Febrer 2021 · Núm. 87 · liniacornella.cat ElPSC torna ...

Difusió controlada per OJD-PGD - publicació mensual | redacció: 657 165 047 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected]

8 anys

Febrer 2021 · Núm. 87 · liniacornella.cat líniacornellà

CORONAVIRUS pàg 10Salut ja ha vacunat més de 2.300 persones a la Fira de Cornellà

SOLIDARITAT pàg 14

El Repte Nadalenc deCornellà Actitud recaptamés de 31.000 euros

FUTBOL pàg 20El Cornellà encarael final del primertram del curs

A FONS pàgs 12 i 13

L’any del tràfic de marihuana:les plantacions i les bandesaugmenten exponencialment

CULTURA pàg 16L’ex del Tricicle Carles Sansarriba a l’Auditori de Cornellàamb la seva obra ‘Per fi sol!’

El PSC tornaaarrasar enuneseleccions catalanes aCornellàEls socialistes obtenen un 40% dels vots el 14-F i recuperen la ciutat després que Cs els superés l’any 2017 pàg 3

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

| 2

líniacornellà.cat Febrer 2021

3 |

líniacornellà.catFebrer 2021Especial 14-F

Cornellà es va tornar a tenyircompletament de vermell el 14 defebrer. El PSC va recuperar el ter-reny perdut en les últimes citeselectorals i, després d’uns anysdestenyit de taronja, el cinturótorna a ser vermell. Tot i que laciutat ha estat una de les més fi-dels al partit de l’alcalde AntonioBalmón, en les últimes eleccionsal Parlament, les del desembredel 2017, Ciutadans es va impo-sar als socialistes, que van que-dar relegats a la segona plaça.El mèrit de la llista encapça-

lada per Salvador Illa aquest 14-F va ser frenar la pèrdua de votsque va provocar la caiguda de laparticipació. El PSC va retenir

gairebé tots els vots que va rebreel 2017 i només en va perdre 75en comparació amb aquells co-micis. Així doncs, els socialistesvan rebre 12.462 paperetes(40,1%) que els van convertir enel partit més votat.

CONSOLIDACIÓ REPUBLICANAEl que va suposar un resultat his-tòric a les municipals es confir-ma com una tendència en aques-tes eleccions al Parlament. Es-querra Republicana torna a sersegona força a la ciutat, una si-tuació repetida en molts muni-cipis de l’àrea metropolitana ique confirma l’encert de l’es-tratègia dels republicans perbuscar nous votants fora delsseus feus tradicionals.A la ciutat, la llista liderada

per Pere Aragonès va aconsegu-ir 4.703 vots (15,1%) i va escalar

una posició, com també va fer EnComú Podem. Els liles van rebre3.414 vots (11%) i van aconseguirenfilar-se fins al tercer lloc, tot ique tant ells com ERC van per-dre milers de vots.

LA ULTRADRETA ES DISPARAVox va guanyar la partida a laresta de la dreta unionista i es vaconvertir en quarta força desprésde rebre 2.834 vots (9,1%). Perbarris, els ultres van aconsegu-ir els millors resultats a Sant Il-defons, on es van convertir en se-gona força amb 765 vots, nomésper darrere del PSC.En aquest barri també va

aconseguir bons resultats Ciuta-dans, que va ser tercera força amb568 vots. Els taronges van acon-seguir ser segons a Gavarra, amb691 vots, uns resultats que no po-den tapar l’enfonsament estrepi-

tós de la llista de Carlos Carrizo-sa, que va perdre gairebé 14.500suports en comparació amb el

2017. Aquest 14-F va quedar encinquè lloc amb 2.494 vots (8%).Entre els partits de la triple

dreta va aconseguir col·locar-se

Junts, que va sumar 1.758 vots(5,7%) i va ser sisena força, perdavant del PP. La llista de la qualva ser apartat Daniel Serrano, ex-líder dels populars a la ciutat, perinvestigació d’abús sexual va re-bre 1.356 suports (4,4%). Final-ment, la CUP-G va aconseguirsumar 1.193 vots (3,8%).

DESMOBILITZACIÓ GENERALUna de les dades que va marcarla jornada electoral del 14-F vaser la de la participació. A la ciu-tat, la meitat del cens va decidirquedar-se a casa i només vananar a votar el 50,1% dels veïnsi veïnes cridats a les urnes(31.453 persones). Així i tot,aquesta no és la dada de parti-cipació més baixa en unes elec-cions al Parlament, ja que aixòva passar el 1992 amb una par-ticipació de només el 46,9%.

Del taronja al vermell» Els socialistes guanyen clarament el 14-F a Cornellà després de quedar per darrere de Cs el 2017» Esquerra Republicana es confirma com a segona força tot i que només vota la meitat del cens

La llista de Salvador Illa va ser la més votada a tots els barris de la ciutat en unes eleccions catalanes marcades per la pandèmia i la baixa participació. Fotos: ACN i Twitter (@cornella20)

Pau Massip MartoriCORNELLÀ

JOSÉ MONTILLA,‘PRESIDENT’

4L’anècdota de la jornadala va protagonitzar l’exal-calde cornellanenc JoséMontilla. A l’expresidentde la Generalitat li va tocarpresidir una mesa electorala Sant Just Desvern, on viuactualment. Tot i que erasuplent, el titular va pre-sentar recurs i Montilla vacomplir amb el seu deure.

Opinió

| 4


Dipòsit Legal: B 12319-2013Difusió controlada

www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord

i Baix Maresme), Albert Alexandre (Vallès),

Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),

Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-

serratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)

Dept. Comercial: Lola Gutiérrez

Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri

El PSOE ha dicho enrueda de prensa que

no quiere regular los al-quileres. Es decir, pretenden romper elacuerdo que firmaron para formar go-bierno y cerrar los presupuestos. Estoes peor que quemar miles de conte-nedores. Esto es pisotear y reírse de mi-llones de personas.

El Twitter en paperAquí espiula

Veig un patró a moltsmitjans: quan s’infor-

ma de protestes al propipaís, les cròniques solen centrar-se endetallar les destrosses al mobiliari urbà.En canvi, quan s’informa d’aldarulls al’estranger, s’obvien les destrosses is’expliquen les reivindicacions delsmanifestants.

@albasidera

Els abusos de poder isexuals existeixen so-

bretot perquè hi ha abu-sadors. Però hi ha abusadors perquè hiha còmplices, silencis i unes estructu-res socials que ho permeten, ho afa-voreixen i ho provoquen. Des que sompetites mamem que les dones som ob-jectes per als homes.

Si apugen la quotad’autònom, fins aquí ha

arribat la meua expe-riència. És fotudament angoixant la si-tuació d’haver de pagar 430 euros perpoder fer facturetes que sovint no ar-riben als 50 euros, anar darrere de lagent, cobrar a 90 dies i que res d’aixòet permeti cobrir-ne la quota.

@AlvaroMunyoz@criscleme@JaimePalomera

La lupa

No hi ha vacunes. Poques setmanes després del’inici de la campanya de vacunació contra laCovid-19, els problemes d’abastiment han fetrevisar totes les previsions. Sembla difícil sa-

ber exactament quin serà el ritme de vacunació dels prò-xims mesos, però cada cop és més clar que les previsionsinicials no es podran complir, ni a Catalunya, ni al con-junt de l’Estat ni a la Unió Europea. I no serà per man-ca de capacitat dels governs a vacunar la seva població,com es pensava, sinó per manca de vacunes.Hi ha països que sembla que han negociat amb les

empreses de manera més avantatjosa i no pateixen elsmateixos problemes de subministrament que la UE. Sal-vador Illa, que pensava presentar-se com el ministrede la vacuna, segurament haurà hagut de revisar unamica els seus plans. Tampoc és gaire bona notícia pera la Unió Europea: el fet que el Regne Unit, que n’a-caba de sortir, tingui més capacitat de vacunació re-presenta un problema important de reputació per a laUnió. Una de les coses que més preocupen els eurò-crates és el potencial efecte de contagi del Brexit en al-tres països amb importants bosses d’euroescepticisme.I tots els èxits del Regne Unit post-Brexit, i els fracas-sos europeus, es llegiran en aquesta clau.Però la lentitud en el proveïment de les vacunes

també projecta una ombra de dubte sobre el model denegoci de les empreses farmacèutiques. Han aconse-guit desenvolupar les vacunes en un temps rècord, peròfallen en la fase de producció i distribució. I, sobretot,aquest model mig públic mig privat genera moltes de-sigualtats entre països en l’accés a un bé essencial.

