FRANÇA REGNE UNIT - Catalan Arts · Japó, el Regne Unit, Alemanya i França) representen el 75%...

FRANÇA

REGNEUNIT

ALEMANYA

ITÀLIA

ELS MERCATS DISCOGRÀFICS EUROPEUS

�

Institut Català de les Indústries Culturals

Rambla de Santa Mònica 8

E-08002 Barcelona

Tel: +34 933 262 700

Fax: +34 933 162 843

[email protected]

http://cultura.gencat.net/icic/promocio.htm

Disseny i producció: Avantgardebcn

Maquetació: Julio Estrela

Impressió: xxxxxxxxx

Depòsit Legal: xxxxxx

Textos elaborats per l’ICIC a partir d’informacions obtingudes

amb permís de: IPFI, International Federation of the

Phonographic Industry; Bundesverband der Phographischen

Wirtschaft e.V.; Deutsche Landesgruppe der IFPI, e.V.;

Deutsche Phono-Akademie, e.V.; GermanSounds; Musikmarkt

Verlag; Musikwoche.de; Syndicat National de l’Edition

Phonographique; Federazione dell’Industria Musicale Italiana;

British Phonographic Industry

Barcelona, setembre del 2006

Us presentem ELS MERCATS DISCOGRÀFICS EUROPEUS, que vol iniciar una sèrie de publicacions destinades a afavorir l’exportació de la producció cultural catalana, augmentant-ne la presència internacional.

Aquesta primera guia vol oferir una visió general de quatre dels principals mercats discogràfics d’Europa: Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit. Són només algunes pinzellades que intenten descriure les tendències actuals en aquests mercats i els canvis més recents que s’hi estan produint, així com algunes de les característiques més distintives de cadascun dels quatre països.

La guia vol ser un instrument útil per a aquelles empreses interessades a introduir els seus productes en aquests mercats europeus, punts de destinació habituals de les produccions de la indústria discogràfica catalana. No obstant, podeu complementar aquesta informació dirigint-vos a cadascuna de les oficines de l’ICIC a l’estranger, on trobareu un assessorament personalitzat que us facilitarà la tasca de difondre i exportar els vostres catàlegs en aquests mercats, o bé d’aconseguir una major presència dels grups que representeu.

En tot cas, esperem que aquesta publicació us sigui d’utilitat, i serveixi a l’interès del sector, compartit per l’ICIC, de fer visible la música catalana, els grups i les discogràfiques que la fan possible en els mercats internacionals.

�

‘Índex

�

EL MERCAT MUNDIAL DE LA MÚSICA ENREGISTRADA

EL MERCAT DISCOGRÀFIC ALEMANY

1. Dades generals 2. El mercat discogràfic alemany en el context internacional3. El mercat alemany de la música enregistrada 3.1. La facturació

3.2. La còpia massiva i la pirateria

3.3. Les vendes segons estils musicals

3.�. La distribució i el comerç musical

3.5. Participació de les produccions alemanyes a les llistes

4. Associacions i organismes 5. Principal Fires 6. Bibliografia i fonts de referència

EL MERCAT DISCOGRÀFIC FRANCÈS

1. Dades generals2. El mercat discogràfic francès en el context internacional3. El mercat francès de la música enregistrada 3.1. La producció musical

3.2. La digitalització dels catàlegs dels productors

3.3. El mercat de la música a les botigues: vendes físiques

3.�. El mercat de la música en línia

3.5. El consum

4. Associacions i organismes5. Principals fires

ELS MERCATS DISCOGRÀFICS EUROPEUS

� EL MERCAT DISCOGRÀFIC ITALIÀ

1. Dades generals 2. El mercat discogràfic itàlia en el context internacional 3. El mercat italià de la música enregistrada 3.1. La facturació

3.2. El consum 4. Associacions i organismes5. Principals fires

EL MERCAT DISCOGRÀFIC BRITÀNIC

1. Dades generals2. El mercat discogràfic britànic en el context internacional3. El mercat britànic de la música enregistrada 3.1. La facturació

3.2. La digitalització

3.3. Les vendes per suport de reproducció

3.�. Les vendes segons estils musicals

3.5. La pirateria

4. Associacions i organismes5. Principals fires

Europa

11EL MERCAT MUNDIAL DE LA MÚSICA ENREGISTRADA

El mercat mundial de la música viu un moment de canvis accelerats. La revolució digital és especialment visible en el món de la música, i el seu primer efecte ha estat la caiguda de les vendes dels formats més tradicionals de música enregistrada i l’increment exponencial de les vendes i les descàrregues digitals. De fet, com a reflex d’aquest canvi les vendes en suports físics han registrat una davallada del 3%, passant en els dos darrers anys d’un valor global mundial de 34.300 milions de dòlars a 33.300 milions el 2005. En els cinc últims anys, el mercat mundial de la música enregistrada ha perdut un 20% del seu valor.

Font: IFPI (Federació de la Indústria Fonogràfica Internacional)

12 Malgrat aquesta pèrdua de valor dels mercats dels suports més tradicionals, la crisi ha estat parcialment compensada per l’augment, d’una banda, de la música enregistrada en format DVD i sobretot, de l’altra, per la fortíssima progressió de les vendes a través de la xarxa, xifrades el 2005 en uns 1.100 milions de dòlars.

El 2005, les vendes i descàrregues digitals han representat un 5,3% del mercat mundial de la música enregistrada, mentres que el 2004 només corresponien a un 1,8% d’aquest mateix mercat. En volum, això implica un total de 682 milions de títols descarregats el 2005 front als 228 milions del 2004. D’aquesta manera, s’observa que en aquest sector les xifres de negoci s’han triplicat en menys d’un any, per bé que es concentren principalment en cinc mercats (Estats Units, Japó, Regne Unit, Alemanya i França) que acumulen el 92,3% de les vendes.

Sembla que l’increment de vendes en format digital es mantindrà en el futur, especialment si es tenen en compte els grans esforços de les empreses del sector per oferir plataformes legals, d’ús fàcil, per a la compra i descàrrega de música que els permetin compensar parcialment les vendes físiques a través de la venda de temes individuals o d’àlbums sencers. De fet, a finals del 2004 ja hi havia més de 230 serveis legals que oferien la possibilitat de descarregar música de la xarxa, 150 dels quals amb base a Europa.

En el darrer any, a més, també ha crescut enormement el mercat de les vendes de música per a telèfons mòbils. Essencialment, es tracta de descàrregues de sintonies (185 milions el 2005 front als 138 milions del 2004), però durant el 2005 també han aparegut amb força les descàrregues de títols sencers, fins el punt que ja representen un 10% del total de vendes digitals, amb 20 milions de descàrregues.

Tot i l’increment de les vendes digitals legals, el marc global no és del tot optimista, amb pirateria online i física que continua perjudicant les vendes en els majors mercats, especialment Europa i Àsia.

13ELS MERCATS PRINCIPALS

Més enllà de l’evolució del mercat discogràfic mundial, hi ha notables diferències en el consum dels diversos països, amb una enorme polarització pel que fa a les vendes en uns mercats i uns altres. De fet, el 2005, només cinc països (Estats Units, Japó, el Regne Unit, Alemanya i França) representen el 75% del mercat discogràfic mundial –i els 10 primers països en vendes assoleixen un 84,8% de la quota de mercat total.


La distribució de les vendes per països el 2004 és la següent: Estats Units encapçala el llistat, amb una facturació de 12.153 milions de dòlars durant el 2004, i el 36,2% del mercat global. Segueix Japó, amb 5.167 milions de dòlars i un 15,4% del mercat. Després se situen els tres principals mercats europeus: el Regne Unit, Alemanya i França, amb una facturació total de 7.636 milions de dòlars el 2004 i un percentatge del 22,7% del mercat global total.

Quant a la situació en relació a anys anteriors, de crisi generalitzada, s’observa que en el 2005 aquesta s’ha estabilitzat en alguns països: és el cas del Japó (+0.6%), Alemanya (+0.3%), França (-0.4%) i Itàlia (-0.5%). En altres indrets, però, la situació encara és difícil, i la indústria discogràfica segueix patint la caiguda de les vendes, encara que potser de forma més atenuada. Entre aquests països destaquen Austràlia (-9.8%), Brasil (-12.5%), Canadà (-2.7%), Espanya (-5.1%), els Estats Units d’Amèrica (-3.3%) i el Regne Unit (-2.9%).

1� En realitat, les dimensions de cada mercat nacional vénen donades per les vendes d’àlbums (en unitats) en relació al nombre d’habitants –és a dir, per la despesa per càpita en música enregistrada. Cal destacar que d’acord amb aquesta mesura, el país on es fa una major despesa per ciutadà i any és Noruega, seguida del Regne Unit (58,77$ el 2004) i dels EUA, amb 40,76$ per càpita/any. A nivell europeu, la indexació de la mesura al nombre d’habitants fa destacar també Irlanda, Suïssa, Àustria i Dinamarca com a mercats europeus amb grans consumidors.

Pel que fa a la resta de mercats discogràfics, la seva despesa per càpita en música és força inferior a la d’aquests països. Espanya, per exemple, ocupa la divuitena posició en el llistat de països, amb una despesa per càpita per a l’any 2004 en música enregistrada molt inferior a la de països com els Estats Units d’Amèrica o el Japó, o d’altres països de la Unió Europea. El quadre següent, que relaciona la població i les vendes totals de música enregistrada per països en l’any 2004, ens proporciona una idea de la despesa per any i habitant en aquest sector.


