Número 71 / Setembre - Octubre 2015

Donació i trasplantaments d’òrgans i teixits: una segona oportunitat

La vacuna de la grip

La meva salut: totes les dades sanitàries a l’abast

Aniversari feliç i... saludable!10 consells d’alimentació per a celebracions infantils

Atès el dèficit d’especialistes en pediatria, hi ha grans dificultats perquè professionals especialistes en pe-diatria puguin donar cobertura en diferents zones del territori, fet més evident en zones rurals més allu-nyades dels grans centres hospitalaris.

Aquesta realitat obliga a buscar noves iniciatives amb suficients al.licients per aconseguir que els pediatres decideixin traslladar-s’hi. Bona part d’aquestes inici-atives es basen en augmentar el poder de decisió dels professionals per autoorganitzar-se, amb fórmules d’autogestió.

La comarca de l’Alt Urgell, la segona més gran de Catalunya, amb 1.447,48 km2 de superfície, és una de les de més baixa densitat de població, amb 14,8 habitants/km2, amb 80 km de longitud i més de 150 petits nuclis rurals, molts d’ells de difícil accés. Dis-posa d’un hospital comarcal, la Fundació Sant Hos-pital (FSH) a La Seu d’Urgell, amb atenció pediàtrica i parts; i dos Centres d’Assistència Primària, gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), separats 45 km de distància, que inclouen un total de 19 consultoris locals.

El mes d’octubre de 2009, per garantir la qualitat i sos-tenibilitat de l’atenció pediàtrica, se signà un conveni entre FSH, ICS i l’Hospital Sant Joan de Déu de Bar-celona (HSJD), sota la supervisió del Departament de Salut (CatSalut), per tal de prestar l’assistència pedià-trica (primària i hospitalària) a tota la comarca. Els

professionals pediatres implicats ens vam constituir en una Entitat de Base Associativa (EBA), mitjançant una Societat Cooperativa Catalana Limitada Profes-sional (SCCLP), Pediatria dels Pirineus SCCLP, amb socis col.laboradors i socis treballadors, assumint a més de l’assistència pediàtrica totes les decisions or-ganitzatives, econòmiques i legals.

Aquesta nova organització ha permès doblar el nombre de pediatres que realitzem assistència a la comarca (de tres a sis), aconseguint la cobertura del 100% de l’assistència pediàtrica, tant primària com hospitalària, amb bons resultats assistencials. A més, s’ha aconseguit la dedicació d’un 15% de la jornada laboral a la formació i a la docència, amb rotacions periòdiques per especialitats pediàtriques a l’HSJD.

Donada la gran dispersió de la nostra comarca, sem-pre hem cregut que les noves tecnologies podien apropar-nos a la població, especialment als pares dels nostres nens/es, d’una franja d’edat amb gran ús de les TICs (Tecnologies de la Informació i la Comu-nicació). Per això, al setembre de 2011 vam engegar una pàgina web (pediatriadelspirineus.org) amb un consultori virtual que ha estat molt ben rebut i utilit-zat, ja que és el mateix pediatre o infermer/a pedià-tric del nen qui contesta els dubtes (en el darrer any hem tingut una mitjana de 89 visites/dia i 2 consultes virtuals/dia). A part, intentem tenir una presència força activa a les xarxes socials, amb pàgina de face-book i usuari de twitter (@PedPirineus) amb més de 900 seguidors. En aquesta línia, i per la nostra experi-ència, estem convençuts que el nou portal “La Meva Salut” serà tot un èxit, i esperem que ben aviat s’am-pliï també a la població pediàtrica.

Pediatria dels Pirineus, autogestió i TICs a l’Alt Urgell

Dr. Jordi Fàbrega

Director AssistencialPediatria dels Pirineus, S.C.C.L.P.

Editorial2 www.fersalut.org

Sumariwww.fersalut.org 3

Aniversari feliç i... saludable!El Departament de Salut promou un decàleg per mi-llorar l’alimentació en les celebracions infantils, amb idees i consells perquè els petits puguin gaudir d’ali-ments saborosos i més sans.

CRÈDITSFerSalut és una publicació gratuïta, promo-guda per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) amb l’objectiu de prevenir malalties i d’impulsar l’autocura i els hàbits saludables de la població.

