flor ile cardSant Llorenç des Cardassar * Juny de 1997 * núm. 239

En aquest número:

* Pla mirall Q pla miratge? (Editorial, pàg. 2)* Un pla estratègic per al nostre turisme? (Ignasi Umbert, pàg. 6)* Crònica informal del ple de juny (Josep Cortès, pàg. 8)* Notes desordenades sobre la guerra civil (Pere Josep Santandreu, pàg. 15)* Entrevista a Miquel Calmés, regidor de Turisme (Llodrà/Umbert, pàg. 16)* Novetats bibliogràfiques de cara a l'estiu (Maria Bel Pont, pàg. 18)* Les seccions fixes: -Els quatre clotets (Guillem Pont, pàg. 3)

-Batec (Diversos, pàg. 4)-Lira d'Or (Jaume Galmés, pàg. 11)-Demografia (Nicolau/Simonet, pàg. 20)-Si lleu... (Maria Galmés, pàg. 22)-El temps (Xesc Umbert, pàg. 23)

«fJbaitonai 2 (114)

Pla mirall o pla miratge?Flor de Card

Per tal d'estalviar-se una part important de les despeses, el nostreConsistori va sol·licitar que la remodelació de la plaça Nova estàs inclosadins el Pla Mirall, aquell projecte d'embelliment que tan pomposament vaanunciar l'any passat el Govern Balear. D'acord amb les previsions es-tablertes entre el conseller i l'equip de govern, l'ajuda que ens donarien sesituaria als voltants del 25 milions de pessetes, i la idea era que durantl'any 1997 s'aprovàs el Pla i es començassin les obres. Però, si ens hemd'atenir al que va apuntar el secretari de l'Ajuntament abans del ple ordinaridel 5 de juny, sembla ésser que la cosa va per llarg. Ens explicarem.

En primer lloc resulta que el Govern Balear no va destinar cappartida pressupostària per engunay al Pla Mirall, per la qual cosa no dis-posen de dobbers per fer front a les subvencions. Això tendría solució siaprovassin un crèdit extraordinari, però aquí sorgeix el segon problema:el període de sessions parlamentàries o ha acabat o està a punt d'acabar,i per aprovar un deute d'aquesta envergadura necessiten el vist i plau delParlament. I per si no bastassin els entrebancs, resulta que fa poc tempshan canviat el conseller que va idear el Pla, i el nou suposam que no hatengut temps d'estudiar-se'l amb deteniment.

Com a colofó dels mals tenim que, incomprensiblement, si comencenles obres abans d'estar aprovat el Pla hauran de renunciar a la subvenció.No s'entén per què no podem iniciar la plaça amb els dobbers de l'Ajun-tament i després ja s'hi afegirien els del Govern Balear, i més si són ellsels qui s'han retrassat. Es veu que aquesta gent no es regeix per la lògica.

Davant aquesta situació l'Ajuntament té dues possibilitats: o en-vesteix les obres i renuncia a la subvenció o espera que s'aprovi el PlaMirall, probablement dins la vinent legislatura... si és que s'arriba a aprovarmai. Dues solucions que perjudiquen clarament el nostre municipi i quefan sospitar que en lloc d'un Pla Mirall es tractava d'un Pla Miratge, unamanera de desviar l'atenció dels habitants de les illes, astorats pel cúmulde processos que tenien en marxa aleshores diversos dirigents del PartitPopular.

No som nosaltres els qui hem decidir quin dels dos camins calprendre, que per això ja tenim onze persones que, almanco teòricament,ens representen i defensen els interessos comuns. El que sí tenim dret adir és que ja està bé de perdre el temps, que són massa anys d'excuses iemperons perquè els llorencins puguin gaudir del lloc més cèntric delpoble. Si ja hen fet les fotografies aèries del nou col.leccionable del Diariode Mallorca, serem la befa de tota l'illa.

Tot just abans ¿'entregar la revista a la impremta el baile ens hacomunicat que està apunt de publicar-se en el BOCAIB una disposiciósegons la qual podrien començar les obres sense estar pressupostat elPla Mirall, pel que l'Ajuntament no perdria el dret a la subvenció. Espe-rem que sigui així.

Revista d'informació general de Sant Llorençdes Cardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Gaünés * Telèfon: 569509Juny de 1997Número 239Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director:' Josep Cortès ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

Xisca SantandreuGuillem PontDiversosIgnasi UmbertJosep Cortès

Gao XmgjianJerònia QuctglesPedró GalmésJaume GalmésElena de la CruzArnau PonsMargalida PonsImirrPere SantandreuLlodrà/UmbertMaria Bel PontNicolau/SimonetADIMMaria Galmés

Xesc UmbertBel Nicolau

Cala PortadaEls quatre clotets. 3Batec 4Zona costanera 6Crònica informal 8Tal dia com avui 10La imatge 24Lira d'Or 11Matances d'estels 12Cantarli 12Giacomo Leopardi 13A Giacomo Leopardi 13Taferres... 14Animal sensible 14Derelictos 14Sobre la guerra civil 15Miquel Garnies 16Biblioteca 18Demografia 20Itineraris de Mallorca 21Si lleu...ComptabilitatEl tempsDistribució

22

23

xf ::,s; ,::; ,:. :: ::;|;JLls qua|re_clotets___ ;, :. . . . •. - m¿ ,.: . - . - .•,,,-:-• .t,. .,.,.../.. ,,;v. 4 (139)

l.-Tema: PER PODER "FER" 3.-Tema: ELS DOBLERS DE "TOTS"

Dies passats els socialistes del PSOE tingueren el seucongrés.

De banda les "sorpreses" -tan ben planificades- ques'han anat anunciant a la premsa, hi ha dues qüestions quem'han fet reflexionar:

a.- S'ha dit i repetit que s'havia de cercar la unitat del'esquerra. Molt bé. Però... què hi ha rera els mots? Desitjósde diàleg i de recerca de consens o desitjós d'absorcions de lesidees i de les persones?

b. - La frase del Sr. Leguina -immersa dins aquest esperitd'unitat de l'esquerra- que assenyalava que per poder canviarles coses que no agraden, "primer s'ha de governar".

2.-Tema: VISIONS D'UNA MATEIXA ACCIÓ

Juny de 1997. Va ésser tema de comentari entre elscompanys de feina la notícia de la premsa local: assenyalavaque els municipals de Palma, moguts per la denúncia d'unasenyora, havien portat al "cuartelillo" una colla de jovenellsque, pressurrtptament, feien l'amor a l'interior de l'aigua de laplatja de ca'n Pastilla.

Llavors es plantejaren opinions i comentaris molt diver-sos. Gairebé tants comentaris com persones (Quina cosa mésbella és això de viure!):

-Quina barra! Mira, just que s'haguessin fet una micamés endins ja estava!

-Veiam si tothom no podrà fer el que voldrà!-El problema neix perquè ho feien o perquè ho feien

sense goma? Amb la SIDA no s'hi juga!-L'excusa de la senyora denunciant foren els nins petits.

Deu ésser tan primmirada amb la violència de la televisió?Després de parers, de matisacions als parers i de contra-

parers. Després d'anàlisi, síntesi i argumentacions. Desprésde tons alts i calents. Després... de tot, cadascú va mantenirles seves idees i la seva manera d'entendre el fet.

Es obvi que vivim en una terra on els habitants bàsi-cament es preocupen de la "seva butxaca". Les persones esmolesten quan han de "pagar directament" alguna cosa. Peròno fem gens de cas de tot allò que no ens afecta directament.Dos exemples:

a.- La justícia exculpa el Sr. Ruiz Mateos perquè elseu engany "no afecta a tercers". (Solament afectava els do-blers públics, i tots dormim ben tranquils).

b.- Amb doblers públics -que pagam entre tots, no ensenganyem!- s'arregla una carretera (Per exemple la de Ma-nacor-Palma). Però vet aquí que quan ha donat la darrerapassada d'asfalt tomen venir les excavadores pr obrir novessèquies, o a refer una cosa que ja s'havia fet. Qui deu pagaraquesta feina addicional? L'empresa constructora? L'en-ginyer?... Segurament ho pagam entre tots... però dormimben tranquils.

4.-Tema: LA LLIBERTAT

La Unia que separa els nostres drets dels drets dels altresquasi sempre resulta subtil i, entot cas discutible. Cert és quehi ha les lleis. Però també resulta cert que els legisladors solenanar vàries passes darrera la realitat del dia a dia i moltes al-tres vegades no hi ha força ni recursos per "exigir estrictament"l'aplicació de la legalitat.

Aquesta mena de lluita entre l'aplicació d'una llei -siexisteix- i la realitat diària és font de contínues "notícies depremsa" i de seriosos debats. A nivell d'exemples es podrienesmentar molts de fets locals de "dubtosa legalitat" (no sigueumalpensats, faig referència a la velocitat dels cotxes en passarpels carrers de la vila)... o simplement fer una referència super-ficial al tema de moda: la utilització dels nins com a simpleseines de plaers sexuals (malgrat vivim en una societat "civi-litzada").

Però el comentari serà molt més intranscendent idesenfadai. Fa referència estricta â l'ecologia del llenguatge:Pot una empresa privada publicitar públicament una cosaanomenada "pa de llenya"? -fent referència al pa cuit en unforn de llenya-.

Guillem Pont

*f»ateC * (WO)

PISCINA

Aquest mes s'ha obert la piscinamunicipal i a la gent pareix que li agradaperquè a qualsevol hora del dia hi ha gen-teta que se banya i disfruta del bontemps.

Durant el mes de juliol s'hi durana terme les activitats de la natació per atota aquella gent que s'hi vulgui apuntar.

SELECTIVITAT

El juny és un mes molt dur per atots aquells que estudien, ja que entreels nervis i la calor han de superar unesproves indispensables per seguir enda-vant. Una d'aquestes proves es la selecti-vitat (prova d'accés a la Universitat).Enguany un grapat de llorencins vananar a l'institut Mossèn Alcover, de Ma-nacor per realitzar-la els dies 17, 18 i19.

Ara mateix no sabem com els haanat, però esperam que bé i que puguinestudiar allò que més desitgen. SORT.

FI DE CURS

Divendres, dia 20, al polisportiumunicipal es va celebrat la festa de fi decurs de l'escola «Mestre Guillem Gal-més». Damunt les 8 h. de l'horabaixava començar el festival, en el qual totsels cursos van participar, uns ballant id'altres fent teatre, i també l'Associacióde pares, que va fer una funció de teatremolt divertida.

Després hi va haver buffet i músi-ca per continuar la festa. Des d'aquí do-nam l'enhorabona a tots els alumnes quehagin aprovat el curs, i als que no ànimsper tornar-ho intentar al setembre.

TEATRE

Encara que sigui una mica tard,vos volíem fer dos cèntims d'una obrade teatre que va dirigir en Rafel Duran amitjan maig.

Els tallers de l'aula de teatre de

la Universitat Autònoma de Barcelonavan representar «Variacions Hamlet»,del gran autor clàssic anglès.

Amb un repartiment de devuitactors, en Rafel va apropar al públic as-sistent l'enigme de Hamlet.

