Fiq 3eso Santillana Fitxesreforç

ACTIVITATS FITXA 1

LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA

Massa (kg) Volum (l) Densitat (kg/l) Aigua destil·lada 1,00 1,00 Aigua de mar 3,40 1,02 Gel 3,10 0,92 Mercuri 0,11 13,6

ACTIVITATS DE REFORÇ

1. Expressa en quilograms la massa d’una poma de 195 g.

2. Expressa en grams la massa de tres quarts de qui-

logram d’arròs.

3. Expressa en mil·ligrams la massa d’un cargol de 2 g.

4. Expressa en litres el volum de refresc que conté una llauna de 33 cl.

5. Indica el procediment que utilitzaries per mesurar el

volum d’un sòlid regular de forma cúbica. Digues quins instruments necessitaries per fer-ho.

6. Indica el procediment que utilitzaries per mesurar el

volum d’un sòlid irregular. Digues quins instruments necessitaries per fer-ho.

7. Fes aquesta operació:

32,0 · 103 g + 1,6 · 104 g

8. Indica la unitat de mesura en el sistema internacional de les magnituds següents:

a) Massa.

b) Temps.

c) Longitud.

d) Temperatura.

e) Superfície.

f) Volum.

9. Com mesuraries la massa d’un gra d’arròs? Explica’n el procediment.

10. Has de mesurar 45 ml d’aigua. Quin instrument del

laboratori utilitzaries?

11. Digues els noms dels instruments de mesura de volum que coneixes.

12. Completa la taula següent:

13. Omplim un recipient amb aigua i un altre, exacta- ment igual, amb oli. Justifica:

a) Quin tindrà més massa?

b) Si posem els dos líquids l’un sobre l’altre, quin quedarà per sobre?

Cerca les dades que necessitis. 14. Quines són les magnituds fonamentals del sistema

internacional? Esmenta la unitat que correspon a cada una de les magnituds.

15. Completa la taula:

Unitat Múltiples Submúltiples hm kg m3

16. En un laboratori s’ha mesurat la temperatura que as-

soleix un líquid a intervals regulars de temps, i s’han obtingut els resultats següents:

Temps (min) Temperatura (°C) 0 25 1 29 2 35 3 37 4 41 5 45

a) Representa les dades en un gràfic.

b) Quin tipus de gràfica s’obté?

c) Creus que algun punt pot correspondre a una mesura mal feta?

17. Un infermer ha controlat la temperatura d’un pacient

durant el temps que ha estat ingressat a l’hospital.

1. El primer dia va ingressar sense febre (37 °C).

2. El segon dia la febre li va pujar a 39 °C i es va mantenir igual durant tres dies.

3. A partir de llavors, la febre li va anar baixant mig grau cada dia.

Després de tres dies sense tenir febre, van donar l’alta al malalt. Amb les dades que t’hem facilitat, re- construeix el gràfic de la temperatura d’aquest pacient.

24 FÍSICA I QUÍMICA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

ACTIVITATS FITXA 2



1. Copia aquesta taula a la llibreta i completa-la e x p r e s -

sant els múltiples i els submúltiples del metre.

Unitat

Símbol

Equivalència Notació científica

Quilòmetre 103 hm 100 Decàmetre Metre m 1 1

dm 0,1 10−2

0,001

2. Copia aquestes frases a la llibreta i completa-les.

a) Un quilòmetre equival a metres.

b) Un equival a deu metres.

c) Un centímetre equival a una centèsima de .

d) Un equival a mil mil·límetres.

d) Amb l’ajuda de les matemàtiques determinem la superfície, S = llargada × amplada. Abans de fer l’operació, dedueix en quina unitat està expressada.

Ara calcula:

S = × =

4. Utilitzant el regle graduat mesurem el volum d’una capsa de sabates.

MATERIAL NECESSARI: REGLE GRADUAT I CAPSA DE SABATES.

El volum de la capsa de sabates es calcula mitjan- çant l’expressió:

V = llargada × amplada × altura En aquestes mesures hem obtingut els valors se- güents: 22 cm, 15 cm i 15 cm.

a) Assenyala en la capsa cadascuna de les tres di- mensions i mesura-les amb el regle.

3. Mesurem la superfície de dos trossos de paper uti-

litzant un regle graduat. En primer lloc, observa el regle i determina.

MATERIAL NECESSARI: REGLE GRADUAT,

Llargada =

altura =

; amplada = ;

FULL DE PAPER DIN A 4.

a) La longitud més petita que es pot mesurar amb el regle.

b) La longitud més gran que es pot mesurar amb el regle. A

c) Fes les mesures següents i expressa’n el resultat en la unitat adequada.

7 × 1 cm 6,5 × 4 cm

B

Llargada = ; amplada =

b) En quina unitat ha d’estar determinat el volum?

c) Calcula el volum de la capsa.

5. Utilitzant el mateix procediment, mesura el volum d’una capsa de llumins.

MATERIAL NECESSARI: REGLE GRADUAT I CAPSA DE LLUMINS.

V = llargada × amplada × altura =

A continuació, determina el nombre de capses de llumins que podem col·locar a l’interior de la capsa de sabates de l’activitat anterior.

6. En Joan fa 1,73 m d’alçada. Quant mesura en cen- tímetres? Recorda que, com que 1 m = 100 cm, aleshores:

1,73 m = 1,73 · 100 cm = 173 cm Utilitzant aquest procediment per al canvi d’unitats, expressa les mesures següents:

a) El diàmetre d’una moneda d’un euro. Quin valor té aquesta mesura expressada en mil·límetres?

b) El diàmetre d’un CD. Quin valor té aquesta mesura expressada en metres?

c) Mesura la teva habitació i expressa’n la superfí- cie en m2 i en cm2.


ACTIVITATS FITXA 3


Magnitud

Símbol

Equivalència Notació científica

Tona Quilogram 103

hg 100 Decagram Gram g 1 1

dg 10−1

Centigram 0,01 mg


1. Indica la unitat de longitud que utilitzaries per ex- pressar les mesures següents:

a) La distància de Lleida a Girona.

b) La superfície de l’aula on ets.

c) El diàmetre del cap d’un cargol.

d) La longitud d’un dels teus peus.

e) El volum del teu telèfon mòbil.

Intenta deduir quin seria el resultat de la mesura en cadascun dels casos.

2. Per mesurar el volum dels líquids podem utilitzar

el material següent: • Proveta. • Vas de precipitats.

• Bureta. • Pipeta.

Ordena’ls d’acord amb el volum màxim que poden mesurar.

3. Copia la taula a la llibreta i completa-la expressant

els múltiples i els submúltiples del gram.

5. Relaciona amb fletxes les dues columnes:

• Una poma. � Tones.

• Un cotxe. � Quilograms.

• Un home prim � Mil·ligrams. d’1,80 m d’alçada. � Grams.

• Un clau. 6. Fes els següents canvis d’unitats:

a) Expressa en quilograms la massa d’un meló de 3.400 g.

b) Expressa en grams la massa de 3/4 de quilogram d’arròs.

c) Expressa en mil·ligrams la massa de 100 g de fa- rina.

7. Indica quins d’aquests objectes té més densitat, i

raona la resposta.

Cotó fluix

1 kg

Suro

1 kg

Ferro

1 kg

2 kg Suro

4. Observa la balança.

• Quina és la massa més petita que podríem mesurar utilitzant la balança electrònica?

8. Deixem caure aigua, de gota en gota, en un recipient graduat (proveta) de 100 ml de capacitat i mesurem el temps que tarda a omplir-se. Observem que cada dos minuts el volum augmenta 25 ml.

a) Amb les dades d’aquesta observació completa la taula següent:

Temps (minuts) Volum (ml) 2 4 6 8

b) Representa gràficament aquestes dades.

c) Quant temps tarda a omplir-se el recipient fins a la meitat de la seva capacitat?

d) Quin volum d’aigua hi ha al cap de 5 minuts?

Intenta dissenyar un procediment experimental que et permeti saber el nombre de gotes d’aigua que hi ha en 1 l.


p. f. (°C) p. e. (°C) A O °C A 2O °C A 18 110 B −55 −5

FITXA 1

LA MATÈRIA: ELS ESTATS FÍSICS ACTIVITATS


1. Justifica a partir de la teoria cinètica: «Els sòlids tenen una forma pròpia, mentre que els líquids adop- ten la forma del recipient que els conté».

2. Expressa la pressió de 780 mmHg en atmosfe- res.

3. Un gas es troba a una pressió de 2,5 atm. Expressa aquest valor en mmHg.

4. Explica, a partir de la teoria cinètica, per què la mel calenta surt de l’envàs amb més facilitat que la mel freda.

5. Aplicant-hi la llei de Boyle-Mariotte, completa la taula següent.

P (atm) V (l) 0,25 80

50 1

10

A continuació, fes la gràfica P-V.

6. Aplicant-hi la llei de Gay-Lussac, completa la taula següent.

P (atm) T (K)

1,5 300 350

3 600

A continuació, fes la gràfica corresponent.

7. Aplicant-hi la llei de Charles i Gay-Lussac, completa la taula següent.

T (K) V (l) 300 2

4 600

6

A continuació, fes la gràfica corresponent.

8. Un gas que es troba a 2 atm de pressió i a 25 ºC de temperatura ocupa un volum de 240 cm3. Quin volum ocuparà si la pressió disminueix fins a 1,5 atm sense variar-ne la temperatura?

9. Calcula la pressió final de 2 l de gas a 50 ºC i 700 mmHg si al final ocupen un volum de 0,75 l a 50 ºC.

10. Calcula el volum que ocupa a 350 K un gas que

a 300 K ocupava un volum de 5 l (tingues en comp- te que la pressió no varia).

11. Justifica, a partir de la teoria cinètica, per què els

bassals s’assequen fins i tot els dies freds d’hivern. Descriu el fenomen que s’hi produeix. En què es diferencia aquest procés de l’ebullició?

12. Una massa d’un gas determinat a 100 ºC de tempe-

ratura ocupa un volum de 200 cm3. Si es refreda sense variar-ne la pressió fins a 50 ºC, quin volum ocuparà?

13. Per què s’ha de mesurar la pressió de l’aire de l’in-

terior de les rodes d’un cotxe amb els pneumàtics en fred millor que després d’un viatge llarg? Justifi- ca la resposta aplicant-hi les lleis dels gasos.

14. Indica en quin estat físic es trobaran, a temperatu-

ra ambient (20 ºC), les substàncies següents: aigua, oxigen, mercuri, ferro, diòxid de carboni, alumini.

15. Completa les oracions següents:

a) El pas de sòlid a gas s’anomena... b)

El pas de líquid a gas s’anomena... c)

El pas de líquid a sòlid s’anomena... d)

El pas de sòlid a líquid s’anomena...

16. Indica de manera raonada quina és l’afirmació correcta:

a) La temperatura de fusió del gel és 0 ºC.

b) La temperatura de fusió del gel és 0 ºC a la pres- sió atmosfèrica.

c) La temperatura de fusió del gel augmenta si el continuem escalfant.

17. Completa la taula següent indicant-hi l’estat d’agre-

gació en què es trobaran les substàncies A i B a 0 ºC i a 20 ºC.


ACTIVITATS FITXA 2

LA MATÈRIA: ELS ESTATS FÍSICS


1. Imagina’t que agafes una xeringa i fas l’experiència següent:

1. En primer lloc, estires l’èmbol de la xeringa per- què s’ompli d’aire.

2. Després tapes el forat amb el dit, amb cura per- què no s’escapi gens d’aire de la xeringa.

3. A continuació, empenys l’èmbol amb força sense treure el dit del forat de la xeringa.

a) Quan l’empenys, l’èmbol baixa?

b) Què passa amb l’aire que hi ha a l’interior de la xeringa?

c) Quines magnituds varien mentre l’èmbol baixa?

d) Què és la pressió del gas?

e) Què passa amb el volum que ocupa el gas a l’interior de la xeringa?

f) Què passa si deixes anar l’èmbol?

g) Passaria el mateix si omplissis la xeringa amb aigua?

h) Si consideres les molècules presents als gasos que formen l’aire com a petites esferes, dibuixa en un esquema el que passa amb les molècules tancades dins de la xeringa.

i) Descriu a la teva manera l’experiment que aca- bes de dur a terme.

2. Imagina’t una altra experiència:

1. En primer lloc, col·loquem un globus al coll d’un matràs, amb cura perquè la boca del globus no surti del matràs.

2. Després introduïm el matràs en un recipient amb aigua calenta.

3. Finalment, deixem el matràs al recipient durant uns quants minuts.

Dibuix:

a) Què passa?

b) Què ha passat amb l’aire contingut dins del globus?

A continuació, treu el matràs de l’aigua calenta i dei- xa’l refredar.

c) Què ha passat?

d) Descriu a la teva manera l’experiment que aca- bes de dur a terme.

3. A partir de les dades recollides en les activitats an-

teriors, completa els textos següents:

a) Quan augmentem la d’un gas sense canviar-ne la , el volum .

b) Quan la d’un gas, sense canviar-ne la temperatura, el augmenta.

c) Quan escalfem un gas, el seu volum .

d) Quan un gas, el seu disminueix.

e) La disminució de volum d’un gas per efecte de l’ de la pressió s’explica mitjançant la llei de .

f) L’augment del volum d’un gas degut a un augment de temperatura s’explica mitjançant la llei de .

g) Quan un gas s’expandeix, la distància entre les seves augmenta.

4. Enuncia les lleis dels gasos i relaciona-les amb les

activitats anteriors:

a) Llei de Boyle-Mariotte.

b) Llei de Gay-Lussac.


ACTIVITATS FITXA 3

LA MATÈRIA: ELS ESTATS FÍSICS

M I R E V A P O R A C I O S C A Y Q U E D O R S F T E A O S M E O G A S T R U C O T N A B C X B A O B U S A Q E D R L I Q U I D E M I A R M E X T R A S B I D A O I N P N A R G U V A T G A H A R E S O P I C O L O S N S A S R A S E B U L L I C I O L A A C E N O S U I O N N L J A T I F A N I M A C I O I N T U O A O T S X Z V E A D L I R G U B U A S J C E R U M O A C O S Q I P R E S S I O R N

ACTIVIT ATS DE REFORÇ

1. Observa els dibuixos que hi ha a continuació. Tan sols un explica com canvia el comportament de les molècules d’aigua quan aquesta canvia d’estat. Es- cull l’esquema correcte.

a)

Sòlid Líquid Gasós

b)


c)


2. Relaciona amb una fletxa els elements de les dues columnes.

• L’aigua es congela. Evaporació.

• El gel es desfà. Ebullició.

• L’aigua bull. Sublimació.

• La càmfora (sòlid) Fusió. s’evapora.

• El bassal s’asseca. Solidificació.

3. Agrupa els fenòmens següents segons si es produeixen per l’augment de la temperatura o per la dis- minució de la temperatura.

a) El pas de líquid a sòlid.

b) La dilatació d’un gas.

c) El pas de gel a aigua líquida.

d) La dilatació d’un sòlid.

e) La condensació del vapor d’aigua.

f) La congelació de l’aigua.

4. Explica, fent dos o més esquemes, com té lloc l’e- vaporació de l’aigua d’un bassal durant un dia as- solellat.

a) Com és que s’evapora l’aigua del bassal, si no s’assoleix la temperatura a la qual l’aigua bull, 100 ºC?

b) En un dia d’estiu, s’evapora més o menys aigua que en un dia d’hivern? Per què?

5. Indica amb fletxes en els dibuixos en quin cas es

mouran més de pressa o més a poc a poc les molè- cules del gas.

T = −40 ºC T = 120 ºC

T = 0 ºC T = 600 ºC

6. Localitza en aquesta sopa de lletres DEU paraules

relacionades amb els estats de la matèria.


ACTIVITATS FITXA 1

LA MATÈRIA: COM ES PRESENTA


1. Uneix cada afirmació amb l’expressió corresponent:

• Dispersa la llum (efecte

a) Es tracta d’una substància pura.

b) Es tracta d’una mescla. Tyndall).

• És una mescla d’estany i coure.

• La solubilitat augmenta amb la temperatura.

• La solubilitat disminueix amb la temperatura.

� Aliatge.

� Col·loide.

� Dissolució de gas en aigua.

� Dissolució de sòlid en aigua.

c) Es tracta d’un element químic.

d) Es tracta d’un compost químic.

e) És una mescla en què intervenen àtoms de tres elements diferents.

f) És una mescla en què intervenen àtoms de quatre elements diferents.

g) És una mescla formada per diverses substàncies pures.

2. Observa el gràfic i respon les preguntes:

Solubilitat (g/l)

A B 90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

h) És una mescla de tres compostos químics.

i) És una mescla de dos compostos químics. 5. Explica en què es diferencia un aliatge d’un com-

post químic. 6. Expressa en g/l la concentració d’una dissolució que

conté 10 g de solut en 600 ml d’aigua. 7. Es dissolen 20 ml d’alcohol en 200 ml d’aigua. Quin

és el percentatge en volum de la dissolució formada?

8. Quines quantitats hauries de posar per preparar

0 10 20 30 40 50 60 70 80 T (ºC) 0,25 l de dissolució d’alcohol en aigua al 4%?

a) Quina de les dues substàncies té més solubilitat a 40 ºC?

b) Quina solubilitat té cada substància a 10 ºC?

c) Quina de les dues substàncies té més solubilitat a 70 ºC?

d) Què passaria si afegíssim 100 g de cada subs- tància en dos recipients amb 2 l d’aigua cada un a 50 ºC? Es dissoldria tot?

3. Per què es diu que la situació de les centrals tèr-

miques i les fàbriques a la vora d’un riu perjudica la vida en aquest riu?

4. Observa l’organització interna d’aquesta substància

i indica quines oracions són certes i quines són fal- ses. (Cada element està representat per un color.)

9. A l’etiqueta d’una ampolla d’àcid sulfúric es llegeix:

98 % en pes, d = 1,8 g/cm3. Explica el significat d’aquestes dues dades.

10. Vols comprovar la hipòtesi següent: «La sal es dis-

sol més ràpidament en aigua calenta que en aigua freda.» Quina experiència et sembla més adequada? Raona la resposta.

a) Afegir la mateixa quantitat de sal en quatre gots amb aigua a diferent temperatura. Observar què passa.

b) Afegir quantitats diferents de sal en quatre gots amb aigua a diferent temperatura. Observar què passa.

c) Afegir una quantitat de sal en un got amb a i g u a i escalfar-la. Observar què passa.

11. El vinagre és una dissolució d’àcid acètic en aigua

al 3 % en massa. Determina:

a) Quin és el solut i quin el dissolvent.

b) La quantitat de solut que hi ha en 200 g de vinagre.


ACTIVITATS FITXA 2


A B C

Estat físic

Sòlid; aspecte metàl·lic

Sòlid; aspecte metàl·lic

Sòlid; cristal·lí

Color

Negre

Vermellós

Blanc

Temperatura

d’ebullició

—

—

—

És atreta

per un imant?

Sí

No

No

És soluble

en aigua?

No

No

Sí

D E F Estat físic

Líquid Sòlid;

cristal·lí

Líquid

Color

Incolor

Blanc

Incolor

Temperatura

d’ebullició

100 °C

—

78 °C

És atreta

per un imant?

—

No

—

És soluble

en aigua?

Sí

Sí

Sí


1. Al laboratori tenim sis substàncies en diferents recipients que estan etiquetats amb les lletres A, B, C, D, E i F.

Sabem del cert que es tracta de les substàncies se- güents:

• Aigua.

• Etanol.

• Ferro.

• Coure.

• Sal.

• Sucre.

Però no sabem en quin recipient es troba cadascuna.

Al laboratori s’han mesurat algunes de les seves propietats (l’estat físic en què es troba cadascuna, el color que presenta, la temperatura d’ebullició, si és atreta per un imant i si és soluble en aigua), que es recullen en les dues taules següents:

Identifica cadascuna de les substàncies i enumera les propietats que t’han permès distingir-les. Recull el resultat en la taula següent:

Substància Propietats característiques

Aigua

Etanol

Coure

Ferro

Sal

Sucre

2. Els productes d’aquesta llista es poden trobar nor-

malment en les nostres cases i són d’ús quotidià:

• Vi. • Sal.

• Sucre. • Lleixiu.

• Aigua de l’aixeta. • Fil de coure.

• Alcohol de 96 %. • Refresc de cola.

• Maionesa. • Bronze.

• Detergent en pols. • Mina de llapis.

• Clau de ferro. • Llet.

a) Classifica’ls segons si són substàncies pures o mescles.

Substàncies pures Mescles

b) Classifica les mescles segons si són mescles he- terogènies o dissolucions.

Mescles heterogènies Dissolucions

Per fer la classificació, cerca informació sobre l’aspecte i la composició de cada un dels productes.


ACTIVITATS FITXA 3



1. Quan els components d’una mescla tenen d i f e r e n t s

propietats, es poden separar utilitzant un mètode de separació basat en aquesta diferència de propietats.

a) Aigua i oli.

• Quina és la propietat que permet separar els components d’aquesta mescla?

• Quin mètode de separació utilitzaries?

• Representa el procediment amb un dibuix.

b) Sorra i sucre.

• Quina de les dues substàncies és soluble en l’aigua?

• Podries separar tots dos components a partir de la solubilitat en l’aigua?

• En cas afirmatiu, explica el procediment.

c) Aigua i sorra.

• Podries utilitzar el mateix procediment que en la mescla anterior per separar l’aigua i la sorra?

• En cas contrari, quin utilitzaries?

d) Llimadures de ferro i sorra.

• Dissenya un procediment per separar-ne els components i explica’l detalladament.

2. En mig litre d’aigua afegim 5 g de sucre.

a) Quina és la massa de l’aigua?

b) Quina és la massa de la dissolució obtinguda en afegir-hi el sucre?

c) Què caldrà fer perquè la dissolució sigui més con- centrada?

d) Quin nom reben els dos components de la dis- solució?

e) Indica quina és la concentració de la dissolució en:

– Grams per litre.

– Tant per cent en massa.

3. Volem preparar 200 ml d’una dissolució de clorur

de sodi (sal comuna) en aigua que tingui una con- centració de 5 g/l. Per fer-ho, utilitzem sal, aigua, una balança electrònica, un vidre de rellotge, un vas de precipitats, una proveta i una espàtula.

a) Fes els càlculs que calgui per determinar la quantitat d’aigua que necessites i la quantitat de sal que hi has d’afegir, i completa les quantitats se- güents a la llibreta.

• Quantitat d’aigua:

• Quantitat de sal:

b) Descriu el procediment que seguiries per pesar en la balança la quantitat de sal que has calcu- lat.

c) Indica ara què faries per mesurar la quantitat d’aigua.

d) A partir d’aquesta dissolució, es podria afegir més sal fins aconseguir una dissolució saturada?

e) Com podríem saber que la dissolució ha arribat a aquest punt?

4. El sèrum fisiològic és una dissolució aquosa de clo-

rur de sodi de concentració 9 g/l que s’utilitza sovint, generalment per a la descongestió nasal.

a) Explica quins són els components de la dissolu- ció.

b) Explica què significa que la concentració sigui de 9 g/l.

c) Cerca un flascó de sèrum i comprova aquestes dades. El sèrum fisiològic conté alguna substàn- cia més?


ACTIVITATS FITXA 1

LA MATÈRIA: LES PROPIETATS ELÈCTRIQUES I L’ÀTOM

Espècie atòmica

Plata Ió fluorur

Símbol Mg2+ Cu+ Z 12 29 A 24 Nre. de protons 47 Nre. de neutrons 60 34 9 Nre. d’electrons 10

8


1. Donat l’àtom 16 O:

a) Determina quants protons i quants neutrons té al nucli.

b) Escriu la representació d’un isòtop seu.

2. Determina quin és el nombre atòmic i quin és el nom-

bre màssic d’un element que té 18 protons i 22 neutrons al nucli.

3. Un àtom neutre té 30 neutrons al nucli i 25 electrons

a l’escorça. Determina’n el nombre atòmic i el nombre màssic.

4. Completa:

a) F + 1 e− → …

b) Na → … + 1 e−

c) O + … → O2−

d) Fe → … + 3 e−

5. L’àtom de ferro està constituït per 26 protons, 30 neu-

trons i 26 electrons. Indica quina de les afirmacions se- güents està d’acord amb el model atòmic proposat per Rutherford:

a) Els 26 protons i els 30 neutrons són al nucli, mentre que els 26 electrons giren al seu voltant.

7. Observa la taula següent i respon les preguntes:

Espècie atòmica 1 2 3 Z 9 35 11 A 18 72 23 Nre. d’electrons 10 35 10

a) Quina de les espècies atòmiques és un àtom neutre?

b) Quina és una catió?

c) Quina és un anió? 8. Tria la resposta adequada. Un cos és neutre quan:

a) No té càrregues elèctriques.

b) Té el mateix nombre de protons que de neutrons.

c) Ha perdut els electrons.

d) Té el mateix nombre de protons que d’electrons. 9. En les figures següents, indica quin és el signe de la

càrrega elèctrica q:

a)

+ q b) Els 26 electrons i els 30 neutrons són al nucli, men-

tre que els 26 protons giren al seu voltant. b)

c) Els 26 protons i els 30 neutrons són al nucli, men-

tre que els 26 electrons hi estan enganxats en re- pòs.

d) L’àtom de ferro és una esfera massissa en la qual els protons, els electrons i els neutrons formen un tot compacte.


+ q 10. Digues si les afirmacions següents són certes o fal-

ses:

a) Un cos es carrega positivament si guanya protons, i negativament si guanya electrons.

b) Un cos es carrega positivament si perd electrons, i negativament si en guanya.

c) Tots els cossos tenen electrons i protons. Per tant, tots els cossos estan carregats.

d) Un cos neutre té tants protons com electrons.

11. Dibuixa un esquema amb les forces que apareixen en-

tre dues càrregues q1 i q2 quan:

a) Totes dues són positives.

b) Totes dues són negatives.

c) Una és positiva, i l’altra, negativa. 66 FÍSICA I QUÍMICA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

ACTIVITATS FITXA 2



1. Freguem una barra de plàstic amb un drap de llana i l’acostem a uns trossets de paper. Què passa- rà? Respon les preguntes:

a) Com notem que la barra de plàstic s’ha carregat?

b) El drap de llana també es deu haver carregat?

c) Es deuen haver carregat els paperets si la barra no els ha tocat?

d) Si la barra de plàstic es carrega negativament i toca els paperets, adquiriran càrrega elèctrica, aquests paperets? Explica la resposta.

2. Observa el dibuix i respon les preguntes.

1. Una barra de plàstic electritzada s’aproxima a un pèndol elèctric.

2. Toquem la boleta del pèndol amb la barra.

a) En l’experiment 1, com són les càrregues que han adquirit la barra de plàstic i la boleta del pèn- dol?

b) Quan entren en contacte, que ha passat? Com- pleta les oracions següents:

• Dos cossos amb la mateixa càrrega elèctrica es .

• Dos cossos amb càrregues elèctriques contrà- ries s’ .

3. Indica les diferents maneres d’utilitzar aquest apa- rell per saber si un cos està carregat elèctricament.

4. Completa la taula cercant les dades que no cone-

guis.

Partícula Càrrega Massa Protó Neutró Electró

Utilitza la dada de la massa del protó per calcular el nombre de protons necessaris per formar una massa d’1 kg.

5. Observa el dibuix següent de l’experiència feta per

Rutherford i els seus col·laboradors i indica per què va servir per desterrar de manera definitiva el model de Thomson. Fes algun esquema per aclarir la resposta.

Làmina d’or molt fina

a) Per què es va utilitzar una làmina d’or molt fina? Què hauria passat si s’hagués utilitzat un tros més gruixut d’or?

b) Per què algunes partícules rebotaven? Fes un dibuix per explicar-ho.

c) Per què algunes partícules es desviaven? Fes un dibuix per explicar-ho.


ACTIVITATS FITXA 3


Element Carboni Calci Oxigen Fluor Símbol Nre. atòmic 6 9 Nre. màssic 12 16 Nre. de protons 8 Nre. de neutrons 20 Nre. d’electrons 20 9


1. Ordena cronològicament els fets següents:

a) Descobriment del protó.

b) Experiment de Millikan.

c) Experiment de Rutherford.

d) Descobriment de l’electró.

e) Model atòmic de Bohr.

f) Descobriment dels dos «tipus» d’electricitat.

g) Model atòmic de Rutherford.

h) Model atòmic de Thomson.

2. Segons el model atòmic proposat per Bohr i dibui- xant les partícules com boletes de colors diferents, fes un esquema que representi l’àtom de liti de nombre atòmic 3.

a) Indica el nombre de protons que hi ha al nucli.

b) Indica el nombre de neutrons.

c) Indica el nombre d’electrons.

d) Quina és la càrrega de l’àtom?

e) Repeteix el dibuix traient-li un electró.

f) Quina és la càrrega del nou àtom? En què s’ha convertit?


a) El nombre atòmic, Z, representa el nombre de que té un àtom al seu .

b) El nombre màssic, A, representa el nombre de ________ i de ________ que té un àtom al seu .

c) El nombre d’electrons en un àtom neutre coinci- deix amb el nombre .

d) El nombre d’electrons en un àtom neutre coinci- deix amb el nombre de .

4. Completa la taula:

5. Amb les lletres de les caselles marcades trobaràs la resposta a la definició següent:

«Nom que és dóna als àtoms del mateix element que es diferencien en el nombre de neutrons.»

1

2

3

4

5

6

7

1. Àtom amb càrrega elèctrica.

2. Càrrega que adquireix un àtom quan perd electrons.

3. Partícula amb càrrega negativa.

4. Científic britànic que va descobrir l’electró.

5. Partícula sense càrrega elèctrica.

6. Partícula amb càrrega elèctrica positiva.

7. Força que hi ha entre les partícules amb càrre- gues del mateix signe.

6. Les reaccions nuclears es poden utilitzar per obte-

nir energia.

a) Quins avantatges tenen les centrals nuclears?

b) Què són els residus nuclears?

c) Què se’n fa, d’aquests residus? On s’emmagatze- men?

d) Què vol dir que la vida dels residus nuclears és de centenars o milers d’anys?

e) Per què són perillosos els residus nuclears?

f) Per què són tan perillosos els accidents que tenen lloc a les centres nuclears?

g) Per què creus que les centrals nuclears es con- tinuen utilitzant?

7. Explica com s’utilitzen alguns isòtops radioactius en

medicina per tractar malalts de càncer.


ACTIVITATS FITXA 1

ELS ELEMENTS I ELS COMPOSTOS QUÍMICS

Símbol Mg2+ S2− Fe3+

Nre. atòmic 12 Nre. màssic 56 Nre. de protons 26 Nre. de neutrons 12 16 Nre. d’electrons 18

Element Sodi Brom Zinc Símbol Nre. de protons 11 Nre. de neutrons 12 Nre. d’electrons 30 Z 35 A 80 65

a) Ferro. e) Alumini. b) Coure. f) Clor. c) Iode. g) Sofre. d) Nitrogen. h) Plata.

Os


1. El potassi i el calci tenen nombres atòmics conse- cutius: 19 i 20. Tria les afirmacions que es poden deduir d’aquesta informació:

a) El potassi té 19 protons al nucli i el calci en té 20.

b) El potassi té 19 neutrons al nucli i el calci en té 20.

c) El potassi té 19 electrons girant al voltant del nucli i el calci en té 20.

d) Aquests dos elements tenen propietats quími- ques semblants.

e) Els dos elements pertanyen al mateix grup de la taula periòdica.

f) Els dos elements es poden combinar fàcilment entre si per formar un compost químic.

g) La massa atòmica del potassi és 19 u, i la del calci, 20 u.


Element Símbol Tipus d’element Clor Liti Ferro Coure Fòsfor Estany

3. Escriu el símbol i classifica els elements següents

com a metalls o no-metalls:

5. Descriu les partícules fonamentals que constitueixen l’àtom. Indica el nombre de partícules que hi ha en l’àtom representat per:

190 76


Símbol Mn Ca Nom Carboni Brom Nre. atòmic 25 35 Nre. màssic 55 80 Nre. de protons 6 Nre. de neutrons 6 20 Nre. d’electrons 20 7. Indica la posició dels elements següents en la tau-

la periòdica:

a) Z = 5.

b) Z = 14.

c) Z = 26.

d) Z = 18.


Espècie atòmica

Oxigen

Sodi

Heli

Ió fluorur

Z 8 2 9 A 23 19 Nre. de protons 11 Nre. de neutrons 8 2 Nre. d’electrons 9. Completa la taula següent:


10. Donats els elements 23 Na i 32 S, determina: 11 16

a) La constitució dels seus nuclis.

b) La posició que ocupen en la taula periòdica.


ACTIVITATS FITXA 2



3. Utilitza la taula periòdica com a referència i completa la taula:

Element Símbol Tipus d’element Clor Cl No-metall Sodi Coure Potassi Magnesi Fòsfor Oxigen Estany Nitrogen Sofre Bari Arsènic Bismut Brom Calci Carboni Zinc Fluor Plom

Manganès

1. Observa les substàncies que surten en aquestes fo- tografies i classifica-les en elements i compostos. Completa les oracions.

Sofre

Galena

Mercuri

Heli

Diòxid de carboni

Cristall de sofre

El sofre cristal·lí és un .

Cristall de galena

La galena és un mineral format per sulfur de ferro, que és un .

Mercuri en un termòmetre

El mercuri que contenen els termòmetres és un .

Tub d’escapament d’un cotxe

El diòxid de carboni que hi ha a l’aire és un .

Globus

El gas heli que omple el globus és un .


a) Un element està format per ________ que són iguals.

b) Un compost està format per que són .

c) Un compost es pot descompondre en els que el formen.

d) Un element no es pot en substàncies més senzilles.

4. Tria la resposta correcta. En la taula periòdica els

elements s’ordenen d’acord amb:

a) El color.

b) El nombre màssic, A.

c) El nombre de protons del nucli.

d) La quantitat de compostos químics que es poden formar.

5. Indica els ions que formaran els elements químics

següents:

a) Sodi.

b) Fluor.

c) Potassi.

d) Liti.

e) Clor.

f) Brom.


ACTIVITATS FITXA 3


G I S S O F R E C M L A N O S E C O U R E N A D H V T I E R N S Y P A Z E C B O R B A N I O S B L R D D A O P L A T A N I T B E R Q E A H A D U T G I Q Y F L U P S O M K T C H E J B A T S O E Y O D U R B J M L I T I N E O I S V I X P I L C D F L L M E R C U R I T H F E R R O A C G X K Z


c) Fes un dibuix que representi la molècula d’hidrogen.

Fòsfor: P4

d) Quina mena d’element és, metall o no-metall?

e) Com deu ser la molècula que forma? Ho pots saber a partir de la fórmula?

Diòxid de carboni: CO2

f) Quins elements formen el diòxid de carboni?

g) En quina proporció estan combinats?

h) Com és la molècula de diòxid de carboni? Fes-ne un dibuix.

Ferro: Fe

i) Quina mena d’element és, metall o no-metall?

j) Es deu trobar en forma d’àtoms aïllats, molècu- les o cristalls?

k) En quin estat físic es troba normalment?

Clorur de sodi: NaCl

l) Quins elements formen el clorur de sodi?

m) En quina proporció estan combinats?

n) Quina mena de cristalls forma aquest compost?

Recorda: Les substàncies químiques es poden trobar en forma d’àtoms aïllats, molècules o cristalls.

4. Observa la taula:

1 2 3

4 5 6

7

1. Observa els gràfics i respon les preguntes.

Hidrogen

Heli

Oxigen

Neó

Carboni

Altres

Abundància dels elements en l’univers.

Oxigen Silici Alumini Ferro Calci Magnesi Sodi Potassi Altres

Abundància dels elements a l’escorça terrestre.

a) Quins són els dos elements més abundants en l’univers?

b) I a l’escorça terrestre?

c) Explica si aquests elements es troben com a elements o formant compostos.

2. Cerca els elements que tenen els símbols següents:

K; Li; Fe; Hg; He; S; Ag; I; Cu; B.

3. A partir de les fórmules següents, respon les preguntes:

Hidrogen: H2

a) És un element o un compost?

b) Què significa la fórmula?

a) Omple la taula amb deu elements escrivint-ne el

símbol i el nom.

b) Pinta de color blau els elements que correspo- nen a metalls alcalins i alcalinoterris.

c) Pinta de color vermell el grup dels gasos nobles.

d) Pinta de color verd els elements no metàl·lics.

e) Pinta de color groc els metalls de transició.

f) Localitza i anomena els elements de nombre atò- mic 7, 14, 25 i 52.


ACTIVITATS FITXA 1

ELS CANVIS QUÍMICS


1. Escriu la fórmula de les substàncies següents, i calcula’n la massa molecular:

a) Diòxid de sofre.

b) Hidrur de potassi.

c) Àcid sulfúric.

d) Clorur de beril·li.

2. En un laboratori químic disposem de triòxid de di-

nitrogen:

a) Escriu la fórmula del compost.

7. Escriu i ajusta l’equació química corresponent a la reacció de combustió del metà: CH4.

8. En la reacció:

PbO + NH3 → Pb + N2 + H2O

a) Quins són els reactius i quins els productes de la reacció? Escriu-ne els noms.

b) Escriu la reacció ajustada. 9. La reacció de formació de l’aigua a partir d’hidrogen

i oxigen és:

b) Què representa aquesta fórmula?

c) Calcula’n la massa molecular.

d) Quina massa, en grams, hi ha en un mol?

e) Calcula el nombre de molècules.

f) Calcula el nombre d’àtoms de cada element.

3. Explica què és una reacció química i com té lloc. In-

dica mitjançant un model de boles la reacció repre- sentada per l’equació química següent:

H2 (g) + O2 (g) → H2O (l )

4. Escriu i ajusta les equacions següents:

a) Hidrogen (g) + oxigen (g) → aigua (l )

H2 + O2 → H2O

Calcula la quantitat d’aigua en mols que es pot obtenir a partir de 3,5 mol d’oxigen.

10. Donada la reacció química següent:

Òxid de calci + clorur d’hidrogen → → clorur de calci + aigua

a) Escriu i ajusta l’equació química corresponent.

b) Si reaccionen 84 g d’òxid de calci, quants grams de clorur de calci s’obtenen?

c) Quina quantitat de substància en mols de clorur d’hidrogen serà necessària?

11. En fer reaccionar 2,33 g de ferro amb oxigen, se-

gons la reacció:

b) Hidrogen (g) + clor (g) → clorur d’hidrogen (g)

5. Indica quina o quines de les equacions químiques

següents no estan ben ajustades.

a) CaO + HCl → CaCl2 + H2O

b) Hg + S → Hg2S

c) Cu2S + O2 → 2 Cu + SO2

d) Cl2 + 2 Na → 2 NaCl

Ajusta-les de manera adequada.

6. Observa l’equació química següent:

Na (s) + O2 (g) → Na2O (s)

a) Ajusta-la.

b) Explica tota la informació que proporciona aquesta equació sobre la reacció química que representa.

Fe + O2 → Fe2O3

quina quantitat de ferro s’obté? 12. L’età (C2H6) es combina amb oxigen per donar diò-

xid de carboni i aigua.

a) Escriu la reacció de combustió corresponent i ajusta-la.

b) Si partim de 30 g d’età, calcula les masses de totes les substàncies que hi participen.

13. El clorur d’hidrogen es descompon per electròlisi, i

s’obté hidrogen i clor gasosos.

a) Escriu la reacció ajustada.

b) Calcula el volum de cada gas, mesurat en condicions normals, que s’obté quan es descom- ponen 2,5 litres de clorur d’hidrogen.

14. Calcula la quantitat de substància que hi ha en

140 g de diòxid de sofre (SO2).


ACTIVITATS FITXA 2

ELS CANVIS QUÍMICS


1. Classifica les transformacions següents en canvis fí- sics o canvis químics. Raona la resposta.

A B

a) És un canvi perquè .

b) És un canvi perquè .

C D

3. Afegim un clau de ferro al vas de precipitats.

c) Es dissol

el ferro?

d) Observes algun canvi?

e) De quin color és ara la dissolució?

f) Ha canviat el color del sòlid?

g) Quina creus que és la raó d’aquests canvis? 3. La reacció química que es produeix en l’activitat an-

terior és:

Determina:

Sulfat de coure + ferro → → sulfat de ferro + coure

c) És un canvi perquè .

d) És un canvi perquè .

2. Llegeix l’experiència de laboratori i respon les preguntes.

1. En un vas de precipitats, hi posem 50 ml d’aigua, aproximadament.

2. Hi afegim sulfat de coure.

a) El sulfat de coure es dissol?

b) De quin color és la dissolució obtinguda?

a) Quina substància produeix una dissolució blavo- sa?

b) De quin color és el ferro?

c) Quina substància produeix una dissolució verdo- sa?

d) De totes les substàncies implicades, quines són solubles en aigua i quines no?

4. Una equació química està ajustada quan el nombre

d’àtoms que hi ha al primer membre és igual al nombre d’àtoms del segon. Quan reaccionen el nitrogen i l’hidrogen, en les condicions adequades, s’obté amoníac.

a) Escriu, amb lletres, la reacció química que es produeix en aquest cas.

Reactiu 1 + reactiu 2 → producte

b) Escriu les fórmules corresponents a cada subs- tància.

c) Utilitza els dibuixos següents per completar el model molecular que representa aquesta reac- ció, de manera que quedi ajustada.

• Àtom de nitrogen

• Àtom d’hidrogen

+ →

Reactius Productes

d) Escriu l’equació química ajustada.


ACTIVITATS FITXA 3

ELS CANVIS QUÍMICS

ro.

e.


a) Quina quantitat de sulfur de ferro es forma?

b) Escriu l’equació química ajustada corresponent a aquesta reacció:

Sofre + ferro → Sulfur de ferro

c) Quina quantitat de ferro es necessita per obtenir 88 g de sulfur de sofre a partir de 32 g de sofre?

3. Uneix amb fletxes els reactius amb els productes

corresponents:

• Fe2O3 + 3 CO � CO2 + 2 H2O

• 2 H2 + O2 � FeSO4 + Cu

• 2 Cu + O2 � H2O

• CH4 + 2 O2 � 2 Fe + 3 CO2

• CuSO4 + Fe � 2 CuO

4. Ajusta la reacció química següent i després completa la taula.

NO (g) + O2 (g) → NO2 (g)

NO O2 NO2 6 mol

40 l 6 molècules 32 kg 100 l 10 mol

60 g

100 molècules

1. Donada la reacció:

2 CO (g) + O2 (g) → 2 CO2 (g)

a) Identifica totes les substàncies que intervenen en la reacció.

b) Completa aquestes oracions.

• Dues ____________ de monòxid de carboni reaccionen amb ______________ molècula d’ i es formen mo- lècules de .

• ___________ mols de ___________ reaccionen amb un d’oxigen i es formen de diòxid de carboni.

• __________ molècules de __________ reaccionen amb molècula d’oxigen i es formen molècules de diòxid de carboni.

• litres de reaccionen amb __________ litres d’oxigen i es formen litres de diòxid de carboni.

2. Quan barregem ferro amb sofre i escalfem la mes-

cla, es produeix sulfur de ferro.

14 g de fer

8 g de sofr

Sulfur de ferro

5. Explica per què les reaccions químiques següents

es produeixen a diferent velocitat.

A B

Més lenta Més ràpida


ACTIVITATS FITXA 1

QUÍMICA EN ACCIÓ

Aliment

Glúcids

(g) Proteïnes Greixos

Vitamines

(g) (g) A i C (mg)

Bistec de vedella (100 g)

0

24

31

0

Macarrons amb salsa (150 g)

20

3

16

0

Iogurt sencer (una ració)

11

8

12

505

Tomàquet (una unitat)

2

1

0

10.027

Oli d’oliva (una cullerada)

0

0

16

0



Bioelements principals

Bioelements secundaris

Oligoelements Principis

immediats

2. Les proteïnes constitueixen al voltant del 15 % de la

massa corporal dels éssers vius. Determina la quantitat de proteïnes que hi ha en un adult de 85 kg. Quins són els components de les molècules de les proteïnes?

3. La reacció de combustió de la glucosa que es duu a terme a les cèl·lules, és una reacció exotèrmica o endotèrmica? Raona la resposta.

4. Completa la reacció nuclear següent:

10. Indica quin és l’efecte dels medicaments següents sobre l’organisme humà:

a) Antipirètics. c) Antibiòtics.

b) Analgèsics. d) Antiinflamatoris.

11. L’aigua del mar conté el 0,13 % de magnesi en mas-

sa. Quina quantitat d’aigua de mar es necessita per obtenir 100 kg de magnesi?

12. Observa la taula següent:

2 3 1

1H + 1H → … + 0n Quin tipus de reacció és?

5. Què és el forat de la capa d’ozó? Quins efectes té?

6. En què consisteix l’increment de l’efecte d’hiverna-

cle? Quines substàncies el provoquen?

7. Què és un antibiòtic? Digues els noms dels que co- neguis.

8. Completa l’oració següent:

Fins fa pocs anys, l’ús de productes en esprai pro- vocava la , que protegeix l’atmosfera de les radiacions .

9. Observa la gràfica següent:

Concentració de C02 atmosfèric (ppm) 360

350

340

330

320

310

1950 1960 1970 1980 1990 2000 Any

a) Què representa? Quina tendència s’hi observa?

b) Comenta possibles causes d’aquesta tendència.

Determina la quantitat de nutrients que ingereixes en un àpat que està format per un plat de macarrons de 250 g, un bistec de vedella de 200 g, una ama- nida de dos tomàquets amb dues cullerades d’oli d’oliva i un iogurt sencer. Calcula el percentatge que representa cada nutrient.

13. L’efecte d’hivernacle és beneficiós per al desenvo-

lupament de la vida a la Terra. Explica per què hi ha tanta alarma entre els científics que relacionen l’e- fecte d’hivernacle, l’escalfament global i el canvi cli- màtic.

14. Indica algunes mesures que consideris interessants,

des del teu punt de vista, adreçades a rebaixar la quantitat de diòxid de carboni emès a l’atmosfera.

15. La combustió d’1 m3 de gas natural equival a

9,28 · 106 cal. Determina el consum fet en un habi- tatge, expressat en joules, si la lectura del compta- dor ha estat de 40 m3 de gas.


ACTIVITATS FITXA 2

QUÍMICA EN ACCIÓ


1. Observa l’experiència següent:

1. Col·loca l’espelma en un recipient amb aigua i encén-la.

a) Quina reacció es produeix?

b) És una reacció exotèrmica o endotèrmica? Com ho pots saber?

2. Ara col·loquem un got que tapi l’espelma.

c) Què passa?

d) Pots explicar-ne la raó?

e) Observa el nivell a dins del got. Què passa?

f) Per què augmenta el nivell d’aigua en el got a mesura que s’apaga l’espelma?

g) Hi ha semblances entre aquesta reacció i la que té lloc quan cremem paper?

h) Després de cremar paper, la massa de les cen- dres serà igual a la massa del paper?

2. Relaciona les substàncies amb el producte on les

podem trobar:

3. De les substàncies de l’activitat anterior, determina quines són àcids i quines són bases. Completa la taula.

Àcids Bases

4. Utilitza Internet com a font d’informació. Investiga,

cerca informació i respon les preguntes següents:

a) Com pots mesurar fàcilment la mida del teu po- ble o ciutat?

b) Quina mida té el lloc on vius?

c) Indica algunes activitats urbanes responsables de l’emissió de substàncies contaminants a l’atmosfera a les ciutats.

d) Digues el nom de substàncies que generalment provoquen contaminació atmosfèrica i els proble- mes que generen.

e) Per què les ciutats amb grans zones verdes o prò- ximes a zones boscoses controlen més bé el seu índex de contaminació?

f) Indica diverses mesures que creguis que es po- drien adoptar per disminuir la contaminació a les ciutats.

5. Explica l’esquema següent sobre l’increment de l’e-

fecte d’hivernacle.

• Àcid acètic.

• Àcid acetilsalicílic.

• Amoníac.

• Àcid cítric.

• Clorur d’hidrogen.

• Bicarbonat de sodi.

• Àcid sulfúric.

• Hidròxid de sodi.

� Antiàcid estomacal.

� Llimona.

� Bateria de cotxe.

� Vinagre.

� Netejador domèstic.

� Gel per desembussar canonades.

� Sucs gàstrics.

� Aspirina.


ACTIVITATS FITXA 3

QUÍMICA EN ACCIÓ


1. En el gràfic es representa la variació de la contami- nació per diòxid de carboni en una gran ciutat al llarg dels dies de la setmana. Quines conclusions en pots treure?

Quantitat de CO2 (mg/m3)

3. Col·loca convenientment les lletres marcades de les definicions següents i obtindràs el nom d’una activitat que tots hauríem de conèixer i aplicar.

1. Materials rebutjats perquè no són aprofitables per a l’ús a què estaven destinats.

1.300

1.200 2. Medicament usat per baixar la febre.

1.100

1.000

0 Dl

Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Dia

3. Reacció química que produeix diòxid de carbo-

ni i aigua a partir d’un combustible. 4. Es produeix en la combustió.

a) Quins dies hi ha més concentració de diòxid de carboni? I menys concentració?

b) Aleshores, quina creus que pot ser la causa d’a- questa diferència?

c) Quines mesures se t’ocorren per reduir la quantitat de diòxid de carboni de l’atmosfera els dies feiners?

2. Llegeix el text i respon les preguntes.

Els envasos de Tetra Bric són els més utilitzats per conservar aliments líquids, i a poc a poc han anat substituint el vidre. Estan fabricats amb diverses capes de cartró, polietilè i altres materials. El material que està en contacte amb el líquid sempre és el po- lietilè. És un plàstic lleuger que es pot moldejar formant capes molt primes que impedeixen el pas de l’oxigen de l’aire, la humitat i els bacteris. El cartró s’hi afegeix per donar consistència a l’envàs.

a) Quin tipus de material és el polietilè?

b) Quina propietat del polietilè el fa apte per conservar els aliments?

c) Què creus que passaria si l’envàs fos només de car- tró?

5. Fenomen que altera les propietats de l’atmosfera o de l’aigua mitjançant l’addició de substàn- cies tòxiques.

6. El PVC, la baquelita o el tefló pertanyen a aquest tipus de material.

7. A aquest grup de substàncies pertany la sosa càustica.

8. L’increment d’aquest efecte escalfa la Terra. 4. Justifica les accions següents des del punt de vista

de la protecció del medi ambient.

a) Separar els residus i dipositar-los en diferents contenidors.

b) Llençar les piles usades en els contenidors ade- quats.

c) Utilitzar fonts d’energia renovables, com l’energia solar o l’energia eòlica.

d) Utilitzar bombetes de baix consum en habitatges i oficines.

e) Fomentar l’ús del transport públic. 112 FÍSICA I QUÍMICA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

Fiq 3eso Santillana Fitxesreforç

Documents

Transcript of Fiq 3eso Santillana Fitxesreforç