Club de lectura

Comentari del llibre: 17 de MARÇ de 2014.

Fitxa de treball: Carmilla.

L’AUTOR

Joseph Thomas Sheridan Le Fanu (1814-1873).

Escriptor irlandès nascut a Dublín el 1814. És conegut pels

seus contes i per les novel�les de misteri.

Va estudiar dret a la Trinity Collegue de Dublín on va ser

nomenat auditor de la Societat Històrica. Com que no li

acabava d’agradar la professió d’advocat va començar a

estudiar periodisme.

L’any 1838 inicia la publicació de relats al Dublin University Magazine i, des del

1840 hi treballa com a editor de diferents diaris com del Dublin Evening Mail. Aprofitant

que llavors és el propietari del Dublin University Magazine va començar a publicar les

seves novel�les de forma seriada.

Joseph Thomas deixa d’escriure amb la mort de la seva dona el 1858. I només

reprendrà l’escriptura quan la seva cosina l’anima a fer-ho. És en aquesta època quan Le

Fanu es reclou a casa i no té cap contacte amb ningú; es guanya així el sobrenom del

“Príncep invisible”. És en aquesta època quan escriu narracions fosques.

Mor el 7 de febrer del 1873.

BIBLIOGRAFIA Novel�les:

1872 La posada del dragón volador 1871 Carmilla 1870 Dickon el diablo 1870 La mano fantasma y otras fantasías sobrenaturales

1870 La profecía de Cloostedd 1870 Los vampiros no mueren 1869 Misterio de Wyvern 1868 Vidas encantadas

1865 Guy Deverell 1864 Tío Silas 1863 La casa junto al cementerio 1839 Un capítulo en la historia de la familia Tyrone

EL LLIBRE

Carmilla és una novel�la escrita per Le Fanu el 1872. Al

ser un conte llarg, en un principi va ser publicat dins la

col�lecció de narracions In a Glass Darkly.

La història té lloc a Styria (Àustria) on Laura, que viu sola

amb el seu pare, es troba amb Carmilla, després d’un

accident amb un carruatge. Laura acaba vivint al castell

amb Carmilla i és llavors quan comença la seva amistat.

Le Fanu es basa en la història de la comtessa Elisabeth

Bathory (“La Comtessa sagnant”). Elisabeth Bathory

estava obsessionada amb la bellesa i utilitzava la sang de

les seves joves víctimes per mantenir-se jove. Així, l’autor

presenta la vinculació del tema de l’homosexualitat femenina al vampirisme.

És una de les primeres històries de vampirs precursora de moltes d’altres amb gran èxit.

Fins i tot Bram Stoker va utilitzar moltes característiques d’aquesta novel�la per escriure

Dràcula.

El primer cop que va ser portada al cinema va ser el 1932 de la mà de Carl Theodor

Drever amb el títol Vampyr, la bruja vampiro. Trobem altres adaptacions d’aquesta

novel�la en formats tant diferents com el còmic, videojocs, etc.

LA PEL�LÍCULA Fitxa de la pel�lícula

La vida d’Adele

Títol original: La vie d'Adèle Director/a: Abdellatif Kechiche Guió: Abdellatif Kechiche, Ghalya Lacroix País: França Any: 2013 Durada: 180 min. Gènere: Drama Fotografia: Sofian El Fani

Dia de projecció dins el Cicle Cinema d’Autor:

13 de març: a les 17:00 i a les 21:00 h. als cinemes de Sant Cugat (Cinesa).

Director: Abdellatif Kechiche

Abdellatif Kechiche

Director, actor i guionista franc-tunisià nascut a Tunísia el

1960.

Després que la seva família emigrés a França el 1966, es

va criar a Niça.

Va fer el seu debut com a actor el 1978 a l’escenari de les

Arènes de Cimiez.

La primera pel�lícula que dirigeix és La Faute a Voltaire,

l’any 2000.

Guardonat amb 4 Cèsars per les pel�lícules L’Esquive i La

graine et le mulet. Ara està rebent grans crítiques per La Vida d’Adele.

La vida d’Adele

És l’adaptació cinematogràfica de la novel�la gràfica de Julie Maroh que porta el títol El

blau és un color càlid.

Explica la història d’amor entre Adele, una noia de 15 anys, i Emma, una jove

universitària.

Sobre l’argument, el director vol deixar molt clar que la pel�lícula és una història d’amor

abans que rés. En una entrevista que li van fer a Madrid per presentar la pel�lícula

comentava: “La meva aspiració era arribar de forma directa el cor, a l’interior de

l‘espectador, independentment de que fos home o dona, homosexual o heterosexual".

L’adaptació cinematogràfica ha aixecat algunes veus crítiques, inclosa la de l’autora ja

que presenta canvis substancials respecte a la versió original.

Amb aquesta pel�lícula, Abdellatif Kechiche ha guanyat la Palma d’Or al Festival de

Cannes i també el Premi FIPRESCI (Federació Internacional de la Premsa

cinematogràfica) entre altres guardons.

Altres pel�lícules sota la direcció de Abdellatif Kechiche:

2010 Venus negra

2008 Sueur

2007 Cus cus

2003 La escurridiza, o cómo esquivar el amor

2000 La Faute a Voltaire