Física i Química, Editorial Casals, 2015

ESO / BATXILLERAT

20152016

FÍSICA I

QUÍMICA

EDICIÓ EN CATALÀ

FÍSICA I QUÍMICA 2

ÍNDEX

ESO

FÍSICA I QUÍMICAClaus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6-7

Material per al professor 8-9

Proposta didàctica

Adaptació curricular

DVD del professor

Pissarra digital

Índex de continguts 10-15

BATXILLERAT

FÍSICAQUÍMICAClaus del projecte 16-17

Material per a l’alumne 18-19

Material per al professor 20-21

Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Índex de continguts 22-28

MATERIAL COMPLEMENTARIFormulació i nomenclatura 29

ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 30-31


NOVETATS PER AL CURS

2015-2016

3ESO

M. DuñachM. D. MasjuanE. M. CostafredaA. Hernández

FÍSICA I

QUÍMICA FÍSICA

BATXILLERAT

Norberto PfeifferAntoni TravessetAndrés Aragoneses

1Jocelyn B

ell Burnell

Jocelyn Bell B

urnellB

elfast, 1943B

elfast, 1943

Copérnico pasó cerca de vein

ticinco añ

os trabajando


ticinco añ

os trabajando

en el desarrollo de su

modelo h

eliocéntrico del


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu

ella época resultó difícil qu

e u

niverso. En

aquella época resu

ltó difícil que

los científi

cos lo aceptaran, ya qu

e supon

ía un

a los cien

tíficos lo aceptaran

, ya que su

ponía u

na

autén

tica revolución

.Ectem elibu

sa cor aperi aliquos

autén

tica revolución

.Ectem elibu


volorerit, vitiatium

doles ilitavolorerit, vitiatiu

m doles ilita

QUÍM

ICA

BATXILLERAT

Josep M. DouMaria D. MasjuanEva M. Costafreda

1Rosalind Elsie FranklinLon

dres, 1920 - 1958


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e u

niverso. En

aquella época resu

ltó difícil que

los científi


e supon

ía un

a los cien


, ya que su

ponía u

na

autén

tica revolución

.Ectem elibu


autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

ESO FÍSICA I QUÍMICA 4

ESO FÍSICA I QUÍMICA

1

Seccions dissenyades per promoure

l’adquisició de les tres competències científiques avaluades a les proves PISA:

Identificar qüestions científiques.

Explicar fenòmens científicament.

Utilitzar proves científiques.

2

Activitats específicament elaborades

per facilitar l’aprenentatge per part dels

alumnes amb necessitats educatives

especials, reunides en el quadern

fotocopiable Aprèn el que és bàsic.

176

10 1550

El desfibril·lador

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA

La fibril·lació ventricular és una arítmia responsable de la majoria d’aturades cardíaques i, l’anomenada desfibril·lació n’és gairebé l’únic tractament efectiu. La desfibril·lació és el tractament elèctric de la fibril·lació ventricular i consisteix a transmetre un corrent elèctric suficient als músculs cardí-acs per tal d’aconseguir que es reprengui el ritme cardíac i, per tant, el pols del pacient. La supervivència del pacient depèn en especial del temps que triguem a reaccionar, per això cal tenir desfibril·ladors a mà.

Afortunadament han augmentat els desfibril·ladors en es-pais públics i privats. Hi ha dos tipus de desfibril·ladors:

• Desfibril·lador extern automàtic (DEA): equip tècnic homologat per usar-lo d’acord amb la legislació vigent, que permet analitzar el ritme cardíac, identificar les arít-mies mortals susceptibles de desfibril·lació i administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac de forma segura.

• Desfibril·lador semiautomàtic (DESA): equip amb ca-racterístiques anàlogues al DEA que requereix però que una persona premi el botó de descàrrega per activar-lo (el de la imatge).

La majoria dels DESA subministren una energia elèctri-ca d’entre 150 i 300 J, i les dosis efectives s’indiquen a l’aparell. Cal que la població es vagi familiarizant amb els desfibril·ladors i aprenent com funcionen per a situacions d’emergència.

Toni Hernández, E-ciencia (15.09.2014)

1. Què és la fibril·lació ventricular?

2. Observa el gràfic que relaciona la supervivència del pacient que ha patit una aturada cardíaca amb el temps d’aplicació del desfibril·lador. Digues quines de les conclusions següents són veritat i quines no, i raona breument el perquè.a) Actuar ràpidament és essencial per a salvar la

vida del pacient amb aturada cardíaca.Passats 10 minuts de l’aturada cardíaca és pràcticament inútil el desfibril·lador.La supervivència del pacient baixa linealment amb el temps d’aplicació del desfibril·lador.Si actuem en menys de 5 minuts la supervivèn-cia serà estadísticament superior al 20%.

3. Raona els motius pels quals creus que la supervivència en el cas d’aturada cardíaca baixa tant amb el temps.

4. Els efectes de la utilització del desfibril·lador, creus que canvien segons l’edat? Indica com afecten els següents dos factors tècnics del desfibril·lador segons si el pacient és un nen o un adult:a) Mida de les pales del desfibril·lador.b) Energia elèctrica subministrada al pacient.

5. Segons algunes recomanacions, en el cas de nens d’entre 1 i 8 anys cal subministrar una dosi aproximada de 4 J/kg. Amb un DESA que generi entre 150 i 300 J, indica quina energia subministraries en els casos:a) Una nena de 5 anys i 20 kg.b) Un nen de 8 anys i 45 kg.Quin problema t’has trobat?

6. Creus que la població està prou preparada per Creus que la població està prou preparada per a l’ús de desfibril·ladors? N’hi ha al teu centre educatiu i a d’altres espais públics on vagis habitualment? Redacta mitja pàgina reflexionant sobre la presència de desfibril·ladors a la societat i el coneixement que en té la població.Temps (min)

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 8 177

Desendolleu tots els electro-domèstics.No feu servir telèfons niobjectes metàl·lics.Apagueu l’aire condicionat.Eviteu banyar-vos en basses o piscines que estiguin al descobert i en camps oberts.Allunyeu-vos de la costa.

Llamps i tronsEl llamp és un dels fenòmens més perillosos de l’atmosfera, El llamp és un dels fenòmens més perillosos de l’atmosfera, dura pocs segons i sempre és brillant. Pren formes dura pocs segons i sempre és brillant. Pren formes dura pocs segons i sempre és brillant. Pren formes

EFECTES EN L’ÉSSER HUMÀEfectes que pot ocasionar un llamp en les persones que estiguin dins d’un radi inferior a 120 m del lloc de l’impacte.

Lesions a la retinaRuptura del timpàLesions pulmonars i òssiesAturada cardíacaCremades a la pell

PRACTICA

un llamp i que pot tenir lloc dins d’un núvol s’anomena:a) Llampec. c) Descàrrega.b) Tro. d) Cumulonimbus.

2. Si la velocitat del so és d’uns 340 m/s i la de la llum és d’uns 300 000 km/s, a quina distància aproximada ha caigut un llamp si sentim el tro 3 segons després de veure el llamp? a) 113,3 m c) 1,02 kmb) 340 m d) 900 000 km

3. Actualment s’investiguen els diferents tipus de llamps, i s’han documentat i fotografiat llamps que surten del terra per finalitzar el seu recorregut al núvol. Com pot ser? Explica-ho fent un esquema o infografia com a la figura.

Podria donar-se un llamp al buit. I un tro? Per què sovint no sentim el tro de llamps que cauen lluny?

5. En cas de tempesta elèctrica forta, quines En cas de tempesta elèctrica forta, quines accions no serien adequades i per quin motiu?a) Intentar estar lluny d’estructures conductores

amb forma punxeguda.b) Si som a casa, desconnectar les antenes de TV

i ràdio.c) Si som a dins un vehicle, sortir-ne que ens

mullem.d) Si ens estem banyant a l’exterior, cal sortir de

l’aigua.

6. Quina és la funció dels parallamps? Investiga Quina és la funció dels parallamps? Investiga els diferents tipus de parallamps que hi ha. Organitzeu grups i expliqueu-ne el funcionament d’un tipus concret.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 5

58

Unitat 4 • Mescles i solucions

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

Tan

t per

cen

t en

mas

sa

13. Ordena i anomena el següent material de laboratori segons l’haguis necessitat per preparar les dissolucions dels problemes anteriors.

Ordre

Nom

14. El tant per cent en massa també es pot fer servir com a percentatge per indicar la composició de les substàncies, en el gràfic adjunt pots observar la composició de l’escorça terrestre.

a) Quins són els dos elements sòlids més abundants de la terra?

_______________________________________________________________________________________________

b) Per què fem servir l’alumini com a material de construcció, bicicletes, paper d’embolicar, fabricació de vehicles… a més de per la seva lleugeresa?

_______________________________________________________________________________________________

c) El Silici i el Germani són semiconductors, per què fem servir més el silici que el germani en la fabri-cació d’ordinadors?

_______________________________________________________________________________________________

Elements de l’escorça terrestre

Oxígen 46%

Sodi 3%

Silici 28%

Potassi 3%

Alumini8%

Titani 2%

Ferro 5%

Calci 4%

Altres 1%

59

Unitat 4 Mescles i solucions

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

Tan

t per

cen

t en

volu

m

Composició de les solucions. Tant per cent en volum

1. Com anomenem al nombre de mL de solut dissolts en 100 mL de solució?

_______________________________________________________________________________________________

2. Quin és el tant per cent en volum d’una solució que hem aconseguit barrejant 30 mL d’alcohol etílic (CH

3CH

2OH) fins a una solució de 75 mL.

Solut (mL) Solució (mL) % en volum = V solut / V solució · 100

3. Quin és el tant per cent en volum d’una solució que hem aconseguit barrejant 120 mL de metanol (CH

3OH) amb 380 mL d’aigua.

Observació: noteu que ara no parlem de solució sinó d’aigua, que és el dissolvent. Abans heu de cal-cular el volum de la solució.

Solut (mL) Dissolvent (mL) Solució (g) = solut + dissolvent % en volum

4. Al laboratori els càlculs són una mica diferents, així si volem preparar una solució de 250 mL al 10 % en volum d’alcohol en aigua. Com ho fem?. Segueix les indicacions i completa el text amb les paraules següents:

paral·laxi 250 pipeta matràsproveta aforament embut

Primer hem de mesurar el volum d’alcohol amb una ................... .

Després agafem un ................... aforat de 250 mL.

Amb l’ajut d’un aforat posem els 10 mL d’alcohol al matràs aforat de ................... mL.