En tot cas, més enllà d’aquestes implicacions, elfet és que els retards en el calendari de vacunaciótindran conseqüències greus. Primer, és clar, per ales persones que s’infectaran i moriran aquests me-sos sense estar vacunades. Però també perquè,com més lent vagi el procés de vacunació, més s’a-llargaran les restriccions i la incertesa. I això el quefarà serà agreujar la crisi econòmica i social en la qualestem immersos.Cal tenir en compte que Espanya, i també Catalu-

nya, són dels països més afectats per la crisi econòmicaderivada de la pandèmia. Això ja va passar en l’ante-rior crisi i revela algunes febleses del nostre sistemaproductiu i del mercat de treball feble i precaritzat quepatim. Si en l’anterior crisi l’aturada de la construccióva arrossegar molts altres sectors, ara són el turismei la restauració els principals afectats, per bé que noels únics, és clar.Tot això està deixant darrere seu un panorama so-

cial desolador. Amb aquesta pandèmia plou sobre mu-llat, tal com ens recorda el projecte Lliures, impulsatper Òmnium, les entitats d’acció social (ECAS) i la co-operativa Coop57. A Catalunya hem començat el2021 amb 110.000 persones més a l’atur i 152.000més en situació de risc d’exclusió social, que s’afegei-xen a les 648.000 que ho estaven abans de la pandè-mia. Hi ha 221.000 persones al nostre país en pobre-sa severa i moltes afronten problemes greus relacio-nats amb l’habitatge.Aquestes xifres s’expliquen pel virus, però sobre-

tot pels problemes previs. Perquè quan va arribar la

pandèmia patíem encara les ferides de l’anterior cri-si en termes de precarietat i pobresa. Una crisi que vaser molt desigual va anar seguida d’una recuperacióencara més desigual. Les rendes més baixes van pa-tir-la més i no se n’han recuperat, mentre que les ren-des altes hi van passar més de puntetes i se’n van re-cuperar aviat. Per això, mentre esperem les vacunes de la Covid-

19, cal que exigim la vacuna social, que és tant o mésimportant. No la portarà Pfizer ni Moderna, sinó quel’han de portar els governs: l’europeu, l’estatal, el ca-talà i els municipals. Perquè si els poders públics nofan un esforç molt més gran, les ferides socials que dei-xarà aquesta crisi seran molt difícils de cosir. Aquest esforç s’ha de dirigir, en primera instància,

a pal·liar les situacions de pobresa i vulnerabilitat. Ambrendes garantides i protecció del dret a l’habitatge, en-tre d’altres. Perquè amb una societat trencada per lapobresa i l’exclusió serà molt difícil plantejar cap al-tre projecte de futur. Però, a més de les cures pal·liatives, cal plantejar

la prevenció: com evitarem que en la pròxima crisi tor-nem a ser els campions europeus en atur i empobri-ment? Aquest hauria de ser el paper dels fons euro-peus de reconstrucció: reorientar i fer més resilient elnostre teixit productiu. Però, com es podia esperar, lesinèrcies són molt fortes i la combinació del centralis-me polític i el capitalisme d’amiguets de l’IBEX 35 jaestà aconseguint capturar aquests fons en uns termesque molt probablement acabaran reforçant unes po-ques grans empreses i en limitaran els seus efectes.

per Jordi Muñoz

La vacuna social

Foto

: Arx

iu

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

5 |

líniacornellà.catFebrer 2021

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Cornellà no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

El PSC de Cornellà rebutja crear una mesasobre el pla urbanístic metropolità1

2Els comerciants de l’Splau demanen rebaixes del lloguer

Mor un treballador a Cornellà en caure d’una teulada

Cornellà Actitud repartirà 278 bosses d’aliments a famílies vulnerables

Cornellà mostra el seu suport als investigatsper una presumpta agressió a Vox

El + llegit líniacornellà.cat

3

4

5

A les xarxes

@XaviPalli: “No pactaré la meva llibertat acanvi d’assumir un relat d’uns fets que nohe comès”. La Generalitat manté la peticióde més de 4 anys de presó a Marcel Vivet.

@bielopez: Si un manifestant desnuca unagent de la BRIMO d’una pedrada, que di-gui que ha estat un “error tàctic”, que se-gur que l’absolen.

#NitsDeProtesta

@nuriajuanico: L’Institut del Teatre apartaJoan Ollé arran dels casos d’assetjamentsexual i abús de poder denunciats peldiari Ara.

#InstitutDelTeatre #JudiciAMarcelVivet

Safata d’entrada

La gent està farta d’un Es-tat repressiu on sempreperd la partida el ma-

teix. Ja no val la queixa. No valdir que la memòria ni oblida niperdona. Ja no val dir prou. Lesparaules no només se les em-porta el vent. Hem après que lesparaules queden sepultades sotaels murs de les presons. Ja noval cantar, ja no val escriure, jano val res quan no pots sortir alcarrer decidit a desfer el nus queofega la teva llibertat. Res val quan el debat és la

contundència de les manifesta-

Què està passant al carrer?per Lola Salmerón

cions. Si no ens deixen ex-pressar, ells en són els culpa-bles. No es pot jugar brut iguanyar la partida. Qui rep l’a-gressió? La façana falsa d’unasocietat inventada o les per-sones acorralades i apallissa-des en un carreró sense sorti-da? Que un noi surti ambl’anhel de desfer el nus que

ens oprimeix i acabi rebentatpels robocops, titelles de quiescampa la llavor de l’odi so-bre una terra que vol ser lliu-re, deixa clar què està passantal carrer i qui està rebent l’a-gressió. No em dol el contenidor

cremat. Em dol veure la caradel Nil, i els ulls rebentats.

Foto

: Miq

uel C

odol

ar /

AC

N

Els semàfors

Fotocasa, Idealista, Habitaclia,Pisos.com i Yaencontre han estat

expedientats per l’AgènciaCatalana de Consum per teniranuncis de pisos als seus portals

immobiliaris sense mostrarl’índex de preus de lloguers, talcom marca la nova llei catalana.

pàgina 10Fotocasa

El ‘Repte Nadalenc’ impulsat perCornellà Actitud ha tornat asuperar les expectatives. 278

famílies vulnerables amb infantsrebran una bossa d’ajudaadaptada a la seva situaciógràcies a l’allau de solidaritatmostrada pels veïns i veïnes.

pàgina 14Cornellà Actitud

L’equip de Fernando Gordoté moltes possibilitats de

mantenir la categoria; nomésbaixa l’últim del grup i el pitjorpenúltim dels tres grups de

la Liga Femenina 2. Latemporada 2020-21 s’acabarà

a finals del mes que ve.pàgina 20Basket Almeda

Opinió

| 6


NLes millorsperles

Dues dones es disfressen de velles per rebre la segona doside la vacuna contra el coronavirus. Ha passat a Florida, als

Estats Units, on han estat detingudes. La pregunta que quedaara a l’aire és: com van aconseguir posar-se la primera dosi?

Subinspectors laborals que cobren sense treballar. Fa unany que s’està produint aquesta paradoxa a l’estat

espanyol. Ho ha denunciat amb una piulada un dels 170“afectats”, que lamenta el malbaratament de diners.

Córrer decidit cap a un vidre que no has vist i acabar estès aterra del cop ja és prou ridícul. Però si, a sobre, TV3 inclou el

xoc en una de les seves cròniques, la vergonya es quadruplica.Li ha passat a un dels manifestants per la llibertat de Hasel.

Rep una ampolla estranya en una entrega de menjar adomicili. L’obre, l’ensuma i descobreix que és... pipi. Li

ha passat a un client de la companyia HelloFresh al RegneUnit que ha expressat la seva indignació a les xarxes.

LA FOTOAlan Ruiz / ACN

Mirada pròpia

Aquesta no és una crisi del sector turístic. Ésuna crisi de salut global. És cert que el turis-me, com tants altres àmbits, s’ha vist espe-cialment afectat per una paràlisi sense pre-

cedents provocada per l’emergència sanitària de la Co-vid-19. Les restriccions de mobilitat i el tancament defronteres per frenar l’expansió de la malaltia ha com-portat una caiguda de la demanda turística superior al70% a tot el món, segons dades de l’OrganitzacióMundial del Turisme (OMT). L’organisme internacio-nal calcula que ens caldran entre 2 i 4 anys per recuperarles xifres que teníem l’any 2019.Sens dubte, aquesta no és una bona notícia ni per

al sector ni per a l’economia global, però cal insistir adir que aquest no és un problemaestructural ni una crisi específicade la ciutat de Barcelona. De fet,abans de la pandèmia podíemafirmar que la ciutat comptavaamb un sector turístic competitiu,amb una oferta i serveis ben va-lorats i amb un índex de deman-da òptim. A més, des del 2011,Barcelona ha aparegut cada any enel rànquing de les 20 ciutats mésatractives del món per al turismeinternacional (Global destinationcities index de Mastercard). Ara, per motius de força ma-

jor, ens hem trobat davant unaBarcelona molt més buida, nonomés amb hotels que han hagutde tancar i restaurants que nomésfuncionen a mig gas, sinó també amb tot el conjunt d’em-preses relacionades amb el turisme –des de comerçoso equipaments culturals fins a empreses de transport–que també pateixen aquesta crisi. Ara és, doncs, un bonmoment per fer-nos la pregunta: és aquesta la Barce-lona que volem? Els últims anys han sorgit veus extremadament

contràries al turisme i s’ha arribat a assenyalar el sec-tor com un seriós perjudici per a la capital catalana –iper a moltes altres ciutats i destinacions turísti-ques–. Crec que davant d’aquesta absència turísticasobrevinguda ja no hi pot haver discussió: el verita-ble perjudici és no tenir turisme. Com a sector i com a destinació, tenint en compte

la situació excepcional que vivim, hem de ser capaços

de continuar treballant per una recuperació i consoli-dació construïdes sobre la sostenibilitat i l’ètica del tu-risme. Però tinguem-ho ben present: aconseguir un tu-risme responsable i sostenible només serà possible sitotes les empreses i professionals que en formen partressorgeixen.

