Festes de la Mare de Déu de

Gràcia

Què són?

Són les festes patronals que tenen lloc a Maó a principis de setembre.

Quan es celebren?Es celebren cada any del dia 6 fins el dia 9 de setembre

HistòriaAntigament, la festa major de Maó (documentada com a mínim des del segle XVI) es celebrava per Sant Joan; és a dir, el mes de juny, quan s’organitzava una colcada que anava a l’ermita del sant que hi ha al Pla des Vergers, on tenien lloc els actes religiosos propis i origen de les festes menorquines. A més, ja dins Maó, hi havia ballades al carrer i, el capvespre de la festa, tenien lloc unes corregudes de cavalls.

Quan aquestes festes es van deixar de celebrar, cap a la meitat del segle XIX, aprofitant la tradició de culte i devoció a la Mare de Déu de Gràcia que hi havia a la ciutat des de feia quatre-cents anys, a partir de 1890 la festa major es desplaça al 8 de setembre i se celebra en honor a aquesta mare de déu, que el 1962 és declarada patrona de Maó.

Quan la festa major de Maó es desplaçà de Sant Joan a Gràcia, a més dels actes que ja tenien lloc a l’ermita, es van incorporar a la festa els elements més significatius de les festes majors anteriors, especialment la colcada. El primer any (1890) la colcada s’organitzà a s’Esplanada i va davallar fins a l’Ajuntament, on s’hi incorporaren el president i la capellana. Després es van dirigir a l’ermita de Gràcia, on va tenir lloc la benedicció de la nova bandera de les festes i es va dir missa. De tornada a Maó, la colcada es va desfer i es va tornar a reunir al capvespre per anar a resar Completes a Santa Maria. El dia de Gràcia la colcada només es va constituir al capvespre per assistir a les corregudes.

El format actual de les festes va ser reglamentat pels protocols aprovats l’any 1984, on es concreten aspectes com l’elecció i competència dels càrrecs, l’ordre de la composició de la colcada, la invitació als cavallers de fora terme, la indumentària i el comportament dels caixers, el cerimonial, etc. Aquest mateix any també es creà la Junta de Caixers.

Qui hi participa?

Els participants més importants de les festes son els cavalls i els caixers, al voltant del que es fa tota la festa. També hi ha altres participants, com són el fabioler, el pregoner i els gegants.

El dia 6 Les Festes de Gràcia de Maó, en el format actual, comencen la tarda del dia 6 de setembre, amb el pregó que es fa des del balcó de l’Ajuntament. Es l’acte que anuncia el començament de les festes. El pregó acaba quan el pregoner i el batle de Maó canten junts el popular “Es Mahón”. El pregó el sol fer alguna persona important, com per exemple Mercedes Milà (2013), Santi Millán (2009), Simón Orfila (2011)... Després el pregoner de l’Ajuntament passeja pels carrers de Maó llegint el ban oficial que anuncia l’inici de les festes

El dia 7El dia 7 a la tarda el fabioler inicia el replec, que consisteix a reunir els genets que participen en el jaleo. Després van pels carrers de la ciutat fins arribar a l’ermita de Gràcia, on es fa la missa de caixers. Una volta acaba, tornen cap a la plaça de l’Ajuntament, on té lloc el Jaleo, on els genets vestits a la manera tradicional menorquina, demostren les seves habilitats quan la gent anima els cavalls a aixecar-se sobre les potes de darrera.

El dia 8

Al matí, la colcada es replega a partir de les nou seguint el mateix cerimonial que el dia anterior i, un cop formada, fa un itinerari pels carrers de Maó. Al mateix temps, la figura de la Mare de Déu es trasllada de l’ermita de Gràcia fins al convent de les Concepcionistes, d’on la van a cercar els cavallers per dur-la a l’església de Santa Maria per celebrar la Missa de Caixers i té lloc el tradicional repartiment de l’aigua-ros.

Després de la missa es fa un altre Jaleo a la plaça, en la darrera volta del qual els cavallers participants reben una canya verda i una cullereta de plata. Acabat aquest, l’Ajuntament ofereix una Beguda a tots els caixers i cavallers.En els darrers any s’ha fet molt popular entre la gent, la “samba” interpretada per la banda de música, just acabat el jaleo.

Al capvespre, el fabioler fa el replec dels cavallers que s’han concentrat a la plaça de la Conquesta per assistir a les Corregudes que tindran lloc al Cós. Les corregudes de cavalls al Cós de Gràcia, acte que s’havia deixat de fer durant una vintena d’anys, es van recuperar en les festes de 1990. Aquestes curses es fan per parelles i a cada dues els genets tornen al lloc de sortida i comença una nova tanda. En l’actualitat, la més esperada és la tercera tanda, quan a toc de fabiol els cavalls surten al galop de de dalt el Cós i van fins a l’altre extrem del carrer, on es lliura una canya verda als guanyadors En acabar la participació dels genets, es fan diverses activitats, com el Mercat Medieval en els carrers més cèntrics, actuacions musicals,...

El dia 9

Aquest dia, les festes es traslladen cap al port de Maó, on es fan moltes activitats musicals, gastronòmiques i lúdiques per a tothom. També es fan jocs d’aigua tradicionals, com per exemple el capellet.

Em arribar la mitja nit s’encenen els focs artificials, que il·luminen tot el port.

Els gegants

En Tomeu i na Guida són uns d'aquells gegants que, en l’època en què no tots els ajuntaments es podien permetre tenir-ne uns, solien anar de lloguer d'un poble a l'altre. La casa que els llogava la majoria de vegades era la mateixa que ja els havia creat, en aquest cas la barcelonina “El Ingenio”. D'en Tomeu i na Guida no es sap la data exacta de fabricació ni qui els va fer, ja que la casa creava figures i les treia al mercat sense guardar cap arxiu. Va ser a l'any 1934 en que la gran parella arribaria a Maó, de lloguer, per fer les Festes de la Mare de Déu de Gràcia i tornar de nou cap a Barcelona. En el transcurs d'aquelles festes, la mala sort o la inexperiència dels portadors, va fer que la geganta sofrís una caiguda. Davant el mal estat en que va quedar, l’Ajuntament va decidir comprar la parella, restaurar-la i fer-la nostra, abans que comunicar al llogater l'estat en que havia acabat les festes la seva geganta. En total el preu que es va pagar pels dos gegants més sis cap-grossos va ser de 1035 pessetes (6,22€ actuals).

Indumentària dels CaixersLa indumentària dels caixers es molt especial, ja que vesteixen robes típiques de Menorca. Tots el caixers han de dur guardapit, frac, calçons negres, camisa blanca, corbatí, botes de muntar, esperons, fuet i guindola (capell típic).A més el Caixer Batlle haurà de dur guants blancs i la medalla de la ciutat. El Caixer Capellà ha de dur, a més, alçacoll, guants i capa.

Els CavallsEls cavalls de les festes, solen ser de rassa menorquina (tot i que no ho son tots).Han de dur la cabeçada enramada, un mirall al cap, col·locat entre els ulls, una buldrafa vistosa, la coa feta, enfundada i coberta amb flocs.El cavall dels Caixers Batle i Capellà han de dur la coa amollada, i no poden dur flocs a la cabeçada.

Enllaçhttps://www.youtube.com/watch?v=mvvDjNxAnlE