Fase 3 Estudi de Mercat

download Fase 3 Estudi de Mercat

If you can't read please download the document

Transcript of Fase 3 Estudi de Mercat

FASE 3

E S T U D I D E M E R C A T

1. DELIMITACI DE LES HIPOTESIS DE PARTIDA 1.1 PRODUCTES I SERVEISLa principal funci de la nostra empresa ser la venda de caragols. El nostre objectiu ser proveir als restaurants de Mallorca i a botigues de Manacor i voltants. Els nostres serveis principals seran: Contarem amb una furgoneta que ens permetr repartir els caragols a tots els nostres clients. Els nostres clients, prvia reserva, podran gaudir d'una visita guiada a les nostres installacions. A ms intentarem organitzar visites per a turistes. Disposarem d'una petita cuina que ens permetr donar a tastar als visitants i clients el nostre producte. Tamb tendrem una sala destinada a fer dinars o sopars on prcticament noms oferirem caragols, ser necessari reserva i un mnim de persones.

1.2 MERCAT METATota empresa t la necessitat de estudiar el segment de mercat en el qual oferir el seu producte, aix com els canals de distribuci, a on es dur a terme l'intercanvi, la zona geogrfica, competidors, etc. El nostre objectiu ser ser el provedor de tota empresa que vengui, cuinats o no, caragols, la gent d'aqu i turistes interessats a conixer ms sobre el caragol i que els hi agradi la gastronomia tradicional a base de caragols i, tamb gent ms o manco jove que vulgui fer dinars i passar-s'ho b amb els seus amics i familiars davant un bon plat de caragols. Podem dir que el lloc on es produir l'intercanvi ser a les empreses que proveirem i en menor mesura a les prpies installacions. Per comenar intentarem aconseguir clients de la zona de llevant, i depenent dels resultats ampliar la nostra zona d'actuaci al mxim, Mallorca, Illes Balears,etc. S'intentar que el canal de distribuci sigui el ms curt possible, per obtenir ms benefici, procurar vendre nosaltres al consumidor final o b comptar amb minoristes (botigues, restaurants,etc.), s a dir, un canal directe o curt.

2. OBTENCI DE LA INFORMACI A TRAVS D'ENQUESTES 2.1 DELIMITACIONS DELS OBJECTIUS A COBRIR AMB L'ENQUESTACom que comenam l'empresa de zero, no tenim accs a informaci interna, la que s'obt de la prpia empresa, aix que ens centrarem amb la informaci externa primria, en concret amb la realitzaci d'una enquesta i entrevistes. Aquestes aniran dirigides als potencials consumidors, clients i empresaris. Enquestarem a gent de Manacor i voltants, a turistes de diferents nacionalitats (alemanys, anglesos, russos, japonesos, etc.) i a guies turstics per saber si seria viable oferir els nostres serveis. La gent enquestada ser preferentment gent adulta.

2.2 EXPLICACI DE L'ESTRUCTURA DEL QESTIONARIPer l'obtenci de tota la informaci que necessitam hem pensat realitzar tres qestionaris; un al pblic en general, als clients potencials que sabem que si que mengen caragols, l'altre al personal i empresaris de les empreses que visitarem,s a dir, altres granges, i a les possibles empreses que ens agradaria proveir.

La primera enquesta estar dirigida al pblic en general; l'estructura de la qual es troba principalment formada per preguntes tancades disposades de ms senzilles a ms complexes. En aquesta enquesta ens agradaria sabre si la gent troba interessant el nostre servei i si estaria disposada a provar-ho. I en quant al producte com, quan, quant i a on obt aquest.

El segon qestionari anir dirigit tant a restaurants de cuina mallorquina on tenen plats de caragols, com botigues on venen caragols sense cuinar. En aquest cas les preguntes seran obertes per tal d'obtenir tota la informaci possible dels nostres futurs clients, amb aquest qestionari volem saber les necessitats insatisfetes dels nostres possibles clients, preus, com volen el producte, quantitat de producte que consumeixen, etc. I per acabar un qestionari que estar dirigit als empresaris que ja tenen granges de caragols, amb la finalitat d'intentar obtenir informaci interna, encara que ser difcil. L'estructura del qestionari ser oberta, com una entrevista. Tamb seria interessant per obtenir informaci extra entrevistar als treballadors de les granges, possiblement no tenguin tan gelosa la informaci. Amb aquesta entrevista obtendrem informaci de primera m sobre com muntar la granja, sobre les installacions, legislaci, alimentaci, etc.

2.3 PROVES PRELIMINARS DEL QUESTIONARI

Hem redactat les preguntes i les hem enviat a un petit nombre de persones perqu ens donin la seva opini. Les respostes obtingudes ens han servit per modificar la redacci, canviar l'ordre de les preguntes, afegir ms respostes en el cas de les enquestes i aprofundir en temes que nosaltres no havem pensat. Fetes les modificacions el resultat s aquest:

ENQUESTA A CONSUMIDORSSexe: Edat: 1. T'agraden els caragols? Si No

2. Quin tipus de caragols t'agraden ms? Caragola Boquers Caragoles grosses(viudes) Altres:....................

3. Com sols menjar els caragols? Cuinats Torrats Picants Altres:..................... (cuinats i picants?)

4. Si en compres, on els compres? Botigues Supermercats Plaa Granja Altres:...........

5. Quina quantitat compres? 0,5Kg 1kg 2kg 3kg Altres:...............

6. A quin preu els pagues? 4/kg 5/kg Altres:................ 7. Com els compres? Vius Congelats En conserva Plats preparats 6/kg 7/kg

8. A quina poca en consumeixes ms? Primavera Estiu Tardor Hivern

9. A on els consumeixes? Restaurants Llocs especialitzats A casa

10. Si 11. Si 12. Si 13. Si 14. Si

Et resulta fcil trobar caragols al mercat? A vegades No

Ho consideres un producte car? No T'agradaria visitar una granja de caragols? No, perqu................ Faries una bauxa amb els amics/familiars a on noms cuinessin caragols? No Tastaries caragols d'altres formes que no haguessis provat? No

RESPOSTESEn el cas de les enquestes no les havem de contestar, per varem decidir passar-ne un parell per saber que opinava la gent. Sexe: Femen Edat: 34 2. T'agraden els caragols? Si No

2. Quin tipus de caragols t'agraden ms? Caragola Boquers Caragoles grosses(viudes) Altres:....................

3. Com sols menjar els caragols? Cuinats Torrats Picants Altres:..................... (cuinats i picants?)

4. Si en compres, on els compres? Botigues Supermercats Plaa Granja Altres:...........

5. Quina quantitat compres? 0,5Kg 1kg 2kg 3kg Altres:...............

6. A quin preu els pagues? 4/kg 5/kg Altres:................ 7. Com els compres? Vius Congelats En conserva Plats preparats 6/kg 7/kg

8. A quina poca en consumeixes ms? Primavera Estiu Tardor Hivern

9. A on els consumeixes? Restaurants Llocs especialitzats A casa

10. Et resulta fcil trobar caragols al mercat? Si A vegades No

11. Ho consideres un producte car? Si No

12. T'agradaria visitar una granja de caragols? Si No, perqu................

13. Faries una bauxa amb els amics/familiars a on noms cuinessin caragols? Si No

14. Tastaries caragols d'altres formes que no haguessis provat? Si Sexe: Femen Edat: 57 3. T'agraden els caragols? Si No No

2. Quin tipus de caragols t'agraden ms? Caragola Boquers Caragoles grosses(viudes) Altres:..................

3. Com sols menjar els caragols? Cuinats Torrats Picants Altres: i com a ingredient d'altres plats

4. Si en compres, on els compres? Botigues Supermercats Plaa Granja Altres:...........

5. Quina quantitat compres? 0,5kg 1kg 2kg 3kg Altres: 2,5 kg

6. A quin preu els pagues? 4/kg 5/kg Altres:................ 7. Com els compres? Vius Congelats En conserva Plats preparats 6/kg 7/kg

8. A quina poca en consumeixes ms? Primavera Estiu Tardor Hivern

9. A on els consumeixes? Restaurants Llocs especialitzats A casa

10. Et resulta fcil trobar caragols al mercat? Si A vegades No

11. Ho consideres un producte car? Si No

12. T'agradaria visitar una granja de caragols? Si No, perqu................

13. Faries una bauxa amb els amics/familiars a on noms cuinessin caragols? Si No

14. Tastaries caragols d'altres formes que no haguessis provat?

Si

No

ENTREVISTA A RESTAURANTS1. Entre la vostre varietat de productes, es troben els caragols? 2. A quina poca de l'any en serviu ms? 3. Com els comprau, vius, morts, nets, etc.? 4. Oferiu caviar blanc (ous de caragol)? 5. Com vos agradaria comprar-los? 6. Quants quilos de caragols consumiu ms o menys mensualment? 7. Els obteniu de provedors mallorquins o de fora? 8. A quins provedors? 9. Creieu que l'oferta de caragols est suficientment atesa o falten provedors? 10. Qu canviareu dels vostres provedors? 11. A quant pagau el quilo de caragol? 12. Durant els darrers anys heu notat variacions de la demanda?

RESPOSTESL'entrevista l'hem realitzada a l'encarregat de la secci de congelats del supermercat Hiper Centro de Manacor. Que s la persona que s'encarrega de fer les comandes de caragols. 1. Entre la seva varietat de productes, es troben els caragols? Si 2. A quina poca de l'any en serviu ms? Es venen ms a l'hivern i a la tardor. Es venen menys a l'estiu 3. Com els comprau, vius, morts, nets, etc.? Els venem morts, nets i congelats. 4. Oferiu caviar blanc (ous de caragol)? No 5. Com vos agradaria comprar-los? Ens ho serveixen d'acord amb les nostres necessitats. Podem triar tant l'envs, els

quilos que contendr l'envs, l'etiqueta, el nom, etc. 6. Quants quilos de caragols consumiu ms o menys mensualment? Normalment es venen uns 1000kg mensuals, per es pot donar el cas de fer una oferta i arribar a vendre 3000kg amb una setmana. Aix que dependr de diversos factors. 7. Els obteniu de provedors mallorquins o de fora? De la pennsula. 8. A quins provedors? El seu provedor es Socicaracol http://www.socicaracol.com/ 9. Creieu que l'oferta de caragols est suficientment atesa o falten provedors? Est sifucientment atesa en en el nostre cas. 10. Qu canviareu dels vostres provedors? Res, ja que ens ho serveixen d'acord amb les nostres necessitats. 11. A quant pagau el quilo de caragol? Depn de la varietat, el bover a 4,20/kg. 12. Durant els darrers anys heu notat variacions de la demanda? Ha augmentat la demanda al supermercat. * l'home entrevistat ens va fer la reflexi de que si ha augmentat al consum de caragols al supermercats segurament haur disminut a restaurants i a petits comeros. La segent entrevista l'hem feta al propietari de la botiga S'hort verd. Creim que botigues semblants a aquesta podran ser clients nostres. 1. Entre la seva varietat de productes, es troben els caragols? Si. 2. A quina poca de l'any en serviu ms? Venem els caragols vius. 3. Com els comprau, vius, morts, nets, etc.? A l'hivern en venem ms, per en venem tot l'any. 4. Oferiu caviar blanc (ous de caragol)? No. 5. Com vos agradaria comprar-los? Vius, perqu aixi els volen els nostres clients. 6. Quants quilos de caragols consumiu ms o menys mensualment? Varia de 20kg a 30kg al mes.

7. Els obteniu de provedors mallorquins o de fora? Els compram a una granja de Muro. 8. Creieu que l'oferta de caragols est suficientment atesa o falten provedors? Si. 9. Qu canviareu dels vostres provedors? No. 10. A quant pagau el quilo de caragols? Els pagam entre 6/kg i 8/kg i les ven entre 11/kg i 12/kg. 11. Durant els darrers anys heu notat variacions de la demanda? Actualment es venen menys caragols.

La darrera entrevista l'hem realitzada a uns dels socis del restaurant Ca's Polleni, de Monturi. 1. Entre la seva varietat de productes, es troben els caragols? Si 2. A quina poca de l'any en serviu ms? Tot l'any 3. Com els comprau, vius, morts, nets, etc.? Morts 4. Oferiu caviar blanc (ous de caragol)? No 5. Com vos agradaria comprar-los? Bullits, a punt de cuinar. Ja que com ens els serveixen estan morts per necessiten un altre bull. 6. Quants quilos de caragols consumiu ms o menys mensualment? 400 kg mensuals Podrem arribar a 1000 kg mensuals per es un producte que surt molt car 7. Els obteniu de provedors mallorquins o de fora? Merca Palma 8. A quins provedors? A un provedor valenci

9. Creieu que l'oferta de caragols est suficientment atesa o falten provedors? Suficientment atesa 10. Qu canviareu dels vostres provedors? Que els hi venguin bullits 11. A quant pagau el quilo de caragol? Caragola 3.80 kg Bover 4.15 kg Un pic cuinats surten a 7-8 kg 12. Durant els darrers anys heu notat variacions de la demanda? No Aquesta la varem realitzar al supermercat de Son Maci, que per la proximitat ens agradaria que fos client nostre.

1. Entre la seva varietat de productes, es troben els caragols? Si 2. A quina poca de l'any en serviu ms? Hivern 3. Com els comprau, vius, morts, nets, etc.? Congelats 4. Oferiu caviar blanc (ous de caragol)? No 5. Com vos agradaria comprar-los? Vius 6. Quants quilos de caragols consumiu ms o menys mensualment? 7. Els obteniu de provedors mallorquins o de fora? Els compram a fora, a Sevilla, a travs d'un intermediari mallorqu, en P. Oliver. 8. A quins provedors? Provedor P. Oliver 9. Creieu que l'oferta de caragols est suficientment atesa o falten provedors? Congelats si, vius no 10. Qu canviareu dels vostres provedors? El preu

11. A quant pagau el quilo de caragol? Caragola 3.50 kg Bover 4.55 kg 12. Durant els darrers anys heu notat variacions de la demanda? No

3. ENTREVISTA AMB EMPRESARIS1. Com va sortir la idea de muntar una granja? 2. Quina formaci teniu? 3. Teniu algun segell de qualitat, bio? 4. Problemes per muntar-la? Papers, permisos? 5. Parlant de papers i permisos, heu tingut inspeccions? 6. Quin tipus de caragols teniu? 7. Quins temps dura el cicle biolgic dels caragols dins la granja? 8. Quins mesos ponen? 9. Modificau les condicions ambientals perqu els caragols ponguin? 10. Quin temps estan a nixer? I a comercialitzar-los desprs de nixer? 11. Modificau les condicions ambientals per mantenir els caragols a una temperatura on no hivernin? Com ho feis? 12. Com duis a terme la reproducci? Lloc, sistema, climatitzaci, a on els poseu per qu neixin els ous? 13. s el mateix procediment per tots els tipus de caragols (bovers, caragoles, viudes..)? 14. Quina alimentaci tenen? 15. Quins sn els depredadors naturals dels caragols? 16. Tenen malalties? Quines? Quins signes tenen? 17. Heu tingut epidmies? 18. Utilitzau algun mtode de prevenci? 19. Quin percentatge de mortalitat hi ha? Alevins o benjamins?

20. Que feu amb els cadvers? 21. Aprofitau les closques? 22. Quin tipus de residus teniu? 23. Feis servir productes fitosanitaris o biocides? 24. Quina normativa heu hagut de complir? (en general) 25. Quants de metres quadrats hi ha a l'explotaci? 26. Quina quantitat d'aigua utilitzau? 27. Quants de metres quadrats hi ha per engreixar els caragols recent nats? 28. Quina densitat de producci hi ha per metre quadrat? 29. Quantes hores diries dedicau a l'explotaci? 30. Quantes persones hi ha treballant a l'explotaci? 31. Es veritat que hi ha ms demanda que oferta aix com diuen els estudis? 32. Si ens afirma la resposta, com es cobreix la demanda? Amb importacions? D'on s'importen? 33. Com els veneu? vius, congelats, pasteuritzats... 34. A on teniu els caragols emmagatzemats abans de servir-los? 35. Veneu directament a l'explotaci o els distribuu? 36. Quins tipus de clients teniu? particulars, bars, restaurants 37. Quins productes comercialitzau (bava de caragol, caragol adult, ous de caragol, caragols benjamins? 38. A quant els veneu? 39. Hi ha diferents qualitats? 40. Hi ha molta competncia a Mallorca? 41. Quin temps creis que ha de passar per recuperar una inversi com la vostra? 42. Si fos ara, la tornareu a muntar? 43. Hi ha associacions a Mallorca d'helicicultura? I a fora?

44. Alguna ancdota? 45. Algun consell?

RESPOSTESEntrevista realitzada al propietari de la granja de Son Pou de Felanitx. 1. Com va sortir la idea de muntar una granja? Tenem una explotaci bovina, per ens duia massa feina. I vam decidir provar amb l'helicicultura, que pareixia una tasca ms senzilla. 2. Quina formaci teniu? Hem assistit a algun curs sobre helicicultura, per sobretot s'aprn amb l'experincia. 3. Teniu algun segell de qualitat, bio? No 4. Problemes per muntar-la? Papers, permisos? No, com una explotaci ramadera ms. 5. Parlant de papers i permisos, heu tingut inspeccions? El Menescal de la conselleria ens fa visites peridiques, sobretot per vigilar la higiene. 6. Quin tipus de caragols teniu? Boquers maxi. 7. Quins temps dura el cicle biolgic dels caragols dins la granja? En el cas dels boquers maxi dura uns 7 o 8 mesos. Per en espcies ms petites dura menys de 4 a 5 mesos. 8. Quins mesos ponen? Normalment els caragols silvestres ponen a la tardor. 9. Modificau les condicions ambientals perqu els caragols ponguin? Per aconseguir que els caragols ponguin tot l'any els posam dins una sala de reproducci que mant una temperatura de 18 a 24 graus. 10. Quin temps estan a nixer? I a comercialitzar-los desprs de nixer? El 70% dels caragols fan 2 postes i tarden en fer-les entre un mes i un mes i mig. Quan han fet la posta al tass transparent la passam a unes terrines durant tres dies. Passat aquests tres dies ja es poden dur a defora a les pasteres. En el nostre cas tarden entre 8 i 9 mesos a ser aptes per la comercialitzaci. 11. Modificau les condicions ambientals per mantenir els caragols a una temperatura on no hivernin? Com ho feis?

No, de fet si l'estiu s molt calors augmenta molt la mortalitat. 12. Com duis a terme la reproducci? Lloc, sistema, climatitzaci, a on els poseu per qu neixin els ous? Tenim una sala de reproducci, que mant una temperatura de 18 a 24 graus. Tenim banderes on els caragols descansen i desprs hi ha uns tassons de plstic transparents plens de terra que s a on fan les postes els caragols. 13. s el mateix procediment per tots els tipus de caragols (bovers, caragoles, viudes..)? Si. 14. Quina alimentaci tenen? Dins la sala de reproducci s'alimenten de pinsos de cereals que contenen un 25% de cal. Als ombracles tamb s'alimenten d'aquests pinsos i a ms de vegetaci, com carxoferes, naps, bledes, trvols, etc. 15. Quins sn els depredadors naturals dels caragols? Els bitxos, sobretot els llimacs. 16. Tenen malalties? Quines? Quins signes tenen? Poden agafar parsits com els cars. 17. Heu tingut epidmies? No. 18. Utilitzau algun mtode de prevenci? A la sala de reproducci la feim cada dia neta, es pulveritzen amb aigua els caragols per eliminar els excrements i evitar que les bacteris es multipliquin, i en el cas de que hi hagi caragols morts es retiren. 19. Quin percentatge de mortalitat hi ha? Alevins o benjamins? La mortalitat natural, des de que neixen fins que sn adults, s d'un 50%. 20. Que feu amb els cadvers? Els tiram dins un fosa amb cal viva. 21. Aprofitau les closques? No 22. Quin tipus de residus teniu? Els cadvers, la bava i els bitxos. Per aix s necessari cada dos anys desinfectar la terra i llaurar-la. 23. Feis servir productes fitosanitaris o biocides? No 24. Quina normativa heu hagut de complir? (en general) Demanar els permisos necessaris a la Conselleria i a sanitat.

25. Quants de metres quadrats hi ha a l'explotaci? Tenim 2400m. 26. Quina quantitat d'aigua utilitzau? No es necessita un excs d'aigua. Principalment a l'estiu que no plou gens i les temperatures sn molt altes. 27. Quants de metres quadrats hi ha per engreixar els caragols recent nats? Tenim 2400m de pasteres disponibles per engreixar els caragols, sn 24 pasteres de 100m cada una. 28. Quina densitat de producci hi ha per metre quadrat? Produm 200kg per pastera cada any, s a dir, 2kg per metre quadrat. 29. Quantes hores diries dedicau a l'explotaci? I dedicam 4 o 5 hores diries, la principal feina es tenir la sala de reproducci i les pasteres netes. A les pasteres s'han de retirar tots els bitxos possibles, llimacs sobre tot, i retirar els caragols morts. 30. Quantes persones hi ha treballant a l'explotaci? Dues persones. 31. Es veritat que hi ha ms demanda que oferta aix com diuen els estudis? No. 32. Si ens afirma la resposta, com es cobreix la demanda? Amb importacions? D'on s'importen? 33. Com els veneu? vius, congelats, pasteuritzats... Els venem vius o cuinats, tamb venem caragoles pasteuritzades per que no criam nosaltres, si no que les compram a un provedor valenci. 34. A on teniu els caragols emmagatzemats abans de servir-los? Als que produm nosaltres no les emmagatzemam, les collim quan les necessitam. Per les caragoles que duim de Valncia pasteuritzades si que els hem de posar dins una cambra frigorfica a una temperatura de entre 0 i 4 graus. 35. Veneu directament a l'explotaci o els distribuu? Venem directament a l'explotaci. La major part de la producci s'utilitza a la degustaci que tenim, i els particulars interessats en comprar caragols vius es desplacen a la granja. 36. Quins tipus de clients teniu? particulars, bars, restaurants Particulars, ja sigui a la part de degustaci o clients que els compren vius. 37. Quins productes comercialitzau (bava de caragol, caragol adult, ous de caragol, caragols benjamins? De la nostra producci noms comercialitzam els boquers maxi. Per pel restaurant

necessiten caragoles i aquestes les compram a un provedor valenci, que les mos duen pasteuritzades. 38. A quant els veneu? Vius a uns 8/kg. 39. Hi ha diferents qualitats? No 40. Hi ha molta competncia a Mallorca? No, i ens posam d'acord a l'hora de fixar preus. A ms collaboram entre nosaltres, si ens fan falta caragols, postes i reproductors podem comptar amb les altres granges. Aix tamb ens ajuda a evitar problemes per la consanguinitat. A Mallorca no tenim cap associaci. 41. Hi ha associacions a Mallorca d'helicicultura? I a fora? No tenim cap associaci a Mallorca, per si que tenim acords de paraula entre les diferents granges.

4. OBTENCI D'INFORMACI DE FONTS SECUNDRIESPer poder fer el projecte hem fet servir majoritriament la font secundria d'Internet. La major part de la informaci referent a la normativa d'higiene s de: http://www.magrama.gob.es/es/ganaderia/publicaciones/guia_tcm7-6049.pdf Les dades referents al volum de negoci a Espanya: http://www.magrama.gob.es/es/ganaderia/temas/produccion-y-mercadosganaderos/sectores-ganaderos/helicicola/indicadores-economicos/ La cotitzaci del caragol, estadstiques referent al consum d'aliments dels espanyols, els diners que hi destinen i el llocs on majoritriament es compren. http://www.llotjabellpuig.com/index.php/es/ganaderia/caracol Per saber les installacions ms especialitzades d'aquesta industria. http://www.helixgalicia.com/congelado.htm Algunes noticies que reafirmen que la demanda s major que l'oferta a nivell espanyol. http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/economia/un-negocio-lento-peroseguro_811230.html http://ultimahora.es/menorca/noticia/noticias/local/cria-caracoles-comonegocio.html

En aquesta pgina ens informa de l'existncia d'un curs d'helicicultura gratut i a ms dades sobre provedors que podrien resultar tils: http://karacol.galeon.com

Informaci general del caragol i l'helicicultura, des de l'anatomia fins a les vendes i els preus. http://www.slideshare.net/mauriquinteros/manual-helicicultura-rudolf-presentation Aqu varem trobar l'evoluci histrica del caragol i de l'helicicultura. http://www.caracolandia.com/Helicicultura.html Aqu trobam la guia de les bones prctiques, informaci de com comenar una granja helicicutora, vdeos, etc. http://criacaracoles.jimdo.com/helicicultura-en-espa%C3%B1a/ Exemple d'una gran empresa, i pot ser una possible provedora de caragols reproductors quan comencem la nostre activitat. http://www.helixzamarro.com/quienes.htm Un exemple de que es poden vendre caragols per Internet, una via de distribuci que fins ara no havem tengut en compte. Tamb trobam algunes receptes. http://www.setasycaracolesonline.com/Comprar-caracoles-vivos? gclid=CKu18bKX67QCFUbKtAodRGYAKQ En aquesta pgina trobam alguns avantatges i inconvenients de criar caragols, el valor nutricional d'aquests i a ms tot sobre l'anatomia i el funcionament intern del caragol. http://cargolbove.galeon.com/aficiones497198.html En aquest lloc web es recullen articles relacionats amb els caragols i tamb t un directori d'empreses relacionades amb l'helicicultura.

http://crianzacaracoles.com/ l'Asociacin Nacional de Cra y Engorde del caragol, ANCEC, s una entitat sense nim de lucre i d'mbit estatal, formada per els helicicultors i persones interessades en l'helicicultura que voluntriament s'associen. La sede central es torba ubicada a la finca Cal Jep. http://www.ancec.org/cast/news.asp http://www.caljep.com/ Una monografia sobre els caragols http://www.monografias.com/trabajos35/mercado-de-caracoles/mercado-decaracoles.shtml

5. DECISIONS SOBRE L'ACTIVITAT

El que tenim clar per ara amb la contestaci de les enquestes enviades a consumidors s que els consumidor compren en petites quantitats, congelats, que ho troben un producte car i que els agradaria tenir l'opci de visitar una granja i poder sopar all amb amics. Respecte a les contestacions rebudes pels clientes majoristes tenir en compte que tots ens han contestat que compren els caragols a fora i congelats. Que el preu s ms baix si ho compren a fora de Mallorca que si els compren a les granges i que no s un producte que es consumeixi durant tot l'any. El que tendr ms sortida per nosaltres ser proveir als petits comeros, botigues i particulars, ja que no tenen fcil trobar caragols vius a un bon preu. Tendrem una avantatges sobre els nostres competidors directes ja que disposarem d'un servei a domicili. Hem obtengut molta informaci til de l'entrevista a la granja de Son Pou, que ens ajudar a l'hora de dur a la prctica el nostre projecte. I les principals conclusions que treim de l'entrevista sn: Ells dediquen prcticament tota la seva producci a la degustaci. Que no es necessiten molts de requisits per muntar una granja. Que no es necessita seguir cap protocol pels cadvers. Que les granges de Mallorca pacten els preus.