Fem el nostre llibre de literatura

Projecte d’Innovació en Coeducació 2006-09Les dones sabem fer i fem saber

IES ANTONI CUMELLA. GRANOLLERS

Un salt de qualitat

• En començar el tercer any del Projecte era el moment de fer un canvi substancial i les circumstàncies es van posar a favor meu:

• Nou currículum de batxillerat: a primer, literatura (2 hores).• Treball per competències.• Instruccions d’inici de curs:

La incorporació de la perspectiva de gènere, els sabers de les dones i les tasques de cura en els continguts curriculars.

La utilització de llibres de text i materials didàctics i curriculars que promoguin un tracte equilibrat entre dones i homes.

Comença l’aventura

Atès que les propostes editorials no donen resposta al meu desig de coeducar a través de la literatura, em llanço a l’aventura de crear el nostre propi llibre, amb la triple intenció:

2) que escriptors i escriptores comparteixin la centralitat de la història literària

3) que es visibilitzin diferents maneres d’entendre el món, la cultura i la literatura

4) que a l’aula siguin possibles unes altres relacions educatives

1. Del marge a la centralitat

En el nostre llibre incloem:

• Una ampliació del cànon literari

• Tractament de temes relacionats amb la vida i la cura

• La incorporació de les escriptores (biografies i textos)

• La recerca en relació a escriptores i escriptors

• La relació entre literatures i àmbits artístics

Això fa possible que en parlar del saber enciclopèdic en l’època medieval puguem fer referència a Ramon Llull i a Hildegarda de Bingen

I que al costat dels textos dels trobadors puguem gaudir dels de les trobadores, amb un sentit més realista i proper pel que fa als sentiments

amorosos i, també, amb més iniciativa en el joc amorós.

Oh bell amic ple de dolçors!

Quan us tindré vora el meu cor?

Si amb vós jagués, quin bell deport!

Quin bes, el meu, més amorós!

Sapigueu que goig hauria

si us tingués en lloc del marit

sols que em juréssiu, agraït,

de fer ço que jo voldria.

Beatriu, Comtessa de Dia

Misogínia i protofeminisme

Una característica pròpia de la literatura medieval, la misogínia, que trobem en molts textos d’autors catalans i valencians, té una resposta protofeminista en Isabel de Villena que, a més, reinterpreta textos bíblics, donant protagonisme a les dones. I, a partir d’aquí, podem parlar de la Querella de les dones.

2. Diferents maneres d’entendre el món, la cultura i la literatura

• Activitats de reflexió sobre el fet de ser dona i el fet de ser home.

• Això permet que al costat de textos medievals que exalten la guerra puguem presentar l’actitud més sensata d’una reina, Elionor de Castella que, a més fa gala de saviesa política i de prudència.

Més enllà del cànon establert

Lectura de textos que no responen al cànon literari tradicional: la cultura de la conversa (el món dels salons) i la literatura epistolar.

La carta, un gènere relacional

Ens permet de valorar la carta com un gènere femení relacional, que aporta contingut comunicatiu i bellesa formal:•Cartes entre Estefania de Requesens i la seva mare, la comtessa de Palamós.•Cartes entre Madame de Sévigné i la seva filla.•Cartes de Sor Maria Celeste al seu pare, Galileu Galilei.

3. L’aula, un espai de relació

Per què l’aula sigui un autèntic espai coeducatiu cal veure la relació amb l’alumnat com una possibilitat de compartir i créixer com a persones. Per això m’agrada proposar:•Activitats relacionades amb les vivències personals que ens proporcionen els textos.•Activitats creatives.•Activitats per posar-se en joc en primera persona: el diari.•Activitats de reflexió sobre el propi procés: autoavaluació i altres.

→ En el disseny d’activitats tinc en compte les CCBB i la Pràctica reflexiva

→ És molt important la meva actitud d’acollida i de confiança.

Per què som aquí?

Literatura i biografia personal

PAISATGES INTERIORSLA LITERATURA EN LA MEVA BIOGRAFIA PERSONAL Entre les fotos que us presentem, tria una que reflecteixi la teva visió de la

literatura. Pensa de forma individual en experiències que associes a la literatura a partir del que la imatge et suggereix.

Reflecteix alguna experiència positiva?Per què és positiva aquesta experiència per a tu? Anota els aspectes clau. Reflecteix alguna experiència negativa?Per què és negativa aquesta experiència per a tu? Apunta els aspectes clau? Un cop feta aquesta primera reflexió, mira al darrera de la foto. Veuràs que hi ha

una figura geomètrica amb un color determinat. Busca entre les persones del grup les que tinguin la mateixa figura i el mateix color. Amb elles formaràs un petit grup de treball.

Un cop format el grup comenteu:Què reflecteix per a cada persona la foto triada?Compareu les vostres experiències i percepcions. Quines similituds hi trobeu?

Quines diferències? Anoteu-les al darrera del full.

•Activitat pròpia de la Pràctica reflexiva que permet fer aflorar experiències i creences en relació a la literatura.

•És sorprenent per a elles i ells aquest inici de l’assignatura.

L’autoavaluacióAUTOAVALUACIÓ (2)Nom: Curs:

Reflexiona sobre el procés que estàs fent en la matèria de literatura catalana al llarg del segon trimestre i valora en què has avançat. Respon breument les preguntes següents:

Temes treballats Què m’ha interessat/agradat/sorprès ... més del que he treballat? Diaris setmanals Recerca bibliogràfica La meva atenció a classe La meva participació a classe Com ha quedat el meu llibre? Com valoro la meva feina fins ara? Quina nota em poso? Què he de millorar/en què m’he d’esforçar més? Què pot millorar la Lluïsa en relació a mi i a la classe? Què vull afegir?

És una activitat molt important que ajuda al procés de reflexió que s’està fent i a crear un clima de confiança entre la professora i l’alumnat.

De l’aula al centre

• És fonamental de vincular el treball d’aula amb les activitats generals del centre.

• Els dies previs al 25 de novembre treballàvem la misogínia medieval i la Querella de les dones. Va ser una ocasió per veure els diferents tipus de violència exercits contra les dones i a partir d’aquí vam realitzar diverses activitats.

25 de novembre

Una mica de llum contra la violència

El nostre manifest contra la violència vers les dones

La mare que em va parir

• I abans del 8 de març estàvem treballant el gènere epistolar i les cartes que s’escrivien mares i filles. A partir d’aquí vam proposar un treball general de tot l’institut amb el títol: La mare que em va parir.

• La participació del conjunt del centre va ser molt alta com la satisfacció de l’alumnat de batxillerat que un cop més se’n sentia protagonista.

La maternitat en la literatura i l’art

La literatura ens dóna mostres de cartes de qualitat literària

Llegim cartes d’escriptores catalanes i foranes, entre elles Cartes a la meva mare, de Sílvia Plath

Nois i noies escriuen cartes a les seves mares

Un llibre per capítols

• Així és com anem construint el nostre llibre: per capítols.

• A partir d’unes imatges, d’una música i d’uns textos literaris ens posem en camí.

• Jo aporto el canemàs i els textos bàsics; elles i ells cerquen altres textos i informació diversa que després compartim.

• Nois i noies elaboren de forma individual i grupal els seus capítols.

• Hi ha nombroses activitats creatives i els diaris de classe.

Al final de curs cada noia i cada noi tindrà el seu propi llibre de literatura!