Any s»gon,.|l.a2Epoca> N.°;32 ;Of»Mbte 7 Juny d« 1924

No ha d'existir cap més penaque la natural que es desprèndel fet.

MAX STIRNER.

15 cts. SETMANARI íSOCIALISTA Redacció: fi, Ü. - BARCELONA

FER L'INDULT IDE J. B. ACHER!'

Humanitarisme

La passada centúria va resumir en un sentimentconstant i definitiu, incorporant-lo a la idea de la vi-da en comú, la immensa doctrina dispersa del ma-terialisme, de les condicions físiques, de la vida delssentits prèvia i superior a tota noció metafísica, a totaautoritat sobrenatural. De Locke a Montesquieu, deMontesquieu a Voltaire, s'arriba sense sotracs a lesespeculacions i conclusions dels antropologistes icritainalistos de la darrera centúria. L'humanitarismefa la seva aparició, no en la forma clàssica de la com-passió, de la pietat, del perdó, sinó en la nova for-ma d'una obligació moral, d'una llei indeclinable.

Phillipson, en les biografies dels tres grans refor-madors, Beccaria, Bentham i Romilly, diu: «L'essèn-cia de l'humanitarisme és la tan arrelada aversió 'atot sofriment físic i moral, d'opressió i d'injustícia.»Res tan complert com el propi pensament de Beccaria,assegurant que « en la proporció que la mentalitatdels homes anirà suavitzant-se per la més activa re-lació social, la crudeltàt del càstic anirà disminuint».Pensament que Spencer amplia amb la demostracióde que com més creixen les proporcions de conforti de benestar, més van allunyant-se de nosaltres lesidees de martiri, de càstic, de crim i de venjança.

La civilització ha anat minvant gradualment lespenalitats, misèries i afliccions del viure primitiu.Lentament, l'home ha anat adquirint plena conscièn-cia de les ventatges de la vida en comú, la qual, si ésencara dura pels més en virtut d'una injustícia eco-nòmica, és, però suavitzada i ennoblída, per la parti-cipació en el tresor moral que va amassant-se ambel concurs de tots i que a tots sadolla. Gradual- _mení, també, la nostra sensibilitat s'és transformada i laviolència, la crudeltàt, la dolor, han perdut llur significa-ció ètica, llur virtut d'exemplaritat, llur eficàcia d'ex-piació. Els homes moderns hem de considerar-les comuna debilitat de l'organisme, com una simple anormali-tat fisiològica que cal combatre i extirpar per mitjanscientífics, adequats.

*'-*%•,. ít <i•\f ¥t«•#f%&. <%'nr;:v^. ¿-.v.» ,.' ,A^,:,

V-'^^^. _ . „ _ . • • • « « . '..'

•; ,»•' -MV'-* .cfA '̂H»!̂• ' ' . • ', ~ « y; i*' vr-j^i* • \ ' - j | /"{»M^-^''' ' •

' ( •• ·::r?:AW;·̂ «í·í^r,-····!.' . . . . . JÍÜlLAí̂ l.̂ **,*. i W \ «!,&&*, Ml £„..,.*>• „ ' . / ., 1 * .,101 .,, * . ^..ÜC« , 4 .

"El Poeta"La classe obrera no ha voï-

gut reconèixer el pseudònim de«Shum». Ha aplicat al carica-turista un altre nom, condensa-ció magnífica de com el poblemie sofreix i espera veu enAcher. Pels treballadors es tracta de «El Poeta».

Per què aquest nom? La granmassa obrera té l'encert de tro-bar el símbol, la paraula-síntesid'una vida, d'una acció.

El poble anomena «El Poeta»a «Shum» perquè a més a mésd'ésser una expressió de manya-garia, reflexa admirablement lapersonalitat de l'artista.

La història de «El Poeta» ésun poetna èpico-Urie que la clas-se treballadora sent

Infant,

I aquest poeta de la lluita so-cial, de les immenszs convul-sions d'un món que s'agita, estàencadenat, veient com plana da-munt del seu cap l'amenaçad'una tràgica execució...

Joaquim Maurin

M. Serra i Morel

PrometeuPrometeu és el símbol de

l'hora.Per a Prometeu cada dia es

íon la claror amb una sensacióde mort acollidora; per a sortirdesprés amb l'aubada, com unarevifalla dins l'agonia

Dolor torturadora, dolor queno té fi.

Flama de la lliberta}. Flamatremolosa, que ara s'arbora ple-na de vida i ara s'apaga, perquèli manca l'aire. Panteig fatal.

Muscles de Prometeu, on és lavostra vigoria? Cadenes hanvençut els vostres peus i els vos-tres braços. Una cadenà és elvostre cinyell.

Les vostres mans, ohi pobresmans de Prometeu, mutilades itot, tenen encara la gràcia queserveu en la pregonesa de lavostra amargor.

La feixuga dissort de l'horapesa damunt del vostre cap. Unaparaula lluita per a sortir potentle la vostra gola. Es una solaparaula, però la vostra boca had'emmudir. Ni una sola.

I sentiu com un pensament uscolpeix el vostre cervell amb yio-lència; i obriu els ulls immensa-ment. Doneu als ulls tota la vidaque porteu dintre; i només veieula gran desolació del món.

Tota la vida per plorar.Les |llàgrimes cremenPobre Prometeul Pobres de

nosaltres!

Mariti« Vidal

Per aquest desventurat fill del poble que, esperan-çada en la seva joventut, l'Art acarona maternal-ment; jo, avui, amb l'ànima plorosa, fonc la mevaveu en el clam que els cors pietosos, per a salvar-lila vida, aixequen confiats.

Condemnar a morí a un home tan jove quv mal-grat tot, per ésser, com és, un artista intens, no espot creure que no vibrí en el seu esperit un pur sen-timent d'amor humanitari, és com destruir una es-perança de glòria, o com si els primers freds mar-cissin en el branquilló la flor prometedora de fruit.

Per a En Joan Baptista Acher (El Poeta); peraquest fill «leí poble que l'art acarona, amb l'àni-ma enternida, demano, doncs, clemència.

Ignasi Iglesias

L'ACHERVint-i-dos anys, plena

salut, ample promesa devida d'ideals i d'amors, icondempnat a mort. Con-clempnat a mort com a càs-tic—

—; condempnat amort com a pena i com aexemple, que la trista fidel delinqüent serveixi demodel a tots els homes iels esfereeixi de cap temp-tació semblant. I

RETRAT DE JOAfJ7UAPtWrff AtlftW

Lo mort i l'homicidiLa Vida és un benefici que in-

dividualment es pot renunciar,però damunt seu la societat nohi té cap dret, perquè començaper no tenir la facultat decrear-la.

L'home pot, per un ideal, ex-posar la seva vida i la pot per-dre. El seu sacrifici sempre ésquelcom que, si res més no, me-reix el respecte.

La Societat no pot pendre elque no pot donar. Si la Societatpot pendre la llibertat, condicio-nant-la en tot cas a un règim re-formatori, no a un règim penal,és perquè la llibertat pot tornar-la. La Societat no pot mai con-demnar amb la mort d'un d«lsseus individus, el resultat fataldels seus propis defectes.

D'altra manera, la pena demort legítima l'homicidi. Quihadiferència hi ha entre el Tribu-nal que, per creure'l nociu a l'or-dre social establert, condemni amort un home, i aquell honeque, per creure-ho un obstarteals seus ideals, que per ell re-presenten un ordre social nésjust que l'existent, atempta c«i-tra una vida?

La justícia no és una cosa fb-soluta. Ideals i accions que enaltres temps eren castigats anbla mort, avui són elements ipr-mals de la vida col·lectiva, Cbmha pogut la Societat repararaquests càstics que, posats are»visió, avui, ella mateixa decifra-ria injustos? '

La principal acusació clásicaque s'ha formulat contra la pe-na de mort, és la de que en > elscassos d'error judicial no potésser reparada. Cal no oblidarque, en l'evolució dels temp.1 lesveritats d'una època són ctfisi-derades errors en una alta ique per tant, a'.travers de la re-visió dels segles

Josep Llorens Artiga

Superjustícia

Com a cosa dels homesde fins ara, heu's-la aquí totamecànica, bo i automatical Escastiguen j damnen els altreshomes. I ni els uns tenen ganes,voluptaí, d'infligir penes, ni, elsaltres, saben massa bé e,l quèhan fet per a sofrir-les. \

Un antic sediment de pànicinforma tota humana justíciaactual. Sembla ésser una obsti-nada i orba postura de defensa.I té un solemniaí aire d'escar-ment i vaguívola aspiració arestablir un equilibri. Suprimintel delinqüent, humana justícia,creu haver suprimir el delicte.Encara som aquí, els homes.No hem sabut trobar altres fór-mules; no pensem en una super-justícia pròpia del fort — delque és més fort i més profundque la justícia humana de finsara.