Població

(milions d’habitants)

Total vendes

(en milions de $ US)

Despesa per càpita

(en $ US)

Noruega 4,6 $273,8 $59,52

Regne Unit 59,7 $3.508,7 $58,77

EUA 298,2 $12.153,4 $40,76

Japó 128,1 $5.167,8 $40,34

Irlanda 4,1 $145,8 $35,56

Austràlia 20,2 $716,7 $35,48

Suïssa 7,3 $258,8 $35,45

Àustria 8,2 $288,6 $35,20

Dinamarca 5,4 $187,4 $34,70

França 60,5 $1.979,3 $32,72

Països Baixos 16,3 $507,7 $31,15

Suècia 9,0 $267,9 $29,77

Nova Zelanda 4,0 $116,8 $29,20

Bèlgica 10,4 $275,1 $26,45

Alemanya 82,7 $2.149,0 $25,99

Finlàndia 5,2 $133,6 $25,69

Canadà 32,3 $693,8 $21,48

Espanya 43,1 $572,8 $13,29

Portugal 10,5 $127,3 $12,12

Itàlia 58,1 $652,5 $11,23

Grècia 11,1 $89,3 $8,05

Brasil 186,4 $374,2 $2,01

POBLACIÓ I CONSUM DE MÚSICA ENREGISTRADA PER PAÏSOS (2004)(EN MILIONS D’€)

Alemanya

1�

Alemanya

1�

de

1�EL MERCAT DISCOGRÀFIC ALEMANY

1. DADES GENERALS

Alemanya és el país més poblat d’Europa, amb 82,5 milions de persones segons xifres de l’Eurostat del 2005. Un 67,5% de la població té entre 15 i 64 anys; un 17,5%, 65 o més i el restant 15% és menor de 14 anys. Amb un Producte Interior Brut (PIB) de 2.247 mil milions d’euros el 2005, per al 2006 es preveu que aquest creixerà un 1,76%, segons aquesta mateixa font. Per tant, el PIB per càpita es calcula, per al 2006, en 27.100 euros.

L’economia alemanya, que durant molts anys ha estat un dels motors del creixement d’Europa, pateix des de fa uns anys una recessió en què conflueixen diversos factors, i que ha afectat al consum de les llars: un nivell elevat d’atur, de l’ordre de 11,5% de la població activa per al 2005, segons Eurostat; la pressió salarial (els impostos i càrregues sobre els salaris són dels més elevats de la Unió Europea) i les retallades dels serveis socials. Quant a l’Índex de Preus al Consum, el Fons Monetari Internacional el va establir en un 1,50% el 2005, i per al 2006 la previsió el situa en 1,20%. En realitat, el consum intern és el pilar més feble de l’economia alemanya, amb un creixement mitjà anual de només el 0,25% des del 2001.

Malgrat tot, l’economia alemanya va créixer un 0,8% el 2005, fruit sobretot de la força de les exportacions, i es calcula que el creixement haurà d’enfortir-se lleugerament el 2006, confirmant la recuperació de l’economia iniciada el 2004. Subsisteixen, però, les diferències entre els indicadors econòmics i les expectatives de creixement dels länder de l’antiga República Federal i els de l’antiga República Democràtica.

20 2. EL MERCAT DISCOGRÀFIC ALEMANY EN EL CONTEXT INTERNACIONAL

A nivell mundial Alemanya és un dels cinc mercats internacionals més forts, després dels Estats Units, el Japó i el Regne Unit, i per davant de França. Tot i que la seva participació en el mercat mundial s’ha reduït (del 6,6% en el 2003 al 6,4% el 2004), la davallada no ha estat tan forta com a França, per exemple, i per tant les xifres d’Alemanya encara queden molt per damunt de les d’altres països europeus –exceptuant, és clar, la Gran Bretanya.

Més enllà de la seva participació en les vendes mundials, Alemanya és un país molt influent, sobretot en els mercats europeus, a l’hora de marcar tendències innovadores en el sector musical, sobretot en gèneres com l’electrònica o el dance. No és casual, per exemple, que gran part de les produccions europees d’èxit internacional en aquests dos subsectors provinguin d’Alemanya, on des dels anys 60 hi ha hagut una efervescent escena electrònica que ha inspirat també una renovació de la música popular en altres països.

3. EL MERCAT ALEMANY DE LA MÚSICA ENREGISTRADA

La mitjana de consum de fonogrames a Alemanya va ser el 2005 de 18,18 euros per persona, 0,87 menys que l’any anterior (2004: 19,26 euros; 2003: 19,98 euros; 2002: 24,93 euros). El preu dels CDs musicals s’ha mantingut pràcticament estable, en comparació amb el preu d’altres productes culturals com el teatre, el cinema o el llibre, que han experimentat un destacat augment.

L’IVA aplicable als suports de so és del 16%, però a partir de gener del 2007 està previst que l’impost augmenti de manera general fins el 19%.

3.1. LA FACTURACIÓ

Segons les dades de BV Phono, Bundesverband der Phonographischen Wirtschaft (Associació Federal de la Indústria Fonogràfica), els resultats obtinguts durant l’any 2005, tot i registrar encara un descens del volum de vendes, ja no suposen la brutal caiguda en picat que s’havia vingut observant els últims anys.

21

L’any 2005, la indústria fonogràfica alemanya va registrar un volum de vendes de suports de so de 1.500 milions d’euros, un 4,6% menys que l’any anterior (2004: 1.572 milions; 2003: 1.648 milions; 2002: 2.054 milions; 2001: 2.220 milions). El 2003, el volum de vendes va ser d’un 19,8%, arribant a un nivell inferior al de l’any 1989 (any de la caiguda del mur i de la reunificació alemanya).

Durant el 2005, es van vendre 158 milions d’unitats de fonogrames, un 10,1% menys que l’any anterior (2004: 175,7 milions). Encara que la caiguda no és tan acusada com entre els anys 1999 i 2003, la desitjada recuperació de sector segueix fent-se esperar com a conseqüència del delicat moment pel que està travessant el mercat discogràfic alemany i internacional en general.

Pel que fa als suports, el gruix del mercat segueix dominat pel CD, que representa un 83% de les vendes. Tot i això, la facturació per CD s’ha vist reduïda en un terç des de 1996. Els DVD musicals han registrat durant el 2005 pèrdues respecte a l’any anterior i se situen al 9%. Altres formats tradicionals com el cassette i el vinil estan caient en desús i la seva quota és pràcticament testimonial (1%), mentre que nous sistemes com el SACD (Super Àudio CD) o el DVD-Àudio no aconsegueixen consolidar-se, tot i oferir una millor qualitat de so.

D’altra banda, tot i que de moment la xifra de negoci derivada d’Internet i la comunicació mòbil representa només un 2% del total, i per tant no influeix gaire sobre les xifres globals del mercat musical, són dues àrees amb un gran potencial en el mercat alemany. En els últims dos anys, s’ha consolidat el mercat de música online, amb més de 30 plataformes legals de descàrrega i més de 8 milions de descàrregues legals (de pagament). A això, cal sumar-li la creixent persecució de les pàgines d’intercanvi il·legal (i en alguns casos, dels seus usuaris particulars), donant lloc a un augment espectacular de les vendes, amb descàrregues per valor de 26 milions d’euros el 2005, un 230% més que l’any anterior (2004: 11 milions d’euros).

A partir de 2002, vídeos musicals inclososA partir de 200�, descàrregues inclososFont: BV Phono

22 El mercat de música per a telefonia mòbil també s’ha duplicat durant el 2005, arribant als 24 milions d’euros. El negoci de les descàrregues de música per Internet i per telèfons mòbils ha augmentat considerablement, però encara representa un percentatge molt petit del mercat global (2%) i no influeix gaire en les xifres generals. Durant el 2005, es van vendre al mercat digital 16,4 milions de tracks (un 154% més que el 2004) i 1,3 milions de “bundles” (descàrregues de maxi-singles i descàrregues d’àlbums), un 300% més que l’any anterior.

3.2. LA CÒPIA MASSIVA I LA PIRATERIA

La còpia privada massiva de CDs i la pirateria a Internet són els principals problemes del mercat discogràfic, tant alemany com internacional. Com a exemple, una dada significativa: de cada CD-Àlbum comprat se’n fan una mitjana de 3,5 còpies privades.

La GfK, Gesellschaft für Konsumforschung (Societat de Recerca sobre el Consum), ha realitzat un estudi per analitzar el comportament dels usuaris de CD i DVD grabables. Es calcula que a Alemanya 21 milions d’usuaris copien música de manera habitual, amb una mitjana de 14 còpies en CD per persona i any.

Segons dades de la GfK, durant el 2005 es van vendre 627 milions de CD-R/CD-RW i 258 milions de DVD-R/DVD-RW. Destaca la creixent demanda del DVD-R com a sistema d’emmagatzematge (134 milions d’unitats més venudes que el 2004).

De l’estudi de la GfK, es desprèn també que, en xifres globals, el 2005 es van vendre 123,7 milions d’àlbums originals en format CD, mentre la còpia massiva s’estima en uns 439 milions de CD-R i DVD-R gravats amb música.

Pel que fa a les descàrregues a Internet, d’un total de 512 milions de cançons descarregades, el 81% (415 milions) de les descàrregues es fa a través de plataformes il·legals.

23

Font: GfK Panel Services


3.3. LES VENDES SEGONS ESTILS MUSICALS

La música pop és l’estil musical més fort a Alemanya pel que fa a volum de vendes durant 2005, amb un 37,1% del total, però amb un lleuger descens respecte l’any anterior (2004: 38,8%). La segueix el rock en totes les seves facetes, com el heavy metal o el rock alemany, que experimenta un lleuger augment i arriba al 19,2% dels fonogrames venuts a Alemanya (2004: 18,5%). La música clàssica té un volum de vendes estable, amb un percentatge del 7,9% (2004: 7,8%).

2� Per contra, baixen les vendes de cançó lleugera alemanya fins el 6,8% (2004: 7%), de productes infantils amb un 6,4% (2004: 6,6%), de música dance fins el 5,3% (2004: 5,6%), seguit a distància per la música tradicional (2%) i el jazz (1,9%).

Pel que fa als hàbits de compra dels usuaris alemanys, el 29,1% adquireix entre 1 i 3 fonogrames anualment, el 30,6% entre 4 i 9 unitats, i el 40,3% més de 9 unitats.

Per franja d’edats, d’una banda augmenta el percentatge d’usuaris entre 30 i 39 anys que compra música (2004: 59% front al 63% del 2005), mentre disminueix el percentatge d’usuaris en les franges de 20-29 anys (2004: 56% contra 52% el 2005) i dels menors de 19 anys (2004: 46% front 44% el 2005), situant-se als nivells de 1996. Són precisament aquests segments de joves consumidors els que més assíduament utilitzen les plataformes il·legals de descàrregues a Internet.

