Fitxa 7 guerrers de riace

FITXA 7: ELS GUERRERS DE RIACEJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

Obra: Guerrers de Riace Autor: desconegut Estil: Grec clàssic Dimensions: 2,05 metres d’altura i 400 kg cadascuna Material: Bronze Tècnica: Fosa Cronologia: Segle V a.C. (460 - 430 a.C.) Tipologia: Escultura exempta Cromatisme (color): Policroma Localització: Museu Nacional de Reggio di Calàbria Estat conservació: Tot i estar atacades inicialment per l’aigua de mar,

després de 5 anys es van poder restaurar.

FITXA TÈCNICA:


LOCALITZACIÓ I TROBALLA



• El 1972 el bussejador Stefano Mariottini s’havia summergit a 300 m de la costa de Riace Marina, a Calàbria. Casualment va veure un braç i va pensar que hi havia una persona ofegada. Amb l’ajuda de dos col·legues van alliberar una estàtua que estava enterrada des de feia 2 mil·lennis sota aigua.

• Al mateix temps, Stefano va trobar la segona estàtua. Després d’avisar les autoritats, les dues figures van ser finalment recuperades per “el cos de carabiners submarinistes de Messina”. Es va utilitzar un globus plàstic el qual es va omplir d’oxigen.



• Després de 5 anys de restauració, van ser exposades al Museu de Florència, després a Roma i, actualment, es troben al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio di Calàbria.


Tot i que l’autor és desconegut, hi ha la possibilitat de que aquesta obra hagi pogut ser feta per Alcàmenes, un deixeble de Policlet i de Fídies. Al mateix temps, també pot ser que hagi estat feta per Pitàgores de Reggio, un gran bronzer d’aquesta època.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR


PERÍODE CLÀSSIC : CARACTERÍSTIQUES:A principis s. V aC, els escultors havien progressat molt en la representació del cos masculí. Hi va tenir un paper fonamental l’ús del bronze, que va permetre la representació del cos humà en actituds més vitals i en moviment.Les escultures encara apunten algunes característiques pròpies de l’època arcaica (frontalitat, rigidesa, geometrització…) però cada vegada més es nota una voluntat de dinamitzar les figures i un gust pel naturalisme.

ESTIL

• Evolució cap a formes més naturalistes.• Preocupació per l’anatomia.• Interès per representar el moviment.• La frontalitat comença a trencar-se, amb el gir del cap i un braç avançat.• Aplicació del contrapposto.• Interès pels detalls, que serà una constant a partir del classicisme ple.• Encara hi ha certa simplificació en alguns motius, especialment els caberlls, representats

d’una forma força artificiosa.• Recerca de la bellesa ideal i l’equilibri del cos humà.


DESCRIPCIÓ FORMAL

El guerrer A, representa a un

home més jove que la figura B.

Els cabells els porta sense

recollir, fets amb una precisió

molt detallada.

L’expressió és tranquil·la.

La posició del cos està en

contrapposto, és a dir, dividit

en dues zones, una tensa amb

la cama recta i és la que

aguanta el pes, i l’altra cama

relaxada.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Representa a un home més gran

que l’estàtua A.

Cert cansament es manifesta en el

rostre.

Té el cap amb forma aplanada,

degut a que potser portava casc.

Contrapposto


Composició

Braços esquerres

flexionats pels colzes,

conserven restes del

lligat d’un escut.

Braços drets cauen al

llarg del cos amb

naturalitat i tenen la mà

tancada, fent el gest

d’agafar una llança o una

espasa.

Llavis de coure

Boca entreoberta, expressió més «ferotge»

Dents de plata

Celles de plata

Ulls de vori

Dos homes madurs.

Tots dos barbuts, de peus

i completament

despullats.

Barbes rinxolades a

«l’estil jònic».

És un toc sensual i dolç que contrasta amb la poderosa musculatura

Gran

naturalisme.

S’observen les

venes i els

tendons dels

braços, mans i

peus.

Barbes rinxolades

2,05 m alçada i 400 kg de pes

Contrapposto


La tècnica de la «cera perduda» ja era coneguda en el període arcaic i es comença a utilitzar en grans figures a finals del s. V aC.

Era un procés lent i complicat. En acabar el procés, la superfície s’havia de polir Normalment s’afegien els ulls amb pasta de vidre

o vori, per donar més realisme. Altres parts del cos es ressaltaven amb metalls

diferents: coure per als llavis, els mugrons i les pestanyes o argent per a les dents (és el cas dels Guerrers de Riace).

Per acabar, es retocaven alguns detalls amb policromia.

LA TÈCNICA


Mugrons de coure incrustats, la fan més realista i mostren l' interès pels detalls.


TEMÀTICA

Poden ser déus o herois, presentats com a guerrers. Els dos tenen relació i podien haver format part d’un grup escultòric. Recentment, els especialistes han identificat cada escultura amb dos

guerrers de la Guerra de Troia, narrada per Homer: - la fig. A seria la imatge d’Àiax fill d’Oileu, cap dels Locris, qui va lluitar sovint al costat del seu pare. Va ser castigat per la deessa Atena pels seus continus actes de crueltat, entre els que destaca la

violació de la sacerdotessa Cassandra.- La fig. B seria Àiax fill de Telamó, gran guerrer aqueu que va

combatre amb el seu cosí Aquil·les a la Guerra de Troia. Va embogir després de recuperar el cadàver d’Aquil·les i lliurar les armes del seu

amic i heroi a Ulisses. Altres versions apunten que podrien ser els guerres Tideu i Amfiarau,

herois de la llegenda grega dels Set contra Tebes. Encara hi ha una altra versió que els identifica com als fills de Zeus, Càstor i

Pòl·lux.


MODELS I INFLUÈNCIES

Encara apunten algunes de les característiques pròpies de l’escultura arcaica: frontalitat, rigidesa, ús de la geometria en certes parts del cos. Són un dels pocs originals de l’escultura en bronze conservats.

Zeus del Cap d’Artemision

Fitxa 7 guerrers de riace

Education

Transcript of Fitxa 7 guerrers de riace