Pragmàtica i gènere epidíctic

Corpus de Salutacions de Festa Major

Prats de Lluçanès (1936-2007)

Volum II: Festes de gener i juny, diverses edicions dels anys 1970 a 1974 i de 1978 a 1985

Compilació: Anna Pineda Cirera

Direcció: Xavier Laborda

Lingüística. Universitat de Barcelona

~jtej r1e ~nt f)6án

¡ 2ant 21o'¡

1:l'.

Dies21- 24 i 25 de iuny de 1970

PRATS DE LLU(:

A

N

E

S

FEST A 1 TRADICIO

Més d' una vegada hem vist f)lW :;' anunciava pom-" d"

1 f' " I I ' , bposament com a tra lelona . e:;ta una ee e )!'aClO am roe:;anys de vida, Molt a la Ueugera es fa ús de la paraula esmen-tada i a ben segur que es traeta de poble~ o cntitats qne notenen tradició i volen fer-la al seu gusto

Sorto:;ament, aq uest no és el cas de les Jlostres FES-TES DE SANT JOAN 1 SANT ELOr, perque elles sí que són"Irallsmissi¡jdecf/slumsquefwll IJI'eva/gulpel' re/aci¡jsuc{~essivadi uneslJa/tl'esgenel'aciuns",

Sense podel'-ne esbrinar el eomenc;ament, impressionai fa respecte trobu(' lIibres que ens parlen, en l' any 1608, derestes gremials de traginers i eurse~ de eavaUs que ja es eonsi-deraven populars a Prats per Sant Joa!], Alllarg de tants anys,podem imaginar-nos un bagatge immens rle records i saboro-ses aneedotes,

No és d' estranyal', done:;, que les joventuts de cadageneració hagin fet seus, valorant-los degudament, uns eos-tums que ens enorgulleixen. Actualment i enmig de les evolu-eions de la vida moderna, el jovent vin les Festes, les estima,organitza i col'labora, mantenint-Ies vi.~oroses eom mai ho ha-gin estat,

Aquest és d Fregó d' uns jorns d' alegria, d' autenticaFESTA MAJOR D' ESTIU que oferim des de Prats a tothomqui vuIgui honorar-no:; amb la ~ev:l presencia,

U!-ihi esperem!

Animadors d' aqucstesdiades en els anys 40,

Ir ~sll'lt'l'ra ti dl'eta:

]osep noguera (Malmes)

LlorenG fiJaD (LlorenG)

Mlquel PI (Palaluga)

Ralenn Comas (Cubano)

]osep Fuslé (Cal ]oan)

]oan PecanlilS (Pamarl)

]oan Berengueras (Recader)

SANTJOAN

SANTELOI

FESTA

MAJOR

D' ESTIU

1972

dies 23 - 24 i 25 de juoy

PRATS DE LL U<::ANES

J2t á. fj en1J'!jtej

Presentem aquest programa en ocasió deis tradicionals Sant Joan i SantEloi, autentica FESTAMAJOR D'ESTIUa casa nostra.

Enguany s'organitzen amb caracter extraordinari, gairebé «tlrant la casapar la finestra», dones ens sembla que bé ho mereix el fet de celebrar laInauguració de moltes obres i millores que s'han portat a terma dintre elMunicipi en aquests darrers anys.

No volem atribuir-nos merits par una tasca que fem amb ilJusió I espe-rit de servei, par I'engrandiment i roillora del nostre poble'.

Algú ens ha dlt que, generalment, les obres són fruit de I'esfor«; d'un¡:¡minoria. Nosaltres afegim que són resultat d'un traban d'equip junt BIs com-panys de Consistori i funcionarás, de la co~laboraojó de tot el poble que éspar a nosaltres el millar estímul i, en gran manera, de la benvolenc;:a i com-prensió que hem trobat sempre a la Diputació i Organismes Oficials. Hemestat compresas en les nostres aspiracions i n'hem rebut ajuda moral I ma-terial. Avui ens toca donar públic testimoni d'agra'iment i demostrar quePrats sap correspondre.

