Núm

. 363

· ju

liol 2

014

. 2 e

uros

� Entrevistam la tennistacalamillorera Rosa MariaAndrés, subcampiona delmón i campiona d’Espanyaveterans +35

Festes de la Mare de Déu del Carme a Cala Bona

Festes de Sa Coma del 13 al 21 de juliol

� La Regidoria d’Educacióposa en marxa un programade pràctiques entre l’IES Puigde Sa Font i la Policia Local

� Pregó de festes de SA REVETLA

� Cala Millor: setena millordestinació de tot Espanyasegons Trivago

� Inici de les obres de connexióde servei elèctric del centre detelecomunicacions de Son Corb

2

Publicitat

BONES FESTES DEL CARME !!

Hotel Cala Bona any 1924

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:

PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34971 567 253609 48 65 0907550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Editorial

Aquesta revista s'edita en català gràcies a la col·laboració del Servei Lingüístic de l'Ajuntament de Son Servera per mitjà de la campanya 'A Son Servera, informació en la nostra llengua!'

En tot cas, respectam l'elecció de llengua dels nostres col·laboradors per expressar les seves opinions.

3

Ara ja fa un any, en el CM7 de juliol, aquest mateix editorial ja feia referència a la desídia iabandonament de Cala Bona per part de Ports i com el Govern municipal s’havia d’encarregarde les tasques de manteniment i neteja encara que no fossin competència municipal.

Ara un any després, els qui mai no han valorat ni han tengut cura del nostre port el se volenfer seu amb una privatització que no pretén altra cosa que mercadejar amb el port i explotar-loal millor postor. Tot plegat un altre despropòsit.

La data clau i data negra, de dol, el passat 8 de juliol, quan el Parlament Balear aprova ambels 34 vots a favor del PP la modificació de la Llei de ports de les Illes Balears. Amb aquestareforma normativa es dóna peu a la privatització de les instal·lacions portuàries i s’estableix elmarc normatiu per procedir a la desregulació del sector. Això, en bon mallorquí, vol dir que desde la iniciativa privada es podrà fer qualsevol tipus d’actuació al nostre port. ‘Déu nos guard!’,va dir un pescador quan la mar s’envalentonava.

Ara la mar ja no és l’únic amic-enemic per antonomàsia dels pescadors i gent de la mar.Més bé serà la incertesa del que pot passar amb aquest cocó màgic que a tants de serverins iserverines ens dóna la vida quan passejam pels seus racons i pensam... ‘tanta sort que enca-ra ens queda aquest darrer testimoni del que fou la nostra terra quan l’home no feia malbé elseu voltant en nom i excusa del profit d’uns pocs’.

Al cap i a la fi, de què ens ha servit dur Sodoma i Gomorra a la nostra illa de la calma si totha quedat reduït a les desigualtats de sempre, ancorant el nostre somni d’una vida millor de dei-xar enrere la duresa de la vida agrícola d’un temps per culpa del naufragi de la mala idea quetengueren els hotelers de dur en forma de misèria per a molts i benefici per a ells la maleïdafórmula del turisme del tot inclòs?

Tan sols una pregunta més: els possibles explotadors que vulguin dur a terme el projecte deconvertir Cala Bona en un port esportiu tendran cura dels voltants (Cala Bona, Cala Millor i roda-lies) perquè estiguin a l’altura dels turistes d’alt standing que sempre diuen que atrauran en elcas de convertir el port calaboner en un Puerto Portals?

’Déu nos guard!’, com deia aquell pescador.

Festes de sa Coma del 13 al 21 de juliolEl màxim exponent de les festes de sa Coma és el caràcter participatiu i l’aportació popu-

lar que any rere any han fet créixer aquestes fetes, dotant-les d’una personalitat pròpia i d’unaaura festiva molt diferent a la resta. Aquest anys podrem seguir gaudint de les nits multicultu-rals, del concert de la Coral de Gent Gran, del dinar de paella i de la nit esportiva entre d’altres.A més, algunes de les novetats d’enguany són la trobada d’havaneres i el taller d’estels, entred'altres. Cal destacar també la cura que s'ha tengut a l’hora de dissenyar el programa de fes-tes: un treball amb una qualitat artística destacable.

Festes de la Mare de Déu del Carme de Cala Bona, del 12 al 16 de juliolI què cal dir del nostre cocó màgic que ens té a tots enamorats? Tornen les festes marine-

res al nostre municipi i aquest any cal destacar la inauguració del passeig del pintor MiquelVives, un homenatge més que merescut al pintor més nostrat. No només el seu art el faràimmortal, sinó també la seva bonhomia.

Darrera horaEl llibre Recordances, de Magdalena Ordinas Febrer, ha estat guardonat amb el premi

'Baltasar Moyà d’Investigació Musical' que atorga la Federació Balear de Bandes de Música iAssociacions Musicals. Recordances és un recull de la història de la Banda de Música de SonServera, des de 1882 a 1990. El premi es lliurarà a la gala concert que la Federació celebraràa l’Auditori de Sa Màniga de Cala Millor el proper dia 25 de juny . Enhorabona Magdalena! �

Manel I. Serrano Servera

manel@calamillor7.com

� Cala Bona, de l’oblit a la privatització

Guitarra vella quan soness’omple mon cor de memòries,saps de somnis, de folies,de rosades, matinades,tu saps de ma jovenesa,saps de nits sobre l’arena,de sal marina, de pins ...saps d’altres temps, d’altres dies,quan la vida, més tranquil·la,més serena, o pot serara m’ho sembla,amb delit vàrem fruir.Quan entrares a ma vidaguitarra meva, amb setze anys,no sabia les coses bonesque me faries sentir,bauxes, festes i alegries amb la família i companys,i cau de llàgrimes d’angúniaquan ferit tenia el cor;després de tota una vidaets, guitarreta meva,inspiració de mes rimesi de les penes conhort.Guitarra vella, amigade tants de estius i d’hiverns,sempre romandràs amb mifins a la fi dels meus anys!!

Toni López

juny de 2014

Guitarra vella

4

Actualitat

le recomienda: para una buena salud bucal

visitar a su dentista como mínimo una vez al año para control y limpieza dental

Horario: de lunes a viernes de 9:30h. a 13:00h.lunes, martes y jueves de 16:30h. a 19:30h.

C/ dels Camps, 1 - 2º izq. - SON SERVERA - Tel. 971 56 78 49

� El president Bauzá i el conseller Company visiten SonServera amb motiu de les obres de la via verda Manacor-Artà

El passat dia 2 de juliol el president del Govern de les Illes Balears,José Ramón Bauzá, acompanyatdel conseller d’Agricultura, MediAmbient i Territori, Biel Company, visitaren el passat 2 de juliol les jaavançades obres d’adequació de la via verda que Serveis Ferroviaris deMallorca (SFM) duu a terme en el traçat ferroviari inacabat entreManacor i Artà.

També hi assistiren el director d’SFM, José Ramón Orta; el directorgeneral de Transports, Juan Salvador; els batles d’Artà, Bartomeu Gili,i de Sant Llorenç des Cardassar, Mateu Puigròs; i el batle de Manacor,Antoni Pastor, acompanyats pels representants de les empreses adju-dicatàries de les obres.

Tots els batles, manco el de Son Servera. Tal com avançam al titu-lar, ningú en representació del govern de centreesquerra del’Ajuntament de Son Servera assistí a l’acte, quan la resta de municipis

del voltant feren acte de presència amb el seu màxim representant, ésa dir, el batle.

Cal recordar als nostres lectors que a dia d’avui el batle en funcionsde Son Servera és Pep Barrientos (PSIB), ja que Antoni Servera (INDE-PENDENTS) es troba de viatge a Londres.

El conseller Company aprofità la trobada per demanar als batlesquines peculiaritats demanden per al tram corresponent al seu munici-pi. Així, Mateu Puigròs, batle de Sant Llorenç, demanà al consellerd’Agricultura, Medi Ambient i Territori que es fes un accés per a via-nants directe a la zona turística de Cala Millor per tal d’evitar així elperill de la carretera.

Tot seguit reproduïm algunes declaracions del president Bauzá idels batles del voltant, a més del representat de l’oposició del’Ajuntament serverí, Jaume Servera (PP).

A l’acte foren presents els batles de Sant Llorenç, Artà i Manacor, i ningú en representació del govern serverí assistí a la convocatòria de la Conselleria

Ofertas en reportajes de primera comunión

EN FOTOS DE CARNET UNA COPIA GRATIS 10x15

FOTOS CARNET Y PASAPORTEREPORTAJES Y FOTO ESTUDIO

Avda. Juan Servera Camps, 27 CALA MILLOR

5

Actualitat

� Cala Millor: setena millordestinació de tot Espanyasegons Trivago

José Ramón Bauzá, president del Govern de les Illes Balears:“El nou pla de mobilitat ha millorat el transport públic de la comar-

ca; hem passat de tenir uns 7.000 trajectes a 15.000, tenint totes icada una de les freqüències com a referència l’Hospital de Manacor.El 70 % de les expropiacions que es feren al seu dia per a la construc-ció d’aquest tram ja estan pagades i actualment el conseller BielCompany està xerrant amb la resta propietaris.”

Bartomeu Gili, batle d’Artà:“Difícilment un futur govern, sigui quin sigui, tiri enrere aquest

projecte; hi pot haver trams alternatius i modificacions, i de fet nosal-tres, des d’Artà, hem defensat la tornada del tren des del principi i araveim amb bons ulls aquest nou projecte.”

Mateu Puigròs, batle de Sant Llorenç des Cardassar:“Crec que s’ha de potenciar al màxim aquest itinerari per veure si

aquest projecte ens ajuda a desestacionalitzar una mica els mesosd’hivern.”

Antoni Pastor, batle de Manacor:“És una obra ben feta; de fet encara no està acabada i ja té molts

d’usuaris, però alhora els nostres municipis hem de seguir lluitant per-què no només siguin els municipis de la península els que tenguin lapossibilitat de tenir transport públic.”

Jaume Servera, cap de l’oposició de l’Ajuntament serverí:“Aquesta via verda és important per a la nostra comarca i per al

turisme. A més, s’està fent feina amb el transport públic i s’han aug-mentat les freqüències, i una vegada acabat aquesta projecte elpodran gaudir tant els esportistes, famílies i turistes, a més de comp-tar amb un gran valor ecològic.”

El projecte de via verda entre Manacor i Artà representa una inver-sió de 4.281.548 euros del Govern de les Illes Balears. Bauzá iCompany informaren que les obres es troben ja al 70 % d’execució ique la via verda estarà finalitzada el proper mes de setembre.

El traçat tendrà prop de 30 quilòmetres de recorregut amb siszones de descans, centres d’interpretació i àrees recreatives ambbancs i taules.

L’amplitud mitjana de la via verda és de quatre metres i comptaràamb sis zones de descans, amb bancs i taules, aparcament per a bici-cletes i zones enjardinades. Al llarg del corredor s’han plantat uns4.800 arbres (pins, alzines, ullastres, lledoners, plàtans i moreres) i15.200 plantes arbustives, de manera que es recuperen més de26.000 m2 de zones boscoses. També s’hi estan creant sis comuni-tats vegetals pròpies i s’hi adequaran diversos punts d’aigua per a laconservació de la biodiversitat. Durant les setmanes vinents està pre-vist que s’adeqüin tres centres d’interpretació ambiental en les esta-cions i s’instal·lin diversos plafons al llarg del traçat amb informaciósobre la Xarxa Natura 2000 i sobre la vegetació i la fauna caracterís-tiques de la zona. A més, SFM instal·larà quinze càmeres de vigilànciaal llarg del recorregut per evitar possibles actes vandàlics i garantir laseguretat de les persones i béns.

Per poder dur a terme aquestes actuacions, durant els primersmesos d’obres s’ha netejat i esbrossat una superfície de terreny de36.000 m2 i s’han estabilitzat més de 12.000 m2 de talussos, per evi-tar accidents per despreniments. Les actuacions les executen les cincempreses següents: Eulen SA i Probisa Vías y Obras SLU; MelchorMascaró SA; MAB Obras Públicas SL; TECSA, Empresa ConstructoraSA; Dragados SA i Coexa Construcciones, Excavaciones y Asfaltos SA;Roig Obres, Serveis i Medi Ambient SA; i API Movilidad SA. L’empresapública TRAGSA ha dissenyat l’itinerari i es fa càrrec del seguimentmediambiental de l’obra.� CM7

Bauzá avançà que el proper mes de setembre la via verda Manacor-Artà ja estarà finalitzada

Cala Millor escala posicions i ja se situa en setena posició, ambuna mitjana de puntuació de 81,50, cosa que el converteix en la sego-na destinació millor valorada de l’arxipèlag balear.

El comparador de preus trivago.es acaba de publicar el rànquinganual de reputació online de les 40 destinacions de platja amb elsallotjaments millor valorats del país.

D’acord amb aquest rànquing, Cala Millor escala posicions i ja sesitua en setena posició, amb una mitjana de puntuació de 81,50, cosaque el converteix en la segona destinació millor valorada de l’arxipèlagbalear.

Per realitzar aquest rànquing s’han tengut en compte totes les opi-nions a les quals té accés Trivago, un total de més de 82 milions, queinclouen tant les publicades en la pròpia web com en les pàgines queintegra el comparador.�

Partit Popular

Ya estamos en pleno mes de julio y la calle de Cala Millor continúapendiente de pintura, de la existencia de aparcamiento y de la ausen-cia de carril bici. Una verdadera vergüenza para cualquier persona quesea mínimamente responsable, que no es el caso del alcalde ni, alparecer, de ninguno de los miembros del equipo de gobierno.

La historia del carril bici de la avenida Juan Servera Campscomenzó en el año 2009, cuando al alcalde de turno se le encaprichóconstruir un carril bici y transformar esta avenida que antes era dedoble sentido en una vía de entrada a Cala Millor compuesta por unaúnica calle. Un acontecimiento que provocó las quejas de vecinos ycomerciantes de la zona.

Ya en el mes de octubre de ese año el grupo municipal del PP soli-citó un pleno extraordinario para tratar el tema. Pedíamos que se rea-lizara un estudio con mayor detalle de la conveniencia de realizar lasobras y, también, de cómo iban a afectar a la circulación de la zona.

Sin embargo, y como es habitual, el pacto de gobierno no hizo elmenor caso, lo que provocó graves perjuicios a los comerciantes y uncaos circulatorio a la hora de salir de Cala Millor.

También hay que decir que el alcalde Toni Servera, siguiendo sucostumbre de querer contentar a todos, manifestó que se crearía unacomisión para seguir las obras, algo de lo que no hemos vuelto a tenernoticia.

Hace unos meses, los comerciantes de la avenida Juan ServeraCamps, hartos de tanto engaño, solicitaron al Ayuntamiento que seretirara el carril bici y se le diera doble sentido de circulación a la vía,por lo menos desde el cruce con la calle Na Llambies, lo que trajo con-sigo una crisis en el pacto de gobierno.

Es importante recordar que el mayor defensor del carril bici es elPSOE, pero a pocos meses de las elecciones preocupan mucho máslos posibles votos que cualquier otra cosa. A partir de aquí se organi-za la mayor chapuza y el consiguiente despilfarro de dinero, desha-ciendo obras, estrechando el carril bici hasta el ridículo, permitiendo elaparcamiento con un grave peligro para los usuarios y colocando dis-cos que impedían aparcar de los que nadie hacía caso. En resumen,una chapuza tras otra.

La mayor sorpresa fue descubrir que todo esto se iba decidiendocon la misma tranquilidad y despreocupación que tiene un señorito ensu cortijo, que las obras se realizaron sin proyecto y que las decisio-nes que se iban tomando no contaban con ningún tipo de informe jurí-dico ni técnico. Una gran irresponsabilidad por el grave peligro que hansufrido los usuarios al no mantener las mínimas garantías de seguri-dad.

Y después de nuestra solicitud de información se emite un infor-me que deja al responsable de todo este desaguisado en muy mallugar, ya que manifiesta, de forma literal, que el estado actual del carrilbici no cumple las mínimas normas de seguridad. Lo mínimo quedebería hacer el alcalde si tiene un ápice de dignidad es dimitir por suclara ineptitud.

Desde el grupo municipal del PP solicitamos que el día 11 de juniose convocara un pleno extraordinario para tratar este asunto, pero elalcalde no se dignó a convocarlo. Menos mal que la ley nos ampara yque en los plazos reglamentarios el pleno tendrá lugar el día 10 de julioa las 12.00 horas. Aunque se celebrará un mes más tarde, el alcaldenos tendrá que dar explicaciones muy a su pesar. Tal y como nos tieneacostumbrados, lo más probable es que afirme que todos son culpa-bles menos él.� PP Son Servera

� “¿De haberse tratado consu dinero hubiese obrado así,Señor Alcalde?”

Arriba, carta del Alcalde respondiendo la petición de información delgrupo popular en la que les remite un informe negativo del carril bici

del Oficial Jefe de la Policia Local de Son Servera.

7

Publicitat

Actualitat / Policia Local de Son Servera

8

� El Consorci Turístic sol·licita una línia d’autobús que uneixi la zona de Llevant amb l’aeroport

El Consorci Turístic de Son Servera i Sant Llorenç des Cardassares va reunir el passat 19 de juny amb representants del Consorci deTransports de Mallorca (Rafael Oliver i Jordi Samsó, gerent i tècnic delConsorci de Transports de Mallorca respectivament), amb l’objectiuprincipal de millorar la connectivitat de la zona de Llevant i fomentarl’ús del transport públic.

De fet, i segons dades de Transports de les Illes Balears, s’ha vistaugmentat el percentatge de turisme que fa ús del transport públic. Defet, i com a resposta a això, s’han creat 38 rutes noves a la Illa deMallorca, que es posaran en funcionament a partir del mes de juliold’enguany. A més, s’ ha renovat la seva plana web (www.tib.org), ofe-rint serveis com el de ‘Com s’hi va’, on un usuari entrarà l’origen i eldestí, i la plana web li proposarà la millor alternativa disponible.Aquesta plana també es troba en sis idiomes: català, castellà, anglès,alemany, francès i rus.

Un altre de les actuacions que es duran a terme en coordinacióentre el Consorci Turístic i el de Transports de Mallorca serà la millorade les informacions proporcionades a les Oficines d’informació turísti-ca, incloent unes sessions de formació als informadors, i proporcionantmapes amb totes les línees, freqüències i temps entre cadascuna deles parades.

Per part de l’Ajuntament de Son Servera, el batle, Toni Servera, hasol·licitat una millora de freqüències i recorregut amb el municipi, demanera que sigui més àgil la connexió amb Palma.

Pel que fa el Consorci Turístic, s’ha fet la petició d’una connexiódirecta de la zona de Llevant amb l’aeroport, de manera que qui vul-gui cobrir aquest recorregut amb transport públic, no es vegi obligat ainvertir entre 4 i 5 hores de temps.�

� Cloenda de la UOM a Son Servera

El passat 16 de juny és dugué a terme lacloenda del cicle de conferències de laUniversitat Oberta per a Majors a Son Servera.

En aquest acte ens varem acomiadar delsalumnes assistents i varem entregar un certifi-cat de la UIB a tots aquells que han assistit a un80% de les conferències.

El cicle del curs 2013-2014 va començardia 12 de maig. S’han fet un total de 5 confe-rències de temàtiques molt diverses relaciona-des amb economia, patrimoni, clima, exercici i psicologia. Totes ellesimpartides per professors de diferents departaments de la UIB. El nom-bre de matriculats ha estat de 55, amb una mitja d’assistència de 45,entregant-se finalment un total de 44 certificats. Aquestes conferèn-cies estan organitzades per la UIB amb la col·laboració dels Serveis

Educatius Municipals, en el cas de Son Servera, i amb el suport del’Obra Social “la Caixa” i El Corte Inglés .

Dori Moreno, regidora d’Educació, va agraïr la fidelitat d’algunsdels assistents assistents, fent possible un any més aquest cicle deconferències. A més, va aprofitar l’avinentesa per donar la benvingudaa nous alumnes que van participar enguany�

Particular

vende comicsantiguos

657 93 53 36

9

Actualitat

� Inici de les obres de connexió de servei elèctric del centre de telecomunicacions de Son Corb

Aquest mes de juliol s’inicien les obres d’escomesa elèctrica delcentre de telecomunicacions de Son Corb, fet que millorà substancial-ment el funcionament del centre receptor Després de diversos anysd’intensa feina al respecte, la regidora de Comunicació del’Ajuntament de Son Servera, Natalia Troya, informa que aquesta set-mana a la fi s’inicien les obres d’escomesa elèctrica del centre de tele-comunicacions de Son Corb, fet que millorà substancialment el funcio-nament del centre receptor. La creació del centre de telecomunica-cions de Son Corb va néixer a partir del conveni entre l’empresa públi-ca Multimèdia i l’Ajuntament de Son Servera, signat el novembre de2009, amb l’objectiu de facilitar l’accés als serveis de comunicaciómés avançats mitjançant la instal·lació d’equips de telecomunicació alcentre de Son Corb. El funcionament d’aquests equips, però, fins a diad’avui es feia per mitjà d’un generador, ja que no es disposava delspreceptius permisos de Gesa Endesa per iniciar les obres de connexióelèctrica.

Moltes han estat fins aleshores les pressions realitzades perl’Ajuntament a l’empresa Multimèdia per tal de solucionar aquest pro-blema, entenent que era de màxima importància dotar el centre de SonCorp de subministrament elèctric per poder garantir uns serveismínims a tots els serverins i serverines.

Així, l’Ajuntament va aconseguir declarar l’interès general alConsell de Mallorca de la zona afectada per les obres. No obstant això,les obres es veien endarrerides pels tràmits entre l’empresaMultimèdia i Gesa Endesa. El resultat de tots aquests problemes hanestat diverses apagades del servei, que han posat a prova la pacièn-cia dels serverins i serverines durant tots aquests anys.

A més, no ha estat el subministrament elèctric l’únic problema delcentre, ja que també ho eren la manca de recepció de molts delscanals. Així, el desembre de 2013 el consistori va realitzar una inver-sió local consistent en la instal·lació de diversos mòduls que possibili-taven la incorporació de 4 canals més de TDT. Concretament, aquestscanals foren:

• Canal 35: Nitro, Antena 3HD, MarcaTV, 13TV, OrbytTV. • Canal47: Xplora, laSexta3, laSextaHD, CuatroHD, Energy. • Canal 48: Boing,TelecincoHD, Paramount Chanel, MTV. • Canal 54: TVEHD,TDP. RadioClásicaHQ, Radio3, Canal Ingeniería.

Així doncs, i com a resultat de tots els treball realitzats en elsúltims anys, Natalia Troya espera que accions com la de l’addició dediversos mòduls i, sobretot, el de la instal·lació de l’escomesa elèctri-ca les obres que s’inicien, siguin el principi de la fi dels problemes derecepció del centre de telecomunicacions de Son Corb.�

“Natalia Troya espera que accions com la de l’addició de diversos mòduls i, sobretot, el de la instal·lació de l’escomesa elèctrica les obres que s’inicien, siguin el principi de la fi dels problemes de recepció del centre de telecomunicacions de Son Corb”

MÉS per Son Servera

10

� MÉS per Son Servera"MÉS PER SON SERVERA #RECUPEREMELFUTUR.MÉS s'articula a nivell local a través d'assemblees en coherència

amb la defensa del municipalisme i de la democràcia participativa i deproximitat.

Avui existeixen agrupacions de MÉS arreu de l'illa creades a partirde coalicions de partits i persones afiliades. Són de caràcter obert ifomenten la implicació ciutadana en la política.

MÉS per Son Servera neix des del PSM-Entesa i es constituirà prò-ximament donant la benvinguda a altres grups i/o persones. Més perSon Servera presentarà candidatura a les properes eleccions de 2015.

La tasca de control municipal que es du a terme ara com ara escentra en els pilars bàsics de la societat moderna: garantir el benestarsocial, la transparència econòmica i el progrés municipal. Per això,d'alguns temes que actualment preocupen la ciutadania, MÉS per SonServera, en fa un seguiment i són els següents:

1- REDUCCIÓ DE TAXES DELS FEMS I CLAVEGUERAM:El juliol del 2012, a Son Servera, es va produir una apujada en les

taxes de clavegueram i fems d'un 219% i d'un 31% respectivament.La investigació d'aquest fet ha posat en evidència certes deficiènciesen l'elaboració dels informes econòmics relacionades amb la recapta-ció d'aquestes taxes i que afecten al cost:

1) L'informe del 2012 fa referència a les despeses anuals. Quanles taxes es varen aplicar l'1 de juliol del mateix any aquest informe nova ser revisat per adaptar-lo al nou període econòmic de 6 mesos devigència de les taxes (des de 01/07/2012 fins 31/12/2012).

2) A l'informe manca la signatura del secretari de l'Ajuntament.3) Hi ha unes despeses de personal d'uns 375.000€ sense espe-

cificar res més que els percentatges de cada departament: 18% aSecretaria (que no havia signat l'informe), 18% a Intervenció i un100% a Medi Ambient. Aquest darrer percentatge ens sembla despro-porcionat ja que només hi ha un tècnic treballant al departament.Parlam de 235.000 €. ¿Com es poden justificar aquestes despeses depersonal si ja estan reflectides als pressupostos generals del'Ajuntament? ¿És necessària aquesta suma per un sol tècnic de MediAmbient? Aquestes quantitats repercuteixen en la suma de doblersque ha de pagar el ciutadà per les taxes.

Recordem que en la recaptació de les taxes no pot haver-hi bene-fici, aquestes només han de cobrir el cost real del servei. Si és cert quel'Ajuntament ha signat pel 2014 un nou contracte que suposa unarebaixa important en el cost del servei, ¿No és convenient veure-ho

reflectit en la butxaca del ciutadà? ¿No hauria d'estar informada la ciu-tadania d'aquesta nova situació favorable?

Anirem, a mesura que es vagin succeint els esdeveniments,donant més informació sobre aquest tema ja que les implicacionspodrien ser molt importants pels habitants de Son Servera.

2- ÚS I TARIFES DE LA PISCINA DEL POLIESPORTIU:Els ciutadans de Son Servera senten malestar per les condicions

d'ús i de pagament de tarifes de la piscina del poliesportiu. Tractant-se d'una instal·lació municipal en la qual el ciutadà ja hi ha pagat unsimpostos no s'entén que: a) per accedir a la piscina s'hagi de pagaruna quota tan alta; b) que la quota sigui la mateixa per persones quetributen fora del municipi. És per tot això que reclamam a l'Ajuntamentde Son Servera l'aplicació d'un descompte als habitants empadronatsi que tributen al poble. És un greuge comparatiu per la gent del muni-cipi vers els forans.

3- REFORMA DE LA LLEI DE PORTS (POSSIBLE PRIVATITZACIÓDEL PORT DE CALABONA:

L'aprovació de la nova reforma de la Llei de Ports de les IllesBalears 10/2005 podria dur canvis substancials en la idiosincràsia deCala Bona. Aquesta llei implica que un inversor privat pugui adquirir elcontrol total del moll i dels seus beneficis íntegres. ¿Quins serien elsefectes de la nova reforma?:1) Pèrdua del tarannà mediterrani original del nostre territori.

2) Destrucció del medi marí (la posidònia i les espècies autòctones).

3) Noves normes urbanístiques subjectes a les del port sense tenir en comp-

te els ajuntaments i els usuaris.

4) Augment desproporcionat de les taxes d'amarrament.

5) Terminis de fins a 30 anys en les concessions.

6) La desaparició dels llaüts substituïts per embarcacions esportives.Les esmenes del grup MÉS, que no s'oposa a la inversió privada

Maria Bel Prieto (tresorera) I Joan Massanet (secretari general)

DESBROZADORASPORT GARDEN

OFERTA VALIDA HASTA FINAL DE JULIO Potencia: 42,7 ccPeso: 7 kilosCabezal de hiloDisco tres puntasy arnés

179 €

AGRO-AUTO (antiguo Taller Viñas) C/ Ciutat, 24 07550 Son Servera

Tel./ FAX : 971 81 70 17 · Móvil: 628 17 81 18 agroautosonservea@hotmail.com

MÉS per Son Servera

11

sempre i quan no sigui a qualsevol preu i tenint cura dels punts abansindicats, les podeu trobar a l'enllaç següent: http://www.mesperma-llorca.cat/noticies/article/ni-llauts-davall-una-figuera.ni .

4- SUPRESSIÓ DELS JUTJATS DE PAU, PRIVATITZACIÓ DELREGISTRE CIVIL I TRASLLAT DELS JUTJATS DE MANACOR I INCA APALMA. DESAMPAR I GREUGE COMPARATIU:

L'avantprojecte de reforma de la LOPJ canvia radicalment elmodel organitzatiu de l'Administració de Justícia la qual cosa implicala supressió dels jutjats de pau, partits judicials i la privatització delsregistres civils (els registres civils ja han estat privatitzats mitjançantl'ús del Decret Llei el dia 04/07/2014). ¿Què suposa això pels ciuta-dans?:1) Dificultats per part de la ciutadania en l'accés a la justícia amb la supres-

sió dels jutjats de pau.

2) El trasllat dels jutjats de Manacor i d'Inca a Palma provocant el desplaça-

ment fins a Ciutat per a qualsevol tràmit judicial.

3) La privatització del registre civil comportarà haver de pagar tràmits fins

aleshores gratuïts: inscripcions de naixements, defuncions, noces etc...

5- LA SENYALITZACIÓ PINTADA DEFICIENT, NO GARANTEIX LASEGURETAT CIUTADANA (VIANANTS I TRÀNSIT RODAT):

A la vista està la precària senyalització pintada a la calçada delmunicipi, aquest fet, no garanteix la seguretat dels vianants i del tràn-sit rodat. És clar que la situació s'agreuja en la temporada estiuenca.Són molts els passos de vianants que estan en mal estat. Ens constaque hi ha hagut veïns que han entrat una sol·licitud a l'Ajuntament mit-jançant una instància per a revisar el paviment mal asfaltat i senyalit-zat les quals no han rebut resposta; mentrestant la situació empitjora.Demanam a l'Ajuntament urgència en la resolució d'aquesta proble-màtica perquè la seguretat ciutadana no està garantida.

MÉS per Son Servera considera alarmant la manca d'actuació perpart de l'oposició a l'Ajuntament (PP). La seva passivitat fa dubtar dela seva capacitat per resoldre els problemes dels ciutadans.

MÉS per Mallorca té la capacitat, gràcies a la seva representacióparlamentària, de donar veu als problemes municipals que només espoden resoldre a nivell autonòmic.

MÉS per Son Servera es compromet a dur la veu del poble alConsolat de Mar. #recuperemelfutur #somMÉS.

http://www.mespermallorca.cat "� MÉS per Son Servera.

Polica Local de Son Servera

12

CREPÚSCULOABIERTO TODOS LOS FESTIVOS

tel. 971 56 70 19

Todo tipo de PESCAITO FRITOGran variedad de Paellas

Rabo de ToroPedidos y reservas: 971 56 76 22

� La Regidoria d’Educació posa en marxa un programa de pràctiques entre l’IES Puig de Sa Font i la Policia Local

L’Ajuntament de Son Servera ha posat en marxa durant el cursescolar que ara ha acabat un programa de col·laboració entre l’IESPuig de sa Font i el departament de la Policia Local.

Aquest programa de col·laboració ha consistit en la realització d’u-nes pràctiques per part de dues alumnes de l’IES (Victòria Sard i LauraTorres) a les dependències de la Policia Local de Son Servera. Lespràctiques, iniciades el mes de febrer de 2014 i amb una durada totalde 70 hores, han inclòs tasques de servei d’atenció al públic i emisso-ra, servei de medi ambient i comerç, unitat d’instrucció i negociat desancions i denúncies, i pràctiques en unitat administrativa. A més,també s’han duit a terme visites a l’Ajuntament, al Centre deCoordinació d’Emergències 112 i al Centre de Formació de la PoliciaLocal (Escola Balear d’Administracions Públiques).

Aquestes pràctiques han estat possible també gràcies a lacol·laboració de José Luís Soler, oficial de la Policia Local, i de Catalina

Bernard, tutora de les pràctiques.Segons la Regidoria d’Educació, impulsora de la iniciativa i encap-

çalada per Dori Moreno, aquesta ha estat una experiència pilot, ja queés la primera vegada que es realitzava i no es té constància que s’ha-gi duit a terme en cap altre institut de les Illes Balears.�

La Policia Local de Son Servera va imputar a un home un delicteper falsificació de document públic en portar plaques de matrícula queno corresponien amb el cotxe. Els fets es varen produir el dematí deldia 15 de juny, quan una patrulla va detectar la presència a la zona deCala Millor d’un vehicle que realitzava maniobres estranyes.

Els policies varen observar que el turisme portava una matrícula ala part posterior, mentre que a la part anterior no en portava cap. Aixíque els agents pararen el vehicle i després de les primeres gestionsvaren poder comprovar que el model del vehicle no corresponia ambla matrícula ni tampoc amb el color. Preguntat pel motiu pel qual por-

tava unes plaques de matrícula que no es corresponien amb la matrí-cula real del cotxe, l’home va manifestar que el vehicle li havien donati que com que el turisme tenia matriculació estrangera, i sabent queno podia circular amb ell a Espanya, havia decidit posar-li una còpia dela matrícula d’un altre vehicle de la seva propietat. Per tot això, al con-ductor, un ciutadà estranger amb residència a Balears, se li va impu-tar un delicte de falsificació de document públic. A l’interior del vehi-cle no es va apreciar cap objecte que pogués implicar algun altre fetdelictiu, però el vehicle va ser immobilitzat pels agents a l’espera d’es-brinar més dades sobre el fet..� Policia Local de Son Servera

� Falsificació de document públic

Pan recien hechoChucherías

BolleriaBebidas frias

LicoresBocadillos

Pizzas Fast Dog y todo

lo que necesite deurgencia

Publicitat

13

Dra Carmen ServeraEndodoncia y odontología

general. (col 947)

Dra Ana Fuentes Cirugía e Implantes

(col 22000864)

Dr Tomeu Rosselló (col 770)

Ortodoncia exclusiva

Servera Dental Plaça Sant Joan, 16 07550Son Servera T. 871 70 63 44 T. 662 572 800

ESPECIALISTAS EN: ODONTOLOGÍA GENERALCIRUGÍA E IMPLANTESORTODONCIA Y ORTODONCIA INVISIBLEESTÉTICA DENTALENDODONCIAPRÓTESIS FIJA REMOVIBLEPERIODONCIAODONTOPEDIATRÍA ORTOPANTOMOGRAFÍA

ABIERTO TODOS LOS DIAS · JUEVES CERRADOC/ S’Abeurador, 2 · Son Servera

(enfrente del Schlecker)

Dirección: Asun e Ivan

HORARI: 12:00h. 15:30h.

18:30h. - 23:00h.

Dilluns ta

ncat Telf. 971 56 74 13

direcció: Julia Sansaloni

Menú de Dimarts a Divendres 9 €

Dies festiu

s 12,50 €

Els divendres i dissabtes soparamenitzat amb música en directedels nins del ConservatoriSuperior de Música

JULIOL i AGOST

´

´

´

14

Cala Bona

� L’Ajuntament de Son Servera posa en marxa un Puntd’Accessibilitat Universal a la Platja de Na Marins a Cala Bona

La Regidoria de Turisme, encapçalada per Marga Vives, informaque a partir del 03 de juliol es posa en marxa el Punt d’AccessibilitatUniversal a la Platja de Na Marins, a Cala Bona.

Aquest projecte va néixer amb la idea de crear una platja que real-ment pogués gaudir TOTHOM, optimitzant dia a dia els recursos posatsal servei d’usuaris. A partir d’aquí, i essentconscients que la importància de la qualitaten els serveis i infraestructures ofertes i enel manteniment d’aquestes, l’objectiumarcat per l’Ajuntament és el d’assolir laCertificació AENOR d’AccessibilitatUniversal, conforme a la Norma UNE170001 al mes de setembre d’enguany.

D’aquesta forma, al 2015 es podràgaudir de la totalitat dels serveis des de l’i-nici de la temporada, amb les garantiesque comporta una certificació. Això, sumatal projecte previst pel proper any d’alimen-tació d’arena en aquesta platja per tal derecuperar el seu perfil original, permetrà unguany important en la qualitat del bany.

Així, a partir d’aquesta data es posa enmarxa la totalitat del servei del PuntAccessible, que no només salva les barre-res arquitectòniques, ja de per si impor-tants i que existien fins fa poques setma-nes, sinó que a més a més, inclou altresinfraestructures i serveis, com ara:

· Places d’aparcament reservades.· Rampa d’accés a la platja, d’acord

amb els criteris d’accessibilitat universal.· Passarel·les per poder desplaçar-se per la platja, i per poder

accedir a l’aigua, amb bandes laterals ressaltades en color per tal d’a-judar en el seu desplaçament a persones amb discapacitat visual.

· Cabines sanitàries adaptades, que inclouen WC, vestidor i dutxa.· Elements de flotació, cadires amfí-

bies i crosses amfíbies a disposició d’a-quelles persones que ho necessitin.

· Zona d’ombra· Servei personalitzat de bany assistit,

proporcionat per socorristes acreditats enaccessibilitat.

El Servei de bany assistit estarà dis-ponible de 10.00 h a 13.00 h, de maneraininterrompuda, i fins el 31 de octubre. Encas de voler fer ús d’aquest servei, cal ferprèvia reserva trucant al telèfon686.490.276, de 10.00 h a 18.00 h, ambla finalitat d’evitar la coincidència de dos omés grups en un mateix horari, i garantiruna atenció i servei satisfactoris.

Properament afegirem elements queconformaran el punt accessible en la sevatotalitat, com ara les vies d’encaminamentque uneixen les places reservades ambl’accés a la platja, que faran d’aquestaunes instal·lacions pioneres, convertint-seen breu en l’únic Punt d’AccessibilitatUniversal certificat a les platges en tota lailla de Mallorca.�

� El nostrat Hotel Cala Bona compleix 90 anys de vidaTot plegat començà el 1924 amb la

pionera Fonda de Can Cupa, un lloc pled’històries marineres amb aquellencant ara irrescatable d’aquellaMallorca de finals de l’era preturística

A principis dels anys 60 va comen-çar la primera reforma que va consistira fer-hi una planta. El mateix any unaagència de viatges (Hotelplan) visitàaquella primerenca Cala Bona i va ani-mar als propietaris a fer-hi dues plantesmés. Dit i fet, l'hivern següent es va dura terme l’obra, entre els anys 1962 i1963.

Amb el pas del temps els propieta-ris varen anar comprant cases de pes-cadors i solars voltants de l’hotel perdur-hi a terme una més que importantampliació. I d’aquí ençà s’han anatrenovant constantment els edificis; ladarrera renovació foren les obres de larecepció aquest hivern passat (2013-2014). L’Hotel Cala Bona és pled’històries, anècdotes i vida; és el gran balcó del port i actualment hitreballen 60 famílies. Però si hi ha alguns responsalbes que ha fet pos-sible aquesta evolució, sempre respectant la idiosincràsia del port i

amb la seva estimació que és comuna a tots els calaboners, han estatels seus propietaris. Pels qui ja no hi són, pels qui hi són i per les futu-res generacions que tendran cura de l’Hotel Cala Bona, enhorabona iper molts d’anys!� CM7

15

Publicitat

Como siempre, nuestra calidad en p

escados y mariscos

Felices fiestas de Cala Bona y Sa C

oma

Música de ambienteen vivo las tardes-noches,en nuestra terraza

Balcón del Mediterráneo

Julio, agostoy septiembre,abierto cada día,

por demanda denuestros clientesde verano

Julio, agostoy septiembre,abierto cada día,

por demanda denuestros clientesde verano

16

Restaurante

El CruceMenú diario caseroCocina mallorquinaPaella y cochinillos

para llevar

Los domingos y festivos menú especial por 18 euros

EntranteFRITO MALLORQUINó FRITO MARINERO

Primer Plato:SOPAS MALLORQUINAS ó

BOQUERONES A LA ANDALUZASegundo Plato:

CHULETAS DE CORDEROLECHAL MALLORQUÍN ó

BACALAO A LA MALLORQUINA DE LOMO

ALTO SIN ESPINAS ó ENTRECOT TERNERA GALLEGA

Postres:SABAYON HELADO ó

FRUTA DE LA TEMPORADAIncluye una botella de agua, vino aparteCada 15 días cambiamos de Menú para satisfacción de nuestros clientes Pida presupuesto sin compromiso para cenas, comuniones,

comidas de empresa y toda clase de celebraciones

LUNES CERRADO - Tel. 971 840 382

Paellas y Cochinillos para llevar

Publicitat

Publicitat

17

OFERTA

EN CLOROSCompra dos unidades

de cloro y llévate un

recoje-hojas de regalo

*hasta fin de existencias

18

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-Tel. y Fax: 971 81 71 65

07550 Son Servera - Móvil 646 207 298email: electricaluengo@gmail.com

Por un motivo o por otro los últimos días de la campaña de la rentasuelen ser los más caóticos y siempre hay a quienes termina pasán-doseles el plazo para entregar el IRPF. Aunque está claro que no es lamejor situación tampoco hay que alarmarse. Presentar la declaraciónfuera de plazo es más habitual de lo podamos pensar y no supone nin-gún trámite adicional, salvo la necesidad de acudir a las oficinas de laAgencia Tributaria

Lo que no debemos perder de vista es que la cuantía a pagar cam-bia dependiendo del tiempo que haya pasado desde que había quepresentar la declaración de la renta, del resultado de la declaración yde quien notifique el error.

No entregar la declaración a tiempo es una infracción leve quepuede acarrear multas de entre 100 y 400 euros. Normalmente, cuan-do es el contribuyente quien de forma voluntaria presenta la declara-ción la multa suele ser de sólo 100 euros.

Si es el contribuyente quien de forma espontánea y voluntaria pre-senta su declaración deberá añadir al resultado de su declaración lossiguientes porcentajes en función del tiempo transcurrido desde quefinalizó el plazo de declaración

· Antes de tres meses – 5% de la cantidad ingresada· Entre 3 y 6 meses – 10% de la cantidad ingresada· Entre 6 y 12 meses – 15% de la cantidad ingresada· Más de 12 meses – 20% de la cantidad ingresada más los intereses de demora, tal y como la AEAT hace cuando se retrasaen sus devoluciones.

Es posible reducir un25% el recargo de los importes cuando semuestra conformidad con la sanción impuesta

Cuando es la Agencia Tributaria quien descubre el ‘escaqueo’ seestablece una sanción que va desde el 50% hasta el 150% de la can-tidad a ingresar y se pagará el interés de demora.�

Para cualquier consulta estoy a su disposición en Cala Millor, Camí

de Son Moro Vell, local 8 (entre clínica Denthos y Expert Blanes), en

el tel. 622 023 984 o en el emailrubeneconomista@hotmail.com

� ¿Qué pasa si presentamos la declaración de la Renta fuera de plazo? Rubén Sánchez

Economista

Economía

19

Publicitat

CARBOXITERAPIA de NUEVA GENERACIÓN

· REJUVENECIMIENTO FACIAL· ACNÉ· OJERAS

· GRASA LOCALIZADA· CELULITIS· ESTRIAS

· ARTRITIS

· FiBROMIALGIA

· PSORIASIS

· ULCERAS VASCULARES

· TRATAMIENTO OBESIDAD

· ACIDO HIALURÓNICO

· MICRODERMOABRASIÓN

· PEELING

Anglès Estiu 2014 / Inglés Verano 2014Professora nativa / Profesora nativaRecuperació exàmens / Recuperación exámenesCursos intensius totes les edats /Cursos intensivos todas las edadesPreparació B2, First Certificate etc.Classes conversació / Clases de conversación

Informació:Acadèmia Cala Millor, tel. 971 58 78 22

Miquel Villalonga, tel. 659 05 42 14Paul Zabel, tel. 619 56 04 65

Classes d'alemany a tots els nivells / Clases de alemán a todos los niveles

Repàs primària i secundària, recuperació assignatures secundària

Repaso primaria y secundaria, recuperación asignaturas secundaria

20

PREGÓ de festes SANT JOAN ’14

Mediodia plato del dia

con postre 5,50 euros

Y POR LA NOCHE... .Hacemos una carta especial y

pambolis tipo CAN PEDRO

Nova direcció: Pedro i Maribel

Joan Servera Camps, 4 · Tel. 971 585 773 · Cala Millor · Mallorca

Senyor batle, regidors, regidores, revetlers, revetleres, amics de SaRevetla... en definitiva a tots bon vespre. És un honor per mi, poder fer,en nom de Sa Revetla, aquest pregó de festes.

Per començar volem donar les gràcies a l’Ajuntament de SonServera per haver pensat en Sa Revetla com a entitat encarregada defer el pregó d’aquest any i també a tots els que sou aquí presents.

La veritat és que ens va fer molta d’il·lusió quan ens varen dema-nar per fer el pregó, però, després de l’eufòria, quan un s’asseu a pen-sar amb tranquil·litat, ens vàrem començar a demanar: què hem de dir,què hem de contar i per on començam. I, a poc a poc, ens va entrarun tremolor, una angoixa, uns nirvis... En definitiva, estàvem atemorits.No sabíem per on partir, així que vàrem començar a pensar què era enrealitat un pregó.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, un pregó és un discurs literari quees pronuncia en públic en ocasió d’una festivitat. Davant aquest fet,vàrem pensar que nosaltres no som filòlegs ni escriptors i més nirvio-sos ens posàrem! Després, va sorgir la idea que un pregó és nomésuna simple crida, una forma de convidar la gent a participar de les fes-tes d’un poble. Però convidar-vos a tots a la festa es pot fer amb unasimple frase! Si ho haguéssim fet així, el pregó hauria estat molt curt.Per tant, us contaré què és per a mi Sa Revetla.

Per a mi, Sa Revetla no és una simple associació cultural queintenta conservar i transmetre balls, cançons i tradicions del tempsdels nostres padrins. Per a mi, és una gran família on tothom té cabu-da. Si pensam en qualsevol família del nostre entorn ens adonam quela unitat familiar va canviant al llarg dels anys. Doncs bé, el mateixpassa a Sa Revetla. Per ella han passat moltes i moltes persones del

nostre poble i també altres de fora poble i, com qualsevol família, ambel temps creix i es dispersa. Però quan hi ha un esdeveniment impor-tant, la família es torna a reunir. Això és el que ens passa enguany. Elproper 18 de juliol celebrarem els 50 anys de l’agrupació i tots ens tor-narem a retrobar. Gaudirem d’una jornada d’alegria i d’il·lusió, recor-darem els vells temps i, en definitiva, serà un dia de germanor. Tots ensreunirem entorn d’un parent comú: SA TIETA. Amb ella hem rigut, hemplorat, hem viscut experiències inoblidables, però sobretot hem aprèsa estimar Sa Revetla. És veritat que en aquest dia tan assenyalat tro-barem a faltar molta gent, persones que han format part de la nostravida revetlera i que ara ja gaudeixen de la plenitud de la vida eterna.Segur que en aquests moments molts de vosaltres heu pensat en DonPedro que ens va acompanyar durant quasi 47 anys. Però, no ens hemd'entristir. Estic ben segura que el que ells voldrien és veure’ns a totsmés units que mai i amb ganes de continuar endavant.

Ara us farem fer un poc de feina. Sabem que és un poc complicatel fet de tornar enrere, però us demanam a tots que poseu en marxala vostra imaginació o els vostres records. Tancau els ulls i feu un petitviatge en el temps. Imaginau que heu tornat 50 anys enrere. Algunsdels presents ho heu aconseguit amb certa facilitat, però supòs que elsmés jovenets ho heu tengut un tant més difícil.

Ens situam: Son Servera, mig segle enrere, l’any 1964. Ens pas-sejam pel poble i passam per l’Església Nova. Allà ens trobam ambunes grans portes de fusta que no deixen veure el que hi ha al darre-re i els nins, que són molt curiosos, guaiten pel forat de la clau de laporta per inspeccionar tot el que s’amaga darrere d’aquelles gransportes. Només s’hi veuen restes d’enderrocs, herbes, arbusts i l’hortet

� Sa Revetla, Pregó de Festes 2014

21

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera · Tel. 971 56 70 08

Fax 971 56 75 25 Móvil 629 74 59 53

TALLER DE REPARACIÓN TALLER MULTI-MARCACHAPA Y PINTURACAMBIO DE ACEITENEUMATICOSITVREPARAMOS TODA CLASE DE VEHICULOSMECANICA EN GENERAL

del capellà. En aquest mateix any arriba a Son Servera un jove petrer,Don Joan Font, que ve a fer-se càrrec de la parròquia. El nou rector estroba amb un petit poble que comença a descobrir el fenomen turístici, per tal d’atreure l’atenció dels joves, decideix organitzar un festival.Molta de gent del poble l’ajuda a preparar la festa i s’ensenyen poe-sies, polques, teatre, cançons... Don Joan demana a una jove serveri-na que balla amb la Secció Femenina, na Margalida, que ensenyi algu-na jota als joves participants. Arran de l’èxit d’aquest esdeveniment, elrector creu oportú utilitzar l’espai de l’Església Nova per fer-hi algunsesdeveniments culturals.

Fou així com, a poc a poc i amb l’ajuda de moltes persones, vacomençar a formar-se Sa Revetla. Varen ser dies de molta feina: peruna banda, els balladors assajaven fins a quatre vegades a la setma-na sota l’atenta supervisió de na Margalida Nebot (coneguda per totscom Sa Tieta); per una altra banda, els músics feien camins cap aCapdepera per assajar amb don Bartomeu Massanet i, més endavant,anaven a cercar a don Bartomeu Calatayut a Palma o a Valldemossa i,després d’haver acabat els assajos, el tornaven a acompanyar. A poca poc, els joves van aprendre tot el repertori de cançons de Sa Revetla.Dins l’actuació també es varen incloure cançons que els nostrespadrins cantaven. En són un exemple clar les jotes i mateixes de l’amoen Randa. És veritat que algunes lletres eren un tant picants i això noagradava gaire a Don Joan, però mai no va aconseguir fer callar l’amoen Randa, que les continuava cantant. Del ball cal destacar que l’amoen Jaques i madò Maria coneixien de primera mà els balls que esballaven al poble i durant molts d’anys varen ballar una mateixa quenosaltres coneixem com Mateixa de Madò Maria. Al mateix temps, ungrup de persones amb molt bona voluntat va començar a netejarl’Església Nova i amb restes de les obres de la mateixa església es vaconstruir un escenari on poder ballar.

Així va ser com va deixar de ser l’hortet del capellà per donar lloc

a l’incomparable marc del qual gaudim avui en dia. El 18 de juliol de1964 tot estava a punt: les planxadores tenien els vestits enllestits; lescadires estaven ben col·locades; els sonadors, cantaires i balladorstambé estaven preparats. Tot a punt i... comença la funció. Tot un èxit.

De llavors ençà, Sa Revetla ha continuat actuant setmana rere set-mana durant els mesos d’estiu i esperem que ho pugui continuar fentdurant molts d’anys. Això és possible gràcies a la participació de mol-tíssima de gent i és que un tot sol no pot fer gaire cosa, però si ajun-tam les forces podem continuar com a mínim 50 anys més!

I com que no podria ser d’altra manera, acabarem aquest pregóamb un crit de festa, el crit més revetler, i amb ell us convidam a tots

a gaudir de les festes del nostre poble.� “Al·lotes de Son Servera,

/ sortiu totes a ballar, / i fareu ressuscitar, /les cançons de

temps enrere.” MOLTS D’ANYS I BONES FESTES!

Martes a Viernes 9:00h. - 13:00h.15:00h. -19:00h.

Sábado 9:00h. - 17:00h.

PREGÓ de festes SANT JOAN ’14

Haver de dematinar en diumenge és comuna feina; però tots tenim les nostres prioritatsi algunes ens fan botar del llit ben aviat i debona gana.

A les 7 del dematí ja a damunt la moto, lafresca i la rosada, però, fan que la conducciósigui una delícia: els aromes, l’aire sa delscamps groguencs i recentment segats... totplegat fa que l’illa canviï d’aspecte en nomésuns mesos, i és que qualsevol camí sembladiferent al recorregut durant l’hivern.

I què fàcil és conduir aquesta moto, tal comho és la seva germana petita. T’ho facilita tot:prendre bones corbes, frenar amb seguretat,un motor contundent però fi, tot tenint encompte que xerram de 2 perols de 500 cc queporta sota el seient. L’he utilitzada durant mésd’una setmana, diàriament, i és lleugera (227kg) encara que vagis ple, i no t’imbueix aques-ta peresa d’agafar-la en cas de fer trams curtsper ciutat que moltes motos provoquen; mou-re’t en parat no causa cap problema, encaraque els usuaris més petits hauran d’optar perl’opció del seient baix. El cavallet central esposa amb facilitat i és d’agrair poder ficar-la enqualsevol racó del petit garatge de ca nostraamb facilitat. Compta amb tot el just i neces-sari: control de tracció, ABS, 100 cv, un con-sum baixíssim capaç de portar-te a més de400 km de casa sense parar... Què més volsper un preu de 12.500 €?

La versió que vaig provar estava dotada depantalla elevada i 3 maletes; les laterals sónles més integrades i que menys he notat avelocitats elevades; no les trauria mai, però laseva capacitat és molt limitada i llàstima queno hi càpiga el casc. Pots rodar perfectamentamb la pantalla del casc oberta, sense notarcap tipus de molèsties; la protecció és total. Elseient una mica dur i es nota en fer llargs reco-rreguts.

En general, pens que és una moto quecompleix les expectatives de qualsevol usuari aqui li agradi rodar i rodar, i que compleix lesexigències que demandaven els afortunatsposseïdors de la petita V.STROM 650: més fre-nada i més cavalls. En fi, una bona feina deSuzuki i segurament un èxit de vendes.

De tornada a casa... un poc trist per haverde tornar aquesta preciosa moto! La deix en elsobre dels somnis... i seguim gaudint de lavida! �

Rafa Molta Moto

Rafamoltamoto.blogspot.com

22

MOTOR

� Ruta d’estiu amb la nova Suzuki V.STROM 1000

Actualitat / Societat

23

Deseamos felicitar muy sinceramente a lasimpática y agradable pareja Ismael y Rocío,que contrajeron matrimonio el pasado 26 deabril en Zalamea de la Serena, (Badajoz) supueblo de origen, donde se desplazaron con susmás allegados familiares.

La ceremonia fue muy alegre y emotiva,porque Rocío echó mucho de menos a su padreEzequiel Jara, que hace dos años murió repen-tinamente en Sa Coma donde reside también elnuevo matrimonio.

Ezequiel tenía la tienda de fotografía que seencuentra en el supermercado Eroski de SaComa, que Rocío y su madre Manoli siguenregentando con corage, amor y esperanza.�

Enhorabuena!

I. Servera

� L’Ajuntament de Son Servera recupera el servei de policiaamb bicicleta a la zona costanera

El govern serverí a iniciativa de les regidories de Policia i de Turisme, hanrecuperat enguany el servei de policia turístic amb bicicleta.

Aquest servei consisteix en una patrulla de policia que diàriament, des de les9 fins a les 17 h, i fins al 15 de setembre, es desplaça per la zona de vianants,comercial i de platges amb bicicleta. Segons Jaume Servera, regidor de policia,aquest mitjà de transport, a més de ser sostenible, permet una major proximitata aquestes zones i major sensació de seguretat entre turistes i residents. De fet,ja s’han duit a terme diverses accions sobre la venda ambulant i sobre activitatsal carrer que no disposaven de la preceptiva regulació.

Cal indicar també que l’Ajuntament de Sant Llorenç té previst posar en marxaaquest mateix servei properament, de manera que es donarà cobertura a la tota-litat de la badia de Cala Millor.

Pel que fa a Son Servera, també s’ha afegit un nou dispositiu de policia desde les 19 fins a les 2 h de la matinada, també amb l’objectiu de reforçar la segu-retat a les mateixes zones de vianants, comercial i de platges del municipi.�

� Boda de IsmaelMartín y Roció Jara

La imagen al más puro estilo vanguardista es del fotógrafo Angel.

Así es como está diseñada esta ''Escola de Música''. Siguiendoesta ruta que han trazado, nos que daremos sin banda de Música, o,el día de mañana, solo estará compuesta por clarinetes, saxofones enmi bemol y flautas.

Lo primero que tengo que decir es que los abuelos y papás lo quehacen es digno de toda alabanza, mandar a los niños y niñas a''l'Escola'' para que el día de mañana el pueblo pueda contar con unabanda de Música. Los niños hacen lo propio de su edad, deciden porel instrumento, sin tener en cuenta lo que yo voy a decir, como es natu-ral. Los instrumentos tienen que darse según las condicio nes y segúnlas necesidades de la banda. El máximo respeto para los que se deci-den por piano, guitarra o violín , pero estos instrumentos, en un pue-blo tienen sus inconvenientes, cosa que en su momento explicaré.

Pero lo que no hay ninguna duda es que una Banda de Músicarequiere un EQUILÍBRIO, como muchísimas cosas de la vida. Este equi-librio se consigue con el número adecuado de los instrumentos queforman la banda.

Yo si formé parte de una banda en extremo equilibrada: La Banda

de Música del Regimiento de Infantería. La componían 5 brigadas deinstrumentos diferentes, 8 sargentos también diferentes, pero ya habíados de clarinete (los clarinetes en una banda equivalen a los violinesen una sinfónica) Después, entre los cabos, los educandos, los volun-tarios y los soldados del reemplazo veníamos a sumar unos unossesenta. Los soldados de reemplazo antes de darles el destino, eldirector los examinaba y se integraban a la banda los más preparadosy los que hacían falta para el equilibrio de la banda. El conjunto de dife-rentes instrumentos hacen una banda muy armoniosa.

Pues bien, en esta banda de unos sesenta componentes y enextremo equilibrada, solo había una flauta (la flauta es como el oboe yel requinto, son instrumentos solistas, no hay ni segundos ni terceros).

Aquí, la banda mayor creo que hay cinco y me parece que contéunos once ''aprendices'' En cuanto a saxofones en mi bemol o altos,en el Regimiento eran tres. En la banda ''mayor'' al menos son tres yme parece que conté once o doce ''aprendices''....en cambio no vi nitubas,fliscornos, sa xos tenores, bombardinos, trombones etc.

Aquí se está en la creencia de que el ''profesor'' que enseña, hade tocar el mismo instrumento que el alumno.Pues no. ''Mestre Lluis nos enseño a todos y élhabía tocado saxofón”.

Lo que si es bueno y muy conveniente queel profesor sea competente y capacitado, noimporta el instrumento que haya tocado.

Los ''profesores'' (''així, en cometes'') de''l'Escola'' ¿Están capacitados para enseñar?¿Me permiten que, en su gran mayoría, lodude? Y ahora pregunto ¿Cuantos cientos, des-pués de ir a ''l'Escola'' y haber tocado en la''bandita'' unos años la abandonan?. Y¿Cuantos instrumentos comprados, pianos, vio-lines, guitarras, ¡¡ hasta violoncelos¡¡ e instru-mentos para banda, que no han tocado en nin-guna parte?.

Esto tiene un nombre DESMADRE.Y, ¿ que nos cuenta este esta ''Escola''

individual y colectivamente?. En el Abril de1.997 me dieron estos datos. Por aquel enton-ces el presupuesto era de 7. 450.000 pesetas.los alumnos aportaban 5. 782.000 pesetas yestos 1.700.000 pesetas las aportaba elConsell y nuestro Ayuntamiento.

Cuando yo me ''jubilé'' de músico el año1.988, entraron diez nuevos músicos de la pri-mera ''Escola''. Y. en estos 20 años de esta''segunda Escola'' ¿ cuantos se han incorpora-do, y cuantos no han aguantado?

Resumiendo. Esta 2ª Escola ha sido un''Bluf y un verdadero desmadre. Últimamenteme he enterado que a la ''Revel-la'' le faltanmúsicos, solo son tres o cuatro.¡¡Des pués demás de veinte años de ''enseñar'' violines, gui-tarras, flautas....o no quieren ''ingresar'' o nose ven capacitados. La gran verdad es quehace años que se ''Revel-la'' padece un malcrónico ( que yo en su día denuncie y no mehicieron caso) ¿ Tiene cura ''sa Revel-la?. Estemal es del todo incurable con ''discursos'' y''fantasias'' �

24

PARA CONSULTAS: Calle Tramuntana nº 14 de Cala Bona

Limpiezas,Extracciones de Humos

Cocinas y Filtros

LUNES CERRADO - Tel. 971 840 382 Almacén cerrado al público

SE ALQUILAN MÁQUINAS ELEVADORAS

Opinió

Maria MigliaccioMateu Servera “Fena”

� Mi Testamento Musical (IX)

25

Publicitat

C/ Sol Naixent, 2 · 07560 Cala Millor · Tel. 971 814 194

SÁBADOS dia especialdel PINCHO

PINCHO + BEBIDA= 2€

Tel. 971 567 321 · 971 567 053 C/ Joana Roca,121 Son Servera

SUMINISTROS MURILLOSÁBANAS Y FUNDAS NÓRDICAS

REVERSIBLES

26

...Fa uns mesos que esper al darrer moment per escriure aquestasecció....Ahir dijous dia 3 acabava es plaç per entregar les col·labo-racions, i avui divendres l’estic començant...Esper entregar-la entreavui i demà dissabte.......Ahir descapvespre vaig anar per Cala Millor, i vaig poder observarque el carril bici de l’Avinguda Joan Servera Camps encara està comfa unes setmanes, els cotxes ja hi aparquen, però a algun tram enca-ra hi ha el carril bici senyalitzat...No l’havien d’eliminar ???...Queesperen???...Que hi hagi algun accident greu???....Que passi s’estiu???......Amb molt de retard, el mes passat em vaig oblidar, volia xerrar moltbreument de les Eleccions Europees...La nova formació PODEMOS ensva sorprendre amb els seus resultats...Jo no les vaig votar...No vaiganar a votar...Estic molt decebut de la política...Com a demòcrates nohauríem de deixar de participar a cap eleccions, però la corrupció polí-tica ens fa deixar de complir amb les nostres obligacions...De fet, aSon Servera forem dels municipis on hi va haver més abstenció...Esperque a les municipals del 2015 no succeesqui el mateix......Les obres de la VIA VERDA van a molt bon ritme...Fa uns diesvingué el President Bauzá a visitar-les...Supós que a alguns arbres lesvaren ressembrar, ja que n’hi havia de morts, o el varen passejar perindrets on tots havien aferrat......La NIT DE L’ART, o nit de TAPEO, va ser un gran èxit, com cada any,però la FIRA de l’endemà ja no va ser el mateix...Comença a ser horade canviar de data la FIRA...Jo la faria unes setmanes abans de lesfestes, per exemple el darrer diumenge del mes de maig......De les Festes Patronals un parell de comentaris...Molta gent creuque hi ha coses que s’haurien de canviar...M’han demanat que digui:-Que els programes també haurien d’estar escrits en castellà.-Que els paperins haurien d’esser de diferents colors, i no nomésblancs...-Que la policia hauria de mesurar els decibels, principalment ala berbena de rock i a alguna actuació més...La música està a unvolum que el veïnats no hi ha manera de poder dormir......QUE LES FESTES HAURIEN D’ESSER UN POC MÉS AUSTERES...

...A una barriada de Palma, crec que era a Son Oliva, varen orga-nitzar unes Festes amb un cost de 750 euros...Impensable al nostrepoble, ni per 7500 euros, ni per 75.000 euros...Presentarà la regido-ra de Festes les comptes de la Fira, Nit de L’Art i de les Festes???......AUSTERITAT....Com podem ser austers si som un dels poblesmés rics de Mallorca !!!...No tenim deute....Els regidors de l’equipde Govern només cobren una gratificació de 500 euros men-suals, i el batle 1000 euros...Hem de demostrar a la resta depobles de Mallorca lo rumbosos que som amb els doblers delsaltres......Avui dematí, divendres 4 de Juliol, dia de mercat, he vist al busurbà dues vegades...A la primera duia 1 persona, i la segona jaen duia 2...Quin èxit....Quan faran públic el que ens costa, i elque ens ha costat aquest servei ???....S’atreviran ???....Quan l’e-liminaran ???....Segur que ens hagués resultat més econòmic contractar els ser-veis dels taxis locals per a les persones sense cotxe ...AUSTERITAT...Una paraula desconeguda per l’Equip de Govern ser-verí......Darrerament he anat molt pel Centre de Salut...I cada vegadaque hi vaig puc comprovar que a la zona d’aparcament hi hamolta grava que necessita ser retirada, ni ha almenys una dot-zena de carretilles que no fa més que molestar...De tant en tanthi envien una persona perquè l’escampi....I dues setmanes des-prés els cotxes la tornen a amuntegar .......Diuen que prest la TV SERVERINA tornarà a emetre...Una moltbona noticia...si es canvia el plantejament d’objectius que tenienabans...Si es deixa participar a més gent ...Si no són tan par-tidistes com abans...Benvinguda la TV SERVERINA, si realment ésSERVERINA, i no la TV d’en Capó i companyia......I sense aturar-me ja he escrit un total de 680 paraules......Els mes passat em vaig oblidar de donar l’enhorabona al Clubde Basquet per haver aconseguit l’Equip masculí l’ascens a laPRIMERA DIVISIÓ AUTONÒMICA...

� Xerrim Xerram Juny 2014 Sebastià Vives “Perleta”

Carril Bici - Joan Servera - Eleccions Europees - Via Verda - Sembra d’Arbres - Nit de l’ARt - Fira- Festes de Sant Joan - Temporada Turística - TV Serverina -

Punt d’Accessibilitat Universal - AUSTERITAT - Son Oliva de Palma - 750 euros

Xerrim Xerram

En Gomila a Ca'n Siulo Cor Gospell ciutadallenc a la Unió

“...AUSTERITAT....Com podem ser austers si som un dels pobles més rics de Mallorca!!!...No tenim deute....Els regidors de l’equip de Govern només cobren una gratificacióde 500 euros mensuals, i el batle 1000 euros...Hem de demostrar a la resta de poblesde Mallorca lo rumbosos que som amb els doblers dels altres...”

Xerrim Xerram

27

...També he llegit per internet que volen confeccionar un equipfemení sènior, per jugar també a la Primera Divisió Autonòmica. Queja han fixat un parell de jugadores del Zona 5 de Manacor, equip quees retira de la competició...Es segur que prest en sabrem més d’a-questa nova experiència...Els desig molta sort......A principis del passat mes de juny vaig anar al Concert del Cor deGospel de Sa Fàbrica de Músics de Ciutadella, on hi canta una ser-verina, na Lidia Rosselló...El Concert va ser espectacular...Lo mésnegatiu va ser que moltes butaques estaven buides...Dels 17 regi-dors crec que només en vaig veure dos...Aquests actes haurien deser més publicitats....Tenim una escola municipal de música, un ins-titut...Per què el professorat no es decideix a recomanar aquestsactes als seus alumnes ???...Això són les malifetes “ made in SonServera”...A ses Completes de Sant Antoni hi ha empentes perparticipar-hi....A actes molt més enriquidors hi ha empentes perno participar-hi.....El passat mes també es va celebrar LA PROCESSÓ DEL CORPUSCHRISTI...Una processó que no va durar ni un minut...Començar aser hora de canviar el seu itinerari...És una vergonya que a les pro-cessons de Setmana Santa hi participi tanta gent i a n’aquesta un

parell de dotzenes de persones, quan fa unsanys era la processó més important del’any...Si la gent ja no hi vol participar hi haque canviar el seu itinerari, ja...fer-lo méscurt...i no haver de tallar la circulació...L’altredia vaig veure un reportatge sobre la processóque es fa a VALÈNCIA, on és UNA FESTAGROSSA, declarada Bé d’Interès CulturalImmaterial...Aquí, a Son Servera la podemdeclarar ja........... BÉ DE DESINTERÈSCOL.LECTIU.....A més d’una fotografia del COR COSPELCIUTADELLENC, li he enviat a n’en Manu unafotografia d’en Gomila el dia que Ib3 va gra-var a ca’n Joan Siulo una petita part d’Aixòés Mel.......A l’encapçalament he posat un titular deTEMPORADA TURÍSTICA....S’espera que latemporada 2014 sigui tan bona com la del2013, almenys pels empresaris...Està bendemostrat que com més elevats són elsguanys pels empresaris, pels treballadors noho són tant...Molts es queixen de la gran quan-titat d’hores que han de treballar, per menysdiners que abans...I quan han hagut de pre-sentar la declaració de la renta les sorpreses síque han estat elevades...A molts els descomp-ten un percentatge molt baix d’IRPF, i llavorshan de pagar almenys la quantitat que cobrenper la seva feina durant un mes......Diumenge 6....He anat a comprar es pa im’he trobat amb l’església Nova molt benendiumenjada.. Ahir hi havia dues noces i pera una d’elles hi dugueren dues camionadesd’arbres ( oliveres) i plantes ...Li he enviat unparell de fotografies a n’en Manu...Utilitzarà lesque voldrà.......I s’ha acabat per avui...El proper mes moltmés si no hi ha res de nou...( 1182 parau-les...).�

28

Educació

� L’OCB presentà conjuntament amb l’Assemblea de Docents“Els Tentacles de les Tenebres” al pati de la Biblioteca

El passat 29 de juny les 19h al pati de laBiblioteca de Son Servera. L’Obra CulturalBalear oferí conjuntament amb l’Assembleade Docents la presentació del llibre “ElsTentacles de les Tenebres”. (LleonardMuntaner) L’acte fou presentat per MercèRojals (directora de l’IES Puig de Sa Font).

Rojals declarà: “Demà mateix assistiré aldarrer claustre com a directora del nostre ins-titut. Ja que la situació en la qual ens trobemactualment no em permet seguir fent la feinad’acord amb la meva convicció i d’algunamanera hauria d’actuar de forma contrària atot allò que he estat defensant fins ara.Voldria també compartir amb els presentsuna anècdota; uns dies enrera passejava ambel meu gos i a un bar de la plaça em vaig tro-bar amb el cap del PP serverí, un exbatlepopular prenent un refresc amb el presidentde la CAIB José Ramón Bauzá. He de dir quede tot d’una Servera em presentà Bauzá ivaig tenir l’oportunitat de reclamar al presi-dent que per favor és reunís amb els docents,però aquesta trobada no transcendí més enllàde l’anècdota”

Tot seguit Rojals donà la paraula aJerònia Bonnín (Assemblea de Docents) quipresentà als assistents l’autor Marcel·líGuerrero, no sense abans fer un aplec crono-lògic de tot allò que ha aconseguit remouredins la societat mallorquina l’assemblea dedocents.

Bonnín declarà: “el naixement d’aquestllibre té l’origen en els retalls de premsasobre la crònica viva durant aquests mesosde conflicte motivats per la política despòticadel Govern Balear. Una lluita, la dels docents,sense precedents que ha aconseguit crear unteixit amb els ciutadans. Amb l’única forçaper part de l’assemblea de la raó i la paraula.Del llibre que presentem avui, “Els Tentaclesde les Tenebres”escrit per en Marcel·líGuerrer vos puc avançar que inclosa aquestapresentació a Son Servera, s’ha presentat a25 pobles de Mallorca i Menorca, fou el llibremés venut al passat Sant Jordi que ja va perla segona edició i la primera s’esgotà al cap

de dues setmanes de sortir al carrer. Unesdades importants que tal vegada ens fan unaaproximació de la importància d’aquest con-flicte educatiu que ja dura 9 mesos, per a laciutadania de les Illes.”

L’autor Marcel·lí Guerrero començà laseva intervenció dient que el pati de la biblio-teca de Son Servera és un dels llocs mes for-mosos on ha presentat el llibre. Guerrero fouuna exposició dels fets i l’allau d’obscuritatque s’anava trobant durant la seva investiga-ció, fet que el va acabar de convèncer perconvertir la feina d’investigació en aquest lli-bre.

Així ho explicà Guerrero: “ Durant la feinad’investigació sempre ens topàvem a unaassociació a la fosca del govern; com CIRCU-LO BALEAR que feia sa feina bruta (instigar iamenaçar) d’aquest conflicte entre laConselleria d’Educació i els docents. Era deltot curiós comprovar com sempre coincidienunes declaracions de Jorge Campos (presi-dent del Circulo) amb les actuacions delgovern Bauzá. Tal com si el circulo dictés alGovern Balear la política que havia de dur aterme.”

En definitiva, l’autor del llibre Marcel·líGuerrero va fer una xerrada molt interessanton desgranà els fets motivats per les políti-ques de la conselleria i la seva obscura siner-gia amb certs grupuscles de poder interes-sats a dur a terme les seves visions rupturis-tes enfront de la normalitat educativa, culturai social de la societat mallorquina.

A la presentació serverina de “Els

Tentacles de les Tenebres” assistiren unatrentena de persones entre d’elles NandaRamon (PSM), Maria Arenas (Regidora deCultura) A més de docents, pares d’alumnes iciutadans en general.

A més de poder comprar el llibre tambées va distribuir de franc un còmic d’una plan-xa d’on voldria destacar un fragment queexplica d’allò més bé la implicació del Circuloen aquest conflicte que ha provocat una revo-lució dins la societat mallorquina que fins adia d’avui no s’hi havia produït mai dins lanostra societat mallorquina tant poc avesadaa la lluita social mitjançant les vagues, elmoviment assembleari fins a aconseguir elrecolzament de gran part de la societatmallorquina.� CM7

(fragment del còmic) “Al començament del

2014, totes les exigències que reclamà Jorge

Campos a l’inici de la legislatura han estat

satisfetes, o esta a punt de ser-ho. El Govern

Bauzá ha adoptat el discurs i el programa de

la Fundación Nacional Círculo Balear.

El Decret del Trilingüisme acabarà amb el

decret de mínims i la llei de símbols amb la

campanya Enllaçats. La Conselleria sanciona

els docents denunciats per la fundació. El

futur Decret de Llibres de text permetrà cen-

surar els continguts que l’administració con-

sideri inconvenients, i substituirà el català

estàndard a l’ensenyament per una col·lec-

ció de dialectes. La creuada del Circuló

Balear a les escoles sembla a punt d’assolir

els seus darrers objectius.”.

Paseo Marítimo 11, (frente al embarcadero de las excursiones marítimas) CALA MILLOR

ANÁLISIS CLÍNICOSCENTRO TOMA DE MUESTRAS

LAB

29

Publicitat

L’estiu passat algú va dur a terme una “performance” en el pas-seig marítim de Cala Millor de la que encara queda algun testimoni enforma de pintades on es pot llegir “espai públic S.O.S”. En el món del’art aquesta paraula anglesa defineix una acció o posada en escenaon es juga a provocar, agitar o estorar per tal de crear una opinió i unareacció en l’espectador.

Aquesta performance consistia en col·locar ben enmig del passeiguna cadira delimitada per quatre marques blaves pintades al terra, imi-tant les que pinta l’Ajuntament per tal de marcar l’espai que els nego-cis, bars i restaurants poden ocupar al passeig marítim.

Imagino que el que volia l’autor d’aquesta acció era posar demanifest l’abusiva ocupació que any rere any, i sense cap tipus decontrol per part de les autoritats (serverines i llorencines) s’està fent del’espai públic. Potser això beneficia a qui té un negoci, però perjudicaa la resta de ciutadans que ja no poden sortir a caminar per un pas-seig que s’ha convertit en pista d’obstacles, souvenir a cel obert o pàr-king de tàndems i motos, entre altres. Passejar és impossible entrecadires, taules, milers de turistes, cartells o bicicletes, tot concentraten uns pocs metres. Els ajuntaments no només han concedit als barsi negocis privats proporcions desmesurades de via publica sinó quepermeten que aquests obstaculitzin el pas i rodegin cabines de telè-fon, bancs, papereres i altre mobiliari urbà de tots i totes.

També ha permès l’exhibició de tota una sèrie d’arquitectura efí-mera composta de sofàs, peanyes, faristols, cartells, jardineres, cata-falcs, expositors, cowboys, indis (aquests últims molt propis de la nos-tra idiosincràsia) etc. que decoren la via pública amb un gust estèticdiscutible, fet de plàstic i propaganda. Coca Cola, Nestlé i San Miguelsón alguns dels mecenes del “lletgisme”, una vella i coneguda catego-ria estètica (deplorable quan s’aplica a l’urbanisme) que arriba al nos-tre poble per quedar-se.

He donat una ullada a l’ordenança reguladora de terrasses idemés, per comprovar com molts dels punts són directament ignorats,incloent aquells que suposadament es consideren infraccions, com perexemple usar els arbres per penjar o recolzar coses. A més es podrienincloure, al meu parer, el fer-te un pàrking privat amb una jardinera,omplir el passeig de tàndems aparcats o excedir-te en l’espai assig-nat. Tot i que aquest últim punt encara no m’ha quedat gaire clar. Deque depèn l’espai que t’assignen? En teoria de la llargaria de la tevafaçana, però que me’n deis de l’amplada? Suposo que com tot esdeixa a l’atzar, si tens davant un tros ample de passeig estàs d’enho-rabona, pots posar un munter de taules. Per cert, un criteri molt pocdemocràtic pels bars sense espai al davant, ja que veuen com el veíse’n porta tots el clients. Si s’assignés un nombre limitat i precís detaules per a cada negoci es repartiria un poc més el benefici que araes queda davant la mar i no arriba als locals de segona línia. No fa falta

dir que un repartiment racional del passeig ens deixaria més espai ales persones. Per aquest motiu he d’alabar el paper importantissimque fa el “xapucer” carril bici del passeig. Actua de tallafoc, s’ha con-vertit en una barrera natural contra l’avanç insaciable de les taules. Endefinitiva, fa la feina que els regidors amb dedicació exclusiva no tenentemps de fer. Crec que hauria d’haver un acord amb Sant Llorenç, per-què la part llorencina del passeig crec que és inclús pitjor que la ser-verina. Vigileu si voleu un yogur gelat, perquè per demanar i pagar heud’esperar el vostre torn ben damunt del carril bici.

En tot aquest caos trobaria un poc de consol si tingués la segure-tat de que els negocis paguen religiosament per l’espai públic queocupen, i que almenys el sacrifici que faig de no transitar pel passeig(personalment me resulta insuportable) es veiés recompensat enforma de recaptació per a les arques públiques. O dic perquè les malesllengües diuen que algun bar no paga el que toca, i si aquest rumor éscert es tracta d’una cosa molt greu, ja que l’Ajuntament afectat podriacaure en un delicte de malversació. Davant aquest fet, jo agrairia alresponsable en qüestió que expliqués als ciutadans com estan real-ment les coses i deixés clar aquest assumpte. Bé, que puc dir, vist aixíme costa creure que algú pagui per tenir taules buides.

Crec que es molt important (i possible si es té voluntat) conciliar lavida turística amb la local. Es té la tendència a treure espai a la gentdel lloc per oferir-la al turista i els d’aquí, poc a poc, deixem de gaudirdel que és un poquet nostre. Deixant excessiu espai al privat, els poli-tics falten al compromís d’actuar en benefici de la majoria. No crec quetot valgui en nom de la temporada turística.

Vos vull proposar algo; feu memòria i penseu en un poblet o ciu-tat que heu visitat i vos hagi agradat molt. Segur que era un lloc verd,net, cuidat, on la tradició i el caràcter local no es veien fagocitats perpublicitat i plàstic. Perquè no exigim o volem el mateix pel nostrepoble?. Quin temps aquells on la bellesa era ordre, mesura i propor-ció......� Una saltadora d’obstacles. Aquí teniu l’ordenança, doneu

una ullada i veureu amb quinarigurositat s’aplica https://sede.son-

servera.es/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_3816_1.pdf

30

Cartes al director

� Espai Públic SOS

31

Me imagino que a muchos lectores les es muy familiar esteSíndrome, sobretodo a las mujeres. Conocerán a alguien que lo pade-ce o incluso que esté operado del túnel carpiano. El síndrome del túnelcarpiano es una neuropatía periférica que afecta a la zona de la muñe-ca y la mano, a un nervio que pasa por el túnel de la muñeca, el ner-vio mediano. Curiosamente algunos afectados probablemente sigancon el problema incluso después de una intervención quirúrgica pocoexitosa, después explicaremos a que se debe. Su sintomatología con-siste en dolor en la mano y a veces en el antebrazo, entumecimiento,y hormigueo. Hay veces que el paciente refiere pérdida de fuerza ysensibilidad; repercutiendo todo ello en la calidad de vida del que lopadece. Los dedos afectados suelen ser el pulgar, el índice y el medio,a veces incluso el cuarto.

Las causas de la compresión o atrapamiento del nervio medianoson múltiples, por inflamación de las estructuras que pasan por eltúnel carpiano atrapando el nervio, por el sobre uso de la mano pormovimientos repetitivos, factores congénitos (de nacimiento) como unnervio más grueso de lo normal y más fácilmente pinzado. Tambiéncabe recordar la influencia del embarazo en la retención de líquidos anivel de las manos, los cuales a su vez podrían atrapar el nervio.

El nervio mediano puede verse atrapado en el túnel carpianoobviamente, y de ahí el nombre de síndrome del que estamos hablan-do, sí, pero también existen otros puntos de compresión en el recorri-do del nervio, desde que sale de las cervicales hasta que llega a lapunta de los dedos, los cuales deben ser revisados. Es aquí donde secomete el error en algunas intervenciones quirúrgicas por un mal diag-

nóstico en cuanto al punto real de atrapamiento del nervio. Los princi-pales puntos de atrapamiento del nervio mediano son las cervicales;por desajustes mecánicos en las vértebras o problemas discales, eldesfiladero de los músculos escalenos del cuello, desfiladero entre laprimera costilla y la clavícula, desfiladero del músculo pectoral menora nivel del pecho y la axila, músculos y fascias del brazo, codo y ante-brazo (músculo pronador redondo) que también pueden dar problemasy finalmente el túnel formado entre los huesos de la muñeca y el liga-mento transverso del carpo (túnel carpiano). Cabe especificar que elnombre de este síndrome únicamente haría referencia al atrapamien-to del nervio a nivel de la muñeca y no en los otros puntos de atrapa-miento citados anteriormente.

La fisioterapia y/u osteopatía pueden tener un papel importanteen cuanto a la solución de este Síndrome. Combinando varias técnicasy con un buen diagnóstico se pueden liberar la gran mayoría de lospuntos de compresión del nervio mediano sin necesidad de pasar enmuchos casos por el quirófano. Por eso, son los médicos traumatólo-gos y neurólogos, que a través de pruebas complementarias como laelectromiografía, determinan el protocolo de tratamiento para la cura-ción del síndrome. Después apareceremos nosotros, siempre y cuan-do podamos aportar nuestro granito de arena para la curación. Aquíentra en debate la gran pregunta. ¿Porqué no se le sugiere o reco-mienda al paciente intentar solucionar un problema vía terapia manualen fisioterapia u osteopatía antes de hacerlo siempre quirúrgicamen-te?

La intervención quirúrgica debería ser en muchos casos el últimométodo de curación elegido, cuando los recursos anteriores no handado el resultado deseado.

En definitiva, otra vez más, como en tantas repetidísimas ocasio-nes el diagnóstico médico y de fisioterapia y osteopatía son esencia-les para el abordamiento del Síndrome del túnel carpiano de maneraeficaz. A parte del tratamiento en si, el paciente debe ser informado dela existencia de férulas de descarga y otros métodos que en su propiacasa puedan ayudarle a combatir la sintomatología. Por eso y solo conel fin del bien del paciente, la estrecha colaboración médico-fisiotera-peuta siempre va a dar mejores resultados que el trabajo individual decada uno. Como dijo en varias ocasiones un reputado profesor mío deuniversidad, traumatólogo por cierto: “ Un médico debería tener siem-pre como mano derecha a un fisio y como mano izquierda a otro”.Infórmense y traten sus dolencias lo antes posible, porque en el casode este síndrome las consecuencias pueden ser muy desesperantesen el tiempo.�

Salut

Joaquín García Roll,

(Fisioterapeuta

del centro “Ekilibria“)

� El Síndrome del Túnel Carpiano

fisioterapia deportivatécnicas osteopáticasmasajes deportivos masajes relajantesdrenajes linfáticos

punción seca

C/ DE LLEVANT 1, 3ºC- 07559 CALA BONA - SON SERVERA

Joaquín García Roll, fisioterapeuta col. 729

CITA PREVIA : +34 619 301 755

native english spoken - muttersprache english Cafè Sureda

A CALA BONA C/ NA LLAMBIES, CANTONADANA MESTRAL CALA BONA - TEL. 971 58 62 18

32

Gastronomía

� Gran Exhibición de Danza Española y Flamencoen Cala Millor

� Restaurante Sa Punta, calidad gastronómica, en manos de un buen equipo

Como cada verano, visito aAurelio Ucendo Grande para uncambio de impresiones sobre sutrayectoria dedicada a la gastrono-mía y recuerda que fue en el año1976 que inició su andadura en elRestaurante s Era de Pula . Le pre-gunto qué es más difícil,arrancar omantenerse, de hecho hace 38años que está al pie de cañón añotras año y de estos, ya hace 11años que regenta el Rte. Sa Punta.

"Mantenerse es más difícil,también hay más competencia yestá la crisis económica que influyeen todo. Conseguimos mantener-nos, trabajando sin parar en ningúnmomento para mejorar en todos losaspectos, bien con nuevas técni-cas, sistemas de cocina dondedesde hace 16 años están al fren-te de ella los profesionalesHnos.Martin,con nuevos productos e intentando estar al día en todo, loque tan sólo se puede conseguir con un buen equipo bien compene-trado,sin la valiosa ayuda en equipo, no se puede hacer nada y puedodecir que Sa Punta tiene un buen equipo."

Al comentarle si el mundial de fútbol que acaba de concluir ha

afectado negativamente a la ofertacomplementaria no duda en con-testar: "Por supuesto,pero es nor-mal, porque el fútbol arrasa,si loshorarios de los partidos coincidenen horas de comida,los clientesprefieren ver el fútbol.Por cierto,elotro día vino un cliente contándo-me que la celebración de su ani-versario coincidía con un partido defútbol y se sentía agobiado porquedebía elegir entre su esposa o elpartido.Al final traje de mi casa unapequeña tele,vino a cenar con suesposa y de vez en cuando iba aver los resultados.Todo acabo bienporque además gano Alemania."

¿Es Sa Punta un restaurante-caro? Y Aurelio no tiene que pen-sar la respuesta: "Sa Punta es unbuen restaurante ,mantenemos losprecios de la carta desde hace

cinco años y nos adaptamos a los tiempos que vivimos,ofrecemos anuestros clientes y amigos ofertas asequibles a los bolsillos detodos,disponemos a la vez, de unos menús degustación con un preciomuy bueno." En el Rte. Sa Punta además de comer bien, se estábien.� Isabel Servera

De estos 38 años,quedan muchos recuerdos,uno de ellos es el Sr.Paco Herrero propietario de los Rtes. Mediterráneo de Madrid queviene cada año, desde hace 50 años y se hospeda siempre en el

Hotel Talayot. Uno de los clientes fijos de Aurelio.

El pasado 5 de julio, en la Plaza Mallorca de Cala Millor, las alum-nas de la academia de Satu Jiménez llevaron a cabo una espectacu-lar exhibición de baile y danza flamenca en Cala Millor.

Desde las más pequeñas a las más mayores, la bailarinas borda-ron los bailes y coreografías elaboradas por su profesora, quedandolatente el buen ambiente y compañerismo que hay en el grupo.

Tal vez se deberían realizar más eventos de este tipo ya que pose-en un encanto y es un atractivo para nuestros turistas.

Son elegantes y saben bailar. Se nota que les gusta lo que hacen.Felicidades!�

Publicitat

33

34

Opinió

DIES DE CLASSE: DILLUNS I DIMECRESHORARI: DE 17:30 A 18:30 NINS/ES

DE 3 A 8 ANYSDE 18:30 A 19:30 DE 9 A 14 ANYS

CLASSE D'ADULTS:DILLUNS I DIMECRES DE 19:30 A 20:3

DIRECCIÓ: PEP MASCARÓ MESTRE ENTRENADOR NACIONAL DE JUDO 7º DAN

INFORMACIÓ TELEFON: 659 68 68 97C/ CREUS 63 SON SERVERA

CENTRE D'ESTUDI DE JUDO RENSHINKAN

� De la Punta de Son Jordia la Punta del Castell (VIII Final)

Sebastià Servera Pistola

Les memòries viscudes i recordadesfan la història d’un poble;en aquests poemes he posatel que en aquell tempsvàrem tenir i ara no tenim,que vàrem poder gaudirde la bellesa del paisatge de sa Màniga.

I d’aquest litoral tan preciós que tenimde sa punta de Son Jordi a sa punta del Castell,que l’ombra dels pins, les sivines i els tamarells,va ser la posada de tothomi ara, onsevulla ens voldrem asseure,hi hem d’anar amb els doblers a les mans, perquè tot s’ha convertiten tendes, hotels i restaurants.

I que aquest potencial turístic que tenimque tiri endavanti que estigui amb bones mans,pel bé del turismei de tots els ciutadans.

Estic molt contentde fer aquestes poesiesi a Son Servera poder-les dedicar.No hi ha res imaginat,tot és pura realitat.I quan he hagut acabat,he tengut una bona alegria,que en res es pot comparar.Amb tot el meu amoral nostre poblei a la nostra pagesia.�

� En el Tròpic IX

La tendresa és un gran consol en els moments durs de la vida i uncor ferit pot reviscolà quan te la gràcia i la comprensió adequada, siaallà on sia.

Toni López

Gràcies

La tendresa d’una abraçada,el tacte suau de la pell,una veu càlidaparlant d’amor,tornar vetlar el somnidolç i confiat de l’estimada,el goig i la joiade sentir-me estimat,és un do gloriósque la Divina Providènciam’ha tornat concedir,que no vull deixar passari cuidaré amb delit,gaudint-lo dia a diai fiant-lo al avenir.¡¡ Gracies Deu, per pensar en mi !!

Toni López

Batey Caletón, Cuba, 2013

Partirem de la definició d’amic o d’amiga que vol dir: Unit per l’a-mistat amb algú, que sent amistat envers algú. De fet, se sol dir quequi té un amic té un tresor. Jo tenia una amiga que, encara no sé si latenc, ja que, pot ser, tal vegada ja sigui morta, cada vegada que enstrobàvem em demanava quants anys tenia i acte seguit es posava ariure, a rialla plena, i em deia que era perquè tenia els mateixos anysque jo. Mals d’uns, rialles d’altres són. Tenir molts d’anys, per uns, potfer riure, no així per uns altres que per desgràcia s’han hagut de con-formar, en aquesta vida, amb menys anys. Amics de barret, per des-gràcia, avui en dia n’hi ha molts. Malgrat també de bons, de tota lavida.

M’agrada fer arrencar un somriure amb alguna anècdota mig realmig inventada, als meus amics de la tercera edat. L’amic que et trucanomés per saber com estàs i no vol parlar de res en concret, però etté al telèfon vint minuts. Aquell que no et truca mai però saps que hipensa. L’amic amb qui tens converses secretes, d’aquelles que noméses poden tenir a la penombra, quan s’està sol. A vegades, un pensaamb aquells amics de quan férem el servei militar, segurament algunsd’ells ja deuen ser morts o amb aquella amiga que un bon dia em con-vidà a la festa del seu poble, i del moment en què la vaig destriar, al’arribada, per dins la fumassa d’aquell tren i amb qui vaig anar pos-teriorment al cinema, a veure una pel·lícula que sols va veure ella, emmirava de reüll mentre jo m’esforçava per no quedar dormit. L’amic oamiga amb qui parles del dia a dia, de les revistes del cor i dels plans

del cap de setmana. Els amics d’anar a sopar sovint i que et fan pen-sar que ets una mica el protagonista de Sexo en Nueva York i els quevan amb tu a passejar i et recorden que “ni sexo ni Nueva York”. Elsamics que ja s’han casat, han tingut un fill i esperen el segon, i lesque encara cerquen i no troben i es desesperen i s’enfoten de la sevadesesperació. Aquells que treballen amb tu i veus fora de la feina i,altres que són amics de feina i prou. Aquells que formen part de la tevafamília i cada any et conviden a les matances. El teu amic íntim de lainfantesa i els records que ens uneixen, i l’amic més recent, el qualencara no confia massa amb tu. Tenir molts d’amics és gaudir d’unagran riquesa, ja estam que no és el mateix que tenir molts de doblersperò, fa pensar que moltes coses, com un somriure, una besada, unconsol, no es pot pagar amb doblers.

Sentir cantar les tórtores, fins i tot, una colla de verderolicos aco-modats en uns seients de plàstic, no fa el cas, quan a l’ombra d’unspins un passat i un present es van desenvolupant. Que si en Messi jano és el que era. Que si en Nadal ha tornat guanyar o si aquell insec-ticida és més fort que l’altre. La veritat i la mentida es van conjugant,uns, tal vegada cansats de sentir disbarats, desvien la seva vista perl’enrajolat, o miren pegar botets a un gorrió que es va acostant fins alsseus peus o desviar-la cap amunt on corren uns niguls blancs, com unveler per dins el blau de la mar. Tot pot ser, de tot pot passar a l’om-bra d’uns pins, sentir cantar les tórtores, fins i tot, com una colla deverderols.�

Opinió

35

� Amics i amiguesPere Sart

“M’agrada fer arrencar un somriure amb alguna anècdota mig real mig inventada, als meus amics de la tercera edat”

Entrevista

36

Informació i reserves650 95 24 88 · 667 56 14 02

- Explica’ns la teva tasca com a professora de tennis de l’EscoletaMunicipal d’Esports i del Club Can Simó i com va sorgir la possibilitatde competir en el Campionat del Món.

Ja feia temps que m’havia retirat de la competició i em dedicavaa impartir classes de tennis a l’Escoleta Municipal i al Club de TennisCan Simó. Però aquest any la Federació Espanyola de Tennis em vadonar l’oportunitat de competir en el Campionat del Món que se cele-brava a Miami i evidentment no ho vaig dubtar.

La Federació de Tennis reuneix les qui considera les millors juga-dores nacionals i en fa una preselecció. De fet, em va sorprendre moltque em cridassin perquè jo ja duia un temps sense competir, però quepensassin en mi em va donar el plus necessari per tornar a tenir ganesper competir i agafar aquelles sensacions que havia deixat enrere i queja tenia ganes de tornar a sentir.

- Com va ser, de fet, retrobar-se de nou amb totes aquelles sen-sacions?

Tenia experiència en els Grand Slam, però la veritat és que mai nohavia competit en un campionat del món. I va ser trepitjar la pista iveure la representació de tots els països i va ser sentir de nou el mateixque sentia quan vaig competir a Roland Garros, Wimbeldon... De noupodia sentir aquell adrenalina que et dóna l’esport, aquell run-run quefa jugar, estar actiu, concentrat i moltes sensacions de cop que sónmolt difícils d’expressar!

- Un cop que estàs competint, i durant la competició, aconseguei-xes escalar posicions... Quina valoració reberes per part de l’ambientdels partits i dels teus company d’equip?

Des d’un principi les meves companyes, millor dit, les meves ami-gues, perquè realment ens uneix una amistat que arriba fora de lespistes, varen confiar amb mi des del primer dia. El primer partit delmundial el vaig obrir jo i clar, tenia una pressió extra perquè el partitinicial l’havia de guanyar sí o sí per entrar a l’eliminatòria amb un punt.D’aquest primer partit puc dir que no havia passat mai tant de nirvisdins una pista. I va ser contra la Selecció Argentina, amb unes juga-dores molt paregudes a les espanyoles quant a joc i mentalització. Sónjugadores molt fortes mentalment. De fet els argentins sempre hanestat a dalt de l’elit del tennis mundial. El partit va ser dur i si es veuen

els resultats pareix una victòria fàcil, però fou molt difícil fer-me ambel partit, per la tensió, pel que significava per mi i per a l’inici del grupen la competició, i perquè la meva contrincant va jugar bastant bé.

El torneig es jugava en lliga de tres països i el país que quedavaprimer ja passava a quarts de final. Foren cinc partits: contraArgentina, Sud-àfrica, Australia i Anglaterra, fins a arribar a la final, quevàrem perdre contra França.

Nosaltres érem un combinat de jugadores que representàvem laFederació Espanyola i la competició consistia a fer dos partit indivi-duals i un de dobles. De fet vàrem arribar a la final guanyant tots elspartits. La veritat és que el meu grup de companyes són unes tennis-tes molt experimentades i molt dures. Aquestes qualitats crec queforen del tot decisives per arribar a la final. Ha estat un mundial inobli-dable!

- I què ens contes de la final?La final fou una mica complicada per mi perquè venia un poc toca-

da, i no és per posar cap excusa! El partit anterior havia durat unes treshores i mitja i clar, tot suma. Ja no entrenava les sis hores diàries queentrenava abans i no et trobes del tot malament però sents que ja noarribes a estar al cent per cent. Finalment va ser un partit molt dur per-què em sentia lesionada de la cama i ja vaig estar condicionada tot el

� Entrevistam la tennista calamillorera Rosa Maria Andrés,subcampiona del món i campiona d’Espanya veterans +35“quan practiques un esport s’ha de fer sempre amb ganes i il·lusió. Si un té ganes i il·lusió tot flueix i a partir

d’aquí pots ser millor o manco millor, perquè mai no hi ha ningú pitjor”

Julio y Agosto Sábados tarde cerrado

Entrevista

37

Niños · Adolescentes · Adultos · Ansiedad ·Depresión · Obesidad · Adicciones ·

Problemas de aprendizaje

Tania Martínez

PSICOLOGAcol. B-01969

T. 603 801 577 - Av. Juan Servera Camps,34 - Cala Millor

partit. Així i tot va ser un partit que vaig poder guanyar. Per altra banda,la meva companya d’equip jugava amb una altra tennista i clar, tambéamb un a zero jugues amb manco pressió. La meva rival de la final erauna tennista francesa que havia estat número 30 del món. Guanyava4-2, 5-3 i vaig acabar perdent.

- I a partir d’aquest subcampionat a Miami neix una altra història...Aquest subcampionat del món m’ha obert moltes portes noves. La

Federació Espanyola et demana uns requisits durant l’any per a la pre-selecció. I per poder-te tornar a seleccionar o bé has de jugar elCampionat d’Espanya individual o bé competir dins un club de laFederació, i això requereix molt de temps! Jo per motius de feinanomés podia jugar una setmana, quan la concentració per alCampionat d’Espanya són quatre setmanes!

El fet d’arribar a la final del Campionat del Món em va donar entra-da a competir en el Campionat d’Espanya que es va celebrar a Gandiadel 4 al 8 de juny. Hi vaig anar i sense fer-ne comptes vaig arribar a lafinal després de jugar partit a partit i quan em va tocar jugar la final lavaig disputar contra Marian Ramón, que a més de ser una tennistamolt dura és també la meva amiga; de fet durant els dies que va durarla competició vaig estar a ca seva. Sempre hem jugat juntes i ensconeixíem al cent per cent; jo sabia que més d’una hora no duraria elpartit... però vàrem començar a jugar i ella estava molt ficada i vaguanyar el primer set molt fàcilment, i va ser quan em vaig adonar quehavia de fer un canvi de joc. Més que res un canvi mental... o béseguia jugant d’aquella manera i me’n vaig cap a ca meva o bé can-viava l’estratègia del partit.

- I com es canvia de mentalitat durant un partit?Amb molta força mental i atrevint-te a fer-ho! No és només pen-

sar-ho, t’has d’atrevir a fer aquest canvi. I això és un punt que m’agra-daria que molta gent entengués, ja que pot ser un exercici molt posi-tius en diferents camps de la vida. Aquest canvi consisteix a ser posi-tiu i veure una possibilitat d’entre l’adversitat que t’envolta en aquellmoment. És a dir, si tu vas 6 a 1 a baix, saps que si segueixes així enmitja hora estàs fora de la pista. Així que consisteix a tenir aquestaforça mental per poder superar-te. Però no només amb el tennis, joestic xerrant de tennis perquè és al que em dedic, però també enmoments donats de la vida has de tenir aquesta mentalitat per podersuperar moments adversos. I crec que aquest principi s’agafa fentfeina mentalment i també crec que t’ho dóna el dia a dia durant la vida.De fet, aquest canvi que vaig fer a la pista em va ajudar a guanyar elsegon set... i el tercer set ja és com llençar una moneda a l’aire, tantel pot guanyar l’una com l’altra.

El tercer set se’m va complicar una mica i vaig arribar a estar 5 a3 perdent... Així que només podia fer una cosa, que era un altre canvi:o bé amollava el braç i feia tot el que sé i si perdia me n’anava ambsensació que “ho he intentat”, o arrufar el braç, perdre i sortir de lapista amb males sensacions. Així que ho vaig intentar... i finalment vaigguanyar el partit! I més que guanyar el Campionat d’Espanya va ser elfet d’adonar-me que em vaig poder superar. I aquest fet per mi és tanto més important que guanyar!

- I quan vares guanyar quin sentiment et va venir?En aquell moment ni vaig pensar que era campiona; vaig pensar

que hi havia persones que pel fet d’haver pogut viure aquell momentde ben segur que haguessin estat més contents d’aquell triomf que jomateixa. I una d’aquestes persones hagués estat el meu tio Toni (enToni Simó), i són moments que no puc explicar però puc dir que valmolt la pena haver-ho viscut. M’ha donat molta vida perquè sensa-cions que jo ja havia perdut ara les torn a tenir i alhora puc transme-tre de nou als meu alumnes totes les sensacions bones que et potdonar el tennis com a esport i com a esperit de superació.

- I que varen dir els teus alumnes quan vares tornar com a cam-piona d’Espanya?

Em varen demanar com m’havia anat el viatge i com havia quedata la competició, i quan els vaig dir que havia guanyat es varen posartots molt contents, i aquestes alegries quan són compartides i veusque t’ho diuen amb aquella sinceritat i a més saps que ho senten, aixòno té preu. Em deien coses com “estic molt orgullós que siguis la mevaentrenadora...”.

- Quins missatge voldries transmetre al teus alumnes del que ésper a tu el tennis i l’esport?

Allò que els intent transmetre és el fet que el tennis és un esport,no una obligació. I quan practiques un esport, ja sigui tennis, bàsquet,futbol, etc, s’ha de fer sempre amb ganes i il·lusió. Si un té ganes iil·lusió tot flueix i a partir d’aquí pots ser millor o manco millor, perquèmai no hi ha ningú pitjor. Però si tens aquestes ganes, alegria i ànimsde superació ja has guanyat. A més, si com a entrenadora et guanyesun respecte t’escolten mes i jo crec que la disciplina va per davant detot, i a més el tennis és un esport que si abans era molt senyor ara hacanviat un poc. Però si una cosa té és que és molt peculiar, ja que ésun esport individual on t’has de treure les castanyes del foc tu tot sol.És un esport que no és gens fàcil i particularment admir molt a la gentque juga a tennis perquè té a veure amb una mentalitat, un gran esforçfísic i on un s’ho fa tot, i al cap i a la fi menges molta soledat!�

Manel I. Serrano Servera

“En aquell moment ni vaig pensar que era campiona; vaig pensar que hi havia persones que pel fetd’haver pogut viure aquell moment de ben segur que haguessin estat més contents d’aquell triomfque jo mateixa. I una d’aquestes persones hagués estat el meu tio Toni (en Toni Simó)”

Difunts / Obituari

38

Bárbara Servera Servera14-06-2014

Catalina Vives Vives29-06-2014

ACLARACIÓN

Cuando escribí el obituario de mi amiga Bárbara Kuehn Kelle,loredacte desde mi sentir y mi propia información, sin saber que Danielel buen segundo hijo de Bárbara, se había casado. Vive y trabaja enAustralia y es feliz con su esposa Jamila y su hijita Aisha.

Dado que nunca es tarde para corregir esta involuntaria omisión,con todo respeto y sentimiento, mando mis sinceras condolencias aDaniel y su esposa que me consta están muy tristes por el fallecimien-to de Bárbara. Aunque también es cierto que su hijita Aisha a quien megustaría conocer, y el recuerdo de Bárbara, mitigarán su pena, porqueel amor, puede con todo.�

Isabel Servera

39

Cultura

ASSESSORIA SON SERVERA S.L.Juana Roca, 119 · Tel. 971 56 78 64 · Fax 971 56 70 90

07550 Son Servera · jservera@gesbauza.es

El Grupo catalana Occidente cumple 150 años Trabajamos en seguros generales

· Seguros de automóviles· Seguros de hogar· Seguros de embarcaciones· Seguros de vida e inversión

- Nos preocupamos por su bienestar- Nuevo en Mallorca- Bajo gestion alemana- Personal multilingüe- Las maquinas más modernas

- Für ihr leiblichesWohl ist gesorgt

- Jetzt neu auf Mallorca- Unter deutscher Leitung- Mehrsprachiges Personal- Neuste Geräte

- Your phisical well beeingwill be taken care of

- Now new in Mallorca- Lower german line- Multilingual staff- Newest machines

Avda. Cristòfol Colon esq. C/ flor en Cala Millor