Perquè una cosa superior hiha a la divina justícia i a la jus-tícia humana plegades : la noblemisericòrdia vencedora. Verita-ble misericòrdia no és aquellaalmoina depressiva, no és aquellafront insoportable de la pietat— d'aquella pietat que semblauna sádica venjança. La noblemisericòrdia vencedora és aque-lla plenitud de sentiment i con-ciencia alhora, aquella supera-ció de la trista justícia humana,és la que no avergonyeix, queno taca, que honora tant al queotorga com al que amb dignitatsap acceptar-la.

No seria aquesta divinamenthumana misericòrdia, aquestasuperjustícia, la que més justa-ment escauria al «Poeta»,

Cristòfor de Domènec

Dr. Jaume Aguadé.

No demanem que perdoneula vida d'un home. Quin contra-sentit parlar de la moít, quanencara manca saber el què és lavidai '

Unti oiram nuit m li una.

Josep Maria Pou i Sabater

i n i\ sentiment i enel

diem — ha estat el punt iniciald'aquesta campanya contra lapena de mort. Ara, confesem-ho,ens hem recordat que en el nos-tre Dret Penal hi subsisteix lapena infamant del garrot. I ara,també, ens han vingut les pres-ses per a demanar la seva abol-lició,

Un dia o altre havia d'ésseraixí. El nostre sentiment semblad'ocasió. Encara no hem fet lagermanor entre el sentiment i elpensament. Qui sap si és arribatl'instant i hem trodat el motiulProbem-ho.

que pertany a un home i aun artista.

No és hora, ara, de fer disqui-cions sobre la mort i la vida.

sinó pel que representa la vidad'un home.

Qualsevol que sia el teu cre-do, home; qualsevol que sia lateva tendència política; qualse-vol que sia la teva educació es-peritual — millor si la 'tens—;qualsevol que sien les teves sim-paties i els teus amors; si la te-va religió és la religió dels ho-mes civils i del homes bons; sila teva vida, com a principi, coma mitjà i com a fi, és la devocióa la vida dels altres homes, elsteus germans; si imagines el querepresenta una vida, si pensesque cada mort violenta per im-peratiu de la llei, per follia o permalaltia de la voluntat i del cer-vell, és una ensopegada de laHumanitat en el seu avenç; sicreus, home, que val i serveixper quelcom tenir un pensamenti un sentiment per a dignificarla teva existència; sí sents l'e-moció de la cordialitat, contri-bueix amb la teva acció civil asalvar la vida de «Shum». Si-guem tots dignes d'aquests mo-ments.

Els pobles es reivindiquentant per una acció'política comper una actuació profundamenthumana. Fem pràctiques de vo-luntat.

Antoni Amador

El fet d'ésser dedicat aquest número de JUSTÍCIASOCIAL a l'indult de J. B. Acher, ens fa ajornar pelnúmero vinent els articles sobre la caiguda de la«Commune» de Paris.

J U S T I C I Í S O C I A L _ 7|a» Juay d* i«a4

Hom no pot pensar sense fre-mir en ei que deuen ésser leshores actuals pel nostre com-pany Acher. Sempre esperant isempre tement. Preguntant-secada vespre com serà demà.Preguntant-se cada dia si aquellserà per ell el jorn de joia queque li deixarà la vida o el jornde l'hora tràgica que li arrenca-rà les darreres esperances.

Tots els homes de cor i senti-ment segueixen i senten l'angoi-xa del jove condemnat.

Fins a quan durarà aquestaincertesa?

Un jorn pensàrem que un èxitfalaguer coronaria les gestionsde la il·lustre escriptora ConchaEspina....

Uns altres jorns abrigàreml'esperança que entre els indultsdel Divendres Sant....

Més tard, havem esperat queamb la vinguda dels Reis d'Es-panya a Barcelona....

Les decepcions, però, hansucceit a les decepcions. Quanla nostra ànima està intensa-ment amargada, com deu estarla de l'Acher?

, Havem de seguir desitjant,| demanant i esperant que la vida

del Poeta sigui respectada i queaquestes hores d'incertesa s'a-cabin. Unim-nos tots per a ell.

En nom de l'Art 1 En nom dela humanitat 1

Dr. F. Muntanya

/ em dono ver-gonya, no per mi, sinópels intel·lectuals, elsquals, amb el seu si-lenci criminal, s ' enfan còmplices. I patei-xo, no per ells, sinópel meu germà "ElPoeta", que va a mo-rir i és f ove i bell. Ah!Si la

SIMONNE WILLISSEK

Lo vldo de "Shum"He sentit sempre una esgarri-

fança atuïdora quan se m'hapresentat la idea d'una execuciói la d'aquells homes que dictenl.i sentència; he sentitsempre, des d'infant, una indig-nació quan m'han parlat del pa-iíbul i d'aquell ésser que s'ano-mena butxí. Mai, però, aquestaesgarrifança i aquesta indigna-ció m'havien aplanat tant comk-n el cas d'aquest artista,

que es diu Joan Baptis-ta Acher i el poble ha batejatamb un nom gloriós i simpàtic:«El Poeta».

Company Acher, amic quesentiu tota la sofrença d'unapresó jovoldria que les nostres veus usduguessin tot el réconfort, car lesteus de nosaltres, obrers, homesde ciència, artistes, són veus delpoble. I vos, company, sou delpoble.

J. Roure i Torrent

Peí Ull í "El Poeta"L'haver-lo, consagrat amb el

nom d'«El Poeta» vol dir que ellés un home il·luminat en elspropis ideals. Tantdebò en fostothom de il·luminat en els seusl:la flor de l'heroisme no fóra tanrara entre els homes que avuinomés saben florir en egoismesi el déu de la majoria dels qualsno és altra cosa que el ventrellur. Dels il·luminats són lesgrans victòries!

I si els que en nom de la jus-ticia han decretat la seva mortem contestessin que l'il·luminis-me d' -<E1 Poeta» el duia per ca-mins d'error i de crim, jo calla-ria. A ells només els diria:—Vo-leu que sigui així? Sigui!—Però,llavors, preguntaria jo:

Ventura Gascol

" S H U M "

«Shum»és una part integrant d'aquestamultitud on tantes individua-litats notables són ignorades.Perteneix a ella; és d'ella.Les injustícies i les dolors deque és víctima han conduit l'es-perit sensible de «Shum» aaquesta situació tràgica en quees troba.

Es precisament en aquest mo-ment que sorgeix noblei valent, donant proves de. duesvirtuts inaccessibles: la sereni-tat que rodeja totes les sevesaccions, i aquest subtil esperitirònic que fa que, abandonantla seva personalitat, continuïfuetejant les morbositats d'unasocietat burgesa

Les subsistènciesEl pagès. — Un milió de patates, un milió de duros. Dos mi-

lions de patates, dos milions de duros...L'acaparador. — ...Tot per mi.

NOTA.—Mühsam, el comunista EricMühsam, és un poeta revolucionari deBaviera que tou detingut en una revol-ta. Ara, a la fortalesa de Niederscho-nenfeld, on,l'han reclòs, s'està morintd'arterioderosis, negant-se les autori-tats bavareses a deixar-lo visitar perun metge que no sia el de la presó, qua-lificar palesament d'home brutal, i atraslladar-lo a l'hospital o, si-més-no, a una cel·la més confortable. Elpoeta Eric Mühsam s'està morint, aa causa de la Inhumanität de les auto-ritats de Baviera.

Artistes catalans: Unjdels nos-tres, jove, intel·ligent, home decor, home brau que va jugar-sela vida per ¡la Justícia, està enperill. De gairebé tots els esta-ments han eixit veus d'interces-sió a favor de l'indult d'aquestartista: En Joan Bta. Acher. Detots els estaments i de totes lesterres, àdhuc de Catalunya, haneixit veus de clemència — enca-ra que les veus catalanes enaquesta ocasió, han estat lesmés escasses, encara que ni unsol artista, ni un sol cercle 'oagrupació d'artistes catalans habadat boca a hores d'ara a fa-vor del germà tan greument me-naçât. Havem instat al Real Cír-culo Artírstico, de Barcelona, elmés autoritzat i el més influient,!bétwoïS€»ef7te • "«•-" ""^ * w'

Comet duo

Joan Fraifosà 1

Brand diu a «El Poeta»

Presoner de la ciutat i raa-gúnia, Tànima presonera, Brandpensa en tu, «Poeta»,—preso-ner dels homes,

presoner de la do-lor i l'angoixa. Pensa en tu,«Poeta», ràcid Brand,—en tu i¡a teva joventut, la teva tragè-dia, el teu art i la, teva vidacomplexa, sobreeixint llum iombra, enormes amargueses iabrandaments amplissims. Pen-sa moltes altres coses, Brand,—que no es poden dir. La gents'ecruixiría i caldrien precau-Ahi Què farien els homes-molts sense ¡es precaucions?