La majar part deis actas, princlpalment e,ls del día 23, es veuran hono-rats amb I'assistencia de les digníssimes Autorltats provlncials i comarcals.

Convidem a tothom amb iHusió par compartir els nostres moments degoig i celebrar-ha amb graos testes, ja que aquestes són la poesia de la vida.

Més tard, després d'aquesta breu reposada, refrigerats 2mb nou delit,tornarem a la prosa que és el deure I tumbé el goig de cada día.

Manuel Cunill Adam

, PRRTS D[ llUCRn[Sa

"',""'W""",.,.,.,.",.~ "",.""""

FESTA MAJOR 1973

DIES 21,22 i 23 DE GENER

C;¡[or.

prlnlerenCa

Els primers fulls del calendari ens acosten amb passos

de gegant a la celebració de la. nostra festa Major deSant Vicen<;,

D'una manera invariable, cada any, al compondre

el programa de festes' voldríem trabar paraules noves,

qualificatius més escaients i fervorosos per tal de terI'apologia de la diada,

La Festa Major no és un dia més, sino que es

patrimoni inapreciable que tenim tots els robles de Catalunya,

Un p.atrimoni immens amb riquesa de tradicions, costums,

divertiments i alegria col'lectiva que manifestem amb el corobert als quatre venís,

Es natural que durant I'any hi hagin testes majors

de molía envergadura i altres més modestes, pero el

denominador comú que les caracteritza és la bona disposicióa les més nobles relacions de família i amistat.

Com a davanters de la innombrable recula de testes

majors que arreu de Catalunya s'aniran succe'fnt en eltranscurs d'aquest nou any 73, us oferim la nostra amb

il'lusió, No us la perdeu, amics; és una FLOR PRIMERENCA

i amb molí gust us la oferim,

P fa ts el e LI lIca nÜs.,

~ .,... _. W IV --. ' "

iI8J.

FEST A MAJOR 1974

dies 20, 22 i 23 de gene"r

F:ns IlPm aco~jlllu;11 a ,jlln' dolllinah lH'r

l' (~moció de la v(,lncitat, pel' la p:l:-sió d(' l' ('~I)()rt i (~I

f'd re:ll d' an:lr (~mpalrllanl :lcl ivi1ats Im:l rera l' :11-

1.1'11. Anlh lols (~J.",S('IIi-i illcon\'('lIients, ('" IJonol' a la

v('rjtal, 11ell1 de n~con¡:'ixer qlle f'n~ hi st"llim ht~ per-

qllt'; són frujts del progf'{~s i t'volllci.í ('onslanl Iwr a lui-

Ilor:lr (,1 qw'lwlI1 con\'ingllt /'n anonlf'lI:lr "ni\'(~11 d.,vida".

;\¡o oh~tallL !t'nim dl't't :1 llIJa hn'lI n'po~:lda

i la FestaMajor de cada pohle (.s IIlIa Illllgnífiea opor-

tunitat que se' ns ofereix. UIIS di/'s (1'1f' h:ln d' é:'ist'r

Inés viscut:'i o millol' visculs fjlW eb altn'~, pn'cisa-

nwnt 1)('1' a copsar-IH' tola la ilJllJlf'nsa ri(J1le~a dI' 10-

nalitat~ I'eligiose~, tradicionals, hnllicjoH's j ('oslllmj~-teso

Es hen c('r! qlle les f.'stt,~ IwlJors ('alal:IIH'S

s' assf'l11hlen totes, si hé ('ada una té c:lracu'rístiqlles

i Iwrsonalital!'i lwn d('linides. La noslra, la de Sall!

Vi...'IH:, voldrít'm qlle ros COIII la d' ahalls, ('0111 la dt,

II'mp,,-: a v('nir, eOl11 la d(' S('ll1pn':

[T,,\ ESCLA'!' DE .lOL\ (HJE pon'!'l \LEenl\S,\'I'bFACCI()\S ,\ "'0'1'110\1.

