Fedaia17

Els usos TIC en l’acompanyament dels adolescents Del carrer a la xarxa

Jordi Bernabeu-Farrús @jordibernabeu @sobrepantalles Servei de Salut Pública (@granollers) Jornada FEDAIA: Adolescents, protagonistes de l’acompanyament socioeducatiu Barcelona. 28 de març de 2017. http://slideshare.net/fedaia17

www.sobrepantalles.net/generacio1x1

La digitalitat adolescent

És complementària >> Presencial // Digital No substitueix, complementa

Esdevé bàsicament relacional (‘existeixo, em relaciono, i no estic sol’ // Contactes)

Hiperconnectada Connectabilitat <> Disponibilitat

24h c o n e c t a b i l i t a t < > d i s p o n i b i l i t a t

c o n n e x i ó < > h i p e r c o n n e x i ó


La importància de la imatge Selfie

Genera relat Expressa

Autoreferent Autor / Narrador / Protagonista (Sibilla, 2008)

EP. 4 de gener de 2015.


Sense connexió/dispositiu [mòbil] difícilment hi ha identitat ‘Me estás quitando mi vida social’

‘Formamos nuestras herramientas y luego éstas nos forman’

El medio es el mensaje (1967) Marshall McLuhan

smartphone #integrat ‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’

The Economist (2015)

smartphone #integrat ‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’

The Economist (2015)

ARA. 22 de febrer de 2016 #MWC16


Busca reconeixement Es prioritza que ‘et segueixin‘

Pot esdevenir font d’èxit Influencers

Back, Stofer, Varize, Gaddis, Shumukle, Egloff i Gossling (2010)

‘La vida off line tiene gran correspondencia con la vida on line’

Rodríguez-Said (2010)

‘No ens presentem tal com som sinó com volem que ens vegin’

Via @Dreig 2013

•  Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’

•  Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de neuroticisme

#youtubers

Hores de video pujades a YouTube per minut (2015)

300

Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)

L'ús de les pantalles per crear continguts és molt baixa (13%) per a tots: no hi diferències per gènere, ni per edats, ni per 1x1. A un dels grups de discussió es va apuntar que els alumnes no entenen les feines de l’escola com a creació de continguts.

h5p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-‐adolescents-‐de-‐les-‐pantalles-‐4-‐abril-‐2014/

Participació, col·laboració, cooperació…


Tot dependendrà que es tracti de presències acompanyades

Criteris Usos complexos

Agilitat no és competència


Els problemes més presents són els insults entre ells mateixos (27.1% ho ha patit i 14.8% ho ha fet i ho ha patit). Tot i

que no són xifres molt elevades, el professorat afirma genera força

problemàtic. h5p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-‐adolescents-‐de-‐les-‐pantalles-‐4-‐abril-‐2014/

Més variables a no perdre de vista, apart de les ja exposades

#exponencialitat #rapidesa #dimensió_del_missatge

L’intragrup L’audiència El respecte L’anonimat

LV 23/3/15


El paper de referència de l'adult davant situacions

problemàtiques és escàs.

“Equal access does imply equal opportuni4es,” says the report, which goes on to point out that while anyone can use the internet to learn about the world, improve their skills or apply for a well-‐paid job, disadvantaged students are less likely to be aware of the opportuni4es that digital technology offers. Font: World Economic Forum. Juliol 2016 h5ps://www.weforum.org/agenda/2016/07/rich-‐and-‐poor-‐teenagers-‐spend-‐a-‐similar-‐amount-‐of-‐Lme-‐online-‐so-‐why-‐aren-‐t-‐we-‐closing-‐the-‐digital-‐divide?utm_content=buffer46e60&utm_medium=social&utm_source=twi5er.com&utm_campaign=buffer

>> Com més hores davant de l'ordinador i menys supervisió dels pares, més males notes. >> El 27% dels adolescents que no toquen un PC o un portàLl -‐una minoria-‐ també tenen un rendiment escolar baix. Font: La Vanguardia. 29 de gener de 2015.

