Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble

FITXA 21: BASíLICA DE SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLEJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Edifici Santa Sofía de Constantinoble

Autor Antemi de Tral·les (Tral·les, c. 474-534) i Isidor de Milet (Milet, c.480-540)

Cronologia 532-537

Tipologia església

Materials Maó i marbre; l’interior recobert amb mosaics

Estil bizantí

Localització Istanbul- antiga Constantinoble (Turquia)

CONTINUADOR DE L’ARTPALEOCRISTIÀ ORIENTAL.

LA RECUPERACIÓ DE LA CULTURA HEL·LENÍSTICA

(PERVIVÈNCIA DE LES FORMES CLÀSSIQUES).

PILARS

I tot impregnat per la RELIGIÓ CRISTIANA(variant ortodoxa) i la INFLUÈNCIA ORIENTAL

(Síria, Egipte, etc.) fortament arrelada en elmón hel·lenístic.

L’ART BIZANTÍ

Pérez Molina, T., www.slideshare.net/tomperez


BIOGRAFIA DELS AUTORS

L’emperador Justinià va encarregar a ANTEMI DE TRAL·LES, autor d’un tractat de geometria, la construcció de Santa Sofia de Constantinoble, l’únic edifici construït per aquest geòmetra i teòric nascut a Tral·les (Turquia). En aquesta empresa va tenir la col·laboració d’ISIDOR DE MILET, reconegut geòmetra i arquitecte bizantí, director de l’acadèmia platònica, professor de les universitats d’Alexandria i Constantinoble i autor d’un tractat sobre l’arquitectura de les voltes. Originàriament i malgrat les seves dimensions colossals, l’antiga basílica cristiana estava situada al costat del palau imperial i de l' hipòdrom. Aquesta ubicació evidencia l’estreta relació existent entre el poder civil i el poder religiós en l´época de Justinià.


DESCRIPCIÓ FORMAL


DESCRIPCIÓ FORMAL

Tipologia de planta: FUSIÓ PLANTA CENTRALITZADA DE CREU GREGA INSCRITA EN PLANTA BASILICAL (LONGITUDINAL), I CÚPULA CENTRAL.

Santa Sofia conjuga els elements de planta basilical de tres naus, amb atri, esonàrtex i nàrtex, un espai diàfan i absis, propi de les esglésies paleocristianes, amb la planta centralitzada de creu grega, de base rectangular, que sembla quasi quadrada de 71 m x 77.

Nàrtex

71 m

77 m

Esonàrtex

Atri


DESCRIPCIÓ FORMAL


Dins del rectangle, en el centre, quatre enormes pilars delimiten un quadrat de 31 m de costat.

31 m

Damunt dels pilars s’aixequen quatre arcs torals de mig punt que, mitjançant un sistema de petxines, defineix el cercle sobre el que s’aixeca la gran i extraordinària cúpula rebaixada, que queda en suspensió, i que representa el punt central de l’eix longitudinal principal.

4 Arcs torals de mig punt

Petxines

DESCRIPCIÓ FORMAL


DESCRIPCIÓ FORMAL

A l’est i a l’oest, dues semicúpules perllonguen l’espai fins a cobrir del tot el rectangle, i definir l’eix longitudinal que partint del nàrtex de l’entrada arriba fins a l’ absis.

2 Semicúpules

71 m

77 m


DESCRIPCIÓ FORMAL

Divisió en tres naus: Té una nau central (més ampla i elevada), dues naus laterals (es sacrifiquen les naus laterals per a exalçar la nau central), i un absis interior semicircular on hi restava l’altar, passant pel presbiteri, mentre que a cada banda, tal i com prescrivia la litúrgia oriental, s’hi construïren els dos espais auxiliars simètrics, diacònicon i pròtesi.

La diferència d'altura de les naus va ser aprofitada per a aixecar un segon pis (matroneu).

Les naus estan dividides en dues parts: les zones on es col·locaven els fidels, i la bema o prevere, per als clergues. Espais separats per la iconòstasi, reixa o cancell que tancaven amb vels en el moment de la consagració.


DESCRIPCIÓ FORMAL


DESCRIPCIÓ FORMAL

Els quatre gruixats pilars, que sostenen la immensa cúpula, s’endinsen en les naus laterals, sobresurten igual que els contraforts i interrompen el desenvolupament longitudinal de les naus.

En canvi la nau central és totalment diàfana.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Originalment un pati tancat, igual que en el projecte del Panteó, precedia l’atri.

L’extrem occidental està precedit per una un gran atri de cinc pòrtics, on es conserven algunes columnes clàssiques constantines i un gran recipient amb aigua beneïda per a la purificació dels fidels, i un nàrtex doble o vestíbuls que mitjançant nou portes ens comuniquen amb el recinte sagrat.

El nàrtex era la zona on s’instal·laven els catecúmens, és a dir, els que es preparaven per ser batejats.