DesiJgt'lI1 qlle la de 1<)7-t. d¡'ixi hon I'('(:ord

1 !j"(' SI;:"lli per a 111011...; :lny,..;.

¡lrats beJ'Llutanés

FEJTEJ DE JAnTJOAni JAnrELOI - 1978

FASTUOS EN VELA T

LOCAL PIRINEU

D¡es 23"""24i 25 de Juny

calutació

Per Sant Joan, amiga, te'n rada retret

si és caS que no venies al festeig que tindrem.

Cada noia fadrina demanara un promes,

l'alfábrega i la ruda voldran llum deIs estels.

Sentiras com s'esberlen de claror els fanalets.

Farem foes d'artifici com no es veu en els cels

perque caiguin estrelles

i en bombes de paper

pugin de nou enlaire enduent-se'n els precs

-i el teu

si t'atrevies

que és un prec que caneco

Tu els clavells regaries. Jo et robada un beso

Joan Salvat - Papasseit

salufació

Tot just comen~a un non any.

El fred es fa sentir de debó.

Encara no ens hem refet de les Festes Nadalenques i ja

tenim la nostra, la típica Festa Major de Sant Vicen~, que

ens invita a tots a participar-hi amb l'alegria propia d'a-

questes diades.

Voldríem que tos, una vegada més, motín per renovellar

els nostres bons proposits, perque aquest any que comen~a

sigui per a tots un any d'harmonia, de germanor, de felici-

tat, que tots units treballem per enlairar el nostre poble, per

conservar les tradicions propies d'aquests dies i per ter de

Prats un reclós de Pan i d'alegria.

Que als forasters que ens visitin aquest any els quedin

les ganes de tornar. Treballem tots junts, cadascun en el seu

lloc, pero tots per engrandir materialment i culturalment el

nostre poble. Si ho fem així la nostra Festa Major haura

tíngut un sentít practic i deixara un bon record per a tots.

.¡

C,I)<

zE-c

~o

<z

CI)

~~

Q-

9~¡;.¡..~

CI)

E-c

~fJj

en

,1.1.1 m

Z1'm

e..

y¡

Cr)

1:

=>-

z=..

..1

y¡1:

Y.I

10

CI

C\

..

tn

u:

C\

t-

I

re

C\

en

y¡

D.

..

1:

FESTA

Passen els dies, les setman~s, els mesas i elsanys, així és I'ordre del temps,

un avenir passar i retornar, i en el desfullar del temps, i deis mesas i deis dies, tornen puntu-

alment cada any les testes de Sant Joan i els Elois de Prats.

De remota tradició, durant el decurs d'e cents anys de testa i alegria, aquestes

diades han assolit totun prestigi i una ressonancia arreu de bona part de la nostra terra, donant

un segell característic a la nostra població.

Enguany és l'Ajuntament I'organitzador de les testes, no pa~ per protagonisme,

tot al contrari, com a part integrant del poble i volent ésser poble, ens ha semblat que calia donar

continuitat a tot el que forma part de la nostra tradició popular.

Les circumstancies han fet que no sortís cap comissió organitzadora, nosaltres

hem esbossat un programa de la millar manera que ens ha semblat, tenint en compte la quitxalla,

el jovent i el~ més grans, perque en un aspecte o altre en hi trobem tots a gusto

Amb I'entusiasme i alegria que nosaltreSj ens em lIenc;ata preparar la testa, vol-

driem encomanar-vos-Ia a tots, i junts celebrar alegrqment un any més les nostres testes de

Sant Joan i els Elois de Prats de Lluc;anes,

El vostre AJUNT AMENT

PRATSDE lLU(AN~S7

-- - -,-- _. ~- ,r- 6- -_."" .",- ~ =~ --=m~c "", """' =

-~ ~J:.. --'"- ;...,~..:..:~- ~ .~...= ,,""'W' " ,o. ,~." -.."",' ,1>1.'Ii~'.:r:mm"",=:-=""'" P'~"""""

