IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

FITXES VEGETACIÓ:

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR CARRASCA, ALZINA, ENCINA

IDENTIFICACIÓ Família FAGACEAE, gènere QUERCUS, QUERCUS ILEX subsp. BALLOTA,

DESCRIPCIÓ Arbre perennifoli i corpulent que pot assolir els 25 mts d'alçària. Escorça gris fosca. Capçada de color verd grisos. Fulles el·líptiques de vora llisa o dentada amb 5-8 parells de nervis secundaris.

DISTRIBUCIÓ Es troba a bona part de la mediterrània. La subespècie Ballota és exclusiva de la Península Ibèrica.

USOS TRADICIONALS

S'ha usat com a llenya, per a fer carbó i en ebenisteria en totes aquelles eines que necessiten fusta dura.Les bellotes dolces s'han usat com aliment dels animals i també com menges humanes: molts en farinetes, torrats, etc.

USOS MEDICINALS Tasses de pell de carrasca per a fer pixar.

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR SURERA, ALCORNOC, ALCORNOQUE

IDENTIFICACIÓ Família FAGACEAE, gènere QUERCUS, QUERCUS SUBER

DESCRIPCIÓ Arbre perennifoli, corpulent, rarament depassa els 20 mts. Tronc i branques gruixudes i revestides d'una capa de suro. Fulles de 3-10 cm ovalades de color verd fosc, blanquinoses del revés, de vora dentada.

DISTRIBUCIÓ Al mediterrani central i occidental sempre sobre sòls descarbonatats i frescos.

USOS TRADICIONALS

Aprofitament del suro. La llenya és bona per a carbó i les bellotes per als animals.

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR MARGALLÓ, PALMITO

IDENTIFICACIÓ Família PALMACEAE Gènere CHAMAEROPS CHAMAEROPS HUMILIS

DESCRIPCIÓ Palmera petita, sovint sense tronc o molt curt de forma cònica i cobert de fibres. Pot arribar als 4-6 mts. Les fulles tenen un pecíol espinós d'on es divideix la fulla, rígida, erecta i llarga de més de 20 cm, en forma de ventall.

DISTRIBUCIÓ Mediterrània central i occidental. Sempre prop de la mar.

USOS TRADICIONALS

S'ha emprat per a fer graneres, ventalls, cistelles, etc. El cor del margalló s'ha usat com a llepolia.

1

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR ROURE VALENCIÀ, GAL·LER, QUEJIGO, REBOLLO

IDENTIFICACIÓ Família FAGACEAE, gènere QUERCUS, QUERCUS FAGINEA

DESCRIPCIÓ Arbre de fins a 20 mts. Brancatge angulós, fulles que es marceixen a la tardor i pengen de l'arbre tot l'hivern. Fulles de 5-10 cm verdes, endurides i dentades amb 6-12 parells de nervis, pel revers porten pèls.

DISTRIBUCIÓ Només es troba a la mediterrània occidental, no tolera massa bé la sequera estival.

USOS TRADICIONALS

De l'escorça s'extreu l'àcid cuercitànic per a adobar pells.De les gal·les s'extreuen també tanins.

USOS MEDICINALS S'ha usat l'escorça i les gal·les per les propietats astrigents per a tallar les diarrees.

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR PI BLANC, PI BORT, PINO CARRASCO

IDENTIFICACIÓ Família PINACEAE Gènere PINUS, PINUS HALEPENSIS

DESCRIPCIÓ Arbre de fins a 30 mts, capçada irregular i esclarissada, fulles curtes, toves i estretes de color clar, escorça gris clar d'entre 6-10 cm. Pinyes còniques i allargades que resten a l'arbre molts anys.

DISTRIBUCIÓ Es troba arreu de la mediterrània, sobretot en zones eixutes i sòls pobres.

USOS TRADICIONALS

Rames de pi per a ficar-les dins les nanses a sota l'aigua per agafar sépies.

USOS MEDICINALS Fulles i ulls de pi per a les malalties del pit.Pell de pi tendra per a posar als talls o ferides.

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR LLENTISCLE, MATISSA, LENTISCO

IDENTIFICACIÓ Família ANACARDIACEAE Gènere PISTACIA, PISTACIA LENTISCUS

DESCRIPCIÓ Arbust perennifoli de fins a 5 metres, molt ramificat. Escorça vermellosa a les branques tendres. Fulles compostes amb 6-12 folíols, lluents. Arbre dioic trobant-se peus mascles(flors) i femelles (flors i fruits).Fruit en pom, de color roig, negre quan està madur.Les fulles i branques jòvens desprenen una forta olor resinosa.

DISTRIBUCIÓ Es troba arreu de la mediterrània en zones càlides.

USOS TRADICIONALS

Per a enramar els carrers per les festes. De la resina se'n feien vernissos.

USOS MEDICINALS La resina és usada per a ciments dentaris en odontologia.

2

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR GARROFERA, GARROFER, ALGARROBO

IDENTIFICACIÓ Família LEGUMINOSEAE Gènere CERATONIA, CERATONIA SILIQUA

DESCRIPCIÓ Arbre perennifoli de fins a 10 m de tronc gruixut i abonyegat, escorça grisa i llisa, branques sovint entortellades.Fules compostes de 6-10 folíols ovalats i lluents.Flors poc vistoses que ixen a les branques i al tronc, i donen un fruit lleguminós negre (garrofa).La garrofera és polígama; çò és hi ha peus mascles, femelles i alguns hermafrodites.

DISTRIBUCIÓ Originària de la mediterrània oriental es troba naturalitzada a l'occidental. La garrofera prop de la mar.

USOS TRADICIONALS

Les garrofes s'han usat com a aliment del bestiar i també de les persones, així com per a fer xocolata. Hui en dia s'usa el garrofí com a estabilitzant en la indústria alimentària.Les fulles de garrofera s'han usat per a amanir olives en salmorra.El garrofí és l'origen del quirat, mesura de pes dels joiers.

USOS MEDICINALS Per a llevar la diarrea (garrofes), xarop de garrofes per a la tos.

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR ALBORCER, MADROÑO

IDENTIFICACIÓ Família ERICACEAE Gènere ARBUTUS, ARBUTUS UNEDO

DESCRIPCIÓ Arbre perennifoli que pot assolir els 8 m d'alt, branques joves enrogides i peludes. Fulles de 4-10 cm lanceolades i finament dentades, lluents i endurides.Fruit roig i tou de superfície granelluda.

DISTRIBUCIÓ Dispersa pel Sud i Oest d'europa i nord d'Àfrica es troba a tota la península ibèrica acompanyant carrasques i sureres.

USOS TRADICIONALS

L'escorça s'ha usat per a encurtir i el fruit es venia antigament com a llaminadura per als menuts.El fruit té una certa quantitat d'alcohol i si se'n pren molt fa mal de cap.

USOS MEDICINALS Arrel bullida amb àrnica per als granets.Fulles en decocció i maceració per a la diarrea.

FOTOGRAFIA

NOM OLIVERA, OLIVO

DESCRIPCIÓ Arbre perennifoli que pot arribar als 10 mts. Fulles d'1-7 cm, dures i el·líptiques, verd lluent per la cara i de color blanquinós pel revers. Tronc llis de jove i clivellat amb el temps.

DISTRIBUCIÓ Varietat cultivada de l'Olivó o Ullastre natural de la zona mediterrània.

IDENTIFICACIÓ Família OLEACEAE Gènere OLEA OLEA EUROPEA

USOS TRADICIONALS

Per fer oli.La fusta és molt valorada pe la seua duresa.

3

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

USOS MEDICINALS S'ha usat l'oli per a tractar enfermetats de la pell, o per a fer ungüents amb altres plantes.Les fulles d'olivera baixen la tensió.

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR ROURE REBOLL, MELOJO, TOZO

IDENTIFICACIÓ Família FAGACEAE, gènere QUERCUS, QUERCUS PYRENAICA

DESCRIPCIÓ Arbre de talla mitjana amb branques i tronc cobert per una escorça fosca i clavillada. Fulles marcerescents (si no fa fred es sequen però no cauen) de 7-20 cm, profundament lobulades, entapissades d'un gran nombre de pèls en ambdues cares, sobretot el revers.

DISTRIBUCIÓ Mediterrània occidental, més abundant al nord i oest de la península ibèrica. Creix sobre sòls descarbonatats i amb certa humitat.

USOS TRADICIONALS

De l'escorça s'extreu l'àcid cuercitànic per a adobar pells.De les gal·les s'extreuen també tanins.

USOS MEDICINALS S'ha usat l'escorça i les gal·les per les propietats astrigents per a tallar les diarrees.

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR PI RODENO, PI VER , PINO RESINERO

IDENTIFICACIÓ Família PINACEAE Gènere PINUS, PINUS PINASTER

DESCRIPCIÓ Arbre de 25 a 30 mts amb capçada densa i cònica, d'escorça rogenca i clivellada. Fulles molt llargues de 10-20 cm, les més llargues de tots els pins europeus, rígides i punxants, verd clar.Pinyes de fins a 25 cm, estretes i còniques, les més grosses dels nostres pins.

DISTRIBUCIÓ Mediterrània occidental. A la península ibèrica està present un poc per tot arreu. Sempre sobre sòls àcids i sense calç.

USOS TRADICIONALS

S'ha usat per a treure'n resina per elaborar aiguarràs, vernís i pegunta.

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR ROMER, ROMANÍ, ROMERO

IDENTIFICACIÓ Família LAMIACEAE Gènere ROSMARINUS ROSMARINUS OFFICINALIS

DESCRIPCIÓ Arbust perennifoli que pot arribar als 2 mts. Branques rectes i ascendents, fulles linials i enrotllades sobre elles mateixa, fortament oloroses.

DISTRIBUCIÓ Mediterrani occidental. Viu en matollars secs i boscos poc densos.

USOS TRADICIONALS

Per a la cuina s'ha usat com a condiment per a molts plats. La mel de romer és considerada la de millor qualitat.

USOS MEDICINALS Aigua de romer per a fer ganes de menjar. Alcohol de romer per als colps.

