Fira i Cuniplec · HUMOR. BBC PALANC-OCI IMATGES D’AHIR Arc de benvinguda. 1943 4 5 24 38 43 46...

la PalancaSETEMBRE 2008 Núm. 312 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Fira i Cuniplec

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL: Perplexos per la perplexitat

NOTICIARIBreus. Les esglésies del municipi amb cabellL’Ajuntament d’Artesa pressuposta 5.474.392 eurosL’Onze de setembre i l’estelada

MUNICIPISFestes d’agost a Cubells. Presentació del POUM deCubells. Vilanova de Meià amb la cultura. IV Festade la Sega a Rubió

NOGUERA

ESPORTSXVII Torneig de futbol sala Vila de CubellsBTT Bassella-MC Segre-ConorActivitats del CUDOS

PARLEN LES ENTITATS: Cuniplec 2008

VIURE LA FUSTA: Mobiliari d’interiors (I)

TEMA DEL MES: Fira 2008

PARLEN LES ENTITATSFesta de fi d’activitats d’estiu. Festa Major de Seró 2008.Gegants. Setmana Cultural a Santa Maria de Meià. Acti-vitats de l’Associació de Dones Coma de Meià

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

IN MEMORIAM

CARTES A LA REDACCIÓCarta d’en Vicente Ferrer. AgraïmentCOSES DEL BRIMERO: L’economia

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... El pressupost 2008 “passa”amb un suspens. Festa Nacional

OPINIÓ: Paladars per la crisi

FA 25 ANYS: Setembre de 1983

DE COLLITA PRÒPIAImatge d’Artesa: carrers bruts i polítics passejant corbata!

EL QUE ENS HAN CONTATEls estudiants de CerveraPER QUÈ DIEM...?... que algú és més llest (o més savi) que Bricant?

RACÓ CULINARI: El cargol

FESTA MAJOR D’ARTESA DE SEGRE

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

DES DE L’AJUNTAMENT. VIDA SOCIAL

HUMOR. BBC

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRArc de benvinguda. 1943

4

5

24

38

43

46

47

Fira i Cuniplec

A les pàgines centrals trobareu un reportageamb força imatges de la passada Fira deSant Bartomeu. Per altra banda, a la pàgi-na 23, en podeu veure del Cuniplec (aplecdel conill), que va ser un èxit en la sevaprimera edició.

Fotos: Josep M. Espinal

14

34

41

23

6

17

2948

50

26

3710

31

45

49

35

33

42

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià,Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

AGOSTMunicipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 25°Temperatura màxima: 39º (dies 4 i 6)Temperatura mínima: 11º (dia 16)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 20 mm (dia 31)Total precipitacions: 25 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 23,8°Temperatura màxima: 36,9° (dia 5)Temperatura mínima: 10,5º (dia 16)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 3,8 mm (dia 31)Total precipitacions: 7 mm

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa deSegre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià.

AGOSTMunicipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 3: Isàia Boliart i López, filla de Xavier i de M. Àngelsdia 13: Arnau Ribó i Casas, fill de Josep M. i de SabinaMatrimonis:dia 8: Cristina Bernaus i Llera (veïna d’Artesa)

Víctor Foix i Nicolau (veí d’Artesa)dia 9: Jesús A. Londoño i Cárdenas (veí de Lleida)

M. Teresa Serrano i Sastrigas (veïna de Lleida)dia 23: Francesc Camats i Pau (veí d’Artesa)

Margarita Tomàs i Masana (veïna d’Artesa)Defuncions:8 de juny (pendent):

Leonor Llovet i Solé (81 anys), natural d’Anyadia 5: Carme Pla i Uson (82 anys), natural de Guissonadia 7: Emili Solé i Pujol (82 anys), natural de Baronia de Rialbdia 13: Maria Novau i Novau (73 anys), natural de Santa Maria de Meià

Dolors Palau i Xarpell (84 anys), natural de Tudela de Segredia 15: Vicent Aumedes i Serra (56 anys), natural de Montsonísdia 25: Consuelo Claverol i Cirera (70 anys),

natural de Benavent de la ConcaIgnasi Mases i Armengol (74 anys), natural d’Artesa de Segre

Municipi de ForadadaDefuncions:dia 30: Dolors Armengol i Farrando (80 anys), natural de Foradada

Municipi de Vilanova de MeiàMatrimonis:dia 8: Mario José Custodio i Vieira (veí de Portugal)

Laura Pérez i Sala (veïna de Barcelona)dia 23: Adrià Edo i Juan (veí de Barcelona)

Maria Àngela Gasser i Parser (veïna de Barcelona)

Del 24 i 28 de setembre:Festa Major d’Artesa de Segre (veure pàg. 45)

10 i 11 d’octubre:3a Comarkalada a Artesa de Segre (veure pàg. 15)

12 d’octubre:Al Santuari de Refet, celebració d’Acció de gràcies

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 22,9°Temperatura màxima: 35,8° (dia 5)Temperatura mínima: 11,6º (dia 16)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 3 mm (dia 27)Total precipitacions: 5,6 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 1 (dia 14, 3 mm)

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE875 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: [email protected]

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Perplexos per la perplexitatA primers de setembre, molts catalans ens vam quedar perplexos ensaber que una de les conclusions de l’anuari 2007 de l’Institut d’Es-tudis Catalans (IEC) és que la societat catalana “viu en un estat deperplexitat desconegut fins ara”. Segons l’estudi de l’Associació Catalana de Sociologia, filial del’IEC, entre els motius d’aquesta perplexitat hi ha la presa de consci-ència progressiva que Catalunya ha deixat de ser un motor econòmici un any 2007 ple d’esdeveniments que van sacsejar l’opinió pública. La nostra perplexitat per la perplexitat de la societat catalana neixdel fet de preguntar-se si la gent viu en un altre planeta o en un núvol.Potser hem estat víctimes del nostre propi cofoisme i ens hem cregutallò que aquí lliguem els gossos amb llonganisses. Potser ja era horaque ens caigués la bena dels ulls i ens adonéssim que estàvem vivinten una Catalunya idealitzada. Les coses, però, tard o d’hora acaben posant-se al seu lloc i aramolta gent s’adona que l’ofec polític i econòmic que pateix Catalunyano és cosa del moment, sinó una acumulació d’anys i panys que hemanat superant a base de molt d’esforç, treball i imaginació. Sí que éscert que els catalans de les pedres en fem pans, però quan ens prenenles pedres... amb què farem els pans? La regressió econòmica que es va començar a albirar fa poc mésd’un any ha desembocat clarament en una crisi a nivell mundial de laqual no s’escapen ni els països més potents. A Catalunya, doncs, enstocava despertar per força i tocar de peus a terra. A nivell local, aquest estiu ens hem trobat amb la venda de l’escor-xador de l’Agudana per part de la Cooperativa d’Artesa, amb pèrduade llocs de treball. Però això no ha estat un fet puntual. La pròpiaCooperativa ha fet fora un nombre important de treballadors, mentrela fàbrica Ponsfil de Ponts anunciava el seu tancament. També el ramde la construcció, entre d’altres, està notant els efectes de la crisi i hiha gent que s’ha quedat sense feina. Les previsions immediates nosón gaire esperançadores. Ara ens toca estrènyer el cinturó i aprendre dels nostres padrins.Ells si que sabien com estalviar i treure el màxim rendiment de tot.Potser hem estat vivint per damunt de les nostres possibilitats i hemallargat més el braç que la màniga. Si tot plegat ens serveix per despertar del nostre somni i som capa-ços de reaccionar, potser encara hi som a temps i ens podem posar atreballar per a què “Catalunya sigui rica i plena”, com diu el nostrehimne nacional.

Col·laboradors/es del mes: Ramon Gutiérrez, Martí Regué, EduardCortada, Mercè Parés, Salvador Soldevila, Iolanda Masanés, EvaMaza, Josep L. Bonet, David Berral, CUDOS, Ramon Ros, JordanaAvelar, Antoni Colom, Antònia Estrada, Iolanda Molina, Mar Ero-les, Josep Argerich, Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, Ton Bonet,Josep M. Morell, Noemí Farré, Albert Vidal, Jordi Serradell, PereSerra, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà i Jordi Esteban

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

6

la P

alan

ca

Moren Mn. Roc i J.M. Torné en dos accidents de trànsitAquest estiu dos personatges singulars de casa nostra han perdut lavida en dos accidents de trànsit. El passat 26 de juliol Josep MariaTorné, de 66 anys d’edat i veí d’Agramunt, moria prop de Balaguerquan el seu vehicle va ser envestit per un altre. Torné era l’amo del’empresa Funerària Torné, la qual realitza el servei fúnebre a lamajoria de municipis de la Noguera i l’Urgell. Josep Maria Tornéera un treballador incansable, un gran professional, la seva discre-ció i saber estar el van fer un home apreciat arreu. El passat 10d’agost moria Mossèn Roc Salvia i Setó, de 75 anys d’edat i rectorde Linyola. El cotxe conduït per Mn. Roc va xocar contra un altrevehicle a la cruïlla de la carretera de Preixens a Castellserà. Va sertraslladat a l’Hospital Arnau de Vilanova, on morí a les poques ho-res. Mn. Roc va ser rector d’Artesa durant molts anys i va ser elfundador de les colònies de Salgar. Era un personatge molt estimatgràcies al seu tarannà afable i altruista.

Els escolars artesencs canvien d’horariL’inici de curs sempre és notícia perquè tot torna a la normalitatdesprés de l’estiu. En aquest curs 2008-2009, l’aplicació a Artesade l’anomenada sisena hora a Primària comportarà un canvi d’hà-bits en moltes famílies. Després de molts anys de començar lesclasses a les 10h del matí, a partir d’ara es començarà a les 9h.Així, els alumnes de Parvulari estaran a l’escola de 9h a 12h iels de Primària de 9h a 13h. A l’Institut també començaran a les9h i això implica que els dimecres i els divendres a la tarda no

hi haurà classes. Pel que fa al nombre d’alum-nes, el col·legi comença el curs amb una matrí-cula de 365 i l’institut de 220. Per altra banda,aprofitant l’absència d’activitat acadèmica du-rant l’estiu, s’han avançat algunes obres de re-forma de l’edifici que es va construir fa 32 anysi que quedarà únicament com a institut quans’acabi el col·legi nou de Primària, que es pre-veu que estigui acabat abans de final de curs.Relacionat amb l’Institut, aquest estiu ens vamassabentar de la sobtada mort per malaltia de Do-lors Pla, de Balaguer, que havia estat directorade l’Institut d’Artesa durant uns anys.

La Cooperativa redueix plantillaLa Cooperativa d’Artesa acomiadarà properamententre 15 i 19 treballadors, arran de la crisi que afectal’empresa. La Cooperativa tenia a principis d’es-tiu una plantilla de 64 empleats, que reduirà a tra-vés d’un expedient de regulació de treball, amb unmínim de 15 i un màxim de 19 acomiadaments,encaminats a optimitzar els recursos humans i re-dreçar la situació econòmica de l’empresa. La Co-operativa també té previst vendre la fàbrica que téa Els Alamús i tancar els magatzems que té a Isonai Torà.

Les esglésies del municipi amb cabelll passat 20 d’agost, la M. DolorsPortillo va presentar a l’antiga

capella del col·legi Les Monges unmural compost per 22 quadres ons’hi poden veure les 27 esglésies delmunicipi d’Artesa de Segre, fetesamb cabell. La M. Dolors va començar aquestprojecte l’octubre passat, quan va anarnucli per nucli visitant i fent fotos a to-tes les esglésies. Els treballs estan fets,en la seva majoria, amb pèl artificial,per la facilitat en poder-lo manipular, in’ha utilitzat aquestes inestimables xi-fres: 150 metres de trena per fer les lle-tres, 250 metres per fer els quadres i 65planxes de cabell. El procediment pera poder fer un dels treballs és el següent:primer es tria el pèl, s’hi posa vernís(entre dues persones) i es deixa eixu-gar. D’aquí en surten les planxes. Ambla plantilla del treball, que en aquest cashan sigut les fotografies de les esglési-es, es va retallant i donant forma al pèl,jugant amb els diferents tons que té pera poder aconseguir l’efecte final.

A la presentaciódel mural hi van as-sistir l’alcalded’Artesa de Segre,Mingo Sabanés, i laregidora de Festes iFires i regidora deCultura en funcions,Mercè Nogués. Tam-bé hi van assistir al-caldes dels poblesagregats i una repre-sentació del ConsellComarcal de la No-guera. Va ser la regi-dora de Festes qui va encetar els parla-ments, felicitant la M. Dolors i animant-la a que continuï per aquest camí. Se-guidament va ser l’alcalde qui va feli-citar l’autora dels quadres. La M. Do-lors va donar les gràcies pel suport re-but per part de l’Ajuntament, en espe-cial a la Regidoria de Cultura. Com agest d’agraïment, va lliurar un quadreal poble, quadre composat per l’Ajun-tament, la clau i el bastó de “mando”.

La M. Dolors també va comentar queés una pena que no valorem el que te-nim al costat. Ella ha pogut comprovarel valor arquitectònic (sobretot del ro-mànic) de les esglésies i creu que s’hau-ria de potenciar més. El mural de les esglésies del municipitambé es va poder veure durant la Firadel Meló als baixos de l’Ajuntament.

Anna M. Vilanova

E

7

la P

alan

ca


L’Ajuntament d’Artesa pressuposta 5.474.392 eurosn el Ple extraordinaricelebrat el passat 12

d’agost, l’Ajuntamentd’Artesa de Segre vaaprovar el pressupostmunicipal per al 2008, queés proper als 5,5 milionsd’euros. Amb els vots afavor d’ERC (4), en contradel PSC (2) i l’abstenció deCiU (3). Després que en el ple delpassat 8 de maig l’oposiciótombés els pressupostospresentats per ERC (vegeu LaPalanca núm. 308), aquest copel Consistori presidit perDomènec Sabanés ha aconseguit tirar-los endavant, tot sigui dit, amb moltretard i amb canvis substancials enrelació als que havia proposat en unprimer moment. El passat mes de maig l’equip degovern d’ERC va buscar el suport delPSC i va deixar de banda CiU de caraa l’aprovació del pressupost, trobant-se amb la desagradable sorpresa que elgrup liderat per Josep Galceran va votaren contra quan, a priori, semblava quecom a mínim s’hi abstindria. Aquest estiu ERC ha mantingutnombroses converses amb CiU, quehan servit perquè el principal grup del’oposició s’hagi abstingut i hagipermès que el pressupost tirés endavant

i que l’Ajuntament no quedés encallat,en un acte de maduresa i responsabilitatper part d’aquests dos grups polítics. La proposta va ser defensadanovament pel regidor de Finances JoanCamats, el qual va assenyalar ques’havia reduït el pressupost i ques’havien fet moltes concessions perarribar a bon port, tot i que no estavenmassa satisfets amb els canvisefectuats. El líder de l’oposició Domènec Parísno es va estendre massa en la sevaintervenció i va dir que havien exigitdiversos canvis en el pressupost i enles actuacions municipals perpossibilitar que el pressupost es tirésendavant.

Cap dels portaveus vaindicar en el seu torn deparaula quines eren aquestesconcessions i compromisos,cosa poc comprensibletractant-se d’un tema de tantaimportància. No va ser fins ala intervenció del públic en eltorn de precs i preguntes, queel regidor de Finances vaexposar aquestes concessionsdavant de la pregunta d’undels assistents. Les concessions d’ERC aCiU han estat diverses i forçasubstancials com són: elcompromís de canviar en un

futur proper la ubicació del vetllatorimunicipal; l’elaboració d’un pladirector per rehabilitar i donar usos al’edifici de les Monges; la moderaciódel sou de l’alcalde (uns 1.275 eurosnets al mes); la reducció del’endeutament municipal, destinant-higran part del romanent de tresoreria(altrament dit superàvit); l’augment dela plantilla laboral de l’Ajuntament ennomés una persona (ERC proposavaincorporar 3 treballadors); posar acontractació la segona fase del CasalCultural; solucionar problemesd’abastament d’aigua a diferentspobles del municipi. Exigènciesimportants que potser haurien pogutvaldre un vot favorable i no nomésuna abstenció. Per contra, el grup del PSC es vaquedar sense que les seves propostess’incloguessin als pressupostos, cosaque els hauria de fer reflexionar si valla pena jugar al tot o res. JosepGalceran es va mostrar molt impetuósi molt crític cap a l’equip de govern, alqual va acusar de poc seriós i descurat,del qual, per cert, no va rebre cap tipusde resposta. Esperem que de cara a l’any vinent,el nostres representants municipalsfacin els deures millor i més aviat, ique allò d’anar tots a una no siguinomés una fal·làcia que es diu quan hiha eleccions.