. ...;., c. ~ ~ ,,' "~":" " ..L ,. -::-",,)."C=,,~"'"'=.. """.. -~"'_"'__,m"'"

FE 1f 1980dies 19, 20, 21, 22 i23 de gener

LA DIVISIÓ TERRITORIAL DE 1936

~'~'"

~~,'\

"!-~~

El 11ucan es,

\!...~0.-:.-1.-

Croquis del mapa comarcal publicar perla Ponencia, segons els resultats de ten-

questa teta als ajuntaments

Una voluníat de ser

O'entre la munió de coses que anem redescobrint aquestsdarrers anys, n'hem de celebrar, a casa nostra, una de particu-larment important, el desvetllament a tots nivells del tema «Llu-Ganes».

Fa pocs dies hem pogut aplaudir I'aparició d'un Ilibre que ensafecta molí directament: «Prats, mil anys d'historia», de RamonMasramon. En ell podem veure que ha estat lanostra terra, i, através de les seves pagines es trasllueix una constant que po-dríem resumir en unes ganes enormes de continuar essent alloque som. Prats i el Llu9aneshan estat invadits i devastats mol-tes vegades; malta gent els ha hagut de deixar, sigui par la pes-ta, pels liberals o pels carlins, pero sempre han ressorgit ambmés for9a que abans. Els que varen marxar, tornaran, i si no, unsaltres ocuparan el seu lIoc, pero en totes les epoques de la his-toria de Catalunya el nom de Prats i del Llu9anes hi han estatpresents. És' aquesta voluntat de ser la que meravellava al pro-fessor Lluís Casassas, que no trobava motius par justificar elmanteniment del Llu9anes i, sobretot, el creixement de varis deisseus centres importantsen aquesta darrera epoca, que ha vist elvirtual despoblament de zonas igualment allunyades deis centresindustrials.

.. El Llu<lanes,dones, superant-'una,¡'una-altravegada. les o.on-'-ffai-"iefats,ha mantingut el seu nom i la seva unitat a través deissegles des d'aquell any de 1376 en el qual Ramon de Peguera unísota la seva jurisdicció els termes de Llu<;:ai Olost-Tornamira percrear allo que havia de ser la nostra comarca. Des d'aquell día lahistoria del Llw;:anes fou un intent continuat d'aconseguir des-lIiurar-se del senyor feudal i passar a dependre directament delrei. Els intents toreo especialment intensos els anys 1474 i 1491,pero no reeixiren fins I'any 1611 que es constituí finalment la de-sitjada sots-vegueria del Llu<;:anes.

L'Onze de Setembre de 1714 significa, també, la desaparicióen el camp oficial del Llu<;:anes,que fou repartit entre els «corre-gimientos» de Vic i de Manresa, pero el sentiment de la gent nodesaparegué i en totes les divisions terrítorials que s'esmentena partir de lIavors, no hi falta el nom de .Ianostra comarca.

L'any 1936 fou un any decisiu pel futur de la nostra comarca.La Generalitat de Catalunya implanta oficialment la divisió quehavia acordat la «Ponencia d'Estudi de la Divisíó Territorial deCatalunya» després de lIargs debats. En ella no apareixia el Llu-c;:anes, i és curiós que, en el mapa elaborat per la Ponencia, ba-sant-se en enquestes a tots els ajuntaments de Catalunya, elLlu<;:aneshi era reconegut com a tal. pero a I'hora de la veritatpesa más el primer punt que havia acordat la Ponencia en posar-

. se a treballar: «conveniencia d'establir el menor nombre possi-ble de demarcacions per economía en el govern i I'administraciódel país». Ens reconeixien, doncs, que érem una comarca pero,alhora, ens dejen que érem massa petits ¡que necessitaven«economitzar I'administració del país».