L’edat també afecta als gustos musicals: els menors de 20 anys escolten bàsicament música dance; entre els 20 i els 29 anys predominen el rock, el pop i el dance; entre els 30 i els 39 anys, el pop i el rock; entre els 40 i 49 anys, pràcticament tots els estils musicals; i a partir dels 50 anys, sobretot Schlager (cançó lleugera alemanya) i música tradicional alemanya.

3.4. LA DISTRIBUCIÓ I EL COMERÇ MUSICAL

El comerç musical germànic ha patit durant els últims anys les conseqüències de la crisi de la indústria discogràfica, amb una concentració creixent del comerç per part de les grans superfícies i un nombre cada cop més petit de petit comerç especialitzat. Segons les dades referents al 2005, les grans superfícies i centres comercials


25


representen el 37,3% del comerç musical alemany (2004: 39%). Sobretot en aquest segment hi ha molta tendència a basar l’estratègia comercial en uns preus molt baixos, una política amb la qual el petit comerç especialitzat, tot i oferir una atenció especialitzada i personalitzada, no pot competir, de manera que perd terreny any rere any, i el 2005 va assolir un mínim històric del 26,4%.

El direct mail-order (la venda per catàleg, els clubs, etc.) augmenta la seva quota de mercat fins a un 29,6% (2004: 28,5%). Sobretot creixen els sistemes de venda per catàleg a través d’Internet, amb un 17,1% (2004: 14,7%), així com les descàrregues legals.

Pel que fa a les possibilitats de la música estrangera d’introduir-se al mercat alemany, les vies més habituals són els petits distribuïdors especialitzats (en el cas de la música catalana, sobretot worldmusic i rock), ja que les grans superfícies acostumen a apostar pels grans èxits internacionals o per produccions alemanyes que garanteixin resultats immediats.

3.5. PARTICIPACIÓ DE LES PRODUCCIONSALEMANYES A LES LLISTES

Pel que fa a la producció musical, el segment de pop alemany torna a créixer per tercer any consecutiu, fins arribar a les 6.751 novetats editades el 2005.

En total, durant 2005 la producció musical alemanya representa el 51,4%, front al 48,6% de produccions internacionals. Aquest augment de produccions nacionals també es veu reflectida a les llistes de vendes.

2� En aquest aspecte, les diferències de barem entre les grans companyies discogràfiques i les companyies independents es fa més evident. Segons les estadístiques de BV-Phono, les grans empreses ocupen el 75% del mercat alemany, i la seva feina està orientada a les llistes, mentre que les petites i mitjanes empreses discogràfiques independents suposen tan sols el 25% del mercat.

4. ASSOCIACIONS I ORGANISMES

BV Phono / Bundesverband der Phonographischen Wirtschaft e.V.(Associació Federal de la Indústria Fonogràfica Alemanya)Deutsche Landesgruppe der IFPI e.V.(Secció alemanya de la IFPI, International Federation of the Phonographic Industry)Deutsche Phono-Akademie e.V. (Acadèmia Fonogràfica alemanya)www.ifpi.deBV Phono, l’associació federal de la indústria fonogràfica, assumeix les tasques clàssiques d’una organització professional, coordinant els interessos comuns de discogràfiques, productors i artistes (per exemple en la negociació de la nova Llei de Drets d’Autor), elaborant informes estadístics i mantenint estrets contactes amb els mitjans de comunicació i altres institucions públiques.

La secció alemanya de la IFPI centra les seves activitats en les relacions internacionals, els drets d’autor nacional i internacional, i en la lluita contra la pirateria musical i la còpia il·legal. També negocia convenis amb les entitats de gestió de drets d’autor.

Phononet GmbH www.phononet.deBV Phono va crear el 1991 la companyia de serveis Phononet GmbH amb l’objectiu de gestionar el procés de transmissió electrònica de comandes entre el comerç i la indústria fonogràfica.

GEMA Gesellschaft für Musikalische Aufführungs-und Mechanische Verviefältigungsrechte(Associació per als Drets de Reproducció Mecànica i Interpretació de la Música)www.gema.deSocietat alemanya de gestió de drets d’autor.

GERMAN SOUNDSwww.germansounds.deOficina alemanya d’exportació de la música nacional, va ser creada el desembre de 2003.

2�VUTVerein der Unabhängigen Tonträger(Associació de Segells Discogràfics, Editors de Música i Productors de Música Independents)www.vut.deAssociació de discogràfiques independents d’Alemanya, es va fundar el 1993 i té com a objectiu protegir i promoure les petites i mitjanes empreses del sector musical. El 1999 es va ampliar per acollir les editores i les productores de música.

5. PRINCIPALS FIRES

POPKOMMwww.popkomm.deUna de les fires més importants del sector musical i discogràfic mundial, se celebra al setembre. Inclou la fira en sí, diferents congressos i showcases.

Les primeres edicions tenien lloc a Colònia, però des del 2004 se celebra a Berlín. El 2005, Espanya va ser-ne país convidat.

MUSIKMESSEwww.musikmesse.de Fira que se celebra a Frankfurt anualment i que es dirigeix a tots els sectors relacionats amb la música, des de fabricants d’instruments a editorials, passant per equipaments de llum i so per a concerts o software per a la producció musical.

WOMEX www.womex.comFira de músiques del món. Fira i showcases. L’organitzador és alemany i en principi se celebrava de manera alterna a Alemanya i a altres ciutats estrangeres (2005: Newcastle). A partir del 2006, se celebra a Sevilla.

2� 6. BIBLIOGRAFIA I FONTS DE REFERÈNCIA

Jahrbuch 2006 der Phonographischen WirtschaftAnuari 2006 de la indústria fonogràfica Bundesverband der Phographischen Wirtschaft e.V. Deutsche Landesgruppe der IFPI, e.V. Deutsche Phono-Akademie, e.V.

Music Export Handbook 2004GermanSounds - Oficina Alemanya d’Exportació Musical.

Musikmarkt Branchenhandbuch 2005 Musikmarkt Verlag

Musikwoche.de

30

frança

31

frança

32

fr

33EL MERCAT DISCOGRÀFIC FRANCÈS

1. DADES GENERALS

França, un dels països més extensos d’Europa, compta amb una població de 62,3 milions de persones (Eurostat 2005), de les quals un 18,7% té menys de 14 anys, un 65% entre 15 i 64 i un altre 16,3% més de 65. El PIB francès del 2005 assolia els 1.710 mil milions d’euros, i la previsió de creixement d’aquest indicador per al 2006 se situa a l’entorn de l’1,90%. Per càpita, el PIB anual del 2006 és, per tant, de 26.800 euros.

A França, el 2005 ha estat un any de recessió econòmica. El comerç exterior va tenir un impacte negatiu en el creixement, mentre que el consum de les llars i les inversions van aguantar millor la crisi, sobretot gràcies al increment del deute. L’IPC es va situar en un 2%, i per al 2006 es preveu un lleuger descens d’aquest, fins l’1,9%. La previsió de creixement de l’economia per al 2005 no es va complir, situant-se en un 0,5%. Malgrat el clima de recessió, les previsions per al 2006 són positives, i s’espera una recuperació de l’economia basat en la millora de les exportacions.

Igualment, també es preveu un augment del consum intern, afavorit per la millora del mercat laboral, el descens dels preus de la distribució massiva i la reducció de l’atur, que es calcula es rebaixarà del 9,5% de la població activa el 2005 a aproximadament un 9,3%, segons dades d’Eurostat.

3� 2. EL MERCAT DISCOGRÀFIC FRANCÈSEN EL CONTEXT INTERNACIONAL

El mercat discogràfic francès és un dels principals mercats del món, només superat en volum total de facturació pels Estats Units d’Amèrica, el Japó, el Regne Unit i Alemanya. El 2005, les vendes de música enregistrada a França van assolir 1.979,3 milions de dòlars (1.474,7 milions d’euros), xifra que representa un 5,9% del mercat mundial. Val a dir, però, que amb l’excepció del Regne Unit, els altres quatre països tenen una població molt més elevada, per la qual cosa si comparem la despesa per càpita en consum musical entre aquests països, França ocuparia el quart lloc de la llista, per damunt d’Alemanya, amb un despesa per càpita de 32,72 $ i de 25,99 $ anuals respectivament el 2004.

3. EL MERCAT FRANCÈS DE LA MÚSICA ENREGISTRADA

El 2005, el mercat de la música enregistrada a França va representar un total de 1.474,7 milions d’euros. Aquesta xifra representa una disminució de les vendes del 7,8% respecte de l’any 2004. Per tipus de vendes, aquesta xifra es pot descomposar de la següent manera: un 99% del mercat (1.459 milions d’euros) corresponen a vendes de discs a botigues, mentre que l’altre 1% (amb un valor de 15,7 milions d’euros) correspon a vendes per descàrrega de temes i d’àlbums a través de plataformes legals de descàrrega.

Dels 1.459 milions d’euros venuts en suport físic, un 84% (1.219 milions) corresponen a àlbums; un 9%, amb un total de 139 milions d’euros, a vídeos musicals i el restant 7% a singles –amb un total de 101 milions d’euros.

2004 2005 Evolució (en %)

Formats físics 1.579 1.459 -7,5

Descàrregues 3 16 533

Total 1.600 1.475 -7,8

FACTURACIÓ DEL MERCAT DE LA MÚSICA ENREGISTRADA A FRANÇA 2004 – 2005

Font: L’actualité du disque 200�, SNEP (Syndicat National de l’Edition Phonographique)

353.1. LA PRODUCCIÓ MUSICAL

El 2005, el nombre d’àlbums comercialitzats va patir una caiguda espectacular, un 22%, del qual un -7% correspon a artistes francòfons, el -24% a artistes internacionals i un altre 30% a recopilacions. Igualment, el nombre de singles comercialitzats el 2005 va reduir-se en un 27%, del qual un -12% correspon a artistes francòfons i el -38% a artistes internacionals.


