FRATERNITAT - WordPress.com · Web viewEns llegeix els art. 37.2 i 44.3 de les CCGG., i se’n...

FRATERNITATFRANCISCANASEGLAR

BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DECATALUNYA

FRATERNITAT FRANCISCANA SEGLAR DE CATALUNYA Página 1

Any 16 març 2012 N 145

Vivint la Quaresma

L M X J V S D

22Compar-teix la teva Fe

23

Agraeix

24Perdona´t

25 NoJutgis

26 SiguesExemple Viu

ofscat.wordpress.com

QUARESMA, TEMPS DE DEJUNI

Dejuna de jutjar a uns altres. Descobreix a Crist que viu en ells.Dejuna de paraules ofensives. Omple’t de paraules guaridores.Dejuna de ressentiment. Omple't de gratitudDejuna de pessimisme. Omple't d'esperança en Déu.Dejuna de preocupacions. Omple't d'agrair la meravella que és la vida.Dejuna de queixar-te. Omple't d'una oració incessant.Dejuna d'amargor. Omple't de perdóDejuna d'ansietat sobre les teves coses. Compromet-te en la propagació del Regne.Dejuna de desànim. Omple't de l'entusiasme de la feDejuna de tot quant et separi de Jesús. Omple't de tot quant t'apropa a ell. Dejuna de donar-te importància a tu mateix. Omple't de compassió pels altres

Feliç temps de Quaresma! FRATERNITAT FRANCISCANA SEGLAR DE CATALUNYA Página 2

Vivint la Quaresma

4Conversa amb Déu

3celebra la vida

2convenç-te de serestimat

1Consola al trist

27Dónael teuTemps

28Repara

29Busca elPositiu

El significat primer i principal de la penitència és interior, espiritual. L'esforç principal de la penitència consisteix a entrar en si mateix, en el més profund de la pròpia entitat, entrar en aquesta dimensió de la pròpia humanitat en la qual, en cert sentit, Déu ens espera. Joan Pau II

Benvolguts: Pau i Bé!

Torno a estar amb vosaltres una petita estona. Us agraeixo el temps que em dediqueu. És veritablement encoratjador saber que, d'una manera o d'altra, seràs llegit i et faràs present en una enorme quantitat de llars franciscanes en les que, pot ser, a efectes del que sigui, mai hi hauràs entrat però que saps que són casa teva i pot restar-hi sense entrar-hi.

A mi em va be aquesta pàgina que amablement em cediu, puc confessar-me obertament i sé, positivament, que el que digui caurà en bona terra. Terra franciscana. Avui també us faré una confessió. Estem en temps de Quaresma. Temps de preparació, de conversió, de camí... Per a la Pasqua? Tal volta és veritat. Per a la Pasqua. Però no m'agrada gens la Quaresma. A mi se’m fa dura, em costa... És un xarop difícil d'empassar. Sí, ja ho sé. Diumenge de Pasqua: vida, joia, festa, resurrecció. En fi, Al·leluia! Però...

Sí. Inexorablement al Diumenge de Resurrecció no s'hi pot arribar sense empassar-se el "gripau" del Divendres Sant. Les setmanes tenen set dies i al diumenge no s'hi arriba si no és vivint cada dia des del dilluns; divendres inclòs. Em costa el Divendres Sant. Se’m fa molt dura la foscor i el silenci del Sant Dissabte. No tinc més remei, com a franciscà que sóc i per això mateix, per encarnacionista, que assumir


CARTA ALS GERMANS MALALTS

les conseqüències de l'encarnació. A la vida, possiblement hi ha tants Diumenges de Pasqua com Divendres Sants, però que dur que és el Divendres. I no el podem eludir.

Però tinc i gaudeixo del mateix goig que vosaltres: sóc franciscà. La companyia, la proximitat, la mirada atenta de cadascú de vosaltres se’m fa imprescindible per contemplar el Divendres i per romandre expectant el Dissabte. És el fet de saber-se membre d'una família, és un altre dels sentits de la fraternitat, i en aquest moment sí que podem dir Fraternitat -he canviat la "F", no ho noteu?-. Us ho dic de debò, sol no sé si sabria fer-ho o si podria fer-ho. Pot ser ho faria, no quedaria més remei, però no seria igual que podent-ho compartir.

Aquesta Pasqua, un cop més, donaré gràcies per la vocació franciscana, que és única, singular i la mateixa per a tothom i si ho fem tots plegats, sense cap mena de dubte, la nostra família serà molt més gran. Una família que celebra la joia de la gratitud i ho fa tota aplegada, fa més addictes els seus membres i més orgullosos de ser el que són. El orgull és un defecte, el orgull de sentir-se franciscà és una virtut.