Afegim a poc a poc amb l’ajut de l’................... l’aigua fins arribar a prop

de la línia d’................... (les ultimes gotes d’aigua destil·lada es poden

incorporar amb un comptagotes o amb una ................... )

És important fixar-se que a la preparació de la solució s’hi ha afegit aigua fins a un volum total de 250 mL, i no 250 mL d’aigua.

Observa també quina es la posició correcta per a la lectura del volum del

coll del matràs aforat. Vés amb compte amb l’error de ................... !

CLAUS DEL PROJECTE


3

Gran oferta de textos i activitats que

fomenten el treball de les competències clau des de l’àrea de Ciències.

4

Diversitat de suports complementaris

(paper, web i llibre digital projectable

a l’aula) amb recursos multimèdia de

gran qualitat (activitats interactives,

animacions i vídeos).

20

1 2 3

654

7

10

8 9

Normes bàsiques perquè t’organitzis bé la feina i treballis amb seguretat

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA

1. Per què és important llegir bé la pràctica Per què és important llegir bé la pràctica abans de començar-la a fer?

2. Tria quines de les accions següents són bones Tria quines de les accions següents són bones pràctiques al laboratori?a) Rentar-te les mans abans de sortir del

laboratori.b) Agafar tot el material que necessitis per fer

tota la pràctica i tenir-lo a la taula de treball. c) Manipular els productes químics amb les mans.d) No inhalar mai directament un gas que es

desprengui d’una reacció química.

3. Per què s’ha d’anar en compte amb el vidre Per què s’ha d’anar en compte amb el vidre quan es treballa al laboratori?

4. Selecciona dos productes químics (de neteja, Selecciona dos productes químics (de neteja, cosmètic...) i escriu-ne el nom, la finalitat, el símbol que mostra l’etiqueta i les precaucions que cal tenir en compte.

5. Un dels teus companys de classe et comenta Un dels teus companys de classe et comenta que prefereix fer les anotacions una vegada és a casa, ja que d’aquesta manera el diari de recerca li queda més net, sense taques ni errades. Què li diries? És correcte el que fa?

6. Justifica quin d’aquests utensilis utilitzaràs Justifica quin d’aquests utensilis utilitzaràs al laboratori per realitzar cadascuna d’aquestes accions:

a) Mesurar de manera precisa un volum de 100 mL.

b) Mesurar i addicionar de manera precisa un volum de 5 cm3 en un vas de precipitats.

c) Contenir una solució d’aigua amb clorur de sodi.

proveta – matràs d’Erlenmeyer – vas de precipitats – bureta – pipeta

Abans de manipular aparells o produc-tes has de llegir la pràctica i parar atenció a les explicacions.

La taula de treball s’ha de mantenir neta i ordenada durant la realització de la pràctica. Al final, cal netejar i endreçar el material utilitzat.

No s’ha de tastar mai cap producte químic del laboratori. Molts són tòxics. Un cop acabada la pràctica, és molt important rentar-se les mans amb aigua i sabó.

No s’ha d’aplicar la flama directament al fons de cap tub d’assaig amb un líquid o una solució que s’hagi d’escalfar, ni per sobre ni per sota del nivell del líquid que conté, ni deixar-lo quiet mentre s’escalfa.

Quan escalfis un líquid en un tub d’assaig, l’extrem obert del tub no s’ha de dirigir cap a ningú.

Mai no s’ha d’inhalar directament un gas que es desprengui d’una reacció quími-ca. Per comprovar-ne l’olor, la manera cor-ca. Per comprovar-ne l’olor, la manera cor-ca. Per comprovar-ne l’olor, la manera correcta de fer-ho és dur cap al nas una mique-ta de gas mitjançant un moviment de la mà.

Quan treballis amb àcids has d’anar amb compte. En el cas de l’àcid sulfúric concentrat, no s’ha d’afegir mai aigua di-rectament sobre l’àcid, sinó a l’inrevés.

El vidre és fràgil, i es pot trencar i pro-vocar ferides. Cal usar-lo amb precaució. Recorda que el vidre calent presenta el ma-teix aspecte que quan està fred.

No aboquis productes químics a l’ai-güera sense consultar-ho abans amb el professor o professora.

És important mirar els pictogrames que hi ha a l’etiqueta dels productes químics que utilitzarem i prendre les precaucions necessàries.

EEExplosiu

EEComburent

CCCorrosiu

TTTòxic

XnXnNociu

XiXiIrritant

NPerillós per al Perillós per al medi ambient

FFàcilment inflamable

F+Extremadament inflamable

Competències de l'àmbit cientificotecnològic: 5

4

La ciència té més preguntes

que respostes

1.Per què les

roques que

hi ha al volcà

tenen diferents

colors? I

diferents

intensitats d’un

mateix color?

2.Quan posen

la roca a

«l’aigua» surten

bombolles del

voltant. A què

és degut aquest

fet?

3.Per què la

humitat, que

és majoritària-

ment vapor

d’aigua, a la

zona del cràter

té característi-

ques àcides?

EL DALLOL,

ÚNIC AL MÓN

Volcans del món, canal Odisea (2.11.2009)

MESCLES I SOLUCIONS

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL


2ESO

ESO

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I

QUÍMICATrobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/fiq2eso

3ESO

ESO

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I


ecasals.cat/fiq3eso

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/fiq4eso

4ESO

ESO

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I

QUÍMICA

2 ESOLlibre de l’alumne

CURS 2016-2017

3 ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-5462-4

NOVETATCURS 2015-2016

4 ESOLlibre de l’alumne

CURS 2016-2017


MATERIAL PER A L’ALUMNE

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-15 DEL CATÀLEG.



ecasals.cat/fiq2eso

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Marta Duñach

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

Antonio Hernández

Cristina I. Salas

ESO

PD

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I

QUÍMICA

2


ecasals.cat/fiq3eso

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Marta Duñach

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

Antonio Hernández

Cristina I. Salas

PD

FÍSICA I

QUÍMICA

3

ESO

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 3

ESO


ecasals.cat/fiq4eso

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Marta Duñach

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

Antonio Hernández

Cristina I. Salas

PD

FÍSICA I

QUÍMICA

4

ESO

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 4

ESO

2 ESOProposta didàctica

CURS 2016-2017

3 ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-5491-4

NOVETATCURS 2015-2016

4 ESOProposta didàctica

CURS 2016-2017


MATERIAL PER AL PROFESSOR

Inclou els continguts i els criteris d’avaluació de la matèria, la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques, la programació de curs i d’aula, el solucionari, l’avaluació i un banc d’activitats.



ecasals.cat/fiq4eso

J. Perea

BÀ

SIC

FÍSICA I

QUÍMICA

4

ESO

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 4

APRÈ

N EL Q

UE

ÉS B

ÀSIC

ESO



DVD DEL PROFESSORUn DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Orientacions – Programació d’aula – Banc d’activitats – Solucionari – Avaluacions

Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

ADAPTACIÓ CURRICULARAprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.

Quadern per al professor en format fotocopiable per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumne a un nivell bàsic.

Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumne.

Inclou un solucionari.

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201Fabricat pe

propietatintel·lectual.Nos’autoritzalacomercialitzacióindependent

3ESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/fiq3eso

PROPOSTA DIDÀCTICA

FÍSICA I

QUÍMICA

per GEMA

· Lede

laLleide

p

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201Fabricat per GEM

A· Les

reproduccionss’han

realitzatd’acord

amb

l’article32

dela

Lleidepropietatintel·lectual.Nos’autoritzalacomercialitzacióindependentd’aquestDVD.



PROPOSTA DIDÀCTICA

FÍSICA I

QUÍMICA

Ed

td’aquestDVD.

PROPOSTA DIDÀCTICA

FÍSICA I

QUÍMICA

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201Fabricat per GEM

A· Les

reproduccionss’han

realitzatd’acord

amb

l’article32

dela

Lleidepropietatintel·lectual.Nos’autoritzalacomercialitzacióindependentd’aquestDVD.



PROPOSTA DIDÀCTICA

FÍSICA I

QUÍMICA QUÍMICA


ecasals.cat/fiq3eso

J. Perea

BÀ

SIC

FÍSICA I

QUÍMICA

3

ESO

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 3

APRÈ

N EL Q

UE

ÉS B

ÀSIC

ESO


ecasals.cat/fiq2eso

ESO

J. Perea

ESO

BÀ

SIC

FÍSI

CA I

QU

ÍMIC

A 2 FÍSICA I

QUÍMICA

2

APRÈ

N EL Q

UE

ÉS B

ÀSIC


PROPOSTA DIDÀCTICA

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-2138-2011Fabricat per DuplicatLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

També els trobaràs a:

www.ecasals.net/professors/fisicaiquimica2eso www.ecasals.net/llibre/fisicaiquimica2eso

Recursos digitals OFF LINE


PROPOSTA DIDÀCTICA

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-12575-2012Fabricat per DuplicatLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

També els trobaràs a:

www.ecasals.net/professors/fisicaiquimica4eso www.ecasals.net/llibre/fisicaiquimica4eso

Recursos digitals OFF LINE


ESO FÍSICA I QUÍMICA 2CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament, utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural

EM SITUOCF CD CA CL

CONTINGUTSCF CM

1Mesurar per investigar

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CCHo recordo?: Avaluació inicial CC

1. La matèria i els materials2. Dimensions de la matèria3. Mesura de la superfície4. Mesura del volum5. Mesura de la massaBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA CI

2Propietats de la matèria


1. Els estats físics de la matèria 2. Teoria cineticomolecular 3. Els canvis d’estat 4. Algunes propietats de les substàncies 5. La densitat Banc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

3Mescles i solucions


1. Matèria homogènia i heterogènia 2. Les solucions 3. Solubilitat4. Composició de les solucions 6. Mètodes de separació de substànciesBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

4Elements i compostos.La matèria per dins


1. Les substàncies pures 2. Elements i compostos 3. Elements: metalls i no-metalls 4. Com està constituïda la matèria5. L’interior dels àtoms 6. Els ions i els compostos iònicsBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

5Fenòmens químics


1. Fenòmens físics i químics 2. Àtoms, molècules i reaccions químiques3. Les reaccions químiques al nostre voltant4. Aplicacions de la química5. Reacció química i energiaBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

6Estructura atòmica de la matèria


1. Estructura atòmica de la matèria2. Altres partícules subatòmiques3. Elements: el nombre atòmic4. Ordenació dels elements: la taula periòdica5. Els isòtops i la massa dels àtoms6. RadioactivitatBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA



EM SITUOCF CD CA CL

CONTINGUTSCF CM

7Compostos químics


1. Els ions i les molècules2. Compostos moleculars i compostos iònics3. Fórmules químiques4. Compostos binaris. Concepte de valència5. Formulació i nomenclatura dels òxids6. Formulació i nomenclatura dels hidròxids7. Formulació i nomenclatura dels àcidsBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

