l´educació, l’analfabetisme era molt elevat (un 77%). A les escoles l’ensenyament es basava en la lectura i la memorització. S’estudiava en castellà. Una altra peça clau era la religió catòlica (es resava el rosari i s’anava a missa cada dia). Per altra banda, els càstigs corporals eren habituals.

A nivel econòmic

ens trobem amb les nefas-tes conseqüències del crack del 29, una crisi que afectà mig món.

Situem-nos: a inicis

del segle XX Catalunya era un territori molt industrialit-zat. Moltes persones treba-llaven com a assalariades a les fàbriques. Eren i són la classe obrera o proletà-ria.

Les condicions en

les que treballaven solien tenir moltes mancances: llargues jornades laborals, un sol dia de festa setma-nal, sous miserables, tre-ball infantil... i un llarg etcè-

tera que recorda les condi-cions que, encara avui, patiexen milions de treba-lladors arreu del món.

Les famílies dels

treballadors, sobretot a les ciutats, acostumaven a viu-re en pisos petits, amb po-ca higiene, poca ventilació i poca llum. Els infants so-vint estaven mal alimentats i si no tenien feina, ni te-nien el privilegi d´anar a escola, rondaven pels ca-rrers.

Pel que fa a

Viatge en el temps: contextualizem

L’oficialització d’allò que s’estava coent Durant la segona República es té l´oportunitat de fer oficials diverses iniciatives innova-dores que s’estaven ges-tant des de feia temps. Ens hem de remuntar al 1876 quan la Institución Libre de Enseñanza, a Madrid, va introduir les idees i la pràctica de “l’escola nova” i va donar a conèixer pedagogs com Pestalozzi, Decroly i De-wey. Gent com Francisco Giner de los Ríos, Manuel Bartolomé Cossío y José Castillejo creien en la re-generació del país a través d’una escola que havia d’arribar a tothom, i també en la formació inte-gral de les persones.

Tampoc podem

deixar de banda l´Ateneu Enciclopèdic Popular, creat el 1902 a Barcelona, que va servir com a espai de troba-da, formació i discussió so-bre la modernització de l´educació. Una altra llavor reno-vadora va néixer amb Silves-tre Santaló, que el 1903 re-clamava que els mestres sortissin del seu aïllament. Arran d´aquesta demanda diversos grups de mestres es reuniren, en diverses oca-sions per tot Calalunya (Figueres, Olot, Girona, Cassà de la Selva, etc). Un altre punt d’arrencada és l’Escola Horaciana, creada a Saba-dell pel teixidor Pau Vila. El

seu lema era “ensenyar delectant”. `’infant era el centre de l’educació. També foren im-portants els viatges que els m es t re van f e r a l´estranger, cosa que els va permetre conèixer la metodologia de Maria Mon-tessori, o de Jean Piaget. El 1922 es creà el Butlletí de mestres, adreçat a tots els docents.

A partir d’aquí i fins al final de la Guerra Civil i la victòria franquista, una colla de mestres i polítics, van treballar per fer posible el naixement d´una nova escola.

Institut la Ferreria

Abril 2013 L´educació durant la II República

L’educació durant la II República

• A inicis del segle

XX un 77% de la

població espanyola

era analfabeta.

• Els treballadors

vivien en condi-

cions molt precà-

ries.

• L’aprenentatge a

les escoles es ba-

sava en la memo-

rització.

• S’aplicaven càstigs

físics als alumnes.

Contingut

Viatge en el temps: contextualitzem

1

L’oficialització d’allò que s’estava coent

1

Les novetats 2

La guerra civil i la dictadura

2

Página 1

Entre 1931 i 1933 es van construir moltes escoles: 592 a Barcelo-na , 114 a Girona, 136 a Lleida i 177 a Tarragona. També es van contractar uns 1100 mestres més a tot Catalunya.

Les escoles de nova construcció tenen les següents caractérísti-ques: espais amplis i lluminosos , amb patis , tallers , laboratoris i bi-blioteques .

El 1913 es van començar a fer escoles d´estiu per a Mestres. Aquestes escoles eren moments d´intercanvi i de treball en equip.

Pensant sobretot

en els infants de la ciutat de Barcelona, que vivien en un entorn menys sa, a partir de 1906, es van començar a fer colònies pels alumnes. L ‘objecitu era facilitar el contacte amb la natura, realizar

exercici físic i gaudir d´un aire més pur.

