Ton SireraFotografies

EditaInstitut d'Estudis IlerdencsFundació Pública de la Diputació de LleidaPlaça de la Catedral, s/n. 25002 LleidaTel. 973 271 500 - Fax 973 274 538fpiei@diputaciolleida.eswww.fpiei.es

TextosJosep Vallverdú i Maria Soler

FotografiaObra reproduïda a partir dels positivats originals del autor

ComissariatAnselm Ros (amb la col·laboració de Joan Sirera)

Disseny GràficParèntesi

ImpressióAnfigraf

De l'edició© 2001 Institut d'Estudis Ilerdencs© 2001 dels textos, els autors© 2001 de les fotografies, l'autorDL: Ll-444-2001

Ton Sirera

Fotografies

Lleida, del 5 d'abril a l'1 de maig de 2001

Sala Gòtica de l'IEI

LA MIRADA I EL MIRALL

Dels qui veuen el món pocs saben mirar. El joc de la mirada és quelcom subtil, que pot manifestar-se de vegades quasi agressivament, de vegades amb lliscament de seda. Tanmateix, és de mirar quees tracta. D'escrutar amb la mirada, de fixar-la i fixar-s'hi. I obtenir-ne un mirall.

El fotògraf acostuma a presentar-se com un ésser ben dotat per a aquella fixació; sol despertar-seamb tot d'imatges, de records de realitats retingudes el dia anterior dins la retina, la primera placafotogràfica de què disposa. Aquestes realitats transmuntades en imatges pot ser que les hagi captadestambé amb càmera, però té al capdavall la certesa que tant si les va captar amb negatiu com sifou només amb els ulls, aquelles realitats a ell sí que el van captar, captivar, impressionar.

És ben curiosa la paral·lela manifestació dels conceptes en el vocabulari purament sensitiu-cognitiui en el de la fotografia: veiem, esguardem, enfoquem, graduem, retenim, impressionem. I això hofa tant l'infant més xic com el fotògraf més reconegut. Diuen que qui fotografia és l'ull, no lacàmera: no pocs són els fotògrafs que s'han fabricat una màquina amb un objectiu i una simplecapsa.

Ton Sirera fou primer que tot una bellugosa visió aguda. Bellugosa perquè fou sempre una personaactiva, de gran poder de trasllació, amb una facilitat i pràcticament una vocació pels canvisd'escenari, un viatger contumaç. Segonament era una persona educada a mirar atentament qualsevoldetall pròxim tant com la panoràmica més dilatada. En tercer lloc tenia la facultat de reconstruirmitjançant les imatges la palpitació del món del seu voltant.

De totes les aptituds que inicialment havien signat el seu front intel·ligent, la de la fotografia fouper a ell meta i conreu constant. Tothom comença fent fotografies d'afeccionat, i la majoria esqueden instal·lats en aquesta categoria. Alguns, però, la sobrepassen i es descobreixen possessorsd'una parcel·la creativa que és irrefrenablement expansiva, fruit de l'impuls artístic.

Fotògraf, creador d'imatges, pintor, il·lustrador de llibres, cinematografista; de totes aquestes facetesla de fotògraf és la que més li esqueia. Fotògraf sense més, fill d'una noble tradició del blanc inegre, de la discreta veladura, de la reserva, del gris expressiu. Fotògraf de laboratori propi, unlaboratori elemental, primari quasi: de la mateixa manera que la nina de l'ull és qui determina lafotografia, també les artesanes mans de tocs lleugers fan el revelat, coneixent per un instint arrelaten la pròpia experiència el moment de submergir a la safata o fer-ne emergir, el paper sensible.