EDITA: ACEBA, Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa

DIRECCIÓDra. Rosario Jiménez

COORDINACIÓLaura Aranaldelaranalde@aceba.catAnna Ramisanna.ramis@quae.es

COMITÈ EDITORIALSara Argelés. EAP Albera SalutMaria Josep Guinovart. ABS Alt Camp OestOlalla Monton. EAP Dreta de l’EixampleLourdes Tuneu. EAP Osona Sud-Alt CongostMònica Coll. EAP Poble SecAnna Cladera. EAP SardenyaRoger Vinyeta. EAP Sarrià, Vallvidrera, Les PlanesRosario Jiménez. EAP Vallcarca-Sant GervasiÒscar Autet. EAP VicRosa Margarit. Muralles SalutRaúl Yuste. Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)Pablo Ercoli. Pediatria dels Pirineus

HA COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Dr. Jaume Tort i Bardolet. Director de l’OCATT (Organització Catalana de Trasplantaments)ATENCIÓ AL LECTORlectors@fersalut.org

EDICIÓ, DISSENY I PRODUCCIÓQUAE Soluciones creativas a medidaTel. 93 174 00 64 - www.quae.es

Dipòsit legal: B-41601-2003

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial-ment sense el consentiment de l’editor.

2003. Premi “Jaume Aiguader i Miró” a la mi-llor comunicació sanitària.

Cat@Salut La Meva Salut Us presentem aquest espai digital personal i intransferi-ble de consulta, que permet als ciutadans tenir al seu abast totes les dades sani-tàries i realitzar gestions o tràmits en línia.

La vacuna de la gripA l’octubre s’inicia la campa-nya anual de vacunació contra la grip estacional. Us expli-quem què és i quins col·lectius de persones cal que es vacunin per evitar el risc de contagi i de complicacions en el cas que la pateixin.

Donació i trasplantaments d’òrgansConeix de més a prop l’Organització Catalana de Trasplantaments. Et donem resposta a algunes de les preguntes més freqüents.

Pàg 4 - 7

Pàg 10 - 11

Pàg 8 - 9

Pàg 12 - 15

Nens Gent gran

Salut

Revista impresa en paper reciclat

Família

Nenswww.fersalut.org4

Aniversari feliç i... saludable!El Departament de Salut promou un decàleg amb idees i recomanacions per canviar l’alimentació en les festes i celebracions infantils perquè esdevinguin més saludables.

Nenswww.fersalut.org 5

Tot a punt pel gran diaCelebrar una festa infantil sempre és una bonica experi-ència. És un moment molt especial per als més petits on comparteixen una estona de joc i diversió amb amics i fa-miliars. I els pares, com a or-ganitzadors, sovint fan més d’una llista de coses impres-cindibles per què esdevingui un dia inoblidable pels nens.

Cal tenir-ho tot a punt. Des de decidir el lloc, el dia, els convidats fins a la decoració, les invitacions o els diferents tipus d’activitats que po-den fer durant la festa: jocs, màgia, pallassos, gimcanes, balls, pintacares, titelles, dis-fresses…

I el pastís! Tots sabem que el pastís és la part més impor-tant de la celebració on es bufen les espelmes i els me-nuts obren els regals.

Dins d’aquesta llarga llista no podem oblidar incloure el tipus de menjar que oferi-rem als convidats. En aquest aspecte, és habitual recór-rer a les opcions més còmo-des i fàcils, però també les menys saludables, com són els snacks, les llaminadures, les begudes ensucrades, etc. Però hi ha altres alternati-ves sanes i convenients, que també poden agradar als més petits.

Com fer que les festes dels més petits siguin més saludables?Amb l’objectiu de conscienciar als pares, el Departament de Salut ha elaborat un document amb un recull de recomanaci-ons per millorar l’alimentació en les festes infantils. Aquest decàleg proposa idees, recep-tes i trucs perquè els infants puguin gaudir de begudes i aliments saborosos i, sobre-tot, més sans. Aquesta inicia-tiva també pretén:

• Augmentar el baix consum de fruites i verdures.

• Reduir l’oci sedentari i l’ele-vada ingesta d’aliments rics en sucres, greixos i sal, factors que s’associen a un percentatge elevat de més pes en els infants.

Nenswww.fersalut.org6

10 consells d’alimentació per a celebracions infantils1. Els aliments també estan de festa!

La presentació del plat és molt important perquè els nens s’alimentin bé. És indispen-sable que el menjar els hi en-tri pels ulls. Per això, podem preparar plats divertits i ori-ginals decorant els aliments per a l’ocasió i formant figures d’animals o de personatges de dibuixos animats amb els sandvitxos, les fruites o les ver-dures.