8Introducció al moviment

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CCHo recordo?: Avaluació inicial

1. El moviment2. La velocitat3. El moviment rectilini i uniforme4. Gràfiques del moviment rectilini i uniformeBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

9Les forces


1. Què és una força? 2. Comparació de forces. La llei de Hooke 3. La unitat de força4. Com es representen les forces 5. Composició de forces 6. Equilibri7. Pressió8. La pressió atmosfèricaBanc d’activitats

10 Gravetat, electricitat i magnetisme


1. La gravetat i el pes dels cossos2. Models cosmològics3. Càrrega elèctrica4. MagnetismeBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

11Treball i energia


1. Treball d’una força2. Energia cinètica3. Energia potencial gravitatòria4. Energia mecànica5. Energia tèrmica. Calor i temperatura5. Tipus i fonts d’energia6. Aprofitament de l’energiaBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

LES ACTIVITATSICONO · Avançada ICONO · Repte

EM SITUOCF CD CA CL

CONTINGUTSCF CM

1Mesurar per investigar


1. La matèria i els materials2. Dimensions de la matèria3. Mesura de la superfície4. Mesura del volum5. Mesura de la massaBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA CI

2Propietats de la matèria


1. Els estats físics de la matèria 2. Teoria cineticomolecular 3. Els canvis d’estat 4. Algunes propietats de les substàncies 5. La densitat Banc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA



1. Matèria homogènia i heterogènia 2. Les solucions 3. Solubilitat4. Composició de les solucions 6. Mètodes de separació de substànciesBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

4Elements i compostos.La matèria per dins


1. Les substàncies pures 2. Elements i compostos 3. Elements: metalls i no-metalls 4. Com està constituïda la matèria5. L’interior dels àtoms 6. Els ions i els compostos iònicsBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

5Fenòmens químics


1. Fenòmens físics i químics 2. Àtoms, molècules i reaccions químiques3. Les reaccions químiques al nostre voltant4. Aplicacions de la química5. Reacció química i energiaBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA



1. Estructura atòmica de la matèria2. Altres partícules subatòmiques3. Elements: el nombre atòmic4. Ordenació dels elements: la taula periòdica5. Els isòtops i la massa dels àtoms6. RadioactivitatBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

ESO FÍSICA I QUÍMICA 12ESO FÍSICA I QUÍMICA 12


EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPACF CA CL

FAIG RECERCA CIENTÍFICACF CA CI

AVALUACF CA CI

1El mètode científic. Mesura de magnituds


1. El mètode científic2. Mesura de magnituds3. Factors de conversió d’unitats4. Els aparells de mesura5. Caràcter aproximat de les mesures6. Xifres significativesBanc d’activitats

Normes bàsiques perquè t’organitzis bé la feina i treballis amb seguretat CS

Bolt iguala Carl Lewis

Hi ha alguna relació entre l’edat de la població i la incidència d’al·lèrgies alimentàries?CS

Soroll de fons CC CM

2Estats de la matèria i teoria cineticomole-cular

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesis CSHo recordo?: Avaluació inicial

1. Els estats de la matèria2. Les propietats dels gasos3. Les propietats dels líquids i dels sòlidsBanc d’activitats

L’hidrat de metà: un recurs per al futur? CS

Els pneumàtics CS

Com varien la pressió, la temperatura i el volum d’un gas?

Els globus aerostàtics CS

3Canvis d’estat de la matèria


1. Els canvis d’estat2. Fusió-solidificació3. Vaporització4. Sublimació5. Explicació cinètica de la fusió,

l’evaporització i l’ebullicióBanc d’activitats

Els anticongelants CS

Augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic CS

A quina temperatura fon el gel? Hi ha alguna manera de modificar aquesta temperatura?

Substàncies desconegudes CM



1. Matèria homogènia i heterogènia2. Dissolució i solució3. Solucions gasoses, líquides i sòlides4. Composició de les solucions5. Totes les substàncies pures són

solubles en aigua?6. Solucions saturades7. La cristal·lització8. Solucions de gasos en líquids9. Separació dels components d’una

mesclaBanc d’activitats

Adobs nitrogenats artificials CS

Tolerància zero CS

Es poden separar els diferents components d’una mescla?

L’àcid sulfúric CM



1. Estructura atòmica de la matèria2. Altres partícules subatòmiques3. Elements: el nombre atòmic4. Ordenació dels elements: la taula

periòdica5. Els isòtops i la massa dels àtoms6. RadioactivitatBanc d’activitats

Tempestes elèctriques

Un mineral que genera conflicte: el coltan CS

Com puc determinar la composició dels minerals?

La mina de coure més gran del món CM

CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament, utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural



EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPACF CA CL

FAIG RECERCA CIENTÍFICACF CA CI

AVALUACF CA CI

6Compostos químics


1. Els ions i les molècules2. Compostos moleculars i compostos

iònics3. Fórmules químiques4. Compostos binaris. Concepte de

valència5. Formulació i nomenclatura dels òxids6. Formulació i nomenclatura dels

hidròxids7. Formulació i nomenclatura dels àcidsBanc d’activitats

Els additius alimentaris CS

Els òxids i l’oxidació

Com s’evita la contaminació dels reactius amb què es treballa en el laboratori?

La química de la digestió

7Reaccions químiques

La ciència té més preguntes que respostes: Fem hipòtesisHo recordo?: Avaluació inicial

1. Les reaccions químiques2. Es conserva la massa en les reaccions

químiques?3. Les equacions químiques4. Alguns tipus de reaccions químiques5. Reacció química i energia6. Velocitat de les reaccions químiquesBanc d’activitats

Alfred Bernhard Nobel CC

Fer núvols… i menjar-se’ls

Es conserva la massa en les reaccions químiques?

El lleixiu i el salfumant CM

8Química i medi ambient


1. Els combustibles fòssils2. Recursos energètics i contaminació

ambiental3. Energies renovables4. Materials d’ús quotidià5. Totes les substàncies pures són

solubles en aigua?6. Solucions saturades7. La cristal·lització8. Solucions de gasos en líquids9. Separació dels components d’una

mesclaBanc d’activitats

L’aigua del mar està contaminada CS

La importància de l’estalvi energètic CS

Es pot construir un sistema casolà de plaques solars eficient?

L’eficiència energè-tica dels electrodo-mèstics CS CM

9Electricitat i magnetisme


1. Les càrregues elèctriques i la seva interacció

2. Llei de Coulomb i camp elèctric3. Potencial elèctric4. Magnetisme i camp magnètic5. Explicació cinètica de la fusió,

l’evaporització i l’ebullicióBanc d’activitats

El desfibril·lador CS

Llamps i trons

Com es detecta el signe de les càrregues elèctriques amb un electroscopi?

Com funciona una fotocopiadora? CM

10El corrent elèctric


1. El corrent elèctric. Conductors i aïllants

2. Generadors de corrent continu3. Generadors de corrent altern4. Circuits elèctrics amb corrent continu5. Resolució de circuits elèctrics amb

corrent continu6. Energia elèctrica7. La instal·lació elèctrica de casaBanc d’activitats

Normes de seguretat elèctrica CS

Vista per als qui no en tenen CS

Com funcionen els circuits elèctrics?

La instal·lació elèctrica de la cuina


ESO FÍSICA I QUÍMICA 4CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament, utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural

EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM

1.La ciència i el mètode científic


1. El mètode científic2. Estratègies en l’activitat científica 3. Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el treball científic4. Desenvolupar un projecte d’investigació5. Magnituds escalars i vectorials6. Anàlisi dimensional7. Anàlisi de gràfiquesBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

2.El moviment


1. El moviment 2. Moviment rectilini i uniforme3. Moviment variat. L’acceleració4. Moviment rectilini uniformement variat5. La caiguda lliure dels cossos6. El moviment circularBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

3.Les forces


1. Les forces2. Composició de les forces concurrents3. Equilibri de forces4. Forces paral·leles5. Parell de forces6. Pes dels cossos. Centre de gravetatBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

4.Dinàmica


1. La dinàmica2. Principi d’inèrcia o primera llei de Newton3. Principi fonamental de la dinàmica o segona llei de Newton4. Gravitació universalBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

5.Estàtica de fluids


1. La pressió 2. La pressió en els fluids 3. Càlcul de la pressió hidrostàtica en un líquid 4. Vasos comunicants 5. Principi d’Arquimedes 6. Cossos submergits i cossos flotants 7. Els densímetres 8. L’empenyiment dels gasos 9. La pressió atmosfèricaBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA



EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM

6.Treball, energia i calor


1. Treball 2. Energia 3. Energia cinètica 4. Energia potencial gravitatòria 5. Energia mecànica 6. Energia interna 7. La calor 8. Potència 9. Aprofitament de l’energia. Rendiment 10. Màquines i einesBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

7.La taula periòdica


1. Els elements químics2. Models atòmics3. La classificació periòdica de Mendeléiev4. La taula periòdica moderna5. Configuració electrònicaBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

8.Enllaç químic. Formulació


1. L’enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic2. Forces intermoleculars3. Formulació i nomenclatura inorgànicaBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

9.Àcids, bases i sals


1. Electròlits i no-electròlits 2. Explicació de la conductivitat elèctrica de les solucions3. Hidròxids o bases4. Àcids5. Sals6. Reaccions de neutralització7. El pH de les solucions aquosesBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

10.Química del carboni


1. La química del carboni 2022. Propietats fonamentals del carboni 2033. Representació de les molècules orgàniques 2044. Hidrocarburs 2055. Classificació dels compostos del carboni 2096. Compostos orgànics oxigenats 2107. Els plàsticsBanc d’activitatsCompetències sota la lupa CA CL Faig recerca científica CA CIAvalua CA

16BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA

BATXILLERAT FÍSICA

1

Competències. Apartat dissenyat

per promoure l’adquisició de les tres

competències específiques de la física.

2

Exemples resolts. Prop de 100 exemples

resolts pas a pas.

3

Banc d’activitats. Prop de 300 propostes

d’activitats de tot tipus i de tots els nivells.

Entendre la ciènciaHancock aturant un tren Competències CC CI CM

Hancock és una pel·lícula del 2008 en què el seu protagonista, interpretat per l’actor Will Smith, ironitza sobre els superHancock és una pel·lícula del 2008 en què el seu protagonista, interpretat per l’actor Will Smith, ironitza sobre els superHancock - és una pel·lícula del 2008 en què el seu protagonista, interpretat per l’actor Will Smith, ironitza sobre els super- és una pel·lícula del 2008 en què el seu protagonista, interpretat per l’actor Will Smith, ironitza sobre els superherois virtuosos i bons amb capa i leotards. Hancock s’assembla a Superman quant als seus superpoders: força sobrehu-mana, invulnerabilitat, capacitat per volar i altres habilitats. Però, en canvi, vesteix com un noi de barri, és cínic, mandrós, bevedor i les seves accions contra els delinqüents acaben comportant innombrables i caríssims estralls.