A inicis del segle

XX es creen els primers menjadors escolars , amb la finalitat de suplir les mancances alimentà-ries de molts nens i ne-nes.

S´aposta pels

grups mixtes (nens i ne-nes junts) i la coeduca-ció (igualtat entre nens i nenes). Com a exemple de la situació, recordem que les dones no poden votar a Espanya fins l´any 1933.

En temps de la

República es pren partit per l´escola laica (no con-fessional). Fins aleshores, i també durant el franquis-me, les escoles eren catòliques.

Es començaran a

utilitzar noves metodolo-gies a les aules (observació, experimenta-

ció, protagonisme dels infants, activitats coopera-tives, etc). En aquesta mateixa línea es dóna importancia a les excur-sions .

Entren al currícu-

lum noves matèries, com les manualitats o l´educació física .

Es comença a

vetllar per evitar l’absentisme (entren en joc els municipals).

També es vetlla

per la higiene i la salut dels alumnes.

D´ençà d’aquesta

época es comença a do-nar importància a la rela-ció entre les famílies i les escoles.

És un moment en

què es pren partit per l´educació en català.

Durant la Guerra Civil espanyola els mes-tres que havien estat po-sant en pràctica metodo-logies més innovadores van seguir treballant amb més o menys normalitat.

Les escoles i la

població civil es van con-vertir en objectiu militar. A Lleida, el 2 de novembre de 1937, un bombardeig ensorrava el Liceu Esco-lar i matava quaranta-vuit infants i diversos profes-sors. L’Escola del Mar de Barcelona va desaparèi-xer consumida per un incendi el gener de 1938. Una bomba va caure al

tades pel règim. Alguns professors i profesores van ser expulsats , altres inhabilitats per càrrecs directius, altres jubilats forçosament. A Catalunya es va expedientar un de cada quatre Mestres. Avui, més d´un segle més tard de l´inici del mo-viment renovador i mo-dernitzador, correm el perill de perdre moltes de les millores assolides.

Página 2

L’educació durant la II República

Es feien classes a l’aire lliureaire lliureaire lliureaire lliure.

En algunes escoles es donava berenarberenarberenarberenar

als infants.

El solsolsolsol i la naturanaturanaturanatura eren elements impor-

tants

L´educació física educació física educació física educació física entra al currículum.

La guerra civil i la dictadura

Les novetats

pati del Grup Escolar Milà i Fontanals i una altra a l´Institut-Escola de la Ciu-tadella. A l´acabar la gue-rra molts professors es van exiliar per evitar les represàlies d´un règim contrari a les innovacions, contrari a l´escola laica i contrari a les noves meto-dologies. El nou govern va formar comissions de-puradores per tal d’allunyar del sistema escolar tots aquells que s´apartaven, o s’havien apartat de les ordres dic-

Página 2

L´educació durant la II República

La guerra civil i la dictadura

el director segueixi al peu de la lletra el text o prefereixes que sigui només un refe-rent?

-Quins creus que són els motius que porten un direc-tor a utilitzar una novel·la com a base per a la seva pel·lícula?

-Com és més fàcil represen-tar idees abstractes, a través d’imatges o de paraules? -Quines pel·lícules has vist de les quals, abans o des-prés, hagis llegit el llibre? -Si veus una pel·lícula basa-da en una novel·la, vols que

Título del artículo interior

PENSEM-HI:

Título del artículo interior

Si el boletín se distribuye interna-

mente, puede comentar las mejo-

ras que se van a llevar a cabo.

Incluya cifras de los beneficios

para mostrar el crecimiento de su

negocio.

Algunos boletines incluyen una

columna que se actualiza en cada

edición; por ejemplo, los últimos

libros publicados, una carta del

presidente o un editorial. Tam-

bién puede mostrar el perfil de

nuevos empleados, clientes o

distribuidores.

Este artículo puede incluir 100-

150 palabras.

El tema de los boletines es casi

interminable. Puede incluir

artículos sobre tecnologías

actuales o innovaciones en su

campo.

Quizá desee mencionar las

tendencias comerciales o

económicas, así como realizar

predicciones.

Página 4

L’educació durant la II República

Pie de imagen o gráfico.

Pie de imagen o gráfico.

L´educació durant al II República