Ben vostre Joaquim Recasens, franciscà.

TROBADA DE FORMACIÓ A GRANOLLERS 11 de febrer de 2012

Després de la fraternal acollida de la fraternitat de Granollers, FRATERNITAT FRANCISCANA SEGLAR DE CATALUNYA Página 4

FORMACIÓ A GRANOLLERS

salutacions i abraçades amb pastes i un cafè ben calentó que vam agrair, perquè feia molt de fred, vam iniciar la reunió amb un pregària molt bonica: “Señor Jesucristo, columna de unidad y rey de la fraternidad. Envíanos cada mañana una ráfaga de tu Espíritu....”.

EVANGELITZATS PER EVANGELITZAR

Amb el següent índex: Introducció, La Fraternitat, Evangelitzats, Fraternitat local: Plataforma Evangelitzadors i, “Conclusions del CIOFS del XIII CAPÍTOL GENERAL DE L’OFS, 22-29 d’octubre de 2011.

Fou una exposició molt extensa i interessant de la qual només us en puc fer un resum que intentaré que sigui el més entenedor possible. Es va valorar molt positivament el Concili Vaticà II, del qual va partir tota la legislació actual: La Regla de Pau VI. 24-VI-1978 i les CCGG de Juan Pau II. 8-12-2000.

Va motivar un nou Orde: L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR. Unificat, sense una obediència específica, autònom però mai independent. És important, ha dit, que aquesta unitat i autonomia ens obre les portes a totes les fraternitats.

L’organització de l’OFS segons les Constitucions:* Fraternitat Local Fraternitat Nacional* Fraternitat de Zona. Fraternitat InternacionalL’assistència espiritual, l’Itinerari formatiu.Que vol dir: Acollida, Període d’Iniciació. Formació Inicial. Formació Permanent i Formació Permanent personal.Hem de passar de l’organització a l’espiritualitat, que no és altra cosa que VIURE LA NOSTRA REGLA I LES CONSTITUCIONS GENERALS, referent a la Forma de Vida, viure la missió (evangelitzar): anunciar a Jesucrist Ressuscitat.


Per realitzar tots aquest objectius s’ha de fer transformant les nostres Fraternitats locals en Plataformes Evangelitzadores, per això és essencial:* La Vida de Fraternitat *La Vida de Formació *La Vida de Missió

LA FRATERNITAT

Cita el Fets 4,32-35. I ens diu que les nostres fraternitats han de viure aquest mateix esperit, viure l’evangeli en fraternitat. Tenir germans és un do, un regal que Déu ens fa i que gràcies a ells podem viure el Sant Evangeli. La Fraternitat ha de ser el centre de la nostra vida De tal manera, en que, com jo m’entregui a la Fraternitat, pensarem: que li dono jo a la Fraternitat? Això és molt important. No pensar tan sols en què em dóna la Fraternitat a mi, sinó també el jo dono a la Fraternitat. Per altra part, la Fraternitat ha de ser oberta, i col·laboradora i itinerant. És necessari saber canviar, siguem franciscans de debò.Per aconseguir tot això ens queda y és molt important per aconseguir créixer: En corresponsabilitat, En Sentit de pertinença, En Sentit de l’Orde (fraternitat de zona, nacional i internacional).És important que la missió des de la fraternitat sempre ho facin dues persones, que es noti que hi anem en nom de la Fraternitat.És interessant ens ha dit, que cada Fraternitat es faci un projecte de Vida de Fraternitat que ens ajudi a créixer i a viure amb llibertat la nostra fe.


FRATERNITAT LOCAL PLATAFORMA EVANGELITZADORA

El projecte de vida de la Fraternitat local ha de ser concret i real. Ser flexibles, sempre es poden canviar les coses. S’hauria de fer per triennis, a ser possible que coincideixi amb la duració del Consell.

Ens llegeix els art. 37.2 i 44.3 de les CCGG., i se’n dedueix la importància de la pregària i de la formació de la fraternitat. És ocasió de saber cap a on anem, i ens ajuda a viure.Tres objectius: facilitar més les relacions humanes, que es transformaran en amor. Facilitar trobades sovintejades amb els germans d’altres fraternitats i reflexionar: això que ens havíem proposat ho hem fet? Flexibilitat, disposats a canviar si convé. Incideix novament en la importància de la formació permanent, i també de la iniciació inicial. L’ajuda a la formació és de tota la Fraternitat.