La desaparició oficial de les comarques va beneficiar indirec-tament el Llu<;:anesque continuava essent-ho en el pensar de lagent, amb la mateixa categoría que podía tenir la plana de Vic,pero el progressiu desvetllament cultural i polític al nostre paísva portar una progressiva generalització del nom d'Osona, finsfaben poc gairebé desconegut i mancat de tradició.

En la nova situació política la gent del Llw;:anes hem de tro-bar I'oportunitat de buscar el reconeixement que se'ns va negarI'any 1936 i en aquest sentit hem de considerar tots els passos

que s'han fet aquests darrers mesos, pero cal no oblidar que la.responsabilitat ens correspon a tots. Hi ha historiadors prou ca-pacitats per informar-nos del nostre origen; hi ha geografs proucapacitats per explicar-nos el nostre territori i hi ha gent ambprou entusiasme per fer escoltar arreu la nostra voluntat de ser,pero la base més important hem de ser nosaltres, la gent delcarrer que no som mestres en historia, ni en geografia, ni en fol-klore pero que des de petits hem mamat Llw;:anes i des de sem-pre sabem que el Lluc;:anesexisteix. I ho sabem perque així hoproclamen totes i cada una de les persones, animals i coses queaquí viuen. Des de les pedres centenaries de Lluc;:a,del Cuer, deTornamira o del castell de Merles fins a I'últim infant que ha ha-gut de néixer a un hospital de Vic, Berga o Manresa perque no-saltres no disposem de centres hospitalaris propis. I tots nosal-tres sabem que aquest infant, sigui quina sigui la primera lIumque Ii deixin veure sera, com hem estat nosaltres, fill del Lluc;:a-nes.

Lluís Vila i Vi/alta

V,¡J t,¡J d,¡

S4nt fJo4n

i d,¡IJ

ii

f

¡

I

i

¡,

gloi~

Dies21, 22, 23, 24 i 25

de iuny de1980

Presentació

Amb el desig d' aconseguir per a les festes

de Sant Joan i deis Elois el relleu i lIuiment que han

mantingut al lIarg de la nostra historia, ens tornem a

posar a la feina amb la mateixa il'lusió d' altres anys,

Som conscients que un pobre que conser-

va les seves tradicions no morira i, per aixo, hem bas-

tit tot un conjunt d' entreteniments per a tothom:

sardanes, futbol, balls. pel'lícules, festival infantil...

procuraran acompanyar amb dignitat les festes més

tradicionals que tenim a Prats, i el día deis Elois, els

pradencs i forasters quedaran una vegada més em-

badalits davant l' Boyal espectacle d' un poble que no

renuncia al seu passat i que prepara amb esperan9a

el seu futuro

Una vegada més. l' estiu s' acogía a Pratsde la ma de les festes de Sant Joan ¡deis Elois.

SIGUEU-HI BENVINGUTS!

La Comissió organitzadora,

PATROCINA l' AJUNTAMENT

p

Festesde

Sant loani deIs Elois

TS DE LLUCA EDIES 20, 21, 22, 23, 24 I 25

DE JUNY DE 1981

Presentació

Les Festes de Sant Joan ¡deis Elois d' a-

quest any de 1981 poden passar al record de la gent

amb una novetat: par primera vegada la totalitat de

les celebracions sarao de caire popular i gratuit par a

tothom. La coincidencia de dates amb les Festes deis.Barris, tan arrelades també a Prats. han aconsellat

l' intent d' agermanar-Ies par ter-les más nostres.

L' any que ve, els barris de Prats tornaran a rivalitzar

per. veure qui fa les seves testes .tnés lIuides, pero

aquest any i com a excepció. tetas les comissions

oferiran els seus esfor~os sanee esperit de rivalitat:

pensant només a ter unes testes d' estiu par a

tata els pradencs i visitante, a qui, des d' aquí, con-

videm amb un fort: BENVtNGUTS!

