La famlia de Carles IV

Fitxa tcnica (documentaci general)Catalogaci i anlisi formal

TtolLa famlia de Carles IV

PintorFrancisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Zaragoza, 1746 Burdeos, 1828)

EstilNeoclssic (tot i que Goya s inclassificable)

LocalitzaciMuseu del Prado (Madrid)

Cronologia1800-1801

Tcnica i suportOli sobre llen

Dimensions280 x 336 cm

TemaEl gran retrat, encarregat pel mateix Carles IV, mostra als membres de la famlia reial a una estncia austera del Palau d'Aranjuez.

Ttol: La famlia de Carles IV

Pintor: Francisco de Goya y Lucientes

Localitzaci: Museo nacional del Prado

1.Context histric:

El retrat de la famlia de Carles IV es va realitzar entre els anys 1800 i 1801 sota el regnat del rei Carles IV (imatge esquerra).

Aquesta data va coincidir amb la tornada al govern de don Manuel Godoy (imatge dreta), guardia de corps que grcies a la influncia sobre la reina Maria Luisa va anar ascendint rpidament dins les Corts.

1. Context histric:

Godoy fou destitut degut a la seva horrible actuaci a la Guerra de la Convenci que la va perdre amb Frana (1793-1795) signant la Pau de Basilea l'any 1795 i tamb posteriorment per la seva derrota davant Gran Bretanya a la guerra del cap de San Vicen a l'any 1797 on curiosament s'havia aliat amb els francesos per evitar l'hegemonia total dels anglesos tot i que no va ser possible.

1. Context histric:

Per l'any 1799 arrib al poder Napole Bonaparte, el qual necessitava la collaboraci espanyola per lluitar contra els anglesos. Per aix pression al rei Carles IV per a que Godoy torns al Govern. I aix ho van fer, l'any 1800 Godoy tom possessi del seu crreg i un any desprs sign el Convenio de Aranjuez que establia que l'esquadra espanyola quedava a disposici de Frana.

1. Context histric:

El resultat d'aquesta aliana va ser nefast ja que tornaren a perdre contra els anglesos a la batalla de Trafalgar l'any 1805. I juntament amb l'impacincia de Ferran VII (fill de Carles IV) per regnar i la fuita de la famlia reial al Palau d'Aranjuez per por a una invasi francesa, desencadenaren una revoluci social el 18 de Mar de 1808 coneguda com el Motn de Aranjuez.

1. Context histric:

La por dels reis venia donada per la signatura un any abans del tractat de Fontainebleau que estipulava que les tropes franceses podien passar per Espanya per invadir Portugal. Per no va ser aix, ja que els francessos s'assentaren a Espanya causant el descontent de la poblaci espanyola i provocant aix la Guerra d'Independncia Espanyola reflectida per Goya amb la parella de quadres del 2 (esquerra) i 3 (dreta) de Maig.

2. Biografia de l'autor:

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos 1746- Burdeos 1828)

2. Biografia de l'autor:

Francisco de Goya y Lucientes va nixer a Fuendetodos l'any 1746 tot i que un any desprs del seu naixement la famlia Goya es transllad a Saragossa.

Per no va ser fins als tretze anys quan Goya va tenir el seu primer contacte amb l'art ja que l'any 1759 ingress a l'Acadmia de Dibuix de Saragossa dirigida per Jos Luzn.

2. Biografia de l'autor:

Desprs que la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando no conceds a Goya una pensi, aquest decid formar-se amb l'ajuda de Francisco Bayeu. Durant aquesta poca decid fer un viatge a Itlia l'any 1769 i dos anys ms tard torn a Saragossa on poc a poc an obtinguent crrecs de creixent importncia com la volta del cor de la Baslica del Pilar.

2. Biografia de l'autor:

L'any 1775 Goya es transllad a Madrid amb la seva dona Josefa Bayeu, germana del seu mestre Francisco Bayeu el qual segurament l'impuls a pintar cartons per a les sries sobre tapissos de la Real Fbrica de Santa Brbara. Aquest projecte fou iniciat per Anton Raphael Mengs, primer pintor de cambra de Carles III.

L'actvitat de Goya per a la Real Fbrica dur quasi uns 20 anys fins que a l'any 1793 va contreure una greu malaltia que li va causar la seva sordera, la qual cosa el va fer abandonar.