En canvi, la xifra de nous artistes va tornar a augmentar el 2005, confirmant una progressió positiva des del 2002, quan hi va haver una davallada important del mercat. Malgrat tot, si bé respecte al 2004 es va mantenir estable el nombre d’enregistraments de nous talents francòfons (103 el 2004, 104 el 2005), el nombre de contractes va disminuir (93 el 2004, 58 el 2005).


3� Un altre bon indicador de la marxa del negoci discogràfic són les inversions publicitàries i en màrqueting de les empreses discogràfiques. A França, el 2005 aquestes van disminuir un 27%, xifrant-se en 127 milions d’euros front als 178 milions del 2004. De fet, aquesta disminució es produïa per primer cop des del 2002, ja que malgrat la crisi que afecta al sector les empreses sempre havien mantingut les seves polítiques de màrqueting, fins i tot augmentant la xifra destinada a aquest objectiu.

Per primer cop el 2005, doncs, els volums comercialitzats van baixar i les inversions es van concentrar en un número menor d’àlbums. En concret, la reducció de la inversió publicitària va afectar principalment els recopilatoris, que van perdre un 43% de la inversió en relació al 2004.


D’aquesta manera, l’últim any ha estat un període de forta crisi per a les empreses discogràfiques i el mercat de la música enregistrada francès, una crisi que consolida una tendència dels darrers anys. Els principals indicadors han estat negatius, possiblement per la força que està adquirint el mercat digital, ja sigui legal i de pagament o bé il·legal.

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Evolució

2004-

2005

Evolució

2000-

2005 Àlbums comercialitzats 2.188 2.672 2.535 3.314 2.065 1.611 -22% -26,3

D’artistes francòfons 397 469 531 718 436 407 -7% 2,5

D’artistes internacionals 1.245 1.551 1.463 2.052 1.135 857 -24% -31,1

Recopilatoris 546 652 541 544 494 347 -30% -36,4

Singles comercialitzats 955 916 784 656 508 369 -27% -61,3

D’artistes francòfons 324 369 354 256 211 186 -12% -42,5

Recopilatoris 631 547 430 400 297 183 -38% -70,9

LA PRODUCCIÓ DISCOGRÀFICA A FRANÇA (2000 – 2005)


3�3.2. LA DIGITALITZACIÓ DELS CATÀLEGS DELS PRODUCTORS

A França ja s’han digitalitzat 765.000 títols dels «principals», i estan a la venda a plataformes legals d’Internet. En realitat, el nombre de títols disponibles per a la descàrrega legal s’ha doblat en 15 mesos. El gràfic mostra l’evolució del nombre de títols disponibles en aquestes plataformes.

Hi ha, però, alguna petita diferència en el percentatge de títols digitalitzats: el 100% dels singles classificats a les llistes d’èxits està a la venda a Internet, així com també ho estan el 89% dels àlbums classificats en aquestes mateixes llistes, i el 98% dels títols més difosos a la ràdio.

3.3. EL MERCAT DE LA MÚSICA A LES BOTIGUES: VENDES FÍSIQUES

L’any 2005, la facturació global del mercat discogràfic francès es va xifrar en 1.459,2 milions d’euros, incloent 139,2 milions derivats de les vendes de vídeos musicals. En comparació amb el 2004, aquesta xifra global de negoci representa una pèrdua de valor del 8,6% (tot i que en xifres globals, el volum de vendes ha augmentat, assolint 114,5 milions d’unitats venudes el 2005 front als 113,8 milions del 2004).

Descomptant les vendes de vídeos musicals d’aquesta facturació, s’observa que les vendes de discs a botigues van suposar, el 2005, una facturació total de 1.320 milions d’euros, cosa que significa una regressió del 9,3% en relació al 2004 (i


3� una regressió encara més accentuada en relació al 2003, de l’ordre del 19,5%). Malgrat aquesta disminució del seu valor, el mercat d’audio va continuar mantenint-se estable quant al nombre d’unitats venudes (107,6 milions d’unitats el 2005 front 107,5 milions el 2004).

Volum de les vendes

(en milions d’unitats)

Valor de les vendes

(en milions d’€)

2004 2005Evolució

2004-2005 2004 2005

Evolució

2004-2005

Àudio 107,5 107,6 0,09% 1.456 1.320 -9,3%

Singles 23,9 24,7 3% 120 101 -15%

Àlbums 82,9 82,9 -1% 1.336 1.219 -9%

Vídeo 6,3 6,9 9% 141,5 139,2 -2%

Total 113,8 114,5 0,6% 1.597,5 1.459,2 -8,6%

LES VENDES MINORISTES DE MÚSICA ENREGISTRADA (2004 – 2005)

Un altre indicador de la crisi del sector discogràfic francès és que les vendes de tots els mesos de l’any 2005 van ser, sense excepció, inferiors a les de 2004, les quals, alhora, també van ser, sense cap excepció, inferiors a les de 2003. Com indica el quadre anterior, les vendes minoristes d’àlbums van baixar, en conjunt, un 1% en volum i un 9% en valor, mentre que les vendes minoristes de singles van augmentar un 3% en volum, però van caure un 15% en valor.

Aquestes xifres reflecteixen l’amplitud de la caiguda dels preus en aquests dos últims anys. En concret, des de 2003, el preu mitjà pagat pel consumidor en la compra d’un sol single s’ha rebaixat de 5,30 euros a 4,10 euros, prop d’un 23%. També el preu mitjà per la compra d’un àlbum s’ha reduït, en aquests dos anys, un 15%, i ha passat a costar 14,70 euros en comptes dels 17,30 que costava el 2003. En principi,



3�aquestes rebaixes de preus han permès frenar la caiguda dels volums de vendes. En realitat, però, d’alguna manera, són els productors i els venedors minorists els qui, mitjançant la reducció dràstica dels seus marges, han dut a terme en la pràctica l’efecte de la baixada de l’IVA promesa des de feia anys.

Per gèneres musicals, la distribució del volum de negoci de 2005 reflecteix el predomini de la música francòfona, que representa un 32,8% de les vendes, tot i que ha patit un lleuger descens, d’uns tres punts percentuals, des del 2004.

2001 2002 2003 2004 2005

Evolució

2001-

2005

Varietat francòfona 29,6 33,8 37,6 35,4 32,8 10,8%

Varietat internacional 17,5 22,1 25,9 25,2 25,7 47%

Recopilatoris 22,3 25,5 19,1 17,6 22,3 0%

Clàssica 4 3,5 4,1 4,7 5 25%

Jazz 2,8 2,6 3,2 3,9 2,8 0%

Tecno – jungle – house 3,4 0,8 0,4 0,6 0,3 -91,1%

Rap – Hip hop 3,4 0,9 0,3 0,3 0,2 -94,1%

World – Reggae 3,3 2,3 2,8 3,2 3,2 -3%

Soul – Funk – R&B 0 0,9 0,3 0,5 0,3 30%

Bandes sonores 2,2 1,7 1,8 2,9 1,8 -18,1%

Altres 8,2 6 4,3 5,6 5,6 -31,7%

VOLUM DE NEGOCI PER GÈNERES MUSICALS (2001 – 2005) (EN %)

En contraposició a la crisi en les vendes de música enregistrada, durant el 2005 el mercat dels vídeos musicals va tenir un comportament força positiu, amb un augment del volum de vendes xifrat en un 9,2% -per bé que el valor global de facturació va reduir-se un 2%. En total, els videomusicals van suposar unes vendes per valor de 139 milions d’euros i de 7 milions d’unitats venudes.

L’augment del volum de vendes té, com en el cas del mercat dels singles, una explicació força senzilla: les baixades generalitzades del preu dels vídeos musicals van tenir com a efecte un major nombre de compres per part dels consumidors (fins el punt que el volum de vendes va augmentar un 9% respecte del 2004), per bé que el valor monetari de la facturació va ser lleugerament inferior, amb una evolució negativa del -25.


�0 Les vendes de vídeomusicals es van realitzar principalment en establiments especialitzats (Fnac, Mégastore/Extrapole, Starter, Espaces Culturels Leclerc, Hypermedia…), que van acaparar el 59% del mercat, xifra que suposa un lleuger augment en relació al 2004. Pel que fa a les botigues minoristes, el mercat dels vídeos musicals va representar un 10% de la seva facturació total, i un 6,5% del volum.

3.4. EL MERCAT DE LA MÚSICA EN LÍNEA

Sens dubte, com succeeix a la resta d’Europa i als Estats Units d’Amèrica, les vendes digitals de música a França estan experimentant un creixement molt important i molt ràpid. El 2005, les vendes mitjançant descàrregues (exceptuant la telefonia mòbil) van suposar uns 16 milions d’euros de facturació, aproximadament cinc vegades més del que es va facturar pel mateix concepte el 2004.

El 2005, el mercat de la música en línia a França va representar 18,6 milions de títols descarregats (de nou una xifra cinc vegades superior a la de l’any anterior). En total, les vendes en línia a través de plataformes legals de descàrrega van ser més grans que el 2004. Quant al seu valor en la facturació global del sector, les vendes en línea van suposar el 2005 un 1,2% del total.

També resulta interessant analitzar fins a quin punt els consumidors que descarreguen música legalment a través de la xarxa estan interessats en un tema en concret o en àlbums sencers. A França, del total de 18,6 milions de títols descarregats, el 45% es va adquirir per unitat (cosa que representa uns 8,4 milions de títols) i el 55% restant van ser àlbums sencers.

D’aquesta manera, l’any 2005 s’ha confirmat com la descàrrega de títols a través de plataformes legals comença a constituir una part important de les vendes globals del sector discogràfic. A França, en concret, un de cada 4 títols venuts va ser descarregat d’Internet (com demostra la relació entre els 8,4 milions de títols venuts en línia i els 24,7 milions de singles venuts en botigues). El mateix, tot i que en proporcions menors, passa amb els àlbums: 0,7 milions d’àlbums es van vendre a través de la xarxa i 83 milions a establiments comercials. Per tant, un de cada 10 àlbums venuts a França durant el 2005 va ser descarregat d’Internet.