Miquel Regué i Gili

E

9

la P

alan

ca


L’Onze de setembre i l’esteladaa Festa Nacional de Catalunya vatenir enguany un to clarament

reivindicatiu, reforçat per la celebra-ció del centenari de l’estelada. A Artesa, els actes van començar lasetmana anterior, el divendres 5 de se-tembre, amb la xerrada organitzada perla Comissió 300 a càrrec de l’escriptorVíctor Alexandre, que va parlar del seullibre Nosaltres, els catalans a la sala

d’actes de la Cooperativa d’Artesa. Enacabar, dues noies estrangeres van llegirun manifest a favor de l’ús del català. La vigília de la Diada, la Comissió300 va organitzar també una conferèn-cia seguida d’un cafè concert. La pri-mera, sobre la Guerra de Successió, acàrrec de l’historiador JaumeFernàndez. El concert va resultar moltemotiu ja que quatre joves encapçalatsper Bernat Giribet (piano, gralla, clari-net i veu) van preparar un variat reper-tori que va acabar amb el cant de ElsSegadors. El van acompanyar ArnauFarràs (Artesa) al violoncel, Jordi Gené(La Sentiu) a la bateria i Aina Sellart(Palau d’Anglesola) a la guitarra elèc-trica. Tres de les cançons eren creaci-ons del propi Bernat (Artesa, La sal i

La meua), que va fer ser acompanyatper la veu de la seva germana Gemmaen interpretar Que tinguem sort de LluísLlach. El públic assistent va quedarfrancament impressionat per la frescori la naturalitat d’un concert que haviadespertar força expectació per tractar-se d’un grup tan jove que mai haviatocat en públic. L’Onze de setembre es va repetir elritual de pujar a la Roca del Cudòs, ambla música de Els Esporrets. El discursde l’alcalde Mingo Sabanés es va cen-trar en el tema del finançament deCatalunya i el director de Ràdio Artesa,Carles Isanta, va llegir un manifest re-ivindicatiu d’Òmnium Cultural. Tot se-guit, hissada de bandera, cant de ElsSegadors i... esmorzar a base de coca ixocolata amb la col·laboració dels in-combustibles Bombers Voluntaris. Peraltra banda, mentre que el primerCuniplec (aplec del conill) va ser unèxit de participació, la ballada de sar-danes del vespre, amb la cobla QuatreVents, va acabar passada per aigua. La protagonista d’aquest any va serla bandera estelada, símbol de l’inde-pendentisme, de la qual se celebra el

c e n t e n a r i .Aquest fet haestat promo-gut per unaComissió queha consideratel 2008 comun bon mo-ment per a lacommemora-ció. Tot i quela senyeraamb el trian-gle blau i es-tel blanc prenforma definitiva l’any 1918 de mansde l’activista i polític Vicenç-AlbertBallester, el 1908 ja es té notícia d’unasenyera amb un romb al mig que duuuna estrella blanca a l’interior. A més,enguany coincideix també amb el qua-rantè aniversari de l’estelada creadaamb el naixement del Partit Socialistad’Alliberament Nacional (PSAN),l’any 1968 (amb el triangle groc i l’es-tel roig). Per a saber-ne més podeu en-trar a www.estelada.cat o bé buscar ala biblioteca el llibre Origen de la ban-dera independentista de l’escriptor ihistoriador Joan Crexell. Uns 120 ajuntaments de Catalunyavan situar en llocs visibles dels edifi-cis consistorials l’estelada, entre ellsAlòs de Balaguer, Artesa de Segre iVilanova de Meià.

Text: Ramon GiribetFotos: J.M. Espinal i R. Giribet

El plugim que feia a primera hora del matí, no ensva fer tirar enrera i vam sortir com cada any fins aSant Armengol, cim més alt del terme d’Alentorn,des d’on es pot veure la Vall de Meià i la del riuSegre. Els dies més clars fins i tot es veuen a lallunyania les muntanyes de Montserrat. Després d’un esmorzar de germanor, en el queno van faltar fins i tot la xocolata desfeta i laratafia, es va cantar Els Segadors.

Ramon Gutiérrez

11 de setembre a Alentorn

L

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

10

la P

alan

ca

Festes d’agost de Cubellsn any més, la setmana que se-gueix al 15 d’agost, dia de la pa-

trona de Cubells, la Verge del Cas-tell, es van celebrar a l’esmentadavila les Festes d’agost. Els actes oficials van començar eldimecres 20 amb un espectacle de mú-sica i poesia a càrrec de Boulevar es-pectacles. L’endemà, el tradicional so-par de gala va reunir un any més totsels cubellesos per compartir un àpat queva ser amenitzat pels “mariachis”México Mágico, que van fer les delíci-es dels presents durant i després del’àgape. La festa va continuar per totsels que així ho van desitjar al ClubJoc d’Ous que, des de fa molts anys,és l’encarregat de tancar les nitscubelleses d’estiu. El divendres es va fer, durant la tar-da, un taller de màscares amb materialreciclat per part dels diables que a lanit oferirien el correfoc i més tard, ambla col·laboració i organització de la co-missió de festes i tot el jovent del po-ble, es va preparar per l’acte més con-corregut sens dubte de la setmana, laXIV Nit de Foc i Rock de Cubells.Malgrat un petit ensurt en forma degotellada a última hora de la tarda, queva fer témer per la celebració de la fes-ta, la nit va començar de forma espec-tacular amb un gran correfoc portat aescena pels diables Bèsties Ferèsteguesde Balaguer que va acabar com és tra-dicional a la plaça de la Castella men-tre de fons sonava “La presó del rei deFrança” de la Companyia ElèctricaDharma, interpretada per la Tribu deSanti Arisa que, juntament ambSexyphonics a l’altra banda de la plaçai Duo Coral a la plaça Major, van ferballar, saltar i gaudir tot el jovent ino tan jovent que va omplir de gom agom el poble fins que va sortir el sol,sense oblidar-nos de tots els que hovan fer possible, en primer lloc totsels assistents a la festa i a l’altra ban-da de la barra, l’equip jove que, ambla ja tradicional samarretaidentificativa, aquest any d’un mo-dern color rosa, amb l’eslògan FAC(Festes d’Agost de Cubells), va tre-ballar per tots els convidats.

El programa ens va portar el dissab-te a la tarda a l’animació i espuma perla mainada a càrrec del grup La Troca.Una estona més tard es va fer el ball detarda a càrrec de Musicàlia que, des-prés d’una pausa per sopar, va delectarels assistents amb un brillant concert,precedint el ball de nit que va allargarla vetllada fins ben entrada la nit. L’endemà al matí, les institucionslocals van realitzar una ofrena floral ala Verge del Castell abans de la missasolemne on la mainada cubellesa vanassistir amb vestits tradicionals cata-lans. Durant el matí, es va realitzar el1r Concurs de pintura ràpida de Cu-bells. Al llarg de la tarda, el grup d’ani-mació local PuspiRubi van entretenirla canalla cubellesa amb tota mena

mena de jocs de cucanya. Al vespre,l’orquestra Juniors va acompanyar ambel seu so la sessió contínua de ball queva cloure les Festes d’agost. Durant totala setmana hi va haver una exposiciódedicada a Barcelona al local social del’Associació de Dones Mareselva, l’au-tor de la qual va ser Josep Lledó.

U

Taller de màscares

XIV Nit de Rock i Foc

Ofrena floral a la Verge del Castell

11

la P

alan

ca


Presentació del POUM de Cubellsl dilluns 11 d’agost es va celebrarla presentació dels treballs rea-

litzats pel tècnic referent al planteja-ment urbanístic municipal (POUM)de Cubells. Aquesta presentació va consistir endos actes, un celebrat a la Torre deFluvià i, dues hores més tard, un altre aCubells, a la sala de plens de l’Ajunta-ment. Totes dues xerrades van comptaramb una considerable assistència deveïns.

En les reunions de presentació, l’ar-quitecte Sr. Miquel Àngel Soriano-Montagut va explicar alguns detalls delstreballs que ha realitzat i va donar el seuparer sobre la projecció de Cubells en lesproperes dècades, a mes de comentar di-ferents àmbits temàtics de medi ambient,habitatge, mobilitat viària, equipamentsi la mecànica del procés participatiu. Amb l’objectiu d’obrir aquest procésper donar més possibilitats a conèixer irecollir opinions i propostes de millora

sobre aquest Pla, que defineix el futurdel municipi, l’Ajuntament de Cubellsva obrir un espai de consulta dels veïnsamb l’arquitecte: durant el mes d’agostamb els residents forans i a partir del 4de setembre amb els que visquin al po-ble. L’objectiu és que aquesta trobadareforci el procés d’informació, discussió,participació i reflexió. Segurament noserem gaires, però el projecte s’ho val.

Salvador Soldevila i Pedrol

E

La Festa Major va acabar aquí peròun any més, l’endemà, al carrer Vergedel Castell, també conegut popularmentcom “les casetes noves”, es va celebrarla ja clàssica Xocolatada amenitzadaper Dueto, amb atraccions inflables perals més petits i la ja famosa rifa finalon es compren les tires amb els núme-ros pel sorteig a mode de subhasta ambgran participació popular.

Text: Martí Regué i RoigFotos: Eduard Cortada i Mercè Parés

Guanyadora del concurs de pintura ràpida (joves)Guanyador del concurs de pintura ràpida (adults)

13

la P

alan

ca


Vilanova de Meià amb la culturaquest any, commemorant el cen-tenari del naixement de l’escrip-

tor Joan Baptista Xuriguera (1908-1987), Vilanova de Meià també vavoler prendre part en la presentaciódel llibre d’aquest escriptormenarguí titulat L’Horta Daurada ipublicat recentment per la joveeditoral Fonoll de Juneda. El passat 9 d’agost, a la sala d’actesde l’Ajuntament de la vila, va tenir llocla presentació d’aquest llibre replet depoemes que mostren sentiments, pen-saments, experiències... que l’autor, anàvivint al llarg de la seva vida. Hi tractatemes recurrents a la seva obra poèticacom el nacionalisme abrandat, la des-cripció del paisatge, els indrets mítics,el món rural, les circumstàncies biogrà-fiques, l’amor, etc. L’acte fou presidit pel primer tinentd’alcalde de l’Ajuntament de Vilanova,Jacint Sala Batalla, i la presentació de

AA L’Horta Daurada va anar acàrrec de Josep Gelonch, edi-tor i coneixedor de l’obra d’enJ.B. Xuriguera i Josep CampsArbós, estudiós de l’obra. Elfill de l’escriptor, PauXuriguera, que en un principitambé havia de presidir l’acte, va ha-ver de disculpar la seva absència permotius personals. Fent un breu repàs a la vida d’enXuriguera, trobem que comença la seva vidapolítica a ERC de la mà d’Alfred Perenya isegueix en el Bloc Obrer Camperol (BOC).Entra a l’Ajuntament de Lleida i és al-calde accidental durant un breu períodede l’any 1936, en què va municipalitzarels teatres de la ciutat. S’exilià el 1939 ala localitat occitana de Montauban, onva ser un dels fundadors del Casal Cata-là. Participà a les revistes de la diàsporaQuaderns de l’exili, Per Catalunya iXaloc. El 1948 retornà a Catalunya.

Xuriguera és autor de títols comMargarit, Hilde i La vida de Joan Ven-tura. L’any 1969, amb l’obra teatral Lareina Margarida de Montferrat va gua-nyar el Premi Ignasi Iglesias. També ésautor d’obres de divulgació històrica,com Aníbal a Catalunya i L’altra carade la història de Catalunya, i gramati-cal, com Els verbs catalans conjugats iNou diccionari de la llengua catalana.Altres títols que també va publicar sónEls germans Indíbil i Mandoni, Evoca-ció de Balaguer o Els comtes d’Urgelli la ciutat de Balaguer.

Text i foto: Iolanda Masanés

IV Festa de la Sega a Rubiól dissabte dia 16 d’agost de 2008es va celebrar a Rubió la quarta

edició de la Festa de la Sega. La jornada començava a les 10 delmatí i el punt de trobada era Can Pau, aRubió de Dalt. Tot seguit, es va sortiren corrua cap al tros i, abans de comen-çar a treballar, es van fer “les 10 hores”amb pa, embotits i beure per a tothom.Acte seguit es va començar la sega ambla garbelladora i, amb l’ajut dels vete-

rans de la sega, es van fer les garbes. Per cloure les activitats al camp, vatenir lloc el concurs-demostració de lasega amb la dalla, en el qual va partici-par gairebé la totalitat dels i les assistents. De tornada cap a la Placeta de Rubióes van oferir refrescos als assedegats i ales assedegades, mentre El Cuiner Culépreparava el dinar, en acabar el qual esva procedir al lliurament del premi almillor dallador del 2008, que va recaure

en Manuel Domingo, de cal Silvestre. Els actes que van completar el diavan ser la típica partida de botifarradesprés de dinar i una tirada de bitlles. Les condicions que proposaven elsorganitzadors per assistir a la festa eraque els homes portessin barret de pallai, a poder ser, espardenyes envetades, iles dones mocador al cap.

Eva Maza i Batlle

E

14

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Els Serveis Socials d’Atenció Primària del Consell Comarcalequip dels Serveis Socialsd’Atenció Primària del Consell

Comarcal de la Noguera volem i hemd’apropar-nos més a tots els ciuta-dans i ciutadanes de la Noguera. Ambaquesta idea volem informar-vos detots els serveis, ajuts, programes ialtres prestacions que des del nostreservei us podem oferir i que, de bensegur, us poden ser d’utilitat. És per això que, des del Consell Co-marcal de la Noguera, hem cregut adi-ent de posar en marxa un sistema d’in-formació, mitjançant la publicació men-sual d’articles d’informació dels Ser-veis Socials d’Atenció Primària, per talque sapigueu i conegueu quina és lanostra tasca i què és el que fem per po-der ajudar i resoldre molts dels proble-mes i/o conflictes socials que tenim encadascun dels 30 municipis que con-formen la nostra comarca, la Noguera. La primera qüestió que cal explicarés l’Atenció Social Primària: què és?,quina missió té? i quines funcions duema terme? L’Atenció Social Primària es carac-teritza per ser el punt d’accés més im-mediat al sistema català de serveis so-cials, o sigui, el més proper a les per-sones i als seus àmbits familiars i soci-als, i té la missió d’atendre les neces-sitats més immediates, generals i bà-siques de totes les persones, en totesles franges d’edat, de les famílies o elsgrups, i contribuir a la prevenció deles problemàtiques socials, a lareinserció i a la integració social deles persones en situació de risc i d’ex-clusió social. Funcions:

· Informació, orientació i asses-sorament.

· Treball social comunitari.· Detecció i prevenció.· Realització de valoracions, in-

tervencions i tractaments de suport i de

seguiment a persones, famílies i grups.· Realització de propostes

d’atenció a les persones als serveisd’atenció social especialitzada.

· Gestió dels serveis que confi-guren el primer nivell d’atenció social.

· Coordinació, cooperació i es-tabliment de programes i actuacionsconjuntes amb altres xarxes d’atenció. Actualment, l’Equip Bàsic d’Aten-ció Social Primària de la Noguera(EBASP) està format per sis treballa-dores socials, una educadora social i uncoordinador. Les treballadores socials atenen set-manalment tots els municipis de la co-marca, desplaçant-se als diferents ajun-taments per atendre personalment totsels ciutadans i ciutadanes que necessi-ten els Serveis Socials. L’educadora social atén els infants iadolescents en situació de risc social,treballant amb les famílies, els centreseducatius i els professionals que siguinnecessaris. Com les treballadores soci-als, l’educadora també es desplaça set-manalment i atén el públic dos dies aBalaguer, un a Artesa de Segre i un al-tre a Ponts.