4

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR COSCOLL, GARRIC, COSCOJA

IDENTIFICACIÓ Família FAGACEAE, gènere QUERCUS, QUERCUS COCCIFERA

DESCRIPCIÓ Arbust molt ramificat de fullatge dens. Fulles endurides i lluents d'1-4 cm ondulades i amb dents acabades en espina, sense pèls.

DISTRIBUCIÓ Mediterrània occidental en terrenys calars i sòls de mala qualitat. Tolera molt bé les altes temperatures i la sequera estival.

USOS TRADICIONALS

De les gal·les de la coscolla (produïdes per un insecte) s'obtenia un colorant porpra usat per a tenyir els teixits.

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR BALADRE, ADELFA

IDENTIFICACIÓ Família APOCINACEAE Gènere NERIUM, NERIUM OLEANDER

DESCRIPCIÓ Arbust de fins a 4 metres molt ramificat i sense tronc veritable. Fulles simples i lanceolades, agudes i lluents de fins a 20 cm.Flors de color rosa o blanc.Les branques tenen un làtex poc evident.

DISTRIBUCIÓ A l'àrea mediterrània vora rius i barrancs amb una certa humitat.

USOS TRADICIONALS

Per a fer cortines (branques menudes).Com a mata-rates bullint menjar amb fulles de baladre.El baladre és tot ell verinós mortal però cal menjar-ne en quantitat, fins i tot s'ha arribat a afirmar que dormir a l'ombra d'un baladre mata.

USOS MEDICINALS Per a combatre malalties de la pell, especialment la sarna.

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR GINEBRE, CÀDEC, ENEBRO DE LA MIERA

IDENTIFICACIÓ Família CUPRESSACEAE Gènere JUNIPERUS, JUNIPERUS OXYCEDRUS

DESCRIPCIÓ Arbust de fins a 15 metres encara que no sol passar dels 3 o 4, normalment de forma arrodonida. Fulles aciculars de 8-25 mm agrupades en grups de tres, es diferència del Ginebre ver en presentar les fulles dos línies blanques en conte d'una. Espècie dioica amb peus mascles i femelles.Fruit verd, roig apagat al madurar. Tarden dos anys a madurar.

DISTRIBUCIÓ Al voltant de la mediterrània viu des de vora mar fins als 1500 metres.Molt resisten a l'aridesa.

USOS TRADICIONALS

La fusta és imputrescible i de la seua destil·lació s'obté l'oli de ginebre o miera usada per a deparasitar els ramats.Untant d'oli de ginebre les portes i finestres de casa no entren serps.

USOS MEDICINALS Vares de ginebre bullida per a la calentura. Baies de ginebre per a les afeccions respiratòries.

5

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR ÀLBER, XOP BLANC, ÁLAMO

IDENTIFICACIÓ Família SALICACEAE Gènere POPULUS POPULUS ALBA

DESCRIPCIÓ Arbre de fins a 25 mts, d'escorça blanca i llisa fins a certa edat. Branques tomentoses i fulles peciolades verdes i blanques pel revers, amb vores lobulades.

DISTRIBUCIÓ Es troba a moltes parts del vell món. Espècie de ribera les arrels necessiten estar sempre en contacte amb l'aigua. No tolera el fred intens.

USOS TRADICIONALS

Fusta per a construcció. Els borrissols de les llavors s'ha usat per a farcir coixins.

USOS MEDICINALS Fulles en tissana per a desfer les pedres del ronyó.

FOTOGRAFIA

NOM POPULAR XOP, POLLANCRE, CHOPO

IDENTIFICACIÓ Família SALICACEAE Gènere POPULUS POPULUS NIGRA

DESCRIPCIÓ Arbre de fins a 30 mts, escorça grisa i clivellada, branques llises i fulles ovalades tirant a triangulars, verdes per totes dues cares.

DISTRIBUCIÓ Es troba a moltes parts del vell món. Espècie de ribera les arrels necessiten estar sempre en contacte amb l'aigua. No tolera el fred intens.

USOS TRADICIONALS

Fusta per a construcció. A l'Aragó s'usaven els anomenats chopos cabeceros als quals se'ls tallava a 1 metre de terra deixant vares llargues que s'esporgaven periòdicament.

USOS MEDICINALS Els brots tendres amb mantega de porc s'usen per a tractar les almorranes.

BIBLIOGRAFIA

• http://ca.wikipedia.org • http://herbarivirtual.uib.es • Pellicer, Joan Costumari botànic, ed. Bullent, 2000, Picanya• Pellicer, Joan Costumari botànic [2] ed. Bullent, 2000, Picanya• Pellicer, Joan Costumari botànic [3] ed. Bullent, 2004, Picanya• Pascual, Ramon Guia dels arbres dels Països Catalans ECSA, 1999, Barcelona• Galán, P., Gamarra, R. I García, J. Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas

Baleares Jaguar, 1998, Madrid• Font Quer, Pío Plantas medicinales. El Dioscórides renovado Editorial 62, 2005, Barcelona• Boada, Martí coord. Els fruits silvestres Cercle de lectors, 2005, Barcelona

6