MATERIAL DIDÀCTIC EMPRAT:

PPoint C1-UD03. Normalització II: croquis i acotació.

Fitxa didàctica 1/03.

Fitxa didàctica 1/03

Normalització II. Croquis i acotació.

C1

UD 03

Curs:

Nom alumne/a: Curs/ grup:

DIBUIX TÈCNIC DE BATXILLERAT

C1 UD03 Fitxa didàctica 1/03

http://www.eartvic.net/sfarrej/materials/DT_Batx/C1/

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT:

Exercici pràctic: ________________________100% UD

.- Dibuix a mà alçada 25%

.- Dibuix assistit 25%

.- Conceptes de normalització 35%

.- Lliurament a termini 15%

CONCEPTES ESPECÍFICS DE LA UNITAT

.- Esbós i croquis en dibuix tècnic.

.- Procés de realització de croquis i presa de dades.

.- Triangulació de l’espai.

.- Acotació de dibuixos; cotes a l’origen i cotes parcials.

.- Manera d’anotar les cotes.

CROQUIS ACOTAT A MÀ ALÇADA

És freqüent el traçat de croquis a mà alçada per a

l’aixecament de plànols d’espais o d’edificis. Serveixen per

a l’anotació de les cotes que els defineixen i són un pas

previ per al posterior croquis a escala.

Els croquis no han de ser exactes, però sí és necessari que

siguin proporcionats. Cal que les acotacions siguin

exhaustives i completes, per no trobar-nos que no podem

completar un dibuix.

ACOTACIÓ.

Les cotes són un conjunt d’elements que dibuixem sobre

les vistes ortogonals d’un croquis per indicar les dimensions

de les peces o dels espais.

Aquestes anotacions permeten tenir un coneixement

definitiu de l’objecte per damunt de possibles errors de

dibuix.

Es diu que: cota mata dibuix que vol dir que el valor que

indica la cota preval sobre el que hom pugui deduir del

dibuix a escala.

L’acotació la formen diferents elements:

.- línies auxiliars de cota, perpendiculars a l’aresta triada.

.- línies de cota, paral·leles a l’aresta en qüestió.

.- límits de cota, amb forma de punt, fletxa o línia obliqua.

.- xifra numèrica que indica el valor en cm o mm; se sol

situar per sobre o tallant la línia de cota (en cas de ser

vertical pot mantenir-se el sentit horitzontal de l’escriptura i

situar la cota a l’esquerra de la línia).

Normalment, les cotes defineixen cada un dels trams lineals

que configuren un element. Si acoten trams parcialment es

tracta de cotes parcials.

En determinats casos és millor, però, anotar la distància

que hi ha des d’un punt original fina a cada un dels

elements a acotar. D’això s’anomena cotes a l’origen.

VISTES ORTOGONALS I CROQUIS.

Quan les idees sobre l’objecte del nostre treball ja són

més clares, llavors es plasma en un dibuix més precís,

tendent a no sofrir modificacions; es tracta del croquis.

El croquis pretén reflectir les característiques de

l’objecte que fem amb estris de dibuix tècnic:

portamines de diferents gruixos, joc d’escaires,

escalímetres, compàs, transportador d’angles, etc.

A més a més, per a la comprensió de l’objecte

necessitem conèixer les seves vistes ortogonals, és a

dir,planta, alçats o perfils.

Les visions en planta, frontal i laterals donen informació

precisa sobre les seves característiques.

Per tal de garantir la fidelitat del dibuix amb les

proporcions de l’objecte, el croquis es realitza a escala.

ELS ESBOSSOS EN DIBUIX TÈCNIC.

Esbós: apunt o idea que hom té sobre un objecte o espai. No ha de ser

excessivament precís ni ha de coincidir amb el resultat final; forma part del

procés del disseny en una primera fase. Té per finalitat plasmar les primeres

intuïcions al voltant d’una proposta de disseny.

Es realitza a mà alçada i pot incloure elements que donin rellevància al dibuix i

aportin major informació: ombrejats, color, textures, detalls, etc.

En el terreny del disseny, tot i que generalment a mà alçada, s’utilitzen diferents

modalitats dels sistemes de representació vinculats al dibuix tècnic: plantes,

alçats, axonometries...

A diferència del concepte d’esbós aplicat al món de la pintura (on l’artista avança

el que serà la imatge final de la seva obra), en el dibuix tècnic no és la

representació gràfica d’un dibuix posterior el que es dibuixa sinó les

característiques formals de l’objecte que es vol crear.

EXERCICI PRÀCTIC.

Croquis acotat d’un element casolà. D’acord amb l’exemple de l’esquerra, acota algun objecte que

disposis a casa teva; planta, alçat i perfil. Fes-ho a mà alçada.

CROQUIS I ACOTACIÓ

Esquema de full DIN A4 (21 x 29,7 cm.) amb marc i caixetí.

Marc de 18 x 28,7 cm.

Caixetí de 18 x 3 cm.

Àrea de dibuix del full de 18 x 25,7 cm

Quadrats equidistants 5 mm de separació vertical i 1 cm de separació horitzontal

TRIANGULACIÓ

L’aixecament de plànols d’espais regulars, amb parets

formant angle recte, és relativament senzilla. Altra cosa és

haver de fer el croquis acotat d’un espai irregular per a

l’aixecament del plànol escala.

Si no hi ha garantia de que les parets formen 90º (i fins i tot

per al cas de voler comprovar que sí ho fan), és necessari

procedir a la triangulació de l’espai.

D’una banda prenem mida de tots els elements lineals que

configuren l’espai. Aquestes dades permetrien una infinitat

de solucions: diferents polígons amb els mateixos costats

però formant diferents angles.

Atès que és difícil prendre la mida exacta de l’angle que

formen dues parets, la solució passa per triangular els

espais; és a dir, imaginar la seva descomposició en

triangles. Els triangles són els únics polígons que podem

construir donats només els costats que les formen.

En el nostre croquis dibuixarem les diagonals.

Sobre les diagonals situarem les cotes. Aquests valors,

juntament amb els primers ens permetran construir la

seqüència de triangles que ens representaran de manera

fidel els espais quan passem el croquis a net i a escala.

EXERCICI PRÀCTIC.

Acota, amb anotació normalitzada i amb ajuda de l’escaire, les mides principals dels elements

de fusta de l’agulla d’estendre dibuixada en planta alçat i perfil.