2. Biografia de l'autor:

Primera srie de tapissos

2. Biografia de l'autor:

Segona srie de tapissos

2. Biografia de l'autor:

Tercera srie de tapissos

2. Biografia de l'autor:

Quarta srie de tapissos

2. Biografia de l'autor:

L'any 1789, un any desprs que Carles IV fos corononat com a rei, Goya fou nombrat el seu pintor de cambra. Al llarg de la dcada de 1780 Goya es convert en un dels ms codiciats retratistes del seu temps i serv a la ms alta aristocrcia, com per exemple als ducs d'Osuna (esquerra)

2. Biografia de l'autor.

Tot i la seva bona posici social, dues crisis marcaren la seva trajectria. La primera fou la seva malaltia l'any 1793 de la qual va quedar sord. La segona fou la Guerra d'Independncia Espanyola (reflectida en la srie d'estampes Desastres de la Guerra) ja que una vegada torn Ferran VII a la corona, aquest substitu a Goya per Vicente Lpez l'any 1816.

2. Biografia de l'autor:

L'any 1819 Goya va comprar la casa coneguda com la Quinta del sordo, una casa de camp situada a les afores de Madrid on Goya va decorar les parets amb pintures conegudes com les Pinturas Negras. L'any 1824 Goya marx a Bordeus on finalment va morir.

3. Anlisi formal:

3. Anlisi formal:
3.1. Personatges

Goya

Infant Carles Maria Isidre

Prncep d'Astries futur Ferran VII

Infanta Maria Josefa, germana soltera del rei

Futura esposa del prncep Ferran

Infanta Maria Isabel

Maria Llusa de Parma

Infant Francesc de Paula

Carles IV

Carles Llus, nt dels reis

Princesa Maria Llusa Josefina

Prncep de Parma

Infanta Maria Amalia

Antoni Pascual, germ del monarca

3.Anlisi formal: 3.2. Temtica

El quadre representa la famlia al complet del rei Carles IV. Aquesta obra fou encarregada pel mateix Carles IV al seu pintor de cambra, goya, l'any 1800, mentre la famlia reial passava uns dies al Palau d'Aranjuez.

3. Anlisi formal:
3.3. Elements plstics

La tcnica emprada per Goya per fer aquest quadre consistia en realitzar esbossos dels retrats al natural de cadascun dels membres de la famlia reial. Per desitg de la reina foren retractats per separat per evitar que tots possessin durant llargues sessions. Tots els esbossos tenen com a caracterstiques comunes una preparaci dels ingredients en un to vermells i trets facials construts en un sol to.

3. Anlisi formal:
3.3. Elements plstics

Aquesta estncia del Palau d'Aranjuez est illuminada per una magistral llum directa que procedeix d'una invisible finestra a l'esquerra produnt una sensaci de luxe i majestat que correspon a un retrat regi.

Mentre Goya se situa en la penombra, la llum illumina els rostres dels personatges i fa brillar les joies, els vestits i les condecoracions.

3. Anlisi formal:
3.3. Elements plstics

La pinzellada emprada per Goya s vigorosa, solta i quiasi impressionista ja que li permet aplicar centelleigs per crear una illusi ben alineada de la qualitat dels vestits, condecoracions i joies. L'autor li dna poca importncia al dibuix.

3. Anlisi formal:
3.3. Elements plstics

Goya utilitza un ric cromatisme molt treballat als vestits on els blancs i daurats de les dones harmonitzen amb les tonalitats vermelloses i blaves emprades pels homes.

3. Anlisi formal:
3.4. Composici

En quant a la composici, Goya va establir tres eixos organitzadors d'una forma peculiar perqu... Qui s ms important al quadre? La reina Maria Llusa pel fet d'estar al centre? O b Carles IV pel fet de ser el que est ms avanat?

3. Anlisi formal:
3.4. Composici

Els personatges es troben en posici juxtaposada,en un fris tpicament neoclssic. Se segueix un ordre protocolari en la situaci dels personatges, el rei Carles IV i Ferran VII es troben un poc ms desplaats cap endavant que la resta.

Si a aix li afegim que Maria Llusa es troba al centre del quadre, podem concloure que hi ha un personatge principal a cada eix organitzador.

3. Anlisi formal:
3.4. Composici

La reina Maria Llusa ocupa el centre del quadre i de l'eix central per transmetre un missatge tranquilitzador ja que es presenta com una mare prolfica agafant de la m als seu fill l'infant Francesc de Paula i rodejant amb el bra a la seva filla la infanta Maria Isabel. Tamb es presenta com una reina dominant.

Goya vestia a les dones amb joies, diademes al cap i amb vestits de tonalitats blanques i daurades. Tamb cal dir que a totes les dones les pintava amb l'ordre de Maria Llusa, aquesta cinta blanquiblava que passa per damunt de l'espatlla i bordetja la part inferior dels pits.

Ordre de Maria Llusa

3. Anlisi formal:
3.4. Composici

El rei Carles IV per la seva banda ocupa la posici ms avanada del quadre per protocol i el centre de l'eix dret. s caracteritzat per Goya com una bona persona, un bona fe per sense energia i sense la decisi i la autoritat que necessitava un rei absolutista.