AtriNàrtex: 9 portes

Esonàrtex

77 m

71 m

Planta de conjunt de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul


DESCRIPCIÓ FORMAL

Columnes bizantines

Lleuger èntasicentral

Fust llis

Corinti i compost cimaci

TeodosiCapitells bizantins, cúbics amb decoració vegetal, acaben en

forma plana.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Capitell de Santa Sofia de Constantinoble (segle VI).


DESCRIPCIÓ FORMAL

El recinte sagrat està articulat al voltant de la cúpula central, i acabava amb un absis, situat al centre de la part més longitudinal, enmig de dues petites cúpules de quart d’esfera.


DESCRIPCIÓ FORMAL

La gran cúpula central semiesfèrica, meravella del món medieval, té dimensions inaudites per l’època: s’enlaira a 55 m d’alçada i arriba als 31 m de diàmetre.

Està composta per quaranta nervis i els seus corresponents panys corbs. A la base de la cúpula 40 finestres creen l’efecte d’una gran anella de llum, i està recolzada en un enginyós sistema d’arcs i quatre petxines (triangles esfèrics d’innovació), les quals al seu torn posen sobre quatre pilars, que en estar a l'exterior de l'edifici sembla com si la cúpula se sostingués en l'aire.

55 m

31 m


DESCRIPCIÓ FORMAL

Antemi de Tral·les i Isidor de MiletSanta Sofia (planta).

COBERTA MOLT DINÀMICA:

A) Gran cúpula central (31 m. diàmetre).B) Empentes recollides per dues cúpules de

quart d’esfera en l’eix longitudinal.C) Descarrega en nínxols situats en la

diagonal de les semicúpules.D) Descarrega en murs exteriors.

A BB

c

COM FER-HO? Els arquitectes, Antemi de Tral·les i Isidor de Milet, projectaren una cúpula semiesfèrica que descansés al mateix temps sobre dues mitges cúpules, situades a cada costat est i oest de la cúpula, i sobre quatre pilars octogonals, dos a cada costat.

C

CC

C

D


DESCRIPCIÓ FORMAL

Semicúpules en la diagonal o exedres

més petites

Ara presenta 40 nervadures, entre les quals s’intercalen 40 finestres, i va vèncer les tensions laterals amb dos grans contraforts a cada costat. Per tant, la cúpula de l’església actual és la segona.

HISTÒRIA D’UN RESULTAT: Dos terratrèmols seguits la feren caure el 558, així com també va caure una mitja cúpula.

Aleshores la cúpula central fou reconstruïda per Isidor de Milet, el jove, qui reduí les dimensions, però augmentà l’altura.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Arquitectura arquitravada i voltada. Principal aportació: Cúpula sobre petxines.

L’aspecte més innovador de Santa Sofia consisteix en l’organització del suport de la cúpula.

Les petxines permeten passar de la figura del quadrat a la de l’esfera, les quals esdevenen fonamentals a l’hora d’assumir les forces de descàrrega que transmet la cúpula superior, ja que recullen el seu pes i el traslladen als pilars i a les mitges cúpules de l’est i l’oest.

DESCRIPCIÓ FORMAL

A l'est i a l'oest (per la part de l'absis i l'atri) l’enorme embranzida de la cúpula es distribueix sobre les mitges cúpules de diàmetres iguals (33 m), que són dues grans exedres o quarts d'esfera sustentades per pilars octogonals que, al seu torn, se sustenten en altres exedres més petites.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Cúpula

Exedra

Exedra

Cupuletes

Cupuletes

Absis

Naus

Naus

Contraforts

Contraforts

Pilars

Pilars

DESCRIPCIÓ FORMAL

Els VOLUMS a l'interior presenta un aspecte totalment contraposat al seu exterior: ampli, buidat i lleuger (DIÀFAN).

DESCRIPCIÓ FORMAL

Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul.

INTERIOR: A cada costat de l’eix longitudinal hi ha una nau lateral, molt compartimentades i separades de la nau central per un doble pis d’arcades sobre columnes.

Per sobre de la tribuna, al mur que tanca l’espai central s’obrin dues fileres de finestres i, també, les altres parets estan perforades amb multitud d‘obertures que contribueixen a crear una lluminositat única a l’interior, i això és possible perquè no tenen funció de suport.

DESCRIPCIÓ FORMAL


DESCRIPCIÓ FORMAL

La cúpula central, per tant, és l’autèntic punt de referència de Santa Sofia de Constantinoble, el simbolisme principal prové d’ella i de la llum que proporciona, aquest fet tindrà una rellevància simbòlica fonamental en el món medieval perquè representa la imatge de la presència de la divinitat a la Terra.

S’ha pretès alliberar el mosaic elevant-lo de la seva humil condició de sòl "trepitjable“ a la majestat gairebé celestial de l'absis i les cúpules.