Ell prou veia al seu davant la naturalesa acolorida, però es mantenia fidel a la dualitat dels dostons bàsics, blanc/negre. Una cara rural amb arrugues es reprodueix més bé en fotografia sensecolor; les pedres dels sòcols o els còdols del riu de muntanya, igual. L'interior d'un cafè de pobleo de suburbi ofereix un polsim a la llum que entra per la reduïda finestra que el gris del revelatsense color capta perfectament. La neu, l'asfalt, les voravies, el cotxet de criatura, la bicicleta, laruta costeruda, la taula de fusta de la masia, la barca corcada en un extrem de platja, tot s'oferiaa la mirada de Sirera en blanc i negre.

Ull penetrant, captació de l'essencial de l'escena, oportunitat i esclat del moment, aquestes sóndinàmiques parcials que aconsegueixen la immobilitat titil·lant d'una gran fotografia. Monarcade les instantànies, Ton Sirera era un retratista alhora de la riquesa de la biosfera i de cadascundels seus components, ja fossin la gran fàbrica, el grup de persones anònimes, el pot de llauna, elllac glaçat, el gerani a la finestra o exposat als vint-i-cinc anys de la seva desaparició. A Lleida,doncs, s'ha fet una exposició diferent, amb molta obra abans no exhibida, formada bàsicamentper fotografies obtingudes en la seva itinerància, particularment al temps de la confecció de llibresgràfics per encàrrec editorial. Molta d'aquesta fotografia no va arribar a publicar-se, forma partde l'arxiu que quedà en reserva, però és totalment vàlida, i en gran manera definidora del seu geni:amb tota seguretat aquestes fotografies descobriran a les generacions que no van conèixer ni l'obrani el personatge, un dels fotògrafs més sòlids del segle XX a nivell europeu.

Josep Vallverdú

ANTONI SIRERA JENÉBarcelona, 1911- Lleida 1975

NOTES BIOGRÀFIQUES

Conegut per Ton Sirera, fou lleidatà d'adopció, a l'igual que el seu germà bessó Jordi.

Estudiant de Filosofia i Dret a Barcelona (1933) conegué l’activisme dels Amics de l’Art Nou icompartí estudi amb l’escultor Eudald Serra, amb qui va iniciar-se en l’escultura de volumetriesexperimentals.

Metge odontòleg, pilot d’avió, excursionista i esquiador (soci fundador del centre Excursionista deLleida amb el seu germà Jordi com a president, segona època, i president de la secció d’esquí) conreàel reportatge fotogràfic, des de molt jove, activitat que no abandona ni durant la guerra d’Espanya,temps en què s’habituà a dur sempre la màquina penjada al coll.

Amb el seu germà Jordi (catedràtic de ciències naturals i farmacèutic) s’inicia en l’aventura editorial.L’edició de llibres de text de ciències naturals per a alumnes de Batxillerat, i la publicació d’un petitllibre, Árboles (1947), que els germans Sirera definiren com un "Catálogo gráfico-descriptivo de lasprincipales especies arboreas de la región catalana" li procuraren l’afecció per la fotografia experimentalque el duria a l’abstracció. Les làmines reproduïdes en aquesta obra evidencien una concepcióminimalista de l’espai que aplicaria en les diverses modalitats de fotografia.

Crea, juntament amb el seu germà Jordi, l’arxiu fotogràfic Sirera Jené (1949), amb la referènciatemàtica, la topogràfica i la data d’obtenció de cada negatiu. Complí a bastament el programa ques’havia fixat de fotografiar Catalunya des de l’aire i a nivell de terra.

Intervingué en la il·lustració de guies i llibres geogràfics: Guia de Mallorca, Menorca e Ibiza de JosepPla (1950); La Montaña de M. Herzog (1967); i la Geografia de Catalunya, dirigida per Lluís SoléSabaris (1968-74). Les fotografies de Ton Sirera il·lustren nombroses portades i articles de la revista"Labor" de Lleida (1954-59), "Serra d’Or" i "Destino". Al periòdic "La Vanguardia" també en publicàen portada. En estreta col·laboració amb Josep Vallverdú, féu la sèrie de llibres Catalunya Visió (1968-74) i el volum Els rius de Lleida (1973).

L’interès pels corrents pictòrics informalistes el dugueren a la investigació fotogràfica de les formesde la naturalesa. La seva camera s’apropà a líquens, escorces d’arbre, fustes velles, terres fangoses iàrides, i preparà cultius de laboratori. A més a més, buscava en els paisatges que sobrevolava ambl’avioneta, i en els que ja tenia a l’arxiu fotogràfic, composicions de línies i contrastos de llum quetenien similituds amb “les planimetries” del pintor sabadallenc Joan Vilacases, a qui conegué aParis, i amb qui mantingué una gran amistat. Una exposició de fotografies abstractes en gran formatinaugurada a la Sala Aixalà de Barcelona (1960) va apropar l’obra de Ton Sirera a Sebastià Gasch,

crític de les avantguardes, i a Alexandre Cirici, els quals pregonaren excel·lències del fotògraf queconvertia la realitat en abstracció. Aquest mateix any es publicà el llibre Antonio Sirera de SebastiàGasch, una edició de bibliògraf, que no arriba a distribuir-se per voluntat de Sirera, perquè consideràl’obra massa elogiosa.

Realitza diversos curtmetratges documentals i experimentals: La gota d’aigua, París, El Balcó,Pintura 64 o Sang i Sorra (Premi nacional de cinema amateur). Una versió, amb format professional,fou el “generique” de la pel·lícula Sinfonia Española, produïda per Samuel Bronston, realitzada perrepresentar a Espanya a la Fira Internacional de Nova York de l’any 1963, Crim 63 (Fortí de Platadel I Festival Internacional de Cine Amateur de Cala d’Or, 1965), Simfonia per un home sol iBumeran. El pintor i amic Àngel Jove actuà de protagonista dels dos darrers films. Subscrigué lainiciativa de l’amic i arquitecte Ramon Maria Puig i fou soci fundador i president del Cine Clubde Lleida.

La creació de l’Alliance Française a Lleida (1955) propicià l’amistat i les complicitats intel·lectualsamb Jaume Magre. En les desèrtiques terres de la Cerdera lleidatana obtingué una sèrie de fotografiesi diapositives dels alumnes d’en Magre, que preparaven la lectura de l’obra Tot esperant Godot deBecket. La projecció de les imatges animà l’escena i foren publicades a "La Vanguardia" (20 de maigde 1965). Visqué amb entusiasme els projectes que tenien Jaume Magre, Roser Ferran, Àngel Jové,Antoni Llobet i Albert Coma-Estadella per les programacions de la Petit Galerie (1968-76) instal·ladaal pis segon, número dos, al carrer Obispo Huix de Lleida. En cinc ocasions hi participa exposant-hi obra fotogràfica i dibuixos. Una mostra d’onze fotografies incloïa els retrats d’amics i de personatgesde Lleida (març de 1968): Leandre Cristofòl, Àngel Jové, Albert Coma-Estadella, Jaume Magre,Lluís Trepat, “Mestre Tonet”, Josep Moragues, Víctor Siurana, Maria Soler, Joan Vilacases i GuillemViladot. El seu nom figurà en una colectiva de dibuixos amb el títol: Paris vu par Ernest Ibáñez,Lluís Trepat, A. Coma-Estadella, Víictor P.Palleres, Ton Sirera, la mostra aplegava molts dels artistesamics amb què es relacionava a Lleida (maig 1968). Hi exposà, en dues ocasions, fotografies delsllibres de Catalunya Visió que il·lustraven textos de Josep Vallverdú (abril 1968 i abril 1969).

Participa en l’exposició homenatge al “Baratillo leridano” amb una sèrie de fotografies de gran formatque l’amic i pintor Àngel Jove acolorà amb anilines (maig 1973).

En una etapa anterior a l’abstracció fotogràfica (1954-57) amb l’amic i pintor Ernest Ibáñez aprenguéla tècnica de l’aquarel·la. En les sortides al camp i en viatges a l’estranger pintà paisatges des d’unaperspectiva enlairada, on dominava turons, marges, vinyes i arbres. La seva obra s’exposà en unacol·lectiva de l’Institut Francès de Barcelona (1957) que incloïa obra pictòrica de Coma Estadella,Leandre Cristòfol, Victòria Giné, Ernest Ibáñez, Jaume Minguell, Víctor Perez Pallarés, NúriaQuilez, el mateix Ton Sirera i Lluís Trepat, que s’autodefiniren com “Grupo de pintura actual”.L’experimentació amb fotografia i cinema el dugueren a pintar quadres abstractes. La pel·lículaexperimental Pintura 64 o Sang i Sorra el dugué a treballar amb tonalitats ocres i colors pastel,pintures a les quals sovint incorporava gruixos de sorra i incrustacions ceràmiques. Exposàindividualment al Cercle de Belles Arts de Lleida (1962). Presenta obra al premi Maria Vilaltellade Lleida 1963 i 1964 (l’obtingué l’Albert Vives, finalista Àngel Jové i quedà en tercer lloc la pinturade Ton Sirera).

EXPOSICIONS FOTOGRÀFIQUES I PUBLICACIONS PÒSTUMES

Mostra de fotografies en blanc i negre i diapositives en color abstractes en l’exposició homenatge aSonimag (octubre de 1975), Barcelona.

Mostra antològica amb motiu de la inauguració de la Sala Ton Sirera de la Societat Fotogràfica de Lleida(novembre de 1975), carrer Major, 70, 4. (fou soci fundador juntament amb Rei Cascales, QuiqueJené i Gonzalo Vinagre).

Exposició de les fotografies de Tot esperant Godot a la Petite Galerie de Lleida amb el títol: Ton Sirera,testimoni (novembre de 1975).

Projecció de films i diapositives experimentals (4-12-1975), comentades per Josep Vallverdú a l’Institutd’Estudis Ilerdencs.

Exposició antològica a la UdL (gener de 1996), organitzada per l’Ateneu Popular de Ponent i eldepartament d’Audiovisuals de la UdL.

Exposició d’una sèrie de fotografies abstractes en una col·lectiva itinerant: Imatges al Centre d’ArtSanta Mònica (abril de 1992). S’exposà al Centre Pompidou de París, al Moma de Nova York i a laciutat nipona de Tòquio. Per a aquesta ocasió s’edita el llibre Temps de Silenci, Panorama de la fotografiaespanyola del anys 50 i 60.

Mostra de fotografia en una col·lectiva al Centre d’Art Santa Mònica (abril-maig de 1996, dins elprograma de la 8 primavera fotogràfica), reproduïdes en l’obra: Imatges, fotografia catalana.

Reproduccions de fotografies abstractes en el llibre Introducció a la Història de la fotografia catalana(2000).

Exposició antològica al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona (abril-maig de 2000), dins el programade la 10a Primavera Fotogràfica) i al centre d’Ètudes Catalanes de Paris (novembre-desembre de 2000),inclosa en el programa: Le mois de la photo à París. Publicació del llibre Ton Sirera, amb textos de Josep-Miquel Garcia i Josep Vallverdú (edicions catalana i francesa); l’obra: Le mois de la photo à Paris (2000)publicà fotografies inèdites i el text de David Balsells, comissari de l’exposició: Paris. Ton Sirera.Antologia.

En l’exposició col·lectiva: El segle de Crìstofol. Obres mestres de l’art lleidatà del segle XX al Centre Culturalla Fundació La Caixa (novembre 2000-gener 2001), aplegà obra de vint-i-tres artistes. El llibre editat,amb el mateix títol, amb textos de d’Esther Ratés i Josep-Miquel Garcia, comissari de l’exposició,reprodueix les obres exhibides, el retrat dels autors i les biografies.

Exposició de fotografies del Catalunya Visió a l’Espai Guinovart d’Agramunt, en la mostra col·lectivad’homenatge a Josep Vallverdú, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (novembre de 2000-gener de2001).