PRO VITACom a home profondament

lliberal—sigui permès a un ma-teix de donar-se aquest gloriósqualificatiu—no cal dir si emsento solidaritzat amb tot el quefaci relació a l'alliberament d'uncompany damnât a mort Pertot el que m'estimo la meva hu-manitat i el meu lliberalisme.

C. Pages de Climent.

La nostra tragèdia i la teva,«Poeta», són aqui i en això: no-més podem demanar. I tu, «Poe-ta», bé necesssitaries altra cosai coses altres. Aquestes cosesque tu necessitaries, «Poeta»,ja que ni en els braços ni elsactes. Brand i tots els seus in-númeres germans en dolor, irai natura les tenen, yivfssimes,implacables i pures, dignes delsgrans fets, en els penetráis delpit. Brand í els seus germans,han llençat ¡Juny tfells la hipò-crita llàstima, la capada com-passió, i els entendriments defemelleta. Brand i els seus ger-mans innúmeres, tenen avuiper a tu, «Poeta*, la única mas-cle cosa que poden tenir, aque-lla acerba dolor que, de ferpressió en els teus murs, f alli-beraria en un instant de la re-clusió. Això et diu, avui, a tu,«Poeta», presoner dels homes ide l'angoixa, Brand, presonerde la ciutat, l'ànima presonera iadolorida de

BRAND

ctrniTTOlfipfiyonra, i no ha-vem tingut la fortuna de reïxir.Cal, doncs, fer una crida públicaper a enterar-vos d'aquest perilld'un dels nostres, quan ja fatemps que tots els artistes delmón se'n han enterat: convé dir-vos que tenim l'obligació de ferquelcom en favor de la vidad'En Joan Bta. Acher, encaraque el vostre gest de germanorvingui després del gest dels ar-tistes més llunyans i estranys.Cal fer això encara que la caraus caigui de vergonya d'haveresperat tant de temps. El vostresilenci en aquesta ocasió és hor-rible — tant si és degut al des-correixement de la tragèdia comsi és degut a la indiferència o ajla mala voluntat. Aneml — Quèfeu? — Mireu que el temps apre-mi» i el nostre camarada empre-soijat, demés del perill que cor-ra,! pateix molt.

i Joan Sacs

Qui pot midar els sufri-ijients humans? Qui pot<pmptar-ne les llàgri-4es?... Ningú. Ni tansDlsels mateixos quepateixen i plorenl

1 y,NQROLENKO.

Dlielcondernnndor— I?;

Per a Brand:n no?» de la societat, s'ha

de cisíigar. Ha delinquit encontri la societat, ha delinquitcruelient, traïdorament; cal cas-tigar í>. Traidorament ha atacatla sevi vi clima; lligueu-lo. Cruel-ment ia pecat matant la sevavictim; máteu-lo. La societat sesent t<a capgirada; cal punir-lo.

—Ai, sí! Doneu-me de baixa.No vil ésser-ne soci per méstemps,

Cot de Reddb

Lo peno de mort' * "". '?,

Rescents fets trístítsims;- desagnant tragèdia, acaben de po-sar novament damunt la taulael vell plet, sempre trasceijden-tal, sèmpre vitalíssim, de la penade mort í la seva abol·lició.

Si raons poderosíssimes d'or-dre moral, d'humánitat i de c'on-ciència no bastessin a decantarla balança de l'opinió públicavers - i "

bassara l'home allò que mai ningú noli podrà tornar, la vida,

Perquè si meditem fredament,amb serenor i sense deixar-nosinfluir per sentimentalismes, que

per altra part, e» aquest cas fo-ren justificadísshfts, veurem queel crim, en lloc ¿e.ininvar o dedesaJpjirèixW'amkfexeraple d'e-xeçucïons crudels i nombroses,creix i es desenrotllà cada diaen raó directa amb l'incrementdel vici, en ses diverses manifes-tacions: joc, alcoholisme, crà-pula.

Per què, doncs, no combatre iguarir les causes, en lloc de vol-guer-nos ensenyar, barbrement,amb els efectes?

I no parlem d'aquelles penesde mort dictades ,per a delictessocials o polítics.

No penseu, amics, que una le-gislació socialment sàvia Ï so-cialment justa fóra el cop degràcia que posaria terme persempre més a l'infamant ofici debutxí?

Àngel Pitou

Per causes alienes no ens ha estat possible publicarels treballs que per aquest número pro vida Acherhavien escrit Mestre Àngel Guimerà, Gabriel Alo-mar, Manuel Escorza, Rafael Campalans, Angel Pes-taña, N. Pla i Carreras, Roc Guinart, Josep Cer-

velló i Romain Rolland

Del centenari de Kant

Els problemes i la RealitatPensar és resoldre, o intentar

resoldre un problema. Els pro-blemes s'incorporen en nosal-tres, on el nostre subconscient,primer, per a brollar de sobte aplena consciència. Comença elprocés pensant i s'acaba el des-plaeFf^agrc dolç indefinible dela inquietud. Herbart, el psicò-leg, tenia raó—no l'Herbart dela nova monadologia realista.Hi ha quelcom en nosaltres que

.lluita, lluita per ia esdevenirconscient, com si Íes oposi-cions de la realitat—«antítesisen la realitat»—vinguessin a po-sar-se sota les ordres de la In-tel·ligència — «síntesis en laconsciència»—; i aleshores sa-bem el què volem.

Però, i la pràctica!—Els pro-blemes del primum vivere totssón solubles—un bon llit, unabona taula, són gairebé sempreuna gran solució; i els proble-mes insolubles, tenen, en canvi,altres aventatges; ens descobrei-xen sempre nous caires de larealitat,^ma\gvat deixin sempreinsatisfet el desig a la intel·li-gència.

Kant,—L'intent de resoldre enen el món il·limitat dels proble-mes és l'afirmació més categò-rica de l'obra d'aquest filòsopEl Kant de l'escolàstica wolffia-na és l'home de l'agre-dolç i dela inquietud que encara no sapel que vol; mes, de sobte, brollenels problemes a consciència iescriu les dues crítiques, tanconstructives l'una com l'altra.

De la vida 1 de l'obra d'aques-,ta personalitat central i de con-fluència en la historia dels pen-saments, s'en desprenen valorspositives, indispensables per anodrir tota voluntat de conèixeri avançar devers la ciutat ideal.

Jo, en descobrir-me a Kant—que no tinc pas la pretendo dedescobrir-lo al llegidor—veig enJa força mental d ciquest filòsop,l'afirmació dej món espiritual—realitat trascendental—que ye aconfluir, cpinpletant-la, ami? l'o-bra cartesiana, i fent a la vegadapossible lina nova epistemologiabasada precisament en aquellsca/res de la realitat tan oblidatsper l'escelàstica, que no creia nicreu en els problemes insolu-bles.

Fóra de la corrent assisteraà-tica que engendra—amb Fichte,Nielzche, Guyuau. Euken—i delsistematisme panlogista germà-nic, amb el voluntarisme i rea-lisme respectivament de Scho-penhauer i Herbart—de la forçakantiana esmerçada en el pen-sament contemporani dues va-lors ressaltant i elevant-se a la

categoria de virtuts socials: es-piritualitat í austeritat.

Espiritualitat.—Aquesta valorfeconda, que fa riure a tantagent, és indispensable a la gran-desa dels pobles. Sense ella nohi ha intel·lectuals, ni gover-nants, ni poble.

Austeritat: La vida de Kantn'és la personificació.

L'auteritat sense talent éssanchopancismo.

Joan PianellaBarcelona, Maig 1924

El tonide MÌ

L'escola lliberal contemporànea hadonat lloc amb les seves teories, acertes incompatibilitats entre les for-ces Integrades pels partits republi-cans i socialistes, respecte a la formade (iovern; això no tentares de parti-cular, mentre uns concebien Ja pos-sibilitat d'un república burgesa i al-tres no.

Ara, el que no té explicació éa quei els republicans federals de Pi i Mar-gall, i sobretot els catalans, no es pu-guin fusionar amb els soolaliïtes ca-talans, sabent que aquests admetenla forma federativa, concebuda i re*coneguda pel mestre en el seu pro-grama, i, a més a més, an aquests da-rrers anys el problíma a resoldre petapobles és el que afecta al capital i altreball, dañada la ràpida evolucióefectuada pels pobles en el camp da'a economia universal, i cap allà hau-rien d'anar tots els partits d'esquer?a,

Respecte a la llibertat deia pobles,Pi i Margall la reconeix explíoitaraenten el seu programa amb totea lea ca-racterístiques ètniques que distin-geixen els una dels altres, preconit-zant la federació, que no es podria ,realitzar sense aquest reconeixementprevi.

