre» —«per sempre»— però sap que necessita la gràcia de Crist i l’ajut dels sants per a poder viure la vida matrimonial per sempre.

[...] També els sacerdots guarden el record d’una invocació dels sants pronunciada sobre ells. És un dels moments més emotius de la litúrgia de l’ordenació.

[...] Que el Senyor ens doni a tots nosaltres l’esperança de ser sants. Però algun de vosaltres em pot preguntar: «Pare, es pot ser sant en la vida de cada dia?» Sí que es pot. «Però això vol dir que hem de pregar durant tot el dia?» No, significa que tu has de complir el teu deure durant tot el dia: pregar, anar a la feina, preocupar-te pels fills. Però cal fer-ho tot amb el cor obert a Déu, de manera que el treball, també la malaltia i el sofriment, també enmig de les dificultats, sigui obert a Déu.

[...] És el gran do que cada un de nosaltres pot fer al món. Que el Senyor ens doni la gràcia de creure tan profundament en ell que ens convertim en una imatge de Crist per a aquest món.

De l’audiència general del papa Francesc del 21 de juny de 2017

‘Quaderns de Pastoral (1969-2016). Una revista al servei de la fe d’un poble’Manel Simó. Ed. CPL, 2017. 582 p. PVP: 30,00 €.

«Els 241 números de la revista Quaderns de Pastoral, editada al llarg de quaranta-vuit anys pel Centre d’Estudis Pastorals, esdevenen un mirador privilegiat de l’activitat pastoral de Catalunya i de la recepció del Concili Vaticà II. En aquesta publicació, Manel Simó, prevere, contextualitza, analitza i sintetitza cadascun d’aquests 241 números, de manera que el present llibre esdevé una eina imprescindible per conèixer la història recent de l’Església a casa nostra.»

El llibre es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (c. de sant Pau, 4, Tarragona. Edifici del Seminari).

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,9a.11-13a)

En aquells dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora i estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà.» Llavors vingué una ventada tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí a fora i es quedà a l’entrada de la cova.

Salm responsorial [84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 8)]

Jo escolto què diu el Senyor:Déu anuncia la pau al seu poblei als qui l’estimen.El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,i la seva glòria habitarà al nostre país.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor,i doneu-nos la vostra salvació.

La fidelitat i l’amor es trobaran,s’abraçaran la bondat i la pau;la fidelitat germinarà de la terra,i la bondat mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,i la nostra terra donarà el seu fruit.La bondat anirà al seu davant,i la pau li seguirà les petjades. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 9,1-5)

Germans, us asseguro per Crist que dic la veritat, que no menteixo; la meva consciència, guiada per l’Esperit Sant, n’és també testimoni: Sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor: tant de bo fos jo proscrit del Crist, en lloc dels meus germans, el poble del meu llinatge. Com a israelites, és d’ells la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; són d’ells també els patriarques, i finalment, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu per damunt de tot. Sigui beneït per sempre, amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 14,22-33)

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo.» Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua.» Jesús contestà: «Ja pots venir.» Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me.» A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu.»

Diumenge XIX durant l’any

Existeixen els fantasmes?

La barca no avança pel vent contrari, i Jesús no hi és. Com ens apanyarem? Però Jesús s’atansa, encara que de moment no el reconeixen. Serà un fantasma? Però els fantasmes només són fruit dels nostres ulls, invents de la nostra imaginació, resultat de la nostra fantasia. Cal tenir una mirada neta per reconèixer Jesús, ni que sigui fosca nit. I a Pere el perd que dubta i s’enfonsa. I aleshores sí, correm-hi tots! Senyor, salveu-me! I la fe obre una escletxa, i el que no enteníem acaba obrint-se camí. No ens mancarà mai la mà de Jesús que ens agafa fort, perquè no és cap fantasma.

Senyor, que no posi condicions per anar cap a Vós. Doneu-me la mà i ja en tinc prou!

Mirada endins per Francisco Giménez Porcuna, pvre.

Lectures