En una de les escenes, per salvar un conductor atrapat en el seu vehicle, aturat sobre les vies del ferrocarril, decideix aturar un tren de mercaderies que viatja a gran velocitat cap a l’automòbil en repòs. Per aconseguir el seu objectiu, Hancock se situa a les vies, entre el tren i l’automòbil, esperant que el tren arribi, que impacti amb ell i, sense immutar-se, que el tren s’aturi en sec.

Activitats

1. Si el tren de mercaderies circula a 50 km/h i Hancock el deté en 0,3 s, calcula la desacceleració que experi-mentarà el maquinista.

2. L’acceleració que experimenta un avió quan s’enlaira o quan aterra és, aproximadament, de 0,3 g. Calcula quant g. Calcula quant gde temps necessitaria Hancock per aturar un avió si no volgués que experimentés una desacceleració superior a 0,3 g.g.g

3. Quina distància recorreria en aquest cas abans d’aturar-se?

4. La gràfica correspon a la velocitat d’un cotxe de Fórmula 1 quan arrenca la cursa. Determina quants segons necessita per anar de 0 a 100 km/h.

5. L’acceleració del cotxe de Fórmula 1, és superior o inferior a la del tren de Hancock?

C1

C2

C2

C3

C1

F_BTX1_P62

96 x 62 mm

velo

cita

t (m

/s)

temps (s)

30

25

20

15

10

5

00 1 2

2

15

Calcular la cota d’error absolut en una sèrie de mesures

3. Cinc cronometradors han mesurat el temps que tarda un nedador a recórrer 100 m. Els resultats en segons han estat els següents: 58,6; 58,4; 58,4; 58,5 i 58,5. Calcula la cota d’error.

Quan es dóna una sèrie de mesures, en primer lloc cal calcular la mitjana aritmètica dels cinc valors:

(58,6 + 58,4 + 58,4 + 58,5 + –––––––––––––––––––––––––––––––——–––––––––––––––––––––––––––––––——– – =––––––––––––––––––––––––––––––——– =––––––––––––––––––––––––––––––—— 58,48

58,48

s

5.

La mesura que és més lluny d’aquesta mitjana és 58,6 s.

La diferència amb la mitjana és 58,6 – 58,48 = 0,12 s.

Com a cota de l’error absolut prendrem aquesta diferència arrodonida en una única xifra decimal, és a dir, 0,1 s.

Com que la cota de l’error absolut és una dècima de segon, no podem expressar el valor mesurat escrivint fins a les centèsi-mes de segon. Per aquest motiu, arrodonirem també la mitjana obtinguda, de manera que l’última xifra correspongui a les dècimes de segon. Així doncs, expressarem el resultat així:

58,5 ± 0,1 s

(58,5

Exemple

Cronometrador d’una prova de natació.

12 Cota de l’error relatiu La cota de l’error absolut no dóna idea de la qualitat d’un mesurament. Suposem que, en el mesurament d’una longitud determinada, la cota de l’error absolut és d’1 mm. El resultat seria extraordinàriament precís si la longitud mesurada hagués estat de 5 km, però seria molt poc aproximat si aquesta longitud fos de 5 mm. Així doncs, per jutjar la precisió hem de comparar la cota de l’error absolut amb la quan-titat mesurada. Aquesta comparació es fa dividint tots dos nombres.

S’anomena cota de l’error relatiu er r rel quocient entre la cota de l’error absolut i la

quantitat mesurada.

En l’exemple proposat a l’apartat anterior, la cota de l’error relatiu er és:

e 0,1 se = —— = ———– =

m 58,5 s

Si multipliquem per 100 el resultat, la cota de l’error relatiu es pot expressar en tant per cent:

er = 0,17

r = 0,17

r%

Entre dues mesures és més precisa la que té una cota de l’error relatiu més petita.

0,0017

Banc d’activitats 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15

Tota mesura m porta associada un m porta associada un merror e

a que depèn de la precisió de

l’instrument i del procés de mesura-ment: m ± m ± m e

a.

• Marge d’incertesa. Interval entre els extrems del qual hi ha la quan-titat mesurada. El valor central d’aquest interval es pren com a re-sultat del valor mesurat m.

• Cota d’error absolut ea. Diferència

entre el valor mesurat m i qualsevol m i qualsevol mdels extrems del marge d’incertesa: 5,3 ± 0,1 cm.

• Cota d’error relatiu. Valor sense unitats que es refereix al tant per u d’error comès. També es pot ex-pressar en tant per cent:

= =0,1

5,30,019 1,9%

L’apuntL’apunt

A C

T I

V I T

A T

S

64

I Introducció al moviment

Desplaçament i velocitat mitjana

1 › En aquesta taula s’han registrat les posi-cions d’un mòbil sobre la seva trajectòria en diversos instants:

Calcula el desplaçament que fa i la velocitat mit-jana en els intervals de temps següents:

a) De 0 s a 2 s. e) De 5 s a 8 s.b) De 0 s a 5 s. f) De 8 s a 12 s.c) De 0 s a 12 s. g) De 2 s a 8 s.d) De 2 s a 5 s. h) De 5 s a 12 s.

2 › La posició d’un mòbil puntual en funció del temps és s = 2t2 + 5t – 9. Calcula’n el desplaçament i la velocitat mitjana en els intervals de temps següents:

a) De 0 s a 1 s. c) De 2 s a 5 s.

b) De 0 s a 4 s. d) De 3 s a 8 s.

3 › Una casa té 8 pisos de 4 m d’alçària cada un. Quan engega l’ascensor a la planta baixa, posem en marxa un cronòmetre i observem que, quan arriba al 8è pis, indica 48 s. Imme-diatament, l’ascensor baixa i, quan arriba una altra vegada a la planta baixa, el cronòmetre assenyala 80 s. Calcula la velocitat mitjana de l’ascensor:

a) En la pujada.

b) En la baixada.

c) En el recorregut complet.

4 › En una cursa ciclista es passa per un port de muntanya de 18 km de pujada i 24 km de baixada. Els ciclistes tarden 40 min a pujar-lo i 20 min a baixar el port. Calcula la velocitat mitjana dels ciclistes:

a) En la pujada.

b) En la baixada.

c) En tot el recorregut.

5 › Un ciclista puja un port de muntanya amb una velocitat mitjana de 16 km/h. En el descens recorre exactament la mateixa distància que en la pujada, però amb una velocitat mitjana de 48 km/h. Calcula’n la velocitat mitjana en el recorregut total.

6 › De l’estudi d’un moviment s’han extret les dades següents:

Es pot tractar d’un moviment uniforme?

7 › Quines són l’abscissa inicial, l’instant inicial i la velocitat del moviment la gràfica posició-temps del qual s’ha representat en aquesta figu-ra? Escriu-ne l’equació.

8 › Representa les gràfiques velocitat-temps i posició-temps per a un mòbil que es desplaça amb una velocitat constant de 27 km/h, des de l’instant t = 0 fins a l’instant t = 80 s.

9 › Quin és el desplaçament total realitzat en dues hores pel mòbil al qual correspon la gràfica v-t de la figura?

Representa la gràfica s–tcorresponent, suposant que per a t = 0, s = 0.

CI

Tempst (s)t (s)t

Posiciós (m)s (m)s

0 –5

2 3

5 9

8 12

12 7

CM

CM

CM

CI

Tempst (s)t (s)t

Posiciós (m)s (m)s

0 –8

3 2,8

5 10

9 24,4

10 28

CI

0

10

20

30

1 2 3 4 5t (s)t (s)t

s (ms (ms )1 (m1 (m

CI

CI

t (h)t (h)t0

100

–100

1 21 2

v (km/h)v (km/h)v

CLAUS DEL PROJECTE


BATXILLERAT QUÍMICA

1

Competències. Apartat dissenyat

per promoure l’adquisició de les tres

competències específiques de la física.

2

Exemples resolts. Prop de 100 exemples

resolts pas a pas.

3

Experiències. Proposta de 25 experiències

pràctiques que permeten interactuar amb

l’entorn fisicoquímic.

Els clorofluorocarbonis a l’atmosfera

Tres investigadors, Paul Crutzen (Països Baixos), Sherwood Rowland (EUA) i Mario Molina (EUA) ja van alertar, als anys setanta, del deteriorament de la capa d’ozó i el van relaci-onar amb l’acumulació a l’atmosfera dels gasos clorofluo-rocarbonis, més coneguts com a CFC. El premi Nobel de química de l’any 1995 va ser compartit pels tres científics, en paraules del jurat que el va concedir: «per les seves in-vestigacions realitzades entre 1970-1974 i que han contri-buït a salvar-nos d’un problema mundial de conseqüències catastròfiques».

Els CFC es van començar a utilitzar al començament dels anys trenta com a gasos propulsors en aerosols i molt espe-cialment en els circuits de refrigeració de les neveres i els sistemes d’aire condicionat. Més tard, es van utilitzar com a esterilitzadors en hospitals i com a fumigants en instal-lacions agrícoles. Com que són químicament molt estables, inodors, no inflamables, no tòxics i no corrosius, es van con-siderar uns compostos artificials molt avantatjosos.

ba

a) Model molecular del triclorofluorometà.

b) Model molecular del diclorodifluorometà. Els derivats clorats i fluorats del metà i l’età reben el nom genèric de clorofluorocarbonis (CFC).

Però, malauradament, els CFC tenen unes característiques –ignorades quan es van començar a utilitzar massivament– que fan que siguin molt perillosos:

• La seva gran estabilitat química fa que puguin roman-dre a l’atmosfera baixa sense descompondre’s; per això, la concentració d’aquests gasos va augmentant.

• Els CFC tenen la propietat d’absorbir les radiacions infraroges, IR, d’ona llarga. Amb això ajuden a aug-mentar l’efecte hivernacle causat principalment per la concentració, cada vegada més elevada, de diòxid de carboni a l’atmosfera.

Quan es difonen i arriben a l’estratosfera, rica en ozó, es descomponen per acció de les radiacions ultraviolades, UV, procedents del sol. Cada àtom de clor alliberat pot destruir múltiples molècules d’ozó, O

3. Aquest ozó actua com a filtre

per a les mateixes radiacions UV, per la qual cosa impedeix, en part, el seu pas cap a la superfície terrestre. La capa d’ozó ens protegeix dels efectes nocius de les radiacions UV.