~--~, ~~fJi\' ?1t",1, I

Ir'"

PRATS DE LLU\:ANESFESl"A M.AJaR 1982

rnmE5::!'IJ~ ~2 . :1!3. ~AI itDlE ;¡;li:lMlEf1I

Salutació

Ha passat un altre any ija tornero a reviure aires de Festa Major. Encaraque tots seguim fent cam;, no deixa d'ésser una diada amb prou motiuper reflexionar sobre diverses qüestions i, entre el/es, la trajectoria de laFesta Major en els pobles.

Mirant la manera coro hem arribar a ractual celebració de la festa,

podría semblar una cosa sense importancia, pero sens dubte que all/argdeis anys s'han anal produint canvis que si a vega des se'ns fan impercep-tibles és per una raó molt senzil/a: també nosaltres canviem.

Pensem que la Festa Major a casa nostra neix en uns moments moltdiferents deIs nostres, i que els factors que la portaran a ser una de lesprincipals festes de rany eren inserits dios la mateixa societat, coro era,per exemple, la instauració de la celebració de la Festa al voltant delpatró del roble, de caracter religiós i, al mateix temps, s'aprofitava lafesta per un retrobament familiar que solia representar un esdeveni-ment social que reunía al voltant de la tau/a a la majoria de la família.O'aquí les expressions familiars -Veniu per la festa major! Anem a festamajor! etc.

Hem de considerar que abans, sense gairebé mitjans de comunicació,tenjen molla importancia roles aquestes vivencies, i que avui amb elscanvis operats en la nostra societat han quedar ultrapassades.

Que en por quedar de resperit de la nostra Festa Major? Que n'hemde conservar? És important i val la pena recolzar a fons les nostrestradicions i, entre el/es, la Festa Major és molt important no solament enraspecte cultural i folkloric, sinó buscant rota laseva autentica dimensióen la forma de conservar-la i mil/orar-la, per fer o intentar una projeccióde caraprincipalment a lesfutures generacions i per seguir fent possible,per molts anys, poder dir:

-'-Veniu a FESTAMAJaR!ElSatlle

~cM,~

21 22,~J.23 Jt .~

~ ~83 ~

Saluíació

Si el grau de desenvolupament d'una societat es mesura fonamental-ment per la riquesa de la seva cultura, entenent aquest fet en la seva mésamplia expressió inserida dintre una comunitat realista, inc!ús hi pot ten irincidencia la modesta celebració de la Festa Major d'una Vi/a. I per tant,ésser un exponent més del seu civisme i voluntat terma d'un poble per en-riquir la seva cultura.

Pot semblar un tapie parlar d'aquestes qüestions de la Festa Major, pe-ro cree que té la seva importancia, coro a lita de reflexió anyal sobre aspec-tes que a vegades passen quasi desepercebuts, i que el soroll normal solofegar, i que per altra part ens afecten col./ectivament.

És important que les activitats culturals portades a terme en I'ambit lo-cal, tinguin i disposin d'un fort recolzament per part de tots, per tal d'esti-mular BIs seus elements que tan possible la seva realització; i aixl impulsara participar a més gent en els actes I treballs que es tan per conservar lesnostres tradicions culturals.

Hem de tenir en compte que la plena normalitzacló cultural del nostrePaís és dificil en un breu espai de temps. Per tant cal també que des deisnos tres pobles i a mesura de les possibilitats tan economiques coro socio-logiques, és faci una tasca de revitalització de totes les actlvitats culturals i

recreatives per poder aconseguir una xarxa coherent i de base estructura-da, per ter de suport ferro la nostra definitiva recuperació cultural.

Coro a cloenda, i des d'una perspectiva municipal, cal encoratjar a totsels qui d'una forma o altra col. laboren en el manteniment i millorament dela nostra cultura, per tal de projectar el nom de la vila de Prats, cap acotesmés altes i progressives.

Que la Festa Major esdevingui uns dies de retrobament familiar, i deles nostres arrels coro a roble.