Algunes idees: decorar el plat amb làmines d’ametlles, coco en pols, fulles de menta, en-cenalls de xocolata, fruites del bosc, etc.

2. Posem-hi colors!

A totes les festes predominen els colors alegres dels globus, les serpentines o el confeti. Fem que els aliments també hi vagin de conjunt, ja que com més colors i més varietat con-tingui un plat millor se’l men-gen els nens.

Algunes idees:

• Triar fruites i verdures de temporada i fer combina-cions de colors ben vius i diferents: daus de taronja amb raïm groc, rodanxes de diferents tipus de melons i de síndria, bastons de pas-tanaga i cogombre, bols de macedònia, etc.

• Afegir esquitxos de salses de colors a les patates bullides, iogurts...

3. Traient-ne el màxim profit

A l’hora de preparar i conser-var els aliments, cal seguir bons consells per què tinguin més bona presència i siguin més saborosos:

• Rentar les fruites i verdures, preferiblement fresques i de temporada, abans de ser-vir-les i conservar-les a la nevera si s’han de guardar uns dies.

• Servir els aliments a la tem-peratura adequada, segons siguin plats freds o calents.

• Les salses millor no afe-gir-les fins l’ultim moment per evitar que s’estovin els aliments.

• I molt important! Evitem el malbaratament d’aliments. Procurar ajustar la quanti-

Nenswww.fersalut.org 7

Més informació:www.salutpublica.gencat.catFestes divertides i saludables (decàleg). Agència de Salut Pú-blica de Catalunya (ASPCAT)

tat de menjar i beguda als comensals previstos, ja que sovint en preparem més del necessari i l’hem d’acabar llençant a les escombraries.

4. Propostes salades que vénen sempre de gust

Oferir propostes atractives i originals com la coca de recap-te, patés d’oliva i d’albergínia, truites de patates, daus de for-matge i de pernil cuit...

5. Propostes dolces per a tots els gustos

Són bones opcions els bols de macedònia, broquetes de frui-tes, pa de pessic, sorbets gelats de fruita, compotes, iogurt amb fruites, etc.

6. Propostes per beure salu-dablement

És preferible evitar els refrescs amb un alt contingut de sucre, oferint alternatives atractives per als nens, com els sucs de fruita naturals, batuts de llet amb cacau, batuts de fruites, llet merengada, etc.

7. Aliments segurs, diversió assegurada

La higiene i les normes de se-guretat alimentària són claus, i més a l’hora de preparar ali-ments per a infants. És millor evitar elaboracions fetes amb ou cru o cremes i cal tenir en compte si els convidats tenen algun tipus d’al.lèrgia o intole-rància.

8. El moment més especial… el pastís d’aniversari!

Preparar el pastís d’aniver-sari en família també pot ser una activitat molt divertida. S’aconsella escollir aliments saludables (oli en lloc de man-tega, menys quantitat de su-cre...) i evitar posar-hi llamina-dures.

9. Ens divertim i aprenem jugant!

A les festes infantils no hi pot faltar l’estona de joc lliure que els estimuli a moure’s (pilotes, matalassos, patinets...) o de joc creatiu (pintures, estris per construir, etc.).

10. És important donar un bon exemple!

Els adults hem de donar exem-ple amb un estil de vida sa-ludable (evitar fumar i beure alcohol a les festes infantils) i participant i gaudint del joc amb els petits. Possiblement, és un bon moment per apagar el mòbil!

Gent granwww.fersalut.org8

La grip és una infecció vírica de les vies respiratòries molt contagiosa que ens arriba cada hivern, i que pot causar impor-tants complicacions en deter-minats col.lectius. Per això la tardor és el període adequat per vacunar-se; concretament, els mesos d’octubre i novembre.

La grip és una malaltia provo-cada per un virus. Malgrat el que diu la creença popular, el fred no és el culpable d’aquesta afecció sinó única i exclusiva-ment l’entrada del virus al cos. No obstant això, és conegut que té una major incidència a les estacions més fredes de l’any, però això no es deu a les

baixes temperatures, sinó que és una època en què es passa més temps en llocs tancats, pit-jor ventilats i més en contacte amb altres persones. L’alta pro-babilitat de contagi fa la resta.