Darrere d'ell es situen el seu germ Antoni Pascual i una dona sobre la qual es dubta si s Carlota Joaquima, una filla gran o b la infanta Maria Amalia.

Al costat d'ells es situen els ducs de Parma: Llus de Parma i Maria Llusa Josefina amb el seu fill Carles Llus.

3. Anlisi formal:
3.4. Composici

Aqu es pot veure com Goya caracteritzava als homes per les tonalitats vermelles i blaves de la seva vestimenta. Tamb era caracterstic dels homes les tres distincions: La banda blanquiblava de l'Ordre de Carles III, El toisn de oro i l'Ordre de Sant Gennaro.

Banda de l'Ordre de Carles III

Ordre de Sant Gennaro

Toisn de oro

3. Anlisi formal:
3.4. Composici

Ferran VII es situa en primer pla del quadre juntament amb el seu pare Carles IV i s la figura ms representativa de l'eix de l'esquerra. s presentat per Goya com altiu, vanits i amb un vestit de gala que arriba fins a l'altura dels genolls com la resta d'homes exceptuant el seu germ petit l'infant Francesc de Paula.

Amagat i darrere del seu germ Ferran es troba l'infant Carles Maria Isidre. Al costat del futur i horrible rei d'Espanya es situa una dna que aprecia els quadres de darrere i que no es veu la seva cara perqu ser la futura esposa de Ferran VII. Darrere d'ella es troba la infanta Maria Josefa, germana soltera del rei.

Finalment, al final d'aquest eix es troba Goya en una clara picada d'ullet al quadre de Las Meninas del seu idealitzat Velzquez. Aqu, segons algunes teories, tracta de retratar a la famlia reial ja que ell mira cap a un mirall imaginari.

3. Anlisi formal:
3.4. Composici

Per ltim, cal destacar els dos quadres que hi ha darrere els eixos organitzadors, que segons alguns historiadors tenen gran un significat ja que tenen un carcter mitolgic perqu representen a Hrcules (origen mtic de la casa real espanyola) en la seva trobada amb la reina Olafe.

3. Anlisi formal:
3.5. Perspectiva

La poca profunditat i la gran quantitat de personatges fa que ens doni la sensaci de manca d'espai i s per aquesta mnca d'espai que ens s molt difcil establir un punt de fuga. Aquesta aglutinaci de gent s un reflexe de la forta crisi que patia la monarquia.

Tamb cal destacar la perspectiva aria emprada per Goya, visible grcies als contorns difuminats dels personatges que ens dna la sensaci que l'aire s representat a l'ambient.

4. Estil: Neoclssic

Tot i que Goya vi viure a cavall entre diversos estils, aquest cuadre tot i no ser del tot neoclssic, s amb l'estil amb que comparteix ms caracterstiques:

Ordenaci vertical de les figures.Manca de movimentEquilibri compositiuPintar a l'oli sobre el llen.Segon pla en la penombraPostures contingudesRoba majestuosa.

4. Estil... Neoclssic?

Com hem dit abans, Goya s inclassificable, cosa que fa que aquesta obra es boti alguns trets importants caracterstics del neoclassicisme com per exemple:

La bellesa idealitzada de les figures que es situen al capdavant.Prioritat del color sobre el dibuix.La no-utilitzaci de colors apagats.Estudi psicolgic dels personatges.

5. Models i influncies:

A diferncia dels pasos nrdics, a Espanya, el retrat collectiu era un gnere que no estava gaire conreat. Podrien considerar-se dins d'aquest gnere algunes composicions ms complexes com ara El entierro del Conde de Orgaz de El Greco (esquerra) o b La adoracin de la Sagrada Forma de Claudio Coello...

5. Models i influncies:

Per realment, la principal inspiraci de Goya vengu del quadre de Las Meninas, nica antecedent directe espanyol de La famlia de Carles IV. En incloure el seu retrat al quadre, cerc una major aproximaci al quadre de'n Velzquez, sentint-se ms proper a ell ara pel fet d'ocupar el lloc de pintor de cambra. Per Goya torn en aquesta ocasi a saber guardar les distncies collocant-se amb el seu llen al fons i a la penombra.

5. Models i influncies:

Un altre tret que recorden a Las Meninas s el fet que hi hagi dos quadres a la paret del fons.

Mis tres nicos maestros son Velzquez, Rembrandt y la Naturaleza- Goya

5. Models i influncies:

En quant a qui va influir Goya, hi ha alguns que creuen que Picasso va aprendre de les expressions d'horror del quadre dels afusellaments del 3 de Maig de Goya per elaborar el seu quadre conegut amb el nom de Massacre a Corea.