EL BATLLE

I I I I

dies23, 24, 25 i 26

testesde

SANTJOAN i ElOIS

~

PRATS DE LLUCANES~

juny .1983

~ ...

S alutació

Ja vénen les diades de Sant Joan i els Elois, com apreludi de/' estiu i de les vacances.

Aquestes festes són una magnífica oportunitat de retrobarles celebracions més entroncades amb /' esperit popular, ambregust de poble i imprescindible per tal de conservar les nostrestradicions.

Són dies, també, de retrobament amb molla gent pradenca orelacionada amb Prats, que per diferents motius es trobenhabitualment allunyats de nosaltres.

No cal dir que /' esperit afectiu i alegre de la nostra Vi/a ensha d'omplir de joia i transmetre-Ia tots els qui conviuran aquestsdies amb nosaltres.

A tots, benvinguts a Prats de LIuranes.

EL BATLLE

. t

'H:<;' ~ -;s \

4;;~Y; ~ 11

11

I !I

.. - --- . - , :,

'

,'.,,

'

1

~ I! ,

'< : ti\. --\-. ~., - - ¡,',,',!L,A' . :1~ :1.. I!

'~.,.: ¡

dv~1 ,1, '1 ¡ 23 1,

r~ST~ A.Jo~

Salutació

Encara en l'aire sura un regust de festes, que ja soma la FestaMajor com a portalada de l'any tot just comenf:at. Moment propici,per tant, per fer una rejlexió tot donant-U la berzvinguda.

La nostra població té un taranna forf:a tradicional en moltsaspectes de les seves manifestacions col.lectives, taranna que, ent.1!f!:~

'o' ..' . ,.,' , ." "¡.';",.;,

tots, hem de mirar d'anarconservant. ""'"

No cal fer gaires meditacions per adonar-se que la societat;actual és sotmesa a un procés de mutacions importants, que",afecten :,l'escala de valors que fins fa poc consii1e).avefn,i!IJssk~;~pel fet:d'afJ(lr ,molt lligats a la idiosincrasia del nostre país per diferents,motius histÓrics, constituint-ne un eix fonamental que ha ajudat aaguantar les pecuUaritats que ens distingeixen com a poble.

, Aquestá'Únpregnació de valors positius és la que ens perrtletmantenir-nos, a nivel/local, amb optimisme de cara al futur, consi-derant a més que la situació general de hats, sei:i,s'epeéáfi,\d'excesi-,vament casolans i observant la realitat SOcÜ)~tonomicJ¡,que ens ~envolta, és francament acceptable. "

L 'esperit pel treball conscíent, característic de lanostra gent, és.tU( a'eIr ¡HId" (/1'(1"t'/ftKer!t!«/l'IfJ'P'~(K t1#Itir!'flN é'IIltIIJ' t'K (,tIlH¡W ,

de la vida col'lectiva, tan! cultural com económica. Aprofundint per'aquest camí obtindrem la via per tirar endavant.

A tots, una bona Festa Majar. .

EL BATLLE

..I PHATS DE llU~ANES g

testes de

.Juny1984

SAn, )OAn i ElOIS

Sa/utació

A part del caireIestiu d'aquestes diades de Sant Joan i elsElois, voldríem comentar el simbolisme que ens ve a la memo-ria en viure en jota aquestes festes, i que veiem emmarcat endos vessants for(:a rellevants ique expressen molt bé algunesde les arrels de/Ilustre pub/e;

Una és la jlamadel foc de Sant Joan, inspirada en el do, enel misteri, en la purificació de les coses, que té la foguera. Amés de les connotacions l1istoriques que se li donen, encaraavui l1ipodem trabar un sentit d'esperan(:a (cada any s'encén) icontinuilat d'un poble que creu en el seu futuro

L 'altre vessant és el de la festa deIs E/ois que, COI11lOtssabeu, deriva de les corrues de traginers que feien el tra11sportde productes manufacturats (baietes) a111b111atxosde bast cap ad'altres c017lrades. cosa que va significar per a la Ilustra vi/auna tradició d'abertura social en una epoca en la qual no eragairefaci/la comunicació, i que va contribuir a fer co/l(3ixerelnom de Prats for(:a enlla. A la vegada,tot aixo \;aill1pril11irUIIcaracter abert i 110spitalaría la geí1l que ells precediren. esselllencara avui un signe d'identitat per a tat el CO1!j1l11lde la

,wstra població. .