Festa des del mòbil d’un ciutadà i penjada a l’Instagram

Entre tantes pantalles, no oblidem…

La base sempre serà l’acompanyament

socioeducatiuTreballar per ser conegut

Professionals propers i positius >> referència Intromissió equilibrada/pensada

Els però de la relació educativa (#dilemes) L’acompanyament i dinamització (també a la xarxa)

L’espai 2.0 com un espai més (de #relació)

Amb les tensions pròpies del món professional

El repte no és només adaptar-se a la revolució tecnològica,

pel que fa a l'adquisició, dinamització i coneixement de tecnologies educatives, sinó sobretot pel que fa a les noves

categories que conformen el marc de l'educació i aprenentatge –social-.

L’espai 2.0 com un espai més (de #relació)

Amb les tensions pròpies del món professional

Més enllà de l'horari i itinerari laboral (ciutadà<>treballador) En un context d'interconnexió permanent

Amb informació abundant Que es complementa entre l'espai físic i digital

Que genera coneixement a partir de l'experimentació, participació, producció i creació col.lectiva.

Canvis per a nosaltres, els professionals

Vida professional // Vida personal DisposiLus propis // De l’insLtució

Exposició pública // Privacitat Carrer/Escola/Ciutat // Escenaris digitals

Horaris // Disponibilitat

Gràcies Lluís Cucurull


També pot tenir els seus costats foscos. Que normalment correlacionen amb altres malestars.

Comorbilidad i AI (Matalí, 2013 HSJD)

T. Depresivo Mayor >> 41.4%

T. Bipolar (tipo I o II) >> 70%

T. Ansiedad Generalizada >> 36.4%

T. Ansiedad Social >> 45%

Abuso Sustancias >> 13.6%

T. Control de los impulsos >> 50%

TDAH >> 33%

TP >> T. Límite 14%;

T. Obsesivo 7%;

T. Evitativo 7%

Ko et al., 2008

Bernardi et al., 2009

Bakken et al., 2009

CRITERIS DIAGNÒSTICS Ko, Comprehensive Psychiatry 2009 (via Matalí, HSJD)

Problemes durant més de 3m

Preocupació excessiva

No poder parar

Síndrome d’Abstinència: buidor sense internet, irritabilitat, ansietat

Molt temps i esforç

Alteració en la presa de decisions

Repercussions negatives

Sobreutilització/Addicció


L'alumne 1x1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola” 70.2% vs 55.6%) i baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-se amb familiars (50.4% vs 67.0%), Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs 88%) i Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%) Els alumnes de centres amb el programa 1x1 presenten indicadors més baixos d'addicció (mitjana sobre 21: 1x1 3’31 vs. no 1x1 3’92)

h5p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-‐adolescents-‐de-‐les-‐pantalles-‐4-‐abril-‐2014/

•  Si tots els meus amics són virtuals… •  Si estic tota l’estona pensant: “Quan em connectaré?” •  Si per culpa d’estar “tot el dia connectat” baixo a l’escola, deixo l’esport, etc. •  Si sóc radicalment/oposadament diferent a la xarxa que a la vida física… •  Si a casa em genera moltes discussions… •  Si estic despert molta estona de la nit per estar connectat. •  Si després d’un problema no aprenc >> em torna a passar

•  Si estic fent mal a algú (o hi participo ‘activament’)

Bertomeu, 2012; Castaño, 2009; Malo, S. et altres, 2006; Chóliz, M et altres, 2009. La qüesLó del gènere és cabdal en la mesura que proposa usos diferents: per gènere femení pren rellevància la qüesLó comunicacional. Elles conversen més, uClitzen aplicacions més centrades en la missatgeria instantània . I ells són mes proclius al joc (videojocs, MMPPGG, etc.) o la connexió amb finalitats recreaCves).

Chóliz, M et altres, 2009. Concretament, amb el telèfon mòbil, les dades apunten a que les noies adolescents l'uLlitzen més -‐en relació amb els nois-‐ per superar moments d'avorriment, solitud o gesLonar l'ansietat. Igualment, estan més afectades que ells quan no reben trucades o missatges d'altres persones Pel que, en funció d'aquestes caracterísLques d'ús poden aparèixer factors que predisposin o faciliLn problemàLques vinculades amb la dependència o sobreuLlització.

Buelga S, et altres, 2010. En aquest senLt, en general, alguns estudis situen també a les noies amb més risc de vulnerabilitat pel que fa a vicLmització.