VIDA DE MISSIÓ

La missió és anunciar a Crist Ressuscitat, transformar realitats mortes en realitats vives. Vivint l’Oració de Sant Francesc:”On hi hagi odi jo hi posi amor...”Ens recorda la realitat de persones grans en moltes fraternitats, són ells que ens han ensenyat a nosaltres, i cal recordar-los i fer-nos presents, enviant-los-hi cada mes el Butlletí de la Fraternitat.

Acabada l’exposició ens vàrem reunir per grups i vàrem contestar les preguntes que ens feu el germà Manolo que van ser sobre, “La nostra vida en Fraternitat una realitat”. L’OFS en el segle XXI: plataforma evangelitzadora. Les respostes escrites, les van exposar cada secretari a l’Assemblea i entregades al conferenciat, el germà Manolo Sánchez, que per cert va fer la seva exposició amb molta força i ardor, i ens va animar molt a tots.

Finalment ens fa un petit esbós del que li sembla més important que sapiguem, sobre les CONCLUSIONS DEL XIII CAPITOL


GENERAL DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR. 22-29 d’octubre de 2011.

La Ministra general, Encarnita del Pozo ens recorda la presència de l’OFS en el món: Hi ha actualment 42 Fraternitats emergents i ens recorda l’obligació d’ajuda i d’oració per aquestes Fraternitats que són la frescor de l’Orde.

Hi va haver un ambient molt bonic i un dinar compartit molt fratern.

A la tarda es va fer la preparació del Capítol de l’OFS de Catalunya que s’ha de celebrar el 17 de març. Tots els assistents vam poder donar la nostre opinió i valorar tot el que s’havia fet .

Mª Remei Garcia

ALS GERMANS QUE CONTRIBUÏREN EN L’ELABORACIÓ DE LA NOSTRA REGLA

Santuari Mare de Déu de Pompeia. Dissabte, 25 de febrer de 2012


FRATERNITAT DE POMPEIA

Va començar amb la celebració de l’Eucaristia a l’Oratori a les 10 hores, presidida pel Ministre provincial, fra Gil Parés, i concelebrada amb fra Miquel Colom, i fra Francesc Linares.

En l’homilia fra Gil va remarcar la importància dels seglars vivint dins del món el seu mateix carisma, en el qual els seglars poden arribar a llocs on ells no els és possible. Per això és molt important va dir, la unió i col·laboració entre tots.

Seguidament ens traslladàrem a la Sala d’Actes de Pompeia Grups. Amb coordinació i moderació del germà Carles Llompart, va començar l’exposició dels temes “Apunts des dels orígens” per part de la germana: Maria Cambray, ministra de l’OFS de Catalunya; El germà Enric Emo de la fraternitat de l’Ajuda; i Carles Fontanals de la fraternitat de Pompeia.

MARIA CAMBRAY: -l’OFS fins el Concili Vaticà II

Cita en primer lloc els escrits de Sant Francesc: 1Cel, 77; Floretes 16, i TC 60. La Regla de Nicolàs IV de 1289 i la “Carta a tots els fidels” , 1ª redacció 1215, on s’hi exposa cinc elements fonamentals dirigida als


fidels i que va ser la nostra primera proto-Regla. Francesc va fer una 2ª redacció el 1221, de la qual el Cardenal Hugolí es basà per donar-nos la primera Regla aprovada per la Santa Seu, el Memoriale Prepositi, destinada als seglars franciscans.

El 1289 el Papa Nicolau IV promou un nova Regla en la qual demana que els terciaris siguin regulats pels framenors. I s’hi introdueix la figura del “visitador” i la de l’“Instructor”. L’Orde franciscà seglar va anar creixent i el 1385 ja consta que existien 244 fraternitats: 141 a Itàlia, 23 a Espanya, 29 a França, 37 als països germànics i 8 a les Illes Britàniques. Un orde seglar amb una missió específica dins l’Església.

En una Butlla de Sixte IV Romani Pontifice Providentia, sorgeixen el caputxins l’any 1525. Hi ha un cert ressorgiment a la segona meitat del segle XIX, d’aquesta època era el sacerdot Joan Mª Vianney, terciari franciscà.

Lleó XIII el 1878/1883 amb el nom de Misericodis Filius, ens dóna una altra Regla aprovada el 30 de maig de 1883.

Hi va haver una estació de Congressos el 1893 a França que fou una temporada molt prolífica en vocacions.