La grip pot contagiar-se a través de l’aire, inhalant petites gotes en suspensió invisibles que una altra persona pot haver expul-sat en tossir o en esternudar. També és molt comú contagi-ar-se a través de les mans o a través d’objectes que han estat en contacte amb el virus (per exemple les tovalloles de bany). Per tot això, els petits que tenen edat d’anar a la guarderia es-tan molt exposats al virus, que

alhora solen contagiar als pares i cuidadors.

En general la grip no és una ma-laltia greu, ja que acostuma a curar-se sola en 5 o 10 dies. Els símptomes més comuns són obstrucció nasal, tos, esternuts i febre. Ocasionalment poden aparèixer vòmits i diarrea. En-cara que es tracta de símptomes lleus, hi ha determinats grups de risc on aquest cas pot com-plicar-se. Entre ells es troben les persones d’avançada edat i les persones que pateixen alguna altra afecció respiratòria. També pot existir el risc de pneumònia, provocada pel propi virus o per una sobreinfecció bacteriana.

Un any més arriba la vacuna de la grip!Durant el mes d’octubre s’iniciarà la campanya anual de vacunació contra la grip estacional. Els virus gripals canvien contínuament, per aquesta raó cal que us vacuneu cada any, ja que la vacuna es prepara per protegir-vos contra els virus que arribaran aquest hivern.

Què és la grip?

Gent granwww.fersalut.org 9

Vacunació en nensPel que fa als nens, la grip és especialment perillosa en tots aquells nens/es que pateixen patologies respira-tòries (asmàtics, bronquitis de repetició, etc.) o tenen alguna malaltia de base.

Per tant, a Catalunya es re-comana la vacunació de la grip anual en totes aquestes malalties: • Asma moderada o greu.• Diabetis.• Algunes malalties renals.• Malalties del sistema im-

munològic.• Malalties neurològiques

amb hipotonia, i algunes molt més rares.

També s’han de vacunar de la grip els familiars i la res-ta de convivents d’aquests nens, ja que els hi poden transmetre la malaltia.

Aquesta vacuna només s’administra a partir dels 6 mesos d’edat, amb una úni-ca dosis intramuscular, tot i que els menors de 9 anys que es vacunen per primer cop calen 2 dosis separades un mes.

La vacuna s’elabora a partir de virus de la grip morts, per la qual cosa, mai us pot produir la malaltia. La vacuna pot pro-vocar-vos molèsties locals lleus, que afecten un 15% - 20% dels pacients vacunats, i rarament produeix febre o malestar.

En cas de malaltia aguda greu o febre superior a 39ºC, con-sulteu el personal d’infermeria o de la farmàcia que us atén

habitualment, abans de vacu-nar-vos.

La vacuna està contraindicada si heu tingut una reacció al.lèr-gica amb una dosi anterior o sou al.lèrgic a algun component de la vacuna, com per exemple a l’ou.

Aquesta vacuna protegeix contra la grip, però no contra el refredat comú. No hi ha vacunes per al refredat.

La vacunació contra la grip estacional s’adreça especial-ment a les persones que tenen un alt risc de complicacions si la pateixen i també a les per-sones que poden transme-tre-la a aquest col.lectiu:

• ■Sisoupersonesambunriscalt de tenir complicacions per la grip.

• Si teniu més de 60 anys.• Si teniu una malaltia cròni-

ca del cor, dels bronquis o del ronyó.

• Si sou diabètics, o esteu afectats per una disminu-ció de les defenses per al-tres causes.

També us heu de vacunar si:• Durant la campanya de vacu-

nació de la grip, esteu en el 2n i 3r trimestre de l’embaràs.

• ■La vacuna antigripal està in-dicada en nens amb malalties cròniques pulmonars o meta-bòliques i en persones inter-nades en residències.

• ■Siteniucuradepersonesma-laltes i/o grans a casa.

• A més, es recomana la vacuna-ció a les persones que estan en contacte amb aquests grups de risc i els poden transmetre la grip, i a les persones que treballen en serveis públics es-sencials (com ara personal sa-nitari, bombers, policia, etc.).

La vacuna de la grip és segura i eficaç

Us heu de vacunar?

Cristina CasademontInfermeria pediàtrica - Responsable vacunes

EAP Albera Salut

Podreu trobar informació addicional d’interès a:www.grip.gencat.catLa grip. Canal Salut

www.projectes.camfic.cat Què és la grip? Fulls d’informació per a pacients (CAMFIC)

www.vacunasaep.orgVacunació contra la grip. Recomanancions Associació Espanyola de Pediatria.