Adolescents, també a la xarxa. (Granollers, 2015): •  La mulLpantalla, que no mulLtasca: (només un 9’3% no uLlitzen mai més d’una

pantalla a la vegada). Mentre que un 46.9 % dels nois diuen que sovint o sempre fan servir més d’una pantalla a la vegada, puja fins el 58.3% quan li preguntes a les noies.

•  A més edat, més Cnença de disposiCus. I, per conseqüència: més usos i més temps connectats. Quasi el 60 % dels de 4t d’ESO passen més de 2 hores diàries amb el mòbil, mentre que els de 2n d’ESO no arriben al 40%

•  Els més peCts (2n d'ESO) tenen menys referents. Davant determinades situacions conflicLves, un percentatge major d’estudiants de 2n no s’adreçarien a ningú respecte els de 4t (màxima diferència a la situació “Enviament de fotos ínLmes sense permís” 55.4% els de 2n vs. 45.8% els de 4t)

•  A més edat hi ha més diversitat d'usos. Els de 4t tenen percentatges superiors a molts dels usos. Ens sembla especialment interessant l’augment d’usos respecte a “Cercar informació que m’interessa” (47.5% vs. 58.1%) i respecte a “ComparLr i difondre informació” (15.1% vs. 21.1%), entenem que són dos usos més complexos i que amb l’edat s’incrementa.

A treballar… La idenLtat digital

Les relacions La sobreuLlizació La visió críLca

Ciutadania i conviència, també a la xarxa

h5p://blogs.cccb.org/lab/arLcle_laprenentatge-‐a-‐la-‐xarxa-‐2-‐entre-‐laccio-‐prevenLva-‐i-‐educaLva/

1. Ajustar l’enfocament de la mirada. 2. Apendre a veure, a observar, a conèixer els significats i els senCts de les seves vides, a saber preguntar sobre el que viuen. 3. Tenir conflictes no és tenir problemes. 4. L’adolescència potser també també un temps de malestars. 5. L’escola (o els centres de formació) com un important territori per intervenir. 6. Construir espais d’influència educaCva al seu voltant. 7. Suprimir la distància, construir la proximitat. Acceptar converLr-‐se en adults propers. #Referents_virtuals_d_adolescents_digitals 8. Acompanyar (que no derivar). 9. Controlar l’angoixa que ens provoquen els seus riscos. GaranCtzar que no s’estan fent mal. 10. Deixar de considerar-‐los menors i tractar-‐los com a subjectes responsables. Que es construeixin els seus propis límits.

Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa (adaptació de Funes, 2010)

#Acompanyament #Referència #Comunitat #ULlitat

#Responsabilitat

Quines idees per a quina intervenció?

Treballar la idenLtat digital La ciutadania, també a la xarxa

Observar amb discreció <> ParLcipar transparentment Treball i detecció de factors de risc de l’addicció

Presentar un discurs críLc entorn la nostra privacitat, dades i drets Transmetre responsabilLat, moderació i prudència Desenvolupar normaLves d’ús raonables i possibles

ComparLr perfils amb adolescents i joves: construir xarxa plegats Oferir pautes per usos ‘segurs’

Gràcies ;-) @JordiBernabeu

[email protected]

I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig

Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación Telefónica, 2013.

http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/

En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD) i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria.

Força inspiració en:

El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria Ganyet

http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571

A conCnuació cito les fonts uClitzade si que no s’han fet durant la presentació:

BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374. BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de California. BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8). BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012). CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books. CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial. DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012). ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012). FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012). FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de septiembre de 2012).

GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington: Alliance for Excellent Education. GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4). ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The MIT Press. JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press. JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st Century. The MIT Press. PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre de 2012). Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior. August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992. Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/cpb.2004.7.443. Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067. Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School, Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.

[email protected] - 93.842. 66.68

Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-‐me-‐la arribar).

PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House. REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones: Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012). REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido el 8 de diciembre de 2012). SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778. YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482. Convivencia en la escuela. Convives Número 3. http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf

A www.sobrepantalles.net i www.slideshare.net/sobrepantalles trobareu la resta d’informació que complementa les fonts d’aquesta presentació.

Fedaia17

Education

Transcript of Fedaia17