�1

Volum de les vendes (en milions d’unitats)

Valor de les vendes (en milions d’€)

Vendes en línia

Vendes en establiments comercials

% de les vendes en línia

Vendes enlínia

Vendes enestabliments comercials

% de les vendes en línia

Títols / Singles

8,4 24,7 34% 8,6 101 8,5%

Àlbums 0,7 82,9 0,8% 7,1 1.219 0,6%

Total 9,1 107,6 8,4% 15,7 1.320 1,2%

VENDES DIGITALS I FÍSIQUES (2005)

El mercat digital comença a adquirir, d’aquesta manera, una certa importància. En realitat, l’oferta de títols per descarregar es va doblar entre finals de 2004 i finals de 2005. Les xifres simbolitzen aquest canvi en les formes de distribució i comercialització de la música enregistrada: el 2005 hi havia 760.000 títols a disposició de les plataformes legals, dels quals 650.000 eren per al catàleg de les principals i 110.000 títols per als catàlegs dels productors independents.

De fet, en els darrers anys també ha augmentat molt el nombre d’internautes, i aquest increment, juntament amb l’augment de les connexions ràpides via ADSL o wi-fi i la més gran facilitat per comprar via la xarxa (especialment música, un dels sectors amb més compres per internet) expliquen en part l’augment de les vendes digitals a França i a la resta de la Unió Europea. El següent quadre mostra l’evolució percentual dels internautes francesos que realitzen compres habituals de música per internet –per al 2005, només hi ha xifres disponibles del primer trimestre.



�2 3.5. EL CONSUM

En els darrers anys, malgrat unes rebaixes de preu molt significatives en els discs (de l’ordre del 23% en els singles i del 15% en els àlbums només per al període que va entre 2003 i 2005), els consumidors han anat deixant de banda la compra de música enregistrada, en part per les facilitats per a descarregar els temes que els interessen per Internet.

El disc, per sintetitzar, perd compradors, com exemplifica el quadre següent:

De la mateixa manera, també es redueix la mitjana anual de compres de música, sigui en el format que sigui.



�34. ASSOCIACIONS I ORGANISMES

Bureau Export de la Musique Française(Oficina d’Exportació de la Música Francesa)www.french-music.orgAssociació no lucrativa creada per iniciativa dels professionals francesos, amb el suport dels poders públics i de les organitzacions professionals de la indústria del disc i de l’espectacle en viu. El seu objectiu és ajudar als segells francesos de discs en la promoció dels seus artistes i catàlegs a l’estranger.

CNV Centre National de la Chanson, des Variétés et du Jazz(Centre Nacional de la cançó, les varietats i el jazz)www.cnv.frSota tutela del Ministeri de Cultura, dóna suport a les empreses d’espectacles i d’organització de concerts, així com assessorament sobre la situació econòmica, social, tècnica i patrimonial que viu el sector.

DMDTSDirection de la Musique, de la Danse, du Théâtre et des Spectacles(Direcció de música, dansa, teatre i espectacles)www.dmdts.culture.gouv.frDepartament governamental encarregat de les arts escèniques i de la música.

FCMFonds pour la Création Musicale(Fons per a la creació musical)www.lefcm.orgFons financers creats amb ànim d’afavorir la creació i difusió dels espectacles en viu i la formació dels artistes, donant suport als joves talents francesos.

Observatoire de la Musique(Observatori de la música) http://rmd.cite-musique.fr/observatoireSistema d’anàlisi de la RMD (Réseau de la Musique et de la Danse) que pretén compilar informació sobre l’economia general a l’entorn musical: els seus recursos financers i comercials, l’evolució en els sistemes de producció, difusió i comercialització...

IRMACentre d’Information et de Ressources pour les Musiques Actuelles(Centre d’Informació i de recursos per a les músiques contemporànies)www.irma.asso.fr

�� Es presenta com a centre obert d’informació, orientació, consell o formació per a tots els actors de les músiques actuals. L’integren el CIJC (Centre d’informació del Jazz), el CIMT (Centre d’informació de les Músiques Tradicionals i del món) i el CIR (Centre d’informació del rock, el hip-hop i les músiques electròniques).

SACEMSocieté des Auteurs, Compositeurs et Éditeurs de Musique(Societat d’autors, compositors i editors de música)www.sacem.frSocietat francesa de gestió dels drets de propietat intel·lectual en matèria musical.

MFAMusique Française d’Aujourd’hui(Música Francesa Actual)www.musiquefrancaise.netCreada el 1978 a iniciativa del Ministeri de Cultura i de Comunicació, Radio France i la SACEM, aquesta agència dóna suport logístic i financer per a la reproducció d’obres representatives de la creació musical francesa, dins els camps de la música clàssica i contemporània, el jazz i les músiques tradicionals.

SPEDIDAMwww.spedidam.frPlataforma que defensa els drets dels artistes en temes econòmics, i que facilita informació sobre la propietat literària i artística.

SCCPSociété Civile des Producteurs Phonographiques(Societat Civil dels Productors Fonogràfics)www.scpp.frCreada el 1985 amb la finalitat de gestionar i protegir de forma col·lectiva els drets dels productors de fonogrames i vídeos musicals.

SPPFSociété Civile des Producteurs de Phonogrammes en France(Societat Civil dels Productors de Fonogrames de França)www.sppf.comCreada per salvaguardar els drets dels productors independents, actualment centra els seus esforços en fer front als nous reptes de les noves formes d’explotació i dels nous canals de distribució.

UPFIUnion des Producteurs Phonographiques Français Indépendants (Unió de Productors Fonogràfics Francesos Independents)www.upfi.frOrganització que reagrupa els principals productors i distribuïdors francesos.

�5PHONOPACAGroupement des Éditeurs, Producteurs et Distributeurs(Associació d’Editors, Productors i Distribuïdors)www.phonopaca.comAgrupació d’editors, productors i distribuïdors de suports musicals dels departaments de la Provença, els Alps i la Costa Blava (PACA).

5. PRINCIPALS FIRES

MIDEMMarché International de la Musique(Mercat Internacional de la Música)www.midem.comAmb periodicitat anual, aquesta fira que se celebra a Cannes és possiblement l’esdeveniment més important del sector musical internacional.

BABEL MED MUSIC – FORUM DES MUSIQUES DU MONDEwww.dock-des-suds.orgNascut el 2005, el Babel Med Music és un festival de músiques del món localitzat a Marsella. Normalment se celebra el mes de març.

MUSICORA(Saló de la Música Clàssica)www.musicora.netSaló internacional de la música clàssica que té lloc a finals de març o primers d’abril a París.

SALON DE LA MUSIQUE ET DU SON(Saló de la Música i del So)http://www.salon-musique.com/Exposició que, amb seu a París, promou la pràctica instrumental i el desenvolupament dels seus mercats.

EUROPAVOXwww.europavox.comFestival de música europea celebrat a Auvergne cap a finals de març.

Itàlia

��

Itàlia

��

it

��EL MERCAT DISCOGRÀFIC ITALIÀ

1. DADES GENERALS

El 2005, Eurostat calculava la població italiana en 58,4 milions de persones, que gaudien d’un PIB per càpita de 24.100 euros. Per al 2006, es calcula que el PIB per càpita assolirà els 25.200 euros, un augment bastant considerable que s’adiu amb la previsió de creixement del PIB nacional per a aquest mateix any, calculada en un 1,3%. En conjunt, el PIB del país per al 2005 ha estat de 1.417 mil milions d’euros. L’IPC s’ha calculat, en aquest mateix període, en un 1,80%, la mateixa xifra que es preveu per al 2006.

Les perspectives econòmiques per a Itàlia són optimistes, tot i que la realitat actual és força preocupant. El 2005, el ritme de creixement de l’economia encara ha estat inferior al de la mitjana europea (Eurostat el xifra en un 0%), i la recuperació del consum de les llars no ha estat molt marcada, malgrat la millora sostinguda del mercat laboral. D’altra banda, les exportacions han augmentat, però per l’especialització sectorial del país, especialment en el tèxtil i els electrodomèstics, les empreses exportadores han de fer front a la duríssima competència dels països emergents.

D’altra banda, un aspecte positiu és que l’índex d’atur és lleugerament inferior al d’altres països europeus. El 2005 es va situar en un 7,70% de la població activa, amb una tendència constant a reduir-se en els darrers anys. Aquesta circumstància pot afavorir l’augment del consum intern, tot i que es manté l’endarreriment comparatiu de les regions del sud del país.

Demogràficament, Itàlia és un dels països més envellits d’Europa, amb un 26,2% de la població per sobre de 65 anys, un altre 59,6% entre 15 i 64 i només un 14,2% menor de 14 anys.

50 2. EL MERCAT DISCOGRÀFIC ITALIÀ EN EL CONTEXT INTERNACIONAL

Itàlia figura com el vuitè mercat discogràfic mundial amb 553 milions d’euros facturats, i entre els primers de l’àrea mediterrània. Tot i això, les xifres s’han anat reduïnt any rere any, i és que tot i que el sector està vivint una crisi generalitzada a nivell internacional, els països europeus, i de manera especial Itàlia, estan patint de manera ferotge el fenòmen de la pirateria.

Quant a gustos musicals, el consumidor italià trenca la tradició “nacionalista” dels països mediterranis. En aquest sentit, Itàlia presenta una situació més equilibrada: la quota de repertori nacional és bastant similar a la del repertori internacional. La música clàssica, d’altra banda, continua sent un gènere minoritari.

Font: IFPI (Federació de la indústria fonogràfica internacional)

3. EL MERCAT ITALIÀ DE LA MÚSICA ENREGISTRADA

3.1. LA FACTURACIÓ

El 2005, les vendes de CD’s i DVD’s musicals a Itàlia han facturat en total 291 milions d’euros, amb una disminució del 4,5% respecte l’any anterior. Els discs i DVD musicals venuts han estat en total 31 milions, amb una caiguda del 5,6%. Els

51

Font : PricewaterhouseCoopers per a FIMI (Federazione dell’Industria Musicale Italiana)


àlbums han caigut un 3,4% en termes de facturació i un 4,.4% pel que fa a volum. Quant al tipus de vendes, destaca l’èxit del repertori italià, que representa el 51% del mercat i que ha augmentat un 4% l’any 2005.