Ja més recentment, es va celebrar un congrés Internacional a Roma el 1950 i es va crear el consell Iterobediencial, que va ser la unió de l’OFS de totes les branques franciscanes: Menors, Conventuals, Caputxins i la TOR. Les CCGG s’aprovaren 25.08.1957.

ENRIC EMO: - Des del Concili Vaticà II a la nostra Regla


Ens diu que els primers membres de l’OFS foren el matrimoni Lucreccio Modestini i la seva esposa Buonodona. Eren comerciants de Poggibonsi (Toscana) L’ideari era la conversió contínua i deixar l’acció de Déu en nosaltres i deixar-lo actuar. Ser ferment enmig del món: santedat i laics dins l’Església.Joan XXIII, Beat i Papa, terciari franciscà, convocà el Concili Vaticà II. Va ser com el Papa mateix en deia L’Aggiornamento.

Sobre els laics hi ha dos capítols: Lumen Gentium i Apostolicam Actuositaten Què comportà el Concili? Inquietuds. Reflexions sobre al caràcter seglar de l’OFS. Abans semblava que per santificar-se s’havia de sortir del segle, però els seglars franciscans no surten del segle s’hi comprometen. Ens recorda Santa Rita de Lucca que en fou un gran exemple.

La nova Regla significa, i ens cita l’art. 33 de les CCGG que parla de la guia i coordinació de les Fraternitats; i l’art. 22 de la Regla que diu: “Els franciscans facin-se presents en el camp de la vida pública...” Tot això va ser exposat amb un Power Point i ens va mostrar una postal de “Eremo delle Carceri” (Assisi), on sant Francesc amb altres frares contemplen de nit l’univers estrellat, fent una composició molt bonica.

Ens cita Sant Roc de Montpellier, terciari franciscà, fill del governador de la ciutat. Als 20 anys distribueix tots els béns entre els pobres i renuncia al govern, i continua el seu camí pensat de pelegrí.


És bonic constatar –ens diu-, que fou en una reunió a la Porciúncola, la seva casa mare, és on se n’adonen que hi hauria d’haver seglars perquè si no faltaria la “reciprocitat vital”.

Ara en el Power Point surt una imatge de Sant Francesc, amb la Regla del tercer Orde sota el braç, molt curiosa.

Després, una altra imatge, ara de Sant Isabel d’Hongria en el seu hospital cuidant els malalts.

Tota una sèrie de testimonis franciscans que ens ajuden a estimar cada vegada més els germans de la nostra Fraternitat Seglar, i a tos els nostres germans religiosos i religioses que vivim el mateix carisma.

CARLES FONTANALS: - l’OFS avui i perspectives de futur.


Primer de tot el germà Carles ha fet un reconeixement dels germans i de les persones amb les quals ens hem relacionat, i que ens han fet molt de bé.

La situació actual de l’OFS és similar a les circumstàncies de tota l’Església. Fa temps que vivim aburgesats, però hem d’admetre que ens han volgut aburgesar. No obstant els qui se n’han salvat i estan disposats al servei són els qui sostenim l’Església.

Els germans de l’Orde Franciscà Seglar, han de ser sobretot, acollidors per rebre els desenganyats. Estimar les persones pel què valen, no fer discriminacions, atendre amb amor i tendresa els qui pateixen. No hem de judicar a ningú, és una forma de creure’ns millor que els altres. No es pot excloure a ningú i ajudar al desenvolupament de les persones. Tots són necessaris, no podem rebutjat ningú.

Ens trobem en el nostre món amb una sèrie de problemes nous morals, que ens hauríem d’ajudar a solucionar-los. La família com a institució de base, és el nucli acollidor, el nucli de desenvolupament de la persona.

Hi ha situacions que no controlem i tenim por. Per assegurar el pa.... el Parenostre de cada dia... Aquesta crisi d’ara és una angoixa de falta de confiança.

En aquest punt ens llegeix l’article 14 de la Regla:

Cridats, juntament amb tos els homes de bona voluntat, a construir un món més fratern i evangèlic

per tal de portar a terme l’edificació del Regne de Déu,conscients que qualsevol “qui segueix Crist, l’home perfecte,

esdevé també ell més home”,(LG 31)exerceixin amb competència les pròpies responsabilitats

amb esperit cristià de servei.


I conclou: ens hem de deixar portar per Déu, seguint el missatge de Francesc que té 800 anus d’existència: pobresa, mansuetud, dolcesa... esglaons que ens ajudaran a créixer. Contents sempre i agraïts a Déu cada dia pel nou dia, Hereus de la “Veritable Alegria” que puguin dir: “Mireu com s’estimen!” .