Amb els únics que no poden .coin-cidir els republicans federals ós ambaquells elements que encara creuenpossible una república burgesa, ambla qual,mai no transigiran eli socia-listes, per la senzilla raó o^ie els tre-balladors, tant els manuals com elaintel·lectuals, tenen'un sql camp co-mú per a totes les seves lluites, i els'burgesos es troben en el mateix casrespente alea llura. I ai lea grada-cions, en aquestes dues agrupacions,poden ésser més q menys homoge-nees, el que no serà possible mai serà ,l'acord d'aquestes dues classes en elseu lluitar diari pel progréa humà,com no sia per a la reivindicació deles aeres llibertats col·lectives en mo- ,ments donats, i amb caràote« acci-dental, perquè les característiquesètniques no són irreductibles, comtots els altres fenòmens que s'ex-clouen en la vida politica i econò-mica.

Galaico

7 a* Juay <U l«34 í U STI Ç l^ S O C I A L

CRONICA HEBDOMADARIA

Política internacionalU Immisraclíi nordamericana

Els Estats Units han sigut per espai de cinquanta anys la terrade promissió de les gents europees. Llur immens territori, llur ri-quesa multiplicada meravellosament i llur tradició de llibertat,feien d'aquell país un refugi ideal pels desposseïts, pels ambicio-sos, pels fracassats, pels perseguits. Es clar que en la majoria delscassos la realitat era un altra, i al moment de desembarcar les cu-rrúcs d'immigrants començava per ells una tragèdia horrible. Pe--ò els que arrivaven a acomodar-se en mig de tantes empentes„entien una impressió de triomf i de benestar que irradiava pode-osaracnt entre llurs parents i amics del vell món. 1 el corrent no'estroncava i els Estats Units anaven lentament absorvint totes

jes sobrances d'Europa.Rússia, Alemanya i Itàlia col·locaven als Estats Units llurs

quantiosos excedents. Era per aqueixos pobles una descongestiósaludable i, per Alemanya particularment, remunerativa. Però enel procés de selecció que anava operant-se hi havia races que por-taven una superioritat manifesta pel caràcter i mètode de lluracomodació. Gran Bretanya i Irlanda, els Països escandinaus iFinlàndia, Dinamarca i Holanda, formaven un conjunt de pobla-ció reflexiva i pacífica amb tendència a establir-se al camp i a de-venir propietaris. Quan s'instal·laven, ho feien per quedar-se defi-nitivament i constituir-se en els més gelosos i irreductibles ciuta-dans de la gran Federació. El mateix passava amb els alemanys,si bé tenien la particularitat d'establir-se en zones determinades,preferentment a l'Oest.

Ja fa anys que els Estats Units varen començar a restringir laimmigració. Qüestions econòmiques de gran ( complexitat varendonar les primeres destralades a l'arbre florit de la immigracióamericana. Els grocs foren les primeres víctimes. Tenien l'adver-sitat de l'administració i la competència ferotge dels calabreses isicilians. Els russos varen desaparèixer automàticament en de-clarar-se b guerra. Quedaven en el camp de la lluita per totes lesfeines de bastaix els alemanys i els italians. Però els italians enaixò portaven manifesta ventatja. Llur incultura, llur misèria secu-lar, llur inadaptació per al treball ordenat i constant els feia unelement temible sobretot per constituir una oferta permanent debraços que dificultava el desenrotllo normal de les lluites del tre-ball.

Les noves lleis reguladores de l'immigració posen una fi aaquestes lluites produïdes per l'excessiva afluència de població.Xinesos i japonesos, en general, tota la gent de raça groga, quedenexcluits. Els europeus seran admesos als Estats Units en propor-ció del tres per cent anyal del total de població respectiva que tin-gui residència permanent en territori de la Federació. El cop éspels italians que no saben on dirigir-se car es troben en condicionsd'inferioritat amb respecte als alemanys, els quals si no poden anarals Estats Units sabran obrir-se pas en altres països.

En l'any econòmic 1922-23 varen arribar als Estats Units 522.919immigrants, contra 309.556 en 1921-22. Els països de l'Europa me-ridional i occidental han arribat al 90 per cent de llur quota res-pectiva, figurant Alemanya amb 48.277 i Itàlia amb 46.674, ço queindica que els alemanys emigren menys o han pres altres direc-cions mentre que els italians no trobeu col·locació en lloc i man-tenen la mateixa direcció. En quant a Xina i Japó, llur xifra d'im-migrants als Estats Units fou només de 4.986 i 5.809 respectiva-ment, el qual indica que la prohibició no crea un problema imme-diat a aquestes nacions car, de fet, ja existia de temps.

Però el problema és per l'avenir. El Japó que ha seguit sempreuna política'conciliadora i que tenia l'esperança de trobar per alsseus conflictes amb Nord Amèrica una solució de concòrdia, estroba amb que els Estats Units s'obstinen en tancar-li tots els ca-mins car l'impossibilitat d'enviar gent al Nordamèrica impossi-bilita el comerç i en definitiva l'anul·la i l'extingeix. Per això elJapó ha pres una actitud resolta i ha retirat ja la seva representa-ció diplomàtica dels Estats Units.

Aquest problema de l'immigració americana tindrà doncs du-gués derivacions que si no ofereixen un perill imminent ajuden apreparar les circumstàncies per a un conflicte futur. Les rivalitatsentre els Estats Units í el Japó, al Pacífic, s'aguditzaran i el dia

Ïje la situació interna del Japó ho permeti esdevindrà la ruptura.s probable que el dia que el conflicte esclati no serà el Japó el

que sufreixi les conseqüències pitjors.A Europa, les restriccions a- l'immigració americana són un mo-

tiu més d'acostament entre Itàlia i Alemanya. L'anterior desllealtatitaliana no és una gran recomanació per a consolidar una aliançasincera i durable, però així com en 1914 la fatalitat inclinava labalança d'Itàlia vers el grup occidental, fa temps que la brújula esdecanta vers Alemanya i la identitat de llurs problemes i necessitatsdecidirà una amistat internacional que no tindrà res d'afectuQsaperò que serà prou sòlida per a amenaçar la pau eq un. pervindreno llunyà.

Encara que no ho sembli, és el perill més gran que amenaça lapermanència del Govern socialista de la Gran Bretanya.

M- Serra. | Moret

UN MORT IL·LUSTRE.

A l'edat de 82 anys ha mort aMadrid, la seva població natal,una de les figures més rellevantsdel Üocialisme espanyol. Homerecte i auster, fill de l'esforç idel treball, conseqüent i honratcom tots aquells que varen fun-dar el Partit Socialista Espa-nyol, el seu nom és dels que calpronunciar amb respecte per talque représenta una una bellaconcreció de les més altes vir-tuts socials i ciutadanes.

Quan tenia tot just set anysya quedar orfe de pare haventde deixar l'escola i posar-se atreballar per ajudar al sosteni-ment de la seva mare i germansmés petits, Això no va impedirel conreu de la seva intel·ligèn-cia i, malgrat les moltes horesde treball, va estudiar música ideclamació, ço que li va perme-tre deixar el seu ofici de «abaterper a dedicar-se a l'escena.

Des de molt jove va sentir en-tusiasmes per les idees emanci-padores. Al celebrar-se en juny

de 1870 a Barcelona el primerCongrés obrer amb el nom deCongrés Regional Espanyol deTreballadors, adherit a fAssç».ciació Internacional, Mora founomenat per a formar part delConsell Federal juntament ambAnselmo Lorenzo, Tomàs Gon-zález Morago, Enric Borrell i elgermà de Francisco Moca, Àn-gel, amb els quals va tenird'emigrar a Lisboa, quan, en1871, amb motiu de la desfeta dela Comunne de Paris, ya extré-mar-se a Espanya ]a persecució,dels socialistes.

Al fundar-se en 2 de maig de1879 a Madrid la primera agru-pació Socialista, Mora era undels fundadors, ço que li donà,juntament amb el venerable Pa^blo Iglesias un títol de paternitatdel Partit Socialista Espanyol,Diverses vegades fou el Vis-president del Comitè Nacional,figurant també en el Comitè Na-cional de l'Unió General de Tre-balladors. Treballà sempre ambllealtat i entussiasme a favor delPartit, però quan ja rendit pelsanys va abandonar el teatre i lapresidència de l'Associaciód'artistes dramàtics i lírics espa-

nyols que ell havia fundat , lesseves activitats en pro del Partitvaren multiplicar-se dpclïcant-sea crear orfeons i a educar alsjoves socialistes en els senti-ments de l'art i de la poesia.^L'cny 1902 va publicar un lli-bre titolat Historia del Soc/a/n-mo obrero español. Va publicartambé díuersos treballs peno-distics que revelen la vasta cul-tura que posseïa l'humil obrerque amb el seu propi esforç ha-via sapigut elevar-se a tan altacategoria.