Volum de les vendes


Valor de les vendes


2004 2005Evolució

2004-2005 2004 2005

Evolució

2004-2005

Àlbums 29.654 28.340 -4,4% 276.486 266.974 -3,4%

Singles 1.231 875 -28,9% 4.084 2.710 -33,6%

Total 30.885 29.215 -5,4% 280.570 269.684 -3,9%

LES VENDES DE MÚSICA ENREGISTRADA (2004 – 2005)

També continua la constant caiguda de preus dels CD’s a Itàlia, amb una disminució del 3% durant l’any 2005.

Des del 2002, les vendes d’àlbums en format CD no han deixat de decréixer, fins el punt que en aquest període la seva facturació global en el mercat transalpí acumula unes pèrdues xifrades en el 13%.

En canvi, cal destacar el creixement de la música digital, tot i que encara no prou com per compensar la caiguda de vendes en el mercat tradicional.

Gràcies a les noves tecnologies, en el 2005 s’han venut singles i músiques originals per un total d’11,6 milions d’euros, que representen el 4% del mercat discogràfic

52


Volum de les vendes


Valor de les vendes


2004 2005Evolució

2004-2005 2004 2005

Evolució

2004-2005

Àlbums 29.654 28.340 -4,4% 276.486 266.974 -3,4%

Singles 1.231 875 -28,9% 4.084 2.710 -33,6%

Total 30.885 29.215 -5,4% 280.570 269.684 -3,9%

LES VENDES DE MÚSICA ENREGISTRADA (2004 – 2005)

italià. En total, s’han descarregat més de 14 milions de singles de les plataformes online i mitjançant els telèfons mòbils. Això es tradueix en 3,05 milions d’euros facturats a través de la música d’internet, mentres que la música en els mòbils ha arribat als 7,7 milions, xifra que suposa un 67% del mercat digital.

3.2. EL CONSUM

Pel que fa a les vendes d’àlbums, les dades no són gaire esperançadores al territori italià. A nivell europeu, les vendes per càpita de música fan destacar el Regne Unit, França, Alemanya i també Espanya com a mercats amb grans consumidors, molt per davant dels italians (que compren només 0,7 àlbums/habitant per any), un registre bastant deslluït respecte a la mitjana europea.

La llarga durada de la crisi ha afectat també l’ocupació del sector. FIMI estima que entre l’any 1999 i el 2005 les empreses discogràfiques italianes han reduït quasi en un 40% el seu personal. A nivell mundial, segons l’estudi Media Outlook 2004 de PriceWaterhouseCoopers, Universal va acomiadar 800 persones l’any 2004 per aconseguir més eficiència en les seves activitats. Per idèntiques raons, al març del mateix any Warner Music va fer reduccions de personal del 20%, que van afectar unes 1.000 persones en total.

Pel que fa a les vendes d’àlbums, les dades no són gaire esperançadores al territori italià. Les dimensions de cada mercat nacional vénen donades per les vendes d’àlbums (en unitats) en relació al nombre d’habitants. A nivell europeu, la indexació de la mesura al nombre d’habitants fa destacar el Regne Unit, França, Alemanya i també Espanya com a mercats europeus amb grans consumidors, molt per davant dels italians (només un 0,7 àlbum / habitant), un registre bastant deslluït respecte a la mitjana europea.

53D’altra banda, segons les dades de Federcom (la federació de Cofindustria que representa les empreses de telecomunicacions, radiotelevisió i informàtica), el valor generat per les digital music stores operatives a Itàlia, corresponent al mercat de les peces musicals venudes mitjançant Internet, ja sigui amb descàrregues o amb streaming, va ser d’uns 600.000 euros l’any 2004. La progressiva reducció d’aquest mercat es deu a la lenta “transició legal” del consum de música online, que ha anat dels llocs peer-to-peer (p2p) d’accés gratuït als serveis legals de pagament.

En els propers anys, s’espera un creixement d’aquest sector, atès el major rol que estan agafant les noves tecnologies com a canals de distribució i d’utilització de música. Pel que fa a les digital music stores, s’ha constatat que en els mercat on s’han obert abans que a Itàlia, i en particular als Estats Units, al Regne Unit i a Alemanya, que durant l’any 2004 el nombre de descàrregues respecte l’any anterior ha augmentat més de deu vegades.

Dins el panorama italià, cal destacar que en els últims anys s’ha produït un creixement notable de la facturació dels concerts de música en viu. Aquest increment es deu sobretot a l’augment del nombre d’assistents i no pas a la pujada del preu de les entrades (tot i que aquestes han experimentat un increment del 13% fins arribar a un preu de mitjana superior als 25 euros). Així doncs, durant l’últim any s’ha registrat un creixement del 36% dels espectadors que han gaudit d’aquests espectacles musicals, superant els 5,7 milions.


AUDIOCOOPCoordinamento tra le Etichette Discografiche Indipendenti in Italia(Associació de Segells Independents d’Itàlia)www.audiocoop.itAssociació fundada l’any 2000, com a resultat del MEI (Meeting d’Etiquetes Independents) que va tenir lloc a la ciutat de Faenza. Recull els segells discogràfics independents més importants de l’escena italiana.

PMIProduttori Musicali Indipendenti(Productors Musicals Independents)www.pmiitalia.orgDe recent creació (la primera assemblea es va celebrar el juliol de 2005), representa més del 70% de les empreses independents italianes i cobreix l’11% del mercat. Actualment, compta amb 80 empreses associades, i entre els seus objectius

5� destaquen estimular i ajudar la producció musical independent, aprofitar les oportunitats d’evolució tecnològica, accedir a fons públics nacionals i europeus, tenir accés a crèdits avantatjosos, així com obtenir suport per a la promoció dels projectes i productes de les empreses associades.

SIAESocietà Italiana di Autori ed Editori(Societat Italiana d’Autors i Editors)www.siae.itNascuda l’abril de 1882, la SIAE té com a funció la protecció dels drets d’autor, alhora que s’erigeix com una activa plataforma de la lluita contra la pirateria.

IMAIEIstituto per la Tutela dei Diritti degli Artisti Interpreti Esecutori(Institut per a la Tutela dels Drets dels Artistes, Intèrprets i Executants)www.imaie.itConstituït per les Federacions de l’Espectacle dels sindicats CGIl, CISL i UIL, va ser creat el 1977 com a associació d’artistes, intèrprets i músics per protegir les prestacions professionals. S’encarrega de protegir, administrar i gestionar els drets dels artistes, així com la gravació, duplicació i circul·lació de la seva obra.

SCFSocietà Consortile Fonografici(Societat-Consorci Fonogràfic)www.scfitalia.it Creada al febrer de l’any 2000, és una societat civil encarregada de gestionar els drets discogràfics dels productors fonogràfics. Representa el 90% del repertori discogràfic nacional i internacional publicat a Itàlia.

AFIAssociazione dei Fonografi Italiani(Associació dels Fonogrames Italians)www.afi.mi.it Associació fundada l’any 1933 per a la tutela dels interessos de les petites i mitjanes empreses de productors d’àudio i vídeo. Gestiona i reparteix els drets, alhora que lluita contra la pirateria. Participa a projectes europeus per al desenvolupament del mercat multimèdia de manera favorable a la petita i mitjana empresa discogràfica.

FIMIFederazione dell’Industria Musicale Italiana(Federació de la Indústria Musical Italiana)www.fimi.it - www.pro-music.it

55Creada el 1992, integra a Confindustria i IFPI (Federació de la Indústria Fonogràfica Internacional). Representa les majors empreses productores i distribuïdores del sector discogràfic, amb un total de més de 2.500 marques. La FIMI tutela i promou les activitats de la indústria discogràfica: relacions institucionals i lobbying, recerques i estudis, seminaris, notícies, circulars i dossiers de premsa, assistència legal, convencions...

CPMCentro Professione Musica(Centre Professional de la Música)www.centroprofessionemusica.itFundada el 1984, la CPM és una de les escoles de música popular contemporània més importants d’Itàlia, per la que han passat uns 22.000 alumnes, donant pas a artistes de reconegut prestigi.

DISMAMUSICA Associazione Produttori Importatori e Distributori Strumenti Musicali(Associació de Productors, Importadors i Distribuïdors d’Instruments Musicals)www.dismamusica.it L’associació centra els seus esforços a promocionar la cultura musical a Itàlia. Per aconseguir-ho, participa en l’organització de diferents esdeveniments en col·laboració amb el Ministeri d’Educació. Cal destacar la publicació anual d’un exhaustiu estudi sobre la situació del mercat musical italià que s’ha convertit en un referent per a tots els professionals del sector.

VENDOMUSICA - GUPPO RIVENDITORI ITALIANI DI MUSICA REGISTRATA(Grup Italià de la Música Registrada)www.vendomusica.itAssociació sense ànim de lucre que té com a missió la tutela del comerç de la música registrada en defensa dels interessos de comerciants i consumidors.

5. PRINCIPALS FIRES

DISMAMUSIC SHOWwww.dismamusicshow.itFira italiana ubicada a Rímini, punt de trobada dels venedors d’instruments musicals, d’edicions musicals i segells discogràfics.

RegneUnit

5�

RegneUnit

5�

uk

5�

ukEL MERCAT DISCOGRÀFIC BRITÀNIC

1. DADES GENERALS

El Regne Unit té una població xifrada per Eurostat en 60 milions de persones per al 2005. D’aquesta població, un 65,5% té entre 15 i 64 anys; un 18,9%, menys de 14, i un 15,6%, més de 65 anys. Amb un dels Productes Interiors Bruts més elevats de la Unió Europea, calculat en 1.791 mil milions d’euros el 2005 (i en 1.877 mil milions per al 2006), l’economia britànica té expectatives de recuperació, després d’uns anys de marcada recessió en un context de reducció del consum i de la inversió.

