FITXA 6: TEATRE D’EPIDAUREJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Edifici Teatre d’Epidaure

Autor Policlet el Jove (Argos, s.V-IV a.C.)

Cronologia 350 a.CEstil Grec clàssicTipologia teatreMaterial pedraLocalització Epidaure, al Peloponès (Grècia)

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Júlia López Valera

Segons Pausànies, historiador grec, l’arquitecte del teatre d’Epidaure va ser Policlet el Jove, potser fill o net del famós escultor, Policlet el Vell. Va estudiar a l'escola d’aquest i es va distingir com a autor de diverses estàtues d'atletes guanyadors olímpics.Va néixer a Argos al segle V a C. Se sap molt poc de la seva vida. Com a escultor fou eclipsat per la fama de Policlet el Vell. Fou més conegut com a arquitecte, ja que fou també creador del temple circular d’Epidaure, admirat per les seves innovadores columnes corínties, a més del famós teatre.

Júlia López Valera

PLANTA D’UN TEMPLE GREC

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

L’estructura es divideix en les tres parts característiques : l’orquestra, la càvea i les construccions escèniques (prosceni i escena).

L’orquestra, espai totalment circular, té el terra de sorra i un altar de pedra, ja desaparegut, al centre. Al seu voltant, ocupant gairebé les dues terceres parts de la circumferència, hi ha la càvea, de 120 m de diàmetre, que puja el vessant de la muntanya fins a una alçada de 24 m.

15.000 espectadors

Júlia López Valera

orchestra

Càvea (30 grades)

pàrodoi

dotzeescales

radials

vint-i-quatreescales radials

diathoma

icosàedre

2/3

Seients d'honor amb respatller i braços que se situaven dins el cercle de l'orquestra

20,30 m de diàmetre

Càvea (20 grades)

Júlia López Valera

ENTORN I INTEGRACIÓ

Té la càvea situada al vessant d’un pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, als afores de l’actual ciutat de Pidhavro (antiga Epidaure), a l’extrem sud-est de la península del Peloponès. Tant per la ubicació com per les característiques, la integració a l’entorn paisatgístic és excel·lent i demostra l’estreta relació que hi havia entre art i natura en el món grec.

El teatre està situat al sud-est del santuari d'Asclepi

La ciutat d’Epidaure al Peloponnès es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. Lloc de pelegrinatge, durant el segle IV a.C. el culte va créixer i, aquest santuari era visitat per molts malalts.

Júlia López Valera

Júlia López Valera

FUNCIÓ , CONTINGUT I SIGNIFICAT

El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l’hivern, els grecs dedicaven al déu del vi, Dionís. Això explica la construcció, al mig de l’orquestra, d’un altar destinat als actes rituals en honor del déu.L’acció dels actors es desenvolupava al prosceni, davant d’una arquitectura artificial o pintada. L’acústica d’aquest espai és tan precisa, que es pot sentir els actors sense problemes des de qualsevol racó de la càvea. Va ser un dels més famosos de l’època i s’hi van poder veure representades, entre d’altres obres teatrals, les millors tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil i les comèdies d’Aristòfones. Epidaure també va ser famós per la seva proximitat al santuari d’Asclepi, déu de la medicina.

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

El teatre d’Epidaure mostra l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a l’hel·lenisme, quan augmenta la càvea i s’aixeca el prosceni. Fou el model a seguir per teatres posteriors, tant grecs (Segesta, Sicília) com romans, tot i que aquests hi aportaren avenços tècnics molt importants.