5. Models i influncies:

Amb aquest mateix quadre, Goya influ a Eduard Manet en el seu quadre l'Execuci de Maximilli l'any 1867

6. Significat i funci:

Sn moltes les interpretacions que s'han fet d'aquesta obra d'art de'n Goya ja que l'nica informaci verdica de la que disposam sn unes cartes que va escriure la reina Maria Llusa de Parma a Manuel Godoy on s'expliquen minuciosament les passes seguides per l'autor per a l'elaboraci d'aquest quadre.

6. Significat i funci:

En primer lloc, qui s la persona ms important del quadre, Carles IV o b la seva dona Maria Llusa de Parma? I en cas que fos la reina, s un intent de l'autor de caricaturitzar que en aquell moment la reina tenia ms poder pel fet de ser ms propera al valido Godoy? s una crtica del poc poder absolutista del rei?...

6. Significat i funci:

Un altre misteri s qu hi ha als quadres de darrere. Mentre alguns veuen una crtica al menyspreu de l'poca cap a la religi, altres veuen un sentiment d'agrament de'n Goya cap al rei pintant una escena amb Hrcules en la seva trobada amb la reina Onfale (orgen mtic de la casa reial espanyola). Aquesta ltima teoria t un poc ms de fora degut que al neoclassicisme hi ha una exaltaci per la mitologia clssica, tant grega com romana.

6. Significat i funci:

Tamb al quadre de Goya, s'ha autoretratat l'autor i una pregunta que tamb ens feim tant a Las Meninas com a aquest quadre s: Qu pinta l'autor al seu gran llen? Est pintant el quadre que nosaltres vegem i est mirant a un possible mirall que s'ubica al punt de vista de l'espectador tal i com defensa l'historiador Nigel Glendinning?

6. Significat i funci:

Finalment, una altra icgnita que se planteja el quadre, s saber qui s la dona que s'amaga darrere de Llus de Parma. Es tracta de Maria Amalia, dona de Antoni Pascual ja morta des de feia alguns anys? O b es tracta de la infanta Carlota Joaquima, reina de Portugal i filla de Carles IV?

6. Significat i funci:

La funci del quadre s la de fer un retrat de la famlia reial i tamb decorativa. El que si se sap s que tot i les posssibles crtiques amagades al quadre, va tenir una gran acollida dins la casa reial.

7. Altres obres importants de l'autor.

Autorretrats de'n Goya

7. Altres obres importants de l'autor.

Retrats eqestres de Carles IV i Maria Llusa a cavall

7. Altres obres importants de l'autor.

Tapissos com ara El quitasol (avall), La Gallina Ciega (Esquerra) o La Caza de la Codorniz.

7. Altres obres importants de l'autor.

Diversos retrats dels nobles: Els ducs d'Osuna i la seva famlia (esquerra), retrat de l'infant Carles Maria Isidre (adalt a la dreta) i el retrat de Luis de Parma (abaix dreta)

7. Altres obres importants de l'autor.

Les Majas: La d'adalt s La Maja nua i la d'abaix s La Maja vestida.

7. Altres obres importants de l'autor.

Els quadres de la Guerra d'Independncia d'Espanya: a l'esquerra El tres de mayo de 1808 en Madrid i a la dreta El dos de mayo de 1808 en Madrid.

7. Altres obres importants de l'autor.

Pintures Negres com Saturn devorant a un dels seus fills i Dos vells dinant.

7. Altres obres importants de l'autor.

ltimes pintures de'n Goya: a l'esquerra Don Juan Bautista de Muguiro i a la dreta La lechera de Burdeos.

8. Bibliografia:

http://www.slideshare.net/mcarmearanda/goya-presentation-860453 http://www.slideshare.net/idelalmamia/goya-familia-de-carles-iv-presentation http://www.slideshare.net/baldufa8/francisco-de-goya-y-lucientes-4288192?from=ss_embed http://enelvallearte.blogspot.com/2010/04/la-familia-de-carlos-iv.html http://es.wikipedia.org/wiki/La_familia_de_Carlos_IV http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_IV_de_Espa%C3%B1a http://www.slideshare.net/ramonpujola/06-la-famlia-de-carles-iv-1716809 http://www.slideshare.net/jgutier4/12b-f-de-goya-la-familia-de-carles-iv-6225024 http://es.wikipedia.org/wiki/Neoclasicismo_(pintura) http://civwiki.wetpaint.com/page/Goya,+Picasso,+y+arte+influyente http://es.wikipedia.org/wiki/Guernica_(cuadro)#An.C3.A9cdotas_sobre_el_cuadro La gua del prado