El coordinador, com diu la paraula,coordina l’Equip Bàsic d’Atenció So-cial Primària, i la seva funció és super-visar i controlar tant els/les professio-nals dels Serveis Socials com tots elsprogrames i actuacions que es duen aterme des dels Serveis Socials. A més,el coordinador és l’encarregat de con-trolar els convenis i relacions amb elDepartament d’Acció Social i Ciutada-nia de la Generalitat de Catalunya. Finalment, cal dir que per a qualse-vol informació o consulta que vulgueufer podeu adreçar-vos al vostre Ajunta-ment que us informarà dels dies i dellloc d’atenció de la treballadora sociali de l’educadora social. També si voleu podeu informar-vosa la pàgina web del Consell Comarcalde la Noguera (www.ccnoguera.cat) obé trucant per telèfon (973 448 933),on se us indicarà el lloc i les horesd’atenció social del vostre municipi.

Josep Lluís Bonet i JuárezCoordinador de Serveis Socials

del Consell Comarcal de la Noguera

L’

www.ccnoguera.cat

15

la P

alan

ca


Programa d’actes de la Comarkalada 2008Divendres 10 d’octubre

18:00h Inici del Primer Concurs de Fotografia “Ob-jectiu: Comarkalada”Bases i informació a www.noguerajove.cat

18:00h Obertura del recinte d’acampadaLloc: Solar situat davant del Parc de Bombers d’Artesa

20:30h Observació astronòmica, a càrrec de l’Ob-servatori del MontsecLloc de sortida: Plaça de l’Ajuntament

21:00h 9a Prova del 2n Provincial 2008 Rally SlotLleida 1/32 a càrrec de l’Slot ArtesaSegona i tercera sessió: dissabte 11 a les 10:00h i a les 16:00hLloc: Dàlia Blanca

22:30h Inauguració de la Mostra d’Art Jove ‘08Lloc: Capella de les Monges

01:00h Nit de Rock, organitzada per l’associació ElLokalLloc: El Lokal

02:45h Batucada, organitzada per les associacionsEl Lokal i JASLloc: sortida del Lokal i arribada al Pavelló Poliesportiu

03:15h Festa de la Tardor amb sessió de discomòbil,organitzada pel JAS (Joves d’Artesa)Lloc: Pavelló Poliesportiu

Dissabte 11 d’octubre

09:00h Esmorzar popular de benvinguda, a càrrecde l’Associació de Dones Artesenques ActivesLloc: davant de l’Ajuntament

10:00h Fòrum d’alcaldes i regidors de joventutOrganitza: OSJ del Consell Comarcal de la Noguera i CNJCLloc: Sala d’actes de la Cooperativa d’Artesa

De 10:00h a 18:00h Pintada del graffitti de laComarkalada, obert a tothomLloc: Camp d’Esports

12:00h Inauguració de la Fira Jove, sota el lema“Quan al meu poble no hi havia tele”Lloc: Pl. Ajuntament

12:30h Cercavila per la Fira Jove amb Els EsporretsLloc: Pl. Ajuntament

13:00h Espectacle inaugural a la Pl. Ajuntament,actuació de Josep M. Porté i Edurne López

14:00h Ballada de sardanes a càrrec dels Amics dela Sardana d’ArtesaLloc: Pl. Ajuntament

14:30h Dinar popular. Venda de tiquets a l’Ajunta-ment d’Artesa i al Consell Comarcal (12 euros)Lloc: Pavelló Poliesportiu

16:30h Obertura de la Fira JoveLloc: Pl. Ajuntament

17:00h Inici de l’Altaveu Jove, amb diverses actua-cions a l’escenari central (teatre, aeròbic i batuca), actuaci-ons d’escala en hi-fi i actuació del grup Komando Noguera

17:00h Inici d’activitats:- Rocòdrom i tirolina per als més petits, a càrrec dels Bom-bers Voluntaris d’Artesa- Concurs de wii, a càrrec de l’associació El LokalLloc: Pl. AjuntamentInscripcions a les diferents activitats: www.noguerajove.cat.Data límit: 8 d’octubre

19:30h Presentació del llibre Del Sud, el País Va-lencià al ritme dels Obrint Pas a càrrec d’Hèctor Sanjuán iAntoni RubioLloc: Escenari central

20:00h Entrega de premis al millor estand i concursos20:30h Relleu de la Comarkalada 200922:30h Correfocs a càrrec de Els Follets d’Artesa

Lloc de sortida: Pl. Ajuntament23:30h Concert Festour amb Obrint Pas, Sota Zero,

Aspencat, Kayo Malayo, Txilum i CercavinsLloc: Pavelló PoliesportiuVenda d’entrades a l’Ajuntament d’Artesa i al Consell Co-marcal, durant tot el dia a la Fira Jove i una hora abans delconcert a les taquilles del Pavelló. Preu: 5 euros

16

la P

alan

ca


Tanca un escorxador de VallfogonaUn altra empresa de la indústria càrnia ha hagut de tancarles portes degut a l’augment dels costos. Es tracta de l’es-corxador de guatlles que hi havia a Vallfogona de Balaguer.Aquesta empresa donava feina a una vintena de treballadors.

Ampliació del polígon de PontsL’ajuntament de Ponts ha donat llum verda a l’ampliació delpolígon industrial amb una superfície de nou hectàrees mésde terreny. Per tal de fer-ho s’ha aprovat la requalificaciód’aquestes nou hectàrees, que fins ara eren zona rústica, pera convertir-les en zona industrial. Per altra banda, l’ajunta-ment de Camarasa ja ha venut els 28.000 metres quadratsútils del polígon agroalimentari, on ja s’han començat ainstal·lar noves indústries.

Protecció a la vila del RomeralL’Ajuntament d’Albesa ha signat un conveni de col·laboracióamb la Diputació de Lleida per a l’excavació, consolidació,protecció i museïtzació del jaciment romà del Romerald’Albesa. Aquest jaciment rep anualment entre 600 i 700visites, especialment escolars. Amb l’adequació de l’espais’espera que l’afluència augmenti considerablement.

Parc fluvial a PontsLa Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha tret a informaciópública el projecte de condicionament del parc fluvial dePonts, una obra que formava part del paquet de compensaci-ons per la construcció de l’embassament de Rialb. La pro-posta passa per transformar el parc actual de cara a diversi-ficar les activitats econòmiques i fomentar la creació de llocsde treball. Destaca l’adequació del canal de piragüisme alsrequisits de la Federació Espanyola. A més dels usos espor-tius, es potenciaran els recreatius, amb el condicionamentde la zona de pícnic i la construcció d’una pista poliesportiva.

Bus nocturn gratuïtEl Consell Comarcal de la Noguera ha iniciat aquest anyuna experiència pilot que consisteix a posar a disposició delsjoves de la comarca un servei d’autobús nocturn gratuït per-què puguin desplaçar-se a les festes majors i tornar a casaamb total tranquil·litat, amb l’objectiu d’incidir en la segu-retat viària. Aquest any s’ha començat amb la festa major deCubells i l’autobús va passar per Albesa, Menàrguens,Térmens, Vallfogona, Balaguer i la Sentiu.

Anna M. Vilanova

Ràdio Artesa 91.2 FM FM 91.2 Artesa Ràdio

17

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

XVII Torneig de futbol sala Vila de Cubellsurant els passats mesos de julioli agost es va disputar a Cubells,

un any més, el Torneig de futbol salaVila de Cubells amb la participacióde sis equips. Els participants van ser la PB Cu-bells, el Marbella i Los Sin Nombre deCubells, el Pub Trèbol d’Artesa deSegre, i finalment el Bar Catalunya il’Urban Cafè de Balaguer. Els equips van disputar una lliguetaprèvia jugant tots contra tots per defi-nir finalment els quatre primers classi-ficats que s’enfrontarien en les semifi-nals. Aquestes van quedar definides dela següent manera: Marbella - UrbanCafè, que va acabar amb el resultat fi-nal de 5-3; i d’altra banda Pub Trèbol -PB Cubells, que va finalitzar 3-3 i esva resoldre des del punt fatídic de pe-nal a favor dels artesencs. La final, entre el Pub Trèbol i elMarbella, va ser molt emocionant, peròun cúmul d’errors puntuals delsartesencs van ser aprofitats genialmentper l’equip cubellés, que es va acabarimposant per un 7-4 que, més que ladiferència de joc entre els dos equips,va reflectir justament l’ús que van feruns i altres de les ocasions de gol gene-rades. Després del partit es va celebrar l’ha-bitual entrega de trofeus on es va pre-miar, a part dels dos finalistes, el por-ter menys golejat del torneig, AlbertRegué del Pub Trèbol, i els màximsgolejadors a títol compartit que van serEduard Cortada i Manel Grau, curiosa-ment ambdós jugadors de la PB Cu-bells.

Text: Martí Regué i RoigFotos: Eduard Cortada i Cluet

El Marbella es va proclamar campió

El Pub Trèbol va ser finalista

D

19

la P

alan

ca


BTT Bassella-MC Segre-Conoresprés de les vacances d’estiu iel descans fet, l’equip ha de tor-

nar a la seva feina i preparar-se pelspròxims reptes. Alguns membres de l’equip ens handeixat entreveure que, tot i el relaxa-ment d’aquests dies, ells mai baixen laguàrdia i sempre tenen a punt les sevesBTT per fer alguna que altra sortida.Això és essencial per continuar mante-nint-se en forma. Ara, però, els esperen noves curses,noves metes per aconseguir. No obli-dem que fins ara els resultats obtingutshan estat excel·lents. En Josep M.Puigpinós va proclamar-se sotscampiód’Espanya de BTT a la cursa celebradaa Port Ainé el passat 28 de juny i cam-pió de Catalunya de bike marathon aVall de Ges el dia 8 de juny. En aquestamateixa cursa, l’Oriol Badia va quedarsotscampió. L’Óscar Berral, per la sevapart, va quedar en 15è lloc de la classi-ficació general en la categoria elit il’Albert Aubet, en 3a posició en la ca-tegoria júnior. Si tenim en compte que en moltesd’aquestes curses estan competint grans

corredors professionals de tot el país iinclòs internacionals, els resultats queva obtenir l’equip de BTT Basella-MCSegre-Conor van estar d’allò més bé.

Text: Iolanda Masanésamb el suport de David Berral

(tècnic de l’equip i autor de la foto)

PROPERES CURSES

14 de setembre: Copa Catalana bike marathona Corró d’Amunt (Vallès Oriental)21 de setembre: Open d’Espanya a Lorca(Múrcia)28 de setembre: Copa Catalana Internacional aEivissa (Illes Balears)5 d’octubre: Copa Catalana Internacional aCalaf (Anoia)

D

Festa dels50 anys

(nascuts i nascudes el 1958)

Si encara no esteu decidits, espavileu,perquè arriba el moment:

Ens trobarem el dissabte 18 d’octubre!!!

Rebreu una carta amb tota la informació de laFesta dels 50 anys i us podreu inscriure finsal dimecres 8 d’octubre. Preguem la màximacol·laboració en aquest sentit.

En qualsevol cas, ja sabeu que us podeu posar en con-tacte amb nosaltres per a més informació:Fernando (973 40 07 80) Ramon (973 40 08 41)Teresa R. (973 40 21 42) Teresa S. (973 40 09 18)

Festa del65è aniversari

Per a tos els nascuts a Artesa i comarcal’any 1943: estem preparant una gran

festa per celebrar, durant el proper mesd’octubre,

el nostre 65è aniversari.Si et fa il·lusió de retrobar-te amb

amics i coneguts i compartir aquest diaplegats, pots adreçar-te als següents

telèfons per facilitar-nos la teva adreçai et mantindrem informat.

Telèfons de contacte:973 400 130, 973 400 836,973 400 749, 973 402 199

20

la P

alan

ca


Activitats del CUDOSTercera escalada a Mont-rebeiEl dia 13 d’abril els escaladorsFernando Maldonado i Nick Boliart deForadada vam anar a fer una via d’es-caldada al congost de Mont-Rebei, a laparet d’Aragó (la nostra primera via aMont-Rebei a la paret d’Aragó). La viaes diu Santiago Domingo, té 415m d’al-çada, és un V+ de dificultat i algun tramd’Ae. S’havia d’anar equipant la viaamb friends i tascons i tenia algun tramequipat amb parabolts. Vam sortir de Foradada a les 7 delmatí en direcció a Pont de Muntanya-na. A les 9 ja vam aparcar el cotxe i ensvam ficar a preparar el material d’es-calar. A les 9:15 ens vam ficar a cami-nar, ja que del cotxe fins a peu de via hiteníem una hora. A les 10:15, més o menys, estàvemsota la majestuosa paret d’Aragó. Es diuaixí perquè la de l’altre costat de riu ésla paret de Catalunya, ja que el riu No-guera Ribagorçana separa Catalunya iAragó. A les 10:30, amb els peus de gat fi-cats, vam començar a pujar, a fer reu-nions i a equipar la via. Les vistes men-tre es puja són impressionats... Els llargs de la via d’escalada mésbonics van ser el 4, el 6 i el 9, però el 9és el més impressionant de tots perquèet fiques a escalar per dintre d’una covaque sembla que estiguis perdut i no tin-gui sortida, i al final surts per un foratrodó que està al sostre i dones al cim.Sembla que surtis d’un cau. És curiósque en una paret com aquesta i desprésde tants metres llisos es pugui trobaraixò tan bonic a la sortida. Això dónamolt de mèrit als primers que van obrirla via d’escalada, l’any 1981. Molt contents, a les 15:00 vam fer lafoto de rigor al cim i cap al cotxe. Ja tenim 3 vies de Mont-Rebei a labutxaca!!!

Triatló olímpic a BalaguerEl passat dia 22 de juny el Nick Boliartde Foradada va anar a disputar el triatlóolímpic de Balaguer. Constava de tresparts: 1,5 km de natació al pantà de SantLlorenç de Montgai, 50 km amb bici-cleta de carretera i 10 km corrent. A les 9:00 del matí s’havia d’anar aBalaguer a buscar el dorsal i el xip groc,mentre es deixava en un box personalles bambes per córrer. La sortida era a Sant Llorenç, on tam-bé hi havia un altre box personal perdeixar la bicicleta de carretera. Es va començar a les 10:30. La pri-mera prova era la natació. Tothom ambel gorro, les ulleres i el banyador i, ambl’aigua del pantà molt freda, a esperarel tret de sortida. El Nick va realitzar lapart de natació en 35 minuts, desprésde donar dues voltes en un circuit de

750 metres. Al sortir de l’aigua, es va corrent abuscar la bicicleta, t’equipes i es co-mença el circuit de Sant Llorenç en di-recció a Gerb. Després, el port deVilanova de la Sal, les Avellanes,Tartareu, Os de Balaguer, les Avella-nes i per últim Balaguer. 50 km moltdurs, que el Nick va fer en 1 hora i 58minuts. Després es deixa la bicicleta al boxde Balaguer i s’agafa les bambes ques’han deixat al matí per a fer els 10 kmcorrent. Només sortir de Balaguer, calpujar les 280 escales de l’església deSanta Maria i continuar corrent per unscarrerons en direcció Camarasa. Esdonava dues voltes al circuit, però lesescales només es pujaven una vegada.Trencacames total!!! El Nick va córrerels 10 km en 43 minuts i va quedar 15èd’entre 184 persones. Temps total per realitzar la triatló: 3hores 30 minuts. Posició de la general:115. Posició de la categoria: 4t. En acabar, el Nick estava molt con-tent per ser el primer triatló que feia.

