Filomena Ficalapota

- Mama, mama, puc regar les flors del balcó? – va preguntar la Filomena.

- Sí, i tant, però no fiquis la pota, filleta.- Ni les ofeguis, ni les deixis seques. L’aigua

justeta.

La Filomena molt contenta, va començar a regar. Era dificilíssim mesurar l’aigua justa, però ho va aconseguir. Les flors, fresques i mulladetes, li van dedicar un somriure.- Gràcies Filomena.Avui sí que estem ben regades. La Filomena les va ensumar i es va sentir orgullosa.

De sobte, va veure la pobra flor de la veïna just al balcó de sota.

Estava pansida, groguenca, no reia ni feia gens d’olor. Era una veritable llàstima.La veïna en veure-la treia foc pels queixals. - Aquesta Filomena, és una pocavergonya! Ha ruixat la meva flor de paper!

“ Doncs encara em queda una mica d’aigua. Si l’encerto, segur que aquest cop regaré les meves i no les flors de la veïna”, va pensar la Filomena.La Filomena es va abocar a la barana i va comptar:- A la una, a les dues i a les tres! Raig avall!

- Pataxof!, el raig d’aigua va caure al cap d’un pare que no volia portar els seus fills al cinema.

- Ho veus papa? Ara comença a ploure. Si no ens fiquem dins el cinema ens ofegarem.

El pare va rondinar i va mirar el cel.- Vaja! Quina llauna! Ara ens tocarà anar al cinema! Amb les poques ganes que tinc, però quin remei. – va dir el pare.- Iupiii! - van cridar els nens. i van agrair a la Filomena la seva mala punteria.

La Filomena ho va intentar altre cop.- Mira cuqui, fins que no facis un pipirró no anirem a jugar amb els nens! M’has entès? Ets un gosset dolent perquè

no vols fer pipi – deia una senyora.

El gos, desesperat perquè li encantava jugar amb els nens intentava fer pipi, però no podia.Fins que tot d’una:

- Pataxof! – va caure un gran toll al mig del carrer.

- Molt bé Cuqui, així m’agrada, però un altre cop avisa, que m’has esquixat. Au! Anem a avisar els nens.

I el Cuqui va agrair a la Filomena la seva mala punteria.

Però la Filomena volia regar la flor fos com fos. I es va dir; “a la tercera va la vençuda”

La Tina tenia fregida la Tona.- Ja veuràs a la festa. Tots voldran ballar amb mi, tu, en canvi, com que vas fet un fàstic, i ni tan sols t’has pentinat, t’avorriràs com un préssec en almívar. Fixa’t quins rínxols de pel·lícula!

- Pataxof! – els rínxols de pel·lícula de la Tina van quedar convertits en un fregall.

La Tona es va fer un fart de riure.- Poca-soltes! me les pagareu! – cridava la Tina.Però la Tona molt contenta la va agrair ala Filomena la seva mala punteria.

La mare de la Filomena va sortir al balcó en sentir els crits.

- Vaja, ja hi tornem a ser? Aquesta filla meva sempre fica la pota!

I la Filomena, avergonyida, es va amagar en un racó.

Això és el que ella es pensava.

Moltes gràcies per la vostra atenció

Núria AndrésNoelia Torregrosa