Al principi de 1990, la concentració a l’atmosfera dels CFC era unes 500 vegades més elevada que l’existent l’any 1971.

Els científics creuen que, encara que s’aturi totalment la utilització d’aquests gasos, els efectes que produiran els ja existents es prolongaran durant molt de temps.

La reacció dels governs de molts països no s’ha fet esperar. Els països de la Unió Europea s’han posat d’acord per esta-blir una reglamentació molt severa per reduir dràsticament la producció de CFC.

Activitats

1. C1 Indica la resposta correcta. El CFC són: Indica la resposta correcta. El CFC són:

a) Compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms d’hidrogen per àtoms de fluor i/o clor.

b) Derivats del benzè amb radicals formats per àtoms de fluor i clor.c) Compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms de

carboni per àtoms de fluor i clor.

2. C2 Investiga i explica químicament com les molècules de CFC descomponen les molècules d’ozó, O Investiga i explica químicament com les molècules de CFC descomponen les molècules d’ozó, O3.

3. C3 Investiga i descriu quantitativament quina ha estat l’evolució de la capa d’ozó ens els darrers deu anys. Penses que Investiga i descriu quantitativament quina ha estat l’evolució de la capa d’ozó ens els darrers deu anys. Penses que ha tingut una evolució positiva o negativa?

Mesura de la disminució de la capa d’ozó al pol Sud l’any 1992.

Ozone Hole Watch.

Competències CI CP CM

2

145

Exemple

6.2. Impureses dels reactius

És difícil tenir reactius amb una puresa del 100%. Habitualment presenten restes d’altres espècies químiques, que considerem impureses.

Si en una reacció s’obté menys quantitat de productes que els esperats teòricament, pot ser que els reactius no siguin totalment purs, és a dir, que tinguin un cert tant per cent d’impureses.

Calcular el percentatge d’impureses d’una mostra

9. El clorur d’amoni (sòlid) reacciona en calent amb una solució d’hidròxid de calci i s’obté amoníac (gas), clorur de calci i aigua.

a) Escriu l’equació química corresponent al procés indicat.

b) En reaccionar amb un excés d’hidròxid de calci, una mostra de 3,00 g d’un clorur d’amoni comercial impu-rificat amb clorur de potassi, s’obtenen 1,27 dm3 d’amoníac (gas) mesurats a 20 °C i 1,00 · 105 Pa. Calcula el tant per cent d’impureses que conté la mostra analitzada.

a) 2 NH4Cl(s) + Ca(OH)2(aq) 2 NH3(g) + CaCl2(aq) + 2 H2O(l)

b) La quantitat de NH3(g)

obtinguda es pot calcular aplicant:

p V

R Tn (NH3) =

Substituint:

n (Nn (Nn H3) =1,00 105 Pa 1,27 10-3 m3

8,31 J K-1K-1K mol-1 293 K= 0,052 mol NH3

D’acord amb l’equació química, la massa de clorur d’amoni que ha reaccionat és:

m (Nm (Nm H4Cl) = 0,052 mol NH NH4Cl3

1 mol NH4Cl

1 mol NH3

= 2,79 g de53,5 g NH4Cl

1 mol NH4Cl

En 3,00 g de clorur d’amoni comercial només 2,79 g són de clorur d’amoni pur, i la resta, 0,21 g, són impureses.

El tant per cent d’impureses en la mostra analitzada és:

% d’impureses =0,21 g d’impureses

3 g de mostra 100 g de mostra = 7,00 %

. .

.

DIBUS química 5Q1_U5_P147

190x42

Convertir lesunitats a mols

Analitzar l’enunciat Igualar la reacció Relacionar els mols Convertir elsmols a unitats

Analitzar el resultat

1 2 3 4 5 6

Aplicar el percentatge de puresa Puresa = · 100quantitat de substància pura

quantitat de substància impura

L’etiquetatge dels productes químics ha d’indicar-ne el grau de puresa.

Banc d’activitats 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 i 29

. . .

.

5 Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics

156

EX

PE

RIÈ

NC

IA Realització d’una volumetria redox

Material i productes:› Pipeta › Aigua destil·lada› Matràs aforat de 100 cm3 › Solució problema de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada)› Matràs d’Erlenmeyer › Solució d’àcid sulfúric 6 M› Bureta › Solució de permanganat potàssic 0,02 M

Es tracta de determinar la composició d’una solució de peròxid d’hidrogen, fent-la reaccionar en medi àcid amb una solució de permanganat de potassi de concentració coneguda.

L’equació química corresponent a la reacció que té lloc és:

2 KMnO4(aq)

+ 5 H2O

2(aq) + 3 H

2SO

4(aq) 2 MnSO

4(aq) + 5 O

2(g) + 8 H

2O

(l) + K

2SO

4

L’equació iònica és:2 MnO

4–(aq)

+ 5 H2O

2(aq) + 6 H+

(aq) 2 Mn2+

(aq) + 5 O

2(g) + 8 H

2O

(l)

color violeta incolor incolor incolor incolor incoloren solució

diluïda

Observa que els ions SO42– i els ions K+, ambdós incolors, no intervenen en el procés. Per fer aquesta experiència

s’utilitza aigua oxigenada comprada a la farmàcia.

1) Mesura amb una pipeta, que cal rentar prèviament amb aigua destil·lada i solució problema, 10 cm3 de la solució que vols valorar.

2) Posa el líquid en un matràs aforat de 100 cm3. 3) Afegeix-hi aigua destil·lada a poc a poc i agita-ho per homogeneïtzar el contingut del matràs.4) Completa-ho amb molt de compte fins a la marca d’aforament.5) Afegeix-hi les últimes gotes d’aigua amb un comptagotes o una pipeta.6) Renta de nou la pipeta amb aigua i uns cm3 de la solució diluïda.7) Mesura amb la pipeta 10 cm3 de la solució diluïda i passa’ls a un Erlenmeyer.8) Dilueix-ho amb uns 25 cm3 d’aigua i afegeix-hi 10 cm3 d’àcid sulfúric 6 M.9) A continuació, vés afegint-hi solució de permanganat de potassi 0,02 M continguda en una bureta, agitant al

mateix temps la solució de l’Erlenmeyer, fins aconseguir el punt final, que és fàcil de visualitzar, ja que l’única espècie acolorida que intervé en la reacció és l’ió MnO

4–.

Mentre hi hagi H2O

2 en la solució que volem valorar, el medi és incolor (Figura a), però una gota en excés de per- en la solució que volem valorar, el medi és incolor (Figura a), però una gota en excés de per- en la solució que volem valorar, el medi és incolor (Figura a), però una gota en excés de per

manganat de potassi fa que la solució adquireixi una pàl·lida coloració violeta permanent (Figura b).

Amb el volum de solució de permanganat de potassi utilitzat, calcula la composició de l’aigua oxigenada del flascó d’origen. Expressa el resultat en g/L.

Repeteix l’operació. Els resultats han de concordar.

a b

Valoració de peròxid d’hidrogen amb permanganat de potassi 0,02 mol dm–3.a) La decoloració immediata dels ions permanganat indica que a l’Erlenmeyer hi ha peròxid d’hidrogen sense reaccionar.b) Punt final de la valoració. Observa que en aquesta volumetria redox s’utilitza com a indicador el mateix reactiu valorant.PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

CLAUS DEL PROJECTE

18BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 18

MATERIAL PER A L’ALUMNE

BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA

FÍSICA

BATXILLERAT

Norberto Pfeiffer

Antoni Travesset

Andrés Aragoneses

1

Jocelyn Bell B

urnellJocelyn B

ell Burnell

Belfast, 1943

Belfast, 1943


ticinco añ

os trabajando


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu


autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita


doles ilita

QUÍM

ICA

BATXILLERAT

Josep M. Dou

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

1

Rosalind Elsie Franklin

Londres, 1920 - 1958


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu


autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

BATXILLERAT

Josep M. Dou

Miquel D. Masjuan

Eva M. Costafreda

QUÍM

ICA

BATXILLERAT

Josep M. Dou

Miquel D. Masjuan

2

Richard Phillips Feynman

Nu

eva York, 1918 - Los Ángeles, 1988


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

FÍSICA

BATXILLERAT

Norberto Pfeiffer

Antoni Travesset

Josep M. Dou

Andrés Aragoneses

2


Nu



ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

1 BA Física Llibre de l’alumneISBN 978-84-218-4789-3

NOVETAT CURS2015-2016

1 BA QuímicaLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4736-7


2 BA QuímicaLlibre de l’alumne

CURS2016-2017

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 22-28 DEL CATÀLEG.

2 BA FísicaLlibre de l’alumne

CURS2016-2017


2 BA Física Llibre de l’alumneISBN 978-84-218-4036-8

19

2 BA QuímicaLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4039-9


MATERIAL PER AL PROFESSOR


FÍSICA

BATXILLERAT

Norberto Pfeiffer

Antoni Travesset

Andrés Aragoneses

1

Jocelyn Bell B

urnellJocelyn B

ell Burnell

Belfast, 1943

Belfast, 1943


ticinco añ

os trabajando


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu


autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita


doles ilita

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

QUÍM

ICA

BATXILLERAT

Josep M. Dou

Miquel D. Masjuan

Eva M. Costafreda

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

Rosalind Elsie Franklin

Londres, 1920 - 1958


ticinco añ

os trabajando en

el desarrollo de su m

odelo heliocén

trico del un

iverso. En

aquella época resu

ltó difícil que los cien


,

aquella época resu



,

ya que su

ponía u

na au

téntica revolu

ción.Ectem

elibusa cor

ya que su

ponía u

na au

téntica revolu

ción.Ectem

elibusa cor

aperi aliquos volorerit, vitiatiu

m doles ilita


m doles ilita

1

QUÍM

ICA

BATXILLERATBATXILLERAT

Josep M. DouJosep M. Dou

Miquel D. Masjuan

Eva M. Costafreda

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA


Nu



ticinco añ

os trabajando en

el desarrollo de su m

odelo heliocén

trico del un

iverso. En

aquella época resu



,

ya que su

ponía u

na au

téntica revolu

ción.Ectem

elibusa cor


m doles ilita

2FÍSICA

BATXILLERAT

Norberto Pfeiffer

Antoni Travesset

Andrés Aragoneses

2


Nu



ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

1 BA Física Proposta didàcticaISBN 978-84-218-4962-0


1 BA QuímicaProposta didàcticaISBN 978-84-218-4737-4


2 BA QuímicaProposta didàctica

CURS2016-2017

2 BA FísicaProposta didàctica

CURS2016-2017

Inclou els continguts i els criteris d’avaluació de la matèria, la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques, la programació de curs i d’aula, el solucionari, l’avaluació i un banc d’activitats.