21

la P

alan

ca


Carros de focA l’estiu de 1987, uns quants guardesde la zona d’Aigüestortes van decidirfer la travessa Pallars-Aran-Ribagorça d’una tirada, en un sol dia.Algú la va anomenar Carros de Foc, ides d’aleshores, sigui hivern o estiu,quan algú fa la travessa durant el dia,la brama corre de refugi en refugi tande pressa com el vent creua les colla-des: “Avui passen els Carros de Foc!” Ara, força anys més tard de la pri-mera Carros de Foc, la travessa es con-tinua fent, cada vegada per més gent, ipotser és això el que ens porta a animara excursionistes, muntanyencs i corre-dors a conèixer aquestes muntanyes i apremiar, després, tots aquells que aca-ben una prova tan dura com els Carrosde Foc. El darrer cap de setmana d’agostd’aquest any han estat els dies que l’or-ganització del Carros de Foc ha desti-nat a fer aquesta prova en la modalitatd’un sol dia (anomenada Sky Runner).Quatre companys d’Artesa i Alòs es vananimar a intentar aquest repte, alguns persegona vegada. Van anar a entrenar so-bre el terreny dos o tres dies i intentarmemoritzar tots els senders de la ruta.

- Continuen sense perdre massa tempscap al refugi Josep M. Blanc i hi arri-ben a les 20h.15’. Començaven a pen-sar que podien acabar la cursa digna-ment. Continuen i se’ls fa de nit. Tor-nen a buscar els frontals i a caminaramb llum artificial altre cop.- A les 22h 41’, refugi Ernest Mallafré,al peu dels Encantats i Llac de SantMaurici. Sense encantar-se massa, con-tinuen cap a l’última fita.- Arriben a les 23h 45’ al refugi on ha-vien començat, el refugi d’Amitges.Estan fets pols però molt satisfets perhaver pogut acabar el seu somni. Van adutxar-se, a sopar i a dormir, que ja s’hohan guanyat prou. Els protagonistes d’aquest repte sónel Marc Prat, el Jordi Aumedes, elRamon May i l’Antoni Colom. El temps total que van invertir a ferla volta sencera és de 18h 45’, els qui-lòmetres més de 60, i el desnivell acu-mulat més de 4.500m pujats i més de4.500m baixats. De 250 participants,van quedar en la setantena posició, unresultat força motivador. Felicitats “valents”!!!

CUDOS

El divendres 29 d’agost van anar adormir al refugi d’Amitges, que és elque van triar per dormir i començar laruta:- A les 5 del matí del dissabte comen-cen la caminada, de nit i amb els fron-tals al cap per veure-hi una mica.- A les 6h 17’ arriben al refugi deSaboredo. Entren al refugi a ficar elsegell al forfait, a beure una mica debegudes isotòniques i a continuar. Avi-at se’ls fa de dia.- A les 7h 42’, refugi de Colomers. En-tren i fiquen el segell. Mengen algunabarreta energètica i beuen.- A les 9h 42’, refugi de la Val d’Aran,el Restanca. Després de tornar a men-jar i beure, a continuar.- A les 11h 28’, refugi de Ventosa iCalvell. A continuació tenien davant elcoll més alt i pedregós de tota la ruta:el coll del Contraix, de quasi 2.800md’altura.- Després de superar-lo, fan una baixa-da llarguíssima fins al refugi d’EstanyLlong, al que arriben a les 15h 02’. Enaquest moment, estaven si fa o no fa ala meitat de la caminada. Dinen unamica i a continuar.- A les 18h 00’, refugi Colomina.

Frase per pensarNo demanis mai la gràcia d’una vida fàcil! Prega per a fer-te dels homes més forts! No demanis que etdonin feines proporcionades a les teves forces! Prega perquè les teves forces estiguin a l’alçada de la tevatasca!

Frase facilitada per en Nick Boliart

23

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Cuniplec 2008ota el nom de “Cuniplec”, l’As-sociació de Comerç i Serveis

d’Artesa amb col·laboració del’Ajuntament, va organitzar el pas-sat 11 de setembre un aplec on el co-nill era el reclam gastronòmic.

L’acte s’havia de fer a la zona d’es-barjo de la Palanca de Vernet, peròl’amenaça de la pluja (que no va arri-bar fins a la nit) va fer traslladar-lo alpavelló. 23 colles i més de 400 comen-sals van cuinar diferents plats on el co-

nill n’era el protagonista estel·lar. Lafesta va continuar fins al vespre ambkaraoke i ball i els assistents van em-plaçar-se per a una nova edició d’aquestexitós aplec del conill.

Fotos: Jordana Avelar, JM Espinal

Les PedretesXup-xup conill amb sucToc-toc conill al focLa Colla del DjBugs BunnyLos Conills AmpestatsConill per VintLos Peluts PelatsLes Sargantilles del SenillLa PicantinaKatxapons

Komando SenillConill a dojoColla del BoixColla del CoscoBon ProfitXaletairesColla del RiartColla del VilellaJASBombers

Colles Cuniplec 2008

S

24

la P

alan

ca

VVVVViuriuriuriuriure amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fusta

Mobiliari d’interiors (I)el bressol fins al taüt (com diu laPregària de l’Arbre) passant per

la taula o el llit, tots utilitzem al llargde la nostra curta o llarga vida, dife-rents mobles de FUSTA. De tota manera, avui en dia, de mo-bles totalment de fusta fina, com la no-guera, el cirerer o el roure, i del totmassissos, se’n fa molt pocs; i si elsvolem, hem d’anar al fuster que ens elfaci d’encàrrec, o a botigues de nivell ibastant especialitzades, o també en po-dem trobar en antiquaris. Cal aclarir queabans el fuster era qui feia sols la fus-teria en general o màxim algun mobleen pi, mentre que l’ebenista (parauladerivada de la fusta de banús –”ébano”en castellà–, que és molt dura, d’uncolor fosc gairebé negre i antigamentmolt utilitzada per fer mobles de moltaqualitat) era qui feia la decoració i elsmobles d’interior, generalment ambfustes fines com les que hem dit, i al-guna vegada fins i tot amb talla o in-crustacions d’altres fustes o nacre, me-talls, etc. Avui la majoria de fusters te-nen els dos oficis, tant el que és fusteriaen general com decoració i mobles, etc. La dificultat de trobar aquestes fus-tes “nobles” ben tractades i seques, ambel preu que comporta, i les moltes ho-res que hi ha a fer un moble d’encàr-rec, ha comportat la utilització de deri-vats de la fusta, una sèrie de materialsque, a part de no ser tan cars, permetenel treball industrialitzat. No voldria fer-me pesat amb massaparaules tècniques, però crec que valla pena, abans de parlar del mobiliarien si, enumerar aquests materials, persaber què són i de què poden estar fetsels mobles, perquè alguna vegada enels comerços al detall he sentit algunsbarbarismes com parlar de “fusta ver-tadera” (com si n’hi hagués que no fosde veritat). o de fullola o xapa quan ésmelamina o PVC, etc. Diguem, doncs, que els mobles espoden fer amb:1) Fusta massissa2) Atamborats3) Aglomerats genèrics o MDF (lacatsdirectament o recoberts amb diferentsmaterials)

La fusta massissa. No cal explicarque és –ho sabem bé–, però cal aclarirque si comprem mobles d’aquestes ca-racterístiques, hem de mirar que la fus-ta estigui ben seca i tractada antiparà-

sits, i si són mobles estrangers exigirfusta certificada. Al nostre país les fus-tes nobles per excel·lència són la no-guera i el cirerer, i encara que n’hi hamoltes més, acostumen a ser d’impor-tació. Els atamborats. Sols s’utilitzenquan hi ha peces dels mobles que al sermolt gruixudes, si es fessin massisses,pesarien massa (es noten quan en unmoble, si hi piquem amb els dits, fasoroll de “buit”). És un sistema quedóna bon resultat, perquè hi ha moblesben antics fets així. Es tracta d’un llis-tó posat a tot vol de la peça, de fusta“lleugera” (pi, pollancre, etc.), un tau-

ler prim encolat a cada banda i normal-ment a dins es posa d’altres llistons ocartró tipus niu d’abella, per aconseguirpoc pes i estabilitat. Els aglomerats. Podem dir que ambells va arribar el gran canvi en la fabri-cació de mobles. La gran transforma-ció que va sofrir la indústria en generaldesprés de la segona guerra mundial(anys 50 i 60 del segle passat) va afec-tar en gran manera la indústria del mo-ble. Junt amb els aglomerats, van sor-gir els recobriments adequats per a ells;les ferramentes com frontisses i panystambé van canviar i, a part dels materi-als, també van anant introduint-se lesmàquines adequades per treballar-los.Parlant dels taulers aglomerats, cal dis-tingir-ne de dos tipus: l’aglomerat sim-ple fet de fusta triturada, barrejada ambcola i resines, i el DM (MDF en an-glès). El DM –o densitat mitjana– enlloc de fusta triturada està fet amb fibrade fusta i, al barrejar-la amb cola i resi-nes, fa un tauler molt més compacte iens permet fer-hi motllures o pintar-lodirectament. D’aquest material tambéen fan d’hidròfug i ignífug. Els aglomerats per fer mobles, cal“revestir-los”, i per fer-ho tenim dife-rents possibilitats:a) Fullola de fusta natural (normalmenten diem xapa). Es treu directament deltronc de dues maneres: amb circumfe-rència o a la plana, que manté el ma-teix dibuix del tronc. El primer es faamb torn i el segon amb una mena deserra sense dents, com un ganivet. Estreu fulloles de menys d’un mil·límetrede gruix, la qual cosa permet un granestalvi en fustes nobles. Aquesta fullo-la cal encolar-la a un suport, que potser un aglomerat o una fusta més bara-ta (els egipcis ja utilitzaven aquest sis-tema, perquè hi ha museus amb pecesd’aquesta època).b) Melamina. És un material derivat dela fusta, ja que és una resina vegetalcom la cel·lulosa. Amb aquesta resinade melamina, que és transparent i sem-blant a la mel, s’impregna el paper ambel dibuix predeterminat. Després, ambmolta temperatura, es premsa a un aglo-merat del qual serà impossible desen-

Armari fet totalment amb fusta massissa de roure

Calaixera bombada recoberta amb fullola i mar-queteria

D

25

la P

alan

ca

VVVVViuriuriuriuriure amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fusta

ganxar. Així tenim el que en diem “me-lamina”.c) Alta pressió (coneguda al mercat perla marca “Fòrmica”). Aquest materialés un dels que hem parlat que no es capderivat de la fusta, perquè es composade resines no vegetals, amb un paperdecoratiu integrat. S’utilitza molt permobiliari de cuina i bany, perquè ésmolt resistent a la humitat i les ratlla-des.d) També es poden recobrir amb PVC(polivinil o plàstic), que lògicamenttampoc es derivat de la fusta. Al comprar un moble, a part de la

seva estètica, és també molt importantconèixer els materials dels que està fet,i decidir nosaltres com i de quin d’ellsel volem. Cal pensar on va destinat per-què a la mateixa casa a vegades hi con-viuen mobles fets amb diferents mate-rials. Tot depèn del seu ús i a vegadestambé del nostre gust personal i de lanostra butxaca. També hem de tenir encompte el manteniment, ja que si vo-lem mobles per molts anys, és indis-pensable tenir-ne cura. El mes que veen parlarem.

Ramon Ros i CanosaMoble fet amb melamina i els frontals lacats

26

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Fira de Sant Bartomeu 2008edició 2008 de la Fira de SantBartomeu, o Fira del Meló, s’ha

caracteritzat per l’enfocament gas-tronòmic que se li ha donat des del’organització. En general podríem parlar d’una Firaforça reeixida, amb un ventall moltampli d’activitats. L’afluència de visi-tants va ser important i, a més, cadavegada es va repartint més durant elsdos dies, al contrari que fa uns anys enquè la gent es concentrava molt al matídel diumenge. Probablement també hiva influir un temps força agradable, queinvitava a anar a la Fira més que elsanys en què acostuma a fer massa ca-lor. Destaca la quantitat i la diversitatd’actes, molts d’ells relacionats amb lagastronomia: tastos d’oli i de vi, pre-sentació de la cuina de la mel, a més dela tradicional paella (fa 25 anys de laprimera), el dinar i el sopar de germa-nor. Potser hi hauria faltat el tast depernil, tenint en compte que es tractad’un important derivat del porc. Tam-bé es va trobar a faltar el Tast Popularde Vins i ens permetem suggerir que esfaci un replantejament d’aquest activi-tat de cara a pròximes edicions. Caldestacar que la nit del diumenge mais’havia vist tanta gent asseguda a lestaules, gairebé com el dissabte. La presència d’autoritats també vaser notable. Inauguració a càrrec delconseller de Governació i Administra-cions Públiques, Jordi Ausàs, el qual esva comprometre a construir un casal perla gent gran si l’Ajuntament cedia unsterrenys per a tal fi. A la cloenda, el pre-sident de la Diputació de Lleida, JaumeGilabert. Però també va venir el dele-gat del Govern a Lleida, Miquel Pueyoa la presentació de la cuina de la mel,en la seva qualitat de vicepresident delConsorci del Montsec. És clar que sempre hi ha coses a mi-llorar. La carpa de comerços i entitatsdisposava de més espai que l’any pas-sat, però faltava refrigeració a la partinterior. El globus captiu va arribar ambmolt de retard i se’ls va fer literalmentde nit. Tenim seriosos dubtes que elscriteris de recollida selectiva es tingues-

L’

27

la P

alan

ca


28

la P

alan

ca


Premisde la

Fira de Sant Bartomeu2008

Concurs d’aparadors- Il·luminació Aldavó- Cal Rellotger. Joan Camats

- Flors i plantes Joana

Concurs de pintura ràpida- 1r premi: Joan Josep Català Paysan- Accèssit: Nèstor Sanchiz Guerrero

Concurs de pintors locals- 1r premi: Diego Franco- 2n premi: Joan Amadeu- 3r premi: Rosa Rueda

Concurs de productes estranysGuanyador per votació popular:- Carabassa gegant (núm. 2), deLlorenç Torres (Camarasa)

Portada de llibret de la Festa Major2008- Núria Lanchas

Concurs fotogràfic- Categoria “Artesa de Segre i el seuentorn”:Sagrat cor, llum de vida. Àngel Vila

- Categoria “Festes del municipi”:La culpa? El foc. Josep M. Espinal- Categoria “Fira de St. Bartomeu”,per votació popular:Mig ple, mig buit. Josep M. Espinal

sin en compte amb les deixalles delsdiferents àpats. Ara bé, el problema mésgreu es va produir durant el dinar deldissabte. Sembla ser que es va repartirles racions de paella d’una manera ex-cessivament generosa i en va faltar perunes 80 persones. Després, els respon-sables es van desfer en atencions alsafectats, però aquest tipus d’erradesresulten difícils d’entendre. No sabem si la Fira s’ajusta als pa-ràmetres del que hauria de ser un esde-veniment d’aquest tipus. És probableque municipis com el nostre hagin dedonar un caire més festiu i lúdic a lesfires i aquest sigui el seu futur més im-mediat per tal de sobreviure en el temps.Si és així, la nostra Fira s’ha encaminatbé en aquests darrers anys.