10Família

www.fersalut.org

Cat@Salut La Meva Salut: totes les dades sanitàries a l’abastEl Cat@Salut La Meva Salut és un espai digital personal i intransferible de consulta, que permet disposar de la informació personal de salut i d’altres serveis en línia com fer tràmits, consultes i tenir cura de la teva salut.

Què és Cat@SalutLa Meva Salut És una plataforma digital, que inclou la informació que s’ha generat per l’atenció sanitària prestada en algun dels centres assistencials públics, com ara el pla de medicació vigent de la recepta electrònica, les vacunes administrades, els diagnòstics, els informes clínics i els resul-tats de les proves i les exploraci-ons complementàries. Aquesta informació ha de ser publicada

pels centres per tal que els pa-cients la puguin visualitzar i es pot consultar a través del Cat@Salut La Meva Salut.

Per garantir la confidencialitat i la seguretat en l’accessibilitat a les dades, només hi tenen accés les persones majors d’edat que disposin de la targeta sanitària individual (TSI) i d’algun sis-tema d’identificació personal

unívoca de la seva identitat (do-cument electrònic). En la resta de casos cal adreçar-se al CAP de referència amb la TSI i el DNI per signar una sol.licitud d’ac-cés. És imprescindible un correu electrònic i un mòbil per poder completar l’accés i les Unitats d’atenció a l’usuari dels centres d’atenció primària tenen la in-formació necessària per poder facilitar aquest registre.

11www.fersalut.orgFamília

Quina informació i serveis ofereix?El Cat@Salut La Meva Sa-lut està en fase d’evolució i s’estan introduint les dades i la informació de manera pro-gressiva. En conseqüència, és possible que no hi trobeu disponibles totes les dades del vostre historial clínic, atès que s’hi aniran incorporant a mesura que siguin facilitades pels centres.

Entre la informació i els ser-veis als quals els ciutadans podran accedir cal destacar:

• Les dades de salut més re-llevants publicades pels centres proveïdors d’aten-

ció sanitària i contingudes a la història clínica compar-tida a Catalunya.

• El pla de medicació vigent de la recepta electrònica.

• Les vacunes administrades. • Els diagnòstics. • Els informes clínics (urgèn-

cies, ingressos, atenció am-bulatòria).

• Els resultats de les proves i les exploracions comple-mentàries generades en l’atenció mèdica.

• La realització de gestions, de forma personalitzada, a través de l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT) de la Ge-neralitat de Catalunya.

Certificats digitals admesos•eDNI o DNI electrònic •Certificat idCAT •CERES (CERtificació ESpa-

nyola) •e-OMC (carnet de metge

col·legiat)•HealthSign •Firma professional

Objectius1. Afavorir la participació i

la coresponsabilitat dels ciutadans en la prevenció i cura de la pròpia salut.

2. Esdevenir un espai on els ciutadans interactuïn en línia, mitjançant el seu or-dinador o altres dispositius mòbils, amb el Departa-ment de Salut, els seus or-ganismes i les entitats pro-veïdores (hospitals, centres d’atenció primària, etc.).

3. Ser un projecte en contínua evolució per a l’adopció de millores que posin a l’abast de la ciutadania informa-cions i funcionalitats per tenir cura de la seva salut.

Daniel LucenaInfermer EAP Poble Sec

CAP Les Hortes

Podreu trobar informació addicional d’interès a:hccc.salut.gencat.cat/ca/web/guest/pre-login-cpsCat@Salut La Meva Salut

Salutwww.fersalut.org12

Moltes persones pateixen malalties que els conduiran ir-remediablement a la mort. Per sort, la medicina actual permet el trasplantament d’òrgans que els donen una segona oportu-nitat. Però per poder realitzar un trasplantament cal que algú hagi manifestat en vida que, si es donava la circumstància, s’aprofités el que es pogués d’ells per donar aquesta segona oportunitat a altres persones. El donant no hi perd res i, en canvi, amb aquest acte de solidaritat, pot allargar l’esperança de vida de les persones receptores.

La donació d’òrgans humans requereix que la persona donant manifesti la seva voluntat i ha de complir els requisits següents:

• L’acte ha de ser altruista. La donació ha de procurar el bé aliè. I amb aquesta finalitat terapèutica procurarà afavo-rir la salut o les condicions de vida de la persona que rep el trasplantament d’un òrgan.