JUSTÍCIA SOCIAL, en eltrànzit del venerable companyFrancisco Mora, es complau enrenovar la seva fe socialista queha vist encarnada en homes comell que són més que la glòriad'un partit un altíssim exemple atota la humanitat i una lliçó he-roica per a tots els homes d'i-deals.

P A I S A T G EA J. SALVAT-PAPASSEIT

Damunt la cima dauradala silueta d'uns pins.

Per la verdor de la pradaun blanquejar de camins.

Camins clars, escoladissosque cadascú sap on va;

pels costats, fan bells tapissosla vinya i l'oliverar.

Difia's que apar la vilacom un pessebre en la vall;

hi sé gent bona i tranquilamolt avesada al treball.

Eatre mig de cases bruness'alça l'antic campanar:

són unes cases molt brunesde tant de soleil que hi fa.

Unes, entre altres, blanquegende la netedat que hi ha;

al vespre, totes fumegeni fan olor de sopar.

No gaire lluny de la vilasota uns xiprers vellutats

gaudeixen la pau tranquilaels morts que hi són enterrats.

Clamen, sovint, les campanes,a missa í festa major: '

de les carenes llunyanesels pins hi porten olor.

hi sé dos camins que pugende vés l'hermita i la font.

I les plebes s'hi soplögeni fan nit dessota el pont.

Encanta tot el paisatgei el fa més bonic encan

al lluny s'ovira la platjai les barques dins la mar.

Sovint el meu cor s'hi emparai hi romanç tot encisat:

hi sé una donzella cjaraque em té m,ig enamorat.

Tota ma vida ha encisadal'amor clar com els matins,

pur com la cima daurada,i el blanquejar dels camins,

J. M. ProustVflaDel llibre a piint 4« sortir ía fluna dins: el Hac

Temes doctrinalsLa generositat d'un Ideal, s'ha dit,

'és constantment palesada por l'espe-rlt de sacrifici deia que el professeu.

A Catalunya els que més han abu-sat d'aquest, i ;d'altres aforismes hansigut sempre els contraris als idealsd'altri, manera indirecta d'atiar a l'ad-versari cap al misticisme guanyant-liper camins més dreturers tota la mar-radíi a que la seva generositat l'es-penyia.

A la generositat, en tots moments,cal oposar-hi la eficàcia, la practicad'aquesta en els medis de lluita no ex-clou ni el principi moral ni l'alta espi-ritualitat que la meni, l'amoral i ta tdels pràctics no existeix pel sol fetd'abandonar els lirismes que els altres—per pràctica—detesten; la ètica, comtantes altres branques de la filosofia,podrk romandre com a principi perdu-rable, però en l'acepcíó real. en l'apli-cació pràctica, no pot sostreure's a larealitat a que els dalts i baixos de lalluita la subjecten.

La. generositat no és la ètica ni laeficàcia justifica un oportunisme im-moral, on conjunt to és uua qüestióde visió i d'adaptació i sobre tot sa-ber-se crear uua personalitat i unaindependència i saber-les fer respec-tar.

L"aglntiri:int que l'organitzacióobrera de Catalunya on un temps re-presentà, ha desaparegut perquè con-tra uns procediments desacertais i re-pulsius no s'hi oposaven ui una vastavisió ni una adaptació que donés mésflexibilitat a la magna lluita empresa;la cosa és í era prou clara, la batallahavia de guanyar-la aquell que millorcalcés els guants.

La revolució rossa, n'és un bullexemple del que acabem de dir, hopalesà prou clarament en la Conferèn-cia de Gènova. La delegació russa hiassistí amb el mateix port que les de-més delegacions; hi hagué qui explo-tà això amb tota la dolenteria que elseu esperit burgès li dictava, aquellshomes del soviet foren combatuts finsen la seva vestimenta; els volien commés esparrapats millor 1 quan espera-ven poguer-los rebutjar una ma nua labandonada, tingueren que recullir-los ei copal ta 1 els guanta i aceptafla fina ironia,

El résultat més positiu de la Con-ferència de Gènova el tragueren elsrussos, per la seva intel·ligència, perla seva adaptabilitat. Això té els aeusperills qjuko 8'ompra com a úuica Ar-ma; 1« «ïïcèeía no aconsella p'as usar-la sempre i per aquesta mateixa raócal saber treballar amb les mans núes,

Automàticament, por ara, a casanostra s'ha allunyat el perill d'unalluita barroera mancada de la íñés ele-mental • intel·ligència directiva, ambel seu possible triomf el fracàs hauriasibili.sorollós evidenciant la total Inep-titut pec a una missió de govern. Avuiaquesta abussiva elegància del bell direns té conciroaos, perquè ens apar comuna patontització d'aptituds governa-mentals.

A l'Anglaterra, que el socialisme re-preàenta una responsabilitat efectivaen, les roes alte» esferes, uo j ustti icá^piem ima xavaconada de MacDönald,però tampoc ens plauria que l'esperitde l'organització i actuació obreraobrés a l'únic impuls d'aquell ilustreestadista,

A. Catalunya el, socialisme tot justcomença, una mjoa per dalt, però ambels guants oalçats i una lírica enerva-dora. Penseu en l'eficàcial

Jaume Cardas

AUTO-CARICATURA DE «SHUM»

Un altre dels conceptes, l'aplicació,dels quals convé que sigui examina-da, ós el que expressem amb les pa-raules evolwió, evolucionar, evolutiu,conceptes que, com el de l'assimilis-me, és un dels que del curnp de laBiologia han estat trasplantáis al dela Polftlciï. quasi sempre molt impro-plam^tt^Am un examen del concep-te, abéïARjue tot.

una definició amb totes les de lallei uo cal donar-la, car tothom sapbeu bé ço que significa, és a dir, lamanera de procedir de la vida en elseu desenrotllament; el procés gra-dual i, més que gradual, seguit, sen-se ni els més petits salts, del desen,rotllament vital. Aquell procés és apa-rentment igual d'un moment a l'al-tre, però progressiu o regressiu sem-pre. I amb això ja estan dits els ca-ràcters essencials de la evolució: con-tinuïtat i progrès—o retorn, si l'ésser,en lloc d'estar en creixença, està endeeaiment— Primer caràcter: conti-li uitat d 'un estat a l'altre, això ésque tot procés evolutiu conserva, encada estat, tot ço essencial que teniaen l'anterior; que en ell no es pert nis'adquireix res, que pugui reportar-liun canvi d'essència. Segon caràcter:progrés, és a dir, que tots els ele-ments essencials de l'ésser, que evo-luciona, estan de contínua creixençao decadència. '

Ara havem d'advertir també que laevolució és la única manera de proce-dir que, tenen els éssers vivents i, amés, que els és propia i exclusiva. Lavida no en té d'altra, do manera deprocedir i, sien ella—i en la vida po-lítica i social també—veiem quelcomque sigui una revolució, ja podem dirque li és totalment extern. La revolu-ció dintre de la vida no existeix, car,com ja ho deien els antics, Natura,non fácil saltum, i totes les revolu-cions, que en la vida política i socialque hom registra, no són més quecanvis de les institucions, les qualsreguleu només que eMrinsecamenlaquella vida. l'ero, a més a més, laevolució ós exclusiva dels éssers vi-vents, i això vol dir no-res-menysque, fora de la vida, la.evolució noexisteix. Però tot això, aquest concep-te és un dels més eminents biològicsque hi han i, per aquestsol fet, l'apli-cació d'ell fora del camp biològic hado reportar-li quan menys una des-virtuado. ;

Havem advertir que el coucepte deevolució ha sigut oposat al de revolu-ció 1 saber fins a quin punt arriba lapropietat d'aquest acte lògic ós, per ala nostra qüestió, interessantíssim.Efectivament, del fet d'aquesta pre-tinguda oposició deriven quasi totesles impropietats, errors i confusions,que hom fa quan es parla d'aquestsconceptes. Es veritable, doues, «u larealitat, aquesta pretinguda oposició?Veiem-ho. La paraula revolució tésentits diferents. El que té en Mecà-nica, ja es veu que ros no té que veu-re, cap relació no guarda, amb el con-cepte de evolució. Com a sinònim derevolta, de rebel·lió, de protesta, ex-pressa simplement un estat passionali, està clar, lampoc cap relació noguarda i, pi;r tant, tampoc pot ésseroposat al significat, que la paraulaevolució comporta. Eu fi, la paraularevolució expressa, do vegades, elcanvi brusc, purament formal, de for-ma i d'estructura, que de tant en tantles institucions socials i polítiques sofreixen. Aquest és el sentit, en el qualho^ftfifuçpoBatíel coqoepte de evb*Iucí4ï^ »feswïposa aikò? Pressupo-sa, naturalment, que el significatque aquest concepte té, és diametral-ment oposat al que té la paraula re-volució. I això no és pas cert, car siho fos, si aquesta oposició on la reali-tat fos un fet, seria perquè aquestesduos maneres de procedir s'esdevin-ilrien en el mateix ordre de coses. Ioom que no s'esdevé pas així, car la.evolució on, la vida i suïs en la vida esdóna i, la revolució,, on la vida, no s'es-dové mai,, Eesulta que tampoc «naquest sentit evolució i revolució sóndos conceptes oposats, més encara,que tampoc ni taut sals res no tenenque veure l'un amb l'altre.