GUERRA CIVIL

La premsa insular en va fer ressòla darrera setmana de juny: devora l'ho-tel Hipocampo Park, els treballadorsd'una empresa de construcció que hi fanfeina trobaren una granada de «mortero»d'aviació de doble «Espoleta» d'unesmides de 40 cm. de llarg per 15 cm. dediàmetre. Es veu que havia quedat enter-rada davall terra i degut a aquestes obresl'han trobada. Diuen que si hagués ex-plosionat hagués pogut fer bastant demal.

ACOMIADAMENT

Amb motiu de la jubilació volun-tària de la professora Isabel M" MuñozCarrión, els pares i els alumnes de sisè,el passat dia 6 de juny, li varen oferir unsopar d'acomiadament i com a recordla varen obsequiar amb un llibre en courefet per l'artista Felip Blau.

FUTBOL

Ja fa prop d'un mes que ha acabatel campionat regular de futbol de IIIdivisió. En aquesta categoria hi milital'equip local, que tot i no fer una bonacampanya, ha pogut mantenir la cate-goria, que en principi era l'objectiu delclub. Pegant un petit i ràpid cop d'ull ala taula classificatòria podem veure quel'equip granoter ha aconseguit moltspocs gols, només 27 en 38 partits (0,75gols per partit). Aquestes xifres elcol·loquen al cap de la taula d'equipsmenys realitzadors de tota la categoria,juntament amb l'Alaró. D'un total de114 punts en disputa, només han pogutaconseguir-ne 36. Recordem: 38 partitsdisputats, 7 de guanyats, 15 empatats i

16 derrotes. Un pobre balanç, sense es-mentar tots els problemes de baixes i al-tres tants de jugadors com de l'equip tèc-nic. Esperam que l'any vinent hi hagimés sort.

MÉS FUTBOL

D'altra banda, l'equip directiu delCardassar ja ha posat fil a l'agulla i hacomençat a preparar la propera tempo-rada. Les primeres mesures que s'hanpres han sigut nomenar MiquelCaldentey, Saletés, com a preparador iresponsable del primer equip (recordemque en Miquel ja ha dirigit un grapatd'anys equips de les categories inferiorsdel Club amb molt d'èxit), i també hanencarregat la tasca de coordinador delsequips inferiors a Antoni Roig, qui tambéha aceptat de bon grat.

Deixant de banda l'equip granoteri tomant a la campanya 96-97, volemdeixar constància que el jugador llorencíBiel Femenias, Petxina, es va proclamarmàxim golejador de III divisió en el grupBalear. En Biel va aconseguir un totalde 24 gols, quasi en va fer més ell totsolque tot l'equip del Cardassar.

CICLISME I

Un cop més hem de tomar parlarde na Margalida Fullana: la cerradorallorencina ha disputat recentment el cam-pionat OPEN-CORONAS de MountainBike. Aquesta prova consta de quatrecarreres, de les quals na Margalida n'haguanyat dues i ha fet un tercer lloc i unquart a la darrera prova celebrada aLogronyo, la qual cosa ha situat lallorencina en la segona posició final dela taula.

D'altra banda també disputà pro-ves de la Copa del Món de MountainBike. Aquesta vegada la millor classi-ficació aconseguida fou un quart lloc ala prova celebrada a Txèquia i un sisè iun onzè en les altres proves. Això fa que,provisionalment, la corredora de Libertoestigui situada en la dècima posició.

Batec 5 (141)

Coratge i sort en els proves quemanquen.

CICLISME II

Guillem Gayà és el proper prota-gonista de la notícia. El ciclista llorencíaconseguí la primera plaça a la cursadel campionat de Balears de fons en car-retera celebrat a Ciutadella. El triomfva tenir lloc a la plaça des Bom de Ciuta-della, després de recórrer els 160 km quetenia la prova a una mitja de 38 km/h.

Guillem Gaya, també s'apuntà lavictòria á Santa Maria i a la Challenged'Osona el mes de maig.

En Guillem va saber aprofitar unaescapada i pogué rematar amb un atacen els últims 10 km. Un total de setantacorredors començarem la carrera i tansols 25 aconseguiren acabar-la; enGuillem ho féu amb el primer trofeu da-vall el braç. Sort i enhorabona en prope-res carreres.

FESTES

A començaments del mes passates va celebrar la festa del Corpus, ambla tradicional processó i el carro de la

Custòdia.L'església catòlica tenia tres grans

dijous que relucían más que el sol: elDijous Sant, el Corpus i l'Ascensió. Duesd'aquestes festes ja no se celebren el pro-pi dijous, i han passat al diumenge pos-terior. Malgrat tot, però, això no llevaals creients les ganes de celebrar-les.

També hi ha hagut molta festa persant Joan, amb la tradicional missa i elball de Sant Joan pelut. Don Joan vadonar els molts d'anys a tots els Joans ijoanes, i ho va voler celebrar oferintgalletes al públic assistent a l'ofici.

Els qui feim el Batec també volemdonar els molts d'anys als Joans i joanes,peres i peretes, i encoratjar-los perquès'animin a col·laborar amb la revista delpoble.

CONTENIDOR

Ja fa algun temps que s'ha posatun altre contenidor a la plaça de la Pau(o plaça dels bonsais, a la carreterad'Artà). Així, posant més contenidors,pareix que es durà a terme un servei derecollida selectiva, però per vestir un santno n'hauríem de desvestir un altre. Ambaixò volem dir que quan es va fer la plaça

es van tenir en compte les barreres arqui-tectòniques, i ara el contenidor dificultael pas a les persones amb deficiènciesfísiques.

A més, el contenidor no està oberti allò s'ha convertit en un nucli de brutor.

SENYALITZACIONS

Durant els passats mesos s'handuit a terme diverses reformes a tot elmunicipi llorencí. Com vàrem anunciarfa uns mesos, s'ha fet una rotonda a lacarretera que va de Cala Millor al Portde Manacor, a l'altura de S'Illot. Tambés'han posat alguns rètols indicadors.

A Sant Llorenç s'han instai.latdiverses senyals de trànsit, cosa que tro-bam molt ben feta, ja que amb el Centred'Adults ve molta gent de fora-poble.

J.Domenge, M.Febrer, F.Fullana,N.Jaume, F.Ramon i D.Sánchez

NOTA: Cercam dos al.lots o al.Iotes percompartir pis a Palma. És molt cèntric(Avinguda Alexandre Rosselló, 22-5è-B, entre El Corte Inglés i la plaçad'Espanya).Informació: Xesca Ramon (569272)

STT L (^ IMATGES

Fofo LISSanf Lforenç

«f Zona costanera 6 (142)

Un pla estratègic per al nostre turisme?

A la passada edició de Flor deCard hi havia un article/crònica d'unesdeveniment lúdic important i d'una be-llesa incomparable. Aquest article/cròni-ca estava signat per Isabel Llodrà i Ra-fel Umbert, qui es plantejaven tota unamena de reflexions i preguntes que emsemblen realment interessants. Esplantejava la possibilitat de convertir elsnuclis de Sant Llorenç i Son Garrió ennuclis turístics. Jo pens que no, cap delsdos nuclis urbans disposen dels sufici-ents punts d'interès per convertir-se enun punt d'obligada visita per als turistesque ens visiten, i tan sols una molt petitaminoria podria estar interessada en venira visitar-los.

Per altra banda, els autors es de-manen si s'ha de permetre la venda delsterrenys rústics del nostre municipi. Aixòté més inconvenients que avantatges. Be-neficis si fan una casa nova, cap; si enrestauren una de vella i ho fan a l'estilmallorquí, mira, encara es podria accep-tar, però lo millor seria que fossin elsmateixos mallorquins qui ho fessin. Dei-xar créixer més els nuclis turístics, rotun-dament no, ni la platja ni les infrastruc-tures actuals ho permeten ni els mercatsactuals preveuen més turistes. I si tenimen compte les previsions actuals de crei-xement ens adonarem que aquest ja estàsobrepassat des de fa molt de temps.

Proposen la posada en marxad'un pla estratègic per millorar el turis-me i fan tota una sèrie de recomanacionssobre quins haurien d'ésser els principalspunts d'aquest pla estratègic, on hi inclo-uen donar a conèixer les nostres coses,balls, cançons, llengua, costums, etc. Totaixò està molt bé i pens que seria lo ideal,

però dissortadament les coses no sónsempre així com voldríem que fossin, si-nó que són tal com són. L'experiènciade més de trenta anys en el món del turis-me i en els darrers vint anys en càrrecsde responsabilitat ens ha demostrat quetot això no és gens fàcil. Pretenir queunes persones canviïn els seus hàbits aixícom així no és possible, basta veure elsnombrosos peninsulars, que molts d'ellsduen una burrada d'anys a la nostra illai encara tan sols podrien dir qualque moten la nostra llengua, i crec que molts pocsa les seves cases preparen menjars típicsmallorquins, ja que de segur prefereixenel salchichón o la morcilla a la nostrasobrassada, o \afabada asturiana a lesnostres sopes, ballar sevillanes a unamateixa.

Està clar que seria importantque els responsables polítics intentassinmostrar el nostre patrimoni (si és quepodem mostrar qualque cosa). En aquestaspecte hauria d'ésser a nivell de total'illa i això en certa manera es fa senseque els resultats sien massa bons. Perarribar a una acceptació real del que ésla nostra cultura i ésser assumida pelsnostres visitants o nous veïnats haurande passar com a mínim dues generacionsi encara aquesta acceptació estarà a unnivell relativament baix. Basta veure delsnombrosos alemanys, per exemple, queja viuen al nostre poble, quants n'hi haque mínimament s'hagin integrat. Po-quíssims, per no dir cap. El que fan ésenvoltar de paret la casa que compren,muntar un sistema de comunicació, jasia telèfon, televisió o fax i del contacteamb els llorencins tan sols l'estrictamentnecessari. I és que certament aquestagent que avui compra una casa a Ma-llorca, tan sols ho fa perquè hi fa moltbon temps durant molts de dies de l'anyi a més les cases encara son més baratesque a Alemanya o Anglaterra. Les nos-tres costums, els nostres menjars i la

nostra llengua no el interessa pes res.No tenen necessitat de res de tot això.Naturalment sempre hi ha excepcions,per tant tot l'esforç que facem per in-culcar-los la nostra manera d'ésser i lesnostres costums no pot tenir l'èxit quecom a mallorquins voldríem, perquè,com diu el refrany, no hi ha més beneitque aquell que no vol aprendre, i el 99%dels que vénen a la nostra illa no vénena aprendre res, vénen pel sol, la platja iels preus baixos dels nostres hotels.Aquesta és la realitat. Per això jo pensque l'esforç cal fer-lo no de cara als es-trangers, sinó de cara als mallorquins,que en lloc de cantar en anglès o francèsho facin en la nostra llengua, que en llocde ballar rock & roll o sevillanes ballinels nostres balls, que en lloc de menjarhamburgueses i salsitxes de Frankfurtmengin botifarrons o sobrassada mallor-quina, que en lloc de demanar un donutdemanin una ensaimada i en el cafè, enlloc de whisky prenguin un palo ambsifó. Però tot això, com he dit abans, ésun esforç de tots els qui ens sentim ma-llorquins; no plantejar-ho així semblaque seria fer reixes dins l'aigua.

L'associació hotelera Badia deCala Millor, organitzadora de la V Rega-ta Internacional de Globus Aerostàtics,té perfectament planificat el seu plapromocional de cara a aconseguir elmantenir la nostra zona turística, CalaMillor, com un dels principals centresreceptius de turistes europeus. Des defa cinc anys l'associació, juntament ambels ajuntaments de Sant Llorenç i SonServera, estan fent tota una sèrie d'actua-cions importants que fan que el nom deCala Millor aparesqui contínuament alsmitjans de comunicació de molts de paï-sos europeus. Per exemple, aquest anyl'associació ha patrocinat o ha organit-zat events tant importants com un torneigde tenis professional, una etapa de laVolta Ciclista a Mallorca, amb els mi-

*f ¿Aína costanera 7 (143)

Hors corredors del món, un torneig degolf amb quatre dels millors jugadors deltennis professional, tots quatre guanya-dors d'un màster i les 30 millors jugado-res d'Europa. La V Regata de Globus,avui ja és la tercera concentració deglobus més important d'Europa. S'ha as-sistit a les fires turístiques més impor-tants dels mercats europeus: Frankfurt,Colònia Londres, Berlín, Madrid o Bil-bao. Durant els mesos d'hivern s'han or-ganitzat més de vint concerts als nostreshotels, molts dels quals realitzats perpetits grups de cambra, etc. Tot això,juntament amb altres activitats per ven-tura no tan importants però que ja sónclàssiques a la nostra badia, com són laSetmana del Turista o els torneigs espor-tius que durant l'estiu es duen a terme ala platja de Cala Millor. Aximateix s'e-diten fullets on es dóna tot tipus d'in-formació sobre la nostra cultura, cos-tums, etc. Tot això suposa moltes horesde feina i dedicació, a més de molts dedoblers, perquè sense doblers no es potfer res, ni tant sols un ball de bot, perquèara ningú fa res per no res.

Tota aquesta tasca podria éssercomplementada per una acció constantde donar a conèixer les nostres coses alsvisitants, però no com una pretensió d'in-volucrar-los i reconvertir-los en mallor-quins-1 lorcncins nous, sinó com una for-ma de presservar el que és nostre i queens ha format la nostra manera d'ésser.Lo altre és un procés molt més llarg, unprocés que moltes vegades es queda atu-

rat a mi^an camí. Record que quan jocomençava a treballar en el món del tu-risme, a Ciutat i altres indrets de Ma-llorca hi havia una gran quantitat de ciu-tadans anglesos que havien comprat laseva vivenda a la nostra illa, però hapassat el temps, i on són tots aquellsanglesos? La majoria al cap de poctemps se'n tona a la seva terra. Ara sónels alemanys els qui compren les nostresvelles cases de foravila, perquè el seupoder adquisitiu els ho permet, però quiens pot dir que dintre una dècada aquestmateixos ciutadans no tornaren vendreaquestes cases als mallorquins -si és queja hem fet doblers- i aniran a un altrepaís que estigui de moda?

Per acabar, i com a CoordinadorGeneral Tècnic de l'associació i màximresponsable de l'organització de la V re-gata, voldria aclarir alguns punts delscomentaris que es fan a l'esmentat ar-ticle. En primer lloc, quan es diu quel'aterratge es fa sense permís, això ésveritat, però també hem de tenir encompte que quan es parteix no se sapcap a on ens durà el vent i per tantdifícilment podríem demanar permís al'amo de la finca per aterrar si no se sapon fins que s'aterra. A més, per als pilotsdels globus les possibilitats de poderescollir són realment molt poques isempre intenten aterrar allà on es pot ferel menys mal possible. De totes maneres,quan es produeix alguna espanyada d'ar-bres, sembrat o parets l'organització téuna assegurança que cobreix perfecta-

ment tot el mal que es pugui fer. L'espec-tacular enlairada de més de 50 globusés tot un espectacle que no tan sols es vapoder veure des de Cala Millor, sinó benbé a quasi tots els pobles veïnats, inclusun dia es va haver d'anar a sortir de Vila-franca. El globus propietat dels germansAracil és el més gran d'Espanya, ambuna capacitat de 16 passatgers normals.Finalment, he de dir que, efectivament,organitzar una regata d'aerostàtics comaquesta és una cosa molt complexa i su-posa moltes hores de feina per l'equiporganitzador. Pensem que són més dedues-centes persones que hi participa-ren, que se les ha de facilitar transport,estança, actes complementaris, organit-zar la regata, permissos, contactes ambl'aeroport, Meteorologia i Marina alsefectes de disposar d'embarcacions desalvament, reunions etc. Tot això suposaun gran esforç per part de tots els queparticipen en l'organització, però laveritat és que a l'associació n'estam sa-tisfets perquè veim que de cada anyaquesta regata es consolida i es vaconvertint en una de les més importantsd'Europa i els principals touroperadorsja l'inclouen als seus catàlegs i les petitesagències alemanyes organitzen caps desetmana especials a Cala Millor per as-sistir en viu a aquest espectacle; espec-tacle que es va donar i milers de ciuta-dans europeus en pogueren gaudir.

Ignasi Umbert i Roig

C^¿ wd icii

UjtÍ4\y jt\<rit\¿ ¿ C&tjfft?t*l¿

yet tfi¿ Uè- c&m&dttc k*, fttuxictofi.

C t'fM9(M¿c¿é cte, tue»

(¿tiit¿t etc &fuvt o£>¿f?te*if, 4-7

£e¿: Ô3Ô2SS

lï^_ *f Crònica intorniai 8 (144)

Epígraf Nombre d'elements

Feia temps que no anava al ple,més que res perquè els solen fer en dijousa les nou del vespre i el temps em veniaun poc just per arribar de la feina i sopar;si va dir ver, però, he de reconèixer quedarrerament me n'havien fuit un poc lesganes i em trobava més apler dutxat iencarxofat dins el sofà que aguantantmetxa damunt els bancs de la Sala. Su-pòs que n'hi deu haver altres com jo, per-què a la sessió ordinària de dia 5 de junynomés érem en Pere Josep Sòcies, enJoan Cuc i jo, un 0'05% dels habitantsdel terme municipal, parlant amb termesestadístics.

Per cert, mentres esperàvem, enPere Josep i el secretari parlaven de laplaça Nova i em va semblar entendre queel famós Pla Mirall no consta en els pres-suposts d'enguany de la Comunitat Autò-noma, per la qual cosa, si el volen posaren marxa, hauran de concertar un crèditextraordinari. El problema s'agreuja per-què aquests darrers dies han canviat elconseller que se'n cuida i a hores d'araencara no sabem quins comptes són elsdel seu substitut.

-Vols dir que la cosa va per llarg?-Vull dir que si comencen la plaça

abans que s'aclaraixi això del Pla Miralll'Ajuntament no podrà comptar amb els25 milions -em sembla- que hi havia d'a-portar la Comunitat Autònoma.

-Ja serà ver que acabaran el Liceuabans que la plaça!

-M'hi posaria messions.Després de comunicar als assis-

tents diversos decrets de caire urbanístic,de parlar de personal i d'una breu discus-sió entre n'Antoni Cuc, el batle, en Mi-quel Com/5 i en Guillem Corona, apro-varen l'inventari municipal, que el dia31 de desembre presentava el detall ques'especifica al quadre adjunt:

Immobles 75Drets reals 3Mobles de caràcter històrico-artístics 26Vehicles 15Altres béns mobles 1.188Béns i drets revertibles 2

Total 1.309

Valoració

1.194.824.599 ptes133.95 Iptes

2.454.013 ptes28.298.914 ptes

1.103.829.161 ptes158.399.400 ptes

2.487.940.038 ptes

Tot seguit donaren part que naFrancesca Horrach Salom havia guanyatla plaça d'interventora municipal, i acontinuació llegiren la moció que se-gueix, amb la qual hi estaren d'acord totsels grups polítics:

Son Vives es diferencia de la ma-joria de possessions per la seva impor-tància històrica, fonamentalment al'Edat Mitjana, quan l'entorn territorialera conegut amb el nom de Bellver.

A la Gran Enciclopèdia de Ma-llorca, podem llegir que en el segle XIIIva tenir gran importància la famíliaPardines, propietària de les alqueríesPocafarina, Son Vives, sa Riba i saBlanquera. Son Vives no pertanyia acap cavalleria sinó que era un alou delrei. El 1248, la bulla del papa Innocen-ci IV esmenta la parròquia de SantaMaria de Bellver. El 1349 es documentaSant Llorenç de Bellver i el 1519 SantLlorenç des Cardassar. Afinais del se-gle XIII i durant elXIV, la vila i el termevaren tenir una certa independència deManacor i es formà la Universitat deBellver, amb els seus propis jurats. Capal 1360, els jurats i prohoms de SantaMaria de Bellver aconseguiren de Pereel Cerimoniós permís per construir unanova església. Al final del segle XIVdesaparegué el llinatge Pardines. El1410, la seva principal alquería passàa Antoni Vives, del qual prengué el nomde Son Vives. Fins al segle XVIII, però,fou denominada sa Torre.

D'altra banda, Ramon Rossellóa l'any 1410 la troba anomenada comla torre d'en Pardines, dada que ens

orienta sobre l'època de construcció dela torre de defensa que actualmentpresideix el conjunt de construccionsque configuren les cases de Son Vives.

Mn. Llorenç Lliteres, en el seullibre "Artà en el siglo XIV", estableixsemblances entre la primitiva esglésiade Santa Maria de Bellver, avui conver-tida dissortadament en cotxeria i sostre,i l'església que construïren elspremons-tratesos a Bellpuig, tant pel que fa al'orientació com a les mides i la distri-bució. En fa la descripció, amb la plantarectangular, dividida en quatre tramsper tres arcs, i unes mides de 18 metresde llarg i 7 d'ample.

A manera de síntesi es pot as-senyalar que, a hores d'ara, no quedenja gaires esglésies romàniques del segleXIII a Mallorca, construïdes per aquellsprimers cristians venguts amb el rei enJaume, ni gaires torres de defensa delsegle XIV.

Això confereix a Son Vives, pertant, una excepciona li tat i un valorhistòric extraordinaris, origen d'unacomunitat que decidí establir-se alredós de les muntanyes, conreant lesterres regades pel torrent que començaa ses Planes i acaba a l'estany den 'Amer.

Per tot això, ES PROPOSA sol-licitar al Consell Insular de Mallorcaque iniciï els tràmits pera la declaracióde Son Vives com a bé d'interès cultural.

Sant Llorenç des Cardassar, 5 dejuny de J997.

-I ara, què?-Ara a esperar. Primer hem de sa-

"f Crònica intorniai 9 (145)

ber quin cantet fa el Consell Insular; des-prés quin fan els propietaris i desprésquin fa l'Ajuntament.

-I a tu què te pareix?-Que hi ha dues possibilitats: que

els propietaris vulguin vendre les caseso que s'estimin més quedar-se-les. Si noestan venals s'han d'agilitzar els tràmitsper declarar l'església i la torre com aBéns d'Interès Cultural, i almanco res-taran protegides de qualsevol atemptaturbanístic. Si les volen vendre considerque les hauria de comprar l'Ajuntament.Les institucions disposen de recursos le-gals per adquirir immobles sense haverde desembutxacar quantitats desorbita-des de dobbers, a base de permutes,exempcions, requalificacions..., per aixòsom dels que pensen que una oportunitatcom aquesta no s'hauria de desaprofitar.