EL TURISME QUE VINDRÀEls efectes de la crisi en el futur del turisme poden sermés dels que imaginem. La destrucció d’empreses i dellocs de treball ens porta a una oferta més pobra i me-nys variada. Amb ells es destrueixen valors diferencialsde la ciutat: el petit comerç, serveis turístics únics i unaoferta gastronòmica, fins ara, envejable.

És més, aquesta pandèmia ens portarà canvis mésprofunds, fins i tot, en el comportament de la deman-da. Mentre que el triomf del teletreball i del comerç elec-trònic deixen els grans esdeveniments i el futur del MICEo turisme de negocis en l’aire, la por i la inseguretat dela societat poden marcar en bona part la tria de desti-nacions. El futur del turisme passa, en aquest moment, per

la supervivència de les empreses, sí, per resistir la cri-si i fer equilibris de tresoreria i de gestió de costos. Arabé, que els arbres no ens tapin el bosc. El futur del sec-tor també exigeix impulsar la innovació i la digitalitza-ció per fer recerca aplicada i per apostar per la forma-ció i la preparació, no només dels professionals que s’in-corporaran al sector en un futur, sinó també dels que

ja en formen part. Aquest moment és, també, una opor-tunitat per formar-se i estar preparats per reconduir elsreptes que vinguin. Si només ens centrem a salvar-nosa curt termini, el futur serà igualment incert.

LA COL·LABORACIÓ, PRIMORDIALLa pandèmia ens deixa una situació complexa, però tam-bé algunes lliçons que ens han de servir per al futur. Hau-rem d’aprendre a enfortir i diversificar el sector per sermés resilients i haurem de ser conscients dels riscos dela internacionalització del turisme. A curt termini, po-sicionar Barcelona com una destinació segura i aplicarmesures de prevenció a la mobilitat (externa i dins lamateixa ciutat), als allotjaments turístics i a les diferents

activitats dels turistes i visitants(restauració, comerç, oci, plat-ges...) és clau per fer front a la re-cuperació. Redimensionar l’ofer-ta i diversificar la demanda ambcriteris de sostenibilitat és unprocés de transformació que re-quereix més temps i esforços.Tanmateix, però, seria un erroroblidar-ho. Hem de poder sobre-viure, sí, però sense posar en pe-rill el nostre futur a mitjà i llarg ter-mini. Ja se sap: malament va quino pensa en l’endemà. La situació de la Covid-19

ens deixa un missatge molt clar:només podrem construir el futurdel turisme si deixem de bandadiferències i desacords i treba-

llem conjuntament. La col·laboració de tots els agentsdel sector és imprescindible, però les administracionspúbliques tenen a les seves mans donar ajudes al sec-tor, implementar mesures i ser, també, flexibles da-vant els canvis que s’hauran de dur a terme. En aquestmoment, amb la mirada posada en el nou Govern deCatalunya, cal remarcar que els nostres representantshan de treballar en l’avui, però alhora contribuir a ferpossible l’objectiu a llarg termini: un turisme res-ponsable i sostenible. El turisme aporta valor en termes econòmics i so-

cials i és un dels principals motors de la nostra ciutat idel nostre país. No hi hem de renunciar.

La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT

per Maria Abellanet

Allò que hem après amb la pandèmia

Foto

: AC

N


7 |


Opinió

| 8


@albaagranell: Estic corregint exàmensde tercer d’ESO i veig que els «medis» decomunicació i les «reds» socials estan ca-lant fort.

@joeldiazbrah: Avui [19-02-2021], a Ca-talunya, una associació de funcionaris ar-mats ha amenaçat amb la idea de ser “in-governables”. A la tarda he anat a nedar.

@indicatiu: “Però què en pensen els jo-ves? De seguida ens en farà cinc cèn-tims el nostre octogenari de confiança,l’Anselm”.

Flaixos

Tribuna

El govern al menjador de casa decidint qui potseure i qui no a la nostra taula a dinar. En al-guns llocs sis persones, en d’altres menys. Unabombolla, dues bombolles, tres bombolles. Ca-

suística vària, no acabaríem si haguéssim de fer-ne la llis-ta sencera.No és aquest fet la dimensió més dramàtica de la pan-

dèmia, certament. Però mereix ser destacat per no ob-lidar fins a quin punt les decisions dels governs per ferfront a les conseqüències sanitàries de la Covid-19 su-posen, de retruc, l’eliminació temporal dels drets fona-mentals de les persones. En aquest cas el dret a la inti-mitat. El castell més sagrat de la persona, el seu domi-cili, ha estat expropiat, violat. No és una opinió. És unfet. Una altra cosa és que amb la pandèmia pel mig s’hipugui estar a favor, en contra, o no sap no contesta. Peròel fet no canvia: el castell sagrat de la persona, casa seva,ha estat expropiat.No ens ve de nou. El primer confinament va ser molt

pitjor. Llavors vam convertir els domicilis en presons. Noés que no poguéssim obrir la porta a tercers, és que noens la podíem obrir a nosaltres mateixos per sortir-ne. Podríem no quedar-nos aquí. Si fa la llista de deci-

sions que ni tan sols imaginava que algun dia no podriaprendre per vostè mateix, no donaria l’abast. Entre elles,moltes que només són molèsties –no poder anar onvols–, altres que poden convertir-se en un veritable pro-blema de subsistència –no poder treballar– i algunes queqüestionen les bases de la nostra societat pretesamenthumanista –no poder acompanyar els malalts en els seusmoments més complicats o donar la mà als nostres mortsper acomiadar-los com voldríem–. Són coses de la Covid-19 i de la manera de fer-hi

front. No hi ha judici en la descripció, però val la penaalmenys deixar escrit què suposa. El resum ve a ser quecom a individus hem estat anorreats temporalment, queles nostres vides han quedat en mans de les decisionscol·lectives que pren el governant i que tot això ha pas-sat amb l’aquiescència majoritària de la ciutadania, queho ha vist en general bé perquè l’objectiu final és pro-tegir la nostra salut col·lectiva.Les úniques crítiques que s’han sentit amb força han

estat de matriu econòmica. En la mesura que es limitenels drets, l’activitat productiva i el consum se’n ressenten,es destrueix el PIB, la gent s’empobreix, les empreses tan-quen i, al final del carrer, serà tan gros el problema eco-nòmic que també impactarà sobre la salut de les persones. Aquests arguments economicistes, sòlids, es van fer

un forat de seguida. I són els que expliquen els equilibrisque intenten fer els governs entre les mesures restricti-ves i la necessitat d’obrir la mà. Qui millor ho ha expressat

és el mateix secretari de salut pública de la Generalitat,Josep Maria Argimon, que va dir que si fóssim un paísric, tot estaria tancat, però que no podríem pagar-ho. Ésen aquest equilibri sanitari-econòmic que ens seguim mo-vent. El millor exemple van ser les mesures aperturistesdel període nadalenc, sabent, com sabien els governs, quese’n pagarien les conseqüències. Així doncs, economiai salut menjant-se tot el protagonisme. Però les qüestions referides als drets fonamentals de

les persones no han captat cap atenció a l’hora de deci-dir les mesures que s’havien de prendre. No han tingut –ino tenen– gens d’importància gairebé per a ningú. Gre-gàriament s’ha acceptat que cal fer allò que calgui perquèés en nom del bé i ja no hi ha res més a dir. Punt final. Però,en canvi, resulta pertinent obrir aquesta conversa. I mésara que l’amenaça de les noves soques del virus comen-cen a fer evident que la sortida del túnel, que imaginàvempropera, pot estar més lluny del que voldríem creure.Per ridiculitzar aquest tipus de preocupacions sobre

els drets fonamentals –un d’ells convidar a casa qui etroti per fer allò que et roti– sempre es podrà argumen-tar que si et mors per culpa de la pandèmia, no tindràsdrets pels quals preocupar-te. I que, per això, davant d’untema sanitari no hi ha altre camí que circular sense mi-rar pels retrovisors, perquè tots els mals que provoca-ràs seran menors que el que procures evitar.És un argument difícil de rebatre, certament. Però se-

gueix sense estalviar-nos les preguntes i, en particular,quin és el nostre lloc al món en tant que individus, mésenllà de la col·lectivitat i l’obligat, obsessiu i en certa ma-nera malaltís gregarisme de les societats modernes. Perquè té derivades profundes. Una d’elles, donar

per bo que mentre l’Estat omnipotent es preocupi pernosaltres, tota la resta és qüestió menor i menysprea-ble. I, per contra, la veritat és que, sense l’individu re-sistint i mantenint el catàleg de drets que donen al seujo més íntim la capacitat d’actuar en llibertat, el nostremón passa a ser impossible. I és el model xinès, auto-ritari i dictatorial, el que es declara formalment gua-nyador en tant que més efectiu per a algunes coses.No exagerem. No hem arribat aquí i no cal esverar-

se més del compte abans d’hora. Però sense les preguntesque seguim sense fer-nos i negant-nos a obrir el debatpermanent sobre drets fonamentals és més fàcil que hipuguem anar lliscant. I ve a tomb de nou el senyor Jo-sep Maria Argimon, que també ens ha avisat amb totesles lletres que haurem de vigilar els governs de prop quantot això passi. Perquè, segons ell, s’hauran acostumat aprendre decisions coercitives sense que ningú se n’ha-gi queixat i això els pot resultar temptador. Si estem avi-sats, almenys fem-nos les preguntes.