Provem d'aclarir tot això, donantuna mirada a com els fetss'esdeveuenen la realitat. La vida del poble do çoquo evoluciona, es desenrotlla i creix1, nuturalment, ve un moment en que¡.quelles institucions legals, que sóncom el canal pel qual aquella vida esveu estrenyuda a circular, i com elslligams que la faixen resulten massaestrets i Inadequats per »quella vida1, si on hom uo opera una transfor-maste prou radical, prou sàvia i prouoportumi, que les adapti a la mateixa—el qual hom no fa mai, car mancala bona voluntat 1 revisió necessàries^-forçosament ha de venir la necessi-tat do que aquesta vitalitat salti perdamunt d'i·lles, les destrueixi i, en el•eu lloc, creï noves forme« amb con-

formitat a les necessitati noves. I vetaquí la revolució. Aquesta, però, noés més que el canvi d'aquelles institu-cions, les quals són totalment exter-nes a la vida del poble, puix elles, nosuri pas res viu, sinó quelcom conven-cional, ni són tampoc la forma d'a-qualla vida—s'entén la forma intrín-seca i sustancial d'ella. Per conse-güent, tota revolució és també sem-pre externa a la \ida del poble,Aquesta, siguin els que vulguin elsrègims socials i polítics, siguin elsque es vulguin els públics trastorna,sempre os regeix per les mateixeslleis intrínseques, que són fixes i pera l'home immutables, com cos» quesón de la Naturalesa. Conseqüènciade tot això, quò precedeix? Molt im-portant, que hom, sense caure en con-tradicció, pot ben bé ésser un revolu-cionari convençut i, a l'ensems, evo-lucionista.

Ara el que manca és precisament elsentit en que hom pot ésser partidaridels procediments evolutius, en ,1'or-dre polític i social, millor dit, fixar enquè consisteix l'evolució, que podemfomentar. Ja està indicat en tot çoque hom vist, no hi ha més evolució,que la vida dol poble. Ésser, dones,evolucionistes vol dir ésser partidarisde que la vida popular pugui desen-rotllar-se lliurement, amplament, capal seu progrés, envers una harmònicai total perfecció, i això per mitjà del'únic camí que hi ha, que és el de lacultura popular; ésser evolucionistaval tant com ésser progressista, en elsentit recte i genèric de la paraula.Especificant, hom pot ésser evolucio-nista tambó, dintre d'una aspiraciódeterminada, política o social, en elsentit de que el partit o classe a quepertanyi, vagi adquirint una capaci-tat major cada dia. Parlar de proce-diments evolutius en altre sentit, enaltre sentit que no sigui aquost, elbiològ-ic que hem exposat, és parlarimpròpiament. Coque ós freqiientís-sim ós parlar de procediments evolu-tius—en oposició als procedimentsrevolucionaris, amb el sentit d'acon-seguir el mateix a petits salts, peretapes, per concessions parcials arran-cades al poder opressor, però això noés ni evolucioni res que s'hi assembli.

Malt podriemcontinuar dient sobre,aquest tema, pero ja n'hi ha prou.Que tots meditem el significat delsconceptes discutits i, en l'aplicacióde les paraule scorresponents, anem-hi pams; no us sembla?

Albert Sans

NOU LEOPARDIPer a En Cristòfor de Dominée

Si el coneguessiu vos dona-ria tema per a un de vostres lli-bres, filòsof mica rar, que dieuconèixer a fons la dolor. Avuil'he escoltat Íntimament—abdóssols al seu estudi—la seva mú-sica i la seva conversa han es-tat dedicades a mi exclusiva-ment una bella estona, tal comsomniava en mon caprici. Elvioli plorava dolçament... divi-nament; el seu art, és magnífic,posseix un domini de l'instru-ment i una inspiració com po-ques. Però, el violí plorava—hçendevino—amb la desesperació,amarga, punyenta, del plor sen-se llàgrimes que tothora cremales entranyes del nou Leopardi,.,deia les angoixes de l'esperitselecte, d'artista apassionat se,-dent d'idéal, que topa amb llurdeformitat física: el gep... Quanel violí parava i la veueta, unxic afemellada,escatia quins sónels meus autors predilectes obé parlava d'altri, llavors els ullsmelangioses i humits esguarda-ven mon rostre d'una faisó enig-

) màtica, com no capint encara1 que cercava en la seva amistat.

És tan dolent i materialista elcomú de la gent, que ell no potcreure'n la tendresa que invadeix la meva ànima davant delseu sofriment, tendresa vin-guda de l'admiració i pietatalhora que despertà en mi laprimera vegada que el vaig sen-tir tocar.

Ni la tempesta d'aplaudimentsdels intel·lectuals assisíents alconcert li feren deixar l'humilsomrís coibit que em corpren-gué.

Li só presentat una cançó ca-talana—que diu d'amors—per aque conegui l'estil de la músicanostrada; un llampec dels ulls iun rictus dolorós als llavis emdiuen que n'he fet una micamassa... A un ésser que forço-sament ha de renunciar-hi, nose li ha d'esmentar mai l'amori

¡O, dissortat nou Leopardi,creador de melodies excelses,rublertes de melangia i dolor,si poguéssim viure dugués exis-tències els, humans!

Carlota GoteresValparaíso (Xile).

»hila» 4 ítr»TltlAr i*OOIAL 7 d« Juny ItM

El- pròxim dia 10 deJuny es posarà a la

venda el llibre

U Ull B El tUt(CANÇONS i POEMES)

DB

J. M, PROUS i VILA

Per comandes a lallibreria Bibliotheka,Llovera, 13. - Reus.

Als suscripto« de foraEl manteniment d'un

periòdic com el nostracomporta u n sacrificiconstant. L ' anormalitatactual ta més dura encarala vida de JUSTÍCIA SO-CIAL

Preguem a tots, viva-ment, vulguin ajudar aT èxit de la nostra obrare-mesant~nos l'import de lessuscripcions que s ' ensdeuen.

C. FAÜE8 DE CLIMENT

Les Bruixesde Llers

(POEMA)

Pòrtic de Ventura GassolIl·lustracions do Salvador Dalí

EDITORIAL POLÍGLOTA

Ils usités (oiKsinlJFera present ah nostres

corresponsals que les li-quidacions deuen practí-car-les cada fi de mes. Alsnegligents que no ho efec-tuïn els g'irarem, carre-gant-los una pesseta perles despeses.

No admetem retorns depaper. Per això facturemels exemplars a 10 ets.

[ TreballadorlSignes digne de la teva condi-

ció humanalCom a home, t'has de sentir

datada i laborar amb el tocia'lisme per l'adveniment d'nnasocietat millor.

Com a productor, t'has d'a-plegar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels tens ger-mans.

\

COOPERATIVADE CONSUM

C A. de D. déì C. i de la I.Ent i t a t Obrera

QUEVIURES de totes «(»sesCAMISERIA

PERFUMERIAPANYERIA

Repartiment * domicili

Per * loti elf socis del Centre

La nostra lluita, pern, ha assolit l'amistatde tot el món.... La No-Violència ha vingut elshomes; i hi restarà.Ella és l'Anunciadorade la pau del món

Páranles At MÀ HA TM A (f ANDIcap del separatisme indù

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de I?, premsa socia-

lista i obrerista?

l'Ateneu PopularUña impressió

Les circumstàncies especialís-simes de Barcelona, on tota in-transigència i tota exageracióhan comptat sempre amb nom-brosos partidaris, fins a l'extremde poder-se afirmar que ha es-tat una de les característiquesde l'organització obrera de lacapital de Catalunya, explicaque fos esperada amb gran inte-rès la inauguració de l'AteneuPopular d'Estudis Socials, quetingué lloc el dijous 22 del mespassat.

A l'acte hi acudiren gran nom-bre de militants í d'antics mili-litants de totes les escoles so-ciològiques en que està dividitel proletariat barceloní.