A la temàtica se li dóna també un rang elevat, ja no eren simples dibuixos geomètrics, símbols i al·legories de la vida quotidiana, sinó que es tractava de les més sublims temàtiques apocalíptiques de la religió.


ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

Santa Sofia

Circ

Palau

Tot i les seves dimensions, originàriament l’antiga basílica no només estava en harmonia amb l’entorn, sinó que a més dominava estratègicament un dels accessos a l’estret del Bòsfor. Posteriorment, els minarets i els edificis annexos, aixecats quan el temple cristià va ser convertit en mesquita, van donar al conjunt un aspecte una mica caòtic.

Representació en Mosaic de Constantí I el Gran. Hagia Sofia. Constantinoble (Istanbul).

SIGNIFICAT: El seu objectiu fou superar el temple de Jerusalem, per això el dia en què es consagrà, 26 de desembre de l’any 537 Justinià sembla que va exclamar: “Salomó, t’he vençut”.

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

Consolidat el seu poder, l’emperador inicià una política expansionista amb l’objectiu de restaurar l’antic imperi romà i alhora una política de reconstrucció de la capital.

En aquest context, el temple de la Divina Saviesa es planteja com l’emblema del poder imperial i com l’ofrena més sumptuosa al Déu que l’ha fet possible.

Té una funció religiosa. Tot i que el 1453 la ciutat fou conquerida pels otomans i l’església fou convertida en mesquita i a l’exterior s’hi afegiren quatre minarets en forma de torre cilíndrica, i s’edificaren diversos mausoleus al costat de l’església, l’estructura de l’edifici no va patir grans variacions, però si la decoració interior i iconogràfica que modificà l’aspecte original, perquè els musulmans iconoclastes eliminaren el mobiliari litúrgic, taparen amb una capa d’estuc o pintaren tots els mosaics i hi col·locaren plafons amb inscripcions alcoràniques.


ASPECTES ICONOGRÀFICS. ELS MOSAICS DE SANTA SOFIA:

El repertori iconogràfic musiu dels murs, realitzat entre els segles IX i XII, és d’inspiració cristiana.

Els mosaics cobrien part dels murs, l’absis i absidioles, les voltes i la cúpula.

Foren recoberts per una grossa capa de calç després la conquesta turca.

Posteriorment, foren restaurats i es tragueren a la llum, en els llocs en que escara en quedaven.

La combinació de llum i el color creen un ambient d’extraordinària riquesa.


ASPECTES ICONOGRÀFICS.

El repertori representa:

- La Verge flanquejada pels emperadors Justinià, que ofrena l’església a la Verge, i Constantí I que li presenta la ciutat de Constantinoble.

- La Verge flanquejada per l’emperador Joan Commeno II i l’emperadriu Irene.

- La “Dèisis” (Jesús Crist entre la Verge i Sant Joan el Baptista).

- Juntament amb motius geomètrics i florals.



La Verge flanquejada per l’emperador Joan Commeno II i l’emperadriu Irene.

La “Dèisis”: Jesús Crist, entre la Verge i Sant Joan Baptista.


Jesús Crist flanquejat per l’emperador Justinià i l’emperadriu Teodora.


MOSAICS DE SANTA SOFIA. LA THEOTOKOS: de front, entronitzada, amb el Nen en els seus genolls (Romànic).

ASPECTES ICONOGRÀFICS. La cúpula central simbolitza la presència divina, fet que venia reforçat per la decoració interior de mosaics daurats, i per la il·luminació provinent dels finestrals; aquest immens àmbit diàfan que creava la volta de la cúpula, sota la que es reunien els fidels, representava a un únic Déu i una única fe per a tota l’Ecumene.

Santa Sofia custodiava les relíquies més extraordinàries del cristianisme primitiu, des del pou de la Samaritana, o les restes de la Vera Creu, fins a la llosa on havia estat dipositat el cos de Jesús Crist.


ASPECTES ICONOGRÀFICS. Hom creu que l’exterior de l’església estava policromat d’una manera similar a l’actual, és a dir, pintada d’un color salmó força cridaner. En realitat es pretenia impressionar els fidels i així augmentava el sentit de poder de l’emperador Justinià.


Santa Sofia constitueix el cim absolut de l’art clàssic en el que han arribat al seu punt culminant dues tradicions artístiques distintes: per un costat, les tradicions arquitectòniques i decoratives de l’art clàssic hel·lenístic i romà i, per un altre, l’estil dels edificis voltats de l’art paleocristià i de l’Àsia Menor. És la síntesi entre Orient i Occident. El sistema de la distribució d’espais i parets, i la utilització, per primer cop a escala monumental, del sistema de petxines, fa que Santa Sofia estableixi les bases de l’arquitectura medieval.

MODELS I INFLUÈNCIES


Església de Sant Marc (Venècia).

Mesquita Solimà el Magnífic (Suleimaniyé). Istanbul.


Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble

Education

Transcript of Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble