Filosofia, Editorial Casals, 2015

FILO

SOFI

A

BATXILLERAT

20152016

EDIC

IÓ E

N C

ATA

LÀ

BATXILLERAT FILOSOFIA 2

ÍNDEX

BATXILLERATFilosofiaClaus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6

Material per al professor 7

Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Índex de continguts 8-11

ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 12-13

ALTRES MATERIALSEducació per a la ciutadaniaMaterial per a l’alumne i per al professor 14

Índex de continguts 15


BATXILLERATFilosofiaClaus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6

Material per al professor 7

Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Índex de continguts 8-11

ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 12-13

ALTRES MATERIALSEducació per a la ciutadaniaMaterial per a l’alumne i per al professor 14

Índex de continguts 15

NOVETATS PER AL CURS

2015-2016

BAT

XIL

LERA

TFI

LOSO

FIA 1

FILO

SOFIA

BATXILLERAT

1Karl Raim

und PopperVien

a, 1902 - Londres, 1994

Les ferides de la Segona G

uerra M

un

dial, així com la

pèrdua de la con

fian

ça en el progrés pròpia d’aqu

esta

dramàtica època, van

suposar qu

e la reflexió fi

losòfica

se centrés en

l’ésser hu

mà i en

la recerca d’un

s valors

un

iversals que perm

etessin recon

èixer-ne la dign

itat

inalien

able. Popper és un

bon expon

ent d’aqu

est tomb

del pensam

ent con

temporan

i. Es va fer molt fam

ós per

les seves reflexion

s sobre l’abast i els límits de la cièn

cia

i per la seva crítica dels totalitarismes.

U. Ferrer (coord.)J. C. AbellánE. AlarcónJ. ArangurenJ. BarracaP. CobrerosL. GordilloÓ. PintadoÁ. D. RománA. Sastre

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/filo1ba


BATXILLERAT FILOSOFIA

1

Abordatge sistemàtic dels grans interrogants

i temes del saber filosòfic, sense desvincu- lar-los del seu desenvolupament històric.

2

Tractament, teòric i pràctic, de les destreses de raonament i d’investigació pròpies de la

filosofia (el comentari de text, la dissertació,

el debat, l’anàlisi filosòfica d’obres d’art,

etc.). BIV

152

L’ÉSSER HUMÀ

12. Justifica la veritat o la falsedat de les afirmacions següents.a) La riquesa d’una persona fa que una de sola valgui, d’alguna manera, com tota la humanitat. b) La persona és reconeguda com a tal per la comunitat humana. c) La dignitat humana rau en l’au-toconsciència

13. Busca dues experiències en què, com en el perdó, siguin un reflex de la dignitat personal. Ex-plica per què.

14. Quina relació hi ha entre la dignitat personal i els drets humans?

A C T I V I T A T S

El balancí, núm. 2, de H. Moore. Segle xx. El dret fonamental a la vida suposa l’obligació de cuidar i respectar tota existència humana.

4.2. Tots els éssers humans són persones?

Sovint s’identifica el fet de ser persona amb tenir en el pre-sent la capacitat de pensar. D’aquesta manera, segons s’ha arribat a dir, aquells que encara no han pensat, o aquells que han deixat de fer-ho, poden ser humans, però encara no són persones (o ja no en són) i, per tant, no tenen dig-nitat humana.

Si això fos així, es podria afirmar que alguns individus de l’espècie humana no són persones i, per tant, no són subjec-

tes dels drets humans, ja que no disposarien de la dignitat absoluta pròpia de les persones.

Per això, hi ha qui exigeix que es tin-gui consciència de ser persones, per re-

conèixer-los dignes i subjectes de drets. D’aquesta manera, neguen el valor de per-

sones als embrions, als fetus, als nadons, als malalts terminals i als ancians senils.

En aquesta línia de pensament, se sosté que el criteri per definir la persona és ser reconeguda com a tal per la co-

munitat humana, és a dir, que el fet que algú sigui considerat persona o no depèn del fet que els altres li concedeixin aquest estatus.

Enfront dels autors que defensen aquest punt de vista, cal afirmar que la dignitat humana no resideix en el fet que l’home pensi, actuï lliure-ment o estimi, sinó que, com a ésser personal, sigui capaç de tot això, encara que, per exemple, una malformació del cervell o un estat psico-lògic determinat li impedeixi d’exercir aquests actes.

Si la dignitat de la persona és absoluta, primordial o fonamental, cal que aquesta dignitat es basi en el nostre jo real, i no pas en el jo psico-lògic o autoconsciència.

No tenim cura dels nounats només perquè en el futur podran raonar i actuar lliurement, sinó pel seu ésser. I, si es moren, no els plorem per allò que haurien pogut ser en el futur, sinó, sobretot, per allò que ja eren.

De la mateixa manera, les persones podem donar afecte a aquells que pateixen deficiències físiques o psíquiques, encara que el seu cos no permeti que la seva personalitat es manifesti.