-No havien de constituir una co-missió?

-Sí, però jo no n'he sabut res més.Per ventura l'han constituïda...

Bé, la cosa és que el dia del piejono havia tengut temps de sopar i teniauna fam que m'alçava. Per això, arribatsals precs i preguntes, vaig agafar els atu-pins i me'n vaig anar a posar els peusdavall taula sense esperar les endemesesde l'oposició. I justament aquell dia, jaho val, en Miquel Fai. lera va trobar queera un bon moment per treure's del ga-vatx la putada que li havien fet dos anysenrera, quan li robaren la batlia poqueshores abans de l'elecció. Per això va de-manar que constas en acta l'escrit quereproduïm i que posteriorment em faci-

litaren per aquè el publicas:En aquest ple ordinari del mes

de juny de 1997, recordant que enaquest mateix mes de juny de 1995 i enaquesta mateixa Sala de plens vaocórrer un fet que es pot qualificard'INSÒLIT, a més de vergonyós per lafórmula emprada pels tres amics car-rioners que, «saltándose a la torera»l'ètica política, oblidant lo tractat, pac-tat i firmat pel seu cap de llista, es varenalçar i aconseguiren la batlia de SantLlorenç des Cardassar.

Per això demon que consti enacta aquest fet singular, del qual adjuntdocument acreditatiu, testificat pelsecretari Miquel Ballester, el qual re-coneix que les firmes són les autèntiquesdels quatre caps de llista que el fir-maren.

No hi ha cap classe de rancúnia,però sí crec una obligació per la mevapart, com a regidor i persona, que quediconstància escrita per la història deSant Llorenç des Cardassar.

Miquel Vaquer MelisGENT LLORENCINA.

"Els sotasignants, com a repre-sen tants del Grup Independent de SonGarrió (G.I.S.C.), Partit Popular (P.P.),Gent Llorencina (G.LL.) i Convergèn-cia Balear (C.B.), acorden la suscrip-ció del següent pacte de Govern per al'Ajuntament de Sant LLorenç :

PRIMER: Comprovada la si-militud dels programes electorals de lesforces polítiques sotasignants, s 'haacordat la formalització d'un pacte deGovern, en virtud del qual la Batlia delMunicipi recaurà els dos primers anysen la persona de D. Miquel Vaquer(G.LL.), mentres que els dos restantsho farà en la persona de D. MateuDomenge (P.P.)

A tal efecte, els sotasignants escomprometen a que els seus respectiusgrups votin dia 17 de juny del 1.995 alcandi tat de "Gent Llorencina", i a junyde 1.997 el canditat del Partit Popular.

SEGON : A la Comissió de Go-

vern s'hi integrarán un representat deca-da una de les formacions polítiques,d'a-cord amb el següent ordre: PrimerTinent de Baue (G.I.S.C.), Segon Tinentde Bâtie (C.B.) i Tercer Tinent de Batle(P.P. o G.LL., en funció de qui ostentila batlia en cada precís moment).

TERCER : El càrrec de PrimerTinent de Batle recaurà sempre en lapersona de D. Mateu Puigrós en repre-sentació del GISCAl mateix temps cor-respondrà sempre al GISC la delegaciódel nucli municipal de Son Corrió.

I, en prova de conformitat alspunts abans esmentats, signen el presentdocument:

Sant Llorenç, 15 de juny de 1.995

Mateu Puigrós (GISC), Mateu Domen-ge (PP), Miquel Vaquer (GLL), Barto-meu Mestre (CB)"

-I en Mateu Gostí, a qui per lovist també li havien robat dos anys debatlia, no va dir res?

-Quejo sàpiga, no.-I per què no el va fer públic tot

d'una, en Miquel, i va esperar més dedos anys?

-No ho sé.-I només volia que en quedas

constància o serà ver el que diuen elsdiaris sobre una moció de censura?

-Segons l'encapçalament nomésvolia que en quedas constància...

-Idò ja en queda.

Josep Cortès

*fAmversans/L·ieure 10 (146)

Tal dia com avui

ARA FA 105 ANYS* Que el Governador va nomenar

els qui havien de formar el primer ajun-tament de Sant Llorenç, que es consti-tuiria 5 anys més tard.

ARA FA 20 ANYS* Que va deixar de passar el tren.

La línia de Manacor a Artà s'havia inau-gurat el 29 de març de 1921. El nostrepoble ha tengut tren, per tant, durant 56anys i tres mesos.

* Que els escolans no s'han depenjar de les cordes de les campanes,puix que s'installa un sistema elèctricque en fa la funció.

* Que se celebraren les primereseleccions gençrals de l'actual democrà-cia. A la nostra vila els resultats varenésser els següents: la UCD se'n va dur el60% dels vots; la UA (Unió Autonomis-ta, a la qual militaven molts dels qui pos-teriorment s'integrarien dins UCD), el15%; el PSOE, el 10%; l'AP (AliançaPopular, que més tard es convertiria enel Partit Popular), 8%.

Va votar gairebé un 77% delselectors, i en el nucli de Sant Llorenç vaarribar al 83%, el percentatge més altaconseguit en unes votacions. Es veu quela gent encara tenia votera.

ARA FA 15 ANYS* Que Joan Rosselló deixà de ser

el rector de Sant Llorenç.

ARA FA 10 ANYS* Que es va informatitzar l'Ajun-

tament.* Que se celebraren les terceres

eleccions municipals. El CDS va treure3 regidors; el PSM, el PSOE i el PP 2perhom; la UM i el PDP 1 perhom. Coma conseqüència d'aquests resultats enBartomeu Pont fou elegit batle, amb elsuport del PSOE i del PSM.

Josep Cortès

Filatèlia

Castell de n'AmerFORTALESA SEGLE XVH

5/5 W GRUP FÍLATEÜC GENT CARDASSANA§0->i >

Per a les properes festes de SantLlorenç el grup filatèlic Gent Cardassanaorganitzarà la VI exposició filatèlica ala nostra vila. Aquest any el motiu seràel castell de n'Amer, fortalesa del segleXVII que va ésser restaurada el 1996,després de tres-cents anys de la sevaconstrucció.

Esperam que Correu contestifavorablement a la nostra petició d'unmata-segells especial, que ja tenim

elaborat, i que naturalment representael castell de n'Amer.

La participació serà lliure quanta la temàtica a exposar, i ja podem anun-ciar que tenim una important col·leccióde castells i una altra de postals turís-tiques d'Espanya inscrites per a l'expo-sició, la qual us convidam a visitar elproper mes d'agost.

Eduard Perales

ms, (arna? A. vSv®ß, 000

<£A®mis me, §©&, w(SAÍA mn&&©is (mAí&©i$<£¿i¡)

vse,. status®

Suplement literari 11 (147)

¿^¿£ ¿ Juny 1997Coordina: J.G.

Gao Xingjian

*fsuplement Hieran 12 (148)

Matances d'estelsII

Els núvols han tapat el cel tot el dia. Tota la setmana la gent ha preparatcalderes, ribelles, han esmolat ganivetes, han rentat pedaços... per tenir-hotot a punt.

La roba ens fa olor de fum i d'humitat. I és que avui hem fet matancesd'estels.

La pluja els ha rentals i el sol eixugats. S'han de matar abans de lesprimeres boires, per estar bé. Els més vells diuen que un temps també esmirava la lluna, havia de ser nova.

-Els grossos tant són bons per empotar com per secar i això més petitnomés serveix per fer-ne confits.

Devers les vuit ens hem menjat l'estel del matí torrat amb pa i mullatamb suc de castanya. Mentre uns han començat el dinar, nosaltres hem fetl'essència que ha de servir per perfumar les cases tot l'any. A na Rosendal'hi agrada mesclada amb romaní i a en Jofre amb poma. Per això n'hem fetdues ollades. Fins l'horabaixa quan ja ha hagut perdut la calentor no els hempogut posar dins potets.

Quan tot ha estat llest ja feia estona que feia fosca, hem fet un foguero,hem tirat coets i hem sopat de coca amb puntes d'estrella eriçada.

(fi)Jerònia Quetgles

Gener-1997

Cantar II

Horror és rot de fel de volcàhorror s'encomana i no amolla maihorror té deixebles, mils d'homes per erasi horror té raó el cor és una víscerai el sexe un envantenrera,no hi ha delírio trentens i àzim és l'infernsolcs de tompes esperenamb horror els estels no s'uneixen en constel·lacions,la seva pols fang no tomaamb horror violeta és ideologiaamb horror animals són els tòtemsl'esperit grec és Onanel solitari és la víctimai l'himen la virginitatamb horror In província no emigrael plaer és la comoditatla lectura no ;s somatitzai les dones encara fan ousamb horror U memòria és un càstigsalvavides són els passatempsamb horror la raresa és imbècill'estètic és domesticat,el savi és l'especialista

i Yin és de Yang vencedoramb horror els colors es despullen de to i de matísvers és sintaxi alterada i metàfora recurs,els monstres no mostrenamb horror cresqué goixa la Bèstia de Roma:amb horror Levaduras Heraclesamb horror Seguros del Fénixamb horror Demèter Farinesi Hermes Communicationsamb horror Luminosos Júpiteramb horror Camiones Pegasoamb horror Cartuchos DianaAMB HORROR Naturalesa és Greenpeace

Leonardo Vincit l'horrorPavese el fintai £liure visqué el nord-homericà

Horror ha fet d'Amor una monedade la creativitat un tallerde la llengua ha expulsat la passivahorror és de Tila hun regnat.

Pedró Calmés

1 *fsuplement literari 13 (14?)

Un cant de Giacomo Leopardi i una carta a eli

A LA SEVA DONA

Estimada bellesa que amorLluny m'inspires o amagant el rostre,Llevat que d «mintOmbra divin i em corprenguis,O en els carrps on resplendeixMés bell el jom i de natura el somrís;¿Potser tu l'innocentSegle embellies que d'or té el nom,0 lleu entre la gentÀnima voles? O la sort avaraQue te'ns amaga, pel futur et reserva?

Que viva pugui mirar-te,No en teñe cap esperança;Excepte que quan, quan nu i solUn nou camí en pelegrina estancaFressi el meu esperit. Ja tot justIniciada la meva jornada incerta i fosca,Viatgera en aquesta terra àridaTe'm vaig afigurar. Però cosa no hi ha al mónQue se t'assembli, i encara que una parescudaEt fos en la cara, en els fets, en la parlaSeria, conforme a això, força menys bella.

Entre tants d i j dolorsQue el fat destina als humans,Si real i talment et pinta el meu pensament,Algú t'estimàs a la terra, li fóraFeliç aquest viure:1 ben clar veig com encaraSeguir glòria i virtut igual que primerEl teu amor em faria. Ara no afegeixEl cel cap conhort als nostres afanys;I amb tu la mortal vida seria,Semblant a la del cel, deificada.