Text: Ramon GiribetFotos: J.M. Espinal, Jordana Avelar i

Antoni Colom

Empresa de reciclatge de productes alimentarisNECESSITA:

- Encarregat de producció- Operaris qualificats- Responsable logística ( es requereix idioma francès )

Interessats / des enviar CV al [email protected] oTel 973 39 06 04 a l’atenció de Jordi o Esther

Agramunt (Lleida)

29

la P

alan

ca


Festa de fi d’activitats d’estiul centre excursionista deVilanova de Meià, juntament

amb la col·laboració de l’Ajuntamentde la vila i un grup de voluntaris quetenien ganes de fer quelcom diferent,varen organitzar unes activitats d’es-tiu dirigides a tots els nens i nenes deVilanova, pobles veïns i estiuejants. L’objectiu principal era participartots junts en diversos jocs i altres acti-vitats de lleure com el bàsquet, el fut-bol i l’hora del conte i fer així més su-portables les inevitables caloroses tar-des de juliol i agost. L’èxit de participació en aquestesactivitats ha estat notable i el passat 29d’agost vam celebrar tots junts la fid’aquests dies tan divertits. Tot l’equip organitzador i els nens,juntament amb els pares o familiars, ensvam reunir al pati de les escoles, dis-posats a passar una tarda molt entretin-guda amb jocs, cançons, minipartit debàsquet, futbol i una excel·lent xocola-tada amb la qual tots ens hi vam “lle-par els dits”, acompanyat tot de la mú-sica del nostre Dj. de Vilanova de Meià,Dj. Arxi. A la fi de la tarda i un cop acabatstots aquests actes, encara quedava una“sorpresa” per a tots els vailets que ha-vien participat a les diferents activitatsdurant totes aquestes setmanes. Els es-perava una bossa plena d’obsequis commotxilles, bosses, bolígrafs, estoigs,caramels, gorres, tasses, entre d’altrescoses, les quals van ser obsequi de di-verses entitats i comerços col·la-boradors que a continuació d’aquestescrit es relacionen. L’entrega d’aquestsobsequis la va fer l’alcalde de la vila,Xavier Terré Boliart. Després també hi va haver lloc perun petit sorteig de diferents regals, per

tots aquells nens que en aquell momenteren presents a la festa. Ah! per cert,els voluntaris que vàrem dur a termeles activitats, també vàrem tenir algunque altre regal, obsequi de tots els par-ticipants que van estar amb nosaltres.A tots aquests vailets us diem moltesgràcies per tot, pel vostre gran interès iel voler compartir aquestes tardes d’es-tiu amb nosaltres. Tot l’equip organitzador vol fer pa-lès un gran agraïment a les persones qued’una manera o una altra han col·laboratamb nosaltres i ens ajudat a fer possi-ble aquest “projecte d’estiu”. Esperemtambé que l’any vinent puguem tornara repetir aquesta fantàstica experiènciaviscuda amb la mainada, perquè ambells ens ho hem passat molt bé. Les activitats organitzades varen anara càrrec de les següents persones:- Ivan Balagueró Masanés (bàsquet)- Carme Antonio Nogueras (suport ambbàsquet)- Xavier Berzosa Núñez (futbol)- Iolanda Masanés Martos (hora del conte)- Antònia Estrada Brescó (ajuda i su-port en les diverses activitats) Entitats i comerços col·laboradors enels obsequis per la mainada: Diputacióde Lleida, Consell Comarcal de la No-guera, Ajuntament de Vilanova deMeià, Consorci del Montsec, Queviu-res Sala, Queviures Susana, Cal Marcó(Cooperativa Guissona), Carme Martos(Bar piscines), Antònia Estrada Brescó,Supermercats Plus (Artesa de Segre),Carnisseria Pilar Capdevila, ExpertRàdio Mateu, Puigredon Distribució deBegudes, Prefabricats Oliva, Caixa dePensions d’Artesa de Segre, Ibercaixad’Artesa de Segre, Caixa Penedèsd’Artesa de Segre, BBVA d’Artesa deSegre, Caixa de Pensions d’Isona, Ser-veis Cal Riera (Ponts), Grup Sabadell(Lleida), Agrupació Mútua (Lleida) iFerreteria Molinet (Agramunt). Especial agraïment també a totesaquestes entitats i comerços que donantels seus obsequis varen fer possible unarialla més entre tots els nens.

Text: Iolanda MasanésFotos: Antònia Estrada

E

30

la P

alan

ca


Festa Major de Seró 2008. Gegantsom tots els anys, el diumenge deFesta Major van sortir els

Gegants de Seró a la cercavila. El gegants van sortir a despertar totala gent de Seró que encara no s’haviendespertat de la migdiada. Els nens inenes, il·lusionats i fent molt de soroll,van acompanyar els gegants per tot el

C

Setmana Cultural a Santa Maria de Meiàn any més, el Centre Cultural deSanta Maria de Meià va organit-

zar la Setmana Cultural, on tothomva poder gaudir d’alguna de les di-verses activitats que es feien. La 4a Setmana Cultural va començarel dia 10 d’agost amb la inauguraciód’una exposició de treballs manuals fetsamb cabells, a càrrec de Maria DolorsPortillo d’Artesa de Segre. L’exposicióva tenir lloc a la sala d’exposicions delCentre Cultural fins el diumenge 17d’agost. El dilluns 11 d’agost al vespre, a laplaça Gelpí, va tenir lloc un cafè concertamb el grup AINUR. El dimarts 12 d’agost, els petits van

poder gaudir d’un campionat detennis taula amb la participacióde 12 concursants. Amb gran afluència de públici dirigit a totes les edats, el di-mecres 13 d’agost es va orga-nitzar una nit de cinema a lafresca, amb la projecció de lapel·lícula “Un plan brillante”. Per últim, el dijous 14d’agost es va celebrar una xerrada a càr-rec del Sr. Ferran Salmurri, psicòleg clí-nic (Hospital Clínic de Barcelona), so-bre “Llibertat emocional: estratègies pereducar les emocions”. El Sr. Salmurri ésautor d’aquest llibre sobre les emocions.La xerrada va tenir una gran acceptació

per part de tot el públic assistent. Per altra banda i també com cada any,el dissabte 23 d’agost es va organitzarun sopar per a tots els socis del CentreCultural, el qual va comptar amb l’assis-tència de 137 persones.

Text i foto: Mar Eroles

Activitats de l’associació “La Coma de Meià”om cada estiu i durant el mesd’agost, a les piscines de Vilanova

de Meià, s’han dut a terme cursets denatació d’iniciació i perfeccionamentadreçats als nens i nenes. També, per altra banda, s’ha fet“aquagym”, activitat a la qual es varenapuntar un petit nombre de sòcies del’associació de dones. Els cursets va-ren ser impartits per la senyoreta Gem-

ma Giribet i Sellart. Després d’això, es va voler tancar lesactivitats d’estiu amb una excursió al’Expo de Saragossa, el passat 25d’agost, on un total de 40 persones vansortir en autocar de Vilanova de Meià,per anar a visitar les instal·lacions de

l’Expo “de l’aigua”. A dita excursió hivaren anar sòcies de l’associació i tam-bé no socis, per tant, tot aquell que hiestava interessat s’hi va poder apuntar.

Text: I. MasanésFotos: J.Argerich i A. Estrada

U

poble, cantant i ballant. Us animem a que l’any vinentvingueu a gaudir amb nosaltres i aconèixer els nostres fantàstics gegantsi el drac, que amb molta il·lusió i esforçes van crear. Seguim mantenint-loscada any amb molta il·lusió.

Iolanda Molina

C

31

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Novetats setembre 2008El món groc. Albert Espinosa. Rosadels Vents

El mateix autor ensdiu a la contraportada:El món groc és unmón fantàstic que vullcompartir amb tu, ésel món dels descobri-ments que vaig ferdurant els deu anys

que vaig estar malalt de càncer. És curi-ós però la força, la vitalitat i les troballesque fas quan estàs malalt serveixen tam-bé per quan estàs bo, en el dia a dia.

Ubuntu. Estimada terra africana.Nicolàs Valle. Proa

És un conjunt deviatges i reportat-ges sobre la histò-ria contemporàniadel continent ne-gre. Històries deguerra i de pobre-sa, de tensions i dedictadures, del pas-sat de l’esclavatge

i dels errors de la descolonització. Però Àfrica no és sinònim d’infor-tuni. A l’Àfrica del Sud, els Xhoses iels Zulus tenen una paraula per definirel concepte humanitat: UBUNTU, que

significa una cosa així com “ som per-sones perquè hi ha altres persones”. Ubuntu. Estimada terra africana éstambé una proposta d’esperança pelfutur del continent africà.

Les tres preguntes. Jorge Bucay. LaMagrana

Tots tenim neces-sitat de trobar res-posta a les pregun-tes més impor-tants:- El primer repteés descobrir quisóc. La trobadadefinitiva amb unmateix. La feina

d’aprendre a no dependre.- El segon és decidir on vaig. Trobar elpropòsit fonamental de la nostra vida.- El tercer el repte és escollir amb qui.El procés d’obrir-se a l’amor i de tro-bar els nostres veritables companys deruta.

Memòries I. De l’esperança a la des-feta, 1920-1939. Josep Benet. Ed. 62Amb la claredat de judici que el carac-teritza i des de la perspectiva privilegi-ada d’experimentat historiador, JosepBenet fa un repàs dels anys d’infantesa

i aprenentatge: desde la seva Cerveranatal fins l’estada al’escolania deMontserrat. Peròels anys de la sevaformació aviat esveuen truncats perl’esclat traumàtic

de la Guerra Civil en la qual Benet esveu directament implicat: al dolor perl’assassinat d’algun dels seus mestres,seguirà la crida cap al front amb la lle-va del “biberó” fins que arribi la derro-ta.

Nosaltres, els catalans. VíctorAlexandre. ProaAutor que ens ha visitat recentment. Elllibre ha estat abastament comentat enLa Palanca del mes passat.

Aquests llibres i altres novetats arriba-des el mes de setembre les podeu tro-bar a la Biblioteca Joan Maluquer iViladot. També hi podem trobar unacinquantena de títols de revistes i DVD,que us podreu endur en préstec noméstenint el carnet de la biblioteca.

Durant el mesos de juliol i agost la mainada i també els adults han pogut gaudir del Biblioparc a la Plaça de l’Ajunta-ment: mirant contes, revistes o bé pintant algun dibuix. Aquest any l’encarregada del biblioparc ha estat la Montse Alcalde i, com no podia faltar, l’últim dia hi va haverberenar: coca i xocolata i un refresc. Alguns van aprofitar per pintar molts dibuixos!!!

Biblioteca Joan Maluquer

Biblioparc 2008

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

33

la P

alan

ca

In memoriamA Ignasi Mases i Armengol,dels companys del Club d’EscacsArtesa de Segre, per la seva tascadurant 20 anys desenvolupantuna gran activitat.

Artesa de Segre, agost de 2008

Nota d’agraïmentLa família d’Ignasi Mases agraeix de manera especialals metges i personal del CAP d’Artesa, el seu suport idedicació incondicional i les seves atencions fins adarrera hora. Així també als amics, veïns i familiars l’ajuda moralque ens han donat en tant difícils moments.

L’adéu-siau a Mn. Roc Salvian malaurat accident de carre-tera va acabar amb la seva

vida el diumenge 10 d’agost a latarda. Va ser a la cruïlla dePreixens, a la carretera de la Ri-bera del Sió, a cinc quilòmetresd’Agramunt. Havia estat rector de varies loca-litats, entre elles Agramunt,Claravalls, Montgai i Artesa deSegre, si bé actualment ho era deLinyola. Com a persona era amable,sempre amb la rialleta fàcil, bon con-versador i donat a les seves causes. Una de les seves passions més granera Salgar, on la majoria de gentd’Artesa el vam conèixer per primeravegada. Per a ell Salgar era un lloc pa-radisíac, i durant anys va dirigir ipromocionar el campament Amics dela Natura. Allà va contribuir en l’educació degeneracions de jovent de molts pobles,sobretot de l’Urgell, amb el següent ide-ari: formació integral de l’individu, va-loració franciscana de la natura i el seu

entorn, companyonia i disciplina, auste-ritat, aprendre a valer-se per un mateix,creativitat, fer lligams d’amistat, respec-te pels éssers anteriors i una fe ferma enquè Déu ens ajuda en tot moment. Així el jovent podia gaudir del riu iles fonts de Salgar, de la seva pau i elsilenci, de la música del despertar delsocells, de les nits estelades... Els seusminyons es podien emportar un recordper a tota la vida. Al seu enterrament, al Poal, hi haviamés de 70 capellans, companys d’ellen les tasques de rectorat en diferentspoblacions. I el dia 3 de setembre, debon matí, molta gent d’Artesa que valo-

rava la seva tasca va assistir a la mis-sa de Salgar, en un acte de comiat. El primer poble on va fer de vica-ri ara fa 50 anys va ser Agramunt.Per circumstàncies de la vida, el diu-menge 10 d’agost va dinar convidatpel seu amic Mn. Llorenç, actual rec-tor d’Agramunt i antic vicarid’Artesa. Al dinar celebraven, comcada any, Sant Llorenç amb altresrectors amics i la família de Mn.

Llorenç. Després de dinar, abans de posar-seen viatge –seria l’últim–, mossèn Rocva entrar al temple d’Agramunt a resari a acomiadar-se de la Mare de Déu delsSocors. Poc podia imaginar-se ell queaquell comiat no seria un “a reveure”,sinó un “fins després”. Abans de cincminuts tot s’hauria acabat... O tot tor-naria a començar. La seva amistat, per alguns, i el seuexemple, per a tots, no es pot acabaramb ell. Va deixar petjada. Al cel sia.

Bartomeu Jové i Serra

A la iaia Sovint contemplo com els seus ullsproclamen vida a través d’una mirada serena,i és llavors quan se’m renova el coromplint de sentit cada instant viscut a la seva vora.La iaia... la iaia de tots...i ara fins i tot una miqueta meva.Un tresor ple de colors i bons recordsque perduren sempre com l’aroma intensque mai es marceix.Com un entranyable regal que el vent m’ha enviatdes d’algun lloc meravellós,on els desitjos prenen vida amb la seva pròpia màgia.

Rosa, 1999

Nota d’agraïmentLa família Comabella-Corberó-Garí volagrair les nombroses mostres d’afecte icondol rebudes amb motiu de la mort deBalbina Comabella Brescó el passat 19de juliol. Així mateix, volem donar gràcies al per-sonal del CAP d’Artesa de Segre per laseva dedicació, perquè sempre han estat alnostre costat i també de l’equip de PADES. El seu record restarà sempre amb no-saltres.

U

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Carta d’en Vicente FerrerAnantapur, 29 d’agost de 2008

Estimats Joan Antoni, ciutadans gransi petits, amics i col·laboradors d’Artesade Segre. És un plaer per a mi poder dirigir-me a vosaltres després d’haver coinci-dit amb el Joan en diferents ocasions.Ja tenia ganes de poder saludar-vos atots els que esteu amb ell i de recolzar-vos amb la mateixa il·lusió, entusias-me i esforç. Hem parlat d’Artesa de Segre, de laseva gent, de la seva voluntat i del seubon cor. És fantàstic que l’esperit i lasolidaritat us hagin unit a la nostra granfamília. Poder comptar amb vosaltres m’om-

ple d’orgull, FLAMES VIVES de Lleida. Les escoles, els apadrinaments...cada dia avancem en la nostra lluitacontra la pobresa i tot és gràcies al vos-tre suport incondicional. M’agradaria molt poder venir a lavostra localitat per conèixer tothom iveure-us les cares i els cors, intercan-viar unes paraules, agrair-vos i animar-vos a continuar per aquest camí del Béque ens portarà al Paradís on ens tro-barem tots. Us enviem una forta abraçada de partmeva i de tot l’equip d’Anantapur i usinvitem a venir, quan més aviat siguimillor!

Vicente Ferrer

AgraïmentLes Dones Puntaires d’Artesa de Segrevolem agrair la participació de l’Ajun-tament en la XI Trobada de Puntaires,

organitzada amb motiu de la fira de SantBartomeu, i també de les entitats quehi han col·laborat.

Moltes gràcies.Dones Puntaires

d’Artesa de Segre

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

34

la P

alan

ca

L’economiaeconomia és molt fàcil quan lopoble surt de la pobresa; però

ara que haurem passat uns anys devaques grasses, la gent no vol ni sapestalviar. Abans, al meu temps, quan es tiravauna camisa, ja era tota pedaços vells.També los homes portàvem unes san-dàlies de goma que no s’acabaven mai.A l’hivern, com que eren fredes, recor-do que les emplenàvem de palla per aquè fossin més calentes. En una casa la dona és la que ha d’or-ganitzar l’economia. Abans, los nenstornaven a casa amb un forat al cul dels

pantalons o bé al genoll. Què feia lamare? Buscar un pedaç o l’anava acomprar, posava el pedaç i ja està. Ara,què fan? Los tiren i uns de nous. No és això. Si no saps cosir un botó,n’aprens, que no fa falta cap mestre. Vasa veure una dona gran, que te’n potensenyar, sigui botons, sigui cosir... Abans no compris, compta los cèn-tims que et queden. Sempre faltarà co-ses més importants. La canalla sempredemana i no es pot cedir a la primera.Que sàpiguen que no sempre es potgastar. Això són les despeses petites. Quan es té un deute amb algú, o si-

gui quan deus cèntims, no pots fer unaltre deute. Primer paga lo que deus ara.Segons es veu, la gent va als bancs ademanar cèntims per anar de vacances.I no per anar al costat de casa. Aquellha anat a Xina, nosaltres anirem alJapó... Pagar? Ja pagarem! Si no aquestany, d’aquí a deu. I tota la vida l’angú-nia dels deutes. Lo que passa és que aralos deutes no fan por. Lo que si fa porés que no trobis qui et deixi los diners. Bé, per avui ja n’hi ha prou.

Ton Bonet

L’

“El que s'obté amb violència, només es pot mantindre amb violència”

Mahatma Gandhi. Polític i pensador indi.(2 d'octubre de 1869 - 30 de gener de 1948)

35

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM...El pressupost 2008 “passa” amb un suspens

aprova el pressupost, però sus-pensió moral amb tant sols qua-

tre vots a favor. Tot i el descontent i la crítica periò-dica del grup de CiU per com funcional’ajuntament governat per Esquerra, haacabat votant una abstenció en el pledel passat 12 d’agost, que ha facilitatpoder tirar endavant el pressupost 2008.Tot i ser legítim el sentit del seu vot, enaquest cas respon a una gran incohe-rència. Justament ara el govern d’ERC,sense haver rectificat ni corregit capdels greuges de la seva gestió, tindràquasi un any de marge per poder anarper lliure. Tant CiU com ERC van ar-gumentar un acte de responsabilitat,però segons ells mateixos, el pressupostno agrada a cap dels dos grups que hanaconseguit l’acord. Això denota coms’han fet les coses, i fa a CiUcorresponsable de permetre que el go-vern de l’ajuntament pugui continuardesenvolupant la seva pèssima gestió.

Quan unes persones ocupem un llocpúblic, fer actes responsables passa perrecolzar les bones propostes i no accep-tar les coses mal fetes. Complir elsacords, no pas saltar-se’ls. Buscar so-lucions als problemes dels ciutadans,no crear-ne més. Això és el que passaamb aquest ajuntament i que ha tingutl’aval de CiU. Com fis ara, nosaltresens mantindrem ferms en pressionarperquè les coses es facin bé i amb elmàxim consens, si no, no tindran elnostre recolzament. El grup PSC-PM no només hem vo-tat en contra del pressupost per una ges-tió que no millora cap aspecte i no des-encalla els assumptes, la proposta nocontempla pràcticament res del nostrePrograma Electoral i encara hi retallapartides. S’ha moderat el sou de l’al-caldia, de 3.000 a 2.000 euros, però éstreu el tècnic a jornada completa del’ajuntament, es baixa la dotació en pro-moció econòmica, en subvencions i en

camins, i no s’augmenten les partidesals pobles del municipi. És a dir, res detracte integral de tot el municipi, moltpocs diners a promoció econòmica,menys disposició per les entitats i ja noes poden organitzar els serveis tècnics. Pel que fa a la Fira de Sant Bartomeu,entenem que ha anat força bé, tot i quehem dit al Govern que cal cuidar elsdetalls, com la millora en la facilitatd’aparcar, eliminar l’escala a l’entradade les carpes, evitar la calor excessivaen la carpa dels comerciants, no con-vocar a la premsa si no es pot atendre ialtres detalls que puguin fer que tantels expositors com els visitants quedinel més satisfets possible.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

S’

Festa Nacional11 de setembre ja és aquí, comcada any hem de preparar la se-

nyera per posar-la al balcó. Miremsi està bruta, des de la Festa Major odes de Sant Jordi... o potser ja fa unany. L’hem guardada i no sabem comestà… L’11 de setembre ja ha passat, guar-dem la senyera i fins l’any que ve, ofins la Festa Major, o fins Sant Jordi...o fins mai. Aquesta podria ser l’actitudde molts catalans. El fet de penjar la senyera al balcópot tenir molts significats i per a lamajoria només en té un: és festa. Partint del fet que l’11 de setembrede 1714 va ser quan la ciutat deBarcelona va capitular davant dels exèr-cits de Felip V amb la conseqüent pèr-dua de les llibertats del poble i la naciócatalana, hem de tenir present queaquest dia fem homenatge a tots aquellscatalans que van patir l’acarnissament

de l’exèrcit borbònic. Homes, dones inens van lluitar a ultrança donant laseva vida per defensar les llibertats delpoble i la nació catalana. Per què vantriar aquesta opció? Perquè sabien quieren i què volien. Estem vivint en una societat on l’ad-ministració i la pròpia la gestió de lesadministracions i dels diners públics ésel més important, i deixem de banda elsnostres trets diferencials com la llen-gua, la catalanitat, la tradició catalana,el dret a decidir… que també crec quesón molt importants saber-los adminis-trar i gestionar. Dependrà de l’ús i lamesura que en fem per tal que les pro-peres generacions de catalans tinguinl’oportunitat de viure en un país nacio-nalment més cohesionat o fins i tot lliu-re. Per a la secció local d’ERC, un delsobjectius que tenim és aquest: la cons-trucció d’un espai sobiranista-indepen-

dentista català a Artesa i a tot el muni-cipi. En aquest repte tothom és impor-tant i tots hi hem de posar de la nostrapart per poder-ho fer. Som conscientsque serà difícil i que sorgiran obstaclesque haurem d’afrontar, agressions quehaurem de respondre amb argumentscontundents, però com a poble i com anació no ens queda cap més remei quesumar i unir esforços per un objectiucomú: treballar perquè algun dia –i elvolem veure– el nostre país tingui estatpropi, que el nostre país sigui indepen-dent. Visca els Països Catalans! Visca laTerra lliure!

Francesc PuigpinósPresident de la Secció Local

d’Artesa de Segre

L’

37

la P

alan

ca

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

Paladars per la crisia restauració gastronòmica en laque vaig estar immers cinquanta

anys ara té un enemic que pot serperillós per les economies d’unrestaurant, hotel, fonda, càmping ocasa de menjar. Moltes cases particulars es dediquena fer menjars i es posen en contacteamb taxi o algú altre de la família isurten al carrer a oferir menjars típicsde la Catalunya gastronòmica alsturistes que deambulen pels carrers ique visiten els monuments del nostrepaís. Aquest estil emula els “paladares”cubans i d’algun altre país que està encrisi. Aquesta fórmula ara ha arribat aCatalunya en forma d’un negociclandestí i d’aquesta manera al clientel menjar li surt més econòmic, ja ques’estalvia tot tipus de pagamentd’impostos o seguretat social, trobant-se així amb uns ingressos extra. A la capital de Lleida es diu que jas’ha trobat tres pisos en que es feienaquest tipus d’ofertes, fins i tot ambmenjar per emportar-se a casa. A algunsveïns d’aquestes llars, la policia vestidade paisà els ha preguntat per aquestsnegocis i han contestat queefectivament es veuen en algunes

ocasions l’existència d’alguns taxis,que també són clandestins, i que hiporten clients per una mòdica propina. Les policies han creat una unitatespecial que patrullaria per algunsbarris per si poden detectar aquestsnegocis. Però això també està passanten altres indrets i ciutats en què estàproliferant aquesta manera de degustarla cuina del nostre país. Està clar que si ens posem a la pelld’aquest turista que pot provar algunsplats, com el conill amb samfaina,l’escudella i la carn d’olla, el pollastrea la cassola, els peus de porc estofats,la bona coca amb samfaina, l’espatllaal forn, les sardines amb all i julivert,els musclos de roca a la planxa, l’arròsa la cassola, el bacallà targarí,l’esqueixada de bacallà... i pagar nomésla meitat del que costa en qualsevolrestaurant, tots aniríem a aquests“paladares”. Però això no pot ser. Aquestes casa no tenen lesinfrastructures a que està obligat unrestaurant, com sanitaris adequats, etc.Als restaurants només els faltava aixòen aquest moments de crisi i aixíquedar-se sense poder aprofitar lavinguda de turisme. Surten aquests“paladares” i et fan la guitza.

Ja sé que penseu, que aquests quesón legals cobren massa. Però heu depensar que darrera de cada plat hi haun local, un personal, un ajuntament,una sanitat, una Seguretat Social, unallum, un butà, un lloguer, un treballardotze hores cada dia, un treball del diaa dia que és una lluita titànica amb lateva família, amb els teus amics, ambels treballadors, amb els mecànics pera què les maquines funcionin bé... Pertots aquests motius i altres, com elsacrifici del dia a dia, aquest negoci noés com abans. Ara tot ha canviat. Elsnostres fills no volen fer un treball comsi fossis un “majordom”, diguem-hoaixí, entre cometes. En aquestsmoments el treball de l’hostalatge estàpresent en els bars, cafeteries,croissanteries, en un noranta per centde fora; en restaurants i hotels en unseixanta per cent i, a més a més, si lescoses funcionen com ara, vull vaticinarque dintre de quinze anys la meitatd’aquest locals de restauraciógastronòmica estarà en mansd’estrangers que estan vivint a casanostra. Al temps.

Josep M. Morell i BitriàRestaurador i escriptor gastronòmic

L

38

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

LA FITXA

Número: 21Data: setembre de 1983Preu: 75 ptes.Pàgines: 20

n una revista que torna a les 20pàgines, el contingut queda molt

centrat en les diverses manifestaci-ons festives que es donen entre agosti setembre a Artesa. PORTADA. Ens recorda que el se-tembre és un mes festiu per als artesencsque, a més de la Festa Nacional, cele-brem la Festa Major. La foto ens mos-tra aquells entranyables globus ques’enlairaven per la Festa Major davantla mirada embadalida dels infants. EDITORIAL. El títol ja ho diu tot:La Diada i la Festa Major. Com a anèc-dota interessant s’explica el debat alconsistori artesenc sobre la convenièn-cia de traslladar puntualment el mercatal dissabte en caure la Festa Nacionalen diumenge. A favor, CDC; mentre queUDC, ERC i PP van considerar com-patibles ambdues coses. LOCAL. La Informació Municipal,a mes de publicar la relació de les dar-reres llicències d’obres i factures apro-vades, inclou una salutació institucio-nal, referida a la Festa Nacional i a laFesta Major, amb el títol Dies de joia. Força informacions en el NoticiariLocal de Josep M. Solans. A destacar:moció a l’Ajuntament d’Artesa, apro-vada per unanimitat, demanant la reti-rada del recurs presentat davant el Tri-bunal Constitucional contra la Llei delcatalà. També es fa un breu repàs de laIV Fira del Meló i dels actes de com-memoració del 50è aniversari de l’ober-tura de la sucursal de La Caixa a Artesa.Les excavacions al jaciment arqueolò-gic d’Antona dirigides pel Dr. JoanMaluquer de Motes i les obres de mi-llora a l’ermita del Pla són altres notí-cies destacades. Per acabar, des del puntde vista més emotiu, em quedo amb lanotícia de la primera actuació del grupd’animació artesenc Els Pinyols durantla Festa Major de Vall-llebrera (14d’agost). A Comarca hi trobem tres textos, elsdos primers sense signar. Projectes tèc-nics de millora per als pobles agregatsens informa de cinc projectes tècnicsd’obres a realitzar a Alentorn, Anya,Seró, Tudela i Vilves. Foradada ensparla de la mala collita de cereal, de l’in-

crement del preu del’ametlla i de la bonatemporada de la sevapiscina municipal.Finalment, FerranSánchez ens descriul’excursió que va fer,amb alguns amics, al’església i al refugide Sant Salvador delBosc (a la cara norddel Montsec deRúbies) en l’articleL’immemorial Santdel Bosc. CAMP. JesúsSantacreu, a La Fira,ens ofereix unes re-flexions sobre aquestesdeveniment en elsentit de promouremés els productesagrícoles i ramaders,però també del sectorsecundari, a més dedonar a conèixer lesactivitats de les asso-ciacions. També co-menta un mal que encara avui s’arros-sega: la manca d’assistència d’empre-ses de fora, condicionada per ser èpocade vacances. En l’article Aprofitament i regulaciódel Segre, Joan Clua i Caubet defensanovament el projecte del canal Segarra-Garrigues. Cap al final diu “...la ciutatd’Artesa de Segre no pot oposar-se encap concepte, ja que al ser aigüesamunt dit aprofitament sempre la be-neficia i l’enriqueix...” PÀGINES CENTRALS. A la pàgi-na de l’esquerra, Catalunya i l’11 desetembre fa un breu repàs de la històriade Catalunya “com a nació indepen-dent i sobirana” fins a la fatídica datade l’11 de setembre de 1714. Tambés’explica breument els actes celebratsa Artesa per la Diada, entre els qualsdestaca el descobriment de la placa dela Pl. Ajuntament, com a símbol de lacampanya de retolació dels carrers encatalà. A la pàgina dreta, el programa de laFesta Major. Aquell any vam tenir les

orquestres Amoga, Tropical Pop,Papillon i Janio Marti. Els principalsartistes de l’espectacle del dissabte vanser Lita Claver “La Maña” i José LuisMoreno. També destaquen l’actuació del’Esbart Dansaire de Sant Martí(Barcelona), la celebració de la V Ma-rató Popular i el partit de futbol de 1aRegional del CE Artersa contra el TuróLa Peira. ENTREVISTA. Roc Galceran entre-vista al cap de l’oposició municipal aArtesa, Jaume Campabadal (ERC), ambel títol 100 dies a l’Ajuntament. La fotode Campabadal que es publica ens faveure la semblança amb el seu nebotJoan Camats, que actualment també ésregidor. Tot i que treure frases del seucontext sempre resulta perillós, n’he fet

Setembre de 1983

E

39

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

una tria: “Per mi la política no és unaprofessió, és abans un acte de servei”.“Als pobles petits la gent es fixa mésen les persones que no pas en els par-tits polítics”. “Tot el que produeixi en-frontaments, de favor al poble no en facap”. “Sempre s’ha d’aspirar a més,tenir ambició”. “Una de les meves il·-lusions és aprovar les normes subsidi-àries”. “L’Ajuntament el considerocom una empresa, s’ha de fer funcio-nar i donar uns serveis”. FIRA. Josep M. Solans escriu Unnou al·licient dins la IV Fira del Meló.Amb tota mena de detalls, Solans ensdescriu com va ser la primera paella quees va fer per la Fira. A 75 ptes. el ti-quet, n’hi havia per a mil comensals.

CULTURA. A L’Artesa de 25 anysençà Bartomeu Jové fa “una mirada alressorgir industrial de la Catalunyarural de començaments de segle” i secentra en la història de la fàbrica de fi-latures que hi hagué sota el canald’Urgell, prop del Pont d’Alentorn, fins

al seu tancament l’any 1967. Finalment,explica la repercussió que va teniraquest tancament en el comerç artesenc. ASSOCIACIONS. A Visió del nos-tre patrimoni arqueològic, del MuseuArxiu, es fa un toc d’atenció sobre lamanera que sovint es fa malbé el patri-moni arqueològic i en posa dos exem-ples recents. Proposa fer un inventaripatrimonial com a mesura urgent. CARTES A LA REDACCIÓ. UnObservador és qui signa la carta La Firadel meló vista per un artesenc. Es trac-ta d’una crítica constructiva, segons elpropi autor, on es fa una relació d’as-pectes a millorar. Per damunt de tot,opina que el problema principal és l’or-ganització. Acaba, però, amb paraulesd’ànim per als organitzadors. Un fet viscut. Any 1938 és una cartade Brunet d’Artesa on evoca la pèrduad’un amic seu, el Marianet del Cobatxo,a la guerra. “La guerra és la negacióde la humanitat. La guerra em pren-gué el millor amic!!!”. No cal fer méscomentaris. HUMOR. Les converses de Quimeti Cosme ens presenta un acudit sobreel fet de posar en marxa un tercer canalde TV. Recordeu que TV3 acaba de fer25 anys, però a Artesa encara no la vè-iem. ÚLTIMA HORA. Es declara urgentla carretera Artesa-Folquer és el títol.En un moment en què Artesa estavamolt sensibilitzada per l’assumpte de

les vies de comunicació, aquesta notí-cia era molt important. La Generalitatva aprovar condicionar la carreterad’Artesa fins a Comiols, amb un pres-supost de 540 milions de ptes. ESPORTS. Futbol comença fent unrepàs de la temporada 82-83. Hi haviaquatre equips: l’amateur (a 1a Regio-nal), dos juvenils i un infantil. Cal acla-rir que les categories inferiors de l’èpo-ca no coincideixen amb les actuals. Elpresident del club era Joan Macià i elclub s’havia gastat gairebé 5 milions deptes. que havien provocat un dèficit de460.000 ptes, el qual es pensava cobriramb una quota extraordinària i l’orga-nització d’una tómbola per la FestaMajor. Tot seguit, s’expliquen detalla-dament les altes i les baixes de juga-dors i s’exposa el plantejament de latemporada 83-84 amb un pressupostd’uns 4,2 milions de ptes. Els entrena-dors serien: Emili Curià del primerequip, Ramon Aymerich dels juvenils(desapareixia el B) i Àngel Cusola delsinfantils. Per acabar s’explica la cele-bració del Comarcalet-83, en quèl’equip de la Noguera, dirigit perRamon Aymerich, comptava amb tresjugadors de l’Artesa, entre ells el mà-xim golejador del torneig, Andreu Car-lí. La notícia futbolística de l’estiu vaser que aquest jugador deixava el clubperquè havia fitxat per l’Espanyol.

Ramon Giribet i Boneta

A finals de juliol vam pas-sar a cobrament mitjan-çant domiciliació bancàriales subscripcions i elsanuncis de 2008, i posemen el vostre coneixement

que ens han arribat alguns retornats. Preguem que comproveu amb les vostres enti-tats financeres el pagament de les quotes, ja queproperament procedirem a donar de baixa aquellssubscriptors i anunciants que ens les hagin retornati no regularitzin aquesta situació.

Gràcies per la vostra col·laboració.Restem a la vostra disposició a:

-Correu electrò[email protected]

AVÍSals subscriptors i

anunciants deLa Palanca

- Telèfon (contestador automàtic) 973 40 11 58

41

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

Imatge d’Artesa: carrers bruts i polítics passejant corbata!quest tema que avui manifesto jafa força temps que el tinc al pap

i cada mes l’he anat ajornant en pre-visió que tot plegat sigui una obser-vació massa subjectiva que s’aniriaarranjant amb el temps. Però comque el tema s’allarga i no hi veigsolució, ans al contrari, s’agreuja,he decidit comentar-ho. M’explico,vull parlar de la imatge “poc neta”de la nostra població (m’estic con-tenint, eh!). Si doneu un tomb a peu pels carrers,places i diversos indrets de la nostra vilaus adonareu de tot plegat: carrers bruts,enjardinaments plens d’herba, arbresmal esporgats i plens de pugó, de tot.Un abocador municipal en ple nucliurbà, un abocador que vessa tot allòimaginable i inimaginable; papers, car-trons, plàstics, ferros rovellats, mata-lassos (durant un temps un d’aquestsfins i tot jeia sota el pont del Senill),sabatots i estris varis. M’han comentatque aquest abocador desapareixerà enbreu, tant de bo! Potser s’acabarà veu-re-hi sortir rates amb la cua llarga i ambcara d’estar encantades de tenir la casaal centre de la ciutat. Amb motiu de la Fira de SantBartomeu, altrament dita Fira del Meló,s’ha volgut netejar una mica la cara ala ciutat, s’han arranjat elsenjardinaments de la plaça principal delpoble i s’ha plantat, en ple mes d’agost,nova vegetació. L’abocador en qüestió, però, ha con-tinuat igual, sempre a vessar. Diria quela imatge que vol vendre la nostra po-blació haurà quedat una mica malmesaja que aquesta “deixalleria” és just da-vant del lloc on es juga a bitlles i alho-ra serveix de pàrquing. Per tant, és tam-

bé un lloc on s’hiadreça molta gent. La gota que ha fetvessar el got de lameva indignació haestat un altre aboca-dor que s’ha situatdavant de casa meva,just al costat delpoliesportiu. Com sabeu, el dis-sabte de la Fira, unade les activitats prin-cipals és menjar, jasigui arròs a dinar otastets de fira a sopar.Doncs bé, tot això provoca molta bros-sa, que evidentment cal enretirar dellloc dels fets, és a dir, de la plaça prin-cipal del poble. Però... què en farem detanta merda? (perdó, se m’ha escapat).Doncs improvisem un abocador al cos-tat del carrer Poliesportiu. Per cert, pelque fa a la recollida selectiva no patiu,ja seran els gossos qui s’encarreguin dedestriar la matèria orgànica dels plàs-tics. Bosses negres plenes de fato que amesura que passen les hores es vanobrint i el seu interior es va despariant,per obra, suposo, de les bestioles. Enresum, una vista immillorable: plats,vasos, peles de meló, i tot allò que totspodem imaginar que hi ha en un conte-nidor de brossa. Qui va improvisaraquest abocador incontrolat? De prime-ra mà vaig veure descarregar a cop debolquet el camionet municipal, em su-poso que la brigada municipal rebiaordres de altos mandos. Quina imatge!Quina pena! Mentre les autoritats polí-tiques feien el paseillo pel centre de laciutat, la merda (perdó, de nou se m’haescapat) era als afores.

De sobte em ve al cap la imatged’aquella persona tan neta, tan neta, quequan escombrava amagava la brossa aldavall del llit o de la catifa. Així, ojosque ven.... Però no, senyors de l’Ajunta-ment, les coses no es fan així! No es ne-teja un lloc del poble per emmerdar-neun altre. Tots i cadascun de nosaltres somciutadans d’Artesa, els que viuen a la pla-ça de l’Ajuntament, els de la carretera deMontsonís o els del carrer Poliesportiu.Tots, vull creure, que paguem les corres-ponents taxes de brossa i demés. Les campanyes de recollida selectiva,de la qual ens n’omplim la boca, de pocens serveixen si els que han de passar aldavant tenen actuacions com aquesta iés que també en aquest àmbit (el muni-cipal), cal predicar amb l’exemple!!

Noemí Farré Cortadelles

AA

PD: Cal dir que la brossa del carrerPoliesportiu va ser enretirada pel camióde les escombraries amb l’ajut del’alcalde que a cop de pala es vaarremangar com el primer.

Una imatge val més que mil paraules

42

la P

alan

ca

El que Ens Han ContaEl que Ens Han ContaEl que Ens Han ContaEl que Ens Han ContaEl que Ens Han Contattttt

PPPPPer què Diem...?er què Diem...?er què Diem...?er què Diem...?er què Diem...?

Els estudiants de Cerverana vegada, mossèn JesúsCapdevila, rector de Bellpuig, a

l’Urgell, ens explicava la següent his-tòria referida a un grup d’estudiantsde Cervera que sempre en feien deles seves, com se sol dir en una ditapopular fer portar la lliura (*). Resulta que una vegada tres estudi-ants de Cervera anaven per un camí i,vet aquí que es van trobar un home queduia un ruc pel ronsal. Decidits a riu-re’s del pobre home, heus aquí quinavan fer-ne. Mentre un donava conversa a l’ho-me per a distreure’l, l’altre que va i quetreu el ramal del ruc i que se’l posa alvoltant del seu coll, alhora que el ter-

cer galifardeu s’enduu la bèstia benlluny, fora de la vista de l’amo de lasomera. Tot arribant a un trencall del camí, elque dóna conversa a l’home se n’aco-miada tan amablement de com n’és ca-paç i deixa que el seu company substi-tueixi l’ase. Poc després, l’home quees gira, veu a l’estudiant i queda tanparat com si fos un Pau Timbales (*). I l’estudiant, molt seriós, que li ex-plica que pel seu mal cap, per uns pe-cats comesos temps abans, va ser con-vertit en ruc per espai de dos anys. Ique ara mateix s’ha complert el termi-ni del càstig. L’home se’n compadeix i el deixa

lliure, en nom de Déu. Retrobats els tres estudiants, van i esvenen el ruc al mercat. Però l’home, queen necessita un altre d’animal de càrre-ga, va també al mercat a cercar-ne al-gun que tingués bona planta i fos boper fer la feina. I vet aquí que troba elseu propi ruc en una parada. Alesho-res, apropant-s’hi amb molta cura i mi-rant que no el vegi ningú, ell que li xiu-xiueja a l’orella:- I ara, quina una n’has feta?

Albert Vidal* (veure el significat d’aquestes di-tes en un proper número de La Pa-lanca, a la secció Per què diem...?)

U

... que algú és més llest (o més savi) que Bricant?n un número anterior de La Pa-lanca ja avançàvem que comen-

taríem el significat d’aquesta dita,apareguda en la secció “El que enshan contat”. Hi ha qui creu que la dita fa referèn-cia a un famós pirata àrab, que durantforça temps va atemorir tota la Medi-terrània, encara que el seu nom eraBrijant. De fet, el pirata i aventurerBrijant, no destacava justament per laseva saviesa, sinó més aviat per la sevacrueltat i ferocitat, terror de tots els vai-xells que gosaven creuar la mar. Peraixò, malgrat l’opinió de certs experts,és poc probable que aquesta expressiópopular faci al·lusió al bandit.

Més creïble podria ser, però, la ver-sió que donen altres estudiosos de lestradicions catalanes i que remet a unhome, anomenat precisament Bricant,que tenia fama de ser molt llest i espa-vilat, i també prou atrevit i, fins i tot,temerari. Es diu que una vegada va haver defer un viatge a Roma, i que el va fer acavall, tal com s’acostumava en tempspretèrits. El cas és que tot just arribat a la granciutat italiana, li van robar el cavall.L’home es preocupà molt i molt, ja quel’alternativa que tenia pel davant, entornar, de fer un munt de quilòmetres apeu era ben poc afalagadora. I alesho-

res va ser quan Bricant va engegar elseu enginy. Va fer una crida pública totdient que si el cavall no li era retornat,faria el mateix que va fer el seu pare enuna altra ocasió semblant. El pregó va arribar a orelles del lla-dre i, en sentir-lo, va espantar-se moltper por del que li pogués passar i vatornar el cavall a Bricant. La curiositat,però, va fer que preguntés al cavallerque havia fet el seu pare en aquell casi, sense immutar-se, Bricant li va con-testar que el seu pare, senzillament, sen’havia tornat a peu.

Albert Vidal

E

43

la P

alan

ca

Racó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó Culinari

El cargolquest mes parlem de cargols, unplat molt apreciat a Catalunya i

més a les terres de Ponent, ja queaquí se celebra el típic Aplec delCargol a la ciutat de Lleida cada mesde maig, on les colles es reuneixen ifan les millors receptes d’aquestproducte que tanta expectacióprodueix. Qualsevol moment de l’any podemtrobar aquest animaló. Això sí, sempreque hagi fet un bon xàfec es quan surtde la closca en busca de herba fresca,ja que pot estar molt temps sensemenjar. Pot hivernar en qualsevolmoment de l’any quan les temperaturessón baixes. Normalment ho solen ferentre els mesos d’octubre i abril. Quanles temperatures oscil·len entre 10º i12º es quan surten. El cargol és un molusc de la classedels gasteròpodes, amb una closca enforma d’espiral. Cal destacar que, al marge de lacuina mediterrània, el consum delcargol es considera un ús culinari

Ingredients:- 2 pebrots vermells- 1 cullerada de farina- 1 ceba- Sal- Pebre- 100g de pernil- 1 kilo de cargols- 100g de tomata natural- Pebre vermell picant

Preparació:- Es bullen els cargols, es posen enuna cassola de fang i se salpebren.- Piquem la ceba i els pebrots i elsposem a sofregir juntament amb elpernil tallat a trossos.- Després hi afegim la tomata finsque quedi cuita.- Un cop fet el sofregit, l’afegim alscargols i ho posem al foc. Hi afegimel pebre i la farina.- Finalment hi posem un gotet de vi.

Cargols a la RiojanaAA

estrany, especialment al Estats Units,ja que es compara consumir el cargolcom consumir un llimac, tot i que ésaixò mateix però amb closca. Se sol

cuinar bullit i acompanyat de salses oamanit amb all i julivert i ben salpebrat.

Jordi Serradell Camats

AVÍSals subscriptors i

anunciants de La Palanca

A finals de juliol vam passar a cobrament mitjan-çant domiciliació bancària les subscripcions i elsanuncis de 2008, i posem en el vostre coneixementque ens han arribat alguns retornats. Preguem que comproveu amb les vostres enti-tats financeres el pagament de les quotes, ja queproperament procedirem a donar de baixa aquellssubscriptors i anunciants que ens les hagin retornati no regularitzin aquesta situació.

Gràcies per la vostra col·laboració.Restem a la vostra disposició a:-Correu electrònic

[email protected] Telèfon (contestador automàtic)

973 40 11 58

45

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama Fama Fama Fama Fama Festa Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Artesa 2008tesa 2008tesa 2008tesa 2008tesa 2008

Dimecres 24 de setembre· 21:30h, a la Pl. Ajuntament, sorteigpúblic de les llotges.· 22:00h, a la Pl. Ajuntament, cantadad’havaneres amb el grup Peix Fregit icremada de rom.

Dijous 25 de setembre· 17:30h, al C/ Bisbe Bernaus, traca irepic de campanes. Seguidament, cer-cavila amb Els Esporrets fins la Pl.Ajuntament. Tot seguit, xocolatada po-pular amb la col·laboració de lesArtesenques Actives.· Durant la tarda (de 17:30h a 20:00h),a l’Av. Maria Anzizu, inflables per lamainada.· 19:30h, a la Pl. Ajuntament, ball detarda per la gent gran amb JoanCarbonell-Duet.· 22:00h, al Pavelló Poliesportiu, XVIIèSopar de Germanor.· Seguidament, sonat ball amb el grupAmarcord i a continuació sarau amb LaBanda del Coche Rojo.· 06:00h, davant del PavellóPoliesportiu, salsitxada popular per atothom.

Divendres 26 de setembre,Sant Cosme i Sant Damià

· 12:00h, Missa en honor dels patronsSant Cosme i Sant Damià, a l’esglésiaparroquial.· 12:00h, a la Pl. Ajuntament, sardanesa càrrec de la cobla-orquestra CostaBrava.

· Durant el matí (de 12:00h a 14:00h),a l’Av. Maria Anzizu, inflables per lamainada.· 16:00h, al Pavelló Poliesportiu, XIVèConcurs de Botifarra.· Durant la tarda (de 17:30h a 20:00h),a l’Av. Maria Anzizu, inflables per lamainada.· 18:00h, al Pavelló Poliesportiu, con-cert a càrrec de l’orquestra Costa Bra-va.· 18:00h, a la Pl. Ajuntament, represen-tació de l’espectacle infantil Animaciódels 25 anys a càrrec de Xip-Xap.· 20:00h, al Pavelló Poliesportiu, ballde tarda amb l’orquestra Costa Brava.· 23:30h, al C/ Bisbe Bernaus, inici del’Orgia de Foc. Final amb Castell deFocs d’Artifici.· 24:00h, al Pavelló Poliesportiu, sonatball de nit amb l’orquestra Costa Bra-va.· 01:00h, a la Carpa, sarau amb LaSalseta del Poble Sec i amb els grupsRedDin i Alter3go

Dissabte 27 de setembre· 11:00h, a l’església parroquial, Missapels difunts.· 12:00h, a la Pl. Ajuntament, sardanesa càrrec de la cobla-orquestraMaravella. A la mitja part, vermut po-pular.· A partir de les 16:00h, al Camp Mu-nicipal d’Esports, partits de futbol.· Durant la tarda, al PavellóPoliesportiu, partits de bàsquet.· 17:30h, concert amb l’orquestra

Maravella.· 18:00h, a la Pl. Ajuntament, represen-tació de l’espectacle Dragonci a càrrecde Los Titiriteros de Binèfar.· 18:30h, al C/ Prat de la Riba, II Cursad’Andròmines.· 19:30h, al Pavelló Poliesportiu, lluïtball amb l’orquestra Maravella.· 20:30h, a l’església parroquial, Mis-sa vespertina.· 23:30h, al Pavelló Poliesportiu, tea-tre amb la Companyia Toni Albà quepresenta l’obra Audiència I-Real.· 01:30h, al Pavelló Poliesportiu, ballde nit amb l’orquestra Maravella.· 01:30h, a la Carpa, nit de marxa ambSmoking Stones i The Chanclettes.

