I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

DE LA FUENTE DE LA CALZADA A ALCUDIA PEL PIC D’ESPADÀ

Distància: 11 kmDesnivell: 450 mts de pujadaDificultat tècnica: ModeradaTemps: 4 hores

Descripció del recorregut:

Eixirem des de la Fuente de la Calzada, travessant un pontet sobre el barranquet que sol dur aigua i pujant als Corrales del Agua Negra , a l’arribar als corrals i després de transpondre un xicotet collet, deixarem la senda principal per desviar-nos a la dreta per una senda que baixa.Des d’ací podrem vore als nostres peus el Barranco del Agua Negra i el Barranco Malo, que conflueixen enfront nostre. Ens trobem a un dels racons més interessants de la serra, i no de bades la fundació Bancaixa ha comprat bona part de les terres que ens envolten per a preservar-les.Baixem al barranc, on trobarem una senda que hem de seguir a l’esquerra. En aquest punt el barranc sol dur sempre aigua. Podem entretindre’ns observant la vegetació de ribera que acompanya el barranc: baladres, salzes, canyes i joncs, etc.Tot remuntant el barranc, arribarem a un forcall de senders, just després de passar el lloc on s’uneixen els dos barrancs. Hem de seguir per la senda de l’esquerra.

I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Si l’any ha sigut plovedor o anem després de fortes pluges haurem d’anar travessant el barranc en repetides ocasions, mirant on posem els peus. Sinó senzillament disfrutarem del passeig sentint la remor de l’aigua que corre al nostre costat, encara que a l’estiu també el podem trobar quasi sec.A la vora del barranc cal prestar atenció als líquens blancs, a les falagueres i als polipodis i les falzies. Per tota l’ombria podem observar cerveres, nogueroles i altres arbustos que perden la fulla i que acoloreixen de roig la tardor. Tot i això la millor època de l’any per a visitar-lotal volta siga la primavera, si és plovedora.Arribats cap al final del barranc, la senda ix per la dreta, per baix d’uns noguers, i després d’un curt tram d’escales arriba a una pista que hem de seguir a l’esquerra. Als pocs metres es junta amb una altra pista que seguirem recte. Després de passar per un bonic i ombrívol alcornocal, arribarem a la Fuente de la Parra,on podrem fer un glop d’aigua fresca i descansar un poc, doncs ja durem ben bé unahora de marxa.Seguim pista enllà planejant, i quasi mig quilòmetre després hem d’agafar una altra pista que ens pilla a contrapèl a la dreta, si vullguerem acurtar l’excursió només caldria seguir recte fina la cova de l’estuco a 1 km.La nova pista que seguim s’enfila cap amunt per entre un alcornocal i en poc més d’un quilòmetre arriba al coll de la Mina amb una gran replaça des d’on una pista a l’esquerra, en més mal estat s’enfila cap al cim d’espadà.Quan s’acaba la pista continua senda fins al capdamunt de la carena on trobem una senda amb traces de PR que seguirem a la dreta cap al pic (a l’esquerra de retorn).En poc més de deu minuts de dura pujada i ajudant-nos en la part final amb les mansarribem al Pic d’Espadà, fita senyera de la serra a qui dona nom.Des del seu cim podem deixar correr la vista per tota la vall de Sogorb, i la Serra Calderona al fons, fins a Penya Escàbia i el nevat Javalambre; a la llunyania distinguirem l’Alto de Santa Bárbara, i més a prop els principals cims de la serra; si ens fixem a l’esquerra de Penyagolosa es veuen les muntanyes de Gúdar, millor en hivern quan hi ha neu, i a l’esquerra les serres i planes del Maestrat; i darrere la plana les illes Columbretes, i en dies de visibilitat realment excepcional l’illa de Mallorca.Després de dos hores de marxa, començarem el descens desfent el camí anterior, fins l’encreuament de senders, i resseguint la senda que pel canvi d’aigües ressegueix el llom de la serra.Un quart d’hora més tard arribarem a una bifurcació. La senda principal per on continuen les traces de PR segueix recte per l’esquena de l’Espadà fins a la Nevera d’Algimia, però nosaltres continuarem a la dreta, baixant per l’ombria coberta de pins i brugueres.La senda busca un rellomet entre el Barranco del Zurrón i el de la Juliana i passa a sota de la Cantera de Barberan en un dels trossos més bonics de tota la Serra. Ací la senda passa entre un bosquet de castanyers i cirerers que s’arrapa a les roques i passa en balcó per damunt d’un pedregal que s’enfonsa al Barranco del Zurrón.

I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

L’alcornocal de la solana deixa pas a un pinar madur, amb un sotabosc abundant de brucs. Als racons més humits podem trobar castanyers i cirerers de pastor i, conforme baixem, anirant apareixent les sureres.La baixada és molt llarga i, quan ja portem més de mitja hora de baixada hem de deixar la senda que segueix pel rellmet (i fa cap a la carretera d’Algimia) per girar a la dreta per una senda que baixa cap al Barranco de la Juliana i el travessa.A l’arribar a la falda del pic les sureres es fan més grans i velles i en trobem algunes caigudes i mortes.La senda aboca a una revolta de la carretera d’Aín a Alcudia, hem de seguir a la dreta uns metres per desviar-nos a l’esquerra per una pista que baixa per dalt del Barranco de la Chelva i passa per dalt de lla fuente de la Balseta.El paisatge canvia completament i el rodeno deixa pas a la calcària i les sureres desapareixen per deixar pas a les carrasques i roures, però sobretot, pins, acompanyats de romer, coscoll i argilaga.La pista deixa pas a una senda que per entre vells bancals abandonats baixa al Barranco de Báguena i seguint-lo arriba al llit del Barranco de la Chelva, on creixen arreu el baladre, els salzes i les canyes.Arribem així a la Cueva del Toro, d’on ix un bon doll d’aigua que es canalitza fins a una bassa per regar les hortetes que s’estenen des d’ací cap a la part baixa de la vall.