Per valls, on sonaDel pagès fener el cant,I jo sec i em planyDel juvenil error que m'abandona;I per puigs, on record i plorEls desigs perduts, i la perdudaEsperança dols meus dies; en tu pensant,Els batecs se 'm desperten. Pogués jo,En el segle ti trie i en aquest aire nefand,L'alta aparença servar; que amb la imatge,Ja que amb la natural m'és negat, em don per ben pagat.

Si ets unaDe les eternes idees, que de forma sensibleDesdenyes l'eterna saviesa vestir,I entre despulles caduquesTastar els afanys de la fúnebre vida;0 si una altra terra en òrbites celestialsEntre móns innumerables t'aculi,1 més bella que el Sol una estrella properaT'il.lumina, i més benigne èter respires;D'aquesta on són els anys infausts i breus,Rep aquest himne d'ignot amant.

Giacomo Leopardi

Trad, de Jaume Calmés dedicada a Elena de la Cruz Vergati

A GIACOMO LEOPARDI

M'hagués agradat estar amb tu, sempre al teu costat. T'ha-gués ensenyat els estels brillants i junts hauríem anat al bosc perveure l'aigua caient de les fonts i sentir el cant dolç dels ocells.T'hagués ensenyat també el cel blau i els lleugers núvols, les florsi els arbres.

Ens hauríem estirat sobre una tova ombra i en sentir fred,després de dinar, hauríem deixat que el sol ens abracés amb elsseus braços calents, i després de passar un bonic dia a la muntanya,potser hauria aconseguit que una, almenys una llàgrima del teugran plor que va ser la teva vida, no hagués vessat mai.

Després et portaria al mar i un al costat de l'altre ens estira-ríem a la sorra i el sol dauraria la nostra pell, el meu cabell bailaríaal cant del vent, i veient-lo et podries sentir més lliure. Et mostrariala immensitat del mar, i saltant per damunt de les roques tocaríeml'olor de sal, navegaríem mar enllà, empesos per les ones delsnostres pensaments, veient en la nostra fantasia illes d'amor i depau... i llavors potser un crit de desesperança emmudiria, ofegatper un vent de ponent.

T'ensenyaria, gran mestre, l'art més difícil de tots que ésel de valorar les coses, carni de la felicitat.

Si sàpigues que donant-te els meus ulls podries veure lagrandesa que veig en el nostre món, per l'amor dels versos que detu he llegit, me'ls arrancaría i te'ls donaria, per donar-te amb ellsla felicitat.

Oh, Giacomo, si la teva vida va ser mort, que sàpigues queallò que vas crear viu i creix en el meu interior, com un gran arbremajestuós.

Si pogués mirar-te als ulls et somriuria i dolçament, comuna brisa, et diría: mira!

«La pluma es la lengua del alma»Cervantes9-IV-1997

Elena de la Cruz Vergari

*fsuplement HIC«»« r;.: . ; : • f;;; : : - : . . . , , v 14 (150)

TAFERRES a la veu, llum de destempsva acarrerant la vida;ningúno calla, tothom vol escriure les tenebres;

vers tu allô: s'esblanqueeixamb lepra-i-neu -la mà coberta,les ungles amb arcs de promesa-;

rastres: què esbossen?,portes: què estrenyen?;

real només un sol paisatge: els muts,arterials, dracs alats de Medea;

cosides lletresals crulls del cel;

sota la pell,cadàvers de mots resten;

una mica de sang fon dins l'obscurun crit;

de sobte alces els ullscap a l'escòria.

Arnau Pons(Del llibre A déselos, NEGRANIT, Barcelona, 1996)

ANIMAL SENSIBLE

Per què, gösset, així te m'acostesi humidament em posesel cap damunt la faldaamb la pupilla fervent on es gravala meva mà que ara et tocaa contrapèl.Tan delicat quan em portes,estret entre les dentsno cruels ni ferotges,el cap del meu amant.

Margalida Pons

(Inèdit)

DOS DERELICTOS quaerite et invenietis

XIV

Derelictoo desamparomirovago o espuma oAnfitritc en su despisteamaba o derramabaformasa la maderamiradao moradavivir es abandonaro sea donarosadía de la maroramos.

Andodo antesAlejandroramalazo, corazaazarosa, latigazoala gravedad, Átropos.Haz en un yainvenTÃO: líneas -me vacío yo-Oír a Daríosin ni sin revésni sin máculairos ríos irosalas mis iraso Sarasvatio garza mayor. Imiri

«fuouaDoracio 15 (151)

Notes desordenades sobre la guerra civil espanyola

A en Guillem Melis, de Manacor,lector atent amarat d'aquesta terra

En aquest curs acadèmic que totjust ha acabat vaig tenir l'oportunitat iel plaer d'encarregar-me d'un curs sobrela guerra civil espanyola. S'havia d'im-partir al departament d'adults de la uni-versitat anglesa on treballava i havia deformar part d'un certificat d'estudis his-pànics i llatinoamericans. No es tractavad'un projecte gaire ambiciós; consistia,més aviat, a analitzar com alguns drama-turgs -Fernán Gómez i Sanchis Sinis-terra- i directors de cinema aprofitavenaquest tema de la nostra història contem-porània i en feien art i espectacle. Durantl'estiu de l'any passat vaig llegir Las bi-cicletas son para el verano i Ay, Carme-la. A la vegada, em vaig posar una micaal dia dels fets més transcendents quehavien tingut lloc entre els anys 1936 i1939, i de la vida a la immediata post-guerra.

Ja us he comentat en altres oca-sions que l'episodi tràgic de la guerracivil sempre m'ha atret vivament (FdC,n. 223). Primer, perquè sempre l'hemsentit contar com a d'amagatotis -semprepresent, tanmateix. Segon, perquè no haestat fins fe uns anys que n'he pogut tenu-un coneixement diguem-ne científic, grà-cies a una opció que vaig triar a la facul-tat de literatura catalana del segle XX.Tercer, perquè m'entristeix profunda-ment que un esdeveniment tan trasbalsa-dor i tan extremadament significatiu dela nostra història sigui absolutament des-conegut pels meus companys de gene-ració i per generacions més joves.

L'any passat, 1996, se celebrava

el seixantè aniversari de l'esclat d'unaguerra tan incivil. Desconec per completsi en aquests països nostres es va com-memorar aquest data. A Anglaterra, eldepartament d'història de la universitatde Nottingnam va organitzar una jornadaamb un títol que, més o menys, remar-cava la participació internacional a laguerra d'Espanya. Hi vaig assistir. Des-prés de les comunicacions, moltes de lesquals banals, els organitzadors havienconvidat alguns dels combatents que ha-vien format part de les brigades inter-nacionals, i que encara vivien. Les sevesparaules varen omplir la sala -immensai plena de gom a gom- de silencis. Llui-tàrem per la llibertat, va pronunciar unvoluntari. I la veu se li va trencar, del'emoció, quan ens deia que, ja a la sevavellesa, l'estat espanyol els havia agraïtel seu altruisme. L'estat espanyol conce-dia automàticament la nacionalitat i pas-saport espanyols a tots aquells estrangersque, seixanta anys enrere, havien partici-pat en les brigades internacionals, i quehavien lluitat al costat del govern legítim.

A les sessions del nostre curssobre la guerra civil vàrem veure algunsdocumentals sobre l'enfrontament, itambé alguns fragments del triomfalistaNO-DO. A mesura que el temps va tan-cant les nafres, anam recordant no només

vencedors de la guerra, sinó també ven-çuts. Fa cosa de tres anys vaig comentara en Josep Cortès la sorpresa que m'ha-via produït el lema de la creu situadadefora el cementen del poble. No sé sila memòria em proporcionarà la fraseexacta, però devia dir probablement: Atots els llorencins que, per circumstàn-cies de la vida i de la història, descansenlluny dels seus. En Pep em va fer obser-var que inicialment es tractava d'unacruz a los caídos, però que amb l'arriba-da de la democràcia s'hi havia volgutincloure els caiguts per Déu, els caigutsper la república i els innocents mala-guanyats.

El darrer punt d'aquestes notesdesordenades no és res més que unaanècdota, potser insignificant. Emotiva,tanmateix. El coordinador del curs quejo impartia m'havia assenyalat que alsJardins de la Pau, de Sheffield, hi haviauna placa que recordava la participaciód'un grup d'homes del nord d'Anglaterraal nostre conflicte bel.lie. L'havia cerca-da dues o tres vegades. Finalment, arafa uns dies, la vaig trobar. Senzilla, pro-tegida per un arbust, aferrada a una roca,recordava l'absurditat de la guerra.

Pere J. Santandreu Brunetjuny del 1997

Grup de presos republicans que formaven part del cor, a la presó de Manacor

Sant Llorenç, destí turístic 16 (152)

"Crec que la gent de Sant Llorenç, deSon Garrió, o de qualsevol lloc de lesnostres zones turístiques encara no ésconscient de la realitat que vivim, mar-cada pel fet turístic""Sobre Sa Punta de n'Amer, de mo-ment no hi ha res nou, s'està a l'esperade la resolució judicial de la modernit-zació reclamada pels promotors quevolien urbanitzar-la""L'auditori de Cala Millor és unaaposta de futur, serà una oferta únicaal llevant mallorquí, s'ha de fer i seràpositiu per tot-hom"

Així ens contestava Miquel Gal-més, 42 anys, regidor de turisme de l'a-juntament de Sant Llorenç des Cardas-sar, que pertany al GISC, i que desprésde provar de fer els estudis universitarisde turisme va acabar decidint-se per ma-gisteri, essent actualment director del'escola Punta de n'Amer de Sa Coma.

Parlàrem amb el regidor de turis-me d'una manera informal, sense entraren dades massa concretes o conflictesd'interessos polítics. El que cercam enaquesta ocasió és sencillament saber l'o-pinió de la persona que, en nom de tots,gestionarà el recurs económico-socialprincipal del nostre municipi: el turisme.

Gestiona el municipi o només elsnuclis de la costa llorencina?

Desgraciadament no tenim pres-supost per fer una gestió global per totel municipi, i ens centram únicament enles zones de la costa. Amb la fira de SonCarrió intentàrem provar de combinaruna mica turisme amb una fira tradicio-nal; fins ara no hem fet res més a nivellde municipi.

Ens preocupa el creixement deCala Millor i Sa Coma. Fins quan con-tinuarà, fins on manen els interessoseconòmics i fins on les ordenancesmunicipals?

És ver que el creixement de leszones de la costa és progressiu, però hemde tenir en compte que molts dels polí-gons i ordenances de regulació del sòlsón d'anys enrere i que no pot fer-se resper frenar el creixement.

Si no pot frenar-se deu poderregular-se. S'han previst zones d'es-barjo públic, parcs o zones de passeig?

No, de moment no s'ha previstcap zona per aquests usos.

Quina és l'actitud de l'ajunta-ment cap al turisme que ara tenim?

L'actitud és d'acceptació del fet id'intentar millorar el que tenim anant capa la qualitat.

Si nosaltres fóssim turistes, onveuríem aquests intents de millora capa més qualitat?

Duim un pla de manteniment dela zona costera necesssari i efectiu.

Es controla la tasca dels conces-sionaris de la zona.

Oferim a les nostres platges unservei permanent de socorristes en tem-porada alta. Intentam que hi hagi anima-ció als carrers amb actes diversos. Dedi-cam una setmana al turista pel setembre.També és molt important per millorarallò que no es veu, que és molt i on po-dem incloure els cursos de formació capal sector turístic impartits a l'hivem alsdiversos centres del municipi.