• La donació ha de ser gratuïta. No es permet que el donant, o qualsevol altra persona física o jurídica, rebi cap mena de gratificació ni es pot exigir a la

persona receptora que pagui un preu per l’òrgan trasplan-tat.

• La donació no ha de perse-guir el lucre. No es pot pro-duir un enriquiment a càrrec de l’extracció i posterior tras-plantament d’un o diversos òrgans humans.

• S’ha de garantir l’anonimat. Han de mantenir-se de ma-nera completament confi-dencial les dades d’identifica-ció del donant i de la persona receptora (anonimat), en el cas que el donant sigui un ca-dàver.

Persones amb malalties greus o avançades poden tenir una segona oportunitat si reben un trasplantament. Però no hi ha trasplantament sense algú que abans hagi manifestat la seva voluntat de donar i permetre que algú altre pugui continuar vivint.

No hi ha trasplantament sense donació

Donació i trasplantaments d’òrgans i teixits: una segona oportunitat

Salutwww.fersalut.org 13

1. Per què fer-se donant? Al nostre país, es presenten les majors taxes de donació del món i es realitza un gran nombre de trasplantaments. Tot i això, continua existint una llista d’espera per rebre un trasplantament i un per-centatge variable de paci-ents en llista d’espera moren abans de poder ser trasplan-tats. Com més donants hi hagi, major serà el nombre de vides que es podran sal-var.

2. Qui pot ser donant? Tothom pot ser-ho. Qualsevol per-sona és donant potencial, sempre que en vida no s’hagi manifestat en contra de la donació. En principi no hi ha límit d’edat per ser donant, encara que sí que és neces-sari que la mort encefàlica es produeixi a l’hospital, excep-te en la donació de còrnea.

3. Com fer-se donant? Fer-se donant és tan senzill com prendre la decisió i fer-ho saber a la família i a les per-sones més properes. Ells se-ran els primers a qui es con-sultarà la possibilitat de la donació després de la mort,

tot esperant que respectin la voluntat del o la donant.

4. Cal registrar-se? No hi ha obligació de fer-ho però és recomanable indicar-ho en el document de voluntats anticipades. Com que la fa-mília serà sempre consul-tada, en cas que en vida el difunt hagués manifestat la voluntat de ser donant però no estigui registrat enlloc, la família es podria negar a la donació. Si està registrat,

preval la darrera voluntat del difunt. Una altra manera de deixar constància d’aquesta voluntat és el carnet de donant, només cal que l’empleneu i el porteu amb la resta de la vos-tra documentació com a testimoni de la deci-sió presa.

5. Què és la donació en vida? Quan un donant compatible amb el re-ceptor dóna un òrgan (un ronyó) o una part d’un òrgan regene-rable (part del fetge), sempre que aquest fet no representi posar en

perill la seva vida. La dona-ció de viu, d’acord amb la normativa vigent que preveu i regula aquesta possibili-tat, es limita a situacions en les quals puguin esperar-se grans possibilitats d’èxit del trasplantament.

6. Es pot donar el cos sencer? La donació de tot el cos és una opció que només és possible si no s’és a la vegada donant d’òrgans i teixits. Si una persona desitja donar el seu cos per a la ciència, s’ha de posar en contacte amb les facultats de medicina o cen-tres de recerca del seu àmbit.

La donació d’òrgans és una decisió voluntària, un acte d’altruisme en què una persona deci-deix que un cop morta li siguin extrets un o diversos òrgans del seu cos per donar-los a persones malaltes

Algunes qüestions sobre la donació

Salutwww.fersalut.org14

El trasplantament consisteix en la substitució d’un òrgan o teixit deteriorat per un altre que funciona correctament, habitualment procedent de cadàver. És un tractament que serveix per millorar les condi-

cions i la qualitat de vida de determinades persones i que per a d’altres constitueix l’úni-ca esperança de curar la seva malaltia i, per tant, de conser-var la vida amb un nivell de qualitat acceptable.

1. Quines parts del cos són útils per a un trasplanta-ment? A part dels òrgans sòlids (ronyons, fetge, cor, pulmons, pàncrees i intestí), també es poden trasplantar teixits com ara ossos, pell, vàlvules cardíaques, vasos sanguinis, còrnies, mem-brana amniòtica, cultius cel.

lulars o medul.la òssia.