I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Descartem una senda que travessa el barranc i puja a la carretera i seguim per una senda que ressegueix el barranc, passant per alguns rodals de roures i carrasques que alternen amb bancals abandonats i d’altres encara treballats.La senda travessa un parell de vegades el barranquet, amb aigua, i n’ix per a pujar entre les hortes d’Alcudia fins al poble.

I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Llocs d’interés:

Fuente de la Calzada:

La Fuente de la Calzada es troba a la vora de l’antic camí d’Alcudia a Algimia, per on passava una antiga calçada romana de la qual encara queda un testimoni en forma d’inscripció romana a una penya a la vora de la moderna carretera.L’inscripció diu literalment “Iter priuatum M(arci) Baebi Seuerini”. Es tracta per tant d’un Iter o camí de ferradura (avui en diríem una senda) de propietat privada i no d’ús públic, tot i que des de l’edat mitjana per ací discorria el camí real d’Onda a Sogorb.A la zona de la Calzada s’ha habilitat una àrea recreativa i una zona d’acampada municipal a la vora del barranc en una zona d’aigua abundant i sota d’un xopar.

Barranco del Agua Negra:

El Barranco del Agua Negra és un barranc que naix sota el coll de la Font Calda i reb les aigües de la vessant sud del Pic d’Espadà.El barranc s’engorja en els gresos rojos (rodeno), característics de la Serra d’Espadà i és un dels pocs rierols amb aigües permanents de la serra. El color fosc de les seues aigües, d’on li ve el nom, prové de l’elevat contingut en ferro dels gresos per on passa.Una part important del Barranco del Agua Negra ha estat adquirit per la Fundació Bancaixa per tal de preservar-lo.

Pic d’Espadà:

Es tracta del pic més emblemàtic i que li dona nom a la serra tot i no ser el més alt què és el veí pic de la Ràpita per 5 metres.El pic d’Espadà és un llarg llom allargat i afuat que s’estén entre el coll de la Ibola i el coll de la Nevera, format per un llarg crestall de gresos rojos i cobert per un espès pinar de pi pinastre a l’ombria que dona pas a les sureres a la solana.

I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Just al seu cim conflueixen els termes municipals d’Alcudia de Veo, Aín i Algimia de Almonacid.Tot i ser el punt més elevat hi ha un vèrtex geodèsic de primer ordre alçat a l’anomenat Alt de la Pastora, a un punt més baix, més accessible i amb bona visibilitat.

Cueva del Toro:

La Cueva del Toro o fuente de la Chelva és una surgència activa que es troba a la vora del Barranco de la Chelva sobre dolomies triàsiques.La cavitat té un recorregut en planta de més de 300 metres i està ocupada per un rierol subterrani amb diversos sifons que donen pas a galeries per on corre l’aigua i inundades i presenta fins i tot una cascada subterrània.És una més de les diferents coves amb rius subterranis que es troben en la part oriental de la Serra d’Espadà, en la zona de contacte entre les dolomies triàsiques i les argilites impermeables que fan de nivell de base.L’aigua de la cova és aprofitada per al reg de l’horta de la Chelva.

Alcudia de Veo:

Alcudia de Veo és un municipi de la Serra d’Espadà format per quatre entitats de població, tres d’elles encara habitades: Alcudia, Veo i Benitandús i una quarta despoblada a partir de la Guerra Civil: Xinquer.Es dona la particularitat que a Alcudia es parla castellà mentre que Veo i Benitandús són valencianoparlants com la resta de la comarca.La major part del seu terme és muntanyós i està ocupat per boscos de sureres i pins, només a les valls del barranc de Xinquer i del riu Veo es conserven bancals amb cultius d’horta per a l’autoconsum i en algunes vessants encara hi ha cultivats ametlers i oliveres.

I.E.S. BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Bibliografia:

● Garay Martin, Policarp (2007) “Coves i avencs del domini triàsic Espadà-Calderona” a Camp de l’Espadar nº 10, Ed. Fundació Serra d’Espadà. [Revista en línia] <http :// www . serra - espada . org / index . php ? option = com _ content & view = article & id =58: camp 10& catid =36: qce & Itemid =69 >

● Sistema Informático de Catalogación Espeleológica Província de Castellón [Catàleg en línia] Espeleo Club Castelló <http :// www . cuevascastellon . uji . es >

● Beltrán Lloris, Francisco i Arasa Gil, Ferran (1980) “Un nuevo caso de "iter priuatus" en una inscripción rupestre de Algimia de Almonacid (El Alto Palancia, Castellón)” A: [Revista en línia]Cuadernos de Prehistoria y Arqueología castellonenses nº 7 <http :// hdl . handle . net /10234/45023 >

● Cebrián Gimeno, Rafael (1999) Montañas valencianas: Sierra Espadán Ed. Centre Excursionista de València