La idea principal és que el visitant

no tengui queixes de petits detalls, no fafalta enlluernar-lo amb grans coses. Siaconseguim que a la zona ningú estiguimolest pel renou, el trànsit, les olors...haurem aconseguit molt, i estam fent fei-na en aquest sentit. És bo recordar queuna persona parlarà bé del lloc on haestat amb una o dues persones més,mentre que si el Hoc estava malament enparlarà amb sis o set.

Com sap l'ajuntament l'opinióque els visitants tenen de la nostra zo-na; a través de qui o en què es basenper prendre decisions o fer canvis degestió?

Principalment escoltam totes lesopinions i treballam en contacte directeamb l'Associació Hotelera.

L'opinió del carrer, dels comer-ciants o dels turistes no es recull deforma regular?

No, però és una idea que ens agra-daria posar en funcionament a travésd'un sistema regular d'enquestes, i queara es fa parcialment a les oficines d'in-formació turística.

La Nova Situació Social

La vida a Sant Llorenç, o aqualsevol altre poble de l'interior, haestat diferent a la de les zones de lacosta, a causa de la vinguda de nousgrups d'habitants de la península i del'estranger i de les noves activitats iformes de vida que han portat. Capon pensa que ha de caminar la societatdel nostre municipi i per extensió, dela resta de l'illa? Posem l'escola de SaComa com a exemple d'aquesta mesclade noves situacions i actituds dels noushabitadors del nostre municipi, ja quevostè ho coneix bé.

Sobre aquest tema hi ha molt adiscutir. Jo el que deixaria clar és quetothom té dret a desplaçar-se a altresllocs per tenir una vida més al seu gusto necessitats; per tant, no me molestagens la gent que acudeix a Mallorca,

"fsant Llorenç, destí turístic 17 (153)

inclòs el nostre municipi. El que sí ésmolt preocupant és que la nostra comu-nitat autònoma no legisli de manera queles formes pròpies dels mallorquins ten-guin avantatge enfront de les nou ven-gudes. Ho aclareixo amb un exemple:

A l'escola de Sa Coma s'ha fet elprojecte lingüístic del centre. Es decidíel camí de la immersió lingüística a lanostra llengua pròpia a llarg termini. Ai-xò vol dir que en els anys vinents tota lanostra escola serà i es farà en català. Es-tam molt satisfets de com està funcionanti no es presenten dificultats especials perdur-lo a terme. Fins i tot aquest fet hamotivat que els pares s'hagin interessat-per la nostra llengua en aquest cas-, iha creat una actitud de respecte i de par-ti cpac ió en aquest tema dels mallorquins.

Tota aquesta reacció hauria estatinexistent o de signe contrari si nosaltres,els participants del centre, haguéssimpensat o actuat diferent.

Amb aquest exemple és fàcil veu-re que necessitam reforçar les nostrescoses de sempre per poder mostrar-les iensenyar-les als demés, no estant obli-gats a haver de prendre les seves i podentconjuntament millorar.

Estam totalment d'acord ambaixò i és justament per això que ensestranya la poca relació que a priorihi ha entre els esdeveniments ques'organitzen a la zona costanera i elsactes o fets que mostrin trets culturalsnostres.

Sí, els actes pot ser no mostrentot allò nostre que podria mostrar-se;estam una altra vegada amb el tema demanca de pressupost, la dificultat de durnoves idees endavant i també un cert des-interès d'alguns grups de visitants quepotser cerquen activitats que no vanexactament per aquest camí.

Per acabar

Canviem de tema i parlem de lapromoció turística, queja hem dit que¿s de la zona costera. Què es fa actual-ment, què es té en projecte, quins

aspectes de la zona resalta, es té encompte l'esmentat abans d'introduir-hi elements propis nostres?

La promoció de la zona es fa dediverses formes, sense tenir massa encompte tot el que hem parlat abansgeneralment amb 1 ajuntament de SonServera i l'Associació Hotelera:-Edició de fullets amb els serveis i allot-jaments de la zona, o sobre temes especí-

fics com són el de flora de sa Punta den'Amer, o dels talaiots.-Assistència a fires de turisme, essent laprincipal l'ITB a Berlín.-Organització d'esdeveniments variscom la setmana del turista, les regatesde globus, que són esdeveniments pro-gramats i que de cada any es consoliden.-Tornant repetir allò del principi, la mi-llor promoció i la més econòmica és ladel manteniment de la zona i dels detalls,intentant sorprendre el turista amb petitsdetalls de millores.-Hi ha disposició per ajudar a altres esde-veniments que es proposin, però ja depe-nen del moment i de si les ajudes siguindel tipus que siguin són viables i aprova-des a l'ajuntament.-La construcció de l'auditori serà unapassa molt important per a la zona.L'úsque se li doni vendrà una vegada puguioferir-se a diferents col·lectivitats. Lademanda d'espais d'aquestes caracterís-tiques prop de les zones d'allotjamentexisteix i les espectatives per activitatsa oferir-hi semblen compensar l'esforçeconòmic i la inversió que s'haurà de fer.

...I parlàrem dels problemesamb la concessió de la platja de SaComa, de les oficines d'informacióturística del municipi, de les dadesd'allotjament amb què compta l'a-juntament, del recull d'informació idades diverses, i del temps, plujós peròcalorós aquest darrer de maig...

Així hem recollit el més in-teressant de les paraules del regidorde turisme de Sant Llorenç, comen-tant-nos la idea que ells tenen per alsnostres nuclis turístics.La veritat ésque li agraïm molt el temps que ensdedicà.

La nostra impresió fou moltpositiva, ens convencé. No hauria deser cosa que fora molt bon polític enMiquel, perquè els polítics... ja sesap... Sigui com sigui ens va agradarque ens dedicas una estona. Gràcies ifins una altra vegada.

Isabel Llodrà i Rafel Umbert

Biblioteca 18 (154)

Centre Coordinador de BibliotequesBiblioteca municipal Mossèn Salvador Galmés

Novetats de l'estiu '97

1 Filosofia* Ortega y Gasset, José

¿Què es filosofia?* Freud, Sigmund

El malestar en la cultura

3 Ciències socials* Abril Español, Juan

Diccionari de frases fetes. Català-castcllà* Juan Vidal, Josep

El cens d'Aranda a Mallorca (1768-1769)* Grau i Marti, Juan

Gegants* Ferrà i Martorell, Miquel

Llegendes i tradicions de les Balears* Planas Rosselló, Antonio

Recopilación del derecho de Mallorca 1622* Trias Mercant, Sebastià

Antropologia de la cuina mallorquina

5 Ciències pures* Compte Porta, Ramon

L'astronomia a Mallorca* Epele/Fanchiotti/García

Electrodinámica

6 Ciències aplicades* Baliu, Glòria

Àpats informals* Satué, Enric

El disseny de llibres del passat, del presenti tal vegada del futur

* Giménez, Maria CristinaEl vidre bufat a Mallorca

* Pardo Niebla, MiguelWindows 95

* Gouza, José LuisGuia visual para Windows 95 Works

* Pamplona Roger, Jorge D.Enciclopedia de las plantas medicinales

* Constantino/LleonardEls bolets de les Balears

* Domenge i Mesquida, JoanL'obra de la Seu: el procés de construccióde la catedral de Mallorca en el tres-cents

* Vocabulari d'alimentació* Vocabulari de restaurants

7 Belles arts. Jocs. Esports* Chilvers/Osborne/Farr

Diccionario de arte

* Villafañe, JustoPrincipios de teoría general de la imagen

* Historia de la música occidental* Pellicer, Estanislao

Chopin en Mallorca* Cantos, José

Mike Old Held* Colmena, Enrique

Vicente Aranta* Vaquéete, Philippe

Juegos para descubrir la naturaleza* Frieras, Toni

Fábrica de campeones: la Masia, la grancantera del Barca

* Vallcanera, Lluís20 itineraris per la Serra de Tramuntana

8 Filologia. Literatura* Ruiz/Sanz/Solé

Hist, social i politica de la llengua catalana* Voltas, Eduard

La guerra de la llengua* Segura, Miquel

Iniciació a la morofosintaxi catalana* Veny, Joan

Onomàstica i dialectologia

820 Literatura anglesa* Bronte, Emily

Cims borrascosos

840 Literatura francesa* Simenon, Georges

Un crim a Holanda* Proust, Marcel

Por el camino de Swam

849.9 Literatura catalana* Rosselló i Bover, Pere

Els moviments literaris a les Balears* Alcover, Manuela

Llorenç Villalonga i les belles arts* Cabré, Jaume

L'ombra de l'eunuc* Monzó, Quim

El perquè de tot plegatGuadalajara

* Galmés, GabrielEl rei de la selva

* Piera, JosepSeduccions a Marràqueix

* Ferrer, TomeuTal com m'ho contaren

860 Literatura castellana* Pombo, Alvaro

Donde las mujeres* Martin Gaite, Carmen

Lo raro es vivir* Anónimo

La muerte del rei Arturo* Schwartz, Fernando

El desencuentro* Segura, Miguel

Un lejano aroma de café

885.0 Literatura txeca* Hrabal, Bohmil

Trens rigorosament vigilats

892.7 Literatura aràbiga* Les mil i una nits

9 Geografia. Biografia. Història* MazenooVSchoeller

Diccionario de mujeres célebres* May, Elmar

Ernesto Che Guevara* Presler, Gerd

Martin Luther King* Peftarrubia, lsabel

La restauració a Mallorca* Abulafía, David

Un emporio mediterráneo: el reino catalánde Mallorca

* Casalderrey, FinaOstres, tu, saps què?