2. Què és la llista d’espera dels trasplantaments? Com que el nombre de pacients que esperen un trasplantament supera el nombre d’òrgans disponibles, cal garantir que aquesta acció altruista tin-gui el màxim benefici social. La llista és només un regis-tre, no un número d’ordre. El sistema de distribució és equitatiu i no discrimina per races o religions, ni hi ha tractaments preferencials per a persones riques o famoses.

3. Qui entra en la llista d’espe-ra? Quan l’especialista apre-

cia que una persona malalta no té cap alternativa de trac-tament, es realitzen una sè-rie de proves que acrediten si s’està en condicions de rebre un trasplantament. Un cop estudiat el cas i valorat com a viable, se li planteja al pacient. Si amb tota la in-formació rebuda aquest està d’acord, és inscrit a la llista d’espera per al trasplanta-ment de l’òrgan en qüestió.

4. Què passa mentre s’està en llista d’espera? La persona malalta ha de fer vida nor-mal, perquè no sap quan serà avisada. Només se li exigeix que estigui sempre localitza-ble, i se li demana paciència. Cal que es tingui la seguretat que l’equip de trasplanta-ment continua treballant i que quan hi hagi el donant adequat, sigui quin sigui el dia de la setmana, laboral o festiu, l’equip de trasplanta-ment estarà disposat a realit-zar l’operació.

5. Com s’adjudica un tras-plantament? Els criteris de distribució d’òrgans entre les llistes d’espera són pú-blics, de condicionament mèdic i consensuats. Bus-quen combinar els princi-pis de beneficència i jus-tícia. La compatibilitat, la situació clínica del pacient i el temps de permanència en llista són factors fona-mentals a l’hora d’assignar un òrgan per a trasplanta-ment.

6. Què és el codi 0? És aque-lla situació on s’inclouen aquells malalts que es tro-ben en una situació d’ur-gència, de manera que si no reben un òrgan en poques hores moriran. Aquest cri-teri té prioritat en l’àmbit estatal; per tant, el primer òrgan que es genera en qualsevol hospital espa-nyol és adjudicat al malalt que es troba en aquesta si-tuació.

El trasplantament d’òrgans i teixits

Algunes qüestions sobre el trasplantament

Salutwww.fersalut.org 15

L’OCATT és l’organització res-ponsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacio-nades amb l’extracció, la conser-vació, la distribució, el trasplan-tament i l’intercanvi d’òrgans i teixits per utilitzar-los amb fina-litats terapèutiques a Catalunya.

L’OCATT té com a objectiu principal aconseguir augmen-tar el nombre de trasplanta-ments per tal de poder donar resposta a l’augment de la de-manda, garantint sempre la qualitat del procés i del resul-tat final.

L’Organització Catalana de Trasplantaments

Donació i trasplantament a Catalunya

Trasplantament de teixitsEn el cas dels teixits les per-sones que precisen un implant són controlats pels propis hospitals autoritzats a Cata-lunya. Quan el metge o met-gessa que tracta la persona necessita un teixit el demana als bancs, i aquests cerquen el teixit idoni per a cada paci-ent en concret. Si no es troba, s’espera que arribi un teixit idoni per al pacient. En el cas de la sang de cordó, la sang perifèrica i la medul·la òssia, si es precisa una unitat d’una persona no emparentada, es cerca a través del REDMO a altres bancs internacionals.

Podreu trobar informació addicional d’interès a:www.trasplantaments.gencat.cat/caDonació i Trasplantaments i Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT)

www.facebook.com/ocattorgansFacebook OCATT

Canal YouTube - Revista FerSalutEntrevista al Director de l’OCATT, el Dr. Jaume Tort i Bardolet.

Des de que es va crear l’Organització Catalana de Transplantaments l’any 1984, s’han gestionat més de 6.000 donants d’òrgans.

59.806 trasplantaments de teixits(1996-2013)

hepàtics

cardiacs

renals

pancreàticspulmonar

23,8%

6%

63,3%

2,8%4,1%

teixit músculesquelètic

còrnia

progenitors hemopoètics

membrana amniòticapell i cara

esclera teixit vascular

52,4%

26,4%

12,8%

4,7%0,4%

1,2% 2,1%

19.842 transplantaments d’òrgans(1971-2014)

Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)

Clica al teu centre de salut i consulta les revistes publicadeswww.fersalut.org

eap sardenya

ABS DE PERALADAALBERA SALUT