Diumenge 28 de setembre· 09:00h, al Camp de Tir d’Antona, Tiral Plat.· 09:30h, a l’església parroquial, Mis-s a .· 12:00h, a la Pl. Ajuntament, sardanesa càrrec de la cobla Tàrrega Jove. A lamitja part, vermut popular.· 16:00h, al Camp Municipal d’Es-ports, emocionant encontre de futbol.· A partir de les 16:30h, al PavellóPoliesportiu, partits de bàsquet.· 18:00h, a la Pl. Ajuntament, repre-sentació d’espectacle infantil amb ElDrapaire Musical.· 18:00h, al Pavelló Poliesportiu, con-cert de Festa Major amb l’orquestraMusicalia. Seguidament, ball llarg defi de Festa Major.

46

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes d’agostSESSIONS DEL PLE

Ple extraordinari (12 d’agost)Absències: Eva Maza (ERC) i Salva-dor Maluquer (CiU)

S’aprova el Pressupost Munici-pal i del Patronat de l’Emissora Muni-cipal de Ràdio de l’any 2008.A favor: 4 vots (ERC)En contra: 2 vots (PSC)Abstencions: 3 vots (CIU)

S’aprova la proposta d’adjudica-ció de la gestió del servei municipald’aigua potable a l’empresa SOREA.A favor: 7 vots (4 ERC i 3 CIU)Abstencions: 2 vots (PSC)

S’aprova l’adjudicació del ser-vei de manteniment, neteja i vigilànciaen les instal·lacions del PavellóPoliesportiu Municipal cobert al Sr.Ricard Zamora Palacio.A favor: 4 vots (ERC)Abstencions: 5 vots (3 CIU i 2 PSC)

S’aprova, per unanimitat, pror-rogar el contracte de prestació del Ser-vei de la Llar d’Infants fins el dia 31 dejuliol de 2009 a la Sra. Roser Betriu iCaubet.

S’aprova, per unanimitat, la de-volució de la fiança de 741,59 euros aJosep M. Canes Sorribes per l’arranja-ment de l’església de Vilves, 2a fase.

S’acorda, per unanimitat, l’apro-vació de les següents certificacionsd’obra:- Certificació núm. 5, per 25.300,88euros, de l’obra “Remodelació de l’Av.Maria Anzizu, 1a fase”, realitzada perJ.F. Riegos SL.- Certificació núm. 5, per 7.365,53euros, de l’obra “Remodelació de l’Av.Maria Anzizu, 2a fase”, realitzada perJ.F. Riegos SL.- Certificació núm. 8, per 44.009,15euros, de l’obra “Remodelació de l’Av.Maria Anzizu, 1a fase”, realitzada perJ.F. Riegos SL.- Certificació núm. 8, per 52.328,08euros, de l’obra “Remodelació de l’Av.Maria Anzizu, 2a fase”, realitzada perJ.F. Riegos SL.- Certificació núm. 2, per 9.966,74euros, de l’obra “Rehabilitació parcial

de l’edifici del local social deColldelrat”, realitzada per PromocionsJ. Cinca SL.

S’acorda, per unanimitat, accep-tar la subvenció de la Direcció Gral.d’Arquitectura i Paisatge de 693.568,00euros per a la remodelació del NucliAntic d’Artesa.

S’acorda, per unanimitat, ratifi-car la concurrència a la convocatòriade subvencions per la millora de xar-xes locals d’abastament d’aigua en altaper dotar al nucli d’Artesa d’un abasta-ment que permeti no haver de suportarels talls de subministrament del Canald’Urgell.

S’acorda, per unanimitat, apro-var el conveni de col·laboració entre elDepartament d’Interior, Relacions Ins-titucionals i Participació de la Genera-litat i l’Ajuntament d’Artesa de Segreper a l’adhesió de l’Ajuntament a laxarxa RESCAT de radiocomunicacionsd’emergències i seguretat de Catalunyaper coordinació amb Protecció Civil.

S’aprova ratificar l’aprovacióinicial de modificació dels Estatuts delConsorci del Montsec.A favor: 6 vots (4 ERC i 2 PSC)En contra: 3 vots (CIU)

S’aprova, per unanimitat, l’ad-hesió al manifest “El català, llenguacomuna”.

S’acorda, per unanimitat, decla-rar el municipi d’Artesa de Segre coma zona lliure d’organismes modificatsgenèticament.

S’acorda, per unanimitat, apro-var la moció presentada pel Grup Mu-nicipal PSC-PM per a la consecuciód’un acord de Ple per sol·licitar al De-

partament de PTOP un preu adequatpels terrenys afectats per la variant.

JUNTA DE GOVERN(ordinària 7 d’agost)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Copcisa, per la millora de finca dela parcel·la 100, polígon 25, propietatde Dolores Rives Gomis, a Colldelrat.- A Copcisa, per la millora de finca dela parcel·la 109, polígon 25, propietatde Indalecio Salud Porta, a Colldelrat.- A M. Teresa Rosell Planella, per can-viar rajoles de la cuina a l’immoble si-tuat al C/ M.D. del Pla, 18 d’Artesa deSegre.- A Ramon Abelló Masó, per reforçarteulada, canviar teules, col·locació d’aï-llament i impermeabilització, repicat defaçana i consolidació de zones malme-ses de la masia Abelló situada a la car-retera L-512, PK 2, d’Artesa de Segre.- A Rosa Santacreu Campabadal, perl’enderroc de magatzem sense ús espe-cífic situat a la Pl. Catalunya, 1d’Alentorn.- A Eva Galceran Rovira i Jaume RieraTorné, per la reforma i ampliació d’unhabitatge unifamiliar existent, situat alcarrer Camp de Futbol, 13 d’Artesa deSegre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió d’autorització d’entrada devehicles a través de la vorera aFrancisco Pons Vilardell, a C/ M.D. deSalgar, 21 d’Artesa de Segre.

S’acorda la concessió de pròr-roga de la llicència d’obres a AntoniEspanyol Sabaté, per l’acabament de lesobres d’arranjament de la façana del C/Font, deixant el sòcol amb pedra vista ila resta amb arrebossat del país, a l’edi-fici del C/ Dalt, 5 de Baldomar.

S’acorda denegar la llicència perla primera utilització i ocupació aReigbet SL, per l’edifici d’habitatgessituat a la Ctra. d’Agramunt, 48-50d’Artesa de Segre.

Eva Maza i Batlle

47

la P

alan

ca

Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

Subvencions de la Secretaria de JoventutEl Departament d’Acció Social i Ciu-tadania, a través de la Secretaria de Jo-ventut, ha destinat uns 52.000 euros aprojectes del municipi d’Artesa deSegre.

D’aquest total, 23.300 euros són perla creació d’un Espai Jove a l’edificide les Monges i la resta per a la realit-zació de dues activitats destinades aljovent: 18.000 euros per al projecte

Party-cipa Artesa i 10.700 euros per ala Comarkalada.

Ajuntament d’ Artesa de SegreRegidoria de Joventut

AgraïmentDesprés de la celebració de la Fira deSant Bartomeu, volem fer arribar elnostre agraïment a tots els que hi vauparticipar fent d’aquesta fira una mos-tra de moltes coses que tenim. Aquest any ha estat encarada cap a

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

El 10 d’agost es va celebrar la Festa del soci de la Penya Barcelonista de Vilanova i Vall de Meià al pla de l’ermita de Meià,amb una assistència d’uns quaranta socis. L’acte va consistir en un dinar que va comptar tant amb la presència de sociscom de no socis de la Penya.

Josep Argerich

la vessant gastronòmica i creiem queha estat una idea encertada. A tots els que d’una manera o altrahi heu participat, moltes gràcies per totel vostre suport. Restem oberts a tota la participació,

col·laboració i suggeriments quevulgueu fer. És una fira per a tot elmunicipi.

Ajuntament d’ Artesa de SegreRegidoria de Festes i Fira

Dates a recordar

Propera renovació del DNIMes per renovar: octubreDates per apuntar-se: del 15 al30 de setembre (tel. 973 40 0013)

Recollida d’objectes voluminosos:Fins al moment, el Consell Comarcalno ha comunicat el calendari d’octu-bre. Per informació, truqueu al tel. 97340 00 13.

Ajuntament d’Artesa de Segre

48

la P

alan

ca

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

BBC* són les sigles de la secció Bodes, Batejos i altres Celebracions. Feu-nos arribar una foto i un textben graciosos i us ho publicarem. Només cal ser subscriptor de La Palanca.

Benvinguda, Carina!

Les noies de ca l’Orcau, laNúria, la Rosa i la Montse,

en una festa familiard’aquest estiu.

HumorHumorHumorHumorHumor

49

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Una classe de fruita

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les negres

RúbricaEl diccionari general defineix la rúbricacom a “traç o conjunt de traços quehom posa en la seva signatura, ultra elsseus noms”. Però aquesta no és laprimera definició. Les rúbriques eren,en els documents antics, anotacionsfetes de color vermell, per distingir-lesdel text pròpiament dit, escrit amb tintanegra. Eren el títol, la data, el lloc, lasignatura, les notes del traductor, etc.Rubor significa vermellor, en llatí. Alsantics llibres de missa, les indicacionsde moviments i gestos estaven escritesde color vermell i s’anomenaven tambérúbriques. Per això també, quan unapersona sent vergonya, li apareix elrubor a la cara, es ruboritza.

Diccionari EtimològicComplementari

de la Llengua Catalana VII, 398(roig)

(Joan Coromines)

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Confortador.- 2. Acollir. alE.- 3. Le. A. Certes.- 4. Canut. N. Ams.- 5. Unitat.Or. O.- 6. Lila. Arri. N.- 7. acO. Granada.- 8. Da. Platí. In.- 9. O. Mate. Sac.- 10. Ros. S. Rei. I.- 11.Anestesista.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficNespres (nes, pres).Problema d’escacs1- ..., Txe7; 2- Th8+ (si Dxe7, Df5+; 3- gxf5 i taules), Rxh8; 3- Dxe7, Dd3; 4- g5, Rh7; 5- Rg4, Dc4+amb igualtat

NE NE NE

PRE PRE PREPRE PRE PREPRE PRE PREPRE PRE PREPRE PRE PRE

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Individu que dóna ànims, suport moral.- 2. Oferir casa a un desem-parat. Al revés, nom de lletra cantonera.- 3. La matrícula de la provín-cia espanyola més ferotge. Vocal extravertida. Vertaderes.- 4. Tub ambel qual es pot fer una o. La consonant d’un sol pontet. Rams que hanperdut la inicial.- 5. La part que no es pot dividir, patró de mesura.Metall preciós. És al bell mig del Sol.- 6. Amb accent, és un arbust isense, un color. Crit que invita a la marxa. Nord.- 7. Al revés, au quepot fer de vigilant. Ciutat explosiva.- 8. Mig moviment artístic. Metallde símbol Pt. Prefix negatiu.- 9. Lletra rodona. Arbust del qual se’n potfer una infusió. Recipient de tela o paper.- 10. El color d’un dels ReisMags d’Orient. Consonant que serpenteja. Monarca. Vocal que ha fetrègim.- 11. Metge que adorm i desperta els pacients si tot va bé.

Verticals1. La millor amiga dels estudiants de matemàtiques.- 2. Relativa a l’oceà.Partícula utilitzada per fer preguntes relacionades amb l’espai.- 3. Ne-gació rodona. Filaments formats per llargues cadenes de poliamida. En

tinc coneixement.- 4. Instrument de vent. Les consonants del pam. Consonant sinuosa.- 5. Terminació alcohòlica. Determi-nant femení. Colorant blau extret del pastell.- 6. Contrari de pobre. Mal format. Tres de dretes.- 7. Cuc de ferro que portagent a la panxa. Ratadors.- 8. La primera lletra de l’abecedari. Consonant tossuda. Fer-se el desentès. Parella de vocals quereclamen la nostra atenció.- 9. Determinaria la data. Mitja dotzena.- 10. Al revés, el company d’estiu de la síndria. La setenapart de la setmana. Consonant que aixopluga.- 11. Ressò.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

50

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Arc de benvinguda. 1943

ra fa 65 anys. Al rètol hi diu:“Artesa de Segre a su amadísimo

Prelado”. Era un temps en què el ca-talà estava prohibit, i en algun lloc erauna llengua perseguida, encara que lagent al carrer el continuava parlant. Com a paradoxa, després ho expli-carem, els prelats o bisbes tenien rebu-des gairebé militars, i alguns militars,en passejar-se sota tàlem, rebien trac-taments de bisbes. Era l’època del na-cional-catolicisme, en què el binomiesglésia-estat tenia més força que mai. Val a dir que als pobles, després deuna guerra i especialment una guerracivil, per la seva pròpia naturalesa lagent prega més, es pensa més en Déuen totes les famílies, té un esclafit de feque després, quan va esvaint-se la me-mòria de l’horror, es va relaxant. Aquell any, en plena dictadura mili-tar, amb tot el que això comporta, elfranquisme va inventar una paraula simés no curiosa. Per tal d’equiparar-seamb les nacions europees que no veienmassa bé el règim, va inventar la“Democrácia Orgánica”, “legitimadapor Dios, la sangre de los mártires y lavoluntad del Caudillo”.

Ja havíem explicat que a Artesa, a laGranja, després de la guerra hi haviaun cos d’Exèrcit amb comandaments.L’anècdota que retrata l’ambient esglé-sia-estat va ser en una Festa de Corpus,quan hi havia una processó que pujavapel carrer Calvari i baixava per la car-retera de Ponts. Un any, amb Mn. Llu-ís al davant, hi havia l’Ajuntament enple amb l’alcalde Ciril Castellana, uncapità i una escorta de soldats. Abansd’arribar a l’església es va posar a plou-re a bots i barrals i la gent s’escapoliaper les entrades i per allà on podia. Enveure la desbandada, el capità va cri-dar: “A Cristo no se le abandona!” I Mn.Lluís, el capità i molts altres van arri-bar xops a l’església. També començava a funcionar l’Ac-ció Catòlica, que era un moviment pera què els seglars treballessin per la so-cietat. Es va organitzar l’estructura socialde l’Església, ja que sense aquest teixitsocial no hi hauria Església, o aquestaseria menys catòlica (en el sentit d’uni-versal). D’aquesta idea en van sortir moltsmoviments. La HOAC (Hermandad

Obrera de Acción Católica) i, entre d’al-tres, una de més coneguda: el MOAC(Moviment Obrer Catòlic), que va ins-taurar com a Festa Nacional del Tre-ball l’1 de maig. El seu fundador va serel català mossèn Rovirosa, avui en pro-cés de beatificació. Els nois de la foto, d’esquerra a dre-ta: el Rossendo Cases, el GuillermoGuiu, el Josep M. Castellana (recent-ment traspassat), el Joanet Carreter(germà del Rosendo i porter del’Artesa), el Sisco de Baldomà, el Sa-marra (tiet del treballador municipal) iel Pepe del Feixes. Llevat del Castellana, que cuitava lagasolinera de casa seva, tots eren fus-ters, van construir l’arc de benvingudai van voler posar per la història. Aquesta foto i altres records de fes-tes de l’església eren guardats amb de-voció per dones d’Artesa, que avui se-rien considerades beates i que llavorseren vistes socialment amb normalitat,segons la idea comentada abans del’ambient de la postguerra.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Àngel Guiu

AA

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Sota l’amenaça de la pluja, el 6 de setembre va tenir lloc la jornada de ports obertes al jaciment arqueo-lògic d’Antona. A la imatge, restes de la muralla ibèrica. (Foto: JM Espinal)

Fira i Cuniplec · HUMOR. BBC PALANC-OCI IMATGES D’AHIR Arc de benvinguda. 1943 4 5 24 38 43 46...

Documents

Transcript of Fira i Cuniplec · HUMOR. BBC PALANC-OCI IMATGES D’AHIR Arc de benvinguda. 1943 4 5 24 38 43 46...