* Duranti, FrancescaFrancesca

* Gòrriz, JosepLa noia del jersei groc

* Busquets i Grabulosa, LluísPlantar cara

* Roca, Maria MercèCom un miratge

* Estrada, DavidOperació catalanicus

* Carbó, JoaquimAmors a primera vista

* Vergés, OriolQuin curs el meu tercer

Continua a la pàgina següent

f Biblioteca 19 (155)

Ve de la pàgina anterior

* Hernández, Joan PauCordada de rescat

* Bercelo, XescCasa de troncs a la muntanya

* Rodoreda, MercèLa plaça del diamant

* Fanaras, MiquelL'any de la serp

* Rendé, JoanLe llegat del príncep de Larsa

* Porcel, BaltasarEl gran galiot

* Cela, JaumeCom una joquina trencada

* Bovals, JesúsUna ulls plens de mar

* Quiquard, PascalTots els motius del món

* Rodoreda, MercèJardí vora el mar

* Cucarella, ToniEl lledoner de l'home mort

* Lorman, JosepEl galio de le silles Cíes

II Llibres d'imaginació* Alcántara, Ricardo

Así se hicieron amigos* Könner/Ensikat

La rateta

* Ramon, EstrellaLa pota de Pepín Pip

* Girón, MarisolEs safareig de ca s'avia

12 Llibres d'imaginació* López Narvaez, Concha

El viaje de viento Pequeño* Banscherus, Jürgen

La misteriosa desaparció dels xiclets* Palacín/Verdaguer/Bayés

Un ratolí molt trapella* Duran, Teresa

Què hi ha per a sopar?* O'Callaghan, Elena

S'han tornat bojos* Prats/Canals

Un jardiner a la teulada* Dalmases, Antoni

Els ulls d'en Joan* Saint Mars, Dominique de

En Max no vol anar a l'escola* Disney, Walt

El jorobado de Nôtre Dame

13 llibres d'imaginació* Bolta, Maria Jesús

Vull jugar!* Brezina, Thomas

Fantasmes a la classe de música* Brezina, Thomas

La fmília horripilant

* Casals, PedróEnigma a Internet

Discs compactes* Fora des sembrat

Vius...* Guillem Sansó

Tronat* Tomeu Poquet

Sueños de Mallorca*Blur

Blur* Franz Schubert

Missa, D 950* Van Morrison

The healing games* Casino (banda sonora)

Vídeos* Astérix a Amèrica* Les aventures d'en massagran* El cartero (y Pablo Neruda)* Sopa de ganso (Hermanos Marx)

Horari d'estiuEls matins, de 9.30 a 13

Maria Bel Pont RieraBibliotecària

Campsaamb fofa fa gamma de carburants def mercaf

Targefes de crèdïf \ de Sofred

Gra, PaFma a Arfa, km 55

Sant Uorenç des Cardas^ar

>tDemografia isocietat 20 (156)

NAIXEMENTS

* Dia 22 de maig va néixer a SonGarrió Vell n'Aina Maria Llinàs Gela-bert, filla de n'Antoni Maria i na Marga-lida. Enhorabona.

* L'endemà, el 23, va néixer a SonMoro na Jessica Porcel Valenzuela, fillad'en Juan Jesús i n'Antònia. Salut.

* El 24 va tocar el tom a JoanPere Vaquer Ordinas, de Ses Voltes, queés fill d'en Bartomeu i n'Antònia. Salut.

* El dia 31 demaig va comparèi-xer pel carrer de SaSínia en Marc A-drover Estarellas,fill d'en Jeroni i naMaria Soledad,Marisol. Que totels sigui enhora-bona.

* Dia 19 de juny va néixer a S'JJloten Daniel Martínez Ballester, fill de'nFrancisco Javier i na Lourdes. Salut.

* I per acabar aquesta tongada,el dia 17 de juny va néixer a Sa Comana Maria Josefa Serrano Gómez, fillade n'Antonio i na Maria del Carmen.

DEFUNCIONS

* Dia 25 de maig va morir a Soncarrió n'Antoni Fullana Fullana, a l'edatde 53 anys. Descansi en pau.

* Dia 29 demaig ens va deixarna Margalida Su-rcda Riera, de lafamília de les Hux-ques, a l'edat de 83anys. Tot el tempsque va poder va ferde brodadora, itambé tenia moltde tranc per fer randa. Al Cel sia.

* El mateix dia, a Cala Millor, vamorir un alemany de 57 anys: en WilliRompf. Descansi en pau.

* El 5 de juny en va morir un ahre,també a Cala Millor: en Herbert Messer,

de 69 anys. Descansi en pau.* El dia abans, a Sa Coma, havia

mort na Gisela Elendre Langenberger,de 70 anys. Descansi en pau.

* El dia 10 de juny va tocar eltom a Heindrich Karl Walter Nass, unaltre teutó de 76 anys que estava per CalaMillor. Descansi en pau.

* Dia 14, a Sa Coma, va acabarels seus dies una alemanya: na HelgaKahl, de 71 anys. Al Cel la vegem.

* Mal mes per als alemanys, per-què el dia 18 en caigueren dos mes a SaComa, tots dos de 48 anys: en FriedelFranz i en Günter Sterlz. Al Cel sien.

* Dia 21 dejuny, tres setmanesllargues desprésd'haver-ho fet laseva dona, naMargalida Busca,va morir en RafelSureda Bauza, al'edat de 85 anys.Que poguem pre-

gar molts d'anys per ell.* Dia 11 de

juny va morir aSant Llorenç enPere Antoni Gal-més Soler, a l'edatde 89 anys. Totala vida havia fet deforaviler. Descansien pau.

NOCES

* Dia 28 de maig feren l'esclafitamb la benedicció del batle na Maria Àn-gels Estarellas Bergas, ciutadana, i enJaume Febrer Guiscafré, carrioner.

* Dia 4 de juny es casaren a SantLlorenç dos bergantells d'ultramar: naRosa Bono Mitogo Medga, de la GuineaEquatorial, i en Francisco Morales Lo-zano, de Granada.

* I el dia 10 de juny decidiren ca-sar-se en el nostre poble dos veïnats deManacor: na Isabel Maria Martorell ien Miquel Pastor Oliver. Salut i força!

COMUNIONS

* Dia 25 de maig feren la sevaprimera comunió els dos fills del col-laborador i secretari de Flor de Card Ig-nasi Umbert: na Claudia i n'Octavi. Lanostra més cordial enhorabona.

Bel Nicolau i Aina Simonet

Poesia

Porque vivir se ha puesto al rojo vivo,(siempre la sangre, oh Dios, fue colorada.)Digo vivir, vivir como si nadahubiese de quedar de lo que escribo.

Porque escribir es viento fugitivo,y publicar, columna arrinconada.Digo vivir, vivir a pulso; airada-mente morir, citar desde el estribo.

Vuelvo a la vida con mi muerte al hombro,abominando cuanto he escrito: escombrodel hombre aquel que fui cuando callaba.

Ahora vuelvo a mi ser, tomo a mi obramás inmortal: aquella fiesta bravadel vivir y el morir. Lo demás sobra.

Blas de OteroDe Ángel fieramente humano

Madrid, 1950

*fuatec/iLxcursiODisme 21 (157)

ESCOLA DK MUSICA

L'Escola de Música ens ha fet arri-bar una relació de totes les activitats cxtra-cscolars que s'han duit a terme durant elcurs escolar 1996/97, organitzades pel de-partament de Llenguatge Musical (integratper n'Apol.lònia Gal-més, n'Esther Martí-nez i na Catalina Pascual).

En el primer trimestre es programàuna sortida a Ciutat per tal de poder escoltarun concert de música clàssica ofert per la

banda municipal de Palma.En el segon les activitats musicals

tengueren un caire més lúdic. S'organitzàla Gincama Musical, amb la participacióde gairebé tot l'alumnat de les escoles demúsica de Sant Llorenç i Son cardó, i lacol·laboració dels joves monitors i moni-tores del Centre Musical.

Aquest mes de juny han tengut llocels exàmens finals, els quals, segons enshan informat, han anat bastant bé.

Els darrers 15 dies s'han programat

tallers d'audició, dansa, instrumentació,karaoke, video... per acostar la música alsalumnes des de perspectives diferents.

I per acabar, res de música! Aga-fa-ren la tovallola i el banyador i cap a Agua-city s'ha dit!

Aprofitam per convidar-vos de partseva als concerts de fi de curs que es faranels dies 28 de juny à 5 de juliol a les vuit imitja a l'Escola Nova. No us ho perdeu!

El bategadors

Associació per a la defensa dels initeraris de MallorcaVoldríem aprofitar l'oportunitat que

ens dóna aquesta revista per presentar alsseus lectors 1' Associació per a la Defensadels Itineraris de Mallorca (ADIM). Aques-ta associació, creada recentment, té comobjectius l'estiidi, la promoció i la protecciódel patrimoni cultural dels itineraris excur-sionistes de Mallorca. Molt important tam-bé és la defensa d'un lliure accés a la munta-nya, sempre respectuós amb els seus habi-tants i amb el medi ambient.

Precisament l'ADIM neix davant lanecessitat de fer front als cada dia més fre-qüents intents de restringir i prohibir l'ac-cés als itineraris de muntanya que tradicio-nalment havien estat emprats pels excur-sionistes. A la següent llista es recullen lesexcursions que als darrers temps han estatimpedides o dificultades:1. Pujada a s'Esclop des d'Andratx.2. Camí vell de Valldemossa a Bunyola.3. Camí de s'Escolta (Valldemossa).4. Pas de s'Estaló (Orient).5. Son Sales (Sóller).6. Camí vell de Sóller a Lluc (a Son Neboti a Son Massip).7. Camí de sa Torre de Lluc.8. Camí de Fartàritx des Racó (Pollença).9. Camí de sa Calobra a Cala Tuent.10. Camí des Far de Formentor.11. Camí de s'Estret de Son Gallard (Deia).12. Camins que passen per Montcaire.13. Pujada al Puig de Na Fátima.14. Camí de la Coma de N'Arbona.15. Camí d'Alcanella a Campanet.16. Camins de la Mola de Son Pacs (Es-porles-Valldemossa).17. Camí d'Orient a Cúber (Comasema).18. Camins que passen per Comafreda19. Volta al Puig Roig (Escorça).

20. Camí del Castell del Rei (Pollença).21. Camins de la finca de Es Ratxo.22. Camí de Bunyola a Sóller per sa Serrad'Alfabia (Honor, sa Serra).23. Camins de la finca de Bàlitx d'Amunt.24. Camí de Miner a Pollença (Sa Mola).25. Camins de metro del Teix.

Però els problemes no es limiten ala Serra; al Pla i al Llevant tenim tambémolts d'exemples:1. Camí de Binissalem a Biniagual.2. Camí des Jai (Sineu-Búger).3. Camí vell de Sant Llorenç a Artà i SonServera.4. Camí des Presos (Manacor).5. Accés de Cala Morlanda al Caló den Ra-felino i Cala Petita.6. Camí d'Alaró a Binissalem per Banyols.7. Camí des Pont des Lleó (Selva).8. Camí vell d'Inca (Campanet).9. Camí de Bunyola a Son Torrella.

Segurament la llista és molt mésextensa i des d'aquí vos convidam a quèens faceu arribar els camins dels qualstengueu noticia del seu tancament.

De la llista anterior es dedueix quecal actuar per evitar que aquest procés con-tinuï i s'agreugi. \fet aquí el que hem fetdes de la nostra associació.

La primera acció que ha duit a termel'ADIM es refereix al Camí de s'Escolta,un curt però panoràmic itinerari que esde-vingué una excursió molt habitual entre elsvalldemossins i forans. Als darrers anyss'han construït dos xalets molt a prop delcamí i aquest ha estat tancat per un parellde barreres, impedint realitzar l'excursiócompleta. Antigament era considerat coma públic, com ho demostra el fet de que desdel segle XVIII l'Ajuntament pagàs pel seu

manteniment. El nostre objectiu és impedirque l'Ajuntament de Valldemossa s'inhi-beixi declarant la privacitat del camí.

En el mateix terme i en el de Deiàhem denunciat l'obertura de pistes dins l'al-zinar on es troba l'ermita de Valldemossa iel tancament del camí que des d'aquestaconduïa al Teix passant per Son Gallard.

La nostra darrera denúncia, enaquest cas davant la Comissió de Patrimonidel CIM i davant la Conselleria de MediAmbient, ha estat l'obertura d'una pista quedestruïa el camí de nevaters que puja al Collde ses Cases de sa Neu des Massanella ique de moment hem aconseguit paralitzar.

També hem elaborat articles pelsdiaris i hem participat a distints programesde televisió (TV3, Telenova).