Sense l’individu resistint i mantenint el catàleg de drets

que donen al seu jo mésíntim la capacitat

d’actuar en llibertat, el nostre món passa a ser impossible. I és el model xinès,

autoritari i dictatorial, el que es declara

formalment guanyador en tant que més efectiuper a algunes coses

““

per Josep Martí Blanch

La Covid i la violació dels domicilis


9 |


| 10


Ciutat

COVID-194L’equip de vacuna-ció que s’ha instal·lat a Fira deCornellà ja ha subministrat lavacuna del coronavirus a més de2.300 persones. L’Institut Ca-talà de la Salut ha muntat unpunt de vacunació a les ins-tal·lacions del recinte. En aquestespai s’està injectant la vacunad’AstraZeneca a professionalsessencials com bombers, pro-fessors i mestres o policies, en-tre d’altres.2.028 persones que formen

part d’aquest col·lectiu ja han re-but la seva dosi. D’aquesta no-més cal subministrar-ne una,però només està indicada per apersones menors de 55 anys. Amés, com expliquen des de l’ICSa Línia Cornellà, a la Fira no no-més s’estan vacunant veïns i ve-ïnes de la ciutat, sinó que tambéhi poden acudir ciutadans d’al-tres municipis que s’hagin de po-sar la vacuna desenvolupadaper la universitat d’Oxford.

Al mateix recinte també esposa la vacuna als col·lectius derisc, com les persones d’edatmés avançada. A aquests se’lsinjecta el vaccí de Pfizer. En unasetmana s’han posat 320 in-jeccions a la Fira i 216 a domi-cili, ja que l’equip de vacunacióque treballa en aquest espaitambé es desplaça per atendreles persones que tenen proble-mes de mobilitat.

Des de l’Institut Català de laSalut expliquen que l’objectiud’obrir un centre de vacunació ala Fira de Cornellà, un espaique pot atendre centenars depersones al dia, és “alliberar elsCAPs de les vacunacions” perquèd’aquesta manera puguin aten-dre “amb certa normalitat” elspacients amb malalties cròni-ques i les patologies que es trac-ten a l’Atenció Primària.

La Fira s’ha adaptat per acollir la vacunació. Foto: Twitter (@icscat)

Salut ja ha vacunat més de 2.300 persones a la Fira

» L’Institut Català de la Salut hi ha instal·lat un punt de vacunació» Vol “alliberar els CAPs de les vacunacions” i recuperar-hi l’activitat

Suport als investigats per unapresumpta agressió a Vox

TRIBUNALS4Mig centenar depersones es van concentrar da-vant dels jutjats dimecres 17 permostrar el seu suport als dos in-vestigats per una presumptaagressió a un manifestant queparticipava en la protesta de Voxorganitzada davant l’Ajuntamentel 12 de gener de l’any passat.Laura Serra, advocada d’un

dels investigats, va explicar al’ACN que les declaracions havien“anat molt bé” i va celebrar que“per fi” poguessin fer sentir laseva versió dels fets. La lletradava afegir que s’havia pogut veu-

re un vídeo en què el seu defen-sat, Larbi Badidi, no havia parti-cipat en la presumpta agressió.Badidi va rebre amenaces des decol·lectius de la ultradreta desprésde la manifestació.El cas ara està en mans del jut-

ge, que ha de decidir si l’arxiva ono. També ha de dir si continuacom un delicte d’odi o passa a serun delicte lleu. Serra va lamentarque l’extrema dreta ho aprofiti per“criminalitzar i escarnir” judi-cialment els moviments antifei-xistes i la fiscalia sempre ho“compri” acríticament.

Els webs de pisos fan anuncisfraudulents a Cornellà

HABITATGE4Habitaclia, Fotoca-sa, Pisos.com, Yaencontré i Idea-lista són els portals immobiliarisque tenien anuncis de pisos deCornellà sense l’índex de referèn-cia de preus de lloguer. Per això,l’Agència Catalana de Consum elsha obert un expedient sancionadorque podria acabar amb una mul-ta de fins a 10.000 euros per cadaanunci publicat de forma il·legalAquests portals immobiliaris

s’estaven saltant la llei que vaaprovar el Parlament el setem-bre passat, que diu que els anun-cis han d’incloure l’índex de pre-

us perquè els usuaris vegin aquin nivell se situa el preu del llo-guer. A més, tal com reculll’ACN, la llei també diu que a laciutat no es pot superar el topall,ja que es considera mercat d’ha-bitatge tens.Consum recorda que en l’o-

ferta i en la publicitat que els por-tals immobiliaris facin ha deconstar l’índex de referència depreus de lloguer i el preu ante-rior, perquè no es pot apujar ellloguer. Una informació quetambé ha d’aparèixer al contra-cte dels clients.

El PSC rebutja una mesa sobreel pla urbanístic metropolità

URBANISME4El PSC s’oposa ala creació d’una mesa per parlarsobre el Pla Director UrbanísticMetropolità, el desenvolupa-ment urbanístic de tota l’àreametropolitana que ha de substi-tuir el Pla General Metropolitàque es va crear el 1976, al finaldel franquisme.A més de la taula de treball,

en què participarien tots elspartits del Ple, el text presentatal plenari demanava que tota la

informació que es proposi peral nou Pla Director Urbanísticsigui accessible per la ciutada-nia, per tal que el debat siguitransparent. També es va posarsobre la taula una moratòriaque freni tots els projectes ur-banístics que es puguin impul-sar a la comarca.El partit d’Antonio Balmón i

els comuns hi van votar en con-tra. Ciutadans es va sumar a laproposta d’Esquerra i Podemos.

Els investigats parlant amb l’advocada Laura Serra. Foto: Àlex Recolons/ACN

Foto: Arxiu

Successos |Mor un treballador en caure d’una nauUn treballador d’una empresa de seguretat va morir en caure del sostre d’u-ralita d’una nau. La víctima, de 46 anys, no anava lligat, tal com van explicarels Mossos d’Esquadra i recull l’ACN. És el segon cas a la ciutat en pocs dies.


11 |


| 12

líniacornellà.cat Febrer 2021 El reportatge del mes

Gener del 2021. CarrerNació del barri de SantMartí, Barcelona. Di-versos veïns es posen

en contacte amb la Guàrdia Ur-bana per denunciar unes estranyesmolèsties. Durant les 24 horesdel dia senten sorolls de maqui-nària. El carrer està impregnat d’u-na forta olor, afegeixen. Dies méstard, agents de la policia localcomproven la procedència dels so-rolls i de l’olor i determinen queprovenen d’una nau industrial.Tot apunta que a l’espai s’hi estàcultivant marihuana. La policiabarcelonina demana a un tècnic dela companyia de la llum que cal-culi el consum elèctric del local:multiplica per vuit el d’un establi-ment normal, un fet típic en lesplantacions de cànnabis.Els agents estan marxant des-

prés de comprovar el consumelèctric quan la sort es posa del seucantó. Veuen que dues personessurten del local. Semblen nervio-ses. Intenten esquivar la policia. Elsagents aconsegueixen intercep-tar-les i un cop acorralades con-fessen. Reconeixen que estan cui-dant la plantació. El més probableés que els dos detinguts, que horesmés tard seran acusats d’un pre-sumpte delicte contra la salut pú-blica i d’estafa elèctrica, no siguinels propietaris de la plantació.“Només simples peons d’un en-tramat criminal molt més gran”,afirma Juan Guzmán, cap de laUnitat d'Investigació de la GuàrdiaUrbana de Barcelona. El 14 de gener, els Mossos

d’Esquadra i la mateixa GuàrdiaUrbana decomissen tot el materialde la nau: 9.106 plantes de mari-huana, 640 euros en efectiu i 20quilos de llavors de marihuana.

EN AUGEEl 2020, intervencions contra plan-tacions de marihuana com la deSant Martí s’han convertit en quo-tidianes a Barcelona i rodalia. Nohi ha setmana que la policia no ac-tuï contra el tràfic d’aquesta droga.De vegades són petites planta-cions, com la que el passat 30 de se-tembre es va trobar en el soterra-ni d’una antiga botiga de l’Hospi-talet. En altres ocasions es tracta degrans cultius, com el desmantellatper la Policia Nacional el 29 de de-sembre a la Roca del Vallès: unanau amb 61.000 plantes. Les grans plantacions de ma-

rihuana estan en auge a l’àreametropolitana. L’any passat se’nvan trobar 148 i hi ha 208 inves-tigacions obertes relatives a aques-ta droga. Tot i que des dels Mossosapunten que Barcelona està moltlluny de seguir tristos exemplescom el de Ciudad Juárez a Mèxic,assenyalen que “cal vigilar perquèel narcotràfic de marihuana potconvertir-se en un problema greu”.De fet, les xifres parlen per si soles.Si el 2013 el cos de policia català vaintervenir 36.000 plantes a totaCatalunya, el passat 2020 el nom-bre de plantes decomissades va serde 247.000. Quasi set vegadesmés. Dels 1.362 detinguts per trà-fic de marihuana el 2018 es va pas-

sar als 2.729 el 2019. El doble ennomés 12 mesos. “Fa tres anys la preocupació

més gran dins del cos eren el ter-rorisme i els robatoris a domicilis,però ara també s’hi ha d’incloureles plantacions de marihuana”,expliquen des dels Mossos. Enpart, el que més preocupa és tot elque arrossega aquesta narcoeco-nomia que segons xifres de DanielMontolio, especialista en economiadel crim a la UB, genera a Espanya8.514 milions d’euros i evadeix

3.300 milions d’euros, “aproxi-madament un terç de la despesaanual en sanitat a Catalunya”.

CAP A EUROPAAra bé, per què ha augmentat tantel cultiu de marihuana a casanostra? Tradicionalment Cata-lunya ha estat una zona de pas delnarcotràfic, una parada en el camíque els traficants recorren per ar-ribar a Europa. Amb la crisi tot vacanviar i la regió es va convertir enun punt de producció. El clima, la

laxitud legal, la manca d’oportu-nitats de feina en l’economia con-vencional i la precarietat laboraln’han estat els detonants. “Fins al’any 2012 les plantacions erenmés petites, sobretot destinadesa abastir de forma il·legal elsclubs cannàbics, però ara enstrobem amb plantacions enor-mes”, relata Guzmán. Aquest canvi de paradigma

ha fet que algunes periodistes comMayka Navarro parlin de Catalu-nya com “l’horta de la marihuana

d’Europa”. No és exagerat, ja queles grans plantacions contra lesquals lluita la policia, en la seva ma-joria estan destinades a abastir elvell continent. “És un negoci rodó,ja que un gram de marihuana alscarrers de Barcelona costa al vol-tant de 5 euros, mentre que aFrança en val 10, a Irlanda 16 i aFinlàndia 23”, expliquen des delsMossos. Això ha estat un reclamper a les màfies de tota Europa i perals clans locals. La legislació espa-nyola és ambigua i els delinqüents

Un cultiu de marihuana amb 100 plantes gasta la mateixa energia que un gran bloc de pisos. Foto: Mossos d’Esquadra

El nombre de grans plantacions i de grups de crim organitzat dedicats a la marihuana han augmentat de forma exponencial a Barcelona

i l’àrea metropolitana. Només el 2020 els Mossos van decomissar 247.000plantes a tota Catalunya, gairebé set vegades més que les 36.000 de l’any 2013

L’any del tràfic demarihuana

13 |

líniacornellà.catFebrer 2021El reportatge del mes

n L’Oriol i la Maite (noms ficticis) sónmembres d’una associació cannàbicade Barcelona. Com ells, segons càlculsde la Federació d’Associacions de Càn-nabis de Catalunya (CatFac), a tot elterritori hi ha més de 300.000 socis.“A Barcelona i rodalia les associacionssón més de 200”, expliquen des de laplataforma Cànnabis Barcelona. Alcentre de la ciutat, la majoria són re-gentades per holandesos, francesos,italians i russos, mentre que els clubsde l’àrea metropolitana i dels barrismés allunyats del centre de la capitalestan dirigits per persones autòctones.

En la primera onada de la pandè-mia, els clubs van tancar com altrescomerços. L’Oriol i la Maite són consu-midors habituals de marihuana i ales-hores van haver d’empescar-se siste-mes per poder trobar el productefora de les associacions. “A través decontactes, d’amics i del tripijoc... erabastant incòmode”, expliquen.

A diferència del que relaten l’Oriol ila Maite, altres socis ho van tenir mésdifícil per accedir a la marihuana. “Du-rant el confinament ens hem trobatcasos de gent gran que pren marihua-na pel dolor, perquè ja no li funcionacap teràpia farmacològica, anant acomprar al mercat negre”, diu MireiaVentura, de l’entitat Energy Control.

A Catalunya es pot consumir càn-nabis, però és il·legal vendre’n o com-prar-ne. Aquest buit jurídic genera unmodel ambigu. Als clubs s’hi pot con-sumir marihuana, però aquests no te-nen manera d’aconseguir el productelegítimament.

Al carrer, la marihuana és més ba-rata, però no està sotmesa a controlsde qualitat. “S’adultera amb produc-tes sintètics per augmentar-ne la pro-ducció i aquestes substàncies podenproduir atacs d’ansietat o crisis para-noiques. És el pitjor que hem vist en20 anys”, assegura Ventura.

Malgrat que en la segona onadade la pandèmia el Govern va deixarobrir les associacions en considerar-les essencials, el virus i la crisi econò-mica han fet que, segons CànnabisBarcelona, al voltant del 20% delsmembres d’associacions hagin passata comprar al mercat negre.

Des de la CatFac posen molt èmfa-si a distanciar les associacions de lesorganitzacions criminals que cultivenmarihuana. “Encara que alguns clubsen puguin comprar, aquests cultiusestan destinats a la venda a Europa”,explica Eric Asensio, d’aquesta fede-ració. Per a ell, si la marihuana es re-gularitzés, les màfies deixarien de te-nir el control de la situació.

Consum confinat

se n’aprofiten. “És molt difícil queacabin a la presó, ja que les penesper plantar marihuana van de l’a-ny als 3 anys i en casos de granscultius no arriben als 5”, afirma Al-bert Palacios, del sindicat inde-pendent dels Mossos d’EsquadraUSPAC. “La gran majoria no aca-ba trepitjant la presó”, assevera.Si en origen les terres tarrago-

nines i gironines eren on es culti-vava, en l’últim any les plantacionsa l’àrea metropolitana, al Garraf ials Vallesos han crescut. Nou Bar-ris, Sants, l’Eixample, Sant EsteveSesrovires, Sant Andreu de la Bar-ca, el Prat, Badalona, Sant Adrià,Viladecans... La llista d’indrets onhi ha hagut desmantellaments degrans cultius el 2020 és llarga i de-mostra la forta vinculació del ter-ritori amb el narcotràfic. Fins i tot s’han detectat orga-

nitzacions criminals que operen atota la zona per abastir, a gran es-cala, el mercat europeu. N’és ex-emple el grup que els Mossosvan detenir el 15 de novembre ique tenia més de 12.000 plantesrepartides pels Vallesos, Girona iel Bages. Segons informacionspolicials, guanyava 4 milions d’eu-ros anuals per la venda de mari-huana. En l’emboscada, en laqual van participar 100 efectius,es van trobar armes de foc.

“L’augment de plantacionsestà fent créixer el nombre demàfies que volen controlar el mer-cat”, detalla Palacios. Aquest ex-trem és confirmat pels Mossos,que expliquen que han augmen-tat els robatoris violents a domicilison hi ha plantacions de clans rivalsper “mantenir el monopoli”. Lalluita pel poder suposa violència,i la violència, com presumpta-ment va passar l’agost a Lloret deMar on es va trobar un homemig calcinat, suposa morts.

EL PITJOR FUTUR POSSIBLE L’Afganistan amb l’opi, el Marrocamb l’haixix, Colòmbia amb lacoca... Són països productors dedrogues. Què passaria si el narco-tràfic penetrés en l’administraciópública? “L’escenari més perillóssucceeix quan els polítics o els fun-cionaris són corromputs”, diuendes dels Mossos. A canvi d’arre-glar-li la plaça major o el polies-portiu municipal, un alcalde fa lavista grossa amb les naus de cul-tiu de marihuana als afores del po-ble. Són aquest tipus de situacionsi, com diu Palacios, “no hi ha nin-gú incorruptible”. Així mateix, Montolio explica

que, si el crim organitzat s’infiltraa la societat, “moltes personesqueden desprotegides i sense

“És un negoci rodó, ja que un gram demarihuana als carrersde Barcelona costa al voltant de 5 euros,mentre que a França en val 10, a Irlanda 16 i a Finlàndia 23”

prestacions socials perquè no te-nen contracte, i a més l’Estat dei-xa de percebre impostos”. Són di-ners que perd la sanitat o l’edu-cació. Segons expliquen els Mos-sos, “ja hi ha immobiliàries que esdediquen només a buscar edificisperquè els narcotraficants hi pu-guin instal·lar els seus cultius oconcessionaris que proveeixenels cotxes que s’empren per por-tar la droga a Europa”. Aquesta implantació del nar-

cotràfic al territori també es co-mença a veure en el tipus de de-linqüents que es dediquen a lavenda de la marihuana. Moltsd’ells abans es dedicaven a altrestipologies de crims. “El seu cultiués tan rendible i té tan poques pe-nes de presó que alguns clans es-tan deixant la venda d’altres dro-gues o el robatori per dedicar-sea la marihuana”, diuen els Mos-sos. I en la mateixa línia, els seusingressos estan augmentant. Enun operatiu realitzat a Sant An-dreu de la Barca en què es van de-tenir 26 persones, els investiga-dors van constatar que els inte-grants de l’organització porta-ven un tren de vida molt elevat:cap d’ells tenia feina estable, vivienen cases on el lloguer arribava als5.000 euros al mes i portaven re-llotges d’11.000 euros.

POLICIA AL LÍMIT“Les decomisses de marihuanageneren un volum de feina moltbèstia”, diu Palacios, el qual re-marca que les operacions contragrans plantacions tenen uns riscosafegits que les fan complicades. “Uncultiu de marihuana amb 100plantes gasta la mateixa energia queun gran bloc de pisos, i això, ambinstal·lacions punxades i en con-dicions pèssimes, fa augmentar elrisc d’incendi”, explica l’inspectorGuzmán. A més, cal sumar-hi elsriscos derivats de la presència d’ar-mes en moltes plantacions. Palacios afegeix que l’elevat

nombre d’operacions ha generatproblemes d’emmagatzematge ales comissaries. “Alguns compa-nys han hagut d’agafar la baixaperquè els mareja la forta olor demarihuana”, detalla. Tant és aixíque fa un temps es va projectar unbúnquer a la comissaria dels Mos-sos de Trinitat Nova (Barcelona)per guardar-hi la droga. Amb tot,i davant d’aquesta problemàti-ca, Palacios es pregunta si no “cal-dria legalitzar la marihuana coma Holanda”.

Un reportatged’Albert Alexandre

“Ja hi ha immobiliàriesque es dediquen abuscar edificis perquèels narcotraficants hi puguin instal·lar els seus cultius oconcessionaris que elsproveeixen els cotxes”

Amb el confinament molts consumidors de cànnabisvan haver de recórrer al mercat negre

i molts d’ells no han tornat a les associacions

| 14

líniacornellà.cat Febrer 2021 Ciutat

PARTICIPACIÓ4Cornellà Acti-tud es va proposar el ‘Repte Na-dalenc’ amb l’objectiu d’ajudar200 famílies de la ciutat en si-tuació vulnerable amb infants de0 a 6 anys. Però una vegadamés, com va passar per Corpusamb la idea de les samarretes, l’a-llau de solidaritat dels veïns i ve-ïnes va desbordar totes les pre-visions i, finalment, les ajudes ar-ribaran a 278 famílies.Es tracta d’unes bosses per-

sonalitzades en què, amb lacol·laboració de ciutadans, co-merços i empreses, cada famíliahi trobarà allò que més li fa fal-ta davant la situació de crisi ques’està vivint. Valle Álvarez, una deles impulsores del projecte, ex-plica a Línia Cornellàque la vo-luntat era fer “un kit amb tot elque puguin necessitar”. La ideava sortir després de parlar ambels voluntaris de la Botiga Soli-dària i els treballadors de ServeisSocials, que expliquen que per ales famílies que han d’acudir-hi,és molt dur trobar-se sempre elsmateixos aliments, com arròs ollegums, sobretot per a les famí-lies que tenen infants, que no elspoden oferir allò que necessiten,

com material escolar, productesd’higiene o aliments fonamentalsper assegurar el seu creixement.De fet, amb els diners recollits,han fet una compra de bolquersi llet de continuació per a la Bo-tiga Solidària perquè en puguinseguir repartint.

ALLAU DE SOLIDARITATLa Botiga Solidària, que atén 744famílies vulnerables cada mes,és l’encarregada de repartir totel material recollit per la cam-panya de Cornellà Actitud.Aquest projecte també atén unaseixantena de famílies derivadespels Serveis Socials. Álvarez co-menta que la Botiga “sempre ne-cessita voluntaris i material” ique, com que ells ja tenen la in-fraestructura i la informació so-bre les persones vulnerablesque necessiten l’ajuda, han de-cidit col·laborar-hi per fer el re-partiment.Com a impulsora de la ini-

ciativa, Valle Álvarez reconeixque l’ha tornat “a fascinar com ésde fàcil ser solidari”. Diu que “te-nim la sort de viure en aquestaciutat, que quan passa algunacosa es mobilitza” i afegeix que

“t’omple de satisfacció” poderajudar els veïns i veïnes que mésho necessiten. De fet, creu queaquests mesos han fet que mol-ta gent tingui “necessitat d’aju-dar, d’estar a prop dels altres”, toti no poder-hi estar físicament perles restriccions imposades per lapandèmia.I això s’ha notat perquè tot-

hom ha aportat “el que ha po-gut”, relata Álvarez. També elscomerços de la ciutat que, “finsi tot passant-ho malament” pel

confinament i la crisi social ieconòmica, hi han posat el seugra de sorra amb productes.

VISTA EL 8 DE MARÇUn cop superat el ‘Repte Nada-lenc’, Cornellà Actitud no s’atu-ra. Els integrants d’aquesta pla-taforma ja treballen en el pròximprojecte, que posa la vista en el8 de març i en la commemoraciódel Dia Internacional de la DonaTreballadora.Valle Álvarez comenta que el

“caire feminista en l’entitat ésmolt important” i, per això, jas’ha afegit el lema ‘és feminista’al logo de Cornellà Actitud a lesxarxes. També allà ja s’han pre-sentat les samarretes que es po-den comprar per reivindicar laigualtat de gènere.“Quan reps l’ajuda i el suport

d’empreses, dels veïns, t’empe-nyen a no parar”, reconeix Ál-varez, que afegeix que “no obli-dem que, amb molt poquet, po-dem ajudar molta gent”.

“Ambpocpodemajudarmolt”» El Repte Nadalenc impulsat per Cornellà Actitud per repartir ajudes recapta més de 31.000 euros» L’entitat col·labora amb la Botiga Solidària, que atén 744 famílies vulnerables amb infants a càrrec

Algunes de les més de 270 bosses preparades per repartir per Cornellà Actitud. Foto: Twitter (@CornellActitud)


15 |


| 16

líniacornellà.cat Febrer 2021 Ciutat

L’ex del Tricicle Carles Sansarriba a l’Auditori ‘Per fi sol!’

CULTURA4Sempre ha estatacompanyat a l’hora de pujar al’escenari. És una de les tres po-tes d’un dels trios més famososdel teatre català, una de les com-panyies de teatre de gest més re-conegudes arreu del món. Peròara ha arribat el seu torn, en so-litari, sense ningú més acompa-nyant-lo. I trencant el silencique ha definit els seus èxits mésesclatants.Es tracta de Carles Sans,

membre del Tricicle, que di-umenge 28 presentarà ‘Per fisol!’, un recull on confessarà lesanècdotes més hilarants i ines-perades que poden comportarquatre dècades de convivènciaamb una companyia que l’haportat per teatres d’arreu delplaneta.Com si es tractés dels extres

amb els comentaris del director,ara que el Tricicle ha deixat elsescenaris després de 40 anys decarrera, Sans desgrana algunsdels moments més surrealistesde la seva carrera al costat dePaco Mir i Joan Gràcia.

FLAMENC ACTUAL I FEMENÍPerò l’activitat a l’Auditori no s’a-tura i, just el dia abans, dissab-te 27, serà el torn del flamencmés actual amb l’espectacle deLas Migas.Aquest quartet format per

quatre dones guerreres i viat-geres presentarà el seu nouprojecte, ‘Empatía’, un treballmusical que combina forts com-ponents com la música, la va-lentia i una potentíssima posa-da en escena que vol captivar elpúblic de principi a fi.

ENTITATS4El Patronat Culturali Recreatiu penja d’un fil. L’en-titat fa gairebé un any que té total’activitat aturada i això ha pro-vocat un problema econòmicque ha portat aquest centre cul-tural de la ciutat al caire de l’a-bisme. “Hi ha hagut moments dedesesperació”, diu la seva presi-denta, Gemma Gallofré, que re-coneix a Línia Cornellàque hanpassat per “un túnel molt llarg onno hi havia llum”.L’esclat de la pandèmia fa un

any va obligar a aturar totes lesactivitats en sec, deixant l’entitatsense ingressos. No es podien ferobres de teatre, ni tallers ni obrirel bar al públic. D’aquesta ma-nera, les quotes dels socis eren l’ú-nic ingrés que tenia el ‘patro’ perpagar les despeses d’una entitatcentenària. Això va provocar ques’anés generant un deute insos-tenible per a les arques de l’espaicultural. Veïns de la ciutat, a títolpersonal, van prestar-los dinersperquè poguessin pagar les fac-tures pendents, però “s’ha creatuna bola” que no poden tirarendavant, explica Gallofré.

IMPLICACIÓ CIUTADANAPer recaptar diners i mantenirviva l’entitat, el Patronat ha creatla iniciativa ‘Seguirem gràcies a

vosaltres’. S’han posat entradesa cinc euros a la venda que ser-viran, un cop les mesures sani-tàries ho permetin, per anar aveure algun espectacle que ofe-rirà l’espai.De moment, amb aquesta

idea ja s’han aconseguit recap-tar més de 2.500 euros, però Ga-llofré admet que en fan faltamolts més “per seguir funcio-nant”. La presidenta asseguraque no perd la fe en la respostade la ciutadania, ja que han re-but el suport de moltes entitatsque ja s’han ofert per fer activi-

tats un cop l’espai pugui re-obrir. També continuen en mar-xa les converses amb l’Ajunta-ment, que des del primer mo-ment ha mostrat el seu suport ila seva intenció d’ajudar-loseconòmicament.

CRÉIXER PER CONTINUARGallofré també admet queaquest cop els ha fet veure que“caldrà fer una campanya decaptació de socis” per arribar ales famílies i explicar-los la im-portància de la cultura i de la tas-ca que es fa des del Patronat.

L’entitat necessita ingressos per continuar en funcionament. Foto: Google Maps

El Patronat Cultural buscasolucions per evitar la fallida

Carles Sans explica els secrets del Tricicle en un monòleg. Foto: Mar Vila/ACN


17 |


La negociació pels lloguersdels locals de l’Splau s’encallaPOLÈMICA4No hi ha acord perrebaixar els lloguers dels locals.Això és el que expliquen els co-merciants que tenen els seus es-tabliments al centre comercialSplau. Segons ha pogut saberaquesta publicació, les negocia-cions entre els botiguers i elspropietaris del centre continuenencallades.Fonts coneixedores de la si-

tuació expliquen que l’empresapropietària, la francesa Unibail-Rodamco-Wesfield (URW), estànegociant un per un amb cada co-merciant, però aquests denuncien

que no s’està arribant a cap acord.URW, que a més de l’Splau tam-bé és propietària dels centres co-mercials La Maquinista i Glòries,que estan en la mateixa situació,es nega a acceptar el decret apro-vat per la Generalitat aquestatardor, que permet als comer-ciants estalviar-se la meitat del llo-guer i de les despeses de funcio-nament del centre comercial, quehan estat tancats per les restric-cions. L’empresa s’escuda en el re-ial decret aprovat per l’Estat el de-sembre per no acceptar-ho i co-brar el lloguer sencer.

LLENGUA4Quan una personaentra en una botiga de la ciutat,només en una de cada tres l’a-tenen en català directament,abans que el client parli. Quanho fa, la xifra s’eleva i més de lameitat (56%) el passen a atendreen català. Així ho diuen les xifresrecollides per Ofercat, l’estudielaborat pel Consorci per a laNormalització Lingüística de laciutat per fomentar l’ús del catalàals comerços locals.Per tipus d’establiments, les

botigues dels centres comer-cials i les parades dels mercatsmunicipals són els llocs on me-nys comencen parlant en catalàals clients. Però en els dos espais,un cop el comprador comença aparlar en català, la xifra de co-merciants que parlen en catalàsupera la mitjana de la ciutat is’enfila fins a gairebé els dos ter-ços, un 57 i un 59% respectiva-ment. En canvi, a les grans su-perfícies el català és la llenguad’inici en un 42% i s’enfila fins al77% quan es comença en caste-llà però el client parla en català.

Durant la presentació dels re-sultats, que s’ha fet ara desprésd’analitzar les observacions queels tècnics van fer l’octubre i elnovembre del 2018, també esvan posar sobre la taula les pro-postes per fer créixer l’ús del ca-talà entre els diferents comerçosi establiments de la ciutat.Un dels espais que presenten

més marge de millora són elsmercats municipals, que tambémarquen l’estructura comercialtradicional de la ciutat i, fins i tot,són referents comarcals. Peraixò, el Consorci vol augmentarla col·laboració amb els para-distes i les associacions de co-merciants per augmentar l’ús delcatalà entre els ciutadans.

El Consorci vol col·laborar amb els mercats per augmentar l’ús del català. Foto: Arxiu

Només un de cada tres comerçost’atén en català quan hi entres

Botigues de l’Splau tancades ara fa un any. Foto: Àlex Recolons/ACN

Formació | Xerrades al WTC sobre comerç digitalEl World Trade Center Almeda va oferir unes xerrades per parlar sobre latransformació digital dels comerços i les empreses. Hi van participar el Ci-tilab, Cofidis, el World Trade Center de Monterrey i l’empresa Publioos.líniacornellà.cat Febrer 2021

Comerç

| 18


19 |


Cinc jornades (tres a casa i duesa domicili) serviran per deter-minar quin serà l’objectiu pelqual lluitarà la Unió EsportivaCornellà en la segona fase de l’a-típic curs futbolístic 2020-21.Els de Guillermo FernándezRomo van veure com el passatdia 21 acabava la seva bona di-nàmica amb una derrota a casacontra el Lleida Esportiu (0-1), eltercer partit que el conjunt verdperd a casa.Ara mateix, després d’haver

jugat 15 partits, els verds són vui-tens amb 19 punts, de maneraque si la temporada acabés avui,l’objectiu del segon tram de latemporada seria no baixar a Ter-cera Divisió. Tot i això, la terce-ra posició, que dona dret a llui-tar per pujar a Segona, és a no-més quatre punts de distància (lamarca el Barça B), de maneraque en aquests cinc partits que

resten entre final d’aquest mes itot el març pot passar de tot.Així, l’últim partit del mes de

març portarà el conjunt de Fer-nández Romo al camp del Lla-gostera el pròxim dissabte 27 ados quarts de sis de la tarda. Des-prés d’aquest desplaçament a lacomarca del Gironès, el conjuntverd afrontarà dos partits deforma consecutiva al Municipal:el primer cap de setmana demarç contra l’Espanyol B i el

següent contra el CF Badalona.L’últim desplaçament que laUEC haurà d’afrontar en aques-ta primera fase de la temporadaserà a la Ciutat Esportiva JoanGamper de Sant Joan Despí perjugar contra el Barça B, mentreque el punt final del primer tramserà al camp del líder, el Nàstic.Els cinc rivals contra els que

jugaran els cornellanencs ocupenuna millor posició a la classifi-cació que la UEC.

Els cinc partits que falten per jugar-se seran decisius. Foto: UEC

La UE Cornellà encara el final delprimer tram de la temporada

Pau ArriagaCORNELLÀ

Bàsquet | El CB Cornellà es manté en la lluita pel 8è lloc El curs 2020-21 continua avançant i el CB Cornellà manté les seves opcions de

ser vuitè i colar-se al play-off de la LEB Plata. Els de Juan Couto estan a una solavictòria del Benicarló i el CP la Roda, equips que jugarien la post temporada.

El Basket Almeda deFernando Gordo afron-ta la recta final de la

Liga Femenina 2 amb l’objectiud’assegurar-se la permanència ala categoria de cara al curs que ve.L’equip groc és novè al grup C,amb 6 triomfs i 15 derrotes en 21partits, tot i que el tretzè, el CNHelios (un dels equips que po-drien baixar) encara té dues jor-nades pendents de disputar-se.Aquesta temporada perdran

la categoria els tres últims de ca-dascun dels tres grups (l’An-dratx només ha guanyat dospartits, i tot i que matemàtica-ment té opcions, sembla queserà qui baixarà) i el pitjor pe-núltim, de manera que per poderrespirar i no haver d’estar pen-dent d’aquesta possibilitat, l’ob-jectiu de mínims hauria de ser ladotzena posició.L’Almeda tancarà el mes vi-

sitant el GEiEG de Girona i du-rant el març rebrà la Penya, ju-garà a la pista de l’Stadium Ca-sablanca, rebrà el CB Sant Josepi viatjarà a Mataró.

El Basket Almedaafronta la fasedecisiva de la lliga

Cornellà diu no a la LGTBIfòbiaa l’esport

COMMEMORACIÓ4El 19 de fe-brer se celebra, arreu del món, elDia Contra l’Homofòbia al Fut-bol, però a la ciutat aquest clamcontra la discriminació també vaser replicat per entitats esporti-ves d’altres disciplines.D’aquesta manera, tant el

Club Cornellà Atlètic com el ClubTriatló Cornellà i Corresolidarisvan fer servir els perfils d’Insta-gram @esportscornella i @de-colors.cornella per penjar ví-deos amb missatges destinats ala comunitat LGTBI.En els vídeos publicats, tots

els clubs van mostrar el seu com-promís per “fer que l’esport siguiun espai segur, que contempli ladiversitat i ens ajudi a créixercom a persones”.

Foto: Instagram (@esportscornella)

| 20

Esports

21 |

líniacornellà.catFebrer 2021Pàgines especials

4El govern espanyol ha aprovat alConsell de Ministres un nou reialdecret que reforma (i millora) el sis-tema de pensions.

D’una banda, s’ha donat llumverda a un nou complement per apensionistes de gairebé 400 eurosanuals per cada fill, des del primer,amb l’objectiu de “reduir la bretxade gènere en les pensions”, talcom ha dit el ministre d’Inclusió, Se-guretat Social i Migracions, JoséLuís Escrivá. D’altra banda, s’han fle-xibilitzat els criteris per accedir a l’in-grés mínim vital.

Són mesures per aconseguir unsistema de pensions més just perajudar una població que pateix lesconseqüències socials i econòmi-ques de l’emergència sanitària queha provocat el coronavirus.