I aquest afecte no és només i exclusivament un acte de generositat ab-surd o sense sentit per part nostra. És la resposta, natural i humana, al bé incommensurable que cada persona és en si mateixa.

Ésser humà, Homo sapiens. Article de N. Jouve de la Barreda.

08_Filosofia_1Bach.indd 152 31/01/15 12:00

8

153

LA PERSONA: NATURALESA, CULTURA I DIGNITAT

5. PANORAMA HISTÒRIC

El pensament grec

El pensament antic situa el cosmos al centre de la realitat. L’ésser humà és una part d’aquest cosmos i està sotmès a les seves lleis. El destí de la vida de l’home està predeter-minat; no depèn de les accions humanes.

Aquest sotmetiment a la naturalesa suposa una visió pes-simista de l’existència humana. Homer (segle viii aC), el poeta èpic per excel·lència, ho expressa així a la Ilíada: «Enlloc no hi ha res / més miserable que l’ésser humà / d’entre tots els éssers que respiren / i s’arrosseguen sobre la Terra».

La sofística deixa en un segon pla el cosmos i centra la seva reflexió en l’home. Els sofistes reivindiquen la intel·ligència i la iniciativa humana sobre totes les coses. Protàgores (c. 484 aC) pronuncia la següent frase cèlebre: «l’home és la mesura de totes les coses». L’ésser humà esdevé un indi-vidu subjecte als seus interessos i desitjos.

Segons Sòcrates, l’escepticisme dels sofistes no respon la preguna sobre l’ésser humà. Aquest és l’únic ésser que es pregunta per si mateix. I la resposta no pot ser «el que a mi em sembla», sinó quelcom que transcendeixi el pla subjectiu i que cal intentar descobrir. És per això que un dels grans lemes de Sòcrates sigui el cèlebre «coneix-te a tu mateix». L’ésser humà apareix com un ésser moral.

Plató intenta fonamentar les intuïcions socràtiques. El descobriment de la intel·ligència racional i la seva obertura a la realitat el porta a defensar la immortalitat de l’ànima humana. L’home està vinculat, a través de la seva ànima, a un món que es troba més enllà del que és material. Aquest món, singular i contingent, és només una ombra de la veritable realitat.

Aristòtil planteja la unitat d’ànima i cos. En els cossos, l’ànima «anima» la matèria i fa que sigui viva, orgànica. En el cas de l’home, a més, l’ànima es caracteritza per la seva racionalitat i, per tant, per la seva immaterialitat.

Tanmateix, l’intens intel·lectualisme* ètic tant socràtic com platònic encara pesa molt sobre Aristòtil. Això l’impedeix superar determinats tòpics de la seva època, com ara que els bàrbars i els esclaus són indi-vidus d’una condició inferior als ciutadans de la polis, perquè en ells predominaran l’instint i la sensibilitat sobre la raó.

Actualment, perviu una certa visió so-fista. Segons això, es parla de danys col·laterals per referir-se a les víctimes civils d’un conflicte bèl·lic, de reubica-ció de ciutadans per ocultar les depor-tacions, o d’embrions sobrants per fer referència als milers d’éssers humans destinats a la seva eliminació. Sembla que, en determinats moments, l’únic criteri veritable és allò que és útil o pràctic.

Intel·lectualisme: doctrina filosòfica se-gons la qual qualsevol realitat és suscepti-ble de ser coneguda per la ment humana. En ètica, defensa que el mal és fruit de la ignorància, per la qual cosa saviesa i virtut s’equiparen.

Púgil en repòs (segle i aC). Escultura grega clàssica, d’autor anònim.


BBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBB














































BI

18















































EL SABER FILOSÒFIC

S Í N T E S I

Orientar

la nostra vida

Qüestionar

els nostres

prejudicis

FILOSOFIA

PRÀCTICAFILOSOFIA

TEORÈTICA

L’ACCIÓ

HUMANAL’ÉSSER I EL

CONEIXEMENT

UNIVERSAL

RADICAL

RIgORóS

LLIURE

la seva

finalitat és

el seu

mètode és

indaga

abasta

EL SABER

FILOSÒFIC

L'ASTORAMENT

EL DUBTE

LA COMMOCIó

EXISTENCIAL

EL

RECONEIXEMENT

DE LA IgNORÀNCIA

La saviesa

pròpia

Racional

discursiu

El fonament

últim

La totalitat

d’allò

que és real

cerca

un saber

es divideix

en

ens ajuda a

neix de

estudiaestudia

01_Filosofia_1Bach.indd 18

31/01/15 11:50

BI

20















































BI

18





























































































BI

18















































EL SABER FILOSÒFIC

LABORATORI DE FILOSOFIA

Elements del mapa mental

Nodes. Cercles o quadrats pintats a l’interior dels quals s’escr

iuen els conceptes o

les dades més essencials del tema. És convenient triar un color diferent per a cada

un dels nodes (vegeu el mapa mental de la unitat).

Fletxes. Uneixen els diferents nodes, del més general al més concret, de manera que

s’estableix una relació entre ells i es dóna lloc a diverses bifurcacions.

Etiquetes. Paraules que enllacen els nodes, situades a sobre de les fletxes o a la

meitat, i que permeten construir un enunciat a partir dels conceptes que relaciona

En què consisteix un mapa mental?

Per començar, cal distingir entre «mapa conceptual» i «mapa mental». Aquests

dos termes s’assemblen perquè constitueixen una tècnica visual d’exposició

dels continguts d’un tema i de les seves relacions en diferents nivells, des del

que és més general fins al que és més particular. La diferència, però, rau en el

fet que en el mapa conceptual el concepte més general o tema, del qual parteix

la resta de continguts, es col·loca a la part superior. En el mapa mental, en

canvi, es col·loca a la part central del document (com s’ha fet en aquest llibre

).

El mapa mental té l’avantatge de permetre una ràpida visualització dels con-

tinguts més importants del tema i de les seves relacions, la qual cosa en facilita

el record i l’aprenantetge.

Com es fa un mapa mental?

1r Selecciona els conceptes i les dades nuclears del tema. Crea els

nodes amb ells i hi situa al mig la idea nuclear. Col·loca la resta

per nivells de generalitat (es pot seguir, per exemple, el sentit

de les busques del rellotge). A mesura que vagis situant nivells

més concrets, aquests nivells quedaran més lluny del centre. Fes

servir al teu gust colors diferents per tal distingir-los.

2n Relaciona els nodes amb fletxes, si és possible del mateix color

que el node del qual parteixen, seguint un ordre lògic: del més

gran al més particular. Tingues en compte que d’un mateix

node poden sortir diverses fletxes que el concretin.

3r Etiqueta les fletxes quan ho consideris necessari: escriu una

paraula que enllaci cada un dels conceptes, de manera que, en

llegir-los, en resulti un enunciat amb sentit.

4t Un cop ja s’hagin determinat els diferents nivells, per allunya-

ment del centre, amb els diferents colors i les co

rresponents

fletxes etiquetades, fes un altre cop d’ull al mapa mental per tal

d’intentar establir més connexions entre els nodes. Seria ideal

que, partint de qualsevol dels nodes, els poguéssim recórre

r

tots (tot i que això no sempre és possible).

El mapa mental

node 2

etiqueta

node 1

EL SABER FILOSÒFIC

Orientar

la nostra vida

Qüestionar

els nostres

prejudicis

FILOSOFIA

PRÀCTICAFILOSOFIA

TEORÈTICA

L’ACCIÓ


CONEIXEMENT

UNIVERSAL

RADICAL

RIGORÓS

LLIURE

la seva

finalitat és

el seu

mètode és

indaga

abasta

EL SABER

FILOSÒFIC

LA SORPRESA

EL DUBTE

LA COMMOCIÓ

EXISTENCIAL

EL

RECONEIXEMENT

DE LA IGNORÀNCIA

La saviesa

pròpia

Racional

discursiu

El fonament

últim

La totalitat

d’allò

que és real

cerca

un saber

es divideix

en

ens ajuda a

neix de

S Í N T E S I S

estudiaestudia

EL SABER FILOSÒFIC

Orientar

la nostra vida

Qüestionar

els nostres

prejudicis

FILOSOFIA

PRÀCTICAFILOSOFIA

TEORÈTICA

L’ACCIÓ


CONEIXEMENT

UNIVERSAL

RADICAL

RIGORÓS

LLIURE

la seva

finalitat és

el seu

mètode és

indaga

abasta

EL SABER

FILOSÒFIC

LA SORPRESA

EL DUBTE

LA COMMOCIÓ

EXISTENCIAL

EL

RECONEIXEMENT

DE LA IGNORÀNCIA

La saviesa

pròpia

Racional

discursiu

El fonament

últim

La totalitat

d’allò

que és real

cerca

un saber

es divideix

en

ens ajuda a

neix de

S Í N T E S I S

estudiaestudia

01_Filosofia_1Bach.indd 20

31/01/15 11:50

CLAUS DEL PROJECTE


3

Desenvolupament explícit de les

competències clau i de les transversals.

9

177

LA REFLEXIÓ ÈTICA

1. Fesuncinefòrumsobrelapel·lículaEldilema,deMichaelMann.

Per fer la presentació de la pel·lícula, es poden consultar pàgines web en què hi hagi crítiques cinematogràfiques i entrevistes amb el director de la pel·lícula.

Completa aquesta taula per facilitar l’anàlisi prèvia al debat.

Guia per realitzar el cinefòrum :

a) És correcta la decisió de Jeffrey? Amb quina paraula es podria definir el seu comporta-ment?

b) Se li podria objectar que el fi no justifica els mitjans?

c) Davant de qui se sent responsable? Quines diverses lleialtats se li plantegen?

d) Quines dimensions de la llibertat entren en joc en la seva acció?

e) Quins són els diversos béns que persegueix? Quina jerarquia de béns es desprèn de la seva manera d’actuar?

f) Què impulsa la seva acció: l’orgull, la venjança o l’altruisme?

g) Com viu Jeffrey els cinc moments de l’acció humana estudiats en aquesta unitat?

h) En un balanç final, què perd i què guanya Jeffrey?

i) La pel·lícula té un final feliç per a Wigand i per a Bergman?

2. RecopiladadesbiogràfiquessobreundelsmetgesquehanmortaSierraLeoneenlasevalluitacontraelvirusdel’Ebola.

Contrasta la notícia de la seva mort en diversos mitjans de comunicació. Assegura’t que les fonts informatives que fas servir siguin precises i veraces. A partir de les dades obtingudes, elabora un podcast d’àudio o vídeo en què informis sobre la notícia i reflexionis sobre el que podem aprendre del seu exemple pel que fa al bé humà i la seva dimensió social.

Personatge ProfessióDilemamoral

queseliplanteja

Aspectesdelasevavidaquepotperdre

Decisióqueprenimotiu

Conseqüènciesrealso

hipotètiquesdelasevadecisió

DonHewitt

Executiu i pro-ductor de la CBS, creador del programa 60 mi-nuts. Bergman i Wallace treballen per a ell.

Emetre o no eme-tre l’entrevista a Wigand, amagant una informació clau i fent estèril el sacrifici de Wi-gand.

El seu càrrec a la cadena de televi-sió i el seu esta-tus social.

No emetre l’entrevista per no enfrontar-se als directius de la CBS i per conser-var el seu lloc.

Deixa Wigand en una situació pre-cària.

Perjudici per a la salut de moltes persones. Trair-se un mateix.

JeffreyWigand

LowellBergman

MikeWallace

DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIES


61

3

1. Segueix les pautes anteriors per escriure un assaig (de 500 paraules com a màxim) a favor o en contra d’aquesta tesi:

L’Estat hauria de prohibir fumar.

Per fer l’assaig, et pot ser útil tenir en comptes el següent:

• Fumar és perjudicial per a la salut.

• L’Estat recapta molts diners en concepte d’impostos sobre el tabac.

• La seguretat social té despeses importants que deriven de tractament per malalties provo-cades pel consum de tabac.

• Cadascú és lliure de fer el que vulgui amb la seva salut.

• El tabac redueix l’esperança de vida dels fumadors i, per tant, suposa un estalvi en pen-sions.

• El fumador troba plaent l’activitat de fumar.

Batalla argumentativa

• El professor ofereix una tesi que permeti argumentar-hi tant a favor com en contra, i assigna un nombre a cada un dels estudiants que formen la meitat de la classe.

• Cada un d’aquests alumnes ha d’escriure un assaig argumentatiu (a favor o en contra de la tesi proposada) i marcar el seu text amb el nombre que el professor li hagi indicat.

• A continuació, el professor assigna cada un d’aquests assajos als alumnes de la meitat restant de la classe perquè l’analitzin (és convenient que el professor tingui un registre amb el nombre corresponent a cada parell d’alumnes: assagista i comentarista).

• Marcar els assajos amb nombres garanteix que el procés sigui totalment anònim, per-què l’assagista no sap qui serà el seu comentarista i viceversa.

• Quan ja s’hagin lliurat tots els assajos i els comentaris, el docent pot seleccionar-ne les millors mostres per discutir-les a classe.

DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIES

LÒGICA O ELS LÍMITS DEL PENSAMENT


PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL


BAT

XILL

ERAT

FILO

SOFI

A 1

FILO

SOFIA

BATXILLERAT

1

Karl Raimund Popper

Viena, 1902 - Lon

dres, 1994


uerra M

un

dial, així com la

pèrdua de la con

fian

ça en el progrés pròpia d’aqu

esta

dramàtica època, van

suposar qu

e la reflexió fi

losòfica

se centrés en

l’ésser hu

mà i en

la recerca d’un

s valors

un

iversals que perm

etessin recon

èixer-ne la dign

itat

inalien

able. Popper és un

bon expon

ent d’aqu

est tomb

del pensam

ent con

temporan


ós per

les seves reflexion


cia


U. Ferrer (coord.)

J. C. Abellán

E. Alarcón

J. Aranguren

J. Barraca

P. Cobreros

L. Gordillo

Ó. Pintado

Á. D. Román

A. Sastre


ecasals.cat/filo1ba

BATXILLERAT

HIS

TORI

A D

E LA

FIL

OSO

FIA 1

HIS

TÒRI

A D

E

LA F

ILO

SOFI

A

BATXILLERAT

2Ludw

ig Josef Johann Wittgenstein

Viena, 1889 —

Cambridge, 1951

Wittgen

stein n

o va rebre un

a gran form

ació filosòfi

ca, però

va saber aplegar en la seva obra gran

part dels problemes qu

e

la filosofi

a ha plan

tejat al llarg de la història. Els seu

s treballs

es troben en

tre els més im

portants del segle X

X. Va defen

sar

la fin

alitat terapèutica de la fi

losofia: h

avia de clarificar el

que es pot o n

o es pot dir amb sen

tit. Els estudis sobre lògica,

matem

àtiques i llen

guatge d’aqu

est i d’altres autors d’aqu

esta

època van facilitar el desenvolu

pamen

t de la inform

àtica.


ecasals.cat/filo1ba

1 BALlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4961-3

NOVETAT CURS 2015-2016

2 BALlibre de l’alumne

CURS 2016-2017

2 BALlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4032-0

BATXILLERAT FILOSOFIA

MATERIAL PER A L’ALUMNE

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 8-11 DEL CATÀLEG.


MATERIAL PER AL PROFESSOR

1 BAProposta didàcticaISBN 978-84-218-4981-1

NOVETAT CURS 2015-2016

2 BAProposta didàcticaISBN 978-84-218-4056-6

2 BAProposta didàctica

CURS 2016-2017

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

DVD DEL PROFESSORUn DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques:

–Orientacions –Programació d’aula –Solucionari de les activitats i recursos digitals del llibre de l’alumne –Avaluacions i solucionari

Banc d’activitats i solucionari. Avaluacions trimestrals. Bibliografia.

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B

-10576-2012 · Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. N

o s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

FILO

SOFIABATXILLERAT

1Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/filo1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B

-10576-2012 · Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. N

o s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

BATXILLERAT

2Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/filo1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

HIS

TÒR

IA D

ELA

FIL

OSO

FIA

Inclou la programació de curs i d’aula, les orientacions didàctiques i el solucionari de cada unitat, les avaluacions trimestrals i un banc d’activitats.

FILO

SOFIA

BATXILLERAT

U. Ferrer (coord.)

J. C. Abellán

E. Alarcón

J. Aranguren

J. Barraca

P. Cobreros

L. Gordillo

Ó. Pintado

Á. D. Román

A. Sastre

1

Karl Raimund Popper

Viena, 1902 - Lon

dres, 1994


uerra M

un

dial, així com la pèrdu

a

de la confi

ança en

el progrés pròpia d’aquesta dram

àtica

època, van su

posar que la refl

exió filosòfi

ca se centrés en

l’ésser hu

mà i en

la recerca d’un

s valors un

iversals que

permetessin

reconèixer-n

e la dignitat in

alienable. Popper

és un

bon expon

ent d’aqu

est tomb

del pensam

ent con

temporan


ós per

les seves reflexion


cia


PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

FILO

SOFI

A 1

PD


ecasals.cat/filo1ba

HIS

TÒRI

A D

E

LA F

ILO

SOFI

A

BATXILLERAT

2Ludw

ig Josef Johann Wittgenstein

Viena, 1889 —

Cambridge, 1951

Wittgen

stein n

o va rebre un

a gran form

ació filosòfi

ca, però

va saber aplegar en la seva obra gran

part dels problemes qu

e

la filosofi

a ha plan

tejat al llarg de la història. Els seu

s treballs

es troben en

tre els més im

portants del segle X

X. Va defen

sar

la fin

alitat terapèutica de la fi

losofia: h

avia de clarificar el

que es pot o n

o es pot dir amb sen

tit. Els estudis sobre lògica,

matem

àtiques i llen

guatge d’aqu

est i d’altres autors d’aqu

esta

època van facilitar el desenvolu

pamen

t de la inform

àtica.

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

HIS

TORI

A D

E LA

FIL

OSO

FIA 1

PD


ecasals.cat/filo1ba


BATXILLERAT 1 FILOSOFIA

CA Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món CS Competència social i cívica / CP Competència personal i interpersonal / CC Competència comunicativa CI Competència en gestió i tractament de la informació / CR Competència en recerca / CD Competència digital

UNITATS CONTINGUTSCM CS CA

LABORATORI DE FILOSOFIACA CC

DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIESCA CP

BLOC I. EL SABER FILOSÒFIC

1La filosofia: necessitat i sentit

1. Iniciant-te en filosofia2. L’origen del saber filosòfic3. Els inicis de la filosofia4. La filosofia enfront d’altres formes del saber5. Tasques i branques de la filosofia6. La filosofia davant les grans qüestions de la vidaSíntesiActivitats de síntesi CP CD

El mapa mental Elaboració de mapes mentals CC

Aplicació de programes informàtics per elaborar mapes mentalsCD

BLOC II. EL CONEIXEMENT

2El saber científic

1. Reflexionem sobre la ciència2. La ciència en la història3. L’activitat científica4. El mètode de les ciències5. Valor i abast del coneixement científic6. Ètica i tecnociènciaSíntesiActivitats de síntesiCC

La dissertació Reflexió sobre la racionalitat científica CR

3Lògica o els límits del pensament

1. Què és la lògica?2. La conseqüència lògica3. La lògica proposicional clàssica4. Més enllà dels límits del pensament5. Lògica informal. Fal·làciesSíntesiActivitats de síntesiCC CD

L’assaig filosòfic Assaig filosòfic sobre la prohibició de fumar per part de l’EstatCS

4Coneixement, veritat i llenguatge

1. La raó teòrica2. La naturalesa del coneixement3. L’estructura del coneixement humà4. Coneixement i llenguatge5. Coneixement i veritat6. Panorama històricSíntesiActivitats de síntesi CC

Les fitxes de lectura Elaboració de fitxes de lectura utilitzant un gestor bibliogràfic CC

BLOC III. LA REALITAT

5Les cosmovisions científiques

1. Què és una cosmovisió?2. La visió del món físic en l’Antiguitat3. La visió del món físic després de la revolució científica4. La cosmovisió de la ciència actualSíntesiActivitats de síntesi CR

Comentari de textos I. Resum

Reflexió i comentari de frases de científicsCM CS

6La reflexió filosòfica sobre la realitat

1. Sentit de la reflexió filosòfica sobre la realitat2. La metafísica, ciència primera3. L’estructura radical de la realitat4. Les propietats transcendentals de l’ens5. La pregunta filosòfica per DéuSíntesiActivitats de síntesi

Comentari de textos II. Anàlisi

Anàlisi de textos filosòfics CC

BLOC IV. L’ÉSSER HUMÀ

7La dimensió psicobiològica de l’ésser humà

1. L’escala de la vida2. L’especificitat biològica de l’ésser humà3. La relació cos-psique4. La gènesi de l’ésser humà5. L’evolució de l’ésser humàSíntesiActivitats de síntesi CP

Comentari de textos III. Síntesi

Utilització d’una aplicació informàtica per realitzar una presentació sobre els processos d’humanització i hominitzacióCD

BATXILLERAT FILOSOFÍA 9

BATXILLERAT 1 FILOSOFIA


UNITATS CONTINGUTSCM CS CA

LABORATORI DE FILOSOFIACA CC

DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIESCA CP

8La persona: naturalesa, cultura i dignitat

1. Naturalesa i cultura2. L’experiència de ser persona3. Som persones4. La dignitat de la persona5. Panorama històricSíntesiActivitats de síntesi

La taula de diàleg Constitució d’una taula de diàleg per establir un debat sobre el diagnòstic genètic preimplantacional CC

BLOC V. LA RACIONALITAT PRÀCTICA: ÈTICA I ESTÈTICA

9La reflexió ètica

1. La racionalitat pràctica2. L’ètica com a filosofia pràctica3. L’ordre moral4. Principals concepcions ètiquesSíntesiActivitats de síntesi CC CD

El cinefòrum Realització d’un cinefòrum sobre una pel·lícula CC

Elaboració d’un podcast sobre la infecció de l’Ebola CS CD

10Els fonamentsde l’acció moral

1. La persona com a protagonista2. La llibertat en l’acció humana3. La negació de la llibertat4. La llibertat moral com a tasca5. L’acció moral i l’afectivitat6. L’acció moral i la responsabilitat7. La solidaritat en la llibertat i en la responsabilitatSíntesiActivitats de síntesi

Comentari d’un cas pràctic Estudi d’un cas

11L’acció transformadora de l’ésser humà

1. L’acció transformadora2. El treball humà3. La tecnologia4. La creació i l’obra d’art SíntesiActivitats de síntesiCC CD CI

Comentari d’una obra d’art Comentari d’obres artístiquesCD CS

BLOC VI. LA RACIONALITAT PRÀCTICA: CULTURA I SOCIETAT

12Interacció, cultura i estructuració social

1. L’ésser humà com a ésser social2. Individu, cultura i societat3. L’organització de la societat4. Panorama històricSíntesiActivitats de síntesi

El joc de rol Realització d’un joc de rol a partir d’una situació i d’uns personatges prefixats

13Dret i justícia.Ordre econòmic i justícia social

1. La fonamentació del dret2. Els drets humans3. La filosofia política4. Ciutadania, participació i bé comú5. Gènesi i desenvolupament del capitalismeSíntesiActivitats de síntesi CD CP

L’entrevista Realització d’una entrevistaCS

Obtenció de dades sobre ONGCD CS

14Teories sobre l’origen de la societat i l’Estat

1. Què és el poder polític?2. Què és l’Estat?3. Els orígens històrics de l’Estat4. Teories filosòfiques sobre l’origen del poderSíntesiActivitats de síntesi CP

L’exposició escrita Realització d’una exposició escrita sobre un contingut de la unitat

BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 10

BATXILLERAT 2 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

UNITAT CONTINGUTS CM CS CAACTIVITATS CA CC CD

LABORATORI DE FILOSOFIACM CS CC CA

BLOC 1. LA FILOSOFIA A LA GRÈCIA ANTIGA

1Dels presocràtics a Sòcrates

L’origen de la filosofia gregaEls presocràtics: els filòsofs de Milet (Tales, Anaximandre i Anaxímenes), els pitagòrics, Heràclit, Parmènides, els pluralistes (Empèdocles i Anaxàgores), els atomistes, els sofistesSòcrates

2Plató

Marc filosòficTeoria de les idees: dualisme ontològicL’home: dualisme antropològicEl coneixement: dualisme gnoseològicL’ètica: la vida virtuosaLa política: l’Estat idealInfluències rebudes i repercussió posterior

3Aristòtil

Marc filosòficLa filosofia de la naturalesa: els éssers corporisLa filosofia primera: l’ésser quant a ésserEls éssers vius i l’ésser humàLa ciència i les seves classesL’èticaLa políticaInfluències rebudes i repercussió posteriorLes escoles postaristotèliques: hel·lenisme i neoplatonisme

BLOC 2. LA FILOSOFIA MEDIEVAL

4De la patrística a la filosofia al segle xii

La patrísticaAportacions del cristianisme a la filosofiaAgustí d’HiponaLa transició a l’escolàstica: Boeci, Cassiodor, sant Isidor de SevillaFormació i desenvolupament de l’escolàstica: Anselm de Canterbury, el problema dels universalsLa filosofia musulmana: Avicenna, Averrois

5Tomàs d’Aquino

Marc filosòficLa fe i la raó. La teologia i la filosofiaLa realitat creada: els ens i l’ésserEl Creador: l’existència i l’essència de DéuL’ésser humà i el coneixement intel·lectualL’ètica: la llei natural i les virtutsLa política: la llei positiva i el bé comúInfluències rebudes i repercussió posterior

6Guillem d’Occam

Marc filosòficEls principis de la seva filosofiaLa fe i la raó. La teologia i la filosofiaEl coneixement humà i la qüestió dels universalsEl concepte d’ésser i el coneixement de DéuL’ésser humà: la seva ànima i la seva llibertatLa teoria èticaLa filosofia políticaInfluències rebudes i repercussió posterior

BLOC 3. LA FILOSOFIA EN LA MODERNITAT I LA IL·LUSTRACIÓ

7El Renaixement

Principals corrents filosòfics: l’escolàstica renaixentista, les escoles clàssiques, filòsofs independents, pensadors humanistesCorrents renaixentistes de pensament polític: Maquiavel, Thomas MoreLa nova ciència. La concepció antiga de l’univers, la nova imatge del món (Copèrnic i Kepler, Galileu)

8El racionalisme. Descartes

Marc filosòficFinalitat de la filosofia de DescartesEl mètode i el dubte metòdicLa primera certesa: l’existència del joL’existència de DéuL’existència de les coses corpòriesLes tres substànciesEl món sensible (mecanicisme) i el compost humàLa moralAltres autors racionalistes: Malebranche, Spinoza, Leibniz


BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 11

BATXILLERAT 2 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

9L’empirisme. Hume

Marc filosòficAlguns autors empiristes: Hobbes, Locke, BerkeleyHume: el coneixement teòric i la ciència, la filosofia moral, la filosofia política i la filosofia de la religió

10La filosofia transcendental. Kant

Marc filosòficFinalitat de la seva filosofiaEl problema del coneixement teòric i la ciència: tipus de judicis, teoria de la sensibilitat, anàlisi de l’enteniment, el paper de la raóEl problema del coneixement pràctic i la moral: el deure, l’imperatiu categòric, ètica formal enfront d’ètiques materials, els postulats de la raó pràcticaLa filosofia de la religió, del dret i de la històriaInfluències rebudes i repercussió posterior

BLOC 4. LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

11Positivisme i utilitarisme

El positivisme: marc filosòfic, Comte, influències rebudes i repercussió posteriorL’utilitarisme: marc filosòfic (Bentham), Stuart Mill, influències rebudes i repercussió posterior

12El marxisme

Marc filosòficEl materialisme i la dialèctica de la naturalesaLa concepció marxista de l’ésser humàLa teoria del coneixementEl materialisme històricLa lluita de classes, motor de la històriaL’alienació en la societat capitalistaEl comunismeInfluències rebudes i repercussió posterior

13El vitalisme irracionalista. Nietzsche

Marc filosòficL’apol·lini i el dionisíacCrítica de la cultura occidental, crítica a la filosofia, crítica a la ciència positiva, crítica a la moral d’esclaus i al cristianismeLa mort de Déu i el nihilismeNoves propostes: la voluntat de poder, l’etern retorn, el superhomeInfluències rebudes i repercussió posterior

14Fenomenologia i existencialisme

Marc filosòficLa fenomenologia: marc filosòfic (Brentano)Husserl: primera i segona època Influències rebudes i repercussió posterior (Scheller)L’existencialisme: marc filosòfic (Kierkegaard, Schopenhauer)De la fenomenologia a l’existencialisme: HeideggerLa filosofia de SartreInfluències rebudes i repercussió posterior

15La filosofia analítica. Wittgenstein

Marc històric i filosòfic (Moore)L’atomisme lògic del «primer» WittgensteinLa filosofia analítica del «segon» WittgensteinInfluències rebudes i repercussió posterior (Frege, Russell, Cercle de Viena)

16El raciovitalisme. Ortega y Gasset

Marc filosòficLa vida com a realitat radical i els seus atributsPerspectivisme i raciovitalisme: el coneixement com a perspectiva, raó vital i raó històricaFunció del pensament i necessitat de la filosofiaLa dimensió social de la vida humana. El passat històric, l’home i la gent, l’home massa i l’home selecteInfluències rebudes i repercussió posterior

17Altres corrents filosòfics del segle xx

La filosofia de la ciència: Popper, Kuhn, LakatosL’hermenèutica: GadamerL’anàlisi filosòfica de la societat: l’escola de Frankfurt, Habermas, ApelLa postmodernitat filosòfica: l’estructuralisme (Lévi-Strauss), Foucault, Vattimo, Lyotard, Baudrillard


ecasals.cat FILOSOFIA 12

ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats:

Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta

per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals.cat FILOSOFIA 1313

LLIBRE DIGITAL

Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats

que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només

per al professor, i les solucions en el context de cada activitat.

Amb la possibilitat d’incorporar els recursos i activitats propis.

En els llibres de Batxillerat, hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.

Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.

S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA

Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS ALS TEUS LLIBRES DE BATXILLERAT

EN UN SOL ESPAI.

MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format off-line per a tauletes a la plataforma

Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat

de mostra de totes les novetats.

Servei personalitzat d’assessorament i suport

tècnic al docent:

[email protected]

ESO EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA 14

ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4337-6

4 ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4775-6

ESO D’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

MATERIAL PER A L’ALUMNE

MATERIAL PER AL PROFESSOR

ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-4839-5

4 ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-4841-8

ESO EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA 15

ESO EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

ESO 4 EDUCACIÓ ETICOCÍVICA

CONTINGUTS

1.La persona

Qui sóc?La personalitatEl respecte

2. La vida en societat

Més enllà de la famíliaEls conflictesLes solucions

3. La dignitat de totes les persones

Som personesLa mateixa dignitatLa solidaritat

4. L’organització de la societat

La persona en primer llocEls drets humansLa democràcia

5. Les lleis de la convivència

La Constitució espanyolaL’Estat de les autonomiesLa Unió Europea

6. El respecte a la diversitat

Una societat pluralSituacions d’injustíciaLa diversitat religiosa

7. La distribució de la riquesa

Intercanvis de béns i de serveisEls impostosL’estat del benestar

8. Conviure amb l’entorn

La fragilitat del planetaUn altre estil de vidaConviure a la ciutat

9. Una societat global

Desigualtats globalsConflictes del món actualLa cooperació internacional

CONTINGUTS

1.Llibertat i responsabilitat

La personaLa llibertatLa responsabilitat

2. La qüestió del bé

Causalitat i finalitatDe les coses bones al béTeories ètiquesProblemes ètics d’ara

3. Persones i paraules

Les relacions entre les personesLa comunicacióGestionar conflictesViure en societat

4. La conquesta dels drets humans

Els drets humansPrimera generació: els drets cívics i políticsSegona generació: els drets econòmics, socials i culturalsEvolució històrica de la conquesta dels drets humans

5. La defensa dels drets humans

Violacions dels drets humansLa pobresa humanaEls moviments feministesLa discriminació de les dones

6. La convivència democràtica

La vida socialTeories sobre la societatOrganització política de la societatConvivència i democràcia

7. La ciutadania global

El ciutadà globalLa globalitzacióAvantatges i inconvenients de la globalitzacióLa comunicació global

8. Responsabilitat ciutadana

La sostenibilitat del planetaConsum responsableLa participació ciutadanaLa societat civil

9. La cultura de la pau

El valor de la pauEls moviments pacifistesLes institucions per la pauEls conflictes del món i la seva resolució

Atenció al clientTel.: 902 107 [email protected]

editorialcasals.catecasals.cat

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

SCC1501

NOU PROJECTE DE BATXILLERAT

El millor aliat per formar alumnes competents!

Filosofia, Editorial Casals, 2015

Documents

Transcript of Filosofia, Editorial Casals, 2015