Perles impressions que tin-guérem ocasió de recullir enaquell acte, podem afirmar queexieteixun veritable desig quesigui 'un fet el funcionament d'unorganisme que fent-se ressò delssentiments i de les idees queagiten el proletariat mundial,portin a la tribuna i a la discus-sió tota doctrina, tot principi itot procediment mereixedor d'és-ser examinat, fins arribar a po-sar de manifest la bondat, la lò-gica o la ineficàcia del mateix.

Amb el ben entès que l'exa-men de tota doctrina, de totaidea i de tot procediment puguifer-se pels seus respectius par-tidaris «mb entera i franca lli-bertat; sense coaccions ni ame-naces de cap mefna, el què finsavui ha estat poc menys que imrpossible a Barcelona.

Aquest' és el sentir i el pensardels obrers manuals i ïritel'lec-tuals que dijous passat feren ac-te de presència en tan gran riom-jre al Centre del carrer de laLluna, i aquest fou, en sintcssis,el pensament explanat a l'obrirl'acte, per l'amic Jové, presidentde l'Ateneu, al fer remarcar ambalaussible insistència el caràctercultural i d'absoluta tolerància atotes les idees i a totes les teo-ries de la nova entitat.

Si els organitzadors de^ l'Ate-neu consegueixen portar a ter-me llurs propòsits, desterrantper sempre els procedimentsemprats fins avui, d'intolerància,de coacció o d'amenaça contrael que ha sostingut principis oprocediments contraris o opo-sats a determinats principis iprocediments; si arriben a impo-sar el major respecte i la mésampla tolerància a totes les ma-nifestacions de la intel·ligència,mentre el que les expçsi sàpigaguardar el respecte a totes lesidees, els obrers de Barcelonaels restaran fondament agraits.

Mera i rapidissima impressióde l'acte, aquestes ratlles, ens li-mitarem a consignar que els par-laments d'En Jové i dels com-panys doctors Rofes i Xirau fo-ren molt ben acullits per la nom-brosa concurrència, així com elbell treball llegit pel nostre ca-marada Cristòfor de Domènec.

). Comaposada

AL OBRERS DEL RAMDE L'AIGUA

Si jo que des d'aquestes planes usparlo com a socialista, ben segur queaquests que aixi pensen exclamaran :«Aquest deu a spirar algun càrrec»,llençant una courante al neu damunt.

La «Unió Socialista d« Catalunya»ha fet una crida per a unir tots els tre-balladors de Catalunya per lluitar con-tra la capitalista, i nosaltres, elssindicalistes de l'Únic, segurament quefarem el sord davant d'aquesta crida.

La «Unió Socialista de Catalunya»•us ha ofert UB ample camp de lluita,

d'una -Muta noblt dom l«s que a totesles nácioás áe lkUll·la*»Rtfopfc han'ttíamfàt, la del camp socìatistà, i nos-altres, pobres orbs amb el cervell em-malzinat per altres que no són de laceba però si de la pastanaga, hem cre-gut que estem més bé tal com este»,dintre del nostre ensopiment, dintre dela nostra esclavitud, i deixem passaraquesta veu dels companys socialistesque ressona con un eco, eco que potseralgun dia, ja desvetllat«, ens dignarenescoltar.

En aquests moments d'angoixa hemde decidir el nostre carni a seguir. Novull pas creure que us voleu quedar aaquest lloc. Es hora que escollim si ac-ceptem el pacte de la «Unió» o bé hoarreglem nosaltres mateixos.

En mig d'aquestes penombres s'hi di-buixa una escletxa de llum que ensduen els homes de la «Unió Socia-lista», i és per aquest raig de llum quetenim de mirar la nostra salvació, carsi els homes que la formen no us inspi-ren prou confiança, ells mateixos gene-rosament us donaran els seus llocshonrats, amb la confiança de tot elcamp socialista. ' ,

La causa socialista està triomfantarreu del món; milers i milers de treba-lladors de les nacions més avançades,s'han ajuntat i han obtingut una majo-ria en els seus governs i han causat ungros desnivell a la classe capitalista.

A Catalunya, els obrers sembla queens preocupem ben poc si governa enPau o en Pere,

i en lloc de parlar i parlar,valdria més què cerquéssim els homeshonorables que fossin veritables repre-sentants del poble, foragitant aixi elsrepresentants burgesos que són la nos-tra mort.

Companys, mediteu bé; mireu allà onanirem a parar i allà on aniríem a pa-rar. Som eh els moments de decidir eltot per tot. No tingueu rancúnies de capmena.

és per a queels nostres anhels llibertaris ens hi hanobligat i no estem distanciats dels com-panys de cap poble, només ens separa ladiferència de raça; con a treballadorssam germans de tots els treballadorsdel món. En el camp socialista hi ca-ben tots els'homes d'idealitats genero-ses, tots els homes amb fretures de lli-bertat i prosperitat per a la classe avuiexplotada-

Desvetllem-nos i fen quelnom pelnostre sindicat, fem sentir lesNïostresveus, que l'empenta de la massa obrerafaci tremolar. Untts tots, clars els ulls,bategant els cors i amb la pensa fixaals conceptes de LLIBERTAT, PRO-GRÉS i CULTURA fem triomfar la«Unió Socialista de Catalunya;», en re-presentació del Socialisme Universal.

Josep CwvellóDel Ram de l'Aigua

DE COL·LABORACIÓ

Art, no; bellesa, slRèplica a r amic

Ramótt Pla i CoralEs l'art la suprema dignifica-

ció de la vida humana? Aquestaés la pregunta que amb la sevacorresponent resposta afirmati-va ens repïesentava fa linsquants dies en aquestes mateï-ixes columnes, el senyor al qualivaw'dedicàdéi"aquestes ratlles.

Permeteu:Que és l'art? L'art és una im-

Eerfecta concepció de la bellesa,'art no és més que una bellesa,

urbanitzada, modelada i a vol-tes adulterada. A l'art l'admi-rem per la bellesa que hi radica.

Es la bellesa i no l'art el queguia la ma del poeta o del pintor¡que estampen en la tela o. en elpaper el fruit de la seva Inspira-ció.

L'art és i pot ésser aiscutit. Labellesa és indiscutible.

Fins baixant a les taules mésvulgars, veiem que la bellesa im-pera arreu i és a ella lasque ad-mirem en el graciós rostre l cosgentil de la noia que ens ha fetviure ¿mocions desconegudes,D'una noia, la seva bellesa és la

?ue amb ella neix i que téliguem-ho aíxi) per dret pro-

pi, el coloret és el seu art.Resumint: la bellesa és, com

diu Baudelaire, la suprema de»essa que a son albir, arbitrària-ment, governa el món sense res*pondre de res.

Jaume Gascón i Rodà

Noves i documents

Aquest número hapassat per la cen-

sura muttar.

ALEMANYA. -*1 plebiscit d * Ha-novar. ,

El sentiment- compartit por unngrat» massa do la població de Hunoverde constituir un Estat lliure dintre ilela Federació alemanya, no és una fic-ció com el separatisme de Rlicimuia tdel Palatlnat que va tenir una fi tanviolent 1 tràgica. Els hanoverlans quevolen escindir-se de Prussià són ennombre considerable i la causa llur téarrels fondea i antigues. Això no voldir que no tinguin amor al Reich ique la Intenció llur sigui la de desen-tendre's d'Alemanya, sinó simple-meat constituir un Estat amb plenaautonomia com Saxonia, Württem-berg, Oldenburg, etc., etc.

Es evident,però,que els separatistesguelfs 'no són pas en majoria. L'avant-votació que disposa la Constituciócom a consulta previa per a determi-nar el plebiscit definitiu, prevé queuna tercera part del total d'electora esmanifesti a favor del referèndum. Elnombre total d'electors inscrits a laprovíncia de Hanover és de 1.708.800.El dia 18 de maig va for-so l'avant-vo-tació per a decidir si procedia el re.ferèndum relatiu a l'autonomia, i eltotal de vots onu-aos fou de 448,961,mancant-ne 140.439 per u arribar a latercera part.

Amb respecte a les eleccions del 4de maig, els separatistes guelfs banguanyat 144.000 vota. Ells no es con-sideren pas vençuts, malgrat no ha-ver assolit l'objectiu que perseguieni anuncien que acudiran a la Societatde les Nacions un protesta do la coac-ció exercida pel Govern del Reich so-bre els funcionaris hunoverians pri-vant-los d'emetre llur vot. Tambóanuncien que exigiran un uou ple-biscit ço que fa pensar als nacionalis-tes prussians de treballar en pro de lamodificaaió de l'article 18 de.la Cons-titució de Weimar el qual regula lescondicions del referèndum popular.De moment, però, Hanover continua-rà classificat com una simple provin-cià de Prussià.