En concret, Eurostat preveu un creixement de l’activitat econòmica xifrat en un 2,40% per al 2005 (front a l’1,90% del 2005), unit al manteniment de l’atur en uns nivells força baixos, a l’entorn del 4,70% de la població activa des de fa un parell d’anys. Quant al PIB per càpita, les previsions del 2006 el situen en 28.900 euros, mentre que el 2005 es va situar en 27.300 euros. Pel que fa a l’IPC, la previsió per al 2006 és del 2% front al 1,70% del 2005.

D’aquesta manera, les previsions per al 2006 són positives, en part gràcies a la contribució del comerç exterior a l’economia i a la millora de la inversió. Malgrat tot, és dubtosa la millora de la demanda interna, sobretot perquè els alts tipus d’interès afecten molt el consum d’unes llars ja molt endeutades.

2. EL MERCAT DISCOGRÀFIC BRITÀNIC EN EL CONTEXT INTERNACIONAL

Tant el 2003 com el 2004, les vendes de música al Regne Unit van representar més del 10% del total mundial. De fet, la participació del Regne Unit en el mercat

�0 mundial augmenta de manera constant des del 2000, i només ha patit una lleugera davallada en el període 2003-2004.

Font: Anuari estadístic 2005, BPI (The British Phonographic Industry)


La llista de vendes internacionals per càpita ens mostra que les compres efectuades pels ciutadans del Regne Unit continuen sent de les més importants del món, doncs amb una població de 59,7 milions d’habitants va tenir, durant l’any 2004, un volum de vendes de 3.508,7 milions de dòlars US, el que suposa una despesa per càpita de 58,77 dòlars US anuals.

Aquestes xifres situen el Regne Unit molt per damunt de la mitjana dels països de la Unió Europea, tal i com podem comprovar al següent quadre. El segon país en despesa per càpita després del Regne Unit és Àustria, però amb una despesa anual per ciutadà xifrada només en 35,20 dòlars front als 58,77 dòlars del Regne Unit.

Població (milions d’habitants)

Total vendes (en milions de $)

Despesa per càpita (en $)

Regne Unit 59,7 3.508,7 58,77

Àustria 8,2 288,6 35,20

França 60,5 1.979,3 32,72

Països Baixos 16,3 507,7 31,15

Suècia 9,0 267,9 29,77

Bèlgica 10,4 275,1 26,45

Alemanya 82,7 2.149,0 25,99

Finlàndia 5,2 133,6 25,69

Espanya 43,1 572,8 13,29

Portugal 10,5 127,3 12,12

Itàlia 58,1 652,5 11,23

Grècia 11,1 89,3 8,05

DESPESA PER CÀPITA EN MÚSICA A LA UNIÓ EUROPEA 2005

�13. EL MERCAT BRITÀNIC DE LA MÚSICA ENREGISTRADA

El mercat discogràfic britànic és un dels més importants del món, tant per la posició

que ocupa en les xifres globals de venda de música enregistrada (el 10,4% de les

vendes mundials de fonogrames es realitzen a la Gran Bretanya, el tercer país en el

rànquing mundial) com per la força de la indústria, només superada en mida pels

Estats Units d’Amèrica. De fet, segons dades del Departament de Cultura, Mitjans de

Comunicació i Esports britànic de l’any 2004, s’estima que la indústria discogràfica

britànica pot suposar al voltant del 15% del mercat musical global.

Tot i això, existeixen força diferències entre els diversos territoris nacionals del Regne

Unit, i cadascun dels mercats nacionals està sotmès a les seves pròpies dinàmiques.

Aquest fet pot explicar que alguns grups i gèneres tinguin un ressò de magnitud

diferent en un i altre país, tot i que en general se sol considerar que el mercat britànic

és un dels que es mouen més ràpidament a nivell mundial.

Malgrat la seva fortalesa, el mercat discogràfic britànic tampoc ha pogut escapar de

l’amenaça de la pirateria, encara que els darrers mesos han estat excepcionalment

importants per afrontar aquest problema. En un període relativament curt de temps,

la distribució de la música enregistrada ha variat de manera significativa: s’han fet

grans avenços en la creació d’un mercat legal per a la distribució online de música

a la Gran Bretanya, i això ha afectat la distribució física tradicional. Durant el 2004,

han aparegut al mercat molts serveis legals de descàrregues musicals, com ara

l’iTunes d’Apple, Napster o MyCokeMusic. Aquests nous serveis, units a iniciatives

de la indústria com ara la creació de la Llista Oficial de Descàrregues o bé els diversos

projectes posats en marxa per a conscienciar als consumidors online de la necessitat

d’obtenir la música legalment, han contribuït a crear nous canals de distribució per

a la música enregistrada.

3.1. LA FACTURACIÓ

La indústria britànica, tot i estar dominada per les grans companyies discogràfiques (Warner, EMI, BMG i Sony), basa part de la seva força en les petites i mitjanes empreses. Estudis realitzats per la BPI (British Phonographic Industry) fixen en un 20% la quota de mercat de les companyies independents al Regne Unit, constituint un 90% del negoci de la música al territori.

�2


A l’hora de parlar de vendes, la indústria fonogràfica britànica ha viscut en els últims temps un període convuls, a l’igual que la resta del món, que ha tingut repercussió direct tant a la distribució com a la venda a l’engròs i al detall.

La morfologia dels consumidors ha canviat durant l’última dècada, donant lloc a un client molt més passiu, que intenta obtenir de manera ràpida i còmoda allò que busca. Això ha tingut conseqüències directes sobre les petites botigues especialitzades en música davant les grans superfícies i botigues online.

2000 2001 2002 2003 2004

Cadenes especialitzades

HMV 125 134 155 155 194

Sanity 107 77 117 - -

Virgin 88 86 89 86 130

MVC 87 89 85 85 82

Virgin Megastores Express 101 124 74 66 -

Music Zone - - 43 46 55

Múltiples (llibreries, altres...)

2.933 2.150 1.476 1.726 1.374

Supermercats (Tesco, Sainsbury...)

1.590 1.698 1.894 1.938 3.193

Botigues especialitzades independents

Grans 243 240 210 177 168

Mitjanes 315 304 272 247 232

Petites 409 399 407 370 374

Altres 250 300 300 200 200

Total 6.248 5.601 5.122 5.096 6.002

NÚMERO DE BOTIGUES QUE VENEN MÚSICA ENREGISTRADA 2000 – 2004

A nivell global, s’estima que les vendes digitals van créixer un 1.000% el 2004. A finals de l’any, en els quatre principals mercats digitals –els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit, Alemanya i França– les descàrregues han superat els 200 milions d’unitats. El mercat ha crescut tan ràpidament que alguns analistes preveuen que les descàrregues representaran, en un termini màxim de 5 anys, com a mínim un 25% de les vendes totals del mercat discogràfic.

�3Al Regne Unit, en la primera setmana de l’any 2004 es van vendre quasi 14.000 temes a través de serveis de descàrrega legals. Amb la creació de MyCokeMusic i la implantació d’iTunes, el catàleg virtual va superar les 700.000 cançons. Amb l’aparició posterior de plataformes de descàrrega com Karmadownload o Woolworths, el mercat va continuar desenvolupant-se molt ràpidament i a finals de 2004 ja hi havia més de 30 serveis amb ofertes musicals per a la descàrrega legal.


Un dels elements més sorprenents del nou negoci de les descàrregues legals és l’enorme varietat de música que s’hi ven. Si el gener del 2005 es descarregaven aproximadament 7.000 títols diferents per setmana, al setembre aquesta xifra havia augmentat fins a 40.000 títols, amb més d’un milió de temes digitals per escollir.

3.2. LA DIGITALITZACIÓ La banda ampla és considerada la clau per portar els serveis digitals a gran escala arreu del territori de la Gran Bretanya, i en conseqüència aquesta nova tecnologia ha esdevingut un factor clau per al negoci discogràfic britànic. De fet, al Regne Unit el nombre de llars amb banda ampla ha augmentat progressivament en els darrers anys (un 8% el 2003, un 19% el 2004 i un 27% el 2005).

També la penetració de dispositius musicals mòbils al Regne Unit va créixer un 9% el 2004 (el 2003, ja havia crescut un 3%). El 2005, Apple, el principal beneficiari d’aquest creixement, va vendre 5,3 milions d’iPods arreu del món, i les seves vendes globals van superar els 15 milions d’unitats. La implantació d’aquestes tecnologies ha comportat el creixement de les opcions relatives als models de negoci. El març del 2005, per exemple, es va produir un fet

�� molt important: el llançament del primer servei de subscripció mòbil i online del Regne Unit, Napster To Go. Aquest servei permet als usuaris descarregar un número il·limitat de temes en un aparell portàtil. Utilitzant la solució aportada pel Windows Media Audio 10 per a la gestió dels drets digitals, aquesta tecnologia promet un jukebox totalment portàtil amb més d’un milió de temes a disposició de l’usuari, sempre que la subscripció estigui activa.

El fet que existeixi una aplicació d’aquesta mena és testimoni de la voluntat de les companyies de tecnologia i dels propietaris dels drets d’oferir alternatives atractives als serveis peer to peer (p2p) encara sense llicència.

L’any 2005 ha estat el primer en què les ofertes legals de música basada en compartir arxius finalment han arribat al mercat britànic i, per extensió, mundial. La Snocaptechnology permet a Mashboxx treballar sobre xarxes ja existents de p2p redireccionant els usuaris a versions dels arxius amb llicència, una llicència que poden pagar per quedar-se amb el tema. L’element més controvertit d’aquest servei és que, atès que utilitza xarxes ja existents de p2p, encara podran descarregar-se continguts “gratuïts” sense llicència.

Un altre mercat que està experimentant un boom massiu és la ràdio digital. Segons les dades de la UK Digital Radio Development Bureau (l’Oficina Britànica per al Desenvolupament de la Ràdio Digital) del febrer de 2005, al Regne Unit s’han venut més de 1,2 milions d’aparells de ràdio digital. Fins i tot sense necessitat de tenir un receptor digital es pot tenir accés als seus continguts, gràcies a la televisió o Internet, fet que està provocant un creixement espectacular d’aquest sector.