. A tots, joioses .restes!

EL BA TLLE

PRAIS DE

llU~ANis

dies 19,20,21 i 22de gener1985

FESIA MAJOR

SALUTACIÓ

Una de les diferencies, a valles subtil, que existeix entre elspobles, és produiaa per tot allo que pertany al camp de lacultura, en el sentir més ampli i poc academic de I'expressió.

Sense una percepció aguda i constant de la mateixa reali-tal cultural que ens embo/calla, es fa difícil poder fer unaanalisi rigorosa i metódica del caminar cultural d'una comu-nitat. Potser estem travessant uns moments en que es toquenmassa superficialment molts afers, que, per la seva impor-tancia, exigirien molla més profunditat en el tractament de laseva tematica. A més, seria prou important poder efectuaruna contrastació constant de la realitat diaria del terrenycultural amb d'altres cultures i estils de viure, per tal depoder copsar realment la nostra situació, tenint en compre .

que som un país europeu insertar en la denominada culturaoccidental.

Si donem una ullada a la nostra comunitat local, ten/m unarealitat cultural forr;:aestimulant, amb diferents ambits enpermanent renaixenr;:a,pero cal ajuntar el maxim d'esforr;:delotes lesassociacions o movimentssocials per tal d'aconse-guir, si és possible, una majar projecció, torta i pluralista, queconvidi tothom a participar-hi.

No cal dir que la nostra Festa Major és un exponent queforma part de la cultura i tradició locals. Celebrem, per tant,qmb goig i participació aquestes testes.

A tots, una bona Festa Major.

EL BA TLLE.

festes desant joan I elois

1985

dies21, 22,

23,24 i 25de

Juny1-

PREAMBUl\\'

.

'."~"

.

' .. ~\~,¡¡.':r) ;~

'\:.;');, "-:;1../ r ~~";Y""!- \ ' \\>7~.;~~~~~.

Aquest any per les festes de Sant Joan, permeteu-meque faci esment d'un tema de malta actualitat com és el dela propera integració del nostre Pa/s en el Mercat Comúeuropeu. Molts poden pensar que tenen a veure unes festes,amb aquest feto Doncs bé, encara que sigui Ileugerament,cree que existeix una interrelació.

Fent una mica d'história cal recordar que aquesta orga-nització europea, fa molts anys que es va crear a Roma, iencara que fins el moment present, gairebé solament s'hamogut a nivells económics, darrera tot aixo existeix un espe-rit de col.laboració i unió entre els paisos d'Europa.

Doncs bé, en aquest context d'aspiracions conjuntes anivell de la majoria de les nacions que composem el mapaeuropeu, Catalunya, par primera vegada en la seva historia,s'integrara en un marc, on els costums, la cultura, ate. sónpotenciats adequadament.

A vegades és facil creure que el Mercat Comú solamentens afectara en el camp economic, aixo no és ben bé aix/'

La integració ens afectara en múltiples qüestions.

Per tant, es fa imprescindible una potenciació al maximde les nos tres tradicions i festes -perque són Cultura-. Per-que no es tracta que ens deixem impressionar par aquestaallau europea que logicament ens envaira, sinó, abans elcontrari, nosaltres hem d'aportar el nostre petit gra de sorraa la construcció d'una Europa més justa i avam;:ada, cultural-ment i socialment. Aquesta aportació, entre altres, sera la deles nostres peculiaritats i idiosincrasia com habitants d'unapart europea anomenada Catalunya.

EL BA TLLE