Finalment des de l'ADIM volemintroduir dins el debat que s'està generantsobre la futura conservació de la Serra deTramuntana el punt de vista de tots aquellsque empren els itineraris tradicionals perpassejar-se. Caminar és una de les activitatsmés bàsiques i saludables que pot realitzaruna persona i caminar en un entorn tan me-ravellós com el que ens ofereixen les munta-nyes de l'illa ha d'esser un dret de tots elsque hi vivim. No podem deixar que aquestaactivitat que s'ha fet lliurament durant tantsd'anys sigui arbitràriament limitada pelspropietaris de les finques en forma de prohi-bicions o de pagaments. Demanam que si-guin les autoritats públiques les que regulinel pas pel camins.

Si us interessa aquesta problemàticasereu benvinguts a la nostra associació, quees troba al Casal d' Arca, carrer de La Paun° 5. Ens trobareu tots els dijous de 19 a 20hores. Us esperam.

*t '•.\ •::•••_:• M neu... -c..;. -'-x : • : i \ • • • • : : •- ' : 22 (158)

MOTS CREUATS

I g 3 4 S

Horitzontals: 1 .-Relatiu o perta-nyent a una comarca. Consonant. 2.-Ba-tuda. La primera. Vall profunda exca-vada per un riu i envaïda per la mar. 3.-Qualitat de rar. Moneda d'un rial. 4.-Cinc. Que no és amovible. 5.-Nom delletra. Natural del Nepal. Consonant. 6.-Símbol del sofre. Sorral. Nota musical.7.-Que erra. En aquest moment. Con-sonant. 8.-Nota musical. Símbol deltàntal. Criada principal d'una casa. No-ta musical. 9,-Dit de la cultura precolom-bina del Perú. Nou més un. Anyell. Con-sonant. 10.-Format d'aire. Diligent. 11.-Sense gens de brutor. Nom de lletra.Consonant. Nota musical. 12.-Mitjataca. Cetaci que arriba a tenir fins a 20metres de llargària, de cap enorme i grancapacitat d'immersió.

Verticals: 1.-Establiment on esven cervesa. 2.-Ventet suau. Que fa pocque ha estat fet. 3.-Adobar el peix perconservar-lo. Tros d'una superfície. 4.-Ric. Al rev., símbol del titani. 5.-Ra-tapinyada. Cent. 6.-Consonant. Que téafecció per una cosa. La segona. Ali-ment. 7.-Vocal. Fusta de l'arbre de latoia. Alzinar. 8.-Nota musical. Conjuntde veles d'una nau. Cinquanta. Con-sonant. 9.-Rínxol. Ramat d'animals depastura. 10.-Grosella. Nom de lletra.Pronom reflexiu de tercera persona.Cinquanta. 11 .-En les curses de cavalls,obstacle format per una barrera seguidad'un fossat d'aigua poc profund.

Consonant. Cinc vegades deu. Renouque segueix al llamp. 12.-Moure les alesels ocells. Acusatiu i datiu del pronomde segona persona tu.

SolucióHoritzontals: 1.-Comarcal. R. 2.-Erada.A. Ria. 3.-Rarität. Rial. 4.-V. Inamo-vible. 5.-E. Nepalesa. T. 6.-S. Arenal.Re. 7.-Errant. Ara. J. 8.-Re. Ta. Ama.La. 9.-Ica. Deu. Be. Re. lO.-Aeria. Llest.11.-Net. Pe. R. Re. 12.-Ta. Catxalot.Verticals: 1.-Cerveseria. 2.-Ora. Recent.4.-Adinerat. It. 5 -Ratapenada. C. 6.-C.Amant. E. Pa. 7.-A. Toia. Aulet. 8.-La.Velam. L. X. 9.-Ris. Rabera. lO.-Riba.A. Es. L. 11.-Rial. R. L. Tro. 12.-Ale-tejar. Et.

BROU DE LLETRES

M AB HL OG RF BS EZ NX IA GO KNMM UI N

N YJ KP BC DI RE BT AM RA LS TJ RQ IR TS T

R CA NP RD RQ TT AE CC RE GG IH XB FR EE R

B TI VT AI NR TP CI BG NR AS EI OO TR AG H

P DA SL ST EI FJ RD AH RA OD MB AC ED LK L

L O RC A DG T LI L HN A DE A KS G LT O BA L DN E TO G FM R FB A GM N D

Apa! a cercar dins aquest brou de lletresel noms de deu arbusts.

SolucióBfjire i BUIABS 'pu 'iumuoj 'Bjaqjnui

'BlssinS 'xioq 'ojqatnS 'salpare 'jsqrjj

Maria Calmés

Telèfons

Ajuntament 56 90 0356 92 00

Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97P.A.C. Son Servera 56 71 68Ambulatori Manacor 55 42 02Son Dureta 28 91 00Escola 56 94 83Bombers 55 00 80Urgències 061Jutge 56 90 46Clavegueram 81 03 59S.M.O.E. 56 95 49Ca ses Monges 56 90 83Funerària 52 60 53GESA (oficines) 5541 11GESA (avaries) 84 33 33Grua 55 03 44Hisenda 553511Teatre de Manacor 55 45 49Parròquia 569021Oficina Atur 552081Telèfon de l'esperança 46 11 12

«f El temps de juny 23 (159)

am XESc. ESTACIÓ PLUVIOMETRICA B 4so s. LLORENÇ DESCARDASSAR.Mur 97

102Q Imb. |

1015 X*~\1010 -f ^^Ç

1005 ¿S1000 -• *OM

000 i t ™1 2 3 4

DADES DEL 97cal serècel núvolce! cobertgeladescalabruixboirestempestestemp. max.temp. min.temp, mitjanatemp, max. mitjatemp. min. mitjapluja S. Llorençpluja acumulada

DADES DEL 96cel serècel núvolcel cobertgeladescalabruixboirestempestestemp. max.temp. min.temp, mitjanatemp. max. mitjatemp. min. mitjapiuja o. Llorençpluja acumulada

LaoluíaS, LlorençS.FontpellaS.PlanesS. RocaS.VivesInfernS.SuredeEs_ReçreoS.Cottiittpw Kurt ' ' ' - ; "" '

> ; • 'r : ; ' • - • • • : : WljWMW^'^^ ^-''ï'f''-- ^-'^'i^'ï^^íí'''^!^'^'^.^^«^«^^»!^'«««»^^^^«

s~^~**^ s~-^~* ̂ ,̂ — v <¿3~sv-5F A 1̂!H•i. , , H Entrada d'aire

molt fret

5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

178500023210

22.528.116.920,4127,6

19650001

3410212715rugíOO

288

20,41123241718

15,5

ÜIII:-::.* :;

Una de les invasions d'aire polar més vitenques de l'anyés la que tenguérem a finals de juny, els dies 27 i 28, amb unsvalors termomètrics iguals que a finals de març. De 31'5° demàxima que teníem el dia anterior passàrem a 2 1 '5 a la mateixahora: les tres del capvespre.

Em contaren que un grupet de picapedrers es presentarena la feina amb calçons curts i camisetes primes, i devers les 10del matí demanaren permís a l'encarregat per anar a caseva acercar més roba, perquè no podien aguantar el fred. I és que ala darreria del mes tenguérem un clima si fa no fa com el d'Euro-pa central; fins i tot hi va haver un dia que la temperatura mà-xima va ser bes baixa que la de la capital de Suècia.

En qualsevol cas, la davallada d'aire polar a les nostrescontrades per aquest temps no és cap fet excepcional. L'anypassat, dia 26 de juny també vàrem tenir 22'5°C de màxima ijust en dos dies de diferència; cosa rara, però és ben ver.

En el gràfic que tenim just abaix es nota com a finals dejuny davallen les temperatures de tal manera que les xigalesvaren perdre el cantei!

Xesc Umbert

35 l°Cl ¡MÍ^^^^^^^^ÏÏfflÍffii3•V) r ai a^i .^i^***"^*^. ^\ A! s\r ^~^s\^/\ /^v *_ \s« -^Axy^y^^V^V-A ^_yN

5 , -

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31

100í%j mmmm^mmim^M , , ,

60 A ftvA f\I I A f**\ \ i/ \

40 -x . i V /**"v7 \ /\J — V-4 — ¿H-T-V ^ v *r y \

fcU ' '•' '

10 l i . !'.,.,. ... ! r . , ' , , . , , , , n»*T 1 "I'l -'". .' •"" ITT-

o ^¿^i-jLi^^^^feií^^^1 » 9 7 t 11 19 15 17 1» 21 23 25 27 29 31

SW

W

N-S

S

SW

S

SE

SE

H

NE

SW

W

NE

SE

W-E

SE

NE

Var.

E

SE

SE

SE

E

SE

ESE

W

E

W-E

W

W

EL VENT

5^"°i «

-, -, -, 2221 oi

_ J 220J 40

_J fe

Er^385

Ï570

ï^3102

|1«0I 38

T J 1*0H »

EFÍ?103

L-l »1154

D 2s

SP100

55P¿*_J 30

— 1 11«_J 3D

TTT-'1"1 94

-J «

1 1¿u_J Z«

' ' " ' 1101J a

^1398 1204J 33

1268J W . M/2T «r^. - H3M

_J A,,_ J 228

i W1267

— 1 w.B«rrM curtn (v«l . màx, k/h,)•«TM fofQUM ( km«, amb 24 her,)Ltetres (dtrecdè dol vent)

*f . ; • • ; . . v i-<a imaige ; ; ':;.:r: • . : • · ; · · ; : ; ; ^-^w^'^ïK^i"-^ ::.>>i ' 24 (160)

Per ventura pensareu que som pe-sats de tant de parlar de la carretera deSon Servera, però tenim costum de pu-blicar les coses que consideram que noestan bé, i aquest indret en té ben abas-tament, d'irregularitats.

Una d'elles és la línia que marcala voravia. Potser és de les poques carre-teres de Mallorca que encara no està pin-tada després de molts de mesos -o anys?-dliaver-la donada per acabada. A quèesperen? Per què no assenyalen fins onpoden arribar els cotxes? La de SonCarrió fa més poc temps que l'asfaltaren

i ja té totes les retxes pintades... O lesque depenen del CIM tenen preferènciaa les del Govern Balear? Què hi hauria,un dia de feina? I ho paga tenir les obresmal acabades quan costaria tan poc dei-xar-les enllestides definitivament?

Una altra és el pal de formigó queaguanta els cables d'electricitat situat alcap-de-cantó amb la carretera de SonCarrió. Els cotxes que vénen d'aquest in-dret han de treure tot el morro per veuresi ve qualcú, talment el que denuncià-rem fa uns mesos amb el cartell de laparada d'autobús de vora la Central.

Entre pals i cables sembla queGESA tengui patent per fer el que li donila gana dins el poble, sense importar-lila seguretat ni l'estètica del municipi. Jono conec els drets de la companyia elèc-trica ni els de l'Ajuntament, però si hi hapobles que això no passa, per què ha depassar a Sant Llorenç? És que som mésbeneits que els altres o que no punyimallà on toca? O, per ventura, que alsnostres dirigents els és igual. Qui sap?

Fotografies: Xisca SantandreuText: Josep Cortès