AJUDES PER CADA FILLEl nou complement que rebran elspensionistes per maternitat o pa-ternitat s’aplicarà a partir del primerfill (fins ara era a partir del segondescendent) i serà d’uns 28,5 eu-ros al mes en catorze pagues, és adir, d’uns 400 euros l’any. Segonsinformen des del Ministeri de Se-guretat, el fet que passi a aplicar-

se a partir del primer fill donarà ac-cés a gairebé 30.000 persones mési beneficiarà “especialment les pen-sions més reduïdes”.

BRETXA DE GÈNERE?Però per què el govern espanyoldiu que aquestes modificacionsserviran per combatre la bretxa degènere en les pensions?

Anem a pams: fins ara, el sis-tema reconeixia aquest comple-ment només a les dones que fos-sin mares de dos o més fills i quetinguessin dret a la pensió d’inca-pacitat, jubilació o viduïtat. El mi-nistre Escrivá –que ha detallat que

la bretxa de gènere en les pensionsés del 30% i que la voluntat és quesigui inferior al 5%– ha explicatquan s’origina aquesta desigualtat:“Després de la maternitat del pri-

mer fill”. Això passa perquè, en elsdos anys següents, hi ha una cai-guda de les percepcions salarialsque deriva a llarg termini en la re-ducció de la pensió.

Escrivá també ha asseguratque, tot i que tant homes com do-nes tindran dret al nou comple-ment, es calcula que un 98% delsbeneficiaris seran dones. El podràpercebre el membre de la parellaque “acrediti un perjudici en laseva carrera professional després

del naixement del fill o fills” i, en casque cap dels dos ho pugui acredi-tar, el dret se li reconeixerà a la mareo al progenitor amb una pensiómenor si es tracta d’una parella delmateix sexe.

L’INGRÉS MÍNIM VITALPel que fa a l’ingrés mínim vital,es flexibilitza el concepte d’Uni-tat de Convivència per tal de fa-cilitar l’accés a aquesta prestació.Segons el Ministeri, es facilita

l’accés a l’ingrés mínim vital a per-sones que viuen a centres resi-dencials de caràcter no perma-nent, com albergs o cases d’aco-llida. També s’introdueix el con-cepte “unitat de convivència in-dependent” en casos de violèn-cia masclista, divorci o separaciói desnonament. Per últim, es pos-sibilita que situacions determi-nades difícils d’acreditar puguinser certificades per serveis socialsi per entitats col·laboradores.

» El Consell de Ministres aprova un complement per a pensionistes de 400 euros l’any per fill» També es tira endavant la flexibilització dels criteris per accedir a l’ingrés mínim vital

S’aprova un complement de 400 euros anuals per cada fill, des del primer, per reduir la bretxa de gènere. Foto: Pexels

Un sistema de pensionsmés just

El nou complementper fill beneficiaràsobretot les dones

| 22

Viu en línia

Què passa quan et vols quedar emba-rassada i no pots? Concha Milla s’ho pre-gunta en una peça que ha escrit i que pro-tagonitza. Recorda que la infertilitat afec-ta més del 17% de la població espanyo-la i que és un tabú. “Vull parlar per totesaquelles dones que, tot buscant donarvida, se n’hi han deixat un tros de la seva”.

A la Sala Flyhard de Barcelona.

Teatre

ESTIgMESConcha Milla

La cantant Judit Neddermann acaba depublicar el seu quart disc en solitari,Aire, el primer que fa en castellà. En unaentrevista al programa Via Lliurede RAC1,on col·labora setmanalment, ha explicatque qui la va animar a provar-ho amb elcastellà va ser ni més ni menys que Ale-jandro Sanz. També ha dit que aquest ésl’àlbum “més íntim i feminista” que ha fet.

Música

Ilargi Guztiak (Todas las lunas, en la sevatraducció al castellà) és la nova pel·lícu-la d’Igor Legarreta, rodada en basc i pro-tagonitzada per Itziar Ituño, molt cone-guda per La casa de papel, i la debutantHaizea Carneros. L’escenari del film és al-guna vall del nord de Navarra, on a finalsdel segle XIX, durant la tercera guerra car-lista, una nena s’hi quedarà sola i aïllada.

Pelis i sèries

Todas las lunasIgor Legarreta

AireJudit Neddermann

Alguna direccióLa fotògrafa Violeta Mayoral (Almeria, 1988) presenta enla seva obra una gran influència de l’escenari de la sevainfantesa, el desert de Tabernas. La Fundació Joan Miró

acull ara una exposició seva en què “l’artista ubica l’expe-riència humana a cel descobert, sense sostre ni recer, enuns paisatges buits i inabastables que en subratllen la

vulnerabilitat”, diuen des de l’organització. Alguna direc-ció és el títol de la mostra fotogràfica comissariada per

Martina Millà i que estarà exposada al museu del Parc deMontjuïc de Barcelona fins al pròxim mes de maig.

“La paraula càncer fa por, però estic apre-nent a pronunciar-la en primera personades de fa sis dies”. Així va anunciar JuliaOtero (Monforte de Lemos, 1959) que li

han diagnosticat càncer i que passarà untemps lluny de la seva estimada ràdio per

tractar-se’n. Ho va fer el 22 de febrer al pro-grama que condueix a Onda Cero des del2007, Julia en la Onda, des d’on va assegu-rar que, “entre quimio i quimio”, anirà als es-tudis “a donar una mica la tabarra”. La pe-

riodista barcelonina d’ascendència gallegaha rebut una allau de missatges d’ànims i

suport per part d’oients, companys de pro-fessió i personalitats de tots els àmbits. I ésque, amb més de quaranta anys de trajec-tòria i quatre premis Ondas, Otero ocupa

un lloc destacat al món de la comunicació.

J U L I A O T E R OQUI ÉS?

A LES XARXES...

La seva trajectòria en TV i, sobretot, ràdioL’avalen quatre premis Ondas i més de 40 anys de carrera

Famosos

Anunciar en antena que té càncerEstarà un temps allunyada de la ràdio per tractar-se’n

Allau d’escalf i ànimsPersonalitats de tots els àmbits li han fet arribar el seu suport

QUÈ HA FET?

La fitxa

No t’ho perdis

Poc abans del Dia Mundial de les Malal-ties Minoritàries, el periodista Quim Miróha anunciat que publicarà, de la mà del’il·lustrador Robert Garcia, el conte Unanena entre vint milions (Excellence Edito-rial), protagonitzat per l’Alexandra Peraut,l’única nena catalana que pateix progè-ria. Miró ha comptat amb l’assessoramentcientífic de la doctora Núria Coll-Bonfill.

Llibres

Una nena entre vint milionsQuim Miró

Foto

: Vio

leta

May

oral

|Bravely Default 2Arriba a Nintendo Switch un clàssic dels jocs de rol. Bravely Default 2

ofereix als jugadors una aventura llegendària amb quatre herois.

ÉS FAMOSA PER...

Viu en línia23 |

EL CONSELL DEL MES

AUTOCRÍTICA

Un cop conscients de l’ús que en fem, es tracta de dosificar i intentar no fer-les servir més d’una hora

HORARIS

DOSIFICACIÓ

AFICIONS

E S T I L S D E V I D A

i OCI

Parlar de les xarxes socials com una novetat seria absurd. Faanys que ens acompanyen i que s’han convertit en un es-pai per expressar-se, comunicar-se, informar-se, fer negoci

i un llarg etcètera. Però és innegable que, com més aïllats hemd’estar físicament, més les fem servir. Per això, el 2020, a l’estatespanyol el temps mitjà diari d’ús de les xarxes socials va aug-mentar en 25 minuts, fins a arribar a 1 hora i 20 minuts, segonsinforma la UOC basant-se en un estudi d’IAB Spain.

Si bé les xarxes tenen molts aspectes positius (sobretot ara,amb la pandèmia, ajuden a mantenir la vida social), no n’hemd’abusar. Un ús excessiu de les xarxes, com passa amb tantes al-tres coses, pot generar addicció. Davant d’això, hi ha un llistatde bons hàbits publicat per la Generalitat –adreçat especial-ment als adolescents i joves– que convé recordar.

En primer lloc, cal fer autocrítica per prendre consciència del’ús que fem de les xarxes i el temps que hi dediquem. Un copavaluat això, es tracta de dosificar aquest ús i intentar que nosobrepassi l’hora; sobretot, no s’han d’utilitzar abans d’anar adormir. Finalment, és imprescindible potenciar altres aficions.

Hi ha vida fora de les xarxes socials

És molt important prendre consciència de la quantitat de temps que dediquem a les xarxes socials cada dia

Les claus

Es recomana no consultar les xarxes abans d’anar a dormir. També marcar-se altres moments del dia “lliures” de xarxes

Fomenta altres aficions: en comptes de mirar tan sovint Instagram o Twitter, dedica més temps a fer esport o llegir

Foto

: Pex

els

Foto

: Pex

els

| 24

líniacornellà.cat Febrer 2021 Pròxima edició: 25 de març

Febrer 2021 · Núm. 87 · liniacornella.cat ElPSC torna ...

Documents

Transcript of Febrer 2021 · Núm. 87 · liniacornella.cat ElPSC torna ...