Finalment, una plataforma de distribució de música que ha crescut ràpidament el 2005 és el telèfon mòbil. Això explica que ara mateix els principals operadors britànics estiguin intentant incloure l’ordinador amb connexió fixa a Internet entre els seus serveis, amb la intenció d’aconseguir que els usuaris s’acostumin a usar els seus telèfons com a emissor de música.

Les sintonies també s’han convertit en una font valuosa de vendes per a les companyies discogràfiques. Les anomenades sintonies “Reals” –una mostra de temes originals– han creat una veritable font de nous ingressos per als propietaris dels drets, xifrats aproximadament en uns 172 milions d’euros (115,8 milions de lliures esterlines) el 2004. L’extensió dels serveis de tercera generació (3G) per diversos grans operadors de telefonia mòbil permetrà als usuaris descarregar-se continguts a una velocitat més alta i amb una millor qualitat de so, imatge i vídeo, sent una de les àrees de desenvolupament futures.

�5


3.3. LES VENDES PER SUPORT DE REPRODUCCIÓ

Les vendes físiques d’àlbums en CD han experimentat, del 2003 al 2004, un descens del 0,7% en volum d’unitats venudes, assolint una xifra total de 239,4 milions d’unitats venudes i un valor de 2.731 milions d’euros.

En canvi, les vendes de vinils i de cassettes van continuar patint una disminució constant (entre ambdós, només es van vendre 2 milions d’unitats). Cal recordar que no fa pas massa temps, el 1988, aquests dos formats lideraven el mercat i representaven més del 80% de les vendes d’àlbums. Els CDs, que representen un 99,2% del total de vendes del 2004, van patir en aquest mateix any un augment del 1,5% de vendes, tot i que això significa una petita davallada del seu valor real (0,85%).

2000 2001 2002 2003 2004

Singles 280,8 256,9 232,6 157,2 128,6

LP 21,6 19,4 16,2 15,2 12,2

Cassettes 98,4 37,7 11,3 7,5 4,7

CD 2.624,7 2.808,4 2.739,4 2.787,4 2.731,6

Minidisc 4,88 1,4 0,29 - -

DVD musical - 28,4 55,5 108 147,7

Descàrregues - - - - 7,4

Total 3.030,3 3.152,2 3.055,2 3.075,3 3.032,2

VALOR DE LES VENDES PER SUPORT 2000 – 2004 (EN MILIONS D’EUROS)

També les vendes de DVDs musicals van experimentar un creixement molt important en el 2004, xifrat en un 30,3%, assolint la xifra de 10 milions d’unitats venudes.

Les vendes de DVD van arribar a 200 milions d’unitats venudes de tots els gèneres. La popularitat creixent d’aquest format és el resultat de diversos factors, entre els quals trobem la rebaixa en els preus dels reproductors i la caiguda dels preus dels discs. En conjunt, això ha significat que un 55% de la població britànica va adquirir un reproductor de DVD durant l’any 2004 (una xifra que es relaciona amb la caiguda de vendes del vídeo VHS, estimada en un 41,3% en el mateix període)

Les vendes de DVDs musicals equivalen actualment a un 4,1% de les vendes del mercat d’àlbums, i a un 5,5% del valor d’aquest mateix mercat.

��


3.4. LES VENDES SEGONS ESTILS MUSICALS

Segons un estudi realitzat per la BPI (British Phonographic Industry), el pop va ocupar durant l’any 2003 la primera posició en quota de mercat amb un 31,2% de les vendes totals, seguit del rock amb un 29,2%. Pel que fa al rhythm&blues i el hip-hop, les vendes van augmentar de manera significativa amb un 8,4% i un 5,5% respectivament, mentres que el dance va patir una caiguda del 7,2%. Quant al reggae i l’easy listening, les quotes van pujar lleugerament, en gran part gràcies als recopilatoris d’èxits publicats.

Si s’observen les vendes de vídeos musicals, el patró per gènere és totalment diferent. El següent quadre, amb xifres del 2003 i del 2004, ho exemplifica:


��3.5. LA PIRATERIA

A l’igual que a la resta del món, la pirateria és una de les principals amenaces contra les que ha de lluitar la indústria musical al Regne Unit. Segons una estimació de la BPI, les pèrdues provocades per la venda de CD falsificats durant el 2004 es valoren en 83,3 milions d’euros (56,1 milions de lliures).

A això, cal sumar-li l’expansió d’Internet en els últims anys que, tot i els avenços que comporta, amaga una cara negativa atès que obre la possibilitat per a molts usuaris d’accedir a pàgines il·legals de descàrrega on gaudir d’infinitat de temes musicals sense haver de pagar cap dret.

Front a aquest desencoratjador panorama, que calcula les pèrdues de la indústria en 971 milions d’euros (654 milions de lliures) entre 2003 i 2004, s’han dut a terme enquestes d’opinió per conèixer el comportament dels usuaris d’aquestes plataformes amb la finalitat de trobar les mesures oportunes per posar fre a aquesta dinàmica negativa.

Un 51% dels enquestats que fan descàrregues il·legals van afirmar que farien servir pàgines de descàrrega via pagament, encara que no de manera exclusiva. No obstant, un nombre similar d’enquestats va manifestar que seguirien compartint els seus arxius sense pagar.

Es podria concloure que molts usuaris estan disposats a provar serveis legals de descàrrega –així, el repte per a la indústria britànica és garantir que la seva experiència sigui positiva com una manera d’aconseguir que el nombre creixent de persones que descarreguen música ho facin a través de serveis legals.


Arts Council England(Consell de les Arts d’Anglaterra)www.artscouncil.org.ukAgència de desenvolupament nacional per a les arts d’Anglaterra, que distribueix els diners públics del govern.

AIMAssociation of Independent Music(Associació de Música Independent)

�� www.musicindie.comAssociació no lucrativa que representa el sector independent britànic.

APRS

The Association of Professional Recording Services

(Associació de Serveis Professionals d’Enregistrament)

www.aprs.co.uk

Associació representant d’estudis de gravació, postproducció i instal·lacions

d’impressió i duplicació.

BPI

British Phonographic Industry

(Indústria Fonogràfica Britànica)

www.bpi.co.uk

Associació comercial de la indústria britànica de registre, integrada per centenars

d’empreses de música, fabricants i distribuïdors, que representen el 95% de les

vendes de música registrades al Regne Unit.

British Council

(Consell Britànic)

www.britishcouncil.org

Institució pública encarregada de difondre el coneixement de la llengua anglesa i la

seva cultura arreu del món, a més de millorar les relacions exteriors del Regne Unit.

British Copyright Council

(Consell Britànic dels Drets d’Autor)

www.britishcopyright.org

Organització que vetlla per la defensa dels drets dels creadors de treballs literaris,

dramàtics, musicals i artístics, així com per la seva obra.

British Music Rights Ltd.

(Societat Limitada dels Drets Musicals Britànics)

www.bmr.org

Representa els interessos de compositors, autors i editors musicals del Regne Unit.

MCPS – PRS Alliance

Mechanical Copyright Protection Society - Performing Right Society Alliance

(Aliança de la Societat de Protecció dels Drets Mecànics i de la Societat de Protecció

dels Drets d’Exhibició)

www.mcps-prs-alliance.co.uk

Aliança entre dues entitats de gestió de drets d’autor.

��MIAMusic Industries Association(Associació de les Indústries Musicals)www.mia.org.ukAssociació comercial que representa els interessos dels venedors d’instruments musicals i productes associats.

Music Managers Forum(Fòrum dels Mànagers Musicals)www.musicmanagersforum.co.ukFòrum de debat entre gerents de la indústria de la música, el govern i d’altres organitzacions de la indústria fonogràfica, on reflexionen sobre problemes comuns.

MPGMusic Producers Guild Ltd(Gremi dels Productors de Música)www.mpg.org.ukRepresenta als professionals de la producció i de l’enregistrament musical.

MPAMusic Publishers Association(Associació d’Editors de Música)www.mpa.orgIntegrada per diferents associacions sense ànim de lucre d’editors musicals britànics, intenta marcar unes directrius d’actuació comunes dins la comunitat musical.

Musicians’ Union(Sindicat dels Músics)www.musiciansunion.org.ukSindicat britànic de músics sense distinció de gèneres musicals.

5. PRINCIPALS FIRES

In the Citywww.inthecity2006.comFira anual que té lloc a Manchester, i on els principals líders de la indústria musical debaten els temes d’actualitat que afecten el negoci de la música britànica.

�0 London Calling www.londoncalling2006.comFòrum amb seu a Londres on empreses, analistes i altres professionals del sector musical es citen per analitzar els canvis que afecten a la indústria.

�1MÉS INFORMACIÓ

ICIC BARCELONARambla de Santa Mònica 8E-08002 BarcelonaTel.: +34 933 162 787Fax: +34 933 162 [email protected]://cultura.gencat.net/icicwww.catalanarts.com

ICIC BERLÍNPaul-Zobel Str. 8KD-10367 BerlinTel.: +49.30.551 95 40Fax: +49.30.554 89 [email protected]

ICIC BRUSSEL·LESc/o Delegació del Govern de Catalunya227, Rue de la Loi / WetstraatB-1040 Bruxelles/ BrusselTel.: +32 2.235 06 43Fax: +32.2.230 21 [email protected]

ICIC LONDRES17, Fleet Street, 3rd. FloorUK-London EC4Y 1AATel.: +44.20.73 53 22 53Fax: +44.20.73 53 11 [email protected]

ICIC MILÀVia Montebello, 27I-20121 MilanoTel.: +39.02.29 00 46 41Fax: +39.02.29 00 46 [email protected]

ICIC PARÍS3, rue la Boétie - Esc. A, 3e étageF-75008 París Tel.: +33.1. 43 25 04 35Fax: +33.1. 46 34 09 [email protected]

FRANÇA REGNE UNIT - Catalan Arts · Japó, el Regne Unit, Alemanya i França) representen el 75%...

Documents

Transcript of FRANÇA REGNE UNIT - Catalan Arts · Japó, el Regne Unit, Alemanya i França) representen el 75%...