2 BA FísicaProposta didàcticaISBN 978-84-218-4060-3

2 BA QuímicaProposta didàcticaISBN 978-84-218-4063-4

DVD DEL PROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Competències bàsiques – Orientacions didàctiques – Programació d’aula – Solucionari – Avaluacions

Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

B-10576-2012 · Fabriicat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acordam

bl’article

32de

laLlei de

propietatintel·lectual.N

os’autoritza

lacom

ercialitzacióindependentd’aquestDVD.

FÍISCA

BATXILLERATBATXILLERAT

22Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/fisica1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

sitlegal: B-105766-22001122 · Fabricat per GEMMAA ·· LLees reproduucccions s’han realitzat dd’aacord

amb

l’article32

dela

Llei depropietat

intel·lectual.No

s’autoritzzaala

ccomercialitzacióindependentd’aquestDVD.

QUÍM

ICABATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/quimica1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

asal

s,SA · Dipòsit

legal: B

BATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/fisica1ba

Edit

atpe

rEd

itoria

l Cas

als,

SA · Dipòsitlegal: B-10576-2012 · Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat dd’aaccord

amb

l’article32

dela

Llei depropietat

intteell·lectual.No

s’autoritzala

comercialitzacióindependentd’aquestDVD.

FÍISCA

BATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/fisica1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

oria

l Cas

als,

SA · Dipòsit

BATXILLERAT

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a:

ecasals.cat/quimica1ba

Edit

atpe

rEd

itoria

l Cas

als,

SA · Dipòsitlegal: B-10576-2012 · Fabricat per GEMA · Les reprroduccions s’han realitzat d’acord

amb

l’article32

dela

Llei depropietat

intel·lectual.No

s’autoriittzala

comercialitzacióindependentd’aquestDVD.

QUÍM

ICA

QUÍM

ICABATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/quimica1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 22

BATXILLERAT FÍSICA 1

C1 Indagació i experimentació / C2 Comprensió de la naturalesa de la ciència / C3 Comprensió i capacitat d’actuar sobre el mónCC Competència comunicativa / CR Competència en recerca / CI Competència en la gestió i el tractament de la informacióCP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

CONTINGUTS CM

ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

1. La ciència i les seves eines de treballCC CI CM

Em situo Ciència contra pseudociènciaAvaluació diagnòstica

I LA CIÈNCIA I EL MÈTODE CIENTÍFICQuè és la ciència? La física i la química. El mètode científic. La investigació científicaII MAGNITUD I MESURALes magnituds físiques. Expressió d’una quantitat: la unitat. El Sistema Internacional d’unitats. Múltiples i submúltiples de les unitats al SI. Magnituds derivades i les seves unitats. Instruments de mesura: sensibilitat i precisió. Caràcter aproximat de les mesures: cota de l’error absolut. Cota de l’error relatiu. Xifres significatives. Notació científicaIII ELS VECTORSMagnituds escalars i vectorials. Vectors. Suma vectorial. Resta de vectors. Producte d’un escalar per un vector. Vectors unitaris. Components d’un vector. Relació entre els components i el mòdul d’un vector. Operacions amb els components d’un vector. Producte escalar de dos vectors. Component d’un vector en una direccióRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Quina és la grandària de les coses. A quina distància estan les estrelles?

Exemples resolts CR CI Revisar dades científiques. Fer un canvi d’unitats aplicant els factors de conversió. Calcular la cota d’error absolut en una sèrie de mesures. Expressar el valor d’una operació amb el nombre adient de xifres significatives. Realitzar una operació amb notació científica i amb un nombre determinat de xifres significatives. Calcular els components d’un vector. Determinar el vector unitari en una direcció i sentit donats. Calcular l’angle que formen dos vectors. Calcular els components d’un vectorBanc d’activitats

2. Cinemàtica I. Moviment rectilini i parabòlicCC CI CM

Em situo De la Terra a la LlunaAvaluació diagnòstica

I INTRODUCCIÓ AL MOVIMENTIntroducció. Caràcter relatiu del moviment: el sistema de referència. El mòbil puntual i la seva trajectòria. Determinació de la posició sobre la trajectòria. Desplaçament. Temps: instant i interval de temps. Velocitat mitjana i instantàniaII MOVIMENTS UNIFORME I VARIATAcceleració mitjana i instantània. Moviment uniforme. Gràfiques del moviment uniforme. Moviment uniformement variat. Gràfica velocitat–temps (v–t) del moviment uniformement variat. Demostració de l’equació del moviment uniformement variat. Gràfica posició-temps (s–t) del moviment uniformement variat. La caiguda lliure dels cossosIII MOVIMENTS EN EL PLAVector posició. Vector desplaçament. Vector velocitat mitjana. Vector velocitat instantània. Vector acceleració mitjana. Vector acceleració instantània. Moviment uniforme en dues dimensions. Moviment amb acceleració constant. Tir parabòlicRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Superman i la caiguda lliure. Hancock aturant un tren

Exemples resolts CR CI Calcular el desplaçament d’un mòbil. Calcular i comparar la velocitat i la rapidesa d’un moviment. Plantejar i resoldre l’equació del moviment. Plantejar i resoldre l’equació del moviment uniformement variat. Calcular l’acceleració d’un mòbil i obtenir la seva gràfica v–t. Obtenir la gràfica s–t d’un mòbil amb moviment uniformement variat. Calcular t, s i v en un mòbil en caiguda lliure vertical. Comparar les velocitats mitjanes lineal i vectorial. Expressar el vector velocitat instantània. Calcular el vector acceleració mitjana. Determinar la posició i la trajectòria de moviments uniformes en un pla. Aplicar l’equació del moviment amb acceleració constantBanc d’activitats

3. Cinemàtica II.Moviment circular i moviment harmònicCC CI CM

Em situoUn gir emocionantAvaluació diagnòstica

I MOVIMENT CIRCULARMoviment circular. Moviment circular uniforme. Acceleració centrípeta en el moviment circular uniformeII MOVIMENT HARMÒNICPeríode i freqüència d’un fenomen periòdic. Moviment vibratori harmònic simple (m.v.h.s.). Estudi del m.v.h.s. Equació del m.v.h.s. Velocitat i acceleració en el m.v.h.s.Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Superman i la rotació terrestre

Exemples resolts CR CI Calcular la velocitat d’un moviment circular uniforme. Fer càlculs que impliquin l’acceleració centrípeta. Plantejar i resoldre l’equació del m.v.h.s.Banc d’activitats



CONTINGUTS CM


4. DinàmicaCC CI CM

Em situoLa mobilitat a l’espaiAvaluació diagnòstica

I LES LLEIS DE NEWTONIntroducció. Principi d’inèrcia. Principi fonamental de la dinàmica. Principi d’acció i reaccióII FORCESMesurament de les forces. Llei de Hooke. Fregament entre sòlids. Moviment sobre plans inclinats. Dinàmica dels oscil·ladors harmònics. Dinàmica del moviment circular uniformeIII QUANTITAT DE MOVIMENTTeorema de l’impuls mecànic i la quantitat de moviment. Principi de conservació de la quantitat de movimentRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Spiderman i la força de fregament

Exemples resolts CR CI Determinar les forces que actuen sobre un cos amb velocitat constant. Aplicar la primera i la segona lleis de Newton. Aplicar la tercera llei de Newton. Aplicar la llei de Hooke. Resoldre problemes sobre moviment amb coeficient de fregament. Resoldre problemes de cossos que es desplacen sobre un pla inclinat. Determinar els paràmetres del m.v.h.s. Determinar la velocitat, la força i l’acceleració d’un moviment circular uniforme. Resoldre problemes de mòbils que giren sobre corbes amb peralt. Aplicar el principi de l’impuls mecànic i la quantitat de moviment. Aplicar el principi de conservació de la quantitat de movimentBanc d’activitats

5. L’energia i la seva transferènciaCC CI CM

Em situo Amb energia!Avaluació diagnòstica

I TREBALL I ENERGIATreball d’una força constant. Energia. Principi de conservació de l’energia. Energia cinètica. Energia potencial gravitatòria. Conservació de l’energia mecànica. Energia del m.v.h.s. Treball i energia mecànicaII POTÈNCIA I RENDIMENTPotència. RendimentIII TERMODINÀMICACalor i temperatura. Primer principi de la termodinàmica. Degradació de l’energiaRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Fonts d’energia renovables. La pila d’hidrogen

Exemples resolts CR CI Calcular el treball efectuat per una força. Explicar com es conserva l’energia. Determinar l’energia cinètica d’un cos en caiguda lliure. Aplicar la llei de conservació de l’energia. Aplicar la llei de conservació de l’energia en el m.v.h.s. Determinar el treball de les forces dissipatives. Calcular la potència desenvolupada. Calcular el rendiment d’una màquina. Relacionar energia transferida amb increment de temperatura. Calcular la transferència d’energia en forma de calorBanc d’activitats

6. Gravetat i Sistema SolarCC CI CM

Em situoL’home a l’espaiAvaluació diagnòstica

I EL CEL I ELS COSSOS CELESTESIntroducció: coneixements previs de matemàtiques. L’esfera celeste. El sistema solar des de la Terra. Sistema de referència heliocèntricII FORÇA GRAVITATÒRIALlei de la gravitació universal. Satèl·lits i gravitació. Camp gravitatoriIII ENERGIA GRAVITATÒRIAEnergia potencial gravitatòria. Energia mecànica orbital. Velocitat d’escapament. Les lleis de KeplerRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Humans fora de la Terra. Afeli i periheli

Exemples resolts CR CI Aplicar la llei de la gravitació universal. Aplicar la velocitat orbital. Aplicar la intensitat del camp gravitatori. Aplicar la fórmula de l’energia gravitatòria. Calcular l’energia mecànica orbital. Calcular el període de revolució d’un astre. Aplicar les lleis de KeplerBanc d’activitats

7. Electricitat i camp elèctricCC CI CM

Em situo Franklin i l’electricitatAvaluació diagnòstica

I L’ELECTRICITATIntroducció. Cossos electritzats. Les dues classes d’electricitat. Explicació dels fenòmens elèctrics. Conductors i dielèctrics. Inducció electrostàticaII LLEI DE COULOMBLlei de Coulomb. Permitivitat del medi. Energia potencial elèctrica. Camp elèctricIII POTENCIAL ELÈCTRICPotencial elèctric. Superfícies equipotencials. Diferència de potencial. Camp elèctric i camp gravitatori: semblances i diferènciesRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3 Electricitat animal