RÚSSIA.--»«condemnat* d« Ktero

Les penes de mort pronunciadescontra els Intel·lectuals ukranians del«Centre d'Acció», Txebakow, ledi-nevski, lakovlev í Mme. Vinogradovahan estat commutades per deu anysdo reclusió. Les altres penes han estatreduïdes a la meitat.

Celebrem en grau manera que elstribunals soviètics hagin corregit enpart l'enormitat comesa contra elsIntel·lectuals ukranians que comba-tien el règim de dictadura per mit-jans perauassius i pacífics.

VKNEZUELA.-A·partlmtnt de te-mi comunals.

El general Gómez, president de laRepública, en el missatge anual pro-gosa la reforma de les lleis que regu-len l'atribució de terres de dominipúblic a fi de que pugui concedlr-segratuïtament a tot venezolà treballa-dor 1 honorable mancat de mitjans devida, una porció de terra de conreuen propietat perpètua i inalienable.

FINLANDIA. -AglUoio militar.

Vuit cents onciali de l'exerclt fin-landés han presentat la dimissió dellura carrees per a expressar llur mal-content contra el cap d'Estat major ila direcció de l'exèrcit. La situació

i s'ha agreujat per consideracions polí-iiques car sembla que bi ha el propo-si t, de separar de l'exèrcit a tots elsoficials que havien estat al servei deRússia.

Això dificulta la constitució d'ungovern de coalició burgesa, car entreell grups que la composen hi han sè-ries discrepàncies respecte a la qües-tió militar. Ço que resulta evident ésque la disciplina de l'exèrcit està com-pletament perduda i la oficialitat to-talment desmoralitzada.

lUGOSLAVIA.-Çrl·l ministerial.

Com ja preveiem temps enrera, elministeri Patxitch s'ha vist obligat apresentar la dimissió. Com sigui queno ha estat possible sustitulr-lo, perara, el mateix mlnisrerl s'ha encarre-gat novament del poder, però les ses-sions del Parlament han estat suspe-ses fins al 20 d'octubre per tal de noexposar al govern a noves dificultatsque fessin impossible la seva perma-nència. Es probable, però, que el mi-nisteri Patxitcb haurà d'abandonardefinitivament el poder abans d'aque-lla data.

DINAMARCA. - Oap al desarma-ment.

L'obrer tipògraf, Rasmussen, enca-rregat del ministeri de la Guerra enel Govern socialista que presideixStauniug, ha preparat un projectede llei per a fer complet el desarma-ment de les forces militars d'aquellpais. Es preveu una grau reducciódel contingent en files i es transfor-marà una gran part dels excedents enfuncionaris de policia o similars.

Rt* "I liberals i conservadors ban ro-but oi progeete amb una hostilitatterrible. Estan portant ¡i temili unacampanya violent la qual, per aro, noatrau pas l'opinió de la majoria duipaís, la qual vmi en la reducció delsinstituts armats una manera de llíu-rar-se de càrregues econòmiques tanpesades com supèrflues.AUSTRI A.-La Internacional Obre-

ra Socialista.El Comitè Executiu de la Interna-

cional Obrera Socialista comença lesseves sessions a Viena, el dia 5 dejuny, per a resoldre sobre el següentordre del dia.

Informes de Secretarla i de Treso-reria.

Cotització complementària per alsegon any.

Situació política internacional.Tractats de garantia.Jornada de vuit hores.Celebració dei IX aniversari de la

fundació do l'Internacional. (28 desetembre da 1924).

Manifestació Internacional contrala guerra. (21 de setembre tlo 1824).

Uaport de la Conferència deia Par-tits socialistes dels Biilcanp.

Asaumptea relatius a diversos par-tits.

Relacions entre la InternacionalObrera Socialista i altros organismesinternacionals.

La Secretaria de la InternacionalObrera Socialista (article 18 deia Es-tatuts) i altres qüestions d'organitza-ció interior.

Vots en els Congresos i sol·licitudsrt'lngrés.

Propera reunió del Comitè Execu-tiu.

Lloc on haurà do celebrar-se el pro-per Congrés Socialista internacional.

Altres assumpte« que plantegin elsmembres dol Comitè.

FRANÇA.-Les cendres de Jaurès«Le Quotidien» ha publicat el se-

güent solt, signat pel seu director,Henri Dnmay:

«Els radicals 1 socialistes recent-'ment elegits seran cridats aviat per adeliberar sobre un programa de rea-litzacions immediates.

No dubtem que es posaran fàcil-ment i ràpida d'acord, perquè Françaacaba de dir d'una manera clariventel que vol.

Perquè no pensen que el primer imillor signe d'aquest nou esperit queInforma la Cambra fora traslladar lescendres de Jaurès al Panteó?

Amb aquest acord el país hi veuriano solament un gran ucte de justícia:lil veuria també una gran promesa.

L'hora en que la democràcia triom-fant reprèn la seva marxa cap al pro-grés social l l'aliança internacional,és magníficament pròpia per a la glo-rificació de l'admirable apòstol do lajustícia i la pau, com fou Jaurès.

Reclamem, per tant, el Panteó pelmés il·lustre i el més pur ciutadà queha tingut la República.«

La «Unió Socialista de Cata lunya»lia tramen el següent telegrama aUcompanys del Partit Suciai ist a iloFrança (Secció francesa tlo lu Interna-cional Obrera), mentre estaven reu-nits en assemblea:

«La «Unió Socialista de Catalunya»salue avec enthousiasme les socialis-tes français et, heureuse de leur ré-cent triomphe, fait les meilleursvoeux par l'union des socialistes detous les pays.—Roure i Torrent, se-cretaire. »

SETMANARI SOCIALISTA

duftícíaJOCKXÌ2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ:

arm del Pi, li, •ADMINISTRACIÓ: •

i, Llovera, 13.-REOSREDACTOBS i COL·LABORADORS:

Gabriel (Innat - Sein i Mmt. - Josip Comi-poiada - illuni Mastro • Di, tignai» MiloCriítifor di Domènec - C. Pages de dimeniJ. lloren« i Irligas - r. Emili Mita - J Puigi Ferrat« - Dt- Joaquim Kiuu • Fianceu I.Cisais - "tit",- ossend Líalas - Oi. MonlanyiFusi« ValUipetn - Roberto Matvasi - MamiCalés - Dini Lyr • Join eourita - llfrid Uà-Ilari - Dr. Indrés Ovejero - Josep icari SaliMinuti Estoni • Josep M." Pou I SablierJ. Ricisins i Mucide - idei Campala«! - Jo-stp M," Tallada - Join Montserrat • Emili Sa-liti - Pen Geria • F. Caiada» • Josep M." dlSocre-J. Roeré i Tirreni • Manuel llcialiri Gu-sa r l -Dr . Cosme Roles-Ijnisiljlesias - ItchGuinart • Dilli Dilatin • Joan Frenigli -SaleguéBare - B. Ràfols Camí - J. Francis • Jaumeürdús-J. Duran 1 Guardia-Ng Pi¡adei-Joan On.

Or. J»«» »moris - Dr, I- Eilaaïlli M.

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Provindes:

Trimestre, 2'50 pies. - Mig any, 4'50 ptes.Un any, 8 ptes.

Estranger;Mig any, 575 ptes.Un any, 10'50 ptes.

JUSTÍCIA SOCIAL és l'únic periòdicsocialista que es publica a Cata'lunya. Teniu el deure d'a f «dar-lo.

SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment a la redacció o aT administració, Q bé trametentTimport de Fabonament a l'admi-nistrador, amb segells de correu,

gir postal, etc.

Primeres nocions Ûtooomia PolititiC H A R L E S G I D EVersió castellana de /. Cardó

Preu: l'50 Ptes,

Hiant-pfoledefoDaUeNetoopefatlv«I . . . S A L A S A N T Ó j N

Preu: u'15 Ptes.Publicacions de Propaganda de

Acció CooperatisiaEncàrrecs: Aurora, 11 bis.

Obrers del campíLlegiu i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DE LA «UNIÓ DB RA-BASAIRSS DE CATALUNYA»

Si publica cada dissabte. 15 Gif,

lüattlilftWittUfisn.tU.1'BABOBZ.OHA

Portaveu de la Federació de Cooperatives de Catalunya

Article* doctrinals sobrecooperació 5 El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya ; Problemessocials relacionats amb

la cooperació,APAREIX CADA QUINZENA.

Suscripdó anyal: 4 pies,I Unüriítmií:

Ivon, U Ui.

Si ets conscient veuràsclarament el carn! del tendeure:

Coin a home, hacs d'ét-ser socialista.

SCom a obrer, sindicalista.

tfflp ^milHfffTffft- *ft*f*-