Després d’un breu descans, es va començar la Taula Rodona, tenint com a moderador el germà Carles Llompart.

La primera havia de ser per la germana caputxina Mª Pilar Lumbreras, que no va poder assistir per malaltia; per tant li va tocar el torn a la germana Mª Remei Garcia. Va ser molt concisa, i va fer referència a les seves vivències des del principi que es va començar a elaborar la nostra estimada Regla. Van ser uns anys de treball però plens d’il·lusió i de força.

El P. Lluís de Reus va ser el primer que em va enviar la primícia de la Regla traduïda i mecanografiada per ell mateix junt a una carta molt bonica en la qual em relacionava tots els documents acreditatius en data 4 d’octubre de 1978. A fi que els germans poguessin conèixer-la bé, es van confeccionar quatre llibrets repartint els 26 articles de la Regla amb una glosa molt treballada per l’equip de germans que ho va elaborar: El germà Francesc Cortès va redactar una segona edició en un sol volum el gener de 1996.

Hem recordat alguns dels seus fruits, com les “JORNADES DE PALLEJA”, celebrades més de 25 anys, i el record que en va fer el germà Francesc Vayreda als 12 anys de ser publicada la Regla en una trobada celebrada al Convent de Sarrià el 29 d’abril de 1990.

A continuació el P. Miquel ha estat més extens i ha citat tota una sèrie de temes treballats durant aquest període dels germans Francesc Cortès i Francesc Vayreda, sobre el “Compromís temporal”, i la “Laicitat” en un congrés de l’OFS d’Espanya, que se celebrà al Tibidabo els dies del 29 d’octubre al 1 de novembre de 1977.


Altres documents que ha remarcat, és l’edició de “La Carta a tots els fidels” de Sant Francesc i que es va repartir a les jornades de Pallejà ja citades. El P. Miquel ha fet esment també del primer “Itinerari espiritual de l’OFS” mentre es tramitava a la Santa Seu la nova Regla. Per fi la Regla va ser aprovada per Pau VI el 24 de juny de 1978.

També ha fet esment de la PROCLAMA que es va fer a les primers Jornades de Pallejà els dies 12, 13 i 14 d’octubre de 1976, en la qual és referma el nostre ideari de vivència cristiana i franciscana.

Una cosa que va remarcar molt el P. Miquel fou el canvi en les Constitucions del primer Orde després del Concili Vaticà II, la manera d’entendre pel primer Orde a l’Orde Franciscà Seglar, i hi ha una clàusula que ens ha volgut llegir i diu així: “Així mateix, dintre l’àmbit de la família franciscana ocupa un lloc especial la Fraternitat o Orde Franciscà Seglar, que en comparteix i promou l’esperit genuí i que s’ha de considerar necessari per expressar la plenitud del carisma franciscà”. (nº 95)

Va mostrar molts altres documents i treballs efectuats durant aquest període, com també ha assenyalat que totes aquestes trobades, de Pallejà, a Montserrat, Recessos, i trobades de formació, foren compartides per tot l’OFS de Catalunya de les diferents branques existents.

Fou una exposició ben exhaustiva i després d’aquesta intervenció va començar el torn de diàleg entre els assistents.


Hi havia moltes persones estimades que van venir en aquesta celebració i en remarcaria una especialment: fra Francesc Linares que va venir des de Múrcia on ara està destinat. Em va donar molta alegria veure’l, doncs ha treballat molt amb nosaltres abans d’anar-se’n al nou destí i l’apreciem molt.

Després varem compartí tots plegats un dinar molt bo i a més acompanyats de tants germans estimats que són com diu Sant Francesc un gran do de Déu.

He d’agrair molt a tots els que ho van fer possible i que no sempre es veuen, que van treballar-hi perquè tot anés amb el desig i l’amor amb que ell ho preparaven. Gràcies a tots!

Mª Remei Garcia, ofs


- 6 març Consell de Catalunya a Pompeia a les 18:00

- 10 març Formació de l´OFS de Catalunya "Quines ferides hem de rentar l´OFS" Joan Contreras. a Bertrán. (Entrar per carrer Elisa)

- 17 març Cpítol electiu de Catalunya a Pompeia.


FRATERNITAT - WordPress.com · Web viewEns llegeix els art. 37.2 i 44.3 de les CCGG., i se’n...

Documents

Transcript of FRATERNITAT - WordPress.com · Web viewEns llegeix els art. 37.2 i 44.3 de les CCGG., i se’n...