Exemples resolts CR CI Calcular les forces d’atracció entre dues partícules. Calcular la força d’atracció electrostàtica entre dues càrregues elèctriques puntuals. Trobar la velocitat a la qual es desplaça una càrrega elèctrica puntual. Calcular el treball que cal realitzar per separar dues càrregues elèctriques puntuals. Calcular la intensitat del camp elèctric en un punt. Trobar la intensitat del camp elèctric creat per tres càrregues. Trobar la posició d’una partícula coneixent-ne el potencial elèctric. Calcular la diferència de potencial entre dos puntsBanc d’activitats

ANNEX SOLUCIONARITAULES




CONTINGUTS CM


1.Interacció gravitatòriaCC CI CM

Em situo Avaluació diagnòstica

Camps escalars: isolínies. Camps vectorials: línies de camp. Camps conservatius. Llei de la gravitació universal. Camp gravitatori. Energia potencial gravitatòria. Energia mecànica orbital. Òrbites el·líptiques. Caos deterministaRecorda

Entendre la ciència C1 C2 C3Exemples resolts CR CIBanc d’activitats

2. Interacció electromagnèticaCC CI CM


Llei de Coulomb. Energia potencial elèctrica. Camp elèctric. Camp elèctric creat per una o més masses i càrregues puntuals. Potencial elèctric. Potencials dels camps creats per diverses càrregues puntuals. Camp elèctric creat per una distribució esfèrica de càrrega. Camp uniforme. Flux elèctric i llei de Gauss. El tub de raigs catòdics. Gradient d’un camp escalar. Les relacions entre camp elèctric i magnètic. Camps de vectors amb simetria radial. Camp gravitatori i elèctricRecorda


3. Camp magnètic.Inducció electromagnèticaCC CI CM


Camp magnètic i magnetisme. Vector d’inducció magnètica. Línies d’inducció. L’electromagnetisme. Força que exerceix un camp magnètic sobre una càrrega mòbil. Moviment d’una càrrega en un camp magnètic. Acció del camp magnètic sobre un corrent elèctric. Acció del camp magnètic sobre una espira i sobre una bobina. Motors elèctrics. Fonts del camp magnètic. Camp creat per un corrent rectilini. Camp creat per un solenoide. Electroimants: inducció electromagnètica. Corrent induït i flux magnètic. Origen de la fem induïda. El sentit del corrent induït. Valor de la fem induïda. Llei de Faraday. Producció de corrents induïts. Fem eficaç i intensitat eficaç. Dinamos i alternadors. TransformadorsRecorda


4. Les onesCC CI CM


Concepte d’ona. Tipus d’ones. Ones harmòniques. Longitud d’ona. Velocitat de propagació. La cubeta d’ones. Front d’ona i raigs. Nombre d’ona. Equació d’una ona harmònica. Propagació de les ones: construcció de Huygens. Reflexió, refracció i difracció. Interferències. Ones estacionàries. El so: característiques físiques. Anàlisi harmònica del so. Efecte Doppler. Reflexió del so. Percepció del so. Contaminació acústicaRecorda




CONTINGUTS CM


5. ÒpticaCC CI CM


La percepció de la llum. Cossos transparents, opacs i translúcids. Imatges. La reflexió i la refracció de la llum. Imatges en miralls plans. Miralls esfèrics. Les lents. Instruments òptics. L’ull humà: la visió i els seus defectes. La llum visible en l’espectre de les ones electromagnètiques. Dispersió de la llum. Difracció i interferència. Polarització de la llumRecorda


6. Física quàntica, relativitat i constitució de l’universCC CI CM


La física quàntica. L’efecte fotoelèctric. La radiació electromagnètica emesa i absorbida pels gasos. La dualitat ona-partícula. El principi d’incertesa. El moviment relatiu en física clàssica. La teoria especial de la relativitat. Temps, longitud i massa en la relativitat. La constitució de l’univers. La formació i el futur de l’universRecorda


7.L’energia i laseva transferènciaCC CI CM


La constitució de l’àtom. La radioactivitat. L’equivalència entre massa i energia. La fissió i la fusió nuclear. La física de partícules. Les interaccions fonamentalsRecorda


ANNEX SOLUCIONARIOBJECTIU: UNIVERSITAT



BATXILLERAT QUÍMICA 1


CONTINGUTS CM ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

1.Estructura de la matèria

Em situo D’on ve el nom «química» Avaluació diagnòstica CC CI CM

I LLEIS FONAMENTALS DE LA QUÍMICAInicis de la teoria atòmica. Lleis ponderals de les reaccions químiques. La teoria atòmica de Dalton. Llei volumètrica de les reaccions químiques. Teoria atomicomolecular. Principi d’AvogadroII L’ÀTOMConstitució dels àtoms. Nombre atòmic. Element químic. Isòtops. Massa dels àtoms. Ions positius i negatiusIII MOLÈCULESMolècules d’elements. Compostos moleculars i compostos iònics. Massa molecular relativaIV EL MOLEl molV FÓRMULES MOLECULAR I EMPÍRICAFórmula molecular i fórmula empíricaDocument: Anàlisi de substàncies mitjançant espectrografiesResum

Entendre la ciència C1 C2 C3Descoberta una anella perduda de la taula periòdica

Experiències CR C1 C2Comprovació de la llei de Lavoisier. Estimació de la constant d’Avogadro pel mètode de la pel·lícula superficial

Exemples resolts CR CIAplicar la llei de conservació de la massa. Determinar el nombre de partícules subatòmiques. Determinar la massa atòmica relativa d’un element. Determinar la configuració d’un ió. Trobar la massa molecular d’un compost químic. Passar de quantitat de substància a nombre de molècules o d’àtoms. Passar de massa d’element o molècula a nombre d’àtoms o molècules. Calcular la massa d’un àtom d’un element o d’una molècula d’un compost. Determinar fórmules empíriques. Determinar fórmules molecularsBanc d’activitats

2.Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular

Em situo Edurne Basaban Avaluació diagnòstica CC CI CM

I LLEIS QUE REGEIXEN L’ESTAT GASÓSIntroducció. Variació del volum d’un gas amb la pressió (llei de Boyle-Mariotte). Variació del volum d’un gas amb la temperatura a pressió constant (llei de Charles). La llei de Charles i Gay-Lussac en temperatures absolutes. Variació de la pressió d’un gas amb la temperatura a volum constantII LLEI I EQUACIÓ DELS GASOS IDEALSLlei general dels gasos perfectes. Condicions normals i condicions estàndard d’un gas. Volum ocupat per un mol de gas: volum molar. Equació general dels gasos ideals. Aplicacions de l’equació general dels gasos perfectes. Mescla de gasos. Llei de Dalton de les pressions parcialsIII TEORIA CINETICOMOLECULARTeoria cineticomolecular dels gasos. La teoria cineticomolecular explica les propietats dels gasos. Gasos reals. Ampliació de la teoria cineticomolecular als estats líquid i sòlid. Explicació cinètica de la fusió, l’evaporació i l’ebullicióResum

Entendre la ciència C1 C2 C3L’estat de plasma. Els gasos més abundants. Aplicacions del dinitrogen. Els efectes de l’altitud en l’organisme

Experiències CR C1 C2Velocitat de difusió. Observació d’una difusió

Exemples resolts CR CICalcular el volum d’un gas en funció de la temperatura. Calcular la pressió segons la temperatura, a volum constant. Aplicar la llei general dels gasos perfectes. Reduir un gas a condicions normals. Aplicar el principi d’Avogrado. Aplicar l’equació general dels gasos ideals. Aplicar l’equació general dels gasos perfectes. Aplicar la llei de Dalton de pressions parcials. Determinar la calor necessària per produir un canvi d’estatBanc d’activitats

3.Mescles i solucions

Em situo L’aigua que beus, és potable?Avaluació diagnòsticaCC CI CM

I MESCLESMescles homogènies i heterogènies. Dispersions. SolucionsII COMPOSICIÓ DE LES SOLUCIONSComposició de les solucionsIII SOLUBILITATSubstàncies solubles i insolubles. Solució saturada. Solubilitat. Variació de la solubilitat amb la temperatura. Cristal·lització. Solucions de gasos en líquidsIV PROPIETATS COL·LIGATIVESPropietats col·ligativesV MÈTODES DE SEPARACIÓPrincipals mètodes de separació. Mètodes de separació per dissolució i d’extracció líquid-líquid. Mètodes cromatogràfics. Criteris de puresa de les substànciesResum

Entendre la ciència C1 C2 C3Alguns contaminants del medi aquàtic

Experiències CR C1 C2Preparació d’una solució, la composició de la qual s’expressa en tant per cent en massa de solut. Preparació d’una solució, la composició de la qual s’expressa en g/dm3. Preparació d’una solució, la composició de la qual s’expressa en mol/dm3. Preparació d’una solució diluïda d’àcid sulfúric a partir d’una solució concentrada d’aquest àcid. Cristal·lització a partir d’una solució sobresaturada. Separació dels components d’una mescla formada per nitrat de potassi i sofre en pols. Destil·lació simple. Separació dels components d’una solució formada per acetona i àcid acètic mitjançant una destil·lació fraccionada. Extracció líquid-líquid. Realització d’una cromatografia sobre paper (o sobre capa fina) per separar els components d’una tinta. Separació dels components d’una mescla heterogènia

Exemples resolts CR CIPreparar una solució en tant per cent en massa. Calcular la quan-titat de solut a partir del % en volum. Calcular la massa de solut a partir de la concentració en massa. Calcular la molaritat d’una dissolució de glucosa. Calcular la molalitat d’una beguda alco-hòlica. Determinar la fracció molar dels components d’una solu-ció. Trobar la relació entre diferents tipus de solucions. Preparar una solució saturada tenint en compte la temperatura. Calcular la pressió de vapor. Aplicar les constants ebullioscòpica i crioscòpica. Aplicar la pressió osmòticaBanc d’activitats




4. Formulació i nomenclatura de química inorgànica

Em situo Què és la IUPAC?Avaluació diagnòsticaCC CI CM

I FÓRMULA I NOM DE LES SUBSTÀNCIESLa fórmula i el nom de les substàncies. Formulació i nomenclatura de les substàncies simples (elements químics)II COMPOSTOS BINARISFormulació dels compostos binaris. Formulació i nomenclatura dels hidrurs. Formulació i nomenclatura dels òxids. Formulació i nomenclatura de les sals binàries. Altres compostos binaris entre no-metalls. Formulació i nomenclatura dels hidròxidsIII COMPOSTOS TERNARIS I DERIVATSEls àcids. Formulació i nomenclatura dels oxoàcids. Formulació i nomenclatura dels diàcids. Formulació i nomenclatura dels anions dels oxoàcids. Formulació i nomenclatura de les sals dels oxoàcidsIV COMPOSTOS QUATERNARISFormulació i nomenclatura de les sals àcides dels hidràcids i els oxoàcids. Formulació i nomenclatura de les sals hidratades. Sals dobles, triples...Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3La química quotidiana

Experiència CR C1 C2Determinació del nombre de molècules d’aigua de cristal·lització d’una sal hidratada

Banc d’activitats

5. Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics

Em situoOxidació del ferroAvaluació diagnòstica CC CI CM

I REACCIONS QUÍMIQUESImportància de les reaccions químiques. Reaccions químiques. Equacions químiques. Mols i reaccions químiques. Igualació d’equacions químiques senzillesII ESTEQUIOMETRIAReaccions químiques i càlculs estequiomètricsIII CLASSIFICACIÓ DE LES REACCIONSTipus de reaccions químiques. Reaccions de neutralització. Reaccions àcid-base. Reaccions de precipitació. Reaccions d’oxidació-reduccióIV CARACTERÍSTIQUES DE LES REACCIONSReaccions químiques i energia. Velocitat de les reaccions químiques. Model dels xocs moleculars. Factors que influeixen en la velocitat d’una reaccióResum

Entendre la ciència C1 C2 C3Reaccions nuclears. El reciclatge dels metalls

Experiències CR C1 C2Reacció química entre un metall i un àcid. Reacció dels carbonats amb l’àcid clorhídric. Determinació de l’acidesa d’un vinagre utilitzant una solució d’hidròxid de sodi de concentració coneguda. Obtenció d’un compost insoluble. Realització d’una volumetria redox. Reacció del clorur de coure (II) i l’alumini. Observació de la relació entre reaccions químiques i energia. Observació de la velocitat d’una reacció química. Observació de l’efecte de la concentració

Exemples resolts CR CIIgualar una equació química. Trobar la quantitat de substància implicada en una reacció química. Determinar el reactiu limitant. Calcular el percentatge d’impureses d’una mostra. Calcular el rendiment d’una reacció. Calcular l’àcid necessari per a una neutralització. Determinar la concentració d’ions d’una solució. Calcular el percentatge d’un component d’una mostraBanc d’activitats

6. Energia de les reaccions químiques

Em situoBegudes autoescalfablesAvaluació diagnòstica CC CI CM

I INTRODUCCIÓ A LA TERMODINÀMICAIntroducció. Reacció química i energia. Principi de conservació de l’energia. Energia interna. Variació de l’energia interna d’un sistema. Treball d’expansió o compressió a pressió constant. Reaccions a volum constant. Equacions termoquímiquesII ENTALPIAReacció química realitzada a pressió constant: entalpia. Entalpia estàndard de la reacció i de formació. Llei de Hess i la seva aplicació. Entalpies d’enllaç o energies d’enllaç. Estudi energètic de la formació de compostos iònics. Els canvis d’entalpia en els processos físicsIII ENTROPIA I ENERGIA DE GIBBSCapacitat calorífica específica i capacitat calorífica molar. Espontaneïtat de les reaccions químiques. Concepte d’entropia. Entalpia lliure o energia lliure de Gibbs. Càlcul de l’energia lliure de Gibbs a partir de l’entalpia i l’entropia. Càlcul de l’energia lliure estàndard d’una reacció, ∆Gθ

Resum

Entendre la ciència C1 C2 C3L’amoníac

Experiències CR C1 C2Construcció i utilització d’un calorímetre

Exemples resolts CR CICalcular la variació d’energia d’un sistema. Calcular la variació d’energia interna d’una reacció química. Calcular la variació d’energia interna d’una reacció a p constant. Calcular l’entalpia estàndard. Aplicar la llei de Hess. Calcular l’entalpia estàndard de formació. Aplicar el concepte de capacitat calorífica. Calcular ∆Sθ d’un procés. Calcular ∆Gθ d’una reaccióBanc d’activitats

7. Introducció a la química del carboni

Em situoMètodes de datació: el carboni-14Avaluació diagnòsticaCC CI CM

I EL CARBONI I ELS SEUS ENLLAÇOSQuímica del carboni o química orgànica. L’àtom de carboni. Cadenes carbonades. Estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni. Fórmules. Isomeries. HidrocarbursII HIDROCARBURS SATURATSAlcans. Obtenció i propietats dels alcansIII HIDROCARBURS INSATURATSAlquens. Estereoisomeria dels alquens. Obtenció i propietats dels alquens. Alquins. Benzè. Hidrocarburs aromàtics. Derivats del benzè. NomenclaturaIV GRUPS FUNCIONALSGrups funcionals. Derivats halogenats dels hidrocarbursDocument: La importància del carboni. El petroliResum

Entendre la ciència C1 C2 C3El benzè. Els clorofluorocarbonis a l’atmosfera

Experiències CR C1 C2Anàlisi del poder calorífic d’alguns combustibles

Banc d’activitats

ANNEX SOLUCIONARITAULES





CONTINGUTS CM


1Estructura atòmica CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica

Estructura atòmica de la matèria. Descobriment de l’electró i del protó. Cronologia dels models atòmics. Nombre atòmic i nombre de massa. Radiacions electromagnètiques, espectres i transicions. Mecànica ondulatòria, orbitals atòmics i nombres quàntics. Configuració electrònica dels àtoms polielectrònicsResum

Entendre la ciència C1 C2 C3Experiències CR C1 C2Exemples resolts CR CIBanc d’activitats

2Taula periòdica i propietats atòmiques periòdiques CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica

Classificació dels elements químics en la història. La taula periòdica moderna. Propietats atòmiques periòdiques. Radi atòmic i radi iònic. Energia de ionització. Afinitat electrònica. Electronegativitat. Les propietats químiques en els blocs del sistema periòdicResum


3Enllaç químic CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica

Electrons de valència. Enllaç covalent. Forces intermoleculars. Enllaç iònic. Nombres d’oxidació. Enllaç metàl·licResum


4Gasos, solucions i estequiometria CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica

Velocitat de difusió dels gasosGasos reals. Equació de Van der WaalsComposició de les solucionsEstequiometriaResum

Entendre la ciènciaC1 C2 C3Experiències CR C1 C2Exemples resolts CR CIBanc d’activitats

5Velocitat de les reaccions: cinètica químicaCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Velocitat de reacció. Reaccions químiques i energia d’activació. Mecanisme d’una reacció. Factors que influeixen en la velocitat d’una reacció. Reaccions en cadena. Inhibidors o catalitzadors negatiusResum


6Equilibri químic. Reaccions de precipitació CC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Reaccions químiques reversibles i irreversibles. Equilibri químic. Constants d’equilibri, K

c i K

p. Factors que afecten l’equilibri químic. Principi de Le Chartelier. Equilibri físic:

diagrama de fases. Solució saturada. Solubilitat. Compostos solubles i insolubles. Equilibris amb sals poc solubles. Relació entre la solubilitat i el KPS. Reaccions de precipitacions iònica. Desplaçament dels equilibris de precipitació. Dissolució de precipitatsResum


7 Reaccions de transferència de protonsCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Reaccions àcid-base. Introducció. Teoria d’Arrhenius sobre la naturalesa dels àcids i les bases. Teoria de Brönsted i Lowry d’àcids i bases. Autoionització de l’aigua. Concepte de pH. Força relativa d’àcids i bases. Relació entre l’estructura química i la constant d’acidesa dels àcids. Solucions de sals en aigua. Solucions reguladores o amortidores. Indicadors àcid-base. Reaccions de neutralització. Volumetries àcid-base. Corbes de valoracióResum


8Reaccions de transferència d’electronsCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Reaccions redox. Concepte d’oxidació-reducció. Reaccions redox sense transferència real d’electrons. Nombre d’oxidació. Igualació d’equacions redox pel mètode de l’ió-electró. Volumetries redox. Piles voltaiques i electròlisi. Notació simplificada. Potencials d’elèctrode i potencials de reducció estàndard. Relació entre la variació d’energia lliure i la fem d’una pila. Equació de Nernst. Constants d’equilibri. Electròlisi. Processos anòdics i catòdics. Electròlisi d’una solució de salmorra i obtenció de lleixiuResum


9La química del carboniCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Grups funcionals. Derivats halogenats dels hidrocarburs. Compostos orgànics oxige-nats. Alcohols i fenols. Èters. Aldehids i cetones. Àcids carboxílics. Estereoisomeria òp-tica. Sals dels àcids orgànics. Èsters. Compostos orgànics nitrogenats. Amines Amides. Nitrils. Ordre de preferència dels grups funcionals. Greixos i olis. Proteïnes, glúcids, sacàrids, glucosa i disacàrids. Polisacàrids. Polímers. Compòsits i siliconesResum


10Química i indústriaCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Matèries primeres. Del laboratori a la planta industrial. Classificació dels productes químics. Química i medi ambientResum


ANNEX OBJECTIU: UNIVERSITAT


29

MATERIAL COMPLEMENTARI


Formulació i nomenclatura de química inorgànica ISBN 978-84-218-3102-1

Formulació i nomenclatura de química orgànicaISBN 978-84-218-3639-2

FORMULACIÓ I NOMENCLATURADos quaderns de formulació i nomenclatura per als alumnes de Batxillerat que també es poden usar com a consolidació de l’assignatura de Química a les facultats de Ciències.

Autors:J. M. Dou, M. D. Masjuan, E. Duñach96, 128 pàgines

ecasals.cat FÍSICA I QUÍMICA 30

ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats:

Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta

per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals.cat FÍSICA I QUÍMICA 3131

LLIBRE DIGITAL

Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats

que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només

per al professor, i les solucions en el context de cada activitat.

Amb la possibilitat d’incorporar els recursos i activitats propis.

En els llibres d’ESO, totes les activitats es poden fer on-line. En els llibres de Batxillerat, hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.

Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.

S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA

Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS ALS TEUS LLIBRES D’ESO I BATXILLERAT

EN UN SOL ESPAI.

MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format off-line per a tauletes a la plataforma

Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat

de mostra de totes les novetats.

Servei personalitzat d’assessorament

i suport tècnic al docent:

[email protected]

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles

Atenció al clientTel.: 902 107 [email protected]

editorialcasals.catecasals.cateditorialcasals.cat/secundaria

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

SNC1501

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

El millor aliat per formar alumnes competents!

NOU PROJECTE

per formar alumnes competents!competents!

El millor aliat per formar alumnes competents!competents!

NOU PROJECTE DE I BATXILLERAT

NOU PROJECTE NOU PROJECTE

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

Física i Química, Editorial Casals, 2015

Documents

Transcript of Física i Química, Editorial Casals, 2015