Formació de la classe obrera
description
Transcript of Formació de la classe obrera
La formació de la classe obrera Història – 4t d’ESO
Il Quarto Stato, GIUSEPPE PELLIZZA DA VOLPEDO (1901)
la burgesia el proletariat
La societat de classes La condició obrera
relacions d’explotació
la condició de vida i de treball
vivenda burgesa barri obrer
obrers a la mina i a la fàbrica
El moviment obrer
ludisme Associació d’ es4badors
primeres associacions primers sindicats
La Carta del Poble
carKsme
socialisme utòpic prohibició d’associacions obreres
Robert Owen
primera
meitat
segle
XIX
Charles Fourier
El moviment obrer
Segona
meitat
segle
XIX
Revolució 1848, París
El Manifest Comunista
marxisme
Internacionals Obreres
anarquisme
Comuna de París 1871
sindicats nacionals
M. Bakunin F. Engels K. Marx
Tal i com hem estudiat, l’eliminació de l’AnKc Règim no va suposar una millora de la situació de les classes socials més desafavorides.
Amb la restricció del dret de vot per la implantació del sufragi censatari, els parlaments quedaren com insKtucions de representació dels interessos la nova classe hegemònica: la burgesia.
Així doncs, les lleis no van portar la igualtat social sinó que van afavori els interessos de la burgesia i l’aristocràcia en el poder.
Condicions de partida del moviment obrer
La SOCIETAT INDUSTRIAL (societat de classes)
Desigualtats socials i econòmiques
Marginació políKca de les classes populars
CONFLICTIVITAT SOCIAL
CONDICIONS LABORALS
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
empitjora
genera
incrementa
incrementa
La nova societat de classes
BURGESIA
‐ Controlen el poder políKc i econòmic i són els propietaris dels mitjans de producció.
‐ Són una classe heterogènia: • Alta burgesia • Mitjana burgesia • PeKta burgesia
ANTIGA ARISTOCRÀCIA
PROLETARIAT PAGESIA
Van conKnuar lligats a la tradició del camp tot i que el sistema capitalista els acabà converKnt en ASSALARIATS DEL CAMP
• Estan obligats a vendre La seva força de treball A canvi d’un salari.
• Condicions de vida Miserables
• Població urbana (prop de les fàbriques)
Les organitzacions obreres
El moviment obrer fou la resposta de la classe treballadora a la situació creada per la industrialització i el capitalisme.
Els governs reaccionaren a les demandes de millora de les primeres organitzacions obreres amb la repressió i amb lleis que les prohibien.
COM PODIEN CANVIAR, DONCS, LA SITUACIÓ?
Mitjançant el llarg procés de lluita, els obrers adquiriran consciència col.lecKva de pertanyença a una mateixa classe amb interessos comuns.
EL LUDISME: La revolta contra les màquines
Moviment protagonitzat per artesans, obrers i camperols en contra de la introducció de maquinària
Cronologia: s’inicia a finals del segle XVIII a Anglaterra. S’extén posteriorment a altres països, al compàs de la industrialització.
Les accions segueixen la tradició de lluita popular:
Exterioritzen les protestes destruint maquinària. Els escrits i l’atac a les màquines com a mesura per pressionar els patrons
CAUSA: defensa de l’ofici i del salari, temor a la pèrdua del treball i de rebre salaris menors
REACCIÓ DELS GOVERNS: repressió i pena de mort ja que consideraven la destrucció de màquines i fàbriques un atemptat a la propietat privada
TEXT HISTÒRIC: Escrit dels ludites
“Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquelles detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són reKrades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus llocKnents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar‐lo a vostè i d’incendiar la casa.”
Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels jusKciers (1812)
Les associacions de socors i d’ajuda mútua
Origen: neixen de la solidaritat i la cooperació (ajuda mútua) entre treballadors a principis del segle XIX
Reprodueixen el sistema g r em i a l : g e rm a n d a t s i confraries entre persones del mateix ofici i especialitat
• La final i tat serà permetre la supervivència en situacions de no treball
• Com? Auxiliant els associats i les seves famílies en cas d’accident, malalKa o mort
• L’ajuda era sufragada amb les quotes dels membres
PROCÉS…
… Similar en tots els països occidentals
… De ser associacions circumstancials passaran a ser permanents i seràn l’origen dels sindicats.
Les TRADE UNIONS
L’any 1824 a Anglaterra els obrers aconseguiren que s’anul∙lessin les lleis que
prohibien les associacions obreres
Això permeté la formació de cooperaYves i sindicats d’ofici
TRADE UNIONS
Primer es van organitzar per oficis i especialitat, i posteriorment, van esdevenir un sindicat nacional als anys ‘30.
PROCÉS DEL SINDICALISME OBRER
Els sindicats d’oficis circums‐tancials esdevingueren permanents amb la formació dels sindicats a nivell estatal durant la segona meitat del segle XIX
PAÏSOS ‐ CRONOLOGIA Gran Bretanya: Trade Unions
Congress (TUC) 1868 França: ConfedéraKon Générale
du Travaill (CGT) 1895 Estats Units: American FederaKon
of Labor (AFL) 1886 Alemanya Associació General de
Treballadors Alemanys (1863)
OBJECTIUS: aconseguir la millora de les condicions de vida i de treball amb accions de lluita per la jornada laboral de vuit hores, etc.
El Primer de Maig des de 1890 es converKrà en dia de lluita obrera internacional en record dels màrKrs de Chicago
El CARTISME
Origen: Elaboració Carta del Poble el 1838 dirigida al Parlament britànic i promoguda per l’Associació de Treballadors de Londres
Aquesta carta és la que donarà nom al moviment carYsta
Es dirigiren fins a tres cartes (1838, 1842, 1848), totes desateses
OBJECTIUS POLÍTICS: La reforma electoral i la democraYtzació són l’única manera de garanKr
la parKcipació dels obrers en l’elaboració de lleis per aconseguir millorar les seves condicions de vida
Les peticions dels cartistes
ELS SIS PUNTS:
• Sufragi universal: dret de vot per als homes majors de 20 anys • Formar part del Parlament sense necessitat de ser propietari • Vot secret • Igualtat representaKva territori/població • Renovació anual del Parlament per evitar la corrupció • Sou per als parlamentaris i dedicació exclusiva a l’acKvitat parlamentària
Protagonistes
Fou un ampli moviment de masses de treballadors:
U n m i l i ó d e fi r m e s recolzaren la 1a peKció el 1839 i gairebé tres milions el 1842.
TEXT HISTÒRIC: Carta amb les peticions
“Demanem que en l’elaboració de les lleis pugui ser escoltada la veu de tots. Cumplim
amb els deures d’homes lliures; volem, doncs, tenir drets. És per això que sol.licitem
el sufragi universal. Aquest sufragi, per a estar lliure de la corrupció dels rics i de la
violència dels poderosos, ha de ser secret. (…) Les eleccions freqüents són essencials:
sol.licitem parlaments anuals. Demanem que per formar part del Parlament, l’únic
requisit sigui l’aprovació dels electors i que tots els diputats siguin remunerats a càrrec
del tresor públic per compensar el temps dedicat al servei de la nació.”
PeKció dels carKstes de Birmingham, 1838
TEXT HISTÒRIC: Cartisme
El 1838, Stephers, un dirigent carKsta, es dirigia així a 200.000 seguidors:
“El carKsme, amics meus, no és un problema políKc, segons el qual es tractaria d’aconseguir el dret al vot, etc.; sinó que el carKsme és una qüesKó de forquilla i ganivet, és a dir, la Carta significa una bona vivenda, bon menjar i beguda, un bon passar i una jornada de treball breu”
EL SOCIALISME UTÒPIC Les primeres reflexions crítiques amb el capitalisme
Formen un grup de pensadors heterogeni, encara que tenen trets comuns
Ideen projectes dedicats a crear la societat ideal, amb relacions entre els homes en pau i harmonia, on no hi haurà explotació
A aquesta societat ideal s’hi arribava per la voluntat dels homes i de manera pacífica
Denuncien la injusta societat industrial (la desigualtat) però no n’analitzen les causes
TEXT HISTÒRIC. Els falansteris
El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria compleixi les condicions següents:
1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari.
2. Que cadascú, home, dona, o xiquet, siguui retribuït en proporció a les tres facultats: capital, treball i talent.
3. Que les sessions industrials siguin canviades unes vuit vegades al dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera.
CH. Fourier, L’harmonia universal i el falansteri, 1804
EL MARXISME
1. El materialisme històric i la lliuta de classes com a motor de la història (anàlisi de passat)
2. La críKca de l’economia capitalista i la determinació de la causa de l’explotació obrera: la plusvàlua (treball impagat) (anàlisi del present)
3. La conquesta del proletariat del poder políKc (revolució proletària), i establiment de la societat comunista sense classes socials (projecte de futur)
Tal i com ja hem estudiat a classe, el Marxisme té tres idees bàsiques que no podem deslligar:
El Manifest
Comunista D e s p r é s d e l a
publicació, juntament a m b E n g e l s , d e l Manifest Comunista ( 1 8 4 8 ) , l e s s e v e s teories van tenir una gran repercusió entre les masses obreres
QUÈ ÉS EL MATERIALISME HISTÒRIC? L’ anàlisi del passat
PER A MARX L’ECONOMIA (les circumstàncies materials) ÉS LA BASE DE LA SOCIETAT
AQUEST PRINCIPI EL FORMULA AMB L’ ESTUDI DE LES SOCIETATS ANTERIORS
L’ economia és la que condiciona la ideologia, el sistema polític, la producció artística
TEXT HISTÒRIC. El marxisme
Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obsKnats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel∙ligerants.
Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista
La lluita de classes:
Marx analitza la història de la humanitat com una succesió de modes de producció i d’ explotació i dominació d’ unes classes per altres (opressors i oprimits)
El pas d’ un sistema a una altre es produirà quan l’antagonisme entre les classes acabin destruint-lo mitjançant una revolució
Les relacions de producció (tipus de relació entre amo i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la societat esclavista, feudal i capitalista determinaria l’apropiació de l’excedent- i és l’ origen de les desigualtats socials i la lluita de classes.
L’anarquisme no té una doctrina tan homogènia com l’elaborada per Marx i Engels pel socialisme marxista.
Darrere de l’anarquisme trobem un seguit de propostes diferents, i poc connectades entre sí, que responen al pensament individual dels seus ideòlegs.
La principal font d’inspiració de les idees llibertàries seria, a la primera meitat del segle XIX, l’obra del francès Proudhon.
Una part del moviment obrer esKgué fortament influït pel seu pensament.
Proudhon va ser el primer a afirmar que “la propietat és un robatori” i va criKcar la democràcia liberal burgesa, el paper de l’Estat i les organitzacions políKques.
principi
Creença en la capacitat de l’ individu en aconseguir la seva llibertat i establir una societat
igualitària
anarquista (etimològicament “sense comandament”)
Rebuig de la societat capitalista basada en la propietat privada i en
l’explotació dels treballadors
Rebuig de l’autoritat i negació de l’Estat, al que
consideren una forma d’opressió per a la llibertat
humana.
defensa de la propietat col.lectiva dels mitjans de
producció
proposen la seva destrucció i substitució per
un model social de col.lectivitats (comunes)
federades lliurement
Defensa de l’espontaneïtat de les masses, l’individualisme i l’acció directa.
Rebutgen la jerarquia i propugnen la democràcia directa
La revolució no hauria d’estar dirigida per cap partit,
sinó per l’alçament espontani del poble
TEXT HISTÒRIC. L’ anarquisme
